Fins demà!
Fins demà!
Dediquem uns 20 minuts a parlar sobre literatura, sobre lletres, així anomenem aquesta secció que ens impulsen des de l'àrea de cultura de l'Ajuntament de Tarragona, un dels seus tècnics.
Perdoneu, tinc una mica espessa. Joan, bon dia, ajuda'm!
M'he quedat una mica enganxada encara amb la secció anterior. Parlem de lletres ara, parlem de la tardor literària, parlem de convocatòries de premis literaris.
Sí, aquest dilluns es van convocar els Premis Literaris Ciutat de Tarragona, però a més a més, a la tardor, ara ho comentàvem abans d'entrar amb l'Anna, l'Anna Gispert que tenim aquí.
Ara la presentem.
També hi ha uns altres Premis en marxa a la ciutat que són Premis dedicats a joves.
Doncs sí, a la setena veiem a convocatòria dels Premis Apellc, Jove de Narrativa i Poesia.
L'Associació de Professionals i Estudiosos en Llengua i Literatura Catalanes convoca també aquests Premis Literaris.
L'Anna Gispert ens en parlarà. Anna, bon dia.
Hola, bon dia.
A veure, us faig la pregunta primer en general, no? Per què és necessari avui en dia això dels Premis, convocar Premis a la literatura?
Contesto jo.
Sí.
La convocatòria de Premis sempre obeix a diferents raons i les distintes organitzacions que hi participen no sempre tenen el mateix objectiu, encara que poden sumar objectius, no?
En general hi ha un objectiu bastant comú que és el de la promoció d'una llengua, d'una cultura, d'una literatura, d'un espai ideològic o mental que pot representar de vegades un gènere o una manera d'expressar-se.
Per tant, quan algú fa una convocatòria el que està fent és recolzar aquell tipus de creativitat.
En el cas de l'Ajuntament de Tarragona i d'Òmnium Cultural i el Centre de Normalització Lingüística que participen en aquesta organització, hi ha la voluntat de promoure uns gèneres determinats en aquest moment.
També de promoure el reconeixement a uns noms que hi ha al darrere d'aquests premis, és el cas de Pini Soler, de Josep Pini Soler i de Jaume Vidal Alcubé.
Però també hi ha altres objectius que en el cas dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona serien, per exemple, de la promoció de la ciutat, és a dir, de posicionar la ciutat de Tarragona dins del món literari català fent uns premis que estiguin a l'alçada d'altres premis similars que es convoquen a altres ciutats com Girona, Lleida o València, per exemple.
Jo recordo abans que un dels grans incentius de guanyar un premi era que et publicaven l'obra donada a la difícil accessibilitat a la publicació.
No sé si avui en dia encara també a continuació en l'alicient, en el vostre cas, en el que feu és publicar-ho però a través de la web.
Bé, la Pellc ja fa uns quants anys que es va plantejar la possibilitat de treure els premis joves.lit perquè considerava que havia de fomentar la literatura entre la gent jove.
Tenim molta gent jove que escriu, gent que va a tallers de literatura, a l'escola de lletres, que escriu a casa i de vegades no té la possibilitat de difondre ni d'ensenyar el que escriu.
Efectivament, nosaltres ja fa uns quants anys que intentem, si no, publicar els escrits amb altres entitats i sumar esforços i mirar d'editar-ho en forma de llibre,
el que sí que fem és penjar-los a la xarxa i donar-ne difusió.
I sempre procurar que s'enllegeixi algun fragment el dia que fem el lliurement de premis.
O sigui, que la idea de la difusió la tenim bastant clara i, si podem, els editem en paper i, si no, en forma digital i els pengem a la xarxa.
Serà aquesta, la setena edició. Ha donat fruits tot plegat? Recordeu algú que en les papers d'això els hagi guanyat un premi i després els hagi pogut continuar?
De fet, són uns premis que els fomentem des de Tarragona, però diríem de Tarragona al món, perquè hem tingut participants dels països catalans,
recordo no fa gaire que va guanyar una noia de la vila joiosa, i intentem sempre que es faci aquesta difusió.
