...
Comencem la tertúlia d'actualitat, aquest edi-shows 13 de juny.
Normalment dos o tres contartulis.
Saludem els companys Carles Cortés. Carles, molt bon dia.
Què tal? Bon dia.
També el Sergi Casado. Sergi, bon dia.
Bon dia. Com estem?
Bé, vinc del digital circdetarragona.com, que no ho has dit.
Efectivament, eh? Mira, el tinc obert aquí davant i estic veient una fotografia de...
Pam! Primer, ja, pam.
Ja m'ha de setmana, eh?
Per cert, a seguida també s'incorporarà Roberto Villarreal, delegat del Mundo.
No, no, és Pam.
Del Mundo, eh?
No, no, no.
Delegat del Mundo.
No, el tinc obert al circdetarragona.com ara mateix i veig una fotografia de socorristes
dels tinent d'alcalde Begoña Fulí i Carles Castelló que ahir presentaven la campanya de platges
i el titular del circ de Tarragona és Tarragona fa un toc d'atenció als banyistes temeraris.
És el titular que heu escollit al circ de Tarragona.
És el tema, si voleu, podem comentar-ho, eh?
Destacat a 8 de dos mitjans de comunicació, aquestes multes de fins a 800 euros,
tot i que, tot i que, ja es valarta ahir o a dir el Carles Castelló que s'està estudiant
l'ordenança per tal que sigui inferior la quota, un 50% inferior,
però, bueno, en qualsevol cas, com ho veieu, que es puguin multar, doncs,
a aquelles persones que fan saltes temeraris des de les roques del litoral de casa nostra?
A veure, el titular fàcil, el titular sempre que enganxa,
és preguntar als representants polítics quina multa o quina sanció s'imposarà
als banyistes que saltin de les roques.
Clar, si li fas la pregunta i diuen, doncs, la multa pot arribar fins a 800 euros.
Jo particularment tinc els meus dubtes o els meus recels
de si s'arribarà a posar mai una multa de 800 euros,
perquè una cosa és que la gent de la Guàrdia Urbana obri expedient
perquè trobi algun xiquet tirant-se de la roca,
i l'altra cosa és l'expedient sancionador,
és a dir, el funcionari de la Guàrdia Urbana, en aquest cas,
que apliqui i que fixi la quantitat monetària,
o sigui, la quantitat econòmica.
És el mateix que passa quan et troben amb un gos sense lligar
o et trobes amb un propietari també d'un animal
que s'ha fet les seves necessitats al carrer a la via pública
i no hi ha una graella de preus públics.
Això va en funció de qui redacta l'expedient
i és ell qui en última instància aplica la sanció.
A la pregunta de si trobo encertat,
suposo que, com deia el titular,
hi ha molts joves que sí, que són temeraris
i que juguen amb la seva vida.
I no tan joves, també.
I no tan joves, sí.
Per cert, que el Carles Castillo va dir que primer s'avisseria,
i encara més, si es reforça més la teva tècia,
primer s'avisseria en cas de salt temerari
i després seria la sanció.
Correcte.
Si algun l'avisen i que no es torna a dir,
és que, perdó, és que, en fi, no...
És que la nomenclatura per mi ja marca.
Salt, temerari, no?
La temerari.
És que ja ho diu tot.
És que vostè està fent una cosa que ja és pel seu propi bé.
Tot i que jo, d'arrencada, hauria de dir que el primer que penso
és en un mateix.
Un mateix ha de saber el que pot fer i el que no pot fer
i els riscos que comporta el que pot fer i el que no pot fer.
I a partir d'aquí, sí, home, és veritat, cadascú decideix.
I abans d'entrar a la tertúlia de dir,
aquí no ha saltat alguna cosa...
Sí.
Jo tinc certs dubtes en segons quines situacions i en segons quins llocs.
Clar, jo no he estat en tots els llocs exactes on es parla.
Correcte, no ho sé, no ho sé exactament tot.
