El matí de Tarragona Ràdio.
Tot a punt per matxar de cap de setmana, no gaire lluny.
De fet, podem acampar el Camp de Mart i quedar-nos-hi allí tot el cap de setmana,
perquè també tenim doble programació pel que fa al Festival d'Estiu de Tarragona,
l'ETC, aquest cap de setmana.
Divendres, la música, el jazz més clàssic i el més actual,
amb la locomotora negra i amb Joan Chamorro i Andrea Motis.
I dissabte, els musicals de Broadway sobre gel, amb patins i unes veus espectaculars.
Broadway on ice.
Volem fer una introducció general a aquests dos espectacles,
el perquè que vinguin aquí a Tarragona i la trajectòria que porten,
amb quin bagatge vindran a la ciutat.
I ho fem amb el responsable de la programació del Festival d'Estiu en Guany,
ell és el Toni Cabero de l'empresa d'espectacles La Traquant.
Toni, bon dia.
Què tal, bon dia.
Bon dia.
Bé, amb ganes que ens facis la visió general.
Després tenim entrevista també amb Joan Chamorro i amb Rebeca de Broadway on Ice.
Però voldríem saber, doncs, el per què de la programació d'aquests dos espectacles
dins el Festival d'aquí de Tarragona.
Bé, al principi, el que és l'Andrea Motis, la locomotora negra i Joan Chamorro,
és un espectacle molt, molt, molt de festival.
És una cosa feta especialment per festivals.
De fet, estarà a Perelada i a Tarragona,
dos dels festivals més emblemàtics de Catalunya,
i tenen aquest format que ho fa únic, és a dir, que només es pot veure en aquestes ocasions.
El de Broadway on Ice és una de les produccions que està funcionant mateix pel nostre país,
doncs, amb més categoria, doncs, molt comercial, amb músiques molt conegudes,
penseu que són tots els grans musicals, cats, fantasma de l'òpera, en fi,
tots els més importants de Broadway,
amb coreografies sobre gel, amb música en directe, cantants en directe,
bé, la Rebeca, us recordeu Rebeca, que va ser una de les grans triomfadores fa uns anys enrere
dins del món, diguéssim, de la cançó pop,
que actualment està triomfant també dins d'aquestes musicals,
i, en resum, és una proposta, com és el festival en si,
molt diversa, molt diferent l'una de l'altra,
i per agafar, com sempre, també públics diferents.
Molt bé. Què destacaries?
Bé, més o menys ja ens has dit, però tu que has vist els espectacles,
quin és el moment, de cadascun d'ells, que destacaries, no ho sé?
Bé, hi ha un moment màgic, que és, lògicament,
a la locomotora posant música a la veu de l'Andrea Motis,
aquells ensamples del jazz tan meravellosos, tan únics,
que és la guinda, un gran concert,
i que als que els agradi aquest tipus de música, no es poden, per res.
Evidentment, aquest concert és això.
I en el Broadway on Ice és tot una continuïtat.
És anar revivint aquelles músiques, aquelles cançons,
que un ja coneix, coneix perfectament,
i acabes dient, ostres, que bé, que bo.
Molt bé. És que són espectacles que, a vegades,
s'expliquen per si mateixos, Toni?
Vull dir, en aquest sentit, ho tenim difícil, aquesta vegada.
Sí, sí, perquè és que no hi ha aquell moment,
ostres, aquell, ja et dic, amb la locomotora i l'Andrea Motis,
sí, eh, o sigui, quan estan els, diguéssim,
tots junts damunt de l'escenari, és un moment únic.
És un moment únic.
Clar, és una big band.
I deies, tu parlaves abans de, diu,
la gent que li agradi aquest tipus de música,
però jo diria que té un punt tan popular
que fins i tot, si no ets addicte al jazz,
hi pots anar i tu passaràs a l'estrana,
perquè són músics boníssims tots.
