Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Comença un quart de català,
i comença un quart de català,
o iniciacions al diari d'un quart de català,
saludem avui a la meva dreta,
amb canvi de postura, a l'Enric Arriga.
Enric, bon dia.
Hola, bon dia a tothom.
Avui t'has canviat de lloc, eh?
Sí, per una raó molt important.
Per quina raó, aviam?
Perquè he cedit al meu lloc preferent els convidats,
que són dos Joans.
Dos Joans.
Un Joan Ignasi i un Juan de Mata.
Vinga, doncs presentem-los.
Podeu saludar.
Joan Ignasi, Joan, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Per què ens els has portat, Enric?
Perquè ells són parella.
Ah, molt bé.
Lingüística.
Lingüística.
D'aquestes parelles lingüístiques que fem.
Saps que fa poques setmanes
vam fer la inauguració del curs,
vam fer el mateix dia la presentació de parelles,
doncs ells són una d'aquestes parelles
que vam presentar aquell dia.
Molt bé.
Coses que podem dir ara mateix
per avançar una mica.
Són tots dos nous amb això del voluntariat lingüístic.
A vegades tenim parelles
de gent veterana que ja fa temps que és voluntari
o gent que ja fa temps que és aprenent.
Tant el cas dels dos Joans,
avui sereu els dos Joans.
Molt bé.
Tots dos són neòfits.
És la primera vegada que ho fan.
Però després tot això ens ho explicaran al final.
Així ens podran donar l'experiència.
Després parlarem,
perquè l'Enric sempre ens porta a tot un compendi de coses,
després us donarem veu,
és a dir que els deixem un momentet a la zona de descans.
Vaja, aquí al mateix estudi, eh?
No marxem,
però després ja els sentireu la veu,
ja parlarem amb ells.
Enric, avui amb què comencem?
Doncs hem de començar parlant que aquest mes
és el mes Estelles.
No ens portes música avui, Enric?
Què t'ha passat avui?
No ens portes música avui?
S'ha acabat.
No vam posar la cançó funeral?
No vam posar la cançó que es deia cançó funeral?
Vale, vale.
Jo ho vaig dir.
D'acord, d'acord.
És el final.
Molt bé.
D'acord, d'acord.
Al final del programa i de tot.
Val, val, val.
De tot no, de tot no, eh?
Bé, bé, bé.
No he preguntat res.
Vinga, va.
Rèquiem, era un rèquiem.
Comencem.
Aquest mes de novembre, què passa?
Aquest novembre és el mes d'Estellers.
I encara que no ho sembli,
acabo de fer un parellat de cinc síl·labes,
un rodolí de versos pentasíl·labs,
que són els que tenen cinc síl·labes.
Sí.
En rima consonant
sobre el personatge del Vicent Andrés Estès,
que és un personatge que és un poeta valencià,
del qual enguany commemorem que fa 20 anys que es va morir,
i no en fa 100 que va néixer, com ja em pensava,
sinó que en fa només 98 que va néixer.
Em sembla.
Si tu de memòria...
Bé, és igual, en qualsevol cas a Tarragona
hem proclamat enguany...
Bé, és l'any Estellers per a tots els països catalans,
però a Tarragona ho commemorem especialment aquest mes de novembre,
i aquest mes de novembre hi ha una sèrie d'activitats.
Divendres passat ja vam anunciar,
amb el programa de la setmana passada vam anunciar
que divendres passat s'inaugurava l'exposició,
evidentment ja està inaugurada, està a l'antiga audiència,
i el que hem de recordar és que es pot visitar,
això es podrà visitar durant tot el mes de novembre,
i en quin horari es pot visitar?
Doncs de dilluns a dissabte, de 10 del matí a 9 del vespre,
i els diumenges, de 10 del matí a 3 de la tarda,
o del migdia, depèn de si és dinat o no.
Molt bé, que és l'exposició a l'antiga audiència.
I coses imminents, ara ja estem a mitjans de novembre,
hi ha uns quants actes imminents,
aquest cap de setmana mateix n'hi ha dos.
Un, per una banda, el dissabte a les 11 del matí,
des de l'antiga ajuntament,
es fa una ruta literària de Vicent d'Andrés Estellers,
pels llocs emblemàtics de Tarragona,
que surten reflectits en els seus poemes,
perquè aquest senyor va venir de viatge de noces a Tarragona.
Ah, mira.
És veritat que ho vam dir, això ho vam dir l'anar passada.