No sé els llocs concrets, mira aquí, allà...
Però jo ho trobo normal, escolta'm, és que pots prendre mal, ja, per tu.
I de vegades també tinc la sensació que moltes vegades mesures com aquestes
són més de prevenció que no pas de sanció.
És allò.
Si a un li diuen, escolta'm, és que a vostè si es tira d'aquí
li poden caure 800 euros de multa, pum, ja s'ho pensa.
Per això el tach de tensió.
Sí, sí, sí.
Treu bé que, clar, s'està convertint, no sé si en una moda o en una...
Clar, que algú s'ho pensi, que almenys arribi un moment
que quan un estigui a dir, hosti, és que...
U, em puc fer mal, que jo crec que és el punt de partida número 1.
O sigui, l'ú és...
És que si em tiro d'aquí em puc fer mal, eh?
No em puc fer mal, no em puc fer mal, no em puc matar.
Bueno, em puc matar, directament, sí.
Però també que reflexioni la gent.
Escolta'm, que no es pot fer, que no és...
Escolta'm, si vols disfrutar, tirar de la piscina al trampolí i ja està.
Però ja sabem que estem en una altra època i que...
Sí, és una altra, sí.
I que de vegades potser els jocs acostumen a tenir un component de risc
i de perillositat d'extrems.
Clar, sí, sí.
Recordem el, no sé, el balcòning.
Sí, sí, sí.
Que també és una cosa que...
Però és que això surt a cadascun.
Però jo crec que això ha de sortir a cadascun.
Has de tenir dos dits de front per fer segons quines coses.
I ja està.
És que no hi ha més.
És que per mi parteixo d'aquí.
Sí, sí, tu compro.
Sí, correcte.
I després, una altra cosa, clar, l'Ajuntament planteja això.
Clar, si no ho fes i passés alguna cosa, és que clar, l'Ajuntament, mira, que deixa,
que es tirin des d'allà, que com pot ser, allò hauria d'estar ballat, no ho sé, eh?
Quan es prenen decisions, quan es prenen decisions, saps que sempre algú et criticarà per alguna cosa.
Si la prens per un costat, t'ho criticaran i si la prens per l'altre, et criticaran.
Jo crec que és encertar.
Escolta'm, hi ha coses que... A veure, a mi no m'agrada posar limitacions,
però hi ha coses que, insisteixo, han de sortir d'un mateix.
Això no t'ho limita un organisme ni una institució.
És que això t'ho has de limitar, tu.
L'any passat, dos joves van resultar ferits per aquesta pràctica.
És a dir, que clar, tu pots conèixer el litoral, més o menys, no?
La platja que vas habitualment, les roques que vas habitualment,
i saber que hi ha un forat, una profunditat, que pot canviar, eh?
Però no sap quin comportament tindre el mar.
Hi ha molta gent que no coneix la zona, i clar...
No, no, és llaminer, és cridaner.
Ah, vinga, va, anem a saltar d'aquí.
Sí, és veritat, és llaminer, és cridaner.
Però tu has de conèixer i has de saber perfectament
el que pots fer i el que no pots fer, i amb el risc que ho pots fer.
Que això també és molt important.
Estem d'acord, doncs, no?
Sí, sí, estem d'acord.
I de moment, esperem que no haguem de fer notícia de...
No, molt bé, molt bé.
Que això és el més important.
De cap incident, de cap incident a la roca.
Per cert, he vist imatges de no sé quina platja.
Exactament, que s'han posat com a guixetes, no?,
per poder deixar material, eh?
Jo vaig veure, potser a la rebessada,
em passa a veure de la rebessada, sí,
unes taquilles petitetes, no?
Sí, sí.
Ho vaig veure a la rebessada.
Jo trobo que és una iniciativa que estava bé.
Home, ja està bé, perquè les platges d'aquí de Tarragona
no és qüestió de criticar.
O sigui, quan ha paisatges, són unes platges esplèndides.
