Tornem a ser dilluns.
Tornem a trobar-nos a la sintonia de Tarragona Ràdio.
Benvinguts, ben trobats a la sintonia del 96.7 de la freqüència modulada.
Una setmana més obrim l'espai tothom i ja en van 149 a les nostres espatlles
comentant l'actualitat del col·lectiu de persones amb capacitats diferents.
Avui ens volem centrar en una de les entitats de Tarragona.
Anirem virtualment, de fet ens han vingut a visitar ells,
ja no anirem nosaltres cap a la muntanyeta
i és que es troba immers en la celebració dels seus 35 anys des de la seva fundació.
Un dels actes centrals serà un sopar solidari que es durà a terme el proper 17 de maig.
Parlarem de diverses qüestions d'actualitat amb el seu president Jaume Marí.
De seguida el saludem.
Abans deixeu-me que us recordi que ens trobem en plena setmana del Festival Eclèctic,
festival d'arts escèniques des de la discapacitat,
que organitzen diverses conselleries de l'Ajuntament de Tarragona
i amb diversos espectacles que es donen a terme aquesta setmana.
Ahir començava amb una performance de dansa integrada a la Rambla Nova
i també amb la representació de l'Amanida Teatre, del grup de l'11 al Teatre Metropol.
Tothom arroba tarragonaradio.cat és la nostra adreça de correu electrònic.
facebook.com barra tothom i twitter.com barra tothom.tr són les nostres xarxes socials.
A la part tècnica avui tenim el Lluís Comés i qui us parla un servidor, el Miguel González. Comencem.
Volem parlar de l'actualitat de l'entitat, volem saber els actes de celebració d'aquest aniversari.
També li preguntarem a propòsit de les noves retallades a la llei de la dependència
anunciades pel Govern Central, un tema espinós i del qual potser seria millor no parlar-ne.
Jaume Marí, molt bon dia.
Hola, molt bon dia. Se n'ha de parlar perquè està sobre la taula, però ganes, ganes no n'hi ha.
Gens, ni mica. La veritat és que no voldríem parlar mai del tema de retallades.
Sí, et sembla que comencem amb coses positives, comencem amb alegria perquè continueu aquests actes dels 35 anys de l'entitat.
De fet, ja fa mesos que esteu immersos en aquest aniversari i ara ens presenteu un dels actes centrals que serà aquest sopar solidari.
Exacte, sí, sí, sí. El dia 17 de maig.
A les 8 del vespre, el tinglada número 1, començarem amb un acte de reconèixement a la societat tarragonina i a la societat catalana,
perquè també hi ha gent de fora de Tarragona.
Gent que ens han recolzat en aquests 35 anys, persones, institucions, que volem fer el reconèixement públic de la seva feina
i del per què continuem seguint estant després de 35 anys gràcies a ells.
I a continuació, després d'aquest reconeixement, a més a més hi haurà un reconeixement a tots els governs que tinguen l'entitat en aquests 35 anys,
als treballadors, a treballadors que fa més de 20 anys que estan en l'entitat,
i finalment acabarem amb un sopar solidari, un sopar que gairebé totes les persones que venen el reconeixement al final acaben quedant-se al sopar solidari.
Amb aquest sopar pot assistir-hi qualsevol ciutadà? És obert, no?
És obert, exactament. Es poden fer les inscripcions a través de la nostra pàgina web,
www.appc.tarragona.org
i bé, a través d'aquesta pàgina web es pot fer la inscripció a tothom.
En aquest acte també del sopar es donaran els primers premis d'APPC, la primera edició de premis d'APPC,
és premis que també fan un reconeixement i valoren la feina feta en aquest últim any per entitats i per persones.
Són tres premis, el Premi a la millor iniciativa pública amb paràlisi cerebral o similars,
després a l'entitat privada que també ha col·laborat per poder tirar endavant tasques i feines i programes i projectes de la paràlisi cerebral
i finalment a una persona física, que el jurat ja s'ha reunit i ja podem donar quasi la primícia,
perquè encara jo crec que no s'ha fet públic.
Ja ho teniu decidit o no? Sí, ja està decidit.
Ho podem dir o cal esperar fins al dia?
No, no, no ho podem dir, sí, sí.
