I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
Avui a la volta al món anem fins a la Xina,
tot i que ja sabeu que la Xina és molt gran,
per tant centrem una mica el viatge
i ho farem a Xangai.
Xangai és la ciutat més poblada de la Xina
i de fet una de les més poblades del món.
Imagineu-vos, 20 milions d'habitants.
Estem, per tant, situats a la Xina de l'est.
Xangai està al delta del riu Jiangxé
i s'entrada en la costa del mar de la Xina oriental.
Anirem a aquest municipi, que és avui el municipi gran,
que és el nostre viatge,
però també us parlarem d'alguna punta de llança
perquè pugueu fer una mica de recorregut per l'entorn.
Aprendrem també xinès.
Un viatge de mil milles comença amb el primer pas.
El primer pas que el farem amb un avió
que ens portarà en unes quantes hores,
perquè hem d'arribar a la Xina,
amb la companya periodista Cori Sebastià,
que ja la tenim aquí als estudis.
Cori, molt bon dia.
Bon dia.
En xinès com seria?
Bon dia.
Doncs en xinès ara em fas una mica així de...
Mandarí, eh?
En xinès mandarí, eh?
Sí.
Home, jo et diria el Ni Hao,
que és el ole genèric que s'utilitza.
Ni Hao.
Sí.
És que tu has aprofitat el viatge també per aprendre el mandarí, no?
De fet, jo he anat a fer aquest viatge,
tot i que fa tres anys vaig anar a la Xina de turista,
fent un circuit allò típic, podríem dir.
Aquesta vegada l'he fet per anar a prendre xinès.
Vaig començar a l'hivern aquí, a fer-ho.
Em va agradar moltíssim.
De fet, bueno, ja era una cosa que em feia molta gràcia fer.
I, bueno, em vaig engrescar i vaig decidir aquest estiu,
doncs anar allà i poder aprofundir una mica més,
tot i que el xinès és molt complicat
i requereix moltes hores d'estudi i dedicació.
Per què és tan complexa? Per què és tan complicat?
Mira, d'entrada, perquè quan parlen,
ells tenen quatre tos de veu.
És a dir, això vol dir que tenen un to pla,
un to que puja, un que baixa i un que fa una mica la cantarella.
Amb la qual cosa?
Significa que una paraula,
si tu la dius amb un to o amb un altre,
canvia totalment el seu significat.
Aquesta és una, que és de per si prou complicada.
I després, el que suposo que tothom ve al cap
quan parlem del xinès,
és la grafia que tenen els caràcters que ells en diuen.
Que en tenen milers de caràcters,
una paraula pot tindre diversos caràcters
i, per tant, això implica
que has de fer molta pràctica,
molta memorització perquè et quedin, no?
I més nosaltres, que evidentment
no estem habituats en aquest tipus d'escriptura.
I com saps quina és l'entonació correcta
quan estàs llegint el...
Perquè ells tenen el que diuen el sistema pillint,
que el sistema pillint és...
Pillint, eh?
Sí, pillint.
És com si fos la traducció,
per dir-lo d'alguna manera, del caràcter.
I aleshores, tal com es pronuncia,
ells ho escriuen.
Però si tu vas allà,
no trobaràs aquesta grafia escrita al metro,
per exemple, trobaràs els símbols xinesos.
Viatja de quatre mesos.
Doncs això, ja som a Xangai,
imaginem-nos que ja hem arribat...
Què és el que quan arribes amb l'avió, no?
Després d'unes quantes hores, no, dèiem, de viatge?
Unes dotze hores de viatge.
Doze hores de viatge.
Feu transbord o no?
Depèn, pots fer vol directe o no,
però normalment fas transbord.
Jo el vaig fer via Frankfurt, el transbord.
Doze hores de viatge, doze hores a l'avió.
Què es fa, l'avió durant dotze hores?
Doncs, mira, si estàs de sort,
aquest no és l'únic viatge que fas moltes hores.
Segurament hi ha d'altres,
ja no parlo d'Austràlies, per exemple,
que segurament són gairebé 24 hores.
