Música
Dos quarts i mitja de dotze, pràcticament som en aquest punt horari.
Continuem el matí de Tarragona Ràdio, avançant per aquest camí que ens portarà cap a dos quarts de dues del migdia.
De moment encara ens queden molts continguts per arribar a aquella hora.
De moment ens quedem amb el Tarragona Saludable, aquest espai que dediquem cada dilluns.
Després de l'espai tothom ha parlat de qüestions relacionades d'alguna manera o d'una altra amb la salut.
Avui us parlem del projecte TAVES, un projecte que es va dur a terme des del 2007 fins al 2011 a les escoles de Reus i Tarragona.
Amb aquest projecte es buscava l'objectiu de mesurar l'eficiència de les intervencions educatives en tabac en l'àmbit escolar.
Les accions informatives i de prevenció durant aquests primers cursos d'ESO fan reduir en un 20% el risc de ser fumador entre els adolescents.
A més, també permeten retardar l'inici del consum de tabac.
De seguida aprofundim en aquesta temàtica amb l'Empar Valdivieso, ella és infermera i investigadora principal del programa TAVES, Tabac i Escola.
Empar, molt benvinguda, bon dia.
Hola, bon dia.
La Cristina Rey és infermera i investigadora també d'aquest programa TAVES. Cristina, bon dia.
Bon dia.
Repeteixes en pocs dies a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Avui, des d'un altre punt de vista, perquè l'altre dia comentàvem aquest projecte precisament i avui ja tenim els resultats.
Si us sembla, recordem exactament, jo ho he definit molt per sobre, què és exactament aquest projecte, el TAVES.
Bé, el projecte TAVES porta una història, va començar l'any 2007-2008 al curs escolar,
en què els alumnes que en aquell moment feien primer de l'ESO es van seguir durant quatre cursos escolars.
Llavors, amb aquests quatre cursos escolars d'ESO, el que vam fer van ser programar activitats diferents relacionades amb la prevenció del tabac.
Des de diferents competències perquè els alumnes tinguessin resistència al fet de consumir,
tinguessin, doncs bé, tota una sèrie de condicionants perquè fossin no fumadors.
Aquest era l'objectiu del nostre projecte.
Llavors, vam repartir les escoles amb grup d'intervenció i grup control.
El grup d'intervenció va rebre tot aquest programa i el grup control només se'ls va mesurar cada any què passava amb el consum de tabac.
Amb les seves actituds, la seva percepció i una sèrie de variables que vam tenir en compte.
I al final, doncs bé, després d'aquests quatre anys, sembla ser que fer prevenció a les escoles en el context integrat de l'escola,
doncs sembla que té una efectivitat.
Aquests són els resultats que presentàveu el passat dimecres.
De fet, l'efectivitat d'aquestes accions.
Dèiem, Cristina, també l'altre cop que vam parlar amb tu, que el factor d'inici de fumar dels alumnes era un factor multicausa,
és a dir, que hi havia diverses causes pel qual un adolescent pot arribar a fumar.
De fet, recordo també que ens parlaves d'edats molt centrades entre els 12 o 13 anys, no potser?
Sí, així és. Una mica l'objectiu del projecte era reduir la prevalença,
o sigui, reduir el número d'adolescents que fumessin, i també la incidència,
o sigui, els nous casos d'aquests alumnes que no comencessin a fumar,
o sigui, que hi haguessin menys casos possibles.
Si no és així, almenys intentar espaiar, o sigui, que comencessin a fumar com més tard millor, no?
Que no comencessin a fumar en edats tan primerenques com comentàvem l'altre dia dels 12 anys.
De fet, no sé si us ho heu fet ben i bé, en part, però perquè el divendres era el Dia Mundial sense Tabac,
és a dir, que una bona setmana, no?, per presentar aquests resultats també.
Però sí, vam, com sempre al llarg de tot el projecte, nosaltres vam agafar aquesta setmana com a especial
per fer una mica més d'incís en el tema de la prevenció entre els adolescents i entre els joves, no?