El Premi a l'entitat pública, a la iniciativa pública, és per Gips, Gips és la gestió i prestació de serveis de salut de Tarragona,
l'empresa pública que ha fet que la nostra entitat pugui estar al capdavantera de Catalunya en assistència sanitària
gràcies al seu recolzament i un recolzament que ha anat més enllà del que seria una col·laboració entre una empresa pública i una privada,
sinó que bé, doncs, amb tot el que està caient, doncs, Gips ens està recolzant i segueix recolzant la nostra feina.
Després hi ha l'empresa privada, doncs, és la Fundació Port Aventura.
La Fundació Port Aventura, en aquest últim any, hem estat treballant amb un projecte, amb un macroprojecte,
que ja vam presentar un dia en aquesta mateixa ràdio, i que en aquest moment estem encara en recerca de terrenys,
és complicat a Tarragona buscar uns terrenys que siguin adients per poder fer aquest gran projecte,
un projecte model Europa i model internacional, amb l'assistència en persones amb paral·li cerebral i investigació,
i la Fundació Port Aventura està absolutament bolcada en aquest projecte, està recolzant-lo des de fa ja més d'un any,
i, per tant, doncs, la Fundació Port Aventura crec que és mereixedor d'aquest premi i mereixedor d'aquest guardó,
perquè, doncs, crec que serà una de les entitats privades amb més recolzament dintre del món de la paral·li cerebral,
jo ja diria a nivell estatal.
I, finalment, doncs, donar el reconeixement personal a la persona del senyor César Puig.
César Puig, en el seu moment, quan va ser delegat del govern, ja fa uns quants anys,
va ser qui va impulsar, des de la seva delegació,
va impulsar tota l'assistència sanitària en el nostre centre,
que fins aquell moment havia sigut molt minsa i gairebé inexistent,
i que el senyor César Puig va fer, doncs, que des de l'àmbit sanitari es vegés la muntanyeta
com una necessitat molt gran que teníem nosaltres de tema sanitari.
Aquests premis dius que es lliuraran la nit del sopa solidari, no?
És a dir, s'aprofitarà aquesta nit per fer el lliurament d'aquesta primera edició.
Els premis tindran continuïtat? Seran anuals?
Són anuals, sí, sí, sí. Tindran continuïtat.
És la primera edició.
Hi ha un premi especial que el jurat, doncs, ha vist que era just
que es fes un reconeixement a la Fundació Badafón,
que vindrà el seu director general,
per la feina feta a nivell estatal sobre la tecnologia aplicada a la paral·ligia cerebral.
Ha sigut un premi que no entrava dintre del que eren les bases del concurs de premi,
però sí que al final el jurat va fer una petició al Consell de Direcció
i la Consell de Direcció va donar el seu vistiplau.
O sigui que sí, sí, serà una nit de festa.
Déu-n'hi-do, moltes coses a celebrar, molts guardons a entregar.
També estem una setmana, ho deia al principi, immersa en el Festival Eclèctic.
El Trot Teatre també hi participa.
De fet, heu engegat també un bercami, aquesta iniciativa de micromecenatge,
per poder tirar endavant també aquest espectacle, no?
Sí, sí.
Bé, ja ens coneixeu que som una miqueta mogudets
i la veritat és que hi ha un grup de captació de recursos
o de captació de fons important.
L'Alba, el Josep, sobretot el Jean-François i jo mateix,
estem call i bé treballant a full time amb aquests moments complicats.
El tema de l'Eclèctic, doncs ja sabeu que sempre hi hem participat,
el Trot Teatre ha sigut sempre en aquest festival
i aquest divendres a la nit al Metropol,
doncs hi haurà la representació de l'obra a la fi del món, exactament.
És una obra també creada i dirigida i feta
des de les persones del Centre Ocupacional Garzol de la Montanyeta.
El Bercami, sabem quina impacte està tenint?
Estem justets i des d'aquí faig una crida a tota Tarragona,
perquè ens faci aquest recolzament necessari.
Hem presentat a Bercami, www.bercami.es, crec que és,
doncs hi ha el projecte de la Montanyeta de la fi del món.
Nosaltres vam fer la petició de 2.000 euros
i ara jo crec que estem per uns 700 euros aproximadament,
queden només 10 dies o una cosa així,
doncs aniria bé que hi hagués aquest recolzament de tothom
per poder continuar fent teatre amb persones amb discapacitat
i amb persones sense discapacitat.
Doncs allà ho podem trobar, www.bercami.com.
També, perdona, també, és que no parem, no?
