Música
Comencem la tertulia d'actualitat d'aquest dimarts 15 de gener.
Saludem a, de moment, dos o tres contartulis.
L'abocat Lluís Badia. Lluís, què tal? Bon dia.
Hola, molt bon dia.
També ens acompanya el llibreter Ramon Marrugat. Ramon, què tal? Bon dia.
Bon dia.
I a tots dos, malgrat que siguem dia 15, bon any.
Bon any perquè no... que es van veure el 2012, eh?
Sí, i tant, i tant.
Està a ser optimista. Bon any.
Sí, sí, no, esperem. No sé, eh? No sé com ho veuen, però...
Creuen que, no sé, hi ha algun motiu d'esperança d'aquest 2013?
Home, el 2013 que hem passat 15 dies.
Vull dir que ja no falta tant per acabar.
No, jo crec que sempre s'ha de ser optimista.
Evidentment el sol surt cada dia i, bueno, les perspectives segurament no són el que esperaríem tots,
però, bueno, esperem que les coses no vagin per on anem, per on sembla que poden anar.
I per on sembla que poden anar les coses?
Bé, jo crec que tenim un problema greu d'entesa del que vol Catalunya, tenim un tema greu econòmic, tenim un tema greu internacional amb efectes, jo crec, de les darreres hores,
que tampoc entén ningú com és tot el tema del conflicte de França-Alsagel i tot el que suposa la implicació, jo crec, de més governs.
Jo crec que tenim moltes coses obertes i, evidentment, tot això incideix directament sobre la gent perquè, finalment, tot això són temes econòmics que incideixen directament sobre el benestar de la gent.
Per tant, vull dir que aquestes són les perspectives que tenim.
Sí, sí, les perspectives són dures, però vaja, sobretot, tots els anys passa el mateix, que hi ha conflictes, tristament sempre n'hi ha i el que passa que convés demanar senya a tothom, no?
Però, clar, això és difícil, no? És difícil, és difícil que es tinguis perquè, clar, la gent ha de prendre mesures, no?
Doncs com les pren i com... I després no oblidem una cosa, és molt humana, no? Molt humana, no? Una persona que fa una paret, el del cosat sempre dirà que aquella paret ha d'estar un metro més a la dreta, més a l'esquerra.
Això és humà, no? És... I, esclar, el fotut és que no es faci la paret, de vegades, no?
No, ja com diu el Ramon, algú em va preguntar, escolta, què et portaran al risc? Jo crec que demanaria un camió de seny, no? Un camió de seny per repartir-lo, no?
Jo crec que en aquests moments el que falta és molt de seny, no? I jo crec que a vegades la gent s'oblida que la paraula seny té moltes variables i moltes connotacions.
I seria bo que tothom hi pensés cada dia al dematí quan s'aixequi i d'aplicar una miqueta de seny en totes les seues actuacions diàries.
Sí, a més, tant, és que seny tampoc vol dir prudència, eh?
Jo, és que... És que... Jo entenc que així és... Especialment un gran pensó de català, Frate Mora, va...
Va... Va fer... Va fer... Entre altres coses, doncs...
Ell va posar en evidència que seny no vol dir el contrari, que rauixa.
És a dir, són dues coses diferents. És a dir, tu una...
És a dir, una persona pot tenir un seny arreuixat, no?
Perquè això no és allò que diuen un oxibor, en una cosa que vagi contra l'altra, no?
Però, per exemple, ho portes fins a l'estrem, no?
El seny vol dir, potser, doncs, prendre...
O sigui, prendre la mesura justa d'allò que toque fer, no?
Molt filosòfics estem aquest moment.
Sí, bé, això és un bon any, doncs...
De fet...
La filosofia és una de les coses que hi ha tanta gent interessada que es tregui dels estudis, cosa increïble.
No? Perquè tot és el que hi ha, finalment.
Que si no hi pot haver un bon científic, un científic pot ser un gran tècnic,
però si no té una certa... si no ha fet humanitats, mai serà un gran científic, no?
Avui, per segure, estem preguntant als oients a través de Twitter i Facebook, a través de xarxes socials.
Diumenge es complia el primer aniversari del naufragi del costa Concòrdia, del creuer de costa Concòrdia.
Ahir parlàvem amb dos dels supervivents, eren cinc persones a Tarragona.
Parlàvem amb dos d'ells, un és el conegut, el propietari del restaurant Solric,
que ens explicava el Jordi la seva experiència,
i una dona jubilada, pràcticament, doncs, del Baix Penedès, que també ens explicava com havia anat.