Clar, clar, és que quan parlem de jazz,
el jazz té moltíssimes vessants,
i doncs el que és el jazz swing,
que és el que pràcticament fa,
o quasi al 100% fa la locomotora negra,
i l'Andrea Motis, que s'adince d'altres terrenys,
però molt, també molt, molt, molt popular,
el jazz swing, el jazz d'exilant,
és a dir, tot aquest tipus de jazz molt, molt, molt,
però molt popular,
que no vol dir que sigui dolem, popular no és dolem,
és simplement més assimilable,
que pot escoltar tothom, però en fet,
també és amb una qualitat.
I la veu de l'Andrea Motis
és que ara mateix estem parlant
de la número 1 de Catalunya,
per suposat,
però és que ara ja comença a escalar posicions
de cara a nosaltres a Espanya,
sinó a nosaltres fins i tot fora d'Espanya.
És una gran veu.
I d'aquí, de Tarragona,
de les covarques de Tarragona.
Després tindrem el Joan Chamorro,
que ens explicarà una miqueta,
ens explicarà, no?,
les gràcies, també, de l'Andrea,
que ell li fa una mica de mentó.
Sí, sí, sí.
El Joan Chamorro és el seu descobridor
i és el que l'està pujant.
Broadway on I és espectacle
per a tots els públics, diries?
Sí, sí, sí.
Des dels nens més petits fins a la gent més gran.
És un entreteniment total,
des del principi fins al final.
Jo tinc ganes de saber
com ens quedarà canviat el Camp de Mart,
transformat en una pista de gel.
Bé, no és gaire complicat,
perquè ja saps que últimament
la tècnica moderna
amb tot el tema
que és el que significa
posar el gel sintètic,
és fàcil.
Avui en dia és fàcil.
Abans sí que era complicat
i, de fet, actualment encara
es fan espectacles
en què el gel és totalment natural,
que es fabrique,
que es fa en aquell mateix moment.
Bé, ara seria impensable
i sobretot tenint en compte
que estem en un espai
més a menjar i de lliure
i que costaria molt.
Clar.
Doncs Toni Cavero, escolta, molt bé,
no necessita molta explicació
el cap de setmana aquest,
més que parlar amb els protagonistes
que ho farem tot seguit.
T'enredem per dimecres vinent, sí?
Ja es parles de Manel,
del Duodinàmico, sí?
Sí, ja estem encarant,
fixa't tu,
ja estem encarant Sant Magí,
imagina't com passa el temps.
Bé, Manel Duodinàmico
i fins i tot Julio Iglesias, no?
Julio Iglesias, sí, sí.
Doncs vinga, tenim un gran dimecres.
Però ara ens queda aquest primer,
o sigui, aquest, diguem,
un cop de setmana abans intensíssim
que jo recomano que no se'n perdi ningú
perquè s'ho passaran bé.
Doncs sí, sí que és veritat.
Ara els acabarem de convèncer,
això, parlant amb la Rebeca
i amb el Joan Chamorro.
Toni, moltíssimes gràcies, Toni.
Una abraçada.
A vosaltres.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
En mi solitud

I'm praying
Dear Love Bob, send back my love
Ahí, IIijo CAQVB.
I'm Should Half esto next time to play.
Però Liizers, hugo dudes amb conna curious about it now.
I'm fighting
això queOPOуетantly
perballat la casa.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Aquest cap de setmana, concretament divendres, a partir de les 10, al Camp de Mart acull un dels espectacles, diria, més frescos d'aquest festival d'estiu i també dels que ens toquen més a prop, més de casa.
Estem parlant d'una barreja entre el jazz clàssic però també l'actualitat del jazz que sembla que està en continua evolució.
La Locomotora Negra amb Joan Chamorro i també la veu i la música d'Andrea Motis. Joan Chamorro, bon dia.
Hola, bon dia, què tal?
Bé, bé, aquest concert és un concert de dues parts, que comencem nosaltres primer, que farem, m'imagino, que una hora o així, després entrarà a la Locomotora Negra i al final farem dos o tres temes junts, perquè ja hem fet coses junts, es coneixem de fa molt de temps amb el Ricard Gili.
