Carles Marquès, director de l'Espai Caixa Fòrum.
Bon dia.
Bon dia.
Què tal?
Bé, bé.
Sí? No has caigut en l'enconstipat?
No, de moment encara no, i tot i que fa fred, eh?
I fa fred realment.
I a més, la gent com tu, que estava en contacte amb tantíssima gent,
que passa per l'Espai Caixa Fòrum cada setmana...
Sí, sí, sí.
No, sí, exacte.
I som més propens, és clar.
Exacte, i a més, nosaltres som com un col·le,
cada matí tenim nanos i tal per allà,
però de moment jo no he caigut.
Ara, encara que ho preguntes, sí, una companya meva,
de fet, vam dir que avui no vindria jo, que tenia una cosa,
doncs la que...
O sigui, jo soc el substitut de la substituta avui,
el món va així, la noia ha caigut,
i a la solució tenia una altra cosa,
i bueno, ja l'he pogut anul·lar sense problemes,
però sí, sí, les coses van així.
Teniu el Caixa Fòrum als matins, ple de nanos, d'escola, d'institut.
Sí, d'escola, d'institut.
Ho diem perquè visiten, a més,
i gaudeixen de les activitats al voltant de l'exposició,
encara en actiu, però fins a la Vigília de Reis, fins al dia 5.
Fins a la Vigília de Reis, fins al dia 5, sí.
Cellers, cooperativisme i modernisme.
Això, fins al dia 5.
Però què ha passat?
Fem ràpidament balanç d'un cap de setmana intens,
el Caixa Fòrum.
Un cap de setmana molt intens i molt interessant.
En vam parlar de les dues activitats al llarg de la setmana passada, justament,
i això, el dissabte, no sé si diran una agradable sorpresa,
perquè, de fet, sorpresa no ho va ser,
que una mica amb el nom de la persona que ho portava
i el fet d'això, que els coneguéssim aquí a Tarragona,
de pocs dies abans, els dos cantants que van participar en el concert
El Vi a l'Òpera, diguéssim que dirigit, portat pel Marcel Gurgori,
que feia això de presentador i seleccionador de les peces
i feia comentaris al voltant de les obres.
I després, els dos protagonistes de l'Òpera La flauta màgica
que havien fet feia poc aquí a Tarragona,
el Toni Marçol i l'Albert Casals.
Doncs, realment magnífic, eh?
Vull dir, la sala plena, que sempre és un goig,
i després, l'endemà, Fernando Blasco,
el mag matemàtic, o el matemàtic mag,
d'ofici matemàtic, però de vocació mag,
doncs també.
I a més m'explicaven que va acabar tardíssim,
perquè la gent semblava que volia més,
no se'n volia anar.
Ens sap greu, eh, els que vau fer anar a dormir tard la canalla,
però que consti que també va ser,
perquè vosaltres en teníeu ganes.
Van anar... ha sigut un cap de setmana aquells macos,
que a vegades les coses quadren i quadren bé,
doncs aquesta setmana ens ha passat.
Ens espera, jo baticino també, no un cap de setmana,
sinó una setmana, eh?
El queixa fòrum intensa també.
Mireu, pel·lícula de quatre països, quatre històries,
pel·lícula que ens parla d'Argentina, dijous a les set.
Exacte.
Després comentàvem que dissabte hi ha un conte a contes.
Ja hi havia una vegada, exactament.
A les sis de la tarda, dissabte.
Ah, i ens queda una de les xerrades sobre literatura,
no, sobre música.
Exactament, Rafael Esteve, el dimecres,
Falstaff, de Verdi,
pot ser la més brillant operització xexperiana?
Això es pregunta Rafael Esteve,
si voleu saber-ne la resposta,
que em temo molt, que serà que sí.
Que sí.
Doncs heu d'anar aquest dimecres a les set del vespre.
I us parlem ara en forma d'entrevista
de l'activitat que hem destriat
de totes les activitats de la setmana
i que representa l'última que feu al Caixa Fòrum
pel que fa a la Setmana de la Ciència.
Ah, exactament.
Atenció perquè no és cap de setmana, és dimarts.
Demà, demà a les set,
ens visita Marc Boada,
un dels presentadors del programa mític
Quec i Com, de TV3.