Avui estem preguntant, eh, quan heu hagut d'abandonar el vaixell a la vostra vida
arran d'aquesta qüestió, doncs, a través de Twitter i Facebook.
Si volen respondre, també, més endavant, eh, vagin-se'n pensant.
Jo els hi volia preguntar, però, si vostès recorden quan es va tancar la necròpolis.
Ara, fa 20 anys, ho recorden? Com i quan es va tancar la necròpolis?
No, ens hauràs de fer memòria.
No, sí, no, no, deuen ser molt joanets.
No, la veritat és que aquestes coses no te'n recordes, no?
Perquè hi ha coses que es tanquen i que estan amb obres,
i sempre els veus amb obres i veu tancats, i això, això sembla una veritat.
I quan es va tancar el Banc d'Espanya?
Doncs, doncs, mira, aquestes coses, mira, el més evident,
que sembla que ara ja hi ha obres, el tema de la xartrés, no?
El tema de la xartrés és un tema dolorós, eh?
A més, és una cosa fantàstica, i jo que em perdoni els meus amics de l'Església, no?
És una cosa fantàstica, perquè tanquen una fàbrica, deslocalitzen, com es diu,
i aconsegueixen que l'administració els hi compri els terrenys,
sense saber per què, perquè la prova està tants anys que no l'han fet a servir,
i a més a més es converteixen, a partir d'aquell moment,
Tarragona es converteix en l'única ciutat del món
on es consumeix massivament el producte xartrés,
i a més a més fan una festa, inventem una festa sobre les xartrés,
vull dir que això, fora de l'Església no hi ha cap institució
que sigui capaç de muntar una cosa així.
És un problema de màrqueting, no? Ens sembla molt.
Sí.
O si deia, perquè de fet confinava'm aquest dia divendres,
aquí a Tarragona Ràdio,
a la Diretor General de Patrimoni Cultural,
que aquest gener comencen les obres a la necròpolis,
i que la reobertura serà, doncs, a l'abril,
previsiblement després de 20 anys, a l'abril.
Bé, tant de bo l'abril és a tocar, eh?
Quatre mesos.
Bé, tant del mateix,
si l'abril és el maig tampoc no passarà res,
però a la de l'abril ja hi som, eh?
No ho sé.
Tanta pressa ja la poguessin tenir abans, no?
I tant.
Home, jo crec que és una oferta més de la ciutat, no?
Jo crec que la nostra ciutat té un patrimoni cultural espectacular.
I important.
I important, i tot el que assumi en aquest patrimoni,
que sigui visitable i que sigui,
doncs, d'alguna manera una oferta turística més que es pugui afegir
en aquesta oferta cultural,
doncs, bueno, jo crec que és benvinguda, no?
Malauradament aquestes coses se retracen molt,
vull dir, com deia el Ramon,
vull dir, el tema del Banda Espanya és una altra evidència,
d'una altra cosa que ha quedat allí enumulada
i que ja veurem quan serà realitat,
però vull dir, evidentment, en aquests moments
estem en un problema econòmic important
de totes les administracions,
i això comporta aquestes situacions,
però, evidentment,
és una lacra social d'aquest moment, no?
Sí, no, a més, l'anacròpolis completa una mica,
una cosa que quan es parla del tema de centralitat,
de capitalitat de la ciutat,
la capitalitat contra l'opinió de la crosta
que hem anat a Tarragona sempre,
no és els carres que es reparteixen,
sinó aquelles coses on t'aconsegueixes
que la gent tingui com a punt de referència,
això és la capitalitat.
i jo entenc que la capitalitat de l'arqueologia a Catalunya
ningú li pot discutir a Tarragona,
però no solament per l'herència,
vull dir, per exemple,
en aquest cas,
el centre,
l'Institut Català d'Arqueologia Clàssica,
que és el centre català
que administra l'arqueologia de tot el territori,
està ubicat a Tarragona,
i això, per una vegada,
no és una decisió,
una decisió, diguéssim, de despatx,
és una bona decisió de despatx,
perquè Tarragona s'hi concentra,
jo penso que això em desconcentra els tarragonins,
això és el capital nostre,
la veritat,
no tenir més delegats provincials.
Tenim l'ICAC,
però també tenim l'IPES,
amb molta projecció internacional
i amb molta recerca a nivell internacional
que també té segure aquí a Tarragona,
és una altra...
En fi, ara hi pensava,
quan vostè ha dit això de l'ICAC.