Ricard Gili ha col·laborat amb nosaltres, amb Andrea Motis, amb Ignasi Terrassa, amb mi, doncs moltes vegades. O sigui que serà un fill de festa molt maco amb dos o tres temes.
Quins temes escoltarem? Perquè sí que tenim entès que és un concert que es mourà, això, no?, entre el jazz més clàssic i l'actualitat del que s'està fent ara.
Sí, la Locomotora té el seu repertori, que és un jazz molt swing, amb moltes ganes, amb molta força, que fa que la gent s'ho passi molt bé.
I nosaltres també tenim un repertori bastant pensat en una època clàssica, les jazz, però també incorporem temes més moderns,
perquè l'Andrea és inquieta i llavors ella està escoltant també música d'ara i, bueno, i incorporem algun tema de l'Amy Winehouse o coses així.
Però, bueno, també basat bastant en el que seria el jazz clàssic, eh?
Joana, tu ja portes, doncs, això, música a les teves espatlles. Em sembla que estàs també amb la banda de Sant Andreu, no?
Bé, de fet, l'Andrea Motis, que ara té 18 anys, surt de la, o encara està, però surt de lo que seria la Sant Andreu Esbant,
que és un projecte que porto jo des de fa 7 anys, de nens entre 6 o 7 anys i 18, 19, no?
I portem un projecte 7 anys, tenim 3 CD's, 10 CD's, ara surt el quart, també, amb col·laboracions,
doncs, de gent com Dicot, Esconter, El Stafford, Conway, For Gordon, Jesse Davis, gent molt bona.
Hem fet concerts al Palau de la Música, hem fet concerts al Liceu, també, i hem girat per França, també.
I, llavors, aquí surt l'Andrea, en un projecte que jo iniciïo fa 4 anys, graven un disc amb ella,
que es diu Joan Chamorro, presenta Andrea Motis, i a partir d'allí, doncs, són coses que corren paral·leles.
Sant Andreu Esbant, que també hi ha una pel·lícula molt maca que ara està anant per tot el món,
i ara, doncs, anava, per exemple, a Mèxic, a Canadà, a Argentina, està també a Indonècia, no sé, en molts llocs.
I, llavors, el projecte aquest, i el projecte de l'Andrea, amb el qual ja tenim dos CDs,
aquest que deia abans i un que es diu Filingut, del qual farem alguns temes, també, a Camp de Mar,
i ara presentarem, també, un tercer, amb l'Scott Hamilton, un directe, amb el Jan Borrera, tres dies.
O sigui, que anem fent bastantes cosetes.
Ja ho veig. De fet, us vam veure, eh?, amb la Sant Andreu Esbant, us vam veure aquí,
no sé, al Metropol o al Tarragona, però en la temporada última de primavera, diria jo.
Sí, que recordo un bon concert, em sembla.
Recordo que era un súper, vamos, que apuntava maneres, eh?, que era un súper concert.
Ara vindràs a això, vindràs en format, clar, vindràs amb aquest projecte que tens amb l'Andrea Motis.
Escolta, què té d'especial, aquesta noia, perquè d'entre tots els joves que formen la Sant Andreu Esbant,
doncs diguessis, vinga, Andrea, que anem a fer alguna cosa junts.
Bueno, no, a veure, jo crec que totes, si totes, tots els nois de Sant Andreu Esbant són especials per mi,
òbviament, el que passa és que en un moment donat l'Andrea Motis comença a cantar quan tenia 13 anys
i llavors jo vaig decidir fer un disc amb el que ella col·laborés en 3 o 4 temes cantant
i llavors que tuques els seus instruments, que ella és trompetista i és saxofonista, alto i sorprano també.
Llavors aquell disco, que és el que es diu Joan Samuel Rupsen, va funcionar molt bé, va agradar moltíssim
i a partir d'ahí, doncs clar, ella ha desenvolupat una carrera amb molts concerts,
rodejant-la de músics increïbles com l'Ignaci Terrassa, Esteve Pí, David Mengual, Josep Travé i molts altres, no?
