A ningú li haurà passat desapercebut que ja som divendres.
Aquesta és la sintonia habitual de l'espai de cinema.
Si us ve de gust, anem al cinema aquest cap de setmana.
Tot seguit farem una mica de repàs del que podreu veure
i d'altres coses que segur que ens porta
o que ens explica el nostre expert en cinema a la sintonia de Terragona Ràdio,
ell és el David Serra.
David, molt benvingut, bona tarda.
Molt bones, molt bones.
Com ho tenim? Avui ja tenim des del telèfon,
des de l'altra banda del fil telefònic, allò tan típic i tòpic.
M'estic acostumant a això, eh?
T'estic acostumant.
Últimament no ens vens a veure, no?
Ja es conec prou.
Ah, vale, vale. Bona resposta, David.
Aviam, què tenim aquest cap de setmana?
Perquè hi ha algunes estrenes interessants,
però no et sembla que podem començar.
Mira, a veure, jo ara m'estava repassant una miqueta
fent-me la planificació de pel·lícules
per veure, a banda de les que he vist,
i és que veig que hi ha tanta repetició de pel·lícules,
si em permets, començaré dient
que la carterera se mou molt poc.
Què vols dir?
És a dir, que s'estrenen poques pel·lícules,
que totes les setmanes tenim les mateixes en cartellera?
Sí, perquè que encara duri la de Campanilla,
el seguit de les Hades,
que és com una malgradicció per tots els pares de nens petits,
que diuen, jo vull tornar a veure la Campanilla.
que la treguin ja.
Però no has detectat, David, almenys a mi m'ho sembla,
que hi ha com a certa...
Com tu diria, com que les pel·lícules
ara es mantenen molt més en el temps a la cartella.
És a dir, abans anàvem al cinema i dèiem
vull veure aquesta pel·lícula, he d'anar aquesta setmana,
perquè la setmana vinent ja me l'hauran tret.
I ara no passa, això.
No, no, a veure...
O no passa tant, si més o no.
No passa tant, evidentment.
Mira, pel·lícules com El Hobbit,
quan venen, venen per quedar-se.
Clar, clar, clar.
O sigui, directament...
Gairebé la tindrem fins...
No, no, fins a la nàusia.
Mira que jo, per vomitar veient el home,
m'acostarà, perquè tan fan soc del Peter Jackson
com de la trilogia del Senyor els Anells.
Però, clar, tenim una oportunitat de veure-la en 3D,
no 3D, etcètera.
Parlem de l'Argo.
Bueno, l'Argo té una excusa molt bona,
que és el que jo deia,
que és una pel·lícula que a mi no em va agradar,
però que, com que és una de les grans competidores
del tema de lo que són les Globus d'Or
i de lo que van ser els Oscars,
doncs és una pel·lícula, clar,
que ha de visió obligatòria
per tots aquests que no la van veure.
Molt bé.
I encara tenim temps de veure-la, no?
Tenim la de La Noche Massa Oscura,
tenim el Volver en Acer,
que a mi no m'agradava,
que la setmana passada vaig dir que aniria a veure
i reitero el que vaig dir, intueixo,
tenim una pel·lícula de terror
que no està llenç malament,
que és l'Hombre de les Sombras,
i per fi arribem,
que és el que jo volia,
al lado bueno de las cosas.
El lado bueno de las cosas.
El lado bueno de las cosas.
Aquesta s'estrena aquest cap de setmana
o ja fa dies que va?
Aquesta és l'estrena d'aquest cap de setmana.
Aquesta és l'estrena que tu destacaries, eh?
A veure, més que destacar
són les que he vist
i puc parlar amb coneixement de causa.
Val.
Després te'n comentaré més
que tenim per aquí anotades
que s'estrena aquest cap de setmana,
però vaja, comencem pel que has vist.
Totes aquestes que ens has anomenat
ja desconeixi, ja les havies comentat o...
