Ara passem gairebé sis minuts de les onze del matí.
Aquí encetem ja la que resulta la quarta hora del matí de Tarragona Ràdio, la cinquena, perdó, la cinquena hora del matí de Tarragona Ràdio,
des de l'estat en punt del matí que estem fent, vos companyia a la sintonia del 96.7 de la freqüència modulada
i saludem també a tots aquells que ens escolten i que ens sintonitzen a través d'internet a www.tarragonaradio.cat.
Aquells més fidels o aquells amb més retemptiva, haureu endevinat que la sintonia que sona fa referència a un espai
que ja ens acompanya des de fa moltes temporades.
Avui ens torna a acompanyar i tornem a posar la mantena, arrenquem o rearrinquem aquest espai
que porta per no curar-se en salut i que fem com cada any amb la xarxa social i sanitària de Sant Pau i Santa Tecla.
Com sempre, ens acompanya el director de l'hospital, el Xavier Auriach.
Xavier, benvingut, bon dia.
Hola, bon dia.
Un any més, ens tornem a trobar, mateix dia, mateixa hora, mateix dia al, mateix estudi
i almenys tu i jo sí que som els mateixos.
Sí, sí, tornem-hi.
És a dir que tornem-hi, no?
Tornem-hi.
Avui vens acompanyat, vens amb reforços, com tu mateix deies.
D'una banda tenim la Núria Pie, Núria, molt bon dia.
Hola, bon dia.
I de l'altra banda també ens acompanya la Lídia Miró, que és coordinadora d'infermeria pediàtrica.
Lídia, bon dia.
Hola, bon dia.
Xavier, tu mateix presenta el tema.
Setmana de la lactància materna és avui el que ens atanya amb aquest curar-se en salut.
Doncs, exactament, se celebra la Setmana Mundial de la Lactància Materna i aprofitàvem, doncs, això, el reemprendre del programa per parlar d'aquest tema, per explicar-vos les activitats que a la pròpia xarxa organitzem a l'entorn d'això i per fer la promoció de la salut, que és un amic, diem-ne que és el principal objectiu del nostre programa, la promoció de la salut a través de la promoció de la lactància materna.
Però comencem. Parlem concretament d'aquesta Setmana Mundial de la Lactància Materna. Quin sentit té? Qui m'ho explica?
Bé, jo mateixa, sí.
Bé, la Setmana Mundial de la Lactància Materna el que vol és fer un petit reconeixement a això, a la lactància materna.
El moment de donar el pit és un moment de gran vulnerabilitat, sobretot per a aquelles mares que són primerenques, aquelles famílies que tenen el seu primer fill.
I la lactància materna, tot i que d'entrada pot semblar que és senzill donar el pit, no ho és, requereix de l'esforç per part de l'entorn de la mare, de la família i, a més a més, també per part de tots els professionals que estan implicats en el procés de l'alletament.
Per tant, el que volem és reconèixer aquest esforç, tant dels professionals com també, evidentment, de les mares i de les famílies que volen alletar els seus fills.
És a dir, que en principi sembla una cosa molt normalitzada, que potser ho veiem dia a dia, però després sembla que no ho acaba de ser tant, o no és tan fàcil, com tu deies?
No és tan fàcil. La lactància materna no és una tècnica d'alletament transmesa de mares a filles, com durant molt de temps s'ha cregut, no és innata.
a les dones, sinó que és una tècnica apresa. Fa molts anys, doncs, en les generacions, les filles veien com les seves mares donaven de lletau, o les seves tietes, o...
Bueno, en el seu entorn, això era una pràctica que reconeixia i que, per tant, s'aprenia. Actualment, això no és així i els rols de la dona, evidentment, han canviat, per bé,
i el que passa és que hi ha aquesta, diguem, aquesta dificultat a l'hora de donar el pit. I, per tant, la dona ha de saber, la dona ha de conèixer,
de tindre tota la informació, la parella, evidentment, també ha de saber per poder acompanyar en el procés. I, a més a més, els professionals implicats
en aquest, en el procés de lletar també han de saber reconèixer i de saber donar la formació i la informació als pares.
