Música
Doncs arrenquem ja la tertúlia d'actualitat d'aquest dimarts, 14 de maig, avui amb el corredor territorial d'Ena Pagesos, Josep Ferrer, Josep, molt bon dia, benvingut, amb el corredor de Mique UGT, Jordi Gené, Jordi, bon dia, benvingut, i amb el president de la Federació del Veïns Segle XXI, Pedro Sánchez, Pedro, molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia.
Heu vist la portada del Dia de Tarragona, ara la miràveu, no?, d'aquests paranys a la zona de Mas d'Enric, d'Alcaldà, a camins per les que passa a molta gent, perquè hi va anar gent a córrer, crius d'excursió, BTTs, i algú es veu que es dedica a posar aquests claus.
El llegit m'he quedat perplex, no li trobo cap mena de sentit, és una notícia que m'ha deixat, però com és possible que hi hagi algú que tingui tanta malícia, tanta mala fe,
en posar claus enmig dels camins on passa la gent, i que evidentment pot provocar, com ja ha provocat, ferides, és que és inconsellible.
Fa dies, fa dies que hi ha algun diari digital, ja treia alguna de les fotografies, que es veu que ja fa dies que hi passa això.
El Facebook corren amb fotografies, eh?
Exacte, exacte. Hi ha gent que està, a veure, crec que ja la policia està intentant estar una mica a sobre, però clar, és tant el recorregut que hi ha per aquella zona,
tanta la gent que hi va córrer, hi passeja, hi va amb bicicleta, o fa motocross, que és molt difícil controlar tanta gent, no?
Un pertorbat més, doncs, que es dedica a fer tonteries d'aquestes, que, bueno, com amb altres coses passa, no?
Vull dir, no tindrà altra feina que mirar de fer mal als altres.
Us sembla que parlem amb un pare que hi va anar al divendres, de fet la seva filla, de 16 anys, hi va anar al divendres,
i es va clavar un d'aquests claus, és un pare, és l'Alfonsa Arimany.
Alfonso Arimany, molt bon dia.
Molt bon dia.
Explica'ns què us va passar.
Bé, és el passat divendres 10 de maig, amb una excursió de l'Institut de Pallaresos,
en el qual participaven alumnes de Tercer d'ESO, feien el camí de Maser-Salor, direcció cap a la Torre d'en Guiu,
i es veu que en sortia primera hora del dematí, i al migdia al tornar cap a l'escola, ja que plegaven les activitats,
el meu fill de 16 anys es va clavar un clau que havia clavat a la soca d'un arrel,
un clau d'uns 3-4 centímetres clavat oxidat, i se'l va clavar a la planta del peu.
Es veu que no és un fet aïllat, ja que uns dies abans un professor, també anant d'excursió amb els de segon d'ESO,
també li va passar el mateix. Va sangrar bastant, però dintre del que cap no se'l va acabar de perforar el peu
perquè es va donar compte de la punxada i va poder retirar temps.
De totes maneres, li va fer un desgarro a tota la planta, i la sangrada va ser bastant important i amb el dolor conseqüent.
El teu fill es troba bé? Es troba millor, ja?
Sí, amb unes crosses, per a veure si se li acaba de sincretitzar les ferides.
Ha perdut uns quants partits de futbol que estan immersos a la lluita final de la temporada de futbol.
S'estan jugant el títol i s'està perdent algun partit, però s'està recuperant bé.
I se sap qui està al darrere d'aquests claus?
Perquè comentes que no s'ho han fet aïllat, no només aquest punt per on anava a vosaltres,
sinó també hi ha altres zones on se n'han trobat.
És la zona d'Entre Pallaresos, Calllà, Sant Pere, Sant Pau, tota la zona de Massendric,
em sembla que li diuen el bosc del Guruguru, Gurugú.