Aleshores, ja fa set anys que van i és una edició de 14 a 21 anys.
Així com els que parlava el Joan, és per gent adulta, aquests són per joves.
Doncs ja que estem amb tu, Anna, entrem directament amb les bases una miqueta dels premis.
Estan ja convocats i fins a quan que es poden entregar?
El dia 15 de novembre. S'acaba el termini. Abans els fèiem de cara a Sant Jordi, però en guany ho hem ajornat el novembre,
fins al novembre, i doncs el 15 s'acaba.
Llavors, dins dels actes de la tardor literària, en algun dels actes, ja ho anunciarem oportunament, donarem els premis.
Quins requisits hi ha per participar en aquests premis joves.lit?
Es poden fer textos de llengua, de prosa i de poesia, i els requisits són per a gent jove.
Hi ha dues modalitats, de 14 a 17 anys i de 17 a 21 anys, i hi ha un premi per a cada modalitat.
I han acabat també la possibilitat de tenir una beca a l'escola, a l'escola de lletres de Tarragona.
Màxim de 30 fulls?
Sí, mínim 20, màxim 30. Per tant, està pensat per gent que ja escriu i que ja té un pòsit i que va fent cosetes,
que de vegades les va deixant reposar, al calaix, i ara és el moment de treure-les i de sortir.
Pel que em preguntaves dels fruits abans, que no t'ho he acabat de contestar,
tenim persones que han guanyat el premi i que després estan reconegudes.
Per exemple, un noi que ara em ve al cap, la idea és l'Adrià Targa,
que ha guanyat premis importants de poesia, que va començar amb els joves Lid.
I tenim alumnes de diferents centres d'ensenyament de tota la demarcació de Tarragona,
que també han guanyat diverses vegades, que després han publicat,
juntament amb altres entitats com a Òmnium, del Tarragonès i del Baix Camp,
després els hem donat un reconeixement amb aquests joves i han coincidit els joves Lid.
Hi ha noms reconeguts, hi ha gent que porta molts anys escrivint
i que s'hi ha anat presentant quan tenia 14, 15, 16 i 17 anys
i que ara en el món, en el panorama literari, està triomfant, si es pot dir així.
Si voleu més informació, recordeu que potser això és el més interessant a tenir en compte.
Fins al 15 de novembre podeu entregar les vostres propostes.
Més informació a la web de l'Apellc i a Buscant l'Apartat de Joves Lid.
Exacte.
Enguany hi ha la possibilitat, això és nou d'enguany,
que no cal lliurar els treballs en paper, sinó que es pot enviar tot per la xarxa.
I així ens estalviem...
La d'última hora, que sempre passa.
Sí, sí, ens estalviem el paper i va molt més directe,
sempre amb les bases, complint les bases i reservant les identitats de les persones.
Vam començar aquest espai sobre lletres amb la presència de Jordi D'Emmanuel,
ell és el darrer Premi Pini Soler, amb una obra, que sempre la recordem val la pena,
La decisió de Mamperell.
I la recordem molt perquè val la pena i perquè a més us la volem regalar.
És el regal que tenim aquestes setmanes per vosaltres.
Esteu molt atents a tota l'entrevista, que després farem una pregunta sobre el que haguem explicat
i podreu trucar i aportar-vos aquesta novel·la sobre un matemàtic una mica estrany i atípic,
amb un misteri per resoldre.
Jordi D'Emmanuel, darrer Premi Pini Soler, però ja tenim la nova convocatòria, no, Joan?
Exacte, aquest dilluns passat es van presentar les bases corresponents a la convocatòria del 2013-2014.
Sempre el Pini Soler és el primer que ens ve al cap, però parlem de Premis Literaris Ciutats de Tarragona.
Són tres premis, el Pini Soler de novel·la, el Tinet de narrativa curta i el Vidal Cuvé de traducció.
Pel que estem veient en les diferents edicions, primer el Pini Soler és el més veterà, no?
Però té 24 edicions en aquesta.