Que jo, tot i que reconeixer que sóc de lletres,
és molt de lletres,
en sóc molt fan d'aquest...
M'entens, no?
A mi passa igual, s'entén.
L'altre dia vam fer un programa sobre romans,
fantàstic, perquè a més,
ostres, clar,
dius, una persona de Tarragona,
explicar-li alguna cosa nova sobre els romans,
ves que m'explicaran aquests...
No, no, no, no, absolutament.
És a dir, a més, la perspectiva era,
com sempre en aquest programa,
anar una mica més enllà.
Va ser molt maco.
Aquell dia no ho presentava el Marc,
de tota manera.
Sabeu que tenen tres o quatre presentadors
que es van tornant,
no sé quants,
em sembla que són tres.
Però això,
és un programa que realment,
per la gent que som d'això,
estreta de ment pel tema científic,
i que ens han d'explicar molt bé,
no només ens ho expliquen molt bé,
sinó a partir d'aquell moment,
entens coses d'això,
de la vida quotidiana,
que dius, ostres,
jo no m'havia parat mai a pensar...
Com a l'espectacle de màgia d'aquest dimensi,
doncs ells ho fan
amb temes de química,
de geologia,
de física,
i més coses,
a vegades,
de físiques quàntiques,
coses d'aquells que dius,
això,
jo no entenc res,
i en canvi,
per tant,
que realment ho entens.
Ja ho sap,
jo crec que el Marc,
tot això,
això que ens passa a tu i a mi,
ja ho sap,
sí,
perquè mira,
l'espectacle que du escena,
perquè de fet és un espectacle,
es diu Els tres infinits,
i parteix un espectacle,
un monòleg,
hem vist per aquí,
que ho anomenen també,
parteix d'un llibre,
que es diu així,
Els tres infinits,
subtítol,
un llibre de ciència per a gent de lletres.
Per tant,
el Marc ho té claríssim.
Marc Boada,
bon dia.
Bon dia,
bon dia.
L'has fet per naltros,
l'espectacle,
per a aquesta gent que jo crec que és un públic molt general,
que no ens n'adonem ni de la meitat de processos
científics que tenen lloc a l'altre voltant.
Doncs sí,
de fet el llibre ja el vaig pensar,
diguem,
per a un públic general que té curiositat envers una mica totes les coses,
i aquest espectacle monòleg,
doncs també està pensat per parlar de ciència
i per distreure i fer riure,
amb una certa crítica,
també a persones que no necessàriament han de tenir una cultura científica.
Què ve primer, l'espectacle o el llibre?
El llibre.
El llibre, de fet,
ja fa tres anys que va sortir
i era un resum
de les classes que jo havia fet durant molts anys a l'Escola Massana,
en el que vaig haver d'intentar trobar una manera senzilla d'explicar ciència
per a uns alumnes
que en el futur havien de ser artistes o dissenyadors.
I d'allà, d'alguna manera,
doncs va néixer el llibre,
que és el temari,
diguem,
redigerit per fer-lo una mica,
per a qualsevol persona amb ganes de llegir.
Tens alguna especialitat dins la ciència?
El meu és la física experimental
o, en general, la ciència experimental.
És a dir que, de fet,
jo vaig estar presentant el Quec i Com una temporada
perquè la meva especialitat era construir els gins
que surten al plató tot sovint
i que són tan exemplificadors.
S'ha de dir que aquesta recepta màgica que té el Quec i Com
és una recepta que la té el director i actual presentador,
que és el Jaume Vilalta, periodista extraordinari,
i que sap aconseguir que els científics,
que sovint som una mica pesadots
i volem entrar molt a fons en les coses,
ens quedem en aquell punt necessari
perquè la gent entengui sense avorrir-se,
que és la part important de la televisió.
Com a curiositat, Marc,
què és, de moment, el que t'ha costat més
de fer entendre?
Més d'explicar, de dir això,
que no sé com posar-ho?
De fet, tots aquells fenòmens
que escapen a la nostra dimensió
són sempre difícils.
I per començar, el propi comunicador,
el propi divulgador,
la propi experimentació,
hi ha coses que tampoc les entén massa.
Un físic quàntic pot treballar molt bé
amb magnituds i amb el suport matemàtic
de les seves teories,
però quan vol explicar què és el bussó de Higgs
o com hem de visualitzar un àtom,
doncs ho té molt difícil.