És un camí, diguéssim, rural, forma part d'un GR, em sembla que és el GR7,
o sigui que és un pas transitat per ciclistes, per corredors,
gent que fa vida sana, o sigui, anar pels boscos, anar a passejar,
és una zona molt transitada, o sigui, famílies, gent amb mascotes,
o sigui, és anar a fer mal.
No ho entenc com se li pot passar això amb algú pel cap d'aquestes malifetes.
Vosaltres suposo que al fons heu denunciat el cas, no?
Sí, sí, ahir vam estar denunciant ja la policia, la Guàrdia Urbana,
i, bueno, no és la primera ni l'última,
sé que hi han anat dues o tres persones més,
estan esperant alguna denúncia més d'algú que també li ha passat,
perquè ell va ser al peu, passen ciclistes, punxen rodes,
que, mira, dintre del que cal només és d'any material,
però, clar, algú pot caure, se'l pot clavar en zones perilloses
i podria fer prendre mal algú real.
Sí, sí.
Doncs, en dir-ho, són coses que, bé, que no haurien de passar
perquè m'ho veurem passant i, pel que dius, doncs això,
ja hi ha constància que no és un fet recent, no?,
sinó que es veu que ja s'ho vinteix, no?, aquest individu per allà.
Sí, bueno, és d'aquelles coses que a vegades veus,
perquè surt per internet, veus alguna cosa i dius,
o sigui, això té que ser una miqueta allò,
leyenda urbana, com a tica de corba,
no crec que hi hagi gent que vagi fent aquestes coses,
va haver-hi la temporada fa molts anys,
allò de ficar cables entre els arbres,
sembla que en algun lloc ho tornen a fer,
no sé, a qui se li pot passar fer aquestes coses,
veus i dius, no, no pot ser, no pot ser,
i ara estan sortint casos, casos, casos,
i és el que sí, que no és un fet aïllat molt puntual,
sinó que és una cosa ja amb ganes de fer mal.
Alfonso Arimanya, que es millori el teu fill,
que es posi, doncs, el més aviat possible,
i gràcies per explicar-nos-ho,
per fer aquesta denúncia pública
a través dels micrófons de Tarragona Ràdio.
Molt bé, moltes gràcies,
que ser-ho estensible a tothom.
No sé, hi ha poques paraules,
és el mateix pare, no?,
que no pot arribar a concebre que passi això,
que passin aquestes coses,
que hagi gent tan desaprensiva, no?
Sí, ja ho ha dit al final de la seva intervenció,
un paio que té ganes de fer mal,
ja està, té ganes de fer mal
i se li en fot aquí,
ganes i prou,
no es pot concebre,
és impressionant.
Que l'enganxin ràpid, només s'ha de demanar això,
que l'enganxin ràpid i acabar el problema.
Saps de la col·laboració de tots els que anem a passejar
i amb bicicleta i a fer esport per aquella zona,
vull dir, albir-hi algú,
de lluïna encara que sigui,
té ve o alguna cosa
i pot col·laborar amb les forces
encara que sigui una mica d'amagat, no?
És que a vegades en aquests casos
la col·laboració ciutadana és molt important,
el que diu el Pedro,
l'entorn més immediat,
perquè se suposa que aquest individu
deu passar per allà, se suposa, no?
Josep, això és com el camp,
quan teniu robatoris al camp,
doncs que a vegades no el boca a orella
o la patrulla o no sé...
I segurament en el cas de societat ciutadana
m'imagino que va cap,
siguen igual que la sobretat rural,
clar, avui
Mossos d'Esquadra, Guàrdia Urbana
estan tots igual,
vull dir que una patrulla
per cada barri o per cada camí
o per cada partida
no la tenen,
llavors moltes vegades ja es basen més
en el 112,
en la trucada de qualsevol veí
que digui, escolta, mira,
que he vist un vehicle sospitós,
que he vist una persona sospitosa
i la col·laboració ciutadana
acaba siguent en molts casos
la clau de moltes detencions
i d'una vigilància ja més marcada,
vull dir, en el cas rural,
per exemple,
des del Mossos d'Esquadra
ja se'ns ve dient des de sempre,
escolteu,
no dubteu en trucar-nos,
si us equivoqueu no passa res,
vull dir,
no passa res,
si anem a demanar documentació
en un vehicle,
doncs que està correcte,
no hi haurà cap tipus de problema,
això ho t'hi ha guanyant tots.