Després hi segueix el Tinet de narrativa curta i un que jo considero molt interessant, que és el de traducció.
Interessant perquè una mica és la germanyeta pobra.
Perquè és l'únic que es convoca en tot l'àmbit lingüístic català.
És l'únic premi de traducció de caràcter general, és a dir, que no està limitat a cap gènere en concret.
Hi ha hagut moments, per exemple, l'Institut del Teatre durant una època va convocar un premi de traducció de teatre només,
però ara no és vigent aquest premi.
I l'únic que hi ha en aquest moment que convoca traducció literària és el Vidal Cuvé.
Comencem parlant d'aquest, si et sembla, farem una miqueta de pinzellada de cadascun.
La Vidal Cuvé de traducció, qualsevol llengua?
Qualsevol llengua, de qualsevol llengua al català, sempre que l'obra estigui lliure de drets d'autor,
perquè si no després hi ha una complicació molt gran, de vegades fins i tot una impossibilitat total d'aconseguir els drets per poder-ho publicar.
Per tant, si un traductor tradueix una obra i després no la pots publicar, és un problema irresoluble i molt llestimós.
Aleshores, les obres que es tradueixin han d'estar lliures de drets. Això vol dir que han de ser de domini públic.
Tinc entès que tan important és l'obra i, evidentment, la manera com està traduïda, com també valoreu el currículum, l'experiència del traductor.
Sí, perquè aquest premi, a diferència dels altres, no és un premi a una obra feta ja, sinó a un projecte.
Per tant, és una beca-premi, un premi-beca.
El traductor presenta un projecte amb una mostra, amb una explicació dels objectius que pretén,
amb una sèrie de condicions i de requisits que ha de complir,
i el seu currículum, que normalment, si és un traductor que no comença, ja és conegut fàcilment.
Però, en principi, hi ha el currículum i valorem també la trajectòria.
En la mesura que és una aposta per un projecte, la trajectòria és important.
Recorda'ns alguns dels Premis de Traducció Vidal Alcobé d'aquestes 13 edicions passades.
Alguns que consideris així interessants.
Em seria molt difícil perquè tots són molt importants.
Jo crec que el premi té un nivell altíssim.
El primer any, per exemple, va guanyar el Miquel Desclot amb una proposta de traduir la poesia de Petrarca.
I des d'aquell moment, doncs, els projectes han estat sempre molt bons.
Hi ha, per exemple, el projecte de traduir Giordano Bruno per part de l'Anna Casasses, que va guanyar l'any 2010.
Hi ha el projecte de traduir els contes de Primo Levi, per tant, de l'italià, per part d'una traductora.
En aquest cas, que començava amb Muñoz Pujol.
En fi, ja...
Se'm fa una mica difícil destacar aquests perquè tots són molt bons.
I no hi ha hagut pràcticament cap any.
Hi ha hagut una traducció del Faust, d'Agueta, per exemple.
Sí?
Sí.
Per això ja estava fet?
Estava fet, però estava fet dels anys 30.
Una traducció de Josep Lleonard i normalment les traduccions es recomana que es vagin actualitzant per acostar-les als lectors.
De fet, el premi, en aquest cas, excepcionalment, va ser només per la primera part del Faust
i la segona part la va fer el mateix traductor, Joaquim Gestí, amb una beca de la institució de les Lletres Catalanes.
És a dir, que aquí van col·laborar dues institucions o dues iniciatives que es pogués portar a terme.
És l'únic cas que jo recordo que el premi ha servit per traduir una cosa que ja estava traduïda però que convenia actualitzar.
Per tant, també seria un cas que es pot tenir en compte, no?
Que es pot tenir en compte, sí.
Déu-n'hi-do.
Això és el premi de traducció a Vital Alcobé, 14a edició, enguany.
Premi de narrativa curta per internet, Tinet, 17a edició. Aquest és molt agraït.
Aquest és un premi que va néixer pel fet que a Tarragona es havia creat aquesta xarxa, que és Tinet, Ciutadana,
i aleshores en aquell moment es va voler potenciar la literatura a través d'internet.