Imagino que durant aquesta setmana, com deia el Xavier, també, es realitzen una sèrie d'activitats, d'actes,
per donar a conèixer, doncs, a tot això que ens estàs explicant i per anar, doncs, promocionant, no?,
i fent entendre a la gent, doncs, la importància, també, de la lactància materna. És així?
Sí, sí, sí, és correcte. Sí, sí, és així.
Amb el cas, per exemple, de l'hospital, quines activitats realitzeu o com ho definiu?
De fet, les activitats s'han distingit entre les dues zones, diguem, que hi ha la xarxa hospitalària,
que és la zona del Tarragonès i la zona del Baix Penedès.
En el cas de l'hospital, el que fem és, sobretot, xerrades dirigides a les famílies,
xerrades dirigides als professionals que intervenen, tant als pediatres com als ginecòlegs,
com a les infermeres, a les auxiliars d'infermeria, a les llevadores,
i també xerrades dirigides als pares que vulguin participar.
A més a més, també fem activitats i tallers en els que poden participar les famílies,
conjuntament amb els seus nadons.
Els tallers poden ser de massatge infantil, de ioga, tallers de contes pels nens...
Tot això ho esteu donant a terme ja o quan...?
Sí, això va començar el programa de la setmana de la lactància, va començar ahir dimarts,
i llavors, com bé us deia la Núria, és un programa, diguem, paral·lel,
al Tarragonès i al Baix Penedès.
Es donant a terme cada dia, cada dia hi ha actes diferents, fins divendres, dia 4.
Repassem una mica o aprofundim una mica en aquests actes, què podem fer i on ho podem trobar,
per a les persones que estiguin interessades en participar i en informar-se.
En el cas del Tarragonès, avui dimecres, ara al matí, a les 10.30 fins a les 12,
hi havia un taller de ioga per nadons de 0 a 6 mesos que es realitzava als diferents caps de la xarxa,
al cap de Llevant, al cap de Torredembarra i al cap de Vilaseca.
Avui a la tarda, a les 5, de 5 a dos quarts de 7,
hi haurà un taller de ioga per nadons una miqueta més grans, entre 6 i 12 mesos.
De cara a demà, dijous, a les 10, hi ha un taller de massatge infantil
per nadons petits, també, de 0 a 6 mesos, també es du a terme els caps.
I a la tarda, de 5 a 6 i mitja, també el taller de massatge infantil
per nens de 6 a 12 mesos.
Paral·lelament, això que us ho explicava abans, també a les 5 de la tarda,
a l'Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, hi ha un taller de comptes sobre la pell,
dirigit a famílies i nens d'un a sis anys.
De cara al divendres, a les 10, hi ha un taller de ioga per embrassades,
que també es du a terme a l'Hospital de Santa Tecla,
i a les 5 de la tarda, hi ha una xerrada que porta per títol
Donar el pit treballant és possible.
També es du a terme a l'hospital, i aquest va dirigit a les mares
que, de cara a la reincorporació laboral, tinguin dubtes
i se'ls ofereix recursos per poder seguir allatant.
Clar, perquè la mare tindrà la criatura i al cap d'uns mesos
haurà de tornar a la feina, però la tasca de donar el pit ha de continuar.
Per tant, imagino que això també és un fet que s'ha de tenir en compte.
Sí, de fet, aquest és el moment que tenen problemes les dones
quan han d'incorporar-se una altra vegada al món laboral.
I també el que volem és facilitar tota la formació
perquè realment puguin reincorporar-se sense haver d'abandonar
la lactància materna. És possible.
I, de fet, nosaltres també tenim experiència, a part de moltes mares,
de moltes companyes que així ho han fet.
I, bé, una miqueta és poder transmetre i poder donar la seguretat
que això pot ser d'aquesta manera.
Ens quedaven alguns actes a comentar?
Ens quedaria la part del Baix Penedès.
Al Baix Penedès es realitzen les mateixes activitats.
L'únic és que de cara a avui a la tarda hi ha el taller de ioga
per a Nadons, de 6 a 12 mesos, el cap del Vendrell,
el cap de l'Arbós i el car de Calafell.
El dijous, demà, dia 3, a les 10 del dematí,
hi ha el taller de ioga per a Embraçades, a l'Hospital del Vendrell.