Sí, sí,
normalment no s'equivoca,
vull dir,
el món rural,
el qui truca,
el Mossos d'Esquadra,
el pagès,
el pagès de tota la vida,
sap que aquell camí,
qui passa per aquell camí,
va a fer mal,
o va a robar amb un tros,
o va a fer el que ha de fer,
i llavors el que sí que s'ha de fer
és la participació de la ciutadania,
la participació dels veïns,
ha de ser sempre amb molta cura
perquè després no vingui la policia
també i el comprometi,
però crec que és tan necessària
en un estat com el que estem ara,
en el qual,
com bé dius,
el problema de la policia
és que manquen efectius,
i vull dir,
aquesta manca d'efectius,
a veure,
l'acabem patint,
a banda del problema de la crisi,
acabem patint aquesta manca d'efectius
amb els robatoris als termes,
amb aquests problemes,
amb aquestes males praxis,
perquè per no dir una altra paraulota,
d'aquest individu que està ficant els clavos
a on anem nosaltres,
o a passejar,
o a portar l'animal de companyia,
o a fer esport.
Per cert,
que si algú ens vol trucar,
si algun afectat ens vol trucar,
tenim el telèfon obert,
977-24-4767,
977-24-4767,
si algú de vosaltres,
una part que ja són,
a la Mas d'Enric,
i heu vist aquests claus,
heu punxat la roda o la bicicleta,
o l'heu patit d'alguna manera,
perquè ens consta,
fins i tot,
que algun ciclista,
algun BTT,
va arribar a trobar-se el paio aquest,
se'l va arribar a trobar
a un dels camins,
i es veu que van tenir
una mica d'encontra,
però clar,
no sabia exactament
com podia reaccionar,
i no va anar més la cosa.
Però, sí, sí,
és a dir que hi ha fins i tot
una descripció visual
de com podria ser aquest individu
que va posar,
segons deia,
a través del Facebook.
Josep,
com està el camp?
Per cert,
perquè conills,
sanglars,
com estàs tan controlats?
El camp en sí està molt xulo,
estem vivint una primavera,
la veritat és que amb les pluges
que vam tindre fa uns 15 dies,
és una primavera magnífica,
i jo entenc que la gent
que té al·lèrgies
ho està passant malament
i encara ho passarà més malament
perquè ara l'olivera
comença a florir,
però el camp
continua tinguent
segons i uns tipus de problemes
i moltes vegades problemes
que la gent,
a la millor,
no s'encava donant en compte,
no?
Moltes vegades els animalets
que a molts ens agrada
veure pel camp,
com pot ser el conill,
com pot ser el sanglar,
com pot ser el cavirol,
que encara està protegit
a dia d'avui,
cada dia està provocant
més danys a l'agricultura
i clar, vull dir,
el pagès no té per què
tindre l'obligació
d'haver de mantenir
tota aquesta colla
d'animalons,
que mentre n'hi ha uns pocs,
ens agrada fins i tot
a nosaltres veure'ls,
però quan passen a ser plaga,
com en molts casos
està passant ara,
realment tenim un problema
i això és el que està passant
avui ja no a tot Catalunya,
no?