Saludem també al tercer contartuli,
en aquest moment s'incorpora
el llibreter Pitu Rovira.
Pitu, què tal? Bon dia.
I bon any, també,
ens ho dèiem,
tot i que és dia 15.
Que sigui bo, eh?
Ara parlàvem de seny,
el començament de la tertúlia,
el Ramon de Mossat ha col·leció, això,
parlàvem una mica de seny,
del seny que convindria,
també ho ha dit el Lluís,
en aquest 2013, no?
No l'habitar.
Això ho ha fet.
Toca de peus a terra.
Això pot ser que clavem-nos els peus
amb un clau.
Ara parlàvem de la reobertura
de la necròpoli
de cara a l'abril,
El penúltim.
Sí, perquè de fet havia d'obrir el gener,
recordam-ho, eh?
No, abria el gener i tira enrere, eh?
I es va per...
Bueno, efectivament.
Però l'últim anunci era el gener, eh?
Què en pensen?
I ja més o menys el...
De l'obertura de la necròpoli?
Home, jo estaré molt content de veure-ho,
perquè amb els anys que portàvem
amb això tancat,
i era una...
No una reclamació,
jo diria que és,
no diem era,
perquè encara està tancada,
però, home, és una...
Podríem qualificar d'una vergonya nacional, no?
Tindre el que se'n diu
el jesiment arqueològic més important
paleocristiar de tota la península ibèrica,
tancat 20 anys,
a més a més figurava
amb les poques guies que hi ha de Tarragona,
guies turístiques,
i amb alguns mapes,
alguns malfets,
doncs,
com anunciaven,
doncs,
un museu i no sé què,
paleocristiar,
tancat i barrat
al públic, no?
És bastant lamentable.
Jo no sé de qui és la responsabilitat històrica
que això ha estat tancat,
però, home,
potser ara que es demanen responsabilitats de tot,
doncs, potser que comencem a demanar-la,
no?, també.
Aquí hi ha altres coses que tenim en aquesta ciutat,
de vegades aquí, en aquesta taula,
han fet allò de memòria llista de dèficits
i de coses que es comencen,
no s'acaben,
de coses que es tanquen
i queden de cagues i barrades,
i seríem els líders de la Champions
amb això en aquesta ciutat, eh?
Ja va bé,
ja va bé,
però la qüestió crítica,
jo em sembla que no l'hem de deixar, eh?
Em sembla que parlem de noms?
No ho dic de noms perquè aquestes setmanes
hi ha hagut un debat que ha emergit
a proposta del Partit Popular,
concret, d'Alejandro Fernández,
del possible canvi de nom
que ho plantejaran aquest divendres a plenari
de la Universitat Rovira i Virgili.
És a dir, en lloc de dir-se Rovira i Virgili
proposen que es digui Universitat de Tarragona.
I ho argumenta.
I ho argumenta.
I torno a mirar el tema que hem dit abans de la capitalitat.
És a dir,
ell ve a dir que és el clàssic del seu pensament,
és normal perquè ell defen els interessos
tradicionals de la crosta que m'ha anat a Tarragona,
que és repartir-se a càrrecs.
I com que són capital de provitja,
han de ser, han de tenir a la universitat.
I jo particularment sempre he pensat
que el nom de la universitat
hauria de ser a Tarragona,
però no per aquesta qüestió.
Per una qüestió, diguéssim, cultural.
És una qüestió cultural.
I penso...
El trist és que es pugui discutir
i això hem de mirar per què
es discuteix aquest nom.
I llavors hem de fer,
els tarragonins amb això,
hem de ser conscients
que hi ha uns greus repartits
des d'aquests càrrecs provincials
que hem tingut.
I això hem de ser conscients.
Per mi, la universitat,
des de bon començament,
s'hauria hagut de tenir a Tarragona.
Però no perquè és la capital de província,
sinó per una qüestió,
per una qüestió, diguéssim, històrica
i de nom.
I que només és retornar
allò que de fet ja hi era.
és una qüestió històrica
i cultural per mi.
Bé, jo estic totalment d'acord,
però a més a més
hi afegiria també
la qüestió geogràfica de praxis.
Les coses s'han d'ubicar
en el seu lloc geogràfic
d'un mapa.
I encara que sigui
un argument allò
molt petitet,
doncs home,
també s'ha de ser conscient
que aquest argument
també es necessita.
perquè llavors hi has d'anar afegint.