Sí, sí, aquestes aquestes ja estan assumides,
el que passa que, clar,
el lado bueno de las cosas
és una pel·lícula que, d'entrada,
a mi m'ha sorprès
perquè no soc capaç...
Mira, em passa com el Bollero.
Avui, pel dematí,
mentre prenia el cafè,
sentia la crítica del Carlos Bollero
i deia, per una vegada,
Bollero i jo estem d'acord.
Aviam.
És una pel·lícula estranya.
És una pel·lícula que no saps
si l'estimes o l'odies.
És una pel·lícula que, a veure,
que d'entrada parla d'un tema molt interessant
que són les malalties mentals,
que estem parlant precisament
d'una persona que és clarament bipolar,
o dirien que és bipolar,
i és un tema que conec ara,
darrerament el conec molt bé
perquè, bueno,
he estat treballant amb persones bipolars
i el tema, a banda que m'interessa,
doncs és molt atractiu.
El que passa és que els americans,
moltes vegades,
quan agafen un tema d'aquestos
tan socials, tan interessants,
doncs no són capaços
d'estreure-li el suc
i van cap al joc comú.
Vull dir,
anem a la comèdia,
anem a una història romàntica.
És una pel·lícula que, d'entrada,
té molts bons intèrpretes,
estem parlant del Bradley Cooper,
estem parlant del Robert De Niro,
del Chris Tucker,
i que en lloc d'agafar com a mirall
o emmirallar-se en pel·lícules clàssiques
o com a alguien vol sobre el nido del cuco,
doncs acabem amb unes comèdies
tan prototípiques
d'un determinat cinema nord-americà
que un no sap exactament
què està veient a la pantalla.
És a dir,
que no aprofundeixen en el tema principal,
sinó que el tenen allà
com de passada.
No és més protagonista
la comèdia romàntica en si
que el propi tema
de la malaltia mental, pot ser?
Sí, i sobretot el punt histèric.
O sigui, la manera aquesta
que tenen moltes vegades
de conduir una història
que és gairebé convulsa,
que passen d'un gènere a d'altre,
fins i tot jo diria
que aquesta és una pel·lícula
clarament musical,
perquè la part final de la pel·lícula
pràcticament està basada
en una anècdota
que és ajudar la nòvia
per guanyar un concurs de ball,
i a partir d'aquí la pel·lícula
ja no saps exactament
en quin territori s'està movent.
A veure,
què és interessant?
Sí,
no te diré que no,
eh, Miquel?
I de cara a los urgents
diré que és una pel·lícula
que fins i tot és entretinguda.
El que passa
que des del meu parer
és una pel·lícula
que és fallida.
Així doncs,
ens recomanes anar a veure-la,
però ja amb aquell punt
de dir...
alerta.
Alerta, sí.
Una mica preparats,
perquè, bueno,
els actors estan molt bé
i que, francament,
és una pel·lícula diferent
que jo, com a persona subjectiva,
no m'ho acabat
de passar bé del tot.
Molt bé.
Això pel que fa
a l'altre lloc de les coses.
Exacte.
El lloc bueno de les coses.
Perdó,
el lloc bueno de les coses,
disculpa, sí.
No passa bé.
Al final,
amb tant de títol
i ens fem un...
Bueno,
et diré una cosa divertida.
M'ha passat una miqueta
com quan vaig anar a veure
el Lincoln,
o sigui,
un que és absolutament fan
de l'Steven Spielberg,
doncs...
diu,
aquí estan els dos Spielbergs.
El que és pesant,
el que, francament,
és una mica toston
i després està
el que sap comptar les coses
amb una capacitat brutal
i tot això,
amb una pel·lícula llarguíssima
com el Lincoln,
doncs trobes
el lloc bueno
i el costat dolent
de l'Spielberg.
Doncs mira,
aquí passa igual,
el lloc bueno de les coses
és amb el que ens creem.
David,
què destaquem més
dels estreners
d'aquest cap de setmana?
N'has vist algun altre?
Sí.
