21 minuts i arribarem, 20 minuts i arribarem a les 12 del migdia
i ara la sintonia ens indica que el que hem de fer és fer salut i parlar de salut.
I de fet, Tarragona Saludable és el nom que li donem a aquest espai
que cada dilluns realitzem amb la nostra epidemiòloga municipal, la Cinta d'Alfí.
Avui ens acompanya ella perquè volem parlar d'un programa,
el programa de prescripció social.
Cinta d'Alfí, molt bon dia.
Bon dia.
Anirem definint ara de seguida aquest concepte, no?
Què és exactament el programa de prescripció social?
Un projecte on ja des de l'Ajuntament, des de Salut de l'Ajuntament de Tarragona
s'està treballant ja en col·laboració amb l'Agència de la Salut Pública de Catalunya,
però anem per parts.
Anem a PAMS, sí.
I definim primer, si et sembla, què és aquest programa de prescripció social
i d'on neix, d'on surt això.
Mireu, jo per a començar, vos voldria comentar algunes dades d'un estudi,
concretament un estudi que es va publicar l'any 2010
i que feia un repàs a tot el que s'havia publicat a la literatura científica
sobre el tema de suport social i salut.
Des de fa 20 anys que més o menys era conegut que hi ha una forta relació
entre el suport social, o més ben dit, la manca de suport social
i les malalties i el risc de mortalitat,
però diríem que en aquests 20 anys és un tema que s'ha investigat molt.
Llavors hi ha uns investigadors que han publicat això a una revista científica
de bastant de renom, que van dir, bueno, anem a veure què és el que s'ha publicat
en els darrers 20 anys i realment què és el que sabem a data d'avui
sobre suport social i salut.
Doncs aquests investigadors analitzen, m'assembla que hi ha al voltant
d'uns 150 estudis publicats i arriben a les següents conclusions.
De que realment el fet de viure en aïllament social, atenció,
és a dir, no és viure sol, perquè una persona pot viure sola,
però tenir una molt bona xarxa de suport social.
I també hem d'aclarir que aquí, quan parlem de xarxes de suport social,
parlem de xarxes... no parlem ni de Facebook, ni de Twitter, ni de...
No, parlem...
Se parla d'amics, d'activitats per fer...
Família...
Família, molt bé.
Pertany a algun tipus d'associació, de grup...
És a dir, el que entenem una miqueta com el capital social d'una persona.
Que això, intituïbament, de fet, hi ha escales que ho mesuren,
però tothom sabem si una persona viu aïllada o viu connectada socialment, no?
Aquesta vida social i les relacions socials que una persona pot mantenir, no?
Pot mantenir.
Molt bé.
Llavors, n'han donat compte aquesta gent que el fet de viure aïllat
representa un risc per a la salut i un risc de mortalitat
tan important com la hipertensió, la diabetes, el fet de fumar, el colesterol, l'obesitat...
És a dir, aquestes coses que preocupen tant els metges, sobretot els metges de capçalera,
que són coses com a molt biològiques, resulta que una de les coses que té més impacte,
perquè també s'ha vist que el fet de viure aïllat, a part que augmenta el risc de mortalitat,
com si tinguessis alguna d'aquestes malalties, és un risc important per patir malalties mentals,
és un risc també s'ha vist molt important de malalties cardiovasculars,
i penseu que les malalties cardiovasculars són avui en dia les que produeixen més mortalitat,
són les que causen més morts.
Doncs bé, tot això ve influenciat per una cosa tan senzilla com és tenir amics o tenir família
o tenir gent en la que parlar dels propis problemes.
Des d'aquest punt de vista, els autors de l'estudi plantegen que, bé,
si tot això tenia un impacte tan gran sobre la salut de les persones,
és una cosa que ens hauria de preocupar als professionals de la salut,
tant com es preocupen altres factors de risc.
Potser més, si voleu, biològics, però bé.