A les 6 de la tarda hi ha una xerrada que es diu
com hem de parlar perquè els nens escoltin,
també a l'Hospital del Vendrell.
I de cara al divendres, a les 10, hi ha el taller de massatge infantil
per nens de 0 a 6 mesos, també als caps.
A les 5 de la tarda hi ha un taller de portenadons, també als caps.
I paral·lelament a les 5 de la tarda hi ha el taller de comptes sobre la pell,
el mateix que us hem explicat, que es du a terme a Tarragona,
doncs en aquest cas a l'Hospital del Vendrell.
Doncs activitats en una setmana on es genera una mena de moviment
per protegir, per fomentar i per donar suport a la lactància materna.
I la pregunta que us faré ara és una mica retòrica
perquè ja m'imagino la resposta, però evidentment calen aquestes activitats.
És a dir, cal continuar fomentant, protegint, donant suport,
donant informació al voltant de la lactància materna?
Sí, i tant.
Mireu, la recomanació de l'Organització Mundial de la Salut
és un allotament materna exclusiu, o sigui, sense cap altra mena d'aliment,
fins als 6 mesos.
Això també ho corroboren altres societats científiques,
entre elles l'Associació Espanyola de Pediatria,
i fins i tot després també es recomana seguir amb la llet materna
com un aliment principal, sobretot el primer any de vida,
i també es recomana que si pot ser es mantingui l'allotament fins als dos anys,
tot i això complementat amb altres tipus d'aliments.
Llavors, les dades que tenim són que dintre dels indicadors
de salut materno-infantil a Catalunya,
que presenta l'Agència de Salut Pública,
tenim que l'any 2011 l'inici de dones o de nens
que iniciaven la seva lactància amb lactància materna
ha estat d'un 82,5%.
Això són xifres molt més altes que els anys anteriors.
Per exemple, el 2005 teníem que només un 66% dels recent nascuts
s'alimentaven amb llet materna.
Aquest augment segur que té a veure amb la feina que fem tots plegats,
els professionals de salut, els grups de suport a l'allotament
i la difusió que hi ha, com per exemple, la setmana que estem ara realitzant.
És a dir, que la recomanació seria allotament matern fins als dos anys?
Hi ha algun límit d'edat o no?
No, no hi ha cap límit.
El que es diu és que fins que la mare i el nadó ho desitgin.
però posaríem aquest límit, pot ser, o aquesta edat recomanada
sobre els dos anys, has dit?
Les dades potser més importants a recordar són que els primers sis mesos
la lactància és exclusiva, o proposem que la lactància sigui exclusiva
i després que es complementi amb altres aliments.
Encavats i progressivament, sí, incorporant altres aliments
i amb la lactància materna de suport, o al revés.
Què pot tirar enrere una mare a dur a terme la lactància materna?
Sí, jo, ara parlem d'això, una mica relligant el que havia començat a parlar
i insinuar la Núria i també la Lídia,
diem que el paper de la lactància materna
durant diverses dècades havia de caigut
i havia entrat en un cert desprestigi
per moltes raons i, a més a més, havia caigut
en una sèrie de dificultats
amb l'aparició d'un nou rol de la dona en la societat, no?
És a dir, la dona en la societat
comença a entrar en un món laboral que no havia accedit mai
i, per tant, la lactància materna va anar quedant arreconada.
Per això, diem que...
I a l'entorn d'això també van aparèixer paral·lelament
tota una sèrie de missatges negatius sobre la lactància materna
que aquest és l'esforç que comentava la Lídia
que s'està fent en els darrers anys
de, diem que donar-li el tom a aquesta situació,
de reforçar i aprendre a ensenyar a les mares a realitzar l'adretament
i a donar suport informatiu
de totes aquelles bondats que té la lactància.
A l'entorn de la lactància materna
hi ha hagut històricament tota una sèrie d'errors
que han fet que progressivament en aquestes dècades que comentàvem
es n'és abandonant la lactància materna.
Errors tals com, per exemple,
les mares que donen de mamà se'ls hi caurà el pit.
Això és una mena de mites que es van generant al voltant de tot això.
o, vaja, no pot ser mites, però sí...
Sí, sí, sí, són estigmes, no?
Sí, frases que no són realment certes o que es malinterpreten, no?