I llavors, bueno, vam pensar que també fóra una bona idea presentar els resultats en una setmana
en què es parla molt més de tabac, no? Potser perquè tindria més impacte, pensem, no? No ho sé.
Aquestes accions informatives d'EI de Prevenció, durant aquests primers cursos de l'educació secundària obligatòria,
amb dades sobre la taula ja del vostre estudi, aquestes dades que es van presentar el passat dimecres,
parlem d'un 20% reduït, és a dir, s'ha reduït un 20% del risc de ser fumador entre els adolescents,
això seria correcte, i clar, això és molt general, aquest 20%.
Després suposo que ho hauríem de dividir en grups, en subgrups, en categories, no sé com ho heu fet.
Bé, nosaltres vam veure, en l'anàlisi de les dades, vam veure que hi havia una diferència entre el tipus d'escola
i també vam fer una altra classificació que era el nivell socioeconòmic,
per veure si hi havia diferència en quant a un nivell socioeconòmic o un altre.
El que vam observar va ser que en nivells socioeconòmics baixos,
l'impacte de la intervenció és més gran, és a dir, jo us posaré una dada, no?
Per exemple, els fumadors que teníem al final de l'estudi en el grup control,
de nivell socioeconòmic baix, era un 26,67%.
En canvi, en el grup intervingut, els alumnes de nivells socioeconòmics baixos tenien un 19% de fumadors.
És a dir, aquesta diferència és una diferència més gran que si ho fem en una escola pública,
per entendre'ns, o en un nivell socioeconòmic més alt.
I això a què creieu que es pot deure?
Nosaltres pensàvem que el nivell socioeconòmic baix no té tant impacte en l'àmbit familiar i en l'entorn social,
envers de parlar de temes preventius de tabac.
En aquests contextos potser no es parla tant, no?
Llavors, quan tu parles a l'escola, és possible que tingui més impacte a l'escolar.
L'incidència és més gran, no?
Clar, té més impacte perquè no ho han sentit tant, o perquè no estan tan habituats,
o perquè els hi sorprèn d'alguna manera, no?
Llavors, sembla que els hi arriba més.
Aquesta és la nostra hipòtesi, que això hauríem de veure si realment és així.
29 centres hi han participat, 29 centres educatius de Tarragona,
d'Educació Secundaria Obligatòria, Tarragona i Reus,
amb aquest treball que quantifica també per primera vegada
l'efecte educatiu d'aquesta prevenció en aquest àmbit.
A banda d'aquests 20%, comentàvem també el tema del retard a l'hora de començar a fumar.
Això també és general? No sé si també ho heu dividit en més grups?
Sí. A nivell de la incidència, un segon que et dono les dades.
Sí, les tinguem per accedir a les dades. Digues, Cristina, digues.
El que preteníem amb les activitats, no són activitats d'educació sanitària
que s'hagin de fer estrictament a l'aula, sinó el que preteníem amb aquestes activitats
és que abordessin les diferents causes que aquests adolescents comencessin a fumar.
Hi havia una activitat més educacional, on es tractaven temes d'anatomia,
però també les altres activitats, com vam parlar dimecres passat,
i com repetim, també tractàvem la publicitat, la pressió de grup,
tractàvem molts altres aspectes.
I això fa arribar a tots aquests adolescents,
tant siguin de nivell socioeconòmic més baix, mitjà o més alt.
És a dir, que al cap i a la fi es tracta d'impulsar l'educació preventiva,
del consum de tabac, no tant a nivell, com tu deies,
sinó més una educació per fer prevenció.
Així és.
Digues, en part.
No, realment nosaltres pensem que la intervenció pot ser útil
per altres tipus de contextes, no?
Igual que parlem de tabac podríem parlar d'altres hàbits
i estils de vida saludables que es podrien prevenir a l'escola.