Estem parlant de grans noms, eh? Grans noms, sí, grans noms d'aquí i després grans noms de fora
perquè, com deia abans, hem gravat, hem tocat, hem gravat amb Scott Hamilton, que és un gran de la música d'ell,
o Dee Coats, per exemple, o Scott Robinson, que també hem tingut un CD per treure amb ell, molt maco, no?
Llavors, clar, això dona bastantes ales, et fa creure en tu i llavors l'Andrea, que òbviament té una capacitat molt gran
d'assimilació del llenguatge, però és que a part té un punt de capacitat d'emocionar
quan canta o quan toca, no? I jo crec que això és una mica el que fa que tingui tant d'èxit, no?
Que arribi tant a la gent i que la gent tingui ganes de repetir, tingui ganes de seguir escoltant la música,
nosaltres a vegades fem concerts quasi de dues hores, no? La gent no es cansa, i una altra, i una altra, no?
És com que entra en un clima molt maco, ell és una noia amb uns sentiments molt macos,
i això és el que exhala quan canta, no? I, òbviament, rodellat amb aquests músics
dels que parlem, que són increïbles, doncs el resultat és molt, molt, molt maco i agrada moltíssim.
Però això no vol dir que, o sigui, a l'Assemblea Esbán hi ha molt de talent,
hi ha molt... Ara trec un disc també amb l'Eva Fernández,
possiblement faré també una a la Magalida Gira l'any que ve, que està cantant superbé,
amb un altre estil molt diferent, però després venen nens de 8, 9, 10, 11 anys,
tocant increïble, i que jo crec que hi ha una cantera molt, molt, molt gran
de nois i noies que segur que sentirem parlar d'ells.
Vaja, que com a director de la Sandra Esbán se t'està girant feina, eh?
Sí, bé, també va feina, jo, clar, jo tinc la sort que la meva feina és la meva vida,
i llavors, d'alguna manera, ja m'aixeco i dic, vinga, va, doncs vamos per allà,
i comences a fer coses, i comences a pensar en uns, en els altres, i vas muntant, no?
Amb això de la pel·lícula, també és veritat que està funcionant molt bé,
és una pel·lícula molt maca, i això també ens dona una mica d'ales a nivell,
ja no solament de Catalunya, sinó a nivell mundial,
perquè, de fet, ja et dic que està corrent per tot arreu,
i està rebent premis, també, i això, doncs...
A mi, al que és la pel·lícula, això paraus és un premis a la feina feta, no?,
a uns valors que surten del que és la pel·lícula,
a una manera diferent també d'ensenyar,
i jo crec que és una bona feina, crec.
Doncs, si voleu saber-ne més coses, eh, sobre aquesta parella,
motis i xamorro, així us hem titulat,
podeu agafar el número 13, el número d'estiu de la revista Jazz,
una revista que ha dita el Grup Anderroqui, que és altament recomanable,
perquè allí, doncs, hi apareix un ampli reportatge
sobre aquest parell d'artistes,
a l'Andrea ja l'han catalogat, l'Andrea Motis,
com a la promesa del jazz català
i, en fi, acompanyada de tot un mestre, el Joan Chamorro.
Joan, simplement per acabar l'entrevista,
digue'ns un tema de tot el que sonaran al repertori,
al concert de divendres, que per tu sigui especial,
perquè dius, ostres, que l'Andrea el broda,
o és que aquest és superxulo, un tema.
Doncs mira, és que hi ha molts, però hi ha un que m'agrada molt
perquè és un tema que ho fa molt fresc
i que té un swing que cada vegada canta diferent,
que és el You are not the king, the kind,
ara no recordo com es diu, però que és molt maco,
és un tema molt swing.
I després també hi ha un molt maco per dir dos ja,
que és el de l'AMI Winehouse,
que és el You know I'm not good,
que també ho farem i que segur que agradarà molt.