No, no són incertes, no?
És a dir, que això no és així
i per això aprofitem ara, no?
Per comentar-ho.
Escolta, no és cert que les dones que donin de mamà
se'ls hi caiguin els pits.
No és cert que les llets preparades
siguin equivalents a la lactància materna
perquè la lactància materna té tota una sèrie de components,
té una sèrie d'anticosos, té una sèrie d'enzims,
té tota una sèrie d'immunoglobulines
que la lactància artificial no té.
El fet, per exemple, que les dificultats
que la mare no produeix prou llet pel pelador,
això tampoc pot passar en algun cas, però són coses molt acotades,
és a dir, que a l'entorn d'això,
juntament amb el canvi de rol de la dona,
ens hem trobat amb això, amb un abandonament
durant les últimes dècades
i ara l'esforcen a recuperar, fer propaganda
i avui ara ho parlarem, si us sembla,
de tots els beneficis que reporta
tant pel nadó com per la mare, com per la família,
el fet de la lactància materna
i recuperar i facilitar l'aprenentatge de les mares
a l'entorn d'això.
De fet, ho estem aconseguint
i no s'està aconseguint aquesta recuperació,
com deia abans la Lídia,
ho estem aconseguint amb aquest esforç,
amb accions com aquesta,
les dades parlen per si sols,
hi ha hagut un augment
i sembla que la cosa va bé i s'està fent bé la feina.
Sí, el que passa és que aquest augment
és sobretot, hi ha moltes dones
que desitgen donar el pit
i que volen donar el pit
i que, per tant, quan elles han parit
i surten de l'hospital
són dones que es contemplen com dones
que donen el pit.
El problema és quan arriben a casa.
No tenen aquell suport del professional,
no tenen el suport de la infermera,
de la llevadora,
els pediatres...
Llavors, què passa quan arriben a casa?
Si no tenen aquest entorn
que realment les acompanya
i elles no estan segures,
moltes vegades...
És pot ser quan es fan enrere,
que és el que preguntava ja abans.
Què pot dur una mare
a fer-se enrere
i a no donar
o a no donar de mamà
de manera reflòrica.
Sí, i el que treballem des de l'hospital
és que intentem ja treballar
amb el que és la xarxa,
intentar donar els màxims recursos
quan la dona marxa cap a casa,
doncs intentar veure
com està aquella lactància,
quin recolzament necessita,
si convé marxa
amb una hora ja de seguiment
per la infermera pediàtrica,
una hora de seguiment per la llevadora,
si convé tornen a vindre
una altra vegada a l'hospital l'endemà...
És a dir, no deixar
que aquesta dona
hagi d'afrontar aquesta situació
completament sola,
sinó que li hem de donar
el suport, la seguretat
que necessita
per tirar endavant.
Comentem si us sembla
els beneficis,
que també ho introduïa abans
el Xavier Oliac,
una mica els beneficis
de cara al nadó
de rebre aquesta lactància
i de cara a la mare
per donar-la.
Sí, els beneficis són molts,
estan molt demostrats,
sobretot, a veure,
en el cas del nadó,
l'índex d'infeccions respiratòries,
doncs, per exemple,
el primer any de vida
disminueix moltíssim
en cas d'alletament matern.
Per això que ho explicava abans
el doctor Oliac,
la llet materna,
dintre de la seva composició,
té defenses,
té anticossos,
té monoglobulines
que protegeixen aquest nadó
de les infeccions respiratòries.
D'altra banda,
tot el que és la musculatura,
per exemple,
de la cara
entra en joc,
la coordinació
que es requereix
a l'hora de mamar
i, per tant,
tota aquesta musculatura facial
estarà molt més enfortida.
També se sap
que prevé,
en el cas
de l'obesitat,
una obesitat ja
una mica més llunyana,
més tardana,
però en el cas
de nadons alimentats
amb llet materna
sabem que
tenen menys risc,
fins i tot altres malalties
com, per exemple,
la diabetis,
en el cas
de l'edat adulta.
O sigui,
que és una mica
una inversió de futur.
el fet
d'alimentar
el nadó
amb llet materna
ens està protegint
de malalties
cròniques
en l'edat adulta.