Però en aquest cas,
doncs, si intentes agafar un bitllet d'avió
que viatges de cara a la nit,
que per mi és el més pràctic,
d'aquesta manera pots dormir dalt de l'avió,
les vuit hores, diguéssim,
i quan arribes al lloc,
gairebé ja és de dia normal.
Ja som a Xangai, eh?
Vinga, ja hem arribat.
Som a Xangai.
Què és el primer que veus?
El primer que et sorprèn?
Jo et diria que el primer que et sorprèn
són els gratacels que hi ha.
Sobretot n'hi ha dos que impressionen molt,
que és l'un, el que en diuen la Perla d'Orient,
que és, de fet,
la torre de telecomunicacions a la televisió d'allà,
i l'altre és l'edifici Jimao,
que s'hi ha d'anar, s'hi ha de pujar,
perquè és un edifici amb 420 metres i mig d'alçada,
que fins ara era el més alt de la Xina,
però això ha canviat,
perquè ara fa poc se n'ha construït un altre al costat
i que, de fet, mentre jo estava allà,
ja van arribar, diguéssim, al màxim de construcció,
va sortir els mitjans d'allà,
però aquest edifici que deia jo fins ara,
que era el més alt de la Xina,
bé, pujar-hi és impressionant, no?,
perquè fins i tot quan pugis amb l'ascensor,
allò les orelles et peten, no?,
allò que et passaria en viatges,
quan vas amb un avió, per exemple, o així,
de l'alçada que hi ha.
És aquest aquí o no?,
és aquest aquí?
Sí, sí, sí, sí.
És el que té com una mena de forma d'obridor,
jo sempre dic, sí, exacte.
Aquí dalt s'hi pot estar, no?,
aquí dalt...
Puges fins dalt de tot, si vols.
I em sembla que sota hi ha vidre, no?,
que pot estar...
Exacte, el table és de vidre,
tot i que també et diria que és una mica enganyifa,
per dir-ho d'alguna manera,
perquè no és un vidre net,
que tu vegis tot el que tens a sota,
sinó que, evidentment,
hi ha l'estructura de l'edifici amb la qual cosa,
només tens uns trossos per poder veure el que tens a sota,
però bé, et fas una idea, evidentment,
de l'alçada a la que estàs, no?
És una ciutat cara, Xangai?
A veure, jo sempre dic que...
amb el menjar és molt barat,
és a dir, tu pots menjar allà un dinar, per exemple,
amb dos, tres euros o menys, fins i tot,
però...
I el que és el...
Jo què sé, si vas a comprar, doncs,
robes, sabates...
Jo diria que fa o no fa és com aquí.
El que passa és que, lògicament,
hi ha els mercadets de les imitacions
que allà pots anar a fagatejar.
I has d'entrar en la cultura aquesta del fagateig,
que, personalment, una mica, està bé massa,
t'arriba a cansar.
Però, a nivell normal,
jo diria que fa o no fa és com aquí.
El que passa, per exemple,
una altra cosa que jo considero que és molt barata
és, per exemple, el transport.
Amb el metro pots anar a tot arreu.
I un bitllet de metro,
d'una punta a l'altra a Xangai,
no t'arriba ni a l'euro.
I parlant amb una ciutat gran, eh?
Perquè estem parlant de 20 milions d'habitants,
tot i que deuen estar també comprimidets, no?
Bé, està molt repartit.
Jo crec que està molt repartit, clar,
tampoc no ho sé ben bé,
però sí, sí, una ciutat,
diuen de 20 milions d'habitants,
que aviat està dit.
Què visita la ciutat durant aquests quatre mesos?
Perquè tu deus fer...
Quatre setmanes.
Perdó, quatre setmanes.
Sí, sí, quatre setmanes.
Ja m'hauria d'haver dit quatre mesos,
però no, de moment no.
El proper, el proper mesos.
El dia a dia,
vius el dia a dia de Xangai o no?
A veure, com una ciutat gran
que és, tens moltes coses a veure.
Tens la part,
que és la zona encara que es manté antiga,
Xipau,
que val la pena perquè hi ha uns canals
i encara hi ha cases que diuen
que si vols conèixer la Xina
de fa mil anys,
ja has d'anar allà.
Jo no sé si fa mil anys,
però sí que veus una Xina molt tradicional.