A la zona nord
de la província de Tarragona,
per exemple,
a la muntanya
trobem el cavirol
i el sanglar,
que cada dia està fent
més destrosses
i ens està agafant
amb el peu canviat,
vull dir,
no tant el Departament d'Agricultura
com Medi Natural
a dia d'avui
ja és incapaç
de trobar una solució
al problema
i a la zona del Pla,
que és la zona del camp,
per exemple,
i als voltants de les ciutats
tenim una plaga
de conills
que se'ns han anat
de les mans
i a dia d'avui
abans potser hi havia
alguna plaga
com podria ser
la myxomatòsis
o la vírica
que els acabava eliminant,
però ara sembla que
aquestes plagues
o l'animal ha mutat
i no li fan efecte
i tenim unes plagues
que els cultius
la veritat és que
és un mal de cap
i us diré més,
sense una solució
damunt la taula
que a dia d'avui
faci que puguem
posar a final el problema
i ni que la voluntat
sigui positiva
per part d'algú d'altre,
tant dels caçadors
com dels pagesos
com del departament,
a dia d'avui
ens trobem
que la solució
no sabem quina és.
Perquè clar,
tu parles de plaga
però si des del departament
es diu que és una plaga
s'ha d'actuar, no?
Saps què passa?
que moltes vegades
han protegit uns animals,
els hem protegit
durant molt de temps
i vull dir,
a veure,
que al medi natural
hi ha d'haver animals
i que hi ha d'haver,
això és normal
i forma part
de la cadena, no?
Però, per exemple,
en el cas del que viroles
està passant a dia d'avui, no?
El que viroles està protegit
i els pagesos de la muntanya
si m'escolteu,
tindrem problemes.
Tindrem problemes
perquè aquest animal
està criant
de forma espectacular,
la població està creixent
d'una forma
que a dia d'avui
encara podríem posar solucions
i quan voldrem actuar
se'ns arruinarà de les mans.
Aquells animalets
a la millor surten a la nit
a menjar
i nosaltres a la nit
descansem o dormim tots,
els caçadors,
els pagesos,
els agents rurals
i tot Déu.
I aquell animalet
vindrà fent de les seves
i ara direm
ostres,
encendrem la llum d'alarma
i que tenim un problema
i com el solucionem,
aquest problema?
Perquè clar,
vull dir,
Austràlia
fa molts anys arrere
van introduir
un virus
que va ser la mixomatosis
i va provocar
a nivell mundial
una mortalitat
de conills
que va fora de sèrie.
Allò va ser una persona,
un científic
que va voler actuar
contra aquella plaga.
Escolta,
no hem d'arribar aquí,
no?
Vull dir,
nosaltres que defenséssim
un cas així,
però sembla que ens el busquem,
no?
Quan un problema
agafa una magnitud tan gran
que som incapaços
de posar-hi solució,
llavors pot passar
un cas d'aquests
o fins i tot
la pròpia espècie
que generi
una malaltia
i que avi morint,
no és boig.
Jo trobo que
acabes de dir
una de les solucions
que haurien de ser
i és tan ràpida,
tan loable
i tan realista
que ens,
un dels problemes
i dels majors problemes
que s'heu trobat
i que es trobareu
i que ens trobarem tots
en aquest cas
és el que acabes
de dir.
Vosaltres,
des de la Unió
de Pagessos,
ja ho vau
anticipar,
ja ho vau
fer arribar
a l'administració.
El problema
més gros
que crec que tenim
no solament
amb els Pagessos
i amb aquest cas
d'exclusiu,
però és ja
quasi ben bé
generalitzat,
és que
els que de veritat
esteu al capdavant,
els que esteu
al peu de carrer,
els que esteu
al peu del tros,
que sou els que sabeu
el problema real
que teniu allà,
resulta que
vosaltres,
si parleu
amb l'administració,
ja li esteu dient
què és el que ens passarà,
esteu anticipant
amb anys
d'avançament
el que ens pot caure
i resulta que
ara ens ha caigut
quan ja fa diversos anys
que vosaltres
ja ho dèieu.
Ja fa,
des del 2006,
l'última
que recordo jo,
de la Unió
de Pagessos,
que hi havia algú
representant
de la Unió
de Pagessos
que ja comentava
aquest tema.
Estem al 2013,
han passat set anys,
set anys,
vull dir,
té tota la raó
del món
i l'administració
hauria de recapacitar
o deixar
lloc amb uns altres
que de veritat
escoltin
a la població activa.