I per això en els seus poemes hi ha moltes coses a Tarragona,
i és un home que li agradava a la ciutat i venia de tant en tant,
anava venint i, per tant,
la ruta literària decorrerà a aquests llocs emblemàtics
reflectits en els seus poemes.
I l'altra cosa, el diumenge, a les 7 de la tarda,
al seminari Centre Tarragonense,
és a dir, el seminari, el col·legi del seminari,
que tenen un pati amb un edifici molt romànic allà al mig,
una església romànica,
doncs allí hi haurà un espectacle teatral
a partir de textos i obres de les telles
a càrrec d'uns quants grups de teatre joves
d'aquests de Tarragona que acostumen a actuar,
per exemple, a la mostra de teatre jove.
Com són els Tornavís, els Seven Seas,
els Istrionis i els Bits de Benadi.
Tots són quatre grups de Tarragona
que solen actuar allà a la mostra de teatre jove.
I només apunto ja que el dimecres que ve
en aquestes hores hi haurà el vermut poètic
dedicat a les telles,
en aquestes hores mentre estarem fent el programa,
però llavors només ho anuncio
i ja dimecres ho farem, ho explicarem en directe.
No hi podem anar, allà, en directe, o què?
Ah, no ho sé jo.
Hi ha pressupost.
Tenim unitat mòbil i desplegament ampli.
Bueno, escolta, mira, igual tot s'ha de plantejar-ho.
Bé, pensem-hi.
Això ho dic sempre la setmana mirem, va.
Què més?
Mentrestant.
Parlem de la Plataforma per la Llengua.
Sí, la Plataforma per la Llengua
també aquest final d'any
estan de molta celebració
perquè al desembre
es commemoren el 20è aniversari de la Fundació
de l'entitat.
Ja en anirem parlant.
El que cal dir ara i avui, en aquest moment,
és que ja està presentat, ja,
i per tant està obert a la convocatòria,
a que us presenteu,
si us considereu mereixadors
o coneixeu algú que s'ho mereixi,
el primer Premi Martí Gasull
de...
A veure com es diu exactament.
Premi Martí Gasull
en reconeixement a la tasca feta per personalitats o entitats
en defensa del català al llarg d'aquest any.
Això és, Martí Gasull va ser un membre fundador de la Plataforma
que va tenir la mala sort de morir
el dia de Sant de Tegla
de l'any passat,
doncs, 2012,
a l'Himàlaia,
amb el camp base
on estaven per pujar
amb un pic d'aquests enormes
que hi ha per allà,
concretament el Maneslu,
i doncs va passar,
ja va haver-ne allau,
i va morir molt de gent,
i doncs vam tenir la desgràcia
de perdre aquest impulsor
de la llengua catalana.
I per això,
des de llavors hi ha hagut actes d'omenatge i tal,
i ara es convoca aquest premi.
Ja n'anirem parlant.
des del web de la plataforma,
com és habitual,
a 3bw.plataforma-llengua.cat,
trobareu la informació,
i el formulari per inscriure-us, etc.
Hi ha possibilitat d'inscriure's,
o d'inscriure's a alguna candidatura al premi,
fins al 30 de novembre.
Després,
el 8 de gener,
un jurat format per 7 personalitats
del món de la sociolingüística
i de la lingüística,
com són Carles Torner,
Bernat Joan,
Joan Francesc Mira,
Ampar Moliner,
Jordi Imanent,
Bernat Gasull,
actual president de la plataforma,
i germà del Martí,
i Òscar Escudé,
aquest jurat,
triaran 3 finalistes,
es farà publicar
quins són els finalistes,
i hi haurà una fase de vot popular
a partir del 27 de gener,
durant uns quants dies es podrà votar,
i segons diu directe a Cat,
l'entrega del premi es farà el 29 de gener.
Jo no n'estic segur de si és correcta la data,
però bé,
ja estarem pendents,
ja ho direm.
Bé, ho anirem concretant.
I el premi seran 3.000 euros en metàl·lic,
més un guardó d'escultura
fet per una prestigiosa orfema.
Déu-n'hi-do.
No està mal.
Podem presentar els premis
a plataforma...
plataforma-guiolengua.cat.
Sí.
Molt bé.
Vinga,
De Col·loquis,
Jornades i Informes.
Cosetes breus.
Ara mateix,
Barcelona s'està presentant
per part de la xarxa Cruscat,
que és una xarxa de sociolingüistes
sota el paraigua institucional
de l'Institut d'Estudis Catalans,
s'està presentant l'informe,
el quart informe sobre la situació
de la llengua catalana.