I després tens tota la part moderna,
on, per exemple,
la zona aquesta que parlàvem a mà
d'aquests edificis tanals,
que és la zona de Pudong,
que és la zona financera, no?
Que no té res a veure
amb la banda, podríem dir,
més tradicional, més clàssica.
Hi ha coses a veure.
Jo, de fet,
quan hi vaig anar l'altra vegada,
només hi vaig estar,
crec que era un dia i mig,
i, per tant,
em van quedar moltes coses
per poder visitar.
D'aquí també el meu interès
que volia tornar a Xangai
i ho he fet ara per estudiar xinès,
però també tenia ganes
allò de patejar la ciutat, no?
Si la pateixes, per exemple,
de nit, no?
La luminositat,
els colors,
també són molt presents,
no?,
en els carrers de...
Jo et diria que hi ha
un carrer típic,
que és el que diuen
que és el més comercial de Xina,
que és el East Najin Road,
que és tot de botigues,
és un carrer de vianants,
que de nit es converteix,
jo crec que una mica
en Times Square, no?
O sigui, la sensació,
o sigui, el que et recorda és
les pantalles a les façanes,
els llums encesos,
et veu una mica la imatge aquella
i és el carrer,
bueno,
típic comercial,
que tens...
Bé,
val a dir que allà,
a Xangai,
gairebé cada estació de metro
té un centre comercial,
però uns centres comercials
que tenen res a veure
amb els que tenim nosaltres aquí,
o sigui,
enormes,
t'hi pots passar tot un dia
en un centre comercial
i allà en tens
els que vulguis i més,
no?
I aquest carrer
tens centres comercials,
però també tens les botigues,
les grans marques,
les grans marques de luxe,
per exemple,
hi ha un centre comercial
a la zona de Podong,
a la zona financer,
que allà tens
de lo vol millor,
no?
Tens moltes coses a veure
i tant si vols fer
el viatge típic turístic
de veure lo tradicional
i no sé què més,
com si vols anar
en plan,
doncs,
de compres,
no?
Veus algun dragó
d'aquells que passen
pels carrers?
No,
això has d'anar
als espectacles
aquests xinesos que fan,
que jo aquesta vegada
no hi vaig anar,
però quan hi vaig anar
fa tres anys,
tens una mica la sensació,
quan estàs a la Xina,
tens la sensació
d'estar per aventura
i el primer dius,
ostres,
és per aventura
i després dius,
no,
per aventura
han copiat d'aquí,
perquè realment
els edificis
és que estan molt ben fets
els que tenim aquí
a per aventura,
estan copiats
fantàsticament bé,
no?
Llavors,
això més tradicional,
allà al cabell,
no,
tu trobes,
sí que trobes
gent,
sobretot gent gran,
que fan com una mena
de coreografies
que són,
de fet,
exercici físic
i en aquest cabell tan cèntric
que et dic jo,
al vespre,
quan hi ha el sol
dia baixa,
perquè una cosa
que té Xangai
és que,
per exemple,
a l'estiu la calor
és que és insuportable
i a l'hivern
es veu que fa un fred
afaïble,
sobretot molt humit,
però a l'estiu,
per exemple,
en aquest cas,
quan baixa el sol,
doncs surten al cabell
i fan aquesta mena
de coreografia
d'exercicis físics.
Això que es veu
és contaminació,
aquesta mena
de boira
que hi ha
per cent a la ciutat?
Sí,
la boira aquesta
que tu dius,
que de fet
és contaminació,
és brutal,
jo diria.
Diuen que n'hi ha
més a Pequín,
però aquí
realment
sí,
ho veus,
o sigui,
no ho veus un dia,
els dies no són nítids
com els que tenim nosaltres.
Hem pujat ja
a un edifici,
això,
d'apartigen,
pràcticament.
Què més podem fer
com a turistes
què recomanaries fer
o veure de la ciutat?
A veure,
jo, clar,
hi ha diverses zones
que jo penso
que valen la pena veure,
no?
Hi ha una zona
que es diu
Chindian Di,
que també és com
a molt de botiguetes
però que s'ha posat
en una...
estan instal·lades
en el que són
cases tradicionals,
que això ho han volgut
recuperar,
que val molt la pena
de veure.