Fixa-vos-ho que quan s'anomena
aquesta universitat,
és la Universitat Rigelit de...
Perquè en algun lloc
l'has d'ubicar,
no la pots anar ubicant.
És diferent,
a vegades s'argumenta,
mira,
la Universitat Pompeu Fabra,
no?
D'on està ubicada
la Universitat Pompeu Fabra?
A Barcelona.
Però a Barcelona
és un altre tema,
és una altra història,
és una ciutat que
per si sola
ja trau
i ja està col·locada
en el mapa, no?
Però, esclar,
universitats petites
com aquesta,
perquè és una universitat
petita
dintre del context general
de les universitats
que tenim,
doncs, home,
li falta ubicar-la, no?
Potser ara
canviar-li el nom
seria una cosa
molt complicada,
però el que sí
que ja hem reclamat
moltes vegades
és afegir-li
el de
de de raó, no?
Perquè és que si no,
ells se troben
també amb problemes
d'ubicació, eh?
I el propi alumnat
i tot això.
I el tema històric
és retornar
el nom
veritable
d'aquesta universitat,
no?
Però creu que això
és el tema important
en aquest moment?
Com molts altres,
jo em sembla
que tots en pot parlar.
Però és l'oportunisme
d'un partit.
Sí,
és l'oportunisme,
clar, clar.
És l'oportunisme
perquè
ell sap
que això
no té front,
però ell tanca files
als seus seguidors.
Però perdoneu-me.
I fa la feina ben feta
dintre del seu
mediari
i del seu programa
polític
i...
Evidentment,
Espanya
codericolà de província
i això res a dir,
Ramon.
No,
no ho veiem una cosa,
la província de Tarragona
s'ha fet servir sempre
pels anticatalanistes
vocals.
És que aquí
hi ha una qüestió
ideològica darrere,
això està claríssim.
Però el que no es pot fer
és donar joc
en una situació
quan resulta que
en aquest moment
la universitat
té un problema
de finançament
importantíssim,
té mil problemes.
Jo crec que aquest no és
el problema important.
A mi em sembla bé
i jo em sumo
tot el que dieu altres,
però anem a veure.
El tema de fons,
si li preocupes a un estudiant
quin és el problema
que té la universitat,
que jo crec que
l'universitat de Rubí i Vigili
és de Tarragona,
vull dir,
jo crec que
en qualsevol puesto
que en parles,
vull dir,
tothom sap que l'universitat
de Rubí i Vigili
és de Tarragona,
vull dir,
després poden dir,
uns als altres poden dir
el que vulguin,
però la realitat
és aquesta.
Llavors vull dir,
que avui introduir
el debat ciutadà,
escolta,
vull introduir
el tema,
una altra vegada
el tema del nom
de la universitat,
quan resulta
que hi ha mancances
de tot tipus,
que crec que
les que haurien de ser
debatudes,
avui hi ha un acudit
al mes Tarragona
del Mapi
que jo crec
corretat específicament
i diu,
aquí amb la situació
de crítica que tenim
ara resulta
que hem de plantejar això,
jo que aquesta és la realitat,
per tant vull dir,
deixem-se de baix a nades,
entrem al tema de fons
i per què té
una situació econòmica
com la que té.
Sí,
aquest és el tema de fons.
Però una vegada plantejat,
sigui per qui sigui,
l'opinió
i el debat ciutadà
i pot ser-hi,
qual cosa no treu
de dir,
home, aquest és el problema
més gros que té
la universitat
i la societat en general,
evidentment que no,
i evidentment que n'hi ha
d'altres molt més importants
i d'altres menors
i de mitjans,
però ja que hi ha algú
que ho planteja
dins del seu diari,
jo em sembla que és
criticable i defensable
per les dues parts.
Jo sempre.
Jo ho puc criticar
i ell ho pot defensar,
m'assàvem molt bé,
que el comentari
que diu el Ramon
que això ho utilitzen
d'una manera
fins i tot barroera,
home, doncs també,
perquè no toca,
a més a més,
és una cosa
que ja s'ha consolidat
al cap de 20 anys,
ara està clar,
l'opinió,
evidentment,
que hi ha de ser-hi,
que hi ha un problema
molt més gran,
evidentment,
està clar que hi és,
i aquest és molt més difícil
de resoldre
i amb aquest no s'hi posen.
Clar,
perquè aquest és un problema
que implicarien
decisions importants.
I això és el que hauríem
de reclamar.