Això és un aspecte
que està passant
bàsicament
en tots els sectors
socials
en què els professionals,
la gent que viu
al territori
que està més
directament
afectat
per la,
involucrat
amb aquella activitat,
amb aquell territori,
dona informació,
molta informació,
molt veraç,
contrastada,
totalment objectiva,
per millorar,
no per buscar
represal·les,
sinó per millorar,
per millorar
les qüestions relatives
en aquell sector,
digue-li
pagesia,
digue-li
educació,
digue-li
sanitat,
digue-li
cohesió social,
el que sigui,
i malauradament
en la majoria de casos
et trobes davant
l'administració
que és com una paret
que no té capacitat
ni d'escoltar
ni voluntat
tampoc.
I després
tot això
ho paguem
al conjunt
de la ciutadania.
Això que expliques tu
és que és tan extrapolable
a tots els sectors
que al final
dius,
bueno,
és que em sembla
que tenim davant
un col·lectiu
de gestors
que més que
fer una gestió
de la rest pública
el que fan és
una gestió
de la rest privada
que s'embolicen
amb el seu
i la resta
i digue-li
sanitat,
digue-li
els conills,
digue-li
el preu de l'avellana
o digue-li
els desnonaments
o el que sigui.
Jo moltes vegades
m'ha...
A veure,
no és que ara
vulgui defensar
algú per sobre d'altres,
però per exemple
hi ha vegades
jo com a coordinador
vas parlant
amb administració
o parles amb gent
i crec que una de les coses
que funciona encara
el dia d'avui
i els pagès
alguns cops
també hem tingut diferències,
el cos dels Mossos d'Esquadra.
Vull dir,
el cos dels Mossos d'Esquadra
no és per dir,
però són una gent
que quan parles tant
amb tota la gent
que dirigeix el cos
a dia d'avui
són gent que realment
tenen una habilitat
tant per
moure
un nou patrullatge
o per acalmar un problema
que els pugui sortir
en algun moment donat
en qualsevol població
de per aquí
estem parlant de robatoris,
no sé que realment
tenim robatoris,
però vull dir,
una habilitat
per anar a solucionar
el problema,
com a mínim
la intenció la tenen,
a diferència
d'altres administracions
que t'escolten
que els dius el problema
que els dius el 2006
que els dius el 2013
i el problema
continua allà.
Per què?
O perquè som lents
o perquè simplement
no hi ha la capacitat
de...
ni la voluntat
ni la voluntat
de posar-ho.
Voluntat política
en segons quins casos.
És clarament,
es veu molt clar
amb el tema
de la sanitat.
Hi ha una clara
voluntat política
de desmantellar
el sistema,
amb la qual cosa,
qualsevol cosa
que puguin dir els pacients,
que puguin dir els professionals
mèdics,
que puguin dir tota la gent
que està treballant
dia darrere dia
i que està involucrada
en aquesta qüestió,
doncs no se'ls hi fa cas
perquè ja hi ha un objectiu.
En el cas que tu dius
dels Mossos d'Esquadra,
el seu objectiu
és el benestar
de la població
i hi posen tots els mitjans
i és molt lluable
la feina que fan,
però per desgràcia
el seu comportament
no és extrapolable
a altres qüestions.
O també,
pensa una cosa,
que sí que...
El que sí que tenen,
el que sí que tenen els Mossos,
malgrat tot,
tenen aquesta habilitat
de moure,
de moure els efectius,
però també et diré una cosa,
el que sí que tenim
són Mossos de peu,
els de peu de carrer,
que jo,
hi ha molts,
que sí que ho senten
i ho valoren,
però tenim el problema
que no són com els xiclets,
vull dir que quan reaccionen
per portar en un lloc
han de desactivar un altre,
vull dir,
miracles a l'Urdes
i amb aquestes dades
més encara.