De fet, fa dos o menys, dues marques de roba internacional
van venir aquí a fer el seu photobook.
Sí.
Això dona mostra que són platges interessants.
Una altra cosa són les instal·lacions que hi hagi a les platges.
Recordem, per exemple, la platja que està més pròxima al núcle urbà,
que és la platja del Miracle,
és un autèntic desastre.
Per no dir desastre sense autèntic.
ara ja es va obrir un concurs per obrir una guingueta,
tot i que tothom ho coneix com a xiringuito.
Sí, sí.
Però es diu guingueta.
Es diu guingueta.
És xiringuito de tota la vida.
Xiringuito.
Xiringuito.
Doncs, clar, això ja tardava.
I si dius que la rebessada no ha d'haver taquilles,
perquè la gent hi deixi la roba,
doncs benvingut.
O sigui, és que és lo normal d'una...
No, sí, oferir serveis, sí, sí.
Jo crec que sí, sí, molt correcte.
Per cert, deies que havia sigut escenari de moda internacional
i si llegiu el Ciro de Tarragona
veureu que són a l'Inditex, no?
D'una banda, vam fer el...
Estradivarius.
Estradivarius, sí.
I van venir uns holandeses.
La, diguem, la línia o la secció holandesa
de la revista Vogue
va venir a fer un fotolook.
A Calafonda, no?
Sí, a Calafonda.
I per la marca...
Un fotolook que deu ser fer fotos, no?
A un model o a una model.
Sí.
Val, val.
A diversos models.
Perfecte.
No mires que veiem fotos ara mateix al Ciro?
A veure.
No m'ha quedat, clar, fotos.
No, no, està bé, està bé, clar.
És a dir, tenim una panoràmica, no?
Hem fet de la foto, sí, sí.
L'altre mirem parlàvem, de fet, d'aquesta panoràmica
del litoral tarragoní,
parlant dels camins de ronda amb el Rafael López Monner,
que ella, doncs, ha estat fent tota la cartografia,
de fer radiografia en tots aquests camins de ronda,
que surt també la revista Descobrir,
i ens parlava del gran valor d'aquest tram
que tenim d'aquí de Tarragona cap amunt,
pel litoral,
els paisatges, no?
Les instantanies, les fotografies,
l'ecosistema que acompanya, no?
Són llocs desconeguts moltes vegades,
perquè et quedes amb llocs que potser són més populars,
més turístics,
però queden altres racons que queden desconeguts.
Els has de conèixer, també.
Clar, el Rafael és un crac.
Sí, sí, home, clar.
És un crac autèntic, clar.
O sigui, ell et portarà per caminets
que no saps ni que existien.
Però, clar, si els arribes a descobrir,
hi ha llocs per entrar-hi
i per quedar-te tot el dia, eh?
Sí, és per fer excursions dins de la teva pròpia ciutat.
Jo recomano moltíssim fer el tram caminant,
òbviament, pel litoral,
des del Fortí fins al bosc de la Marquesa.
Sí, sí.
És una ruta de trekking espectacular.
Sí, sí.
I passarem, de fet, fins i tot,
pels espais on, teòricament,
alguns joves poden saltar des de les roques.
Molt bé, clar, correcte.
Sí, sí, perquè passa per allà.
Passa per allà, correcte.
Que passa a l'alçada de la Sabinosa.
És l'alçada de la Sabinosa.
Això un dia truqueu al Rafael,
que us faci de guia,
i això us fa...
Ara l'hem posat en un compromís.
Per cert, mira, anirem resseguint
el futur traçat del tercer fil, eh?
Anirem més o menys, eh?
Per l'altra banda, no?
Però seria allò, eh?
Seguir...
Què hem de fer amb el tercer fil?
Com ho veieu, tot plegat,
les darreres informacions d'aquesta setmana,
doncs, que n'hem tornat a parlar, no?
Pel recurs signat, de moment,
per l'alcalde, Josep Félix Ballesteros.