I llavors ells proposen que ha de ser una prioritat en salut pública,
de la mateixa manera que es fan polítiques i es fan actuacions
perquè la gent deixi de fumar, per disminuir la incidència de tabaquisme,
ens hauríem d'emprendre molt seriosament tot aquest aspecte de les xarxes socials,
de l'aïllament social, perquè al final té una repercussió molt gran
sobre la salut de les persones i sobre la seva qualitat de vida.
I dins de tot aquest marc, hem dit que això durant els últims anys
ha sigut un camp de recerca molt interessant i que s'han tret conclusions
que a vegades, doncs, home, és el que intuïtivament ja sabíem, no?
Bé, però ara hi ha estudis i hi ha aquí molta evidència científica que us recolza, no?
Sí, digues, digues.
I des d'aquest punt de vista, l'Agència de Salut Pública de Catalunya,
que es preocupa per la salut dels catalans i es preocupa, sobretot,
des d'una perspectiva preventiva, de dir què podem fer perquè la gent no emmalalteixi,
van posar en marxa un projecte que es diu Prescripció Social,
que ara explicarem què és.
És a dir, que aquests estudis evidencien el que tu deies, no?
Una cosa que ja per lògica i per sentit comú ho podíem saber,
que és a dir, que com si potenciem o si fomentem la nostra vida social,
doncs això...
Guanyarem en salut.
Guanyarem en salut, per dir-ho així d'una manera més planera.
I ara Tarragona, en certa manera, s'interessa, no?,
per aquest programa de prescripció social,
en col·laboració amb l'Agència de Salut Pública de Catalunya.
En què consisteix aquest programa?
Doncs mireu, aquest programa...
El que proposa, vaja.
El que proposa és...
Hem de dir que aquest projecte es fa en col·laboració amb les àrees bàsiques,
perquè és un programa on el que pretén és detectar a nivell de l'atenció primària
aquelles persones en risc d'aïllament social,
és a dir, participen les àrees bàsiques de salut,
l'Agència de Salut Pública de Catalunya i l'Ajuntament de Tarragona.
També explicar-vos que a una jornada vam tenir l'ocasió
d'escoltar els que estan tirant endavant aquest projecte
i en aquesta sessió hi havia gent de les àrees bàsiques de Tarragona
i hi havia gent de Salut Pública de l'Ajuntament.
I quan vam sentir aquesta explicació i la proposta de tirar endavant aquest projecte,
vam dir, això és molt interessant, ho podríem fer a Tarragona,
perquè és un projecte que necessita la col·laboració de l'Ajuntament
en el sentit que s'ha de convocar a les entitats,
perquè diuen, a veure, si la gent no té suport social,
n'hi ha el suport social.
En tastar aquest suport social.
On l'hem de buscar?
A la comunitat, a les associacions.
En aquest sentit, podem dir que una ciutat com Tarragona,
que té una vida associativa molt interessant,
vull dir, perquè hi ha moltes i molt variades associacions,
té un potencial de generació de salut molt important.
I hauríem de...
De fet, a la reunió que vam mantenir amb les associacions,
us ho vam dir,
han de tenir molt clar les persones que treballen en associacions
i que passen part del seu temps dedicat al treball associatiu,
que són tan importants per a la salut dels tarragonins
com ho pugui ser un hospital o un centre d'atenció primària.
Perquè hem dit, ho tornem a recordar,
que el fet de viure a illa socialment té un impacte
sobre la salut tan important com qualsevol dels factors de risc
que els metges insisteixen tant en controlar.
Llavors, la qüestió és la següent.
Si detectem persones que estan en risc d'aïllament social,
en lloc de...
Curiosament, són gent que s'ha vist que hi ha un grup d'aquests
que solen anar bastant als centres d'atenció primària,
són gent que freqüenta molt els serveis sanitaris,
què han de fer? Donar-los una pastilla?
No, això no soluciona el problema.
El que s'ha de fer és derivar-los a una associació.
Què és el que pretén el projecte?