Clar, si aprenem a prevenir en aquest àmbit,
podem també aprendre-ho a fer en d'altres àmbits, no?
Perquè vosaltres veig que us centreu molt
també en els tres primers anys d'educació secundària obligatòria.
Bé, vam estudiar quin era el procés
en què un noen es converteix en fumador
i comencen l'experimentació i el provar el tabac
entre els 12 i els 13 anys.
Per això ens hem d'avançar.
Primer i tercer d'ESO, no?
A primer, nosaltres, quan vam començar l'estudi,
teníem un 7% de fumadors, eh?
que ja és un...
Dels 2.245 nens que vam recollir i que vam incloure a l'estudi,
hi havia 157 nens fumadors, ja als 12 anys.
Clar, això ens fa pensar que hem d'avançar-nos en la prevenció.
Nosaltres pensem també que hauríem de començar des de petits.
S'ha d'educar, igual que aprenem a escriure,
aprenem a menjar, aprenem a comportar-nos
i aprenem estils de vida.
I clar, hi ha coses que es poden modificar
i que poden ser incorporades a la vida
com a alguna cosa que forma part del nostre...
És a dir, que fins i tot aquestes activitats preventives
o aquestes activitats d'informació
es podrien avançar uns cursos, no?
I col·locar-ho, doncs...
Possiblement es podria començar a posar allà
a final de la primària, no?
Exacte.
Per exemple, no sé...
Adaptant-nos a l'edat dels joves, vaja...
5k i 6k, no?
Potser cursos així...
Un parell d'anys, vaja.
Dic, eh? No sé, no sé, estic dient des de...
Nosaltres també parlem molt de la figura
de la infermera de Salut i Escola
que ens sembla que és un professional capdalt
en aquesta estratègia, no?
Perquè a través de la infermera
que pugui haver-hi en els centres
doncs és una eina
o és una manera de poder estar a prop dels professors
i de tot l'àmbit docent
per establir aquestes coses, no?
Aquesta estratègia d'aprenentatge.
Però, bueno, nosaltres no som polítics,
no sabem si això és possible o no és possible
i ja ho veurem.
Tornem a centrar-nos en l'edat d'inici de fumar
que la col·locavem, la Cristina ens ho deia,
sobre els 12-13 anys,
seria aquest ventall d'edats.
Això passa amb tots els grups?
Passa amb tots els centres educatius?
Sí.
Sigui quin sigui el seu nivell?
Sí, sí.
A l'edat està ja molt estudiada,
l'edat d'inici és una experimentació.
Sí que tenim que dir que nosaltres
vam observar també que en els nens
que eren repetidors,
aquests nens eren els que d'alguna manera
són els que més fumaven, no?
L'alumne repetidor de primer de l'ESO
i de segon de l'ESO
és un model a seguir per la resta de companys
i es devenia com el lideratge
en quant al tabac.
És molt típic, no?
El noi més gran, que és el repetidor,
és qui fuma i és qui...
Aviam, s'entén.
Ja m'enteneu el que vull dir,
però és el que indueix, en certa manera,
a fumar els seus companys
que són potser més petits en edat,
tot i que compartessin curs escolar.
També vam estudiar les coses
o les variables que estaven implicades
en el procés d'experimentar
i de començar a fumar
i sortia la pressió del grup d'iguals,
els amics,
que algú de la família fumés,
sobretot la mare,
era un model,
era un rol exemplar.
El fet de pensar que fumar està de moda,
que era una de les quatre preguntes
que els feien quant a la percepció,
el fet de pensar aquests joves
que fumar està de moda
és un factor clau per començar ara.
Clar, vivim en una societat
on sembla que hem de seguir
i els nens amb això
ho tenen molt a per la mà,
és a dir,
han de seguir aquestes modes
i moltes vegades
per estar a l'altura del seu grup social,
del seu grup d'amics
i el fumar també pot ser un estudi.
Sí, sí, és important.