Es calcula,
l'OMS
havia fet
temps enrere
un estudi
que parlava
que si totes les dones
fessin el llet
de l'edat matern
hi hauria
un milió
i mig
de nens
a l'any
menys
que es moririen
en el món.
Només
amb aquestes xifres
jo penso que
ja ens demostra...
Llavors
sembla il·lògic
que hi hagi
qui no ho faci, no?
Bé,
és allò que dèiem...
Sempre quan es pugui fer,
ja no entrem
en situacions
òbviament
en les que
per algun motiu
no es pot.
I en circumstàncies...
De fet,
contraindicacions
des del punt de vista
mèdic
n'hi ha molt poques,
n'hi ha alguna
però són molt poques
i el que passa
és que moltes vegades
és això,
l'entorn social
o les circumstàncies
personals
fan que
a vegades
que sigui problemàtic
poder-ho fer.
Sí,
permet-me que us ho pregunti,
òbviament estem parlant
dels beneficis
però tu ara
ho has tret
també per demostrar
que n'hi ha poques,
si és que n'hi ha alguna
de contraindicació.
N'hi ha alguna,
per exemple,
mares que estan prenent
algun tipus de...
algun concret tipus
de medicació,
algun tipus
d'infecció,
bàsicament
penso que seria
parlem de la sida
o alguna malaltia així
molt,
molt,
molt concreta
que en alguns casos
es desaconsella
i amb alguna malaltia
del nadó
d'una tolerància específica
amb alguna proteïna
de la...
Més que contraindicacions
de donar-la
o de rebre-la
seria potser
més circumstàncies,
no?,
a l'hora de...
Exacte.
...donar-la o de rebre-la.
Sí.
Doncs,
això,
continuem fent
aquestes polítiques,
no?,
d'informar
a les mares,
d'informar-los
sobre aquests
beneficis
que ofereix
la lactància
i també imagino
que la manera
de posar-la en pràctica,
no?,
perquè,
com dèiem,
no és un procés
d'ensenyament natural,
és a dir,
la mare no coneix
potser com ho ha de fer
i imagino que en aquest sentit
també s'incideix
amb les activitats
que feu aquesta setmana,
no?
Sí, sí,
bueno,
hi ha algunes activitats
que són específiques
en poder
donar
el maneig
adequat
a l'hora
de poder ajudar
aquestes mares
a donar
el pit.
Ja,
les mares,
imagino que necessiten
recursos, no?,
per exemple,
es deuen fer preguntes,
ostres,
com continuo jo
oferint-li
la lactància materna
si m'he de separar
del meu fill,
si ha d'anar a la feina,
si en aquell moment
no ho puc fer, no?
Sí.
Us fan preguntes
d'aquest tipus?
Sí, sí, sí.
El que passa que nosaltres,
sobretot en l'àmbit hospitalari,
el que diem és,
bueno,
a poc a poc,
quan arribi el moment,
per això el que comentava abans,
que estem molt en contacte
amb les infermeres
i amb les llevadores
de les àrees bàsiques
perquè
puguem donar
el que realment necessita
la mare
en cada moment.
És a dir,
al principi,
quan marxa de l'hospital,
necessitarà,
tindrà unes necessitats,
ella i el seu onador
i la parella,
i conforme van avançant
els mesos,
en necessitarà unes altres.
I això és el que,
des d'un inici,
intentem explicar a la mare.
si en el moment
en què ingressa a l'hospital
li expliquem
com s'ha de treure la llet
per començar a treballar,
no ho fem bé,
perquè la dona,
el que ha anat adquirint
és la seguretat
per poder fer cada cosa
en cada moment.
Doncs, doctor,
no sé si val la pena
anar comentant
algun altre aspecte.
del nadó,
ho ha explicat també la Lídia,
potser quedaria
el tema de les diarrees,
que és un protector
contra la diarrea,
la lactància materna,
i després,
si voleu,
parlem cap a la mare,
és a dir,
que els beneficis
que reporta...
Exacte,
hem comentat els beneficis
que reporta el nadó,
però també ens reporta
a la mare.
Sí,
a veure,
la recuperació postpart
és molt més ràpida
amb les dones
que donen el pit,
recuperen abans el pes,
l'úter involuciona,
o sigui,
torna al seu lloc
també molt més ràpidament.