Només ho dic perquè s'està fent ara
i per tant no...
Perdó, el quart no, el sisè.
El sisè informe sobre la llengua catalana,
sobre la situació de la llengua catalana.
Com que s'està presentant ara,
espero que aproximadament
en puguem parlar una miqueta
de què s'hi diu i si hi ha coses bones.
I l'altra cosa és que encara fins demà,
demà és l'últim dia
per inscriure's al quart col·loqui internacional
la lingüística de Pompeu Fabra,
que es farà els dies del 18 al 20 de novembre
aquí a Tarragona,
a la Universitat de Rubí i Virgili.
Jo en el seu moment,
quan es va obrir la inscripció,
ja ho vam comentar.
Ara simplement recordeu-ho,
això s'acaba demà.
I les jornades,
el col·loqui serà els dies 18, 19, 20 de novembre,
per tant la setmana que ve.
Tot això ho podeu trobar, evidentment,
a la web de la universitat.
Les tres, veieu?
Urb.cat.
Ja us penjarem l'adreça sencera,
perquè és una d'aquelles de
barra edifilcat,
barra itcolloqui, no sé què.
El bloc d'un quart de català,
quan surto d'aquí vaig,
penjo el guió i allà tots són clicables,
els enllaços que posem al guió,
és precisament per això,
perquè la gent des del bloc ho pugui ampliar
i trobeu tot aquí,
el formulari de la plataforma
i això de la universitat i tot.
Pel·lícules per al cap de setmana,
Enric, en català.
En català,
a Tarragona,
Vilaseca i Vendrell,
tanquem el cicle de tardor del cinema 5,
aquesta setmana amb la pel·lícula Èpic,
El món secret,
pel·lícula que jo n'he vist
i que no puc explicar.
Potser la pobria dissabte ja l'explicaré.
Val, jo tampoc.
Com sempre,
Cine a les Gavarres,
a les 4,
un quart de 5 de la tarda,
preu 4,20 euros.
I els de Montblanc,
a la Conca de Badberà,
com sempre,
en diumenge i a les 5 de la tarda,
fan una pel·lícula
que no és la mateixa que fan aquí.
Allà, el dia 17,
faran Gru,
el meu dolent preferit,
que aquí ja la van fer fa un parell
el segon dia del cicle.
Ja està.
Aquestes són les pel·lícules
per aquesta setmana.
Al de Montblanc,
encara li quedarà una setmana més d'acorda,
però a Tarragona,
Vilaseca i Vendrell,
tanquem aquest cap de setmana amb això.
Fem una petita pausa,
escoltem aquesta falca
que sempre ens serveix
d'interludi pel programa
i de seguida continuem.
Atenció!
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns!
Comença un quart de píndola de català,
el microespai de salut verbal
del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
basat en el receptari de Pau Vidal
al Catanyol Oscura,
amb Enric Garriga.
Vinga, Enric,
doncs que sí,
un concurs,
un concurs de salut verbal
per curar-nos aquest catanyolisme,
com deia Pau Vidal.
Per cert.
Què?
Tots recordes que la setmana passada
vam fer això?
Sí, sí, sí.
I més d'un
deu estar dient
i quina era la solució.
Perquè ja ho diu la dita,
qui no té cap,
té cap més.
Ai,
jo anava a fer una rima
en consonància.
Ah, vinga,
dins la dins.
No, no, no.
No, no és apte.
No, no és apte.
És l'hora infantil.
Ara anem a posar aquell
pim-pim,
aquell solollet.
Pusem un...
Diguem-la, diguem-la.
La solució de la setmana passada.
Era allò de les
dislocacions injustificades
i era
per què no ha tingut vostè fills?
Per què no ha tingut vostè fills?
Doncs per què?
Dislocació...
Tu saps què vol dir
la paraula?
Dislocar-se?
Dislocar-se és com
treure's del lloc, no?
Aquí està.
Sortir del lloc.
Doncs ja ho has clavat, nen.
I què sé,
per què vostè no ha tingut fills?
Seria la resposta.
Exacte,
no, i encara menys.
Per què no ha tingut fills?
Simplement.
Perquè en les llengües romàniques,
i això el Juan ho sap,
que jo els hi foto la pallissa a classe,
perdó,
però és així,
eh?
Jo sempre insisteixo molt
en això dels verbs.
Mira,
amb els verbs,
amb les llengües romàniques,
mirant al final del verb,
ja saps quina persona és,
ja saps si sóc jo,
o ets tu,
o som nosaltres,
si acaben bé més...