Això que dèiem de la incidència
que ens comentaves,
mira,
el risc atribuïble
de la no intervenció a les escoles
es va incrementar fins a 67,5 casos
de nous fumadors per mil escolars.
Què vol dir això?
Que el fet de no intervindre a l'escola
i no fer cap activitat preventiva
en relació al tabac
incrementa 67,5 fumadors més
per mil alumnes tractats.
i llavors hi ha un índex epidemiològic
que es diu NNT,
que és el nombre necessari
a tractar per evitar un fumador
i en el cas de les escoles concertades
ens sortia que havíem de tractar 15 alumnes.
Tu tractes 15 alumnes,
és a dir,
els fas la intervenció a 15 alumnes
i evites un fumador.
Això en classe social baixa,
o amb gent que tenien
un nivell socioeconòmic baix,
baixa fins a 12.
Com més baixa és la NNT,
més impacte té la intervenció,
per dir-ho d'alguna manera.
No sé si això es pot entendre.
Per mesurar l'èxit, no?
Per mesurar l'èxit de la intervenció.
D'aquesta manera mesureu l'èxit
de la intervenció
que és el resultat principal,
diguéssim,
o la xifra que hem donat al principi,
aquest 20% d'efectivitat
d'aquest estudi.
És a dir,
aquesta serà la manera
que teniu per mesurar-ho
amb aquest NNT.
NNT.
És un número necessari a tractar.
Per exemple,
hi ha malalties molt freqüents
en el nostre entorn,
com per exemple
pot ser la fibrilació auricular,
o l'infarct.
I hi ha mesures de NNT
que diuen
que necessites tractar
a la millor 80 persones
amb aspirina
per evitar un infarct.
Et poso un exemple,
que no sé si és la mesura,
però perquè vegis
la quantificació del risc.
És a dir,
nosaltres,
tractant molt pocs nens,
evitem un fumador.
Dels riscos
que té el fet de fumar,
també els hi vau parlar
amb aquestes activitats
que vau fer a l'aula?
Sí,
en la primera activitat
que els vam fer a primer d'ESO
vam aprofitar
els seus coneixements d'anatomia
i una mica aprofitant
la matèria que ells fan
a l'escola
per abordar
aquesta temàtica.
Els hi fèiem imaginar
quin era el recorregut
del tabac al nostre cos,
ells participaven,
era una activitat
que havien de participar,
i així també
treiem una mica
aquests mites,
aquestes creences
que alguns d'ells tenen
i anàvem
posant bases
sobre el coneixement
del tabac.
Molt bé.
No es tracta d'allò
de fer por
amb les malalties
o amb el que pot passar,
sinó informar,
perquè ells
coneguin
la informació
de primera mà
i ho tinguin clar
realment,
els efectes
que provoca
el tabac.
També els hi feia
una prova
que també ens explicava
la Cristina
l'altre dia,
aquesta prova
de monòxid de carboni
en aire expirat,
no?
Sí.
El dia que començava
el qüestionari
i se'n tornava
a fer una altra
per sorpresa,
podem dir-ho així.
Així és,
per sorpresa.
Una carboximetria
és una prova
relativament senzilla,
només cal un petit aparell
i una boquilla
i els fèiem
expirar
l'aire
de la respiració
uns segons,
ells ho recorden molt bé
perquè al llarg
d'aquests anys
els hi hem fet
unes vuit vegades,
no?
I ens coneixien.
I sí,
és una prova
que habitualment
a les consultes
d'enfermeria
per ajudar la gent
a deixar de fumar
és una prova
que realitzem.
Clar,
tinc aquí,
des del Ministeri
de Sanitat i Igualtat,
a l'Estat espanyol
diu que un 28%
de la població
fuma.
Sí.
Tampoc no ens ha de...
Després,
això,
si ho posem en ració
amb els números
que ens heu donat,
clar,
no s'opta tant,
no pot ser.
prop d'un 40%
dels estudiants
entre 14 i 18 anys
ha fumat alguna vegada
la seva vida,
32%
en els darrers 12 mesos
i un 12%
va fumar diàriament
durant els últims
30 dies.