És molt xula aquesta.
Molt bé. Joan Chamorro, ha estat un plaer
i ho tenim moltes ganes de veure't en directe.
Doncs moltíssimes gràcies.
Una abraçada, Joan.
Una abraçada.
Ja.
It's hydromatic.
Why it's greased lightning.
Greased lightning.
We'll get some overhead lifters
and four-barrel bars, oh yeah.
Keep talking, whoa, keep talking.
Fuel injection cut up and chrome planted bars, oh yeah.
I'll get the money, I'll do to get the money.
With a four-speed on the floor,
never waiting at the door.
You know there ain't no shit
where they get licensed in greased lightning.
Go, go, go, go, go, go, go, go.
Greased lightning, you're burning up the quarter mile.
Greased lightning, go, greased lightning.
No, greased lightning, you're coasting
through the hip-lap droughts.
Greased lightning, go, greased lightning.
You are supreme, the chicks are cream.
For greased lightning.
We'll get some purple French tail
that's 30-inch things, oh yeah.
A palauna dashboard
and do nothing to end, oh yeah.
With new pistols, cups and chocks
and you get all paroxy.
You know that I ain't bragging,
she's a real pussy-wagging.
Greased lightning.
Go, greased lightning, you're burning up the quarter mile.
Greased lightning, go, greased lightning.
Go, greased lightning, you're coasting
through the hip-lap droughts.
Greased lightning, go, greased lightning.
You are supreme, the chicks are cream.
For greased lightning.
Go, greased lightning, go, greased lightning.
Woo!
Go, greased lightning.
Go, greased lightning, go, greased lightning.
Go, greased lightning.
The guy's rơi.
Key REQUASE,
he's eric' of high-re form.
Determin' has an incredibly decisive
order to help us arrive.
He's around it.
He's around it.
You are the army.
He's around it.
Go, greased lightning.
Be near me.
Go, greased lightning.
Oh God.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Avui en parlem d'aquest Broadway on Ice amb una de les seves actrius participants, de fet cantant. És la Rebeca i ens ha dit que ella no patina. Rebeca, bon dia!
Bon dia, què tal?
Qualsevol musical ho hem volgut fer amb patinadors artístics sobre gel. Evidentment, els cantants no ho podem fer tot bé. Si cantem i interpretem, ara ja sobrepatinem per gel ja seria la canya.
Llavors, són quatre cantants que estem cadascú en el seu registre i, evidentment, només fem la part vocal i la part d'interpretació.
Molt bé, però, escolta, a veure, has dit Broadway on Ice, clar, passarem pels diferents musicals de Broadway, els més coneguts. Això vol dir molts musicals, moltes històries diferents, molts protagonistes i molta roba canviada.
Jo m'imagino una cosa molt espectacular, no?
Sí, home, la veritat que són més de dues hores d'espectacle. Repassem dels millors musicals, per exemple, Jesucristo Superstar, Gris, Abba, Queen, fem una miqueta també de fama, de flashdans, de cabaret, etcètera.
És que hi ha un munt. I ho repassem, els temes més importants, recordem amb unes imatges tot el que ha sigut el musical des de Concha Márquez Piquer, que ja cantava les pel·lícules en blanc i negre, i fins als temps d'ara, no?
I la veritat és que és un espectacle per tota la família, per gent gran que tingui nostàlgia, per nens molt joves que no han conegut el món del patinatge, que és una cosa molt maca,
i per totes les generacions, la veritat.
Déu-n'hi-do. Escolta, ens has dit d'alguns dels musicals. Com s'escenifica això? Perquè suposo que la gent que canteu esteu en un lloc en què no trepitgeu gel, no?
No, la màgia d'aquest musical és que podem trepitjar el gel, amb molt de cuidar-ho.
Que és gel de veritat o no? Això no es pot explicar.
El què?
Si és gel de veritat?
No, gel de veritat no. És una espècie de gel que combina poder patinar amb els seus patins, els patins normals de sobregel,
i que nosaltres puguem trepitjar amb molt de cuidar-ho les plataformes, no?