Ahir escoltàvem també el president del Port,
que diu que entén les raons de l'Ajuntament,
però que espero que s'arribi un entès en foment,
perquè es pugui desencadar el projecte,
els càmpics que també s'hi sumen,
tot i que amb un recurs a banda,
i que s'aposten per la Pere Forroda,
en fi, tornem a parlar del tercer fil una vegada més, no?
Jo, en primer lloc, vull...
Ha estat notícia la provisionalitat,
és a dir, que l'alcalde,
l'Ajuntament de Tarragona,
el que vol...
Que sigui provisional.
És que el foment garanteixi,
és a dir, que signi,
que inclogui en alguna clàusula
el fet que sigui provisional.
És que jo crec que això...
És que segurament que des de foment...
Bueno, no ho sé,
perquè és un tema que...
Què vols dir?
Que no ho serà o que sí que ho serà?
No, jo no sé...
El que no sé és si serà provisional.
El que dubto és que incloguin en una clàusula
el tercer fil o el tercer hilo
o el tercer carrer,
o que sigui.
Serà una infraestructura provisional.
Que això aparegui en els contractes.
M'ho crec o no m'ho crec?
No m'ho crec jo.
M'ho crec o no m'ho crec?
No hi ha més.
O sigui, escolti'm, no,
farem el...
Sí, tal, qual, i serà això...
Serà provisional.
M'ho crec o no m'ho crec?
I amb les circumstàncies actuals
costa creure-s'ho.
Amb les circumstàncies actuals,
clar, si això va,
ho tenen uns anys,
funciona,
i van passant els dies
i tira, tira,
costa creure que sigui provisional.
Però jo crec que també és un error
dir no, no,
és que serà definitiu.
Clar, costa creure-s'ho,
que serà provisional.
És un tema...
Però aquí hi ha un tema
que és que si a Foment,
per exemple,
licita en data X,
posem per cas 2020,
el tram corredor,
és a dir,
el tram reu roda,
per dir-ho,
clar,
llavors ja s'entén
que és provisional fins llavors,
no?
Perquè també cal explicar
què vol dir provisional.
7 anys, 5, 6, 10...
Clar, quina temporalitat.
Depèn,
o sigui,
tu pots comprar-te un cotxe
de manera provisional
i el cotxe et pot durar
un any.
Clar.
Una casa provisional.
O 15.
Comprar-te un pis
o una casa provisional
poden ser 25 anys.
Sergi,
jo crec que el teu cotxe...
Tu quan te'l compres...
No, jo em crec,
el Sergi se'l compra provisionalment.
No és un cotxe per tota la vida.
Clar,
però després el té 15 anys.
No, no,
si jo em crec,
el Sergi,
és que clar,
ell diu que és provisional
perquè clar,
només el vol per un any
i acaba tenint el 15 anys.
Clar,
i si tinc bessonada
i me l'he de canviar
ja no és provisional?
Clar.
Una infraestructura ferroviària
d'aquesta magnitud,
qui s'atreveix
a firmar
que tindrà una provisionalitat
d'un període
entre 7 i 15 anys?
Jo crec que
igual l'error
és d'origen.
Evidentment.
És intentar demanar
el que no es pot demanar
o el que saps tu
que et diran que no.
I no demanes a qualsevol,
ho demanes al govern d'Espanya.
També hi ha el tema
de les passarel·les,
de l'estació de la Renfa,
que no es perdin
les regionals
i les rodalies,
o sigui,
freqüències,
és tot un pack.
És que l'embolic
és majúscul.
No és només
la provisionalitat.
Hi ha moltes circumstàncies
i moltes coses
que et fan predicar.
Clar,
és el que deies tu,
clar,
període de licitació,
molt bé,
quan no acabaran això?
Molt bé,
llavors a partir d'aquí
quant de temps?
Clar,
és que potser ens plantem
amb tot això en 20 anys?
No ho sé,
no en tinc ni idea