Perquè vostè no ha tingut...
No té cap sign...
No cal posar vostè.
Sobre,
i després,
a part que està tot desordenat,
això,
per què no ha tingut fills?
I ja està.
Això és una típica...
Era difícil, Enric,
era de nivell C.
Home,
l'altre dia vam tenir un convidat
de nivell D,
i per tant ens havíem de fer-ne una difícil...
L'avui és fàcil,
la d'avui...
Vinga, va.
No,
no l'hi farem al Juan.
Es titula
Pessimisme a ultrança.
Pessimisme a ultrança.
Que últimament estem així, no?
Sí, sí.
Oh,
quines coses.
Pessimisme a ultrança.
La frase és molt senzilla.
Diu,
això no té arreglo.
Aquesta...
Això no té arreglo.
Aquí es tracta
que ara
algun oient espavilat,
un smart...
Smart audience.
Smart audience
ha de trucar
i ens ha de dir
com seria aquesta frase
correctament dita.
Hi ha un catanyolisme,
que és una paraula d'aquelles
castellana,
que fem veure
que és catalana
i no és correcta.
La frase
de la Tona Díaz
això no té arreglo.
977-24-47-67
i l'Enric avui ens porta
també, com sempre,
una proposta literària
per regalar.
No portes un llibre?
Sí, sí.
La de la Internacional
Papanates.
Molt bé.
Fins que algú
no ho encedi,
se'n digui el premi,
aquest serà el premi
permanentment
fins que algú l'encedi.
Si dura més
que aquells ous ferrats
que vam anar voltant.
Al final ja estaven secs,
estaven secs
i aquells ous.
Vinga,
mentrestant
seguim amb els nostres convidats.
Tenim el Juan de Mata
Burgos Parra.
És correcte, Juan.
I el Joan Ignasi
Oriol Carazo,
que no ho vull dir malament.
Sí, sí, és correcte.
Un aprenent
i un voluntari, Enric.
Són els dos Joans.
Presentem-los.
Presentem,
mira,
com que ens coneixem i tal,
presentem primer el Juan,
que és l'aprenent.
Juan,
explica'ns
com és que t'has apuntat.
Ja aviso,
el Juan és alumne
d'un nivell elemental,
l'ú.
Per tant,
no parla com els acadèmics
de la llengua.
Parla...
Ens entendrem igual.
Sí, sí.
Parlo una miqueta.
Ens entendrem igual.
Juan, endavant.
Hola,
jo soy Juan,
soy de un pueblo
de Andújar,
de Andújar,
de Jaén,
que está en Andalusia.
jo abans vivia a Málaga,
però
coneixer a la meva xicota
i vaig venir
a veure
en ella a Tarragona.
Ah,
que és de Tarragona,
ella?
No.
No.
amb un buscat
terreny neutral.
És manyica.
Us vol quedar al mig.
Terreny neutral.
Us vol quedar al mig.
Home,
està bé perquè és un bon moment
també per aprendre
el català,
òbviament,
quan arribes
a un poble,
a una ciutat,
en aquest cas,
que se'n parla.
i quan fa d'això?
Això no fa gaire,
no?
No,
fa
vuit anys.
Vuit anys.
Sí.
I des de fa un any i poc
t'has apuntat a aprendre català,
al centre de normalització,
i allí vas descobrir
que més d'aprendre català
podies practicar.
També.
I vam dir,
Juan,
te buscarem una parella.
Sí,
la meva parella
és lingüística,
Joan.
I aquí,
el Joan Ignasi.
Joan Ignasi,
tu ets un tarragoní
de tota la vida?
Bueno,
jo fa 40 anys
que vinc aquí a Tarragona.
Sóc nascut en Posta.
Ah,
doncs un tarragoní.
Mira,
doncs prop de la meva terra.
Veus?
Aquí tenim coincidència.
Potser agafar una mica
accent del món,
sí,
el Joan,
amb tot plegat.
Bé,
jo classe que els explico
la diferència,
jo classe que els explico
l'Occidental i l'Orient.
Ja va bé,
Juan Ignasi,
ja va bé.
I tant,
i tant.
I tu també,
el Joan,
perquè fa poc que està aquí,
fa poc que aprenc català,
tu fa molt que vius aquí,
però és la primera vegada
que fas de voluntari?
en alguna publicació,
això.