Bueno,
no he vist
una pel·lícula
que l'estan fent
i que tothom m'ha parlat
molt bé
d'aquesta pel·lícula
que són
Bèsties del Sur Salvaje.
Bèsties del Sur Salvaje.
Sí,
una pel·lícula
que, a veure,
que ha destacat molt
des del punt de vista
del...
com et diria jo,
dels festivals
de cants.
Va ser una de les pel·lícules...
Bueno,
la mejor...
La Cámara d'Oro
a la millor ópera prima
del festival de cants.
Déu-n'hi-do.
I que,
bueno,
està ambientada
amb el...
Diguem-ne,
aquesta parlo de referència,
aquesta no l'he vista,
però, bueno,
que la vull destacar
perquè és d'aquelles pel·lícules
de cinema d'autor
que tothom parla molt bé
d'aquesta pel·lícula
que jo,
fins que no la vegi,
no arroduriré
la meva crítica,
però que ens parla
de la relació
d'una nena
que viu
amb aquest...
com diria...
Me sembla
que està ambientada
amb els...
amb els...
com si diria...
los bancales
aquests
de Nueva Orleans,
les zones
de los pantanos,
no?
Sí.
Dels pantans
barrossos i tal.
I aquesta nena
té una relació
molt especial
amb el seu pare
i inclús parla
de l'arribada
de l'apocalipsis.
O sigui,
d'un apocalipsis
en el que el món
acabarà per arribar
i que aquesta nena
amb la seva mirada
es vol explicar
una història
que no acabo
d'entendre molt
ben llegint
la sinopsis,
però que bueno,
que tothom parla
de meravelles,
que diuen que és
una pel·lícula
que visualment
està molt bé,
que és una òpera Prima,
de Ben Ceylin,
és el nom
del director,
un nellorquí
que s'ha estasiat
i es veu
amb els pantans
de l'oceana,
és un nom
que no sortia,
l'oceana.
I que francament
és un rar d'havis
perquè competeix
millor pel millor pel·lícula,
millor director,
millor guió
i millor actriu.
Cuidado,
estem parlant
d'una actriu
que és una nena petita.
T'anava a dir,
una crítica molt positiva
a una nena
que ara no sé
quina edat deu tenir,
però quan va gravar
la pel·lícula
tenia sis anys.
Sí, sí,
per això,
que francament
és una rara d'havis,
la vull destacar
perquè pot ser
una de les troballes
interessants de la setmana
i que ahí està
Bèsties del sur salvaje.
Bèsties del sur salvaje
és un altre dels títols
que si ens animem
podem anar a veure
aquest cap de setmana
al cinema.
Una altra.
Una altra, vinga.
Dustin Hoffman.
D'Aquest Televista.
Aviam.
Estem parlant
d'El Cuarteto.
Estem parlant
d'El Cuarteto
i estem parlant
d'una pel·lícula
que és l'Òpera Prima,
no t'ho perdis,
del senyor Dustin Hoffman,
amb 75 anys.
Una altra Òpera Prima
molt diferent
de la que parlàvem
anteriorment, no?
Absolutament diferent.
Si no la parlàvem
d'una nena petita,
aquí estem parlant
d'un Cuarteto,
evidentment ambientat
en el Reino Unit,
al voltant dels divos
i les divas
del món de l'òpera.
Estem parlant
de persones ja grans,
estem parlant
d'actors veterans,
per això deia
que a la mida
directament
del senyor
Dustin Hoffman.
I, bueno,
una pel·lícula
que, a veure,
per el que
jo vaig disfrutar
és perquè, bueno,
tenim una pel·lícula
amb una Maggie Smith,
que és una actriu
que cada vegada
m'agrada més,
cada vegada és més gran,
no sé si serà
l'última o la penúltima,
o el Tom Courney,
i que, francament,
està una mica
en la línia
de l'exòtico
del Marigol,
pel·lícula emocionant
amb guió de...