El projecte el que pretén és,
per a la ciutat en se tira endavant.
Diríem que el primer lloc de Catalunya
on tot això s'ha començat a fer és a Pineda de Mar.
Pineda de Mar és un poble.
La primera ciutat gran on se començarà a treballar aquest projecte
és a Tarragona,
perquè tot això ara va començar a Pineda,
després se va fer a Roquetes,
però la primera ciutat gran on se tirarà endavant el projecte
és a Tarragona.
Quin és el paper de l'Ajuntament aquí?
El paper de l'Ajuntament és convocar les associacions,
exposar-los al projecte i invitar-les a participar,
perquè han d'acabar tenint un catàleg d'associacions de Tarragona
que puguen tenir a disposició els metges i les infermeres
i els treballadors socials de les àrees bàsiques,
perquè quan se'ls presenta un pacient
que ells veuen que compleix una sèrie de requisits,
se puguen assentar amb el pacient i dir-li,
mira, escolta, aquí a Tarragona o al teu barri
tens tot aquest catàleg d'activitats.
I a partir dels interessos de la persona,
perquè a mi m'agrada anar amb bicicleta,
doncs mira, hi ha el club ciclista, tal, tal,
que t'hi pots apuntar.
Derivar-lo, però fer-ho d'una manera,
perquè això aconsella d'alguna manera
les treballadores socials ens diuen, ja ho fem.
El que s'intenta fer és donar-li tant de pes
com si s'estés prescrivint un fàrmac.
Es tracta d'equiparar la prescripció de fàrmac
a equiparar-la a la prescripció d'una activitat
o d'un exercici que el que pretenem
és fomentar la vida social, en aquest cas, del pacient,
perquè aquest guanyi en salut,
és el que comentàvem abans.
Ara el que estem és en fase d'elaboració del catàleg.
Vam tenir una primera reunió
en la que vam convocar a totes les associacions de Tarragona,
que vèiem, clar, no qualsevol associació,
perquè és una associació que funciona més o menys tot l'any,
que tingui un programa d'activitats amb una certa continuïtat,
que estiguin disposats, ells, a acceptar aquest tipus...
Atenció, no parlem de pacients, aquest tipus de ciutadans,
perquè són persones que, d'entrada, no tenen una malaltia.
Per tant, no serien pacients, en certa manera.
No, són ciutadans.
Van fer una primera convocatòria,
van acudir 19 associacions,
però neant unes quantes més
que ens van dir que no podien venir,
però que així tot estaven disposades
a participar en el projecte.
En total, són al voltant de 25 associacions de Tarragona
que han acceptat participar en aquest projecte.
el que s'està fent ara és la fase d'elaboració del catàleg,
que també volem que estigui en un format electrònic,
perquè entenem que tot això serà molt variable,
hi haurà activitats que entraran i sortiran,
hi haurà associacions,
i a partir del mes de gener
començaríem a treballar això
amb les àrees bàsiques de salut.
La gent de l'Agència de Salut Pública
es plantegen això com un estudi pilot,
de manera que també volen obtenir
una certa...
treure una mica de conclusions,
perquè si se vist que el projecte funciona,
l'ideal seria que tot això s'estengués a tot Catalunya.
Llavors, el que ells plantegen és
que s'ha de fer un seguiment una vegada
al metge, a la infermera,
o ells diuen que preferiblement la treballadora social.
La treballadora social i l'usuari
se miren tot el catàleg d'activitats
i pacten,
doncs mira,
segons els teus interessos
i les teues i la teva disponibilitat,
doncs pots anar a fer tal activitat
a tal associació.
Llavors, tenim un enllaç,
això és molt important,
a cada associació que participa en el projecte
ha d'haver una persona de contacte
pel que la treballadora social del CAP
pugui trucar i dir
escolta, aquella persona que te vaig derivar
ha vingut?
Sí, cap problema.
Com li va? Molt bé.