Són percentatges
massa alts?
Són més alts
que els nostres,
però són els percentatges
dels 14 als 18 anys,
no?
I llavors,
bueno,
fa pensar això,
no?
Que realment
és un problema greu.
Clar,
quina reflexió
hauríem de fer aquí?
Doncs que hem de continuar
fent estratègies
per evitar que la gent
comenci a fumar.
Jo crec que el més important
en el tema del tabac
en els joves
és que no comencin a fumar,
perquè una vegada
hem començat a fumar,
la història diu
i l'experiència
que fumaran
al llarg dels propers 20 anys,
amb la qual cosa
els efectes
que té el perjudicial
del tabac
es mantindran,
no?
I d'alguna manera
quan més anys passen fumant
més difícil tenen
deixar de fumar
i quan més joves comencen
més dificultat tenen
per deixar-ho.
Això també ho expressen ells,
eh?
Tot i que és una droga,
jo ho dic així,
que té molt poca recompensa,
molt poca gratificació
com a droga.
Llavors, no sé,
jo crec que s'hauria de continuar
amb la prevenció,
començar des de petits
i evitar tot el que és possible
a nivell legal,
a nivell de publicitat,
a nivell de...
Totes les estratègies funcionen,
penso que totes han d'anar una,
ha de ser multifactorial.
I de fet se n'estan fent
d'estratègies,
deixeu-me que parli sobre la taula
perquè aquests dies
n'hem parlat força
aquí a Tarragona Ràdio,
la setmana passada,
dues informacions.
El Col·legi Roig de Tarragona
guanyava el tercer premi
a nivell català
del concurs Clases Sense Fum,
una competició que s'enmarca
en un programa europeu
adreçat a alumnes
de primer i segon d'ESO
que incideix, doncs,
precisament en la prevenció
del tabaquisme a l'escola.
I d'altra banda,
els alumnes de cinquè
i sisè de primària
de la ciutat
celebraven,
el passat divendres,
el Dia Mundial Sense Fum,
amb un seguit d'activitats
per conscienciar
sobre els riscos
del consum del tabac.
De fet, la iniciativa
sorgia del darrer plenari
en el qual hi van prendre part
membres del Consell Municipal
d'Infants
i coincidint
amb aquest Dia Mundial
Sense Fum,
tots els infants
enganxaven adhesius
a les persones
que fumaven al carrer
a prop de l'entrada
de l'escola
i van atribuir
que les entrades
de l'escola
havien de ser
espais lliures de fum.
És a dir,
que no sé com valoreu
també aquestes estratègies,
vosaltres com a professionals
d'aquest estudi,
aquestes iniciatives
o aquestes propostes
que es fan
al llarg de la ciutat
i en centres educatius.
Tot serveix,
de mica en mica
somblarà pica
i bé,
totes aquestes activitats
en els joves
estan ben adreçades.
En alguns hospitals
i en alguns centres escolars,
sobretot fora
del nostre territori,
hi ha com unes marques
pintades al terra
en color verd
i allò indica
que és un espai
que hauria d'estar
lliure de fum.
Hem parlat molt
del fumador,
del fumador actiu,
però també hi ha una part
que potser no veiem tant
i és el fumador passiu,
que moltes vegades
són aquests joves
que els seus pares fumen
o que les persones
que els cuiden fumen
o que quan van al carrer
i estan pel carrer
doncs la persona del costat
està fumant
i d'una manera
o d'una altra
els afecta.
I la llei
què hi diu
amb el tema
del...
O sigui,
vosaltres mesureu
aquesta eficiència
de les activitats
que feu,
de les intervencions educatives,
però la llei
què hi diu?
Està a favor?
Perquè sembla
que a vegades
no va anar
cap a la mateixa direcció.
Bueno,
tot això són...
Hi ha lobbies de poder,
no?