Clar,
el que hauríem de demanar
quan parleu de responsabilitat
són aquestes,
no aquestes altres,
vull dir,
la responsabilitat del nom,
vull dir,
escolteu,
i és un tema debatut
que evidentment
se pot plantejar
sempre que es vulgui,
però és un tema
que ja...
Escolteu,
ja ha passat...
Hi ha l'oportunisme
per distreure altres històries.
Bueno,
doncs ja està,
llavors sí que aquests
haurien de la responsabilitat.
Però llavors,
quan te plantegen això,
llavors quan també
has d'entrar-hi
amb els teus arguments?
No ho dic ara,
no cal que en parlem,
vol dir,
no cal que en parlem.
Està clar,
i en quin concepte en parles,
no?
Oi,
veiem una cosa,
l'home de Robert Virgili,
doncs en el fons
cou una mica
i aquest és el problema
cou una mica
perquè recordeu
que a Tarragona
hi havia allò
que en deien
Universitat Laboral
com se deia
aquesta Universitat Laboral.
Si us recordeu,
es deia Francisco Franco.
Vosaltres no he sortit mai
algú d'aquests
que bàsicament
ja hi eren
que hagués protestat
que hagués imposat
el nom d'una persona
que no era de Tarragona?
Jo,
és que,
clar,
aquí hi ha una qüestió
ideològica de res,
i de nom.
Potser si la Robert Virgili
digués Francisco Franco
els protestaríu nosaltres
sinó els que protesten ara.
Sí,
no,
el nom d'aquesta persona
que a l'universitat
porta el nom d'aquesta persona,
aquest nom també
té un context
històric
i real,
important,
i que també els fa mal
que porti aquest nom.
Evidentment.
Molts d'ells no saben
ni qui era.
L'altre dia
en parlàvem també
de la tertulia
i va trucar a un ogent,
es va identificar,
va dir qui era
i a més a més
va dir que va prendre part
en el procés,
diguem-ne,
de la designació
del nom de Rovira Virgili
a la universitat.
ens ho va vindre a explicar
més o menys per sobre
com havia anat
i també hi ha
una altra qüestió
i que jo més hi vull plantejar.
s'hagués hagut de dir
des d'un començament
de Tarragona
a l'universitat,
sapiguem com va anar
tal com va anar
en el seu moment.
Bé,
l'universitat va néixer
com una delegació
universitària,
clar.
Una extensió.
Una extensió.
De la Universitat
de Barcelona,
no?
S'ha d'acord,
quan va agafar
autonomia pròpia
va ser el moment
que...
i el debat aquell
del campus,
si n'hi havia de campus
o no,
era un campus
ciutadà o...
El que sí que és un fet
és que va ser
l'única universitat
a l'hora
que es van muntar
universitats
per tot arreu,
que seria un altre debat
perquè Catalunya
ha de tindre
tantes universitats
amb un territori tan petit,
però veig,
aquest és un altre debat.
Aquí es va debatre tot,
fins i tot
si s'havia de fer
un edifici,
que és una cosa,
que en altres llocs
ni a Girona
ni a Lleida
ni a Vic
es van plantejar
si hi havia de tindre
campus o no campus,
si n'hi havia de tindre
un de central
o dos o repartits,
uns debats
que a vegades
ens perdem també
en la discussió
de coses
que al cap i a la fi
és una pèrdua
de diverses ciutadàtiques.
Torem el tema
de la capitalitat,
és que jo opino
que en aquest sentit
extensiu
de la paraula campus,
Tarragona és un campus,
Catalunya és un campus
universitari,
podria ser-ho,
és la mateixa ciutat
i jo penso
que aquí
aquí hi ha una qüestió
desaprofitada
per tots,
per tots,
vull dir que per mi
seria el gran argument
pel món universitari,
jo penso que
la ciutat de Tarragona
no haurà de ser
un lloc de,
jo no he de recolliment,
però sí d'estudi,
vull dir,
jo penso que
ha de favorir
el pensament
i els treballs,
la recerca,
jo penso que
es donen circumstàncies locals
i amb això
ja sabeu que jo no soc
gens localista
ni patriòtic
en aquest sentit,
però jo penso
que aquest és
el valor
de la ciutat
de Tarragona
i en fi
és llàstima
que
en fi
que ens perdem
en discussions
estèrils,
no?