Vull dir,
i l'únic que tenen
és que hi ha alguns dirigents
que sí que són oberts
a l'hora de recaptar
la informació
o de tindre un tu a tu
personal
amb la gent afectada,
que si no fos per això
ja podrien marxar cap a casa també,
perquè les banques d'efectius
que tenen
l'estem patint tots,
tant a les ciutats
com als pobles,
com als trossos,
perquè estem veient
les notícies diàriament,
vull dir,
que aquest és el problema.
Vull dir,
que podríem fer més,
també,
que no podem fer més
perquè no en tenen més efectius,
perquè aquí s'han dormit
tots a la palla
i estem en una zona
que veritablement
és per alguns
ni nomenable,
vull dir,
estem a Tarragona
i per alguns
és no nomenable,
vull dir,
l'administració central
de Catalunya,
de Barcelona.
Per Barcelona,
Tarragona
sembla que no existeix,
però que no existeix
no sols perquè
hi ha menys Mossos,
no existeix
perquè no hi ha inversions,
no existeix
perquè no hi ha infraestructures,
no existeix
perquè l'anomeni
té alguna televisió catalana,
per no dir el nom ja,
perquè a veure si al final,
és que no estic dient,
no volia dir ni el nom,
imagineu-vos,
per pagar-los
amb la mateixa moneda,
clar,
aquests problemes
els patim
tota la ciutadania,
tota la província de Tarragona
i tota la ciutat
i tot l'entorn
i això ho estem patint diàriament
i el que passa
que no surt algú
i ho diu públicament
per allò de dir,
escolta,
no cal ser,
no han de ser allò
sectaris,
han de ser realistes,
a mi el sectarisme
no és igual,
han de ser realistes,
han de ser,
si els Mossos
fan falta efectiu,
és efectiu,
si s'ha de fer
una obra
o s'ha de fer
la 27
i no s'ha de treure
els calés
per fer-la
o si s'ha de facilitar
o si s'ha de fer
les entrades
a la ciutat
com de humana
i totes aquestes
infraestructures
que les paguem
igual que tothom
també
se les han de reconèixer.
Mira,
ara deixem que et talli
que és molt gros
perquè veigis el que
va ser en Tarragona.
Ara tenim la Unió
de Pagesos,
tenim un grup
d'afectats
de la C51
de la carretera
Valls Vendrell
que tenen
les terres expropiades
del 2010,
estem a 2013
i no han cobrat.
Aquell obra
es va pressupostar
i els calés
van desaparèixer.
Es va fer l'obra,
ha cobrat l'empresa
que ha fet l'obra
però el pagès
no ha cobrat.
Però el més gros
és que,
clar,
tu vas a política territorial
i dius que
aquest grup d'afectats
de la comarca de Tarragona
no han cobrat.
D'on està el greuge?
El greuge està
a Catalunya
hi ha 13 projectes
que estan pendents
d'acabar de pagar.
13 projectes
d'obra pública.
Però és que
d'aquests 13 projectes
tots estan
al 80%
d'execució.
Això vol dir
que tots els afectats
han cobrat
el 80%
del que havien de cobrar
menys
la C51
i la C31
que em sembla
que està de la Girona.
Vull dir,
d'aquests 13,
dos
estan al 20%
de pagament.
Un el tenim aquí a Tarragona.
Vull dir,
clar,
i deixeu-me que us digui,
aquest problema
el tenim
i el continuem tinguent.
Només cal veure
el pes polític
que té
la província de Tarragona
dins el govern.
Quan nosaltres
volem
estirar del fil
perquè se'ns doni suport
o per mirar
de tirar endavant,
perquè, clar,
ara és molt fàcil
dir que no cobreu
perquè no hi ha un duro,
però quan hem de tirar suport,
escolteu,
els polítics que ens hi hem d'anar a veure
són els polítics
moltes vegades
de fora de la província.