I el dissabte, aquest dissabte, em sembla que és 11,
el dissabte 11 també tenim la CBT,
que ens ha estat fent diferents accions de recolzament econòmic,
que durant dos partits consecutius que hi va haver ara fa un parell de setmanes,
doncs es van fer actes de captació de fons,
una d'elles patrocinada per Albert Muti Zagirre
i una altra patrocinada també per Repsol.
I ara aquest dissabte, és l'últim dia,
es farà una rifa especial per la Montanyeta,
on, doncs, hi ha des de la Fundació Port Aventura
que ens dona entrades a Port Aventura per poder fer la rifa,
o també, doncs, un restaurant que ens dona dos entrades,
dos dinars per dues persones.
Anem a dir que també a les sis i mitja de la tarda
del partit del Club Bàsquet de Tarragona,
que a més és l'últim partit i en el que es decideix,
doncs, el primer lloc del CBT,
doncs, hem volgut també col·laborar amb nosaltres.
La veritat és que l'oli des del CBT
és una persona superentregada
amb la nostra causa,
amb els nostres objectius de la Montanyeta.
La Montanyeta que treballa, com veieu,
i amb sinergia amb moltes entitats
i amb molts clubs de la ciutat.
Ja hem d'anar també a la banda més negativa
i és que la setmana passada el govern central
plantejava una nova disminució dels recursos
destinats als dependents i també als seus cuidadors.
De fet, anunciava, o es plantejaven aquesta retallada
de més de mil milions d'euros,
estem parlant de més de mil milions d'euros
en els ajuts a la llei de la dependència.
I ja en van unes quantes de retallades.
Sí, jo no sé com qualificar-ho.
La veritat és que aquests 1.108 milions d'euros
que a més a més es van filtrar,
perquè d'una manera explícita el govern no va comunicar,
però sí que va portar a Brussel·les les mesures que portaria a terme
i entre aquestes mesures hi havia la mesura de la retallada
a la llei de la dependència.
Inenvisible, no sé com dir-ho.
Ara ja crec que se'ns acaben els qualificatius
d'aquests polítics que ens estan governant
en el govern central
i que jo penso que ja...
De fet, per molt que s'amaguin,
per molt que vulguin amagar les seves intencions,
al final el que valen són els fets
i els fets són que van començar
només a entrar a retallar la llei de la dependència
i ara la volen acabar de rematar.
Vull dir, aquesta retallada que volen fer
és tocant el...
És un estoc de mort, no?
Vull dir que realment la llei de la dependència
que ja va néixer amb moltes mancances pressupostàries
i amb molts problemes pressupostaris,
doncs sempre al PP, no?
Sempre al PP no li havia agradat mai aquesta llei
i bé, doncs jo penso que ara és el moment.
Ells estan governant
i han governat en...
Jo crec, eh?
Jo ja sé que el que vaig a dir és molt demagògic,
però jo penso que no han retallat en defensa
o almenys no crec que hagin retallat en defensa
en el que es pot fer o en interior
o en les infraestructures o en la casa real
i en canvi sí que ho fan amb les persones més vulnerables,
amb les persones que, de veritat,
ara en aquest moment, fins i tot per culpa de la crisi
que ells mateixos han provocat,
doncs resulta que ara en aquest moment
en qui paga aquesta factura acaba sent les persones més vulnerables
i les persones amb més risc, no?
I jo crec que això és inadmissible.
Penso que...
Bé, segurament que hi haurà accions i reaccions en aquestes mesures,
però la reacció més important, jo penso, que ha de ser a les urnes, no?
Vull dir que la reacció més important
ha de ser, doncs, que la societat té els seus mecanismes
per rebutjar aquestes intencions.
I això hauríem de tenir tots la idea molt clara
que, sobretot amb el tema social, el govern central
no s'està portant com el que s'hauria de portar.
De fet, algunes reaccions ja han arribat.
La consellera de Bedesta i Família, la Neus Monté,
reclamava la setmana passada explicacions del govern espanyol
sobre l'abast d'aquesta retallada.
Altres càrrecs de la Generalitat ens costa que han mostrat la seva oposició
i s'han compromès a no creuar aquesta línia vermella.
Això ens ho hem de creure, Jaume?
Sí, sí, sí.
I, bueno, ens hem de creure que no pot ser, no?
I que existeixen uns drets per llei que no es poden vulnerar,
que està clar que en contra lleis al final acaben carregant-s'ho tot,
però jo crec que hem de seguir ferms amb aquesta idea, no?