I per tant,
quan ni el propi investigador
té una idea mental clara,
perquè aquell objecte
no es pot visualitzar fàcilment,
doncs té una gran dificultat
per fer-ho arribar al públic general.
Per què ho fas tu, això, Marc?
Per què et dediques a divulgar...
Jo entenc que puguis tenir la teva curiositat
i que tinguis la teva tirada científica,
evidentment,
però per què aquesta necessitat
d'explicar-ho als altres
i de fer-ho entendre, sobretot?
Jo crec que hi ha una cosa
que és importantíssima
i és que quan fas una cosa
per la qual sents passió,
acabes tenint la necessitat
d'explicar-ho una miqueta a tothom.
És a dir, jo conec pintors
apassionats de la seva obra
que necessiten explicar
i verbalitzar
perquè han fet aquells constructes.
I al científic
li passa una mica el mateix,
perquè, a més,
quan li expliques coses a tot a més
i comparteixes amb ells dubtes,
inquietuds,
neguits,
que també es genera la ciència,
ostres,
et trobes amb una experiència
molt enriquidora,
per una banda.
I per una altra banda,
aquells que hem tingut la sort,
a vegades,
per l'atzar,
de caure
en els mitjans de comunicació,
jo crec que tenim
una certa responsabilitat social
d'intentar fer una societat millor.
i la ciència
és un comú denominador
entre tots els humans
que jo crec que
ens permet anar
a una societat
cada vegada més ben trebada,
més responsable,
més transversal.
La ciència ens ho permet això,
perquè estic llegint
en la petita ressenya
pel que fa a l'espectacle
els tres infinits
que diuen
que és un monòleg
que combina ciència,
humor,
i crítica social.
Sí.
Com ho integres a això?
S'integra bastant bé,
perquè he de fet
ara alguns paral·lelismes,
alguns paral·lelismes
superficials,
però que ens permeten
fer una mica de broma.
Jo crec que tots
tenim curiositats científiques,
que tots ens preguntem
com funciona l'univers,
quin és el seu origen,
quina estructura té,
però d'una altra banda
també som molts
els que no estem d'acord
amb les coses
que observem a la societat
i en moltes de les coses
que veiem al tel·lenotícies.
El paral·lelisme està
en que l'univers
és bàsicament fosc
i en forats negres,
que en el fons
són coses molt similars
a l'estructura bancària,
per exemple,
del nostre país,
on els diners
desapareixen en coves
de la mateixa manera
que hi desapareix la llum.
I es poden fer tot un seguit
de paral·lelismes
que ens permetin riure
i tot rient
i en rient-nos
una mica de tot
anem interioritzant
alguns conceptes
o algunes cosetes clau
per entendre una miqueta
la realitat
en la que vivim.
Un exemple,
un exemple tonto,
d'altra banda,
els electrons
tenen càrrega elèctrica negativa
i jo en el monòleg
explico que els podem visualitzar
una miqueta
com petites boletes
amb la cara de la Merkel
girant al voltant del nucli,
sempre serioses,
amb aquella cara
de pomes agres,
etcètera, etcètera.
I és a partir d'aquí
que faig riure
una mica el públic,
tampoc és una qüestió
de riure, diguem,
a carcajades,
però sí de somriure
i d'anar intentant
fer un entreteniment
que alimenti
i que també ens desperti
una mica, diguem,
aquestes ganes de criticar.
Com funciona l'espectacle?
Com està, doncs,
això estructurat
o per on,
per quins temes passes?
De fet, passo per tot,
que és el mateix
que passa en aquell llibre
dels tres infinits.
La hipòtesi és que
tot allò que observem
es pot mirar
sota tres direccions principals.
Les coses que tenen tendència
cap a l'infinitament gran,
és a dir,
des del Sol,
les estrelles
fins al conjunt
del cosmos,
les coses que tenen tendència
a l'infinitament petit,
és a dir,
des del Sol
cap als àtoms,
les partícules fonamentals
i el que hi ha
en el zoo subatòmic,
en el monòleg en parlem,
i després hi ha
una tercera línia,
la més xula,
que són les coses
que tenen tendència
a l'infinitament complex,
que és la vida,
l'evolució biològica
i, per sobre de tot,
el nostre cervell
i la nostra societat,
que és l'estructura
més sofisticada
que coneixem
arreu de l'univers
o en la realitat observable.