Vull dir,
que aquí està el greuge,
aquí està, clar,
cadascú es compra cap a casa,
tot això ho sabem,
ni que ningú el vulgui
reconeixer d'aquesta manera,
però en molts casos
acaba de ser.
No hauria de ser.
Sempre has de tenir,
i jo sempre ho he dit,
a mi si em dius tu,
és que aquest ha arribat
a dalt de tot
en la política
i com a home de confiança
ha ficat a...
No t'he ficat ja tu
que tu ets enemic meu,
que me fotis
pels a les rodes,
això ho entenc,
està aquí,
d'acord,
i entre cometes,
però el que no entenc
és que si tu representes
a tota la ciutat,
representis només els teus,
els dels teus colors,
o sigui,
tu representes a Catalunya,
representis només
els de Barcelona,
per dir alguna cosa,
això,
llavors l'endemà
tindria que haver-hi
una llei que dir,
bueno senyors,
anem a ajuntar aquí
mil, dos mil,
cinc mil,
cinquanta mil firmes
i vinga,
tu ja no acabaràs
els quatre anys,
vinga, au,
arria cap a casa
perquè nosaltres necessitem
gent que coordini,
gent que gestioni,
gent que faci
i que prevegui
i que no estiri més
el braç que la màniga
i que tingui
una ruta de veritat,
no perquè me'n diguis,
jo te puc dir a tu
que jo,
escolta,
si jo fos president
de la Generalitat,
el dos mil cent cinquanta
o altres tres,
no pagaríeu cap tipus d'impost
i això t'ho puc ben assegurar
i ho firmo aquí
amb sang,
per què?
Perquè no hi sirem,
potser,
m'entens?
vull dir,
s'ha de ser realista
i s'ha de treballar
per tothom,
per igual.
Jo sempre,
l'altre dia parlàvem
amb els responsables
de Select RNA,
del mercatge aquest
de maquinària agrícola,
com està anant,
per cert.
Bé, bé,
la veritat és que sí,
que funciona bé,
vull dir,
això vam començar,
vam començar,
bueno,
aquest projecte
el vam començar aquí a Catalunya
a la Unió de Pagessos
a extendre'l
perquè vam creure
que era un producte
que podia servir
ja per recuperar material,
per mirar de dissuadir
i ja no,
amb el món agrari
i també
el món urbà,
vull dir,
estem parlant,
hi ha ajuntaments de Girona
on es veu que quan entres al poble
hi ha un cardell
que posa
tot el mobiliar urbà
d'aquesta població,
està marcat amb aquest producte
i està funcionant.
I dir-vos que
aquí a Tarragona
estem sobre els 200
i les 200 explotacions
ja que han marcat
amb aquest producte
i que a dia d'avui
encara cap robatori
i toquem fusta
ha sigut
en cap explotació
que hagi marcat.
Fins i tot tenim casos,
el Cuber,
per exemple,
d'un senyor
que ha marcat
o de la seu voltant,
doncs,
els pagèss del voltant
els hi han robat
diverses vegades
i a ell encara
no li han robat.
I no és que això
sigui un al·lèrgic
als que la roben,
sinó que és una dificultat
perquè aquell producte
no el podran vendre.
O a mi no el podran vendre
amb la facilitat
que el venen a estar.
Vull dir,
això va des de tanques
tapes de clavegaram
d'ajuntaments
fins a eines agrícoles
o tot tipus de material.
I pot ser de ferro,
de coure,
del que sigui.
Sí,
ara ven els cables
dels fanals.
És trist,
és trist,
és trist
que haguem de caure
amb aquest
en tenir que marcar-ho.
És com li deia l'altre dia
jo amb una persona
d'aquí
que governa.
Seria molt trist
que haguem d'anar
com a aquestes pel·lícules
futuristes,
amb càmeres,
amb satèl·lits
i que ens vigilen
des de dalt de tot
perquè sàpiguin
què és el que fem.
Però,
també és ben veritat
que els xorissos
cada dia són més gestos.