El que passa és que avui ja és una característica comuna a tots els premiers ciutats de Tarragona, no?
Però continuar tenint sentit, perquè les institucions a més a més hi volen apostar,
la Diputació en aquest cas també hi participa, l'editorial Cossetània,
a fer que es doni una porta, ja no a la narrativa a través d'internet,
perquè això també el Pini Soler, per exemple, és a través d'internet, també el Vidal Alcobé és a través d'internet,
però sí potenciar aquesta literatura breu que fa que molta gent que comença tingui una possibilitat.
Però breu que està parlant de 3 o 6 pàgines, eh?
Sí, exacte. Això sempre és arbitrari, perquè 3 o 6 pàgines és una xifra que...
Bé, per posar alguna cosa.
...podria ser qüestionada i dir, fem narrativa brevíssima d'una pàgina,
on fem a partir de 10 pàgines. Estaríem parlant igualment de literatura breu.
En aquest cas, és un format o unes dimensions que van bé per l'objecte que ve després,
que és un llibre, en què apareixen 15 autors seleccionats.
Pensem que amb la participació que tenim, 15 autors és una bona selecció
per mantenir un nivell de qualitat alt dins del que és aquest premi
i per donar sortida a un llibre.
Aleshores, el nombre de pàgines d'un llibre, 15 autors,
dona més o menys aquestes pàgines.
Guanyador del premi, aquest premi de 1.000 euros, només n'hi ha un?
De guanyador, sí.
De guanyador, sí. El que passa és que després 14 mesos...
14 persones que poden publicar i, per tant, això fa que el nombre de persones
que han estat publicades a través dels premis literaris,
en aquest cas, amb aquest premi, és molt alt, no?
I la joia de la corona, 24a edició de la Premi de Novel·la,
Pini Soler. Sí.
Què teniu en compte? Quins són els requisits?
Aquí no hi ha requisits. Bé, és una novel·la publicada en català,
inèdita, que no estigui en procés de publicació per part de cap editorial.
I, en aquest cas, en guany, hem rebaixat el nombre de pàgines mínimes
per participar. Fins ara era a partir de 200, a partir d'en guany són 150.
Això ens ho ha aconsellat.
Nosaltres fem, des de fa dos anys, fem cada any una enquesta als participants,
ens diuen el que els sembla, i en tràvem idees d'allí.
Són idees no vinculants perquè algun participant pot dir
que hi hauria d'haver tres premis en lloc d'un.
Clar, lògicament, ja ho entenem, que t'agradaria que hi hagués tres premis,
però no podem, no?
Aleshores, aquestes idees les tenim en compte, però, a més a més,
tenim en compte altres coses, el que pensen els membres del jurat,
el que pensen les editorials, o el que veiem que està passant
en el mercat editorial.
I, en aquest moment, baixar a 150 ens ha semblat adequat.
Igual que en el premi Vidal-Alcubé,
dèiem que el màxim d'extensió de l'obra a traduir
havia de ser, el màxim, havia de ser de 600,
però ens trobàvem que si algun participant proposava una obra de 600
no l'acabaria mai.
És molt ferragós, això.
Però, a més a més, l'editor després tindria l'obligació
de publicar una cosa molt llarga i, per tant, molt cara,
i era excessiu.
Per això ho van baixar a 400, també, en aquest cas.
Per a tots els premis, teniu moltes nòvies?
Tenen acceptació si presenten molts estrictors?
Mira, l'any passat va ser...
Aquests últims anys el nivell ha estat molt alt de participació.
Quan dius nòvies vols dir participants, suposo.
Sí, clar.
I en aquests premis, el dilluns vam fer públiques les bases,
el dimarts van sortir els diaris i ja hi ha treballs presentats en aquest moment.
Fins a quan?
Fins al 15 de gener.
És a dir que tenim molt de temps perquè la gent s'hi pensi, s'hi repensi.
En el cas del Premi Tinet, donades les seves dimensions,
donat el fet que aquest tipus de narrativa es fa d'una manera continuada,
la gent llegeix les bases i diu
ah, mira, aquest compte hi va bé, l'hi presento.