Les empreses
tevaqueres
tenen molt de poder
en el nostre país
i en tots els països
del món,
especialment
els països més desfavorits,
que és allà on fan
més publicitat
per veure si poden
agafar
i augmentar
la seva clientela.
De totes maneres,
aquesta setmana
també s'ha discutit molt
i en tots els fòrums
al Facebook,
al Twitter,
es parlava
que a Eurovegas,
que és aquesta proposta
macroeconòmica
de fer un casino
a Madrid,
doncs volien
que es fumés,
volien permetre's
que es fumés.
Llavors això estableix
un nou debat,
jo penso que la llei
no pot tornar enrere,
si hem arribat fins aquí
i hem avançat
en quant a estratègies legals
perquè no es fumi,
doncs hem de mantenir-nos
en aquesta seriositat.
Això és el que fa a Eurovegas.
Després tenim també
el Barcelona World
que començarà en principi
a construir-se al setembre
i que també ens traslladarà
entre cometes problema
més a prop.
Sí, sembla,
jo vaig sentir que deien,
també vaig sentir
una entrevista a la ràdio
d'alguna persona
que lidera el projecte aquest
del Barcelona World
que no era
una cosa que es plantegessin
al tema de fumar,
que ells consideraven
que la llei ja estava correcta
i que ells volien
seguir la llei
i la normativa
que va dictar
la nostra comunitat autònoma
envers el tabac.
I espero que així ho facin,
espero,
perquè si no...
ens hi soubem al dins.
Clar, ara ja heu presentat
aquests resultats
de l'estudi
de Taves,
del programa Taves.
Què passa ara?
És a dir,
continueu treballant?
Hi haurà
algun altre tipus
de proposta,
d'iniciativa?
No sé.
Bé,
què hem pensat?
Hem pensat,
d'alguna manera
hem editat un llibre
en el que hem posat
tot el programa
que nosaltres vam
implementar a les escoles
per fer difusió
i poder repartir
entre tots els docents
i les infermeres
de salut d'escola
per veure si es pot implementar.
Farem alguna roda
de premsa més
i alguna cosa més
per veure si podem
impulsar
que el projecte
es porti a terme
o que s'incorpori
a les escoles
com una tasca més.
I per altra banda,
una de les coses
que també ens va preocupar molt
durant tot el tema
del projecte
va ser el número
de nens
que ja fumaven,
no?
que està molt bé
fer prevenció
però i els que fumen
com els podem ajudar?
Doncs bé,
vam estar pensant
què podria ser útil
i hem aconseguit
una altra beca
perquè com no sé si saps
el projecte
estava abecat
pel Carlos III
que és una universitat
que fa projectes
de la recerca en salut.
Molt bé.
Doncs vam presentar
un altre projecte
que tractava de veure
si un app
per a smartphones
i amb tecnologia Android
podria ser útil
per ajudar els joves
a deixar de fumar.
I estem dissenyant
aquest app
que estarà
en breu acabada
i que farem
un assaig clínic
als centres d'atenció primària
per veure si té alguna utilitat
per ajudar els joves
a deixar de fumar.
Doncs...
que és el nostre projecte actual.
No, no.
En part, Cristina,
us emplaço
que quan tingueu l'aplicació acabada
ens la vingueu a ensenyar
i ens la vingueu a mostrar
i a parlar-ne
i, vaja,
doncs a continuar pendent-se
d'aquest tema
i a continuar treballant.
En part, Valdivieso,
Cristina Rey,
moltíssimes gràcies
per tornar-nos a acompanyar
en aquest dilluns.
Ho deixem aquí
però apunteu-vos a l'agenda, eh?
Noteu-vos a l'agenda
que quan tingueu acabada
aquesta aplicació
doncs ens encantarà
també conèixer-la
i saber, doncs,
de la vostra feina.
Moltíssimes gràcies.
A vosaltres
per haver-nos convidat.
Moltes gràcies.
Moltes gràcies.