Dintre de la presó
deuen estudiar molt.
Llavors són més gestos.
Acabat això,
amb altres països europeus
ha dissudit un 85%
el robatori.
No estem parlant
del fet de recuperació material,
sinó que amb altres països
i tenim el precedent,
ho han aconseguit,
perquè no ho podem aconseguir nosaltres.
Recordem,
és un espray
que es marca
i queda una mena de codi
inserit a la màquina
imborrable.
invisible a l'ull humà
on la policia
amb unes llanternes
ultraviolades
poden veure
si està marcada
o no està marcada.
Això, per exemple,
vol dir que
qualsevol control policial
si es detecta
va, hi trobem una eina
que no sigui agrària
ara, una televisió plana
o que estigui marcada
amb aquest producte,
doncs es podrà veure
de qui és el propietari
d'aquella eina
o d'aquell material
o d'aquella televisió.
Mossos d'Esquadra
avui té el material,
vol dir que té les llanternes,
té els telescopis
per veure el número
a les casernes,
a les comissaries
per veure el número
d'identificació,
vol dir que realment
s'ha fet una feina
ja per part de l'empresa
de subministrar
els costos policials
aquest material
i també s'ha fet
una feina
per part dels pagesos
de creure en aquest producte
que no acaba
sent també un cost
més a l'explotació
però que tampoc
acaba sent un cost
molt alt
si es compta
per exemple
que fa uns anys darrere
no teníem els magatzems
assegurats per robatori
i avui els hi tenim tots
i quantes vivendes urbanes
també avui
hauran de haver de pagar
el cost d'una assegurança
de robatori
quan fa la millor
de 10 anys
no la pagaven.
Algun comentari, Jordi?
Malauradament
ja hi m'ho deia
una amiga
que últimament
s'està produint
com una onada
de robatoris
de fets delictius
a Tarragona
i voltants
i el que estan patint
els pagesos
des d'allà
fa molt de temps
no deixa de ser
una pota més
d'aquest problema social
que tenim
que va lligat
amb la situació
social i econòmica
que tots estem patint
amb més crisi
tan social com econòmica
més robatoris
no és que s'hagi de justificar
però en certa manera
una cosa va lligada
amb l'altra
i mentre no posem
els mitjans
per solucionar
els problemes
que tenim
gruixuts
com són l'atur
que si no recordo malament
parlo de memòria
a la província de Tarragona
estem al 28,9%
d'atur
per sobre de la mitjana
catalana
mentre no acabem
amb la xacra
dels desnonaments
mentre no tinguem
una formació
adequada
des de
des de ben petitets
difícilment
podrem acabar
amb els problemes
aquests
de
de les pujades
de
de robatoris
i actes
i actes delictius
i està molt bé
que el conjunt
de pagesos
s'hagi coordinat
i s'hagi organitzat
per trobar aquest sistema
per poder
per poder
fer front
d'una manera
el més efectiva
possible
a l'una de robatoris
que està patint
perquè un pagès
li roben el tractor
a casa
si m'entren a casa
ens robaran la tele
m'enfadaré
i l'hauré d'anar a comprar
però
el tractor
és una eina de treball
i van molts duros
qui diu un tractor
diu una fresadora
qui diu
això diu el cultivador
diu la talladora
el que sigui
i són molts diners
i són eines de treball
i el mal de cap
que et foten
rai
home
pensa que
que sí que és ben veritat
no?
que sí que
que els pagesos
li poden robar
el tractor
i és l'eina de treball
però és que tu
si t'entren a casa
i estàs dormint
cuidar-lo també
o si t'entren a casa
i et troben en qualsevol lloc
o si ets un petit comerciant
que t'has de llevar
cada dia a les 7
i tard a les 12
resulta que
que bueno
això és greu
arribem al final
senyors
gràcies
Pedro Sánchez
Jordi Janer
Josep Ferrer
gràcies
i que vagi molt bé
bon dia
gràcies a vosaltres
bon dia