Després hi ha
el Jipau aquest
que jo deia,
que jo n'hi havia estat
l'altra vegada,
el vaig descobrir
a través d'una guia turística,
allò mirant
a veure què és el que podia fer
i em va semblar
que valia la pena
perdre-hi almenys
migdia
per visitar-ho.
Després hi ha
la zona de Pudong,
és a dir,
Pudong és la zona
financera que deia abans
que està separada
del riu
i l'altra banda
que queda de Xangai
és el que en diuen
el Bund,
que són els edificis
que estan davant de mar
de fa,
doncs,
de finals del 19,
em sembla,
de quan hi van haver
els anglesos,
francesos i de més,
que són tot cases
senyorials,
podríem dir,
alguns van ser bancs,
però d'altres
ara s'han convertit,
la majoria s'han convertit
en aquests edificis,
doncs,
també en centres comercials,
botigues i de més.
Jo crec que val la pena
de veure.
Més que ara ja estem veient imatges
impressionants de Xangai,
molts palauets també,
molt treballats.
la zona aquesta
que et deia abans
hi ha això
de la part
que en diuen
de la concessió francesa
que són cases
d'aquestes
senyorials.
Diries que ja
se sent
l'operació
del règim
a Xangai?
Jo diria que
com a turista
tu no ho notes,
però sí que hi ha coses
que,
bueno,
t'ho fan palès,
el sistema que tenen
diferent,
evidentment,
del nostre.
I és,
per exemple,
una cosa tan simple
com entrar a internet.
Hi ha pàgines d'internet
que tu no hi tens accés.
És a dir,
pots intentar-ho
però et dirà
que no es connecta,
no?
Què?
Doncs,
per exemple,
el Facebook,
el Twitter,
jo estan allà
tot això
no hi podia connectar-ho.
El que passa
és que després
t'adones
que gent
que estan allà
vivint
et diuen
sí que ho pots fer,
ho pots fer
per d'alguna manera
fent trampa,
val?
Però clar,
si tu hi vas
només per uns dies
el que no fas
és intentar
contractar
un sistema
diferent
del que faria servir
de manera normal.
Però sí,
això ho notes clar.
És a dir,
el correu electrònic
no tens cap problema
però amb determinades pàgines
veus que no hi pots entrar.
És a dir,
que allò de fer la fotografia
i penjar-la
el moment al Facebook,
no.
El teu Facebook
no ho podries fer.
I insisteixo,
de manera normal,
com aquí et connectaries
a internet
i entraries,
allà fent un contractant,
em sembla que en diguen
un ITP
i no sé què més,
fan la trampa aquesta
i ho poden aconseguir.
Però seguint
la manera normal
que nosaltres faríem aquí
quan ens connectem a internet,
no.
És una ciutat segura?
Molt segura.
Jo et diria una cosa,
jo vaig parlar allà
amb una noia de Reus
que fa uns mesos,
bé,
fa un any i pico
que està vivint,
que està treballant
i ella em deia
que se sentia molt més segura
que no pas aquí.
Tu, evidentment,
has d'anar,
quan vas al metro,
per exemple,
i has d'anar molt en compte
com faries aquí,
tampoc no cal anar tan confiat,
però es veu que,
bé,
si fan alguna cosa
els que estiguen
de tal manera
que això fa
i redueix
que hi hagi,
doncs,
violència
o delinqüència
o nivells,
no dic exagerats,
però nivells
dels que podrien haver-hi aquí.
És una ciutat molt segura.
I des del punt de vista
gastronòmic,
oi,
que...
que teu...
Cori, perdona.
És que no és...
No passa res.
És que és d'Arreus, eh?
Et queda casa.
Arreus són moltes colles,
també,
per la Cori.
què mengeu?
Què menja
durant aquestes quatre setmanes?
Què proves,
una mica de tot?
Mira,
jo et diré
que,
com tot,
clar,
si tu vas a buscar
el menjar xinès
que et menges aquí
i amb un bastonó en xinès,
oblida-te'n,
perquè aquí està el menjar,
està molt adaptat
al nostre menjar,
no?,
perquè agradi més.
Allà has d'anar més
a allò tradicional.