Llavors, la treballadora social,
al cap de sis mesos,
torna a citar a la persona que ha derivat
per veure com ha millorat.
Perquè això...
Li fa com una mena de seguiment.
Sí, li fan un seguiment.
Perquè quan una treballadora social
d'una àrea bàsica
derivarà un pacient
al programa de prescripció social,
li passarà primer una sèrie de tests,
una sèrie d'ítems,
on intenta mesurar tot això.
El suport social, com se mesura?
Doncs bé, hi ha diferents tests
i diferents escales per mesurar-ho.
I una escala també se li passarà de qualitat de vida.
Quan porti sis mesos fent l'activitat,
se li tornarà a passar tota aquesta escala
de tests i d'escales.
El que es vol arribar a averiguar
és si realment això té un impacte positiu
sobre l'estat de salut global d'aquella persona
i si aquella persona realment ha augmentat
el seu capità social.
Els que han dissenyat l'estudi
ens diuen que això s'ha demostrat
en altres països que funciona,
però que ells el que volen saber
és si realment al nostre medi,
és a dir, en les nostres àrees bàsiques,
a les nostres ciutats
i amb els recursos dels que disposem,
tot això funciona.
Nosaltres esperem que...
Sou optimistes a nivell de Tarragona?
És a dir, de moment ja parlàvem de 23 associacions,
no? Has comentat?
25 associacions.
25 associacions.
Que s'han adherit al projecte
i ara el que estan fent és,
per a cada associació se li demana
tot un seguit de dades,
entastant quin tipus d'activitats fan,
quin horari,
quins requisits es requereix per a inscriure's,
la persona de contacte...
I ara estaríem en la fase
d'anar elaborant aquest catàleg.
També comentar que si ara hi ha...
N'altres des de...
El projecte el fem entre Salut de l'Ajuntament
i Relacions Ciutadanes.
Relacions Ciutadanes són els que tenen
el contacte amb les associacions,
vull dir, de fet,
a través de la base de dades
de Relacions Ciutadanes
vam convocar a les associacions
que pensàvem que podien aportar
alguna cosa al projecte,
però si algú pertany a alguna associació
i pensa que podríem participar,
la veritat és que estaríem encantats,
com més associacions millor.
També comentar-vos que hi ha algunes...
Algunes àrees de l'Ajuntament
que també s'han adherit al projecte,
com ara els centres cívics,
que fan activitats,
el programa Gent Gran Activa,
que també tenen un catàleg d'activitat.
És a dir, a part de les associacions,
que torno a repetir,
que tenen un paper fonamental
en el que és la salut i la creació
de xarxes socials per als tarragonins,
ja hem afegit les àrees municipals
que ofereixen activitats
que podrien entrar dins del projecte.
És a dir, un projecte que s'integra,
com dèiem, amb diverses entitats,
amb diverses associacions
i també amb les diverses àrees
de l'Ajuntament de Tarragona
que poden anar també fent activitats.
Cinta, aquest projecte,
teniu data de quan el poseu en marxa?
Ara deies que esteu preparant aquest catàleg
amb les associacions,
però us heu fixat ja una data
per posar en marxa aquest projecte?
Bé, la idea és que al desembre
acabar de fer el catàleg,
acabar de recollir i tenir clar
on es poden derivar pacients
i al gener, des de l'Agència de Salut Pública,
volen tenir una petita reunió
amb totes les àrees bàsiques
que participaran
per quedar clar com s'han de derivar els pacients,
quin tipus d'escales se'ls ha de passar
i com podem anar tenint resultats
de tot aquest projecte
i la idea seria començar al gener.
Clar, i tinguem clar a partir de quins barems
i quan se li prescriu,
com tu deies abans amb aquest exemple,
una pastilla, una píndola
i quan se li fa aquest programa
de prescripció social al pacient.
Jo el trobo molt interessant
en el sentit que
és veritat que els humans
som animals socials,
estem preparats per viure en societat.