En el cas dels altres premis, la gent s'hi ha de pensar una mica més.
i aleshores m'imagino que hi haurà molts casos,
alguns casos d'obres que ja estan fetes en aquest moment
i que les voldran presentar,
però hi haurà molts casos de gent que se sentiran animats a acabar l'obra,
que ja tenen començada,
perquè hi ha l'estímul del Premi.
On trobem més informació?
Tenim a les mans una mena de...
Bé, no és un diptip que és un folletó d'aquests de butxaca?
A l'web de l'Ajuntament.
Què és el web?
Entrant a l'apartat de Cultura,
però, de fet, a tarragona.cat,
és a dir, a la pàgina d'inici de l'Ajuntament,
ja surt l'enllaç per poder entrar a les bases.
Doncs avui us hem volgut presentar aquesta nova convocatòria
dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona
en les seves tres categories.
Consulteu les bases i tindreu temps fins al 15 de gener.
Això, junt amb els premis que convoca l'Apell,
que el Premi Joves.Lit de Literatura per Joves a 14-21 anys.
Anna, Gispert, t'agrades prou?
I tant.
Sí? Doncs mira, la recomanació literaia d'avui,
la Joan, que vol aprofundir en això de l'any d'Espriu,
ens vol recomanar la veritat de teatre,
però llegida, no representada,
que representada ja la veurem, no?
El dia jo, em sembla que és.
Sí, sí. A veure, com que es tractava d'anar comentant llibres,
un llibre a la setmana,
a mi em va semblar que, donat que estem dins de l'any espriu,
i tenint en compte la proximitat de representacions
al voltant d'aquest escriptor,
valia la pena fer una mica de retrocés històric,
perquè, esclar, parlant d'Espriu no podem parlar
d'una novetat literària estrictament
i recomanar alguna d'aquestes obres.
Efectivament, el dia 10 hi ha un altre fet, sisplau,
i em semblava que podíem recomanar la lectura d'aquesta obra.
Què té d'especial?
És, no sé si l'única o de les poques peces de teatre d'Espriu?
Espriu va escriure tres peces que en podríem considerar peces originals de teatre.
Són Antígona, són la primera història d'Ester,
i una altra, Fedre, sisplau.
És a dir, tres recreacions de mites, de temes clàssics.
I la Fedre què té d'especial?
La Fedre té d'especial, a veure, tota una història.
Primer, és un encàrrec, un encàrrec de Núria Espert.
Aleshores, el fet de ser un encàrrec,
Salvador Espriu ja era gran, això és l'any 77 que li fa l'encàrrec,
i aleshores no li ve massa de gust fer aquest encàrrec,
i fa una obra per complir amb l'encàrrec,
i la manera de solventar-ho és fer-ho d'una manera diferent
a com ho hauria fet ell si hagués estat en la plena vigència
de la seva activitat literària.
Fa una obra distanciada.
D'una banda, agafa el mite, el tema clàssic,
i el resumeix a allò que és essencial,
molt curt, molt curt, molt curt,
que és molt més curt que l'excedir a una obra de teatre convencional,
redueix el nombre de personatges,
els que són essencials, que són el triu,
és a dir, la història de Fedre és un triangle amorós
entre una dona, el seu marit, i el fillastre,
és a dir, el fill del marit.
Aleshores, redueix això a l'essencial,
i aleshores introdueix dos elements.
Un, les actrius, fan d'actrius que es vesteixen
per fer de Fedre i els seus respectius personatges,
i a la vegada hi ha espectadors dalt de l'escenari.
Això provoca, d'una banda,
que s'està fent teatre sobre el teatre,
i a la vegada es mira el teatre amb un distanciament.
Déu-n'hi-do, eh? Déu-n'hi-do.
Doncs la recomanació literària queda feta.
Un altre, Fedre, sisplau,
abans, si pot ser, de veure l'obra del teatre
el dia de Déu al...
Al Teatre Metropol.