De fet,
una mare que acaba
amb un allatament exitós
també veu augmentada
la seva confiança,
la seva autoestima,
i això afavoreix
el vincle que estableix
amb aquest nen,
amb aquest fill.
I, d'altra banda,
també se sap
que redueix el risc
d'osteoporosi,
fins i tot de càncer
de mama i d'ovari.
Lligat amb l'osteoporosi
es podria també reduir
el risc, per exemple,
de fractura de fèmur
en edats avançades,
o sigui,
que els beneficis,
tornem al mateix,
no són immediats,
només,
sinó que també són
a llarg termini,
i també podria prevenir
de possibles hipertensions
en el futur,
i fins i tot,
també la depressió postpart
també es veu reduïda
amb les mares que calleten,
i que calleten
i que els hi va bé, clar.
Doncs beneficis per al nadó,
beneficis per la mare,
vaja,
sembla que tot,
no?,
tot és positiu.
Hi ha algunes xifres
que són d'alguns estudis
que reforcen
el que comentava la Lídia,
és a dir,
parlant de que
que el fet de fer
l'alletament matern
fa disminuir
de por mig,
un 25%,
la incidència
del càncer de mama,
i que aquesta disminució
augmentaria
en funció del nombre
de mesos que s'hagi realitzat
aquest alletament.
és a dir,
hi ha una relació,
hi hauria una relació
demostrada,
una relació directa
amb la disminució
de la incidència
del càncer de mama.
Respecte a l'estoporosi,
també,
és a dir,
les mares
que no han
anat alletament
tenen
un 25,
perdona,
una quarta part més,
un 85% més de risc
de tenir oestoporosi,
com també comentava
l'edat adulta.
Com que manté
els nivells d'estrogens
amb uns nivells baixos,
doncs incideix
en la disminució
del risc
de tenir un càncer
d'endometri
o d'ovari.
I també,
diguem-ne,
que per l'equilibri hormonal
que provoca
el fet de continuar
l'alletament,
també és utilitzat,
entre cometes,
dic que això
d'utilitzat
és un mecanisme
per evitar
l'ovulació,
per tant,
d'alguna manera
impediria
l'embaràs.
Que això,
en algunes circumstàncies,
diguem-ne,
que és una cosa
desitjada,
el poder
estar
durant un temps
sense
quedar-se
embarassat.
Tota aquesta informació
s'ofereix a les mares,
com dèiem abans,
quan marxen
de l'hospital,
amb aquest
seguiment
que ens explicaves,
Lídia.
Sí,
això ho fan
tant les companyes
de l'hospital
com després
se segueix fent
des de l'atenció primària
i, de fet,
qualsevol oportunitat
que hi ha
de reforçar,
de fer suport
a l'alletament matern,
són temes
que sempre surten.
De fet,
el que no hem comentat abans
també és que fins i tot
hi ha beneficis
a nivell social
per la societat
i tal com està
actualment
la nostra societat,
doncs,
que també cal
tenir-los en compte.
Com per exemple?
Com que sabem
que els nens
es posen menys
malalts,
també hi ha
menys
despesa,
menys utilització
dels recursos sanitaris,
menys dies
de feina
perduts,
les famílies
tenen
menys despeses
econòmiques
perquè,
clar,
la llet materna
és gratuïta,
no s'ha de comprar
i fins i tot,
doncs,
si ens posem
ja en temes
ecològics,
doncs,
fins i tot
la llet materna
és més ecològica
tant en la seva
producció
com en el seu
consum.
Molt ecològica.
M'assembla
que els càlculs
del cost
de la lletament materna
són 1.000 euros
l'any,
és a dir,
que una família
que lleti el seu fill
o una mare
que lleti el seu fill
durant un any
s'estalviaria
1.000 euros.
Això,
tot ajuda,
no?
Òbviament,
i els beneficis
són palpables
i són molts.
Doncs,
Xavier,
Lídia,
Núria,
ho deixem aquí,
en parlarem
perquè segur que
dona per més
programes
el tema
de la lactància
materna.
Gràcies per acompanyar-nos
i Xavier,
ens veiem dimecres
vinent.
Molt bé.
Gràcies,
bon dia.
Gràcies.
é!