Ara, aquesta
ho he de mirar
en documentació,
d'un tal
Ronald Harwood,
que, bueno,
que és el guionista
del pianista,
l'escafando
i la mariposa,
i que, bueno,
que, a veure,
la veritat és que
també va ser
el guionista
d'Austràlia,
la superproducció,
o el amor
en els tiempos
del Colera,
i que, bueno,
que la pel·lícula
l'ha basat
precisament
en una obra seva
que es veu
que era una obra
teatral
que va tindre
molt d'èxit.
Llavors estem parlant
d'una pel·lícula
que és clarament
intimista,
que, francament,
és deliciosa,
no et diré
que sigui una pel·lícula
perfecta,
però, clar,
què es pot demanar
en una òpera prima,
aunque sigui un senyor
tan veterà
com el senyor
Dustin Hoffman.
I té una mica
l'efecte
de l'Hotel Marigol,
és a dir,
amb aquestes velles
glòries del cinema,
no fent aquests
papers,
com tu deies,
potser per algunes,
esperem que no,
però potser per algunes
el darrer paper,
és a dir,
que són actors
i actrius
que ja són grans.
Sí,
a veure,
saps què passa?
Que és d'aquelles pel·lícules
que jo sempre dic
que jo les veuria
perfectament
amb la sobretaula
i que en el sentit
aquest de pel·lícules íntimes,
pel·lícules que ens parlen
de persones
que tenen
una sabidoria de vida
i que francament
el senyor Dustin Hoffman
ha fet un treball
de direcció
que és pràcticament
invisible,
o sigui,
tu podries dir
que està dirigida
per qualsevol altre
perquè és una pel·lícula
sobre amb la direcció,
no té cap tipus
d'etiquet
autoral,
més aviat jo diria
que és una pel·lícula
que és tèbia
des del punt de vista
de la realització,
però és una pel·lícula
que es beneficia
sobretot
d'unes interpretacions
molt veteranes,
mai millor dit,
amb una veterania
estupenda,
uns diàlegs
que estan prou bé
i que francament
és una pel·lícula
entretinguda
i d'aquelles pel·lícules
que jo tinc
que recomanar,
aunque
també diré
que ho té
una mica magre
enfrontada
a la resta
de pel·lícules
que hi ha a la cartell.
És allò que diem,
que és una pel·lícula
que en aquest cas
sí que és veritat
que la fan els actors
i la seva veterania
i la seva maduresa
com a actors
de cinema.
David,
què m'expliques
del Vuelo,
per exemple?
Bueno,
del Vuelo
ja t'ho puc dir tot.
Aviam.
Pel·lícula
que tenia moltes ganes
de veure...
Del Nelson Washington,
no?
Sí.
Sobretot pel,
mira,
te diré que no era
tant pel Washington,
que sempre és una garantia,
sinó pel seu director,
el Robert C.
McEase,
que la veritat
és que a mi
m'ha sorprès
perquè,
francament,
la seva darrera etapa
treballant
amb el Motion Capture,
amb el que seria
les pel·lícules
d'animació,
estic parlant del Beowulf
o estic parlant
d'aquella pel·lícula
amb el Tom Hanks,
que realment era
la seva veu
del nen
que viatjava al Nadal
i que era un prodigi
de...
Ara no em ve el nom.
Però bueno,
ha fet unes pel·lícules
molt interessants.
Polar Express.
Em comenten que Polar Express.
Gràcies al Lluís Comer
perquè jo tampoc no en venia.
Estava pensant-ho
però no en venia.
El Polar Express
que té una banda
una zona fantàstica,
és una pel·lícula
absolutament deliciosa.
El problema
que ha tingut
jo crec és que...
com t'ho diria?
Que la seva mirada
en una pel·lícula
que és molt interessant
i que passa volant...
Mai millor dit
perquè passa
entre avions, eh?
Sí, sí.
Estem parlant
d'un pilot
que, bueno,
podem explicar
sense cap problema
perquè és una pel·lícula
que és la mateixa
si no ho sé
si no ho explica.