Molt bé.
Si no seria, no podríem nosaltres com a cantants, per exemple, la importància de poder baixar a baix a les grades o a les butaques,
o poder estar a primer nivell, no?, per interpretar les cançons, seria tot molt fred,
i llavors tindríem que estar tothom allà enrere, no?
I la veritat que serien dues hores una miqueta més, no? O sigui, no seria tan emocionant.
Que aneu vestits segons demana el personatge.
Sí, la veritat és que jo, per exemple, que faig fama, que faig gris,
perquè jo vaig ser la primera protagonista en Espanya a cantar la banda sonora en espanyol, no?, en castellà.
De la banda sonora de la gris, doncs ens caracteritzem,
i la veritat és que si intentem plasmar una mica, doncs el que eren els musicals, no?
Molt bé. Tots els patinadors també van vestits del musical en qüestió?
Sí, normalment sí, home, ells tenen un vestuari genèric, no?, de patinatge,
però sí que, per exemple, a gris surten tots amb les faldilles típiques, no?,
dels anys que rodava gris, amb les xupes de roqueros i tot això, no?
Sí, el fantasma de l'òpera, que també me'l deixava, que és molt important,
que tenim com a protagonista també a Juan Carlos Barona fent aquest paper,
doncs surten amb les màscares, amb la capa, sí, la veritat és que és molt vistós.
Déu-n'hi-do. Quanta gent entre cantants, músics també,
recordeu que hi ha música en directe, que això és molt especial,
i patinadors, quanta gent arribeu a estar a l'escenari?
Doncs no els he comptat realment, però som uns 20 sobre l'escenari,
més després tota la gent que treballa darrere,
doncs imagina't l'esforç, el carinyo amb el que ho fem
i la dedicació en aquest musical tan important.
Representa, a més, que el muntatge deu tenir un punt espectacular,
a part que, home, heu de condicionar l'escenari per poder fer el patinatge,
heu de posar aquesta pista mig de gel, no?
Després també hi ha algun altre element d'escenografia?
Bé, tenim, no sé com estarà muntat aquí a Tarragona,
depenent de les possibilitats que ens dona el lloc,
però normalment anem amb unes imatges i un recordatori
de tot el que ha sigut els millors musicals de Broadway,
una explicació i uns video walls amb efectes, no?
De llum i color i son, no?
Amb això depèn en cada escenari, cada escenari és un món, no?
Llavors, a mesura que veiem a l'escenari,
doncs munten perquè allò doni el més ací possible, no?
Ah, però n'heu passat amb aquest espectacle, amb Broadway on haig?
Doncs mira, aquest espectacle és molt jove, acaba de néixer,
fa 15 dies vam estrenar a la Granja a Segovia,
hem estat uns dies al Teatre Principal d'Alacant,
amb molt d'èxit, i la nova parada és Tarragona
i seguidament Torrevieja també a Alacant, no?
Ens esperen més de 50 dades fins a febrer del 2014
i estem molt, molt contents.
Molt bé, m'agradaria, evidentment, no podem passar per tota la...
un per un a repassar tots els currículums dels participants,
hi ha patinadors, hi ha músics, com dèiem,
però sí que m'has parlat de quatre cantants
i estem parlant de noms prou coneguts
dins i fora de l'àmbit del musical,
que el món del musical mou a grans professionals, eh?
Sí.
I aquí a Tarragona no estem molt acostumats a veure
espectacles musicals, però la veritat és que
hi ha tota una gira, tot un circuit, i veus imponents.
Has parlat de Juan Carlos Barona, la Rebeca mateix,
no sé si l'heu estat sentint i ja us ha vingut la cara
i el nom al cap, la Rebeca és la Rebeca de Duro de Pilar.
Sí, i jo m'agradaria.
Que t'ho fa temps, ja, que estàs trepitjant escenaris, molt de temps.
Digue'ns una miqueta, home, els quatre cantants,
fes-nos una mica de biografia.