I em va semblar interessant,
però, bueno,
aquest estiu me vaig decidir
que sí,
que m'apuntaria
i a tirar-ho endavant,
sí,
sí.
Que tens coneguts
o coneixes gent
que ho hagués fet?
No, no, no,
però em va cridar l'atenció.
Vaig pensar que
era una experiència
que podia estar bé,
que podia ser interessant.
Bé.
I ho ha estat.
De moment,
fa poc que us coneixeu,
perquè us vam presentar
el dia 18 d'octubre.
Sí,
fa 3 setmanes.
fa ni un mes
i us veieu
una hora a la setmana
i com va.
Com va l'experiència?
Molt bé.
Està content?
L'experiència
és molt positiva.
A mi m'agrada molt.
Com són aquestes sessions?
És a dir,
de què parleu
o una mica
com ho estructureu?
Una mica sobre la marxa.
Sí, sí.
És que ja és això.
Com si te trobes
amb un amic
i doncs, bueno,
us parles
de les coses
que has fet
al cap de setmana,
de les de la família,
de les aficions,
de...
I en el cas del Juan,
com ho portes?
Et costa una mica
només parlar en català,
se te'n va el castellà,
com...
Sí, no?
Algún cop?
Sí, un cop.
Nosotros
quedemos un cop
a la semana
i parlem
i parlem
durant dues hores.
Però Joan
és una persona
amable,
entretinguda
i divertida.
Molt bé, molt bé.
I m'ensenya
i explica
la juda,
les coses històriques
i va bé.
És una bona manera
de prendre el català,
coneixen la ciutat
amb un tarragoní
que se la coneix,
com és
el Joan Ignasi.
I on l'has portat?
Joan Ignasi,
jo en les...
Què li has ensenyat?
Bé, hem passejat bastant
perquè m'ha aprofitat
aquests dies
que ha fet bon temps,
però encara
hem anat cap a la Rambla,
hem anat a veure
el Cis Romà,
la plaça La Font,
cap a la catedral...
El tocaferro...
Ara ja saps
que és el tocaferro, no?
Llavors ja ets més tarragoní.
Quan saps
que és el tocaferro...
Jo ho vaig descobrir
tampoc no fa gaire, eh?
No fa temps, no?
Que estàs aquí.
Jo a Tarragona
fa cinc anys,
és a dir que...
Ah, sí, només?
Sí, sí.
Què et pensaves, Enric?
Jo et feia més...
Jo ja et veia més cara
de pel a canya.
No, no.
Home, ja pel teu accent
ja sabem que no és d'aquí,
però me'n feia de més temps.
No, no, no.
Però tots els anys
estàs vint d'entrevistar-los
amb ells, eh?
Sí, és veritat,
no sé què fer parlar tu i jo.
Escolteu,
recomanaríeu o no
l'experiència?
Jo sí,
la recomanaria.
Els professors
són bons,
són bons agentes.
i les classes
són divertides
i aprens català
i ademàs
conèixer
més gent.
I amb el...
Jo també
aprenc, eh,
amb tot això.
Perquè m'ha explicat
moltes coses,
m'ha explicat
com se fa el mojopicón
i...
el gaspatxo
dels diferents llocs
d'Andalusia,
és un expert en bolis.
Ah, home,
a ver,
Andalusia,
tenen denominació
d'origen.
M'agrada la gastronomia.
Sempre acabem parlant
de menjar.
això és bo.
Si fa aquesta hora...
Depèn en quina hora del dia
és millor parlar de menjar,
jo crec.
Sempre quedeu al matí,
no?
Sí.
Ja acabeu la sessió
i ja penseu directament
en la dinar.
Hauríeu d'anar
a fer el vermut i tot.
Sí, sí,
al final
evolucionant els temes,
sempre anem parlant
de coses diferents,
però al final
sempre anem a parar
al menjar,
al tema gastronòmic.
Si t'agrada
el tema gastronòmic,
heu fet la visita
al mercat
i a més que quedeu
al matí que està obert.
Sí,
hem anat a passejar
pel mercat
perquè anar al mercat
és aprendre vocabulari
en directe.
És veritat.
Està molt bé
i a més si aprofites
i fas la compra.
Però ja veieu
o veuen els oients
que puguin estar interessats,
Onric,
que el compromís és aquest,
és a dir,
unes sessions
de dues hores...
No,
en fet el compromís
és d'una hora,
però ells són generosos,
són mútuament generosos
i com que a una
no entenem a veure,
continuem,
ja està.
Doncs ja està,
així segur que aprenen més.