Jo crec que és més important
que vinguin
no sé quants
càtedres importants
i de referència mundial
i quan hi ha coses
d'aquest tipus
sempre es produeixen
a casa nostra,
vull dir,
a la nostra ciutat,
vull dir,
aquesta és una altra variable
evident,
vull dir,
quan hi ha
un honoris causa
es fa a Tarragona,
vull dir,
jo crec que amb això
han fet una tasca important
la gent que ha estat
a la universitat, no?
Sí,
perquè són universitaris
i és lògic
que al final
aquestes coses
són naturals,
però sense desmereixer
la resta del territori,
és que jo penso
que aquí
hi ha un problema
de demostrar
qui mana
i aquest és l'error,
aquest és l'error.
De tota manera,
si parlem de noms
també podríem fer
extensible
a l'aeroport,
no?
A Barcelona
vol?
Jo,
perdoneu,
jo és que
m'assembla
que l'important
és el final,
no el començament
i vull dir,
tots aquests temes,
si mires tu
i entres a l'aeroport
al final és
Barcelona-sur,
vull dir,
si entres
als que realment
treballen
a l'aeroport de Reus,
que és Reiner,
si tu entres
no surt Reus,
és Barcelona-reus
o Barcelona-sur,
per tant vull dir,
l'important és
que hi hagi vols,
indepedentment que serà
també molt important
que surti a l'aeroport de Reus,
suposo,
pels de Reus,
a mi el que vull
és que tindran un servei
aeroportuari
aquí propet de casa,
vull dir,
per tant,
i que es faci la inversió
i que d'alguna manera,
bueno,
jo crec que aquí
hem discutit moltes coses
per damunt
i no hem concretat
molt els temes,
i els temes de fons
és que per aventura
sembla que funciona,
que aquesta gent pot vindre,
bueno,
jo crec que aquests són els temes
que realment preocupen la gent
i més en una situació crítica
com la que tenim
en aquests moments,
i que si hem de tindre
un aeroport
serà un aeroport de veritat,
una cosa de temporadeta
i que doncs
estigui tancat de l'any
i que després
hagin de negociar
amb una companyia
o li hagin de pagar uns diners
perquè vingui
i llavors et diu
no, no,
si he volat fins a Londres
per 25 euros,
home,
no és veritat,
te n'ha costat molt més
perquè indirectament
pels teus impostos
i d'aquells altres
n'ha pagues molts més
perquè aquells senyors baixin,
no?
I el millor
el que hauríem de reclamar
de veritat
és tindre uns transports
adequats,
ràpids, segurs
i bonics
i tot el que vulgueu
que ens portin a l'aeroport
veritable
que el tenim
a 100 quilòmetres
i que ens porta
de tot el món
i en canvi
tenim una infrautilitzadora
aquí
infrautilitzada
que només l'utilitzem
4 dies a l'any
anem a dir
i amb això
no hi pensem,
no?
A vegades
no hi pensem
que tenim una cosa
que gairebé
que no la fem servir
que ens costa un dineral,
eh?
I alerta també
quan se parla...
El tema de les vies
de comunicació
d'aquest país neix...
Bé, però això és una altra història
ara mateix...
No oblidem una cosa
quan es critica
el tema
l'ABE
l'ABE
és un cercaniàs
de Madrid ampliat
és per ells
Això ho tenien clar
ells
l'Espanya Radial
i això
i això no...
en fi,
això que es pava
el tercer fil
i això aquí
l'absurd
és que de petits
hem vist passar
sempre
per aquí
les carreteres
aquí
aquelles carreteres
que per anar
de Tarragona
a Barcelona
passaves
dos o tres hores
així d'aquelles carreteres
us recordeu?
i veus aquells camions
que venien de Múrcia
de València
que anaven a l'exportació
i tot plegat pels porres
feien una...
No fa gaires anys
per anar a Barcelona
Era una passió
per allò
Havies de passar
per dins de Vilafranca
Era un viacrucis
era un viacrucis
i aleshores
que això
no hagués estat resolt
el seu moment
el seu moment
això
això és increïble
perquè és que
no s'ha pensat
i això no vull dir
que no s'hagi de fer altres coses
però penso que aquest és el país
i ve sortint guanyant
tothom ve sortint guanyant
i la via esportadora del país
és la via que comença a Múrcia
i acaba per pinyar
Mireu una cosa
si està mal dissenyat
si tu t'has de Girona
i vols anar a Sant Sebastià
et surt més a compte
entrar a França
i passar per allà
per anar a Sant Sebastià
Per què?