La idea que les persones tenen els seus drets,
aquests drets han d'estar defensats,
ja que no ho estan per les persones que ho haurien de fer,
que són els responsables de tirar endavant aquest país,
doncs ho haurem de fer les persones que, de veritat,
estem al peu del canó amb totes les persones vulnerables.
Quines conseqüències pot suposar aquesta nova retallada,
aquesta nova, sí, és que anava a dir una més, no?
Retallada per a les persones i famílies beneficiàries,
sobretot a la demarcació, és a dir, quin impacte pot tenir?
Jo no vull ser, de veritat, que no vull ser pessimista,
perquè ja sempre em coneixeu i sempre...
Però en aquest cas jo diria que l'última retallada, no?
Perquè realment serà la que es carregui, al final,
tots els drets socials que s'han estat intentant guanyar,
que al final no havíem arribat gairebé ni al 20 o 25%
del que crec que, sobretot, les persones dependents haurien d'assolir.
Jo penso que en molts casos, doncs, fins i tot,
és que jo no crec, no entenc les polítiques del govern
pensant en el tema d'ocupació.
Vull dir, penseu que l'economia social mou més d'un 1% del PIB
i ara mou més d'un 1%, movia gairebé un 2%.
Baixarem a nivells que no s'han vist mai, no?
I, a més, condemnaran a la pobresa més extrema
a persones que en aquest moment ja ho estaven passant malament.
Fixeu-vos que els nombres diuen que...
Els números diuen que l'Estat ha reduït un 92%
les aportacions en benestar social entre el 2008 i el 2011.
Clar, aquesta mesura també afegirà pressió sobre les famílies afectades
que hauran de fer front a aquest nou copagament
i fins i tot els usuaris hauran d'assumir aquest increment
del copagament amb un nou 5% adicional
per poder rebre els serveis previstos.
És a dir, que el panorama es presenta difícil.
Fins i tot, ja deia, vull dir que a nivell econòmic
tampoc estan tenint encert en aquesta qüestió
perquè només contemplant-ho des del punt de vista econòmic,
en el tercer sector tenim un nivell d'ocupació molt alt,
amb una situació molt estable de creixement.
I ara, doncs, està clar, el tema del copagament
va també contra les entitats socials.
Per què? Doncs perquè hi haurà moltes persones
que no podran pagar això,
no podran pagar aquest increment del copagament,
molts ja no poden pagar el copagament,
vull dir que ja paguen zero en el copagament
perquè ja tenen molts problemes econòmics,
i aquest augment només l'única cosa que farà
serà que les entitats no podran aguantar
perquè no podran cobrar dels seus usuaris.
Molts d'ells, possiblement, i els hi resulta,
i jo crec que una de les coses que estàvem parlant
no fa gaire en el Fermi de Madrid
era justament que una de les perversions
que hi ha darrere de tot això
és que les persones dependents que tenen que pagar un copagament
i que molts de cops aquest copagament,
aquest servei que han de pagar,
doncs és incompatible en cobrar cap prestació
de la dependència per cuidador familiar,
doncs això ens aboca a una...
Aquesta equació al final té un resultat
que és millor que les persones es quedin a casa
cobrant aquesta prestació,
que no pas anar amb un servei
que tenen, a més de no cobrar aquesta prestació,
han de pagar aquest copagament.
Per tant, ens aboca a una situació complicada
per les entitats, molt complicada.
El problema d'això, Jaume,
hi ha partells de base,
és a dir, hi ha partells dels pocs recursos
a partir dels quals va ser plantejada
o posada en marxa la llei, o és...?
Sí, sí, sí.
Nosaltres, en el 2007,
jo me'n recordo, va venir el ministre,
llavors el ministre Caldera,
que va ser qui va ser l'impulsor d'aquesta llei,
i me'n recordo que es va enfadar a mi
perquè va pujar a la muntanyeta,
vam estar allà dinant,
i me'n recordo que es va enfadar
perquè jo li vaig dir
que aquesta llei no portava
el seu corresponent pressupost
per poder fer, tirar-la endavant,
i me'n recordo que no li va agradar gens,
la meva observació,
i fins i tot jo diria que és això que es va enfadar.
Ja va començar així,
ja va començar amb un dèficit
amb moltes intencions,
amb molt bones intencions,
però sí que amb un dèficit pressupostari,
i per tant, ara en aquest moment,
és que ara el govern actual
ha fet bo aquell minç pressupost
que ens van donar en el 2007.