És un pilot
que és el de Cenguas
amb un problema
amb el tema
de les addiccions
de drogues
i begudes
i que en un moment donat
doncs
en una situació extrema
aconsegueix
i aquesta és
l'epifania
de la història
salvar
a la seva tripulació
d'un accident
pràcticament
bueno,
impossible de salvar-se.
Per cert,
una escena
magníficament
rodada
i que ens recorda
que el senyor Robert Temeckis
és un mestre
en aquest tipus de cinema.
David,
és fidel
a aquesta pel·lícula?
T'ho dic
perquè hi ha pel·lícules
que parlen sobre
molts temes
que sovint
no acaben de ser fidels.
Ara t'ho dic
perquè la setmana passada
veia una pel·lícula
sobre avions
que no recordo el nom
però vaja,
errors garrafals
i històrics
en quant a termes
en quant a
moltes coses.
T'ho dic perquè
una pel·lícula
s'hi aprofundeix
sobre un tema
de ser fidel, no?
Sí, sí, exacte.
I en aquest cas
jo penso que
hi ha un bon treball
hi ha un treball excel·lent
a nivell de documentació
la pel·lícula
en aquest tema
doncs jo penso
que està prou bé
des del punt de vista
de producció
és una pel·lícula notable
i es nota
que s'han gastat els carers.
Això s'agraeix
sobretot per a aquells espectadors
que n'entenguin
una mica més del tema
amb qualsevol tema
ara et poso el tema
de l'aviació
perquè és el que ens atany
però amb qualsevol tema
és una cosa
que si la pel·lícula
està ben documentada
i és fidel
i ben plasmada
doncs ho agrairem.
No, no, per exemple
ja t'he dit
la seqüència
de la caiguda de l'avió
és impecable
és d'aquelles pel·lícules
delicioses
que jo penso
que valria la pena
recordar.
Així doncs ens la recomanes
també al vuelo, eh?
Sí, el problema
és la mirada del CMX
CMX es queda
aquí sí que es veu
clarament purità
a l'hora de tractar
aquest tema
o sigui
jo l'he trobat
poc valenta
això sí
té un John Goodman
que està fantàstic
un Don Shelley
que està magnífic
actors veterans
també
de molt bona pasta
i que francament
fan un bon treball
mira, és una pel·lícula
que aprofitaré des d'aquí
per recomanar
el meu amic Víctor
que ens estarà escoltant
com m'acaba d'enviar
un whatsapp
i m'acaba de dir
doncs saludem el Víctor
i le recomano la pel·lícula
perquè francament
disfrutarà
doncs David
un minut
per si ens queda alguna cosa
mira
bàsicament
diré
dos coses en un minut
vinga
la pel·lícula
d'Anjo
desencadenado
que la semana passada
no vaig poder parlar
és un déu
és un déu
jo per mi
subjectivament parlant
perquè de Tarantino
no es pot parlar
objectivament mai
és una pel·lícula
estupenda
oblidem-se del clàssic
perquè no té res a veure
la pel·lícula
en la que
pretendidament
es basa
i estem
amb una revisitació
del western
impecable
per part del senyor
Tarantino
però no impecable
en quant a les formes
sinó impecable
en quant a l'èpica
final de la pel·lícula
bueno
diríem
no del western
perdona
de l'espagueti western
els clàssics italians
dels anys 70
i és una pel·lícula
estupenda
de veritat
i després
si no l'han vist encara
encara estan fent
El cuerpo
amb el José Coronado
El cuerpo
i és una pel·lícula
espanyola notable
i que val la pena
veure-la
perquè està francament
aquesta sí que l'he vist
i estic d'acord amb tu
té un gir
de guió
sorprenent
que està
força bé
a més
el José Coronado
la Belén Rueda
i vaja
fan un bon paper
David
bon cap de setmana
bon cinema
i fins la setmana vinent
i una abraçada
ben fort
gràcies
vinga
deu