I és veritat
que en principi
la cosa és quedar
una hora a la setmana
durant deu setmanes
i és així,
però és veritat
que moltes parelles
s'ho salten
perquè...
Quan agafes la dinàmica
te fas amic
del teu aprenent
o del teu voluntari
i doncs mira,
igual que ells
en una hora
no en tenen prou
i se'ls hi fan dues hores
però tenen temps...
Doncs mira,
estem dues hores
i hi ha gent
que només té una hora
a la setmana
però ho fan durant
uns quants mesos
i ja fa...
No, i ja fa temps
que vam acabar a les 10 hores
sí, però continuem
veient-nos cada setmana
perquè s'hem fet amigues
i això és molt habitual
amb el tema
del voluntari.
Porta més enllà
el català.
Així doncs
ho recomendaríeu,
a altres gent,
Joan Ignasi,
que recomanais l'experiència.
I repetireu.
Sí, sí, sí,
sense dubte.
Molt bé.
Tu també, no?
Jo també, eh?
Sí, sí, sí.
Ho hem de perfeccionat, eh?
A tu et visilo de prop.
A tu et visilo
dos dies a la setmana
de prop
i jo ja veig
l'evolució
i això està bé.
i a més
he de dir públicament
que el fet de venir aquí
per la part del Juan
també
jo li agraeixo
com a alumne
l'esforç que fa
perquè ell
ell diu
és que jo parlo
una mica,
però això
és una...
Ell ja es justificava
és que és el primer cop
que vingui a la ràdio
és que parlo
però no passa res
és que...
És un acte
de volentia lingüística
que està molt bé
i que li reportarà
punts extra
de curs.
Oh, gràcies.
Mira, mira.
Molt bé.
I el Joan Ignasi
no li dono
perquè no és alumne
si no també en tindria.
això, això.
Aviam si després
cada setmana
voldrà venir una parella
Enric, eh?
De per això ho fas.
Fantàstic.
Per nosaltres encantadíssims.
Joan Ignasi
és que
tu no ets alumne nostre
però hi ha molts alumnes nostres
dels nivells C i D
que són gent
que ara no parlant
de tota la vida
que doncs ja estan
pels nivells alts
per treure's el nivell C
i aquests
doncs sí que són alumnes
i aquests també són voluntaris
i abans amb aquests
si tu fossis un d'aquests
voluntari alumne
ja tenies també guanyat
el punt de classe
per al centrar.
Enric va regalant punts
per venir a la ràdio.
És el...
No puc negociar
gaire cosa més.
Enric, la solució
de la píndola.
Vinga, que si no la deixaré.
No truca,
doncs la diré jo.
És molt facileta.
Però l'he de trobar
perquè he perdut la pàgina.
Ja la tinc, ja la tinc.
Això és aquesta, és aquesta.
Senyors meus.
Digues.
La solució
és tan senyida com
això no té remei
o això no té solució.
Perquè allò de l'arreglo
dit així
sona molt català
perquè ho acabem amb u
però és un castellanisme flagrant
és l'arreglo.
Arreglo per a paella.
I mira, un exemple
un exemple típic
que es nota més
que no és català
i això és quan
els típics rètols
es fan arreglos.
Aquests que fan allò
que fan els baixos dels pantalons.
És veritat.
Avui en dia
que la gent ja no sap cosir
han aparegut
al costat de tots
aquests compradors d'or
que compren or
de segona mà
també hi ha
les botiguetes
petitetes de talla de costura
fent vores
perquè la gent ja no sabem cosir.
Un dubte ràpid, Enric.
Llavors, dir
jo arreglo
sí que és correcte, no?
El verb arreglar
sí que serà correcte
fer un arreglo o no.
Arreglar sí
però fer un arreglo o no.
Per tant,
en aquestes coses de costura
se'n diu
que es fan retocs.
Retoquem la vora
les qüestions de costura
de les quelles
que no sabem
i en el cas d'una cosa
que s'ha de reparar
o s'ha de remeiar
doncs
això no té remei
si és un problema
o no té solució
o no té solució.
Busquem-la
i posem-li remei.
Joan Ignasi, Juan, Enric
gràcies per acompanyar-nos.
Amb tu, Enric
ens veiem la setmana vinent
i amb el Juan
i amb el Joan Ignasi
doncs moltíssima sort.
Juan, si ens tornes a visitar
doncs ja...
Gràcies.
Moltes gràcies a vosaltres.
Gràcies.
Bon dia.
I dimecres més.
I dimecres més.