La llei perilla,
amb la seva totalitat,
és a dir, podria desaparèixer?
Sí, sí, sí, totalment.
Jo crec que no té cap sentit,
una llei sense pressupost,
una llei que se li estan retallant
els pressupostos d'una manera tan bestial,
doncs no tindrà cap sentit dintre de...
Amb aquesta retallada,
amb aquests 1.108 milions,
doncs estem perilla a l'AEA
en la seva totalitat.
El que passa és que no entenc
com pot ser que en un moment
els ciutadans més vulnerables
tinguin uns drets
i els deixin de tenir per culpa
que no hi hagi aquest suport econòmic
a aquestes persones.
Una llei que perjudicarà,
ho dèiem,
cuidadors, familiars i professionals,
però potser el que més sobta
és que la tisorada també implicarà
que mires de persones
que ara mateix estan reconegudes
com a dependents
perdin aquest reconeixement,
com a mínim fins a finals de 2014.
Això és possible, Jaume?
És, és.
Aquesta és la...
Jo penso que una de les intencions...
Ja en el seu moment
el PP només entraria
i va anunciar
a l'aturada del que era el nivell 1,
que era el nivell, anem a dir,
menys greu de la dependència,
ja va dir que no es faria efectiu
i que, bueno,
que en parlàvem del 2013,
o sigui, aquest any,
però que ja en parlaríem més endavant,
no?,
de veure si entraven o no.
No només han aturat això,
sinó que...
I jo soc testimoni
de diferents situacions particulars
en les que s'ha fet una valoració,
una nova valoració de les persones
i se'ls ha baixat la prestació.
Vull dir que això està passant,
ni que no és primera portada als diaris,
però sí que això està passant
dia a dia, cada dia.
Hi ha una reducció absoluta
de les prestacions
amb una reducció dels drets,
doncs, d'una manera...
Jo diria que en aquest punt
de vertiginós, perillós,
que crec que tornem a 40 anys enrere,
que això és una situació complicada.
I en aquest punt,
les entitats, els cuidadors,
les famílies, els professionals,
el ciutadà,
què hem de fer,
què ens hem de plantejar?
Quines accions podem...
Des de la representació de les persones,
d'aquestes persones,
i elles mateixes,
doncs, el tema de no baixar els braços,
lluitar perquè aquesta situació no es doni,
tenim alguns governs a favor.
El govern de la Generalitat,
com deies tu abans,
doncs, està en contra d'aquesta retallada,
en contra que hi hagi, doncs,
més pressió sobre les persones
amb dependència,
i per tant, doncs,
això ja és un punt a favor.
I jo penso que les entitats,
com a tal,
que també són representants d'aquestes persones,
doncs, lluitarem perquè això no es faci efectiu,
i cadascú, cada ciutadà,
cada persona que té el seu dret a vot
i que té la seva...
que té el seu mecanisme
perquè això no tiri endavant,
doncs, jo penso que ho ha de fer.
De fet, les mobilitzacions,
ara, en aquest moment,
ja no sabem què fer,
perquè, doncs,
com que les mobilitzacions són tan numeroses,
tots els sectors estan aixecats, no?,
perquè tots els sectors estan en perill,
doncs, el nostre és un sector més,
i jo diria que, ni que sí que és molt sensible,
doncs, bé,
doncs, ens costa molt
de fer, de visualitzar això.
De tota manera,
l'11, el dia 4 de juny,
doncs, té una celebració...
Dos de juny.
Perdó, dos de juny.
Dos de juny.
Dos de juny.
Té una celebració a Madrid
del seu 75è aniversari
i també d'aquesta reivindicació
de les persones més vulnerables.
Amb aquesta marxa groga
el dia 2 de juny a Madrid.
Jaume Marí, ho deixem aquí.
Molt bé.
Moltíssimes gràcies per acompanyar-nos.
Llàstima que no us puc donar
més bones notícies,
però sí, realment hem acabat
amb una miqueta pessimistes,
però sí, jo penso que
els hi costarà que això tiri endavant.
Doncs, amb el Jaume Marí
i amb el seu testimoni
concloem l'edició d'avui del Tothom.
Nosaltres hi tornarem el proper dilluns
a partir de les 11 i alguns minuts.
Ara continuo al matí de Tarragona Ràdio
amb més continguts.
Que vagi bé, que passin molt bona setmana.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
normalitzant la discapacitat.