El nostre cervell, diríem,
que està adaptat
a tenir interacció
amb altres sers humans.
I des d'aquest punt de vista,
dius clar, si de fet
una persona que va al metge
el que té és, si voleu,
una patologia social,
tot això, qui ho ha de curar?
Doncs la mateixa societat.
És a dir, que tot allò
que són problemes socials
s'han de resoldre
a la societat,
a la comunitat.
I si estem donant pastilles
per a resoldre problemes socials,
realment no estem ajudant molt
a la salut de les persones.
Però aquest programa
de prescripció social
que ara es posa en marxa,
deia la cinta,
a partir del gener,
previsiblement,
a la ciutat de Tarragona,
ja s'està donant terme
en altres ciutats
a nivell de Catalunya?
Sí.
I com funciona?
Com els està funcionant?
El primer lloc
en això es va posar en marxa
va ser a Pineda de Mar,
que és un poble,
és un poble,
relativament petit,
i a Roquetes.
Però Roquetes de...
Em sembla que és del Vallès.
No Roquetes del Vallsebre, eh?
No, no els Roquetes del Vallsebre,
sinó els Roquetes del Vallès.
És el primer lloc
en què s'ha posat en marxa.
Clar,
són pobles petits
i el que allí està passant
potser no tindrà massa vore
en el que passarà aquí a Tarragona.
Per això,
els de l'Agència de Salut Pública,
quan des de l'Ajuntament
i les àrees bàsiques
els van dir que aquí
està ben interessats,
home,
van dir que estàvem molt contents
perquè ells realment volien saber
què passava
quan tot això
es posava en marxa
a una ciutat gran
i a més a una ciutat com Tarragona,
que té molts barris,
que, bueno,
Tarragona penseu que també són
puitàries bàsiques de salut,
que són les que en principi
s'adheriran al projecte
i llavors l'experiència
que ells tenen als pobles
que tot això
s'ha posat en marxa
està sent bona,
vull dir,
ha hagut una molt bona acollida
per part de les associacions
i els resultats que tenen
són encoratjadors,
però diuen,
clar,
ells també tenen curiositat
per saber
què passa
quan un projecte
d'aquestes característiques
es posa en marxa
a una ciutat gran.
Doncs ho descobrirem
a partir del gener,
no?
Vos mantindrem.
Anirem fent balanç
i anirem veient
com funciona
aquest programa,
aquest nou programa
que, com dèiem,
es posarà en marxa
previsiblement
a partir del gener
a Tarragona
amb entitats,
també
amb diverses àrees
de l'Ajuntament
i, òbviament,
tot això...
I jo també voldria afegir
que realment
quan amb la gent
de relacions ciutadanes
vam estar mirant
tot el llistat
d'associacions
que hi ha a la ciutat
de Tarragona
jo em vaig quedar
sobtada
perquè n'hi ha moltíssimes.
El teixit associatiu,
no?
És molt important
i llavors,
tot això
és que és un potencial
importantíssim
per a la salut
de la gent de Tarragona.
I convidar les associacions
que ens estiguin escoltant
i que vulguin
també prendre part
d'aquest projecte,
que es posin en contacte
amb vosaltres
i aviam si els hi...
No?
Gairebé totes les associacions
segur que tindran un lloc
per fer prescripció social.
Segur, vull dir a veure,
l'únic que es necessita
és tenir ganes d'acollir
persones que estan soles
i el que necessiten
és companyia,
amistat,
projectes conjunt,
vamos,
el que comentàvem abans,
tot això
que el sentit comú
ens diu
que és tan bo
per a la salut.
Doncs, Cinta,
n'estarem pendents,
falta un minut
per a les 12,
farem...
Ens informaràs
ja quan es posi en marxa
definitivament
i anirem fent balanç
també dins del Tarragona
Saludable.
Cinta Daufí,
epidemiòloga municipal
de l'Ajuntament de Tarragona,
moltíssimes gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Que vagi molt bé.
Gràcies.