Doncs res, Juan Carlos Barona ha sigut un dels màxims exponents
del musical, per exemple, del Fantasma de l'Òpera.
Té una veu privilegiada, ell pot cantar,
el podreu sentir, cantant cançons com a Moon River.
També s'atreveix a fer una versió de Queen,
està cantant amb mi Dirty Dancing,
és un plaer poder compartir escenari amb la cançó de Dirty Dancing.
Després tenim una de les participants de la Vox,
de la primera edició, que es diu Anna Bella,
que canta molt, molt bé, és la meva companya.
Les dues fem un xou quan fem Moulin Rouge,
Lady Marmalade, que no veus tu,
que puja a l'ambient, no?, i la temperatura.
I la veritat que és una nena fantàstica,
que també interpreta flash dance.
Després tenim a Toni River,
que Toni River és un gran actor de musicals
que fins ara ha estat a Qui l'importa,
recentment que ha estat a Madrid.
I ell s'encarrega de ser una mica
el que introdueix tot el públic en el món dels musicals,
no?, i en aquest xou.
I és el que fa Cabaret, el que fa Jesucristo Superstar.
I després Antonio, no, Antonio, no, Agustín Guerrero,
que és el que fa amb mi també protagonitzar Gris,
i és un noi que ha estat, per exemple,
a musicals com The Wall of Hava
o Moonwalker de Michael Jackson.
Rebeca, i tu, no és la teva primera parada
en el món dels musicals, no?
No, jo vaig poder estar fa molts anys a Gris
protagonitzant el primer Gris que es va fer a Espanya
i la banda sonora.
Sí que és veritat que amb la meva carrera
ja vaig deixar una mica de banda els musicals,
i aquest any he tornat a ells
perquè amb la mateixa companyia vam estrenar de nou
The Wall of Hava, que és un tribut a la música d'Hava,
i vaig gastar 15 dies al Teatre Tivoli de Barcelona,
i ara estem també de gira amb aquest musical.
Després em va proposar fer-ho de Broadway sobre gel
i em va semblar una cosa tan diferent i tan maca
que, bueno, estava molt, molt interessada, la veritat.
Molt bé. Doncs, escolta, ja per acabar, Rebeca,
quin és el tema o el moment de tot l'espectacle
de Broadway on Ice que tu destacaries?
Perquè és entranyable, perquè és especial?
Ai, és que a mi m'agrada.
Bueno, al final, sempre, no sé què passa,
però al final és molt especial,
que és un repàs per la música d'Hava.
No sé què té Hava d'especial que fa que la gent es posi en peu,
que ho canti tothom de totes les edats
i que al final sigui sempre brutal i apoteòsic amb la gent en peu.
Llavors jo em quedaria amb el final.
Per què? Perquè són dues hores i pico de molta entrega,
de molt, molt, molt treball,
que ha d'estar tot molt ben connectat
perquè els patinadors poden caure,
poden xocar amb els cantants,
els músics en directe i tal,
que quan arribem a aquell moment ja és la bomba, no?
Llavors jo destacaria el final.
Molt bé, molt bé.
Doncs vinga, fins al final ens quedarem.
Recordeu, Broadway On Eyes arriba
amb tota l'espectacularitat possible
dels musicals de Broadway,
més el patinatge, més aquestes veus privilegiades,
tot això dissabte, aquest dissabte al Camp de Mart.
Rebeca, moltíssimes gràcies per l'entrevista.
Gràcies a vosaltres.
Una abraçada.
Aquest és la veu d'Andrea Motis,
és també l'acompanyament musical de Joan Chamorro,
i els veurem, a més, amb la locomotora negra
al final d'aquest espectacle,
que serà divendres al Camp de Mart.
El jazz més clàssic i el jazz també més actual,
més actualitzat, amb aquests intèrprets.
El Camp de Mart és un dels apunts, com dèiem,
de casa de més propers
que tenim en el festival d'estiu d'enguany.
de l'estiu d'enguany.