Perquè no
com que
la via radial
fa que
és a dir
en teoria
un de Girona
hauria d'anar
així es pensa
els quants fabricats
hauria d'anar a Madrid
i de Madrid anar a Sant Sebastià
aquest és el problema
no hi arriba
perquè ja se negossa pel mig
però aquesta és la realitat
a França
que és un país
que sobreté l'imatge
centralitzat o plegat
a França
pots resseguir el Pirineu
per l'altre costat
d'una banda a l'altra
aquí no
aquí no
hi ha aquesta concepció
dels transports
però mireu-me el tema ferroviari
el tema més greu
jo crec que és el tema rodalies
és a dir
aquí hem potenciat
el que és
el tren de luxe
que és l'AVE
que ens ha costat una millonada
que té una rentabilitat
molt per sota
tot el que hauria de ser
i les que són rodalies
això està a sota mínims
però no aquí
a tot arreu
és a dir
aquí per anar a Barcelona
jo veia algun dia a Barcelona
perquè
si vols anar
no no no
si vols anar a Tarragona
això que diuen
les quatre capitals
estan enllaçades
no és veritat
però si vols anar-hi
amb el servei
diguem-ne ordinari
amb el tren normal
si vols anar a Tarragona
a Girona
és
anar de Tarragona
fins a Barcelona
baixar a Sants
o baixar al Passeig de Gràcia
i canviar
canviar
allà mateix
i et ve una altra
i et recull
això no
això
és
bueno
per anar a Lleida
hi és una excursió
si vols anar a Lleida
amb tren
agafa la motxilla
la Cantemplora
i l'entrepà
perquè
només hi ha dos trens
al matí
i dos a la tarda
un em sembla
que surt a les set del dematí
però els altres
has de baixar
a la Plana
Piquet Moixons
i esperar el tren
que et ve de Barcelona
i arreplegar-lo
la Plana
Piquet Moixons
és un baixador
si plou
obre'l per aigua
perquè no tens
ni
ni
però han gastat
mils de milions
en el tema
ens fan un AVE
que ara
fantàstic
ve tothom
el príncep
els sotprínceps
el virrei
i qui sigui
i munten allà
una parafernàlia
per inaugurar
una estació
que a més
els gironos
els hi han dit
s'empantaragat
aquí tenim culpa
aquí també
perquè quan es va fer
l'estació
a la Secuita
aquí
a Tarragona
perquè no es fes a Reus
i jo en aquell moment
vaig opinar un dia
en una tertúlia
aquí mateix
que com a tarragoní
preferiria que estés a Reus
que a la Secuita
i jo pensava
que els reusencs
haurien de pensar
que millor que estés a Tarragona
perquè si estés a Reus
és a dir
de Tarragona a Reus
sempre hi haurà comunicació
i de Reus a Tarragona
el mateix
en canvi
en canvi
la Secuita
la gent ho diu
ah que muntin autobusos
ah sí
tu creus que
un autobús
perquè baixin dues persones
i vagin a tota la mare
una línia expressa
d'autobusos
que vagin
que vagin
a cadascun
dels destins
de la gent
que pugui baixar
i el que està planificat
és un altre error
descomunal
una altra estació intermodal
al mig de la Re
al costat d'aquell aeroport
que deia jo
que no sabies per res
com dirien els castellans
no l'haveren a tus ojos
bé
però planificat ho està
i si s'ha de fer alguna cosa
es farà el que està planificat
però els pecats són nostres
o està clar
quan parim un tenatori
on la gent
que ha d'anar a vetllar un mort
ha de buscar
algú que li porti un cotxe
el que és la gent gran
que és la que vetlla els morts
escolta
és que és increible
no hi ha cap ciutat a Catalunya
que passi
el de Tarragona
amb els transports
que no hi ha cap
però imagina't
amb el tema de l'AVE
que abans dèieu
l'utilització
comptant a tope
com a molt
podríem passar
entre 10 i 12 mil persones diàries
allò fotent els trens
sí, sí, sí
en Rodalies
només a Tarragona
estem sobre 25 mil
aquest és la realitat
és a dir
aquí hem fotut disbarats
de tot tipus
i amb tema d'infraestructures
bueno
i si agafes la xarxa de trens
que hi ha a tot Catalunya
la gent que baixa de Vic
fins a Barcelona
agafa la motxilla
oi tant
dues hores
llargues
el mateix
tarden més temps
que els seus avis
quan van inaugurar el tren
no?
i ningú em parla d'això
a mi?