Aquests són els tres eixos
fonamentals del llibre,
és un llibre que parla de tot
i en el monòleg
també parlem
una mica de tot
i en cada ocasió
li anem traient punta
a les diverses coses
que van sortint.
No sé, doncs en Galileu
era un copion
perquè es va copiar
al telescopi d'un holandès,
que també era un copion
que es va copiar
al telescopi
d'un català de Girona,
que es deia Joan Roger.
D'alguna manera,
diguem,
aprofitem
per fer-li
un cop d'ull ampli
que ens alimenti
una mica
sobre el conjunt
de la realitat.
A partir de quina edat
podem venir a escoltar
el monòleg
a entendre mínimament.
Vaig tenir la sort
de poder-lo fer
a l'espai Caixa de Girona
amb un ambient
agradabilíssim
a les 6 de la tarda
aquí a Tarragona
em sembla que serà
demà a les 7.
A les 7,
una hora més tard, sí.
Van venir moltes famílies
amb nens petits
de 5, 6, 7, 8 anys
però també van venir
aquella mena de famílies
que a mi tant m'agrada
que és que a casa seva
ja tenen costum de llegir,
d'anar a espectacles
que ja miren el que aquí com,
diguem-ho d'aquesta manera.
I aquells nens
i nenes
ostres,
tenien una cultura científica
extraordinària.
Jo diria
que és un monòleg
per a tots els públics
però que a partir dels 12, 13, 14 anys
es pot entendre
en tota la seva plenitud.
Tampoc puc oblidar
de donar-li el meu agraïment
a la Fundació La Caixa
perquè he pogut portar
el monòleg, diguem,
a Lleida, Girona
i demà a Tarragona
i ostres,
que un banc
et doni la oportunitat
fins i tot
de criticar el sistema econòmic
doncs jo crec que
demostra una gran obertura
d'idees
que en el fons
la crítica
no té fronteres
no té límits
jo tampoc
em passo gaire
és a dir,
no vull fer mal a ningú
però per mi
és una gran oportunitat
anar
diguem
més enllà de Barcelona
que és el lloc
on d'alguna manera
sembla que passi tot.
Marc,
ja per acabar l'entrevista
molt ràpidament
digue'ns algun
vaja
el teu exemple preferit
o la teoria preferida
el preferit
que expliques
en aquest monòleg.
Jo diria que
la part final
en la que parlo
de com els nostres cervells
es comuniquen
entre ells
això s'anomena
camaraderia cognitiva
i fa servir un exemple
extret de l'observació
del que fan els nanos
quan van a visitar
Cosmo Caixa
és un lloc perfecte
per anar a aprendre coses
però també és un lloc perfecte
per veure com ens comportem
els humans
és l'últim gag
pràcticament
del monòleg
i és un dels que
jo mateix
m'ho passo més bé.
molt bé
doncs si voleu veure
el Marc Boà
d'aquest divulgador
científic en acció
demà
a les 7
al Caixa Fòrum
semblava que anaves a preguntar
quin era l'últim gag
Núria
i t'anava a dir
no, no, no, no
fins aquí
deixem
ressorgim la sorpresa
en l'espectacle
es diu
els tres infinits
però recordeu
que no només
és aquest monòleg
sinó que parteix
tot plegat
d'un llibre
que en fi
que és molt recomanable
també segurament
de llegir
els tres infinits
un llibre de ciència
per a gent de lletres
Marc Boà
t'esperem a Tarragona
moltíssimes gràcies
em fa molta il·lusió venir
i demà ens veurem aquí
vinga, fins demà
fins demà doncs
doncs Carles
bé, demà
ens ho apuntem a la cita
però recordeu
dissabte encara
una cita amb tres infinits
imagineu-vos
sí, no
ha estat bé això
dels infinits
li anava a preguntar
i mira, ja m'ho ha contestat ell
ja està
ja està
la setmana vinent
però a més, no?
sí, perquè a la ràdio
hi ha l'infinitament curt
perquè a la ràdio
sempre està tot curt
sí, home
tenim una limitació de temps
horària
entrem en més
en més de desembre
la setmana vinent
exactament
portarem més coses
molt bé
Carles Marquès
gràcies per venir
a vosaltres