Els bàsics,
l'arròs,
no cal dir-ho,
que per ells ho acompanyen
pràcticament amb tot,
i és com el seu pa,
que en diuen,
i després els noodles
o aquesta mena d'espaguetis,
podríem dir,
que ho combinen
amb moltes coses,
a partir d'aquí el que vulguis.
Sopes mil,
també n'hi ha,
eh?
Passa,
bueno,
a mi el menjar xinès
m'agrada molt,
com el general menjar oriental,
però, clar,
quan portes ja dues setmanes,
tres setmanes,
menjant el mateix,
clar,
hi ha un moment
que també et cansa.
Vé de gust una pizza un dia,
per exemple,
no?
També la trobes,
no?
Suposo que la pizza sí.
Sí, sí,
el que et diuen la gent
que està vivint allà
és que si,
per exemple,
si fa tres anys
era molt difícil
trobar menjar occidental,
de cada cop més
n'hi ha més
de menjar occidental.
I sobretot,
ja no dic tant
en un restaurant,
sinó, per exemple,
també si vas
a un supermercat,
doncs a buscar-te
els espaguetis,
no?
O a buscar-te els fossilis.
Ara ho comences
a trobar molt, això.
I la beguda nacional
quina és?
Hi ha alguna beguda?
Bé,
ells beuen molt de te.
O sigui,
el te ells el van heretar,
per dir d'alguna manera,
quan hi van ser els anglesos,
i ells beuen molt de te.
Però després,
també es consumeix molt.
Però si tu vas allò
en un restaurant,
el que beus majoritàriament
que beuen és te.
Com a saludar?
És a dir,
com saludes
a un xinès
a Xangai?
Bueno,
fan reverències?
No,
jo et diria que no.
Jo et diria que no.
No,
no,
vaja,
jo no m'he trobat
en cap cas.
Així com nosaltres,
per exemple,
si saludaries
a algú i el coneixes,
i segurament faries
dos petons,
ells això sé que no ho fan mai.
Fins i tot,
jo crec que els sorprèn molt.
El tema cultural,
és que és,
no cal dir-ho,
és super diferent.
Jo et posaré un exemple.
Un dia estant a classe,
ens havien d'ensenyar
com es deia
quan fas anys.
i la professora
ja no es va ni plantejar
que la resposta
cadascú diguéssim
la veritat.
És a dir,
ella d'entrada ja va dir
jo sé que a molts països
no us agrada dir
quina edat teniu,
per tant,
el que farem és,
jo faré la pregunta
i a la pissada
ella va escriure
uns anys,
unes dates determinades
i tu havies de dir-ho
allò en xinès.
Però tot,
per no ofendre,
que dius,
aquí possiblement
no ho faríem,
això, no?
Ella va dir
a la Xina
a nosaltres
no hi ha cap problema
de dir l'edat,
al contrari,
per nosaltres
és un motiu d'orgull
poder dir l'edat
i com més anys tens,
millor,
però com que jo sé
que a altres països
això no els interessa,
no els agrada,
no ho farem així.
Doncs això,
avui a Xangai
no pregunteu l'edat,
quan aneu a Xangai
no pregunteu ningú l'edat.
No, no,
tu la pots preguntar
i el xinès
no tindrà cap problema.
Ella t'ho te la preguntarà.
Clar,
exacte,
ell segurament
per l'aspecte
no t'ho preguntarà
perquè coincident
que a la majoria
de països
no els agrada
la gent dir l'edat.
Són, per tant,
civilitzats,
molt educats,
podríem dir-ho.
Sí, molt educats.
Diuen, però,
que els xinesos,
si una cosa tenen,
és que són molt tancats,
molt desconfiats.
Això t'ho comenta
sobretot la gent
que va allà
fent negocis
o que treballa allà
amb empreses.
El caràcter del xinès
és molt tancat.
És complicat, eh?
Per tant,
jo complicat no ho diria
perquè complicat,
clar,
l'experiència meva
ha sigut molt bona,
no?
Amb les professors
que jo tenia a classe,
perfecte,
la classe meva,
penseu que això
era un curs
per estrangers
amb la qual cosa
els semblava la ONU
una mica,
que hi havia coreans,
hi havia paquistanesos,
hi havia fins i tot
una noia de Sud-àfrica,
o sigui,
molt bé,
però, bueno,
la gent el que et diuen
és això,
que som molt desconfiats,
som molt tancats.
S'ha de treballar,
per tant,
eh?
S'ha de treballar
la confiança
de...
Sí,
però segurament
és una feina
molt difícil,
eh?
Perquè no crec
que d'un dia
per l'altre
canviï això,
no?
L'ambient de la ciutat
de Xangai,
diries que és un ambient
molt internacional,
molt...
Sí,
de fet,
Xangai diuen
que és una de les ciutats
xineses més occidentalitzades.
Si tu vas a Xangai
o vas a Pequín,
es nota,
o sigui,
Pequín es manté
encara molt més tradicional
i Xangai
s'ha fet molt moderna.
De fet,
Xangai no ha de ser
una ciutat relativament moderna,
perquè no és allò,
em sembla que és
a finals del XIX
que comença molt
a desenvolupar-se
a Xangai.
Fins a llavors
era pràcticament allò
un poblet
i amb l'arribada
d'anglesos,
francesos,
diferents gent
que hi va passant,
va evolucionant
molt de pressa
i per tant
és una ciutat
relativament jove,
podríem dir,
i això
una ciutat
molt occidentalitzada,
una ciutat
on hi ha molts estrangers,
que a Pequín
possiblement
no hi ha tant nivell
d'estrangers
com hi podria haver a Xangai.
Ens pot servir
de punta de llança
per anar a veure
alguna cosa
per l'entorn de la ciutat?
A veure,
jo et diria
que segurament
a partir d'allí
pots fer visites
a diferents municipis
de la zona
i jo no ho vaig fer
perquè, clar,
la meva idea era
quan hi vaig ser
fa tres anys
només vaig estar
un dia i mig allà
i després vaig fer
un circuit
a Pequín,
a Xi'an,
que per mi
és una de les ciutats
que s'han de visitar,
que és on hi ha
els gafers de Terracota,
que, bueno,
uns gafers que si recordeu
quan es va fer
el Fòrum de les Cultures
em van portar uns quants.
Jo, de fet,
quan vaig anar a viatjar
vaig anar a la Xina
fa tres anys
i vaig anar amb aquest objectiu
més que veure
la muralla a Xina
el que feia gràcia
era veure els gafers de Xi'an
perquè ho trobava espectacular
i, de fet,
és espectacular.
Quants n'hi ha?
Perquè n'hi ha moltíssims.
N'hi ha una barbaritat
i no sé si potser...
No voldria dir la xifra ara
perquè no em voldria equivocar.
Més de 100 i de 200
segur que hi són,
però ja t'expliquen allà
que el que tu pots veure
només és una part
dels que encara hi han enterrats.
És a dir,
que si continuessin allà
escarbant en aquella muntanya
ens n'hi han de sortir
molts més.
però, clar,
és espectacular
perquè cadascuna
d'aquestes figures
té una fisonomia diferent
són de tamany natural
i, clar,
quan ho veus
dius
és que és impressionant
i, bueno,
això que deia,
a mi
ho vivies en fotografies
ho vaig veure
al Fons de les Cultures
ho vaig trobar espectacular
i el meu viatge,
de fet,
anava amb aquest objectiu
d'anar allà.
Més que veure
la muralla a Xina
que si estàs allà
i dius
que bonic
i és impressionant
però a mi em va impressionar
molt més l'altre.
ara és com si diguéssim allò
a la vora
com es diu el riu
de Xangai,
el Jansé?
El Jansé,
però em sembla
que el Jansé
és el que
el tros,
és el delta del Jansé
però el que passa amb ell
és el Jansé.
El Jansé?
És que jo, clar,
jo no sé mandarín,
però, escolta,
fa molta vida
a l'entorn del riu
o a la vora del riu
o és navegable allà?
No.
No s'aprofita turísticament?
Sí,
el pots fer turísticament
i veus
la banda financera
i la banda
que estic creia jo
del Bud,
però no és una ciutat
com podries anar
a un altre lloc
que ser Tailàndia
que veus que fan vida
allà allà.
No.
Clar,
pensa que això
és una ciutat molt moderna.
Això tradicional,
tan tradicional,
allà no ho trobaràs.
A no ser la zona aquesta
que jo et deia
que ho mantenen
com molt tradició,
aquí hi ha uns canals,
però tot i així
quan hi vaig anar ara
tampoc no vaig veure allà
que fessin vida.
i deu haver algun tros
que potser sí,
però no és allò.
La imatge que tu tens,
allò que veus allà
amb el barc.
Quina altra paraula
de les que s'ha pres
aquests dies
d'aquestes quatre setmanes
de xinès
et va cridar l'atenció
que dius,
carai?
Bueno,
cap.
Així de cridar l'atenció,
cap.
Perquè, clar,
vas aprenent paraules
però no n'hi ha una
que dius,
ai, mireta.
Jo què sé,
per exemple,
una que em va fer molta gràcia
és una que es diu
Mama Juhu,
que vol dir així,
així,
no?
I clar,
bueno,
és com a divertint,
no?
Però vaja,
no.
Mama Juhu.
Quan portes quatre setmanes
allà,
al final,
ja,
tornem cap aquí,
no?
Però quan diries
que allà comences
a estar una mica,
no sé dir integrada
o que formes part
una mica del paisatge
de Xangai?
Quants dies passen
fins que no t'adaptes
una mica
a la...
Clar,
és que jo crec
que en quatre setmanes
no tens temps
de dir-te
m'agrada...
És a dir,
jo vaig tornar
amb la sensació
que m'encanta
i vull tornar,
però,
clar,
gent que hi viu
allà el que et diuen
és,
home,
no és el mateix
quan véns i marxes,
saps que tens un moment
que marxaràs
i que a més a més
és curt,
a quantes cases
està allà,
per exemple,
un any,
no?
L'altre dia parlàvem
amb un qui treballa
que fa negocis
des de fa molts anys
i em deia,
home,
és que clar,
sis mesos,
quan faltes sis mesos
a Xangai,
ja ho has vist tot.
Vam dir,
la il·lusió del començament
de,
ostres,
vaig aquí,
vaig això,
vaig l'altre,
amb sis mesos
ja ho has vist tot,
per tant,
la realitat després
ja canvia,
no?
Fins aquells sis mesos
segurament tens una mica
la sensació
que estàs de turista
i després dius,
a veure,
ja em conec la ciutat,
ja m'he patejat
el que em volia patejar,
ara la història
és una altra,
no?
No ho sé,
jo crec que és difícil
de dir-ho.
Per aquests que vulguin
anar-hi,
Cori,
per tema de transport,
és cert que sí,
no?
Que ja està molt ben connectat,
amb el metro...
Sí,
amb el metro pots anar
a tot arreu,
absolutament.
és una ciutat
amb molt de trànsit
de vehicles,
molt,
moltíssim.
De fet,
la contaminació aquesta
que abans en parlàvem,
això es veu molt,
no?
Però bicicletes
també se'n veuen,
algunes motos,
però amb el metro,
i autobús no cal dir-ho
també n'hi ha,
no?
Però al metro
pots anar absolutament
de punta a punta,
és a dir,
tens l'aeroport de Podón
que està en una punta
i te'n pots anar
a l'altra,
em sembla que tardes
com una hora i mitja
i hi ha algun moment
que hauràs de canviar
de línia,
però pots absolutament
aquest.
Doncs ja ho sabeu,
si aneu a Xangai,
la Cori ja ens ho ha explicat avui
i quan hi tornes
a marxar cap allà?
Doncs no ho sé,
però la veritat
és que no ho descarto
en absolut,
al contrari,
estic mirant la possibilitat
de poder anar allà
i allò,
poder estar-hi uns mesos
i fins i tot
de treballar-hi o...
Bàsicament per aprendre
el xinès,
perquè clar,
el xinès és molt difícil,
molt difícil.
I te n'adones
que quatre setmanes
et serveix
per aprendre
coses bàsiques,
però evidentment
no tens ni la pronunciació
ni el nivell
que voldries tenir.
S'ha d'insistir molt
i s'ha d'intendre
molta voluntat.
Adeu,
com es diu?
Adeu.
Xixi.
Doncs això,
Cori,
gràcies,
Xixi,
i fins sempre.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.