el que
jo crec que la gent
que fa servir la Rodalies
sí que en parla
sí, la gent sí
però políticament
aquells que discuteixen
amb un paper
al mig d'un despatx
a veure què fem
i què deixem de fer
a tothom el que els preocupa
és a veure si el tren
passa per la Sagrera
o no passa per la Sagrera
pel mig de la Sagrada Família
si passa
no passa
si arriba a Girona
que farem ara
quan arribi a Girona
si farem l'estació de Sotterrada
els hi han deixat empantanagat
sí, però
però
però la tenen
al mig de la ciutat
en el mateix cas
a l'AVE famós
un dels problemes
que va tenir l'AVE
que es va retardar
el tema de la Sagrada
a Barcelona
el problema
qui va ser
el problema va ser
que des de Barcelona
mateix
i vam aquí
qui van obstacul·litzar
amb el tema
de la Sagrada Família
o no ho recordeu
allò va retardar
dos o tres anys
tot aquell discurs estèric
que només es tractava
de fer la punyeta
perquè això
en sabem molt també
però també se n'han fet
de barrabassades
perquè el túnel de la riba
allí hi han invertit
diners i diners
i tonelades
i més tonelades
i allò no s'arreglarà mai
perquè quan l'estaven fent
la gent del territori
el païsès
aquell de tota la vida
ja els hi deia
aquesta muntanya es mou
són arsilles expansives
i ells es van encaparrar
en fer un túnel
que quan passa el tren
per allà de Rodí
a la velocitat
gairebé a la meitat
perquè si passés
a tota velocitat
és que el trencaria
i no passa res
aquí no passa res
3 minuts per arribar
al final de la tertulia
un tema més
si volen breument
els càmpings tarragonins
a la Tarragona Ciutat
del tercer fil
diuen que
els trens de mercaderies
perjudiquen els seus negocis
especialment a l'estiu
que passen de nit
desperten els clients
en fi
què en pensen?
és una realitat
evidentment aquí hi ha
conflicte d'interessos
i el que s'ha de fer
és compatibil
els interessos
dels del càmping
els interessos del port
els interessos industrials
jo sé que és molt complicat
però bueno
tot s'ha de parlar
evidentment aquí
el debat de fons
és si realment
aquest tercer fil
serà provisional o no
jo crec que aquest és el debat important
i jo malauradament
jo crec que s'ha de ser realista
i serà difícil
que no sigui provisional
a partir d'aquí
podeu parlar del que vulguem
jo la part positiva
que hi hagi
és que jo trobo molt raonable
que unes persones
que es puguin considerar
afectades
doncs
el problema
el problema
precisament aquí
el problema
és que
allò que una part de la població
o un sector
opini
o pugui opinar
arribi
arribi
al debat
se'n vagi al davant
després la societat
ho tindrà en compte
o no ho tindrà en compte
però jo penso
que el problema
és que arribi
perquè precisament
algun dels problemes
que aquí s'han apuntat
a la ciutat de Tarragona
el meu parer
és que
el comerç
mai ha estat un lobby
a la ciutat de Tarragona
i això s'ha notat
és a dir
aquesta construcció
de barris a quilòmetres
si
si el comerç
de la ciutat
vés
vés manat
mai
a la ciutat de Tarragona
una bestiesa com aquesta
no es vés construï mai
avui dia
Tarragona
es tenia molt més lligada
i més barata
per la
perquè tothom
qui ha estat al mig
sap que
lligar a la ciutat de Tarragona
és molt difícil
és molt difícil
perquè té un cost
sí però
amb això del tercer fil
jo és
que em va dir
jo
no
quan s'ha construït
el tercer fil
que s'ha de fer
perquè si no
el port no té sortida
i molta indústria no té sortida
en quan això s'hagi construït
i funcioni
serà terriblement difícil
que ens arribi
el tren d'ample europeu
que en digui
dins el port
perquè és clar
ja estarà fet
ens hem acostumat
això ja funciona
jo sempre poso l'exemple
que ara firmen convenis
ara es posarem d'acord
quan jo hi era
fa 20 anys
ja es firmaven convenis
i l'han passat 20 anys
estem igual
l'amfiteatre
serà una mena d'amfiteatre
a la llarga
això del tercer fil
durarà
durarà
no
a veure
quan una cosa està feta
i segurament que funcionarà
perquè
la via convencional
està feta
l'únic que li poses
al mig és un altre fil
senyors tanqueu la tertúlia
Lluís Badia
Pidó Rovira
Ramon Marruat
gràcies
i que vagi molt bé
fins la propera
gràcies
per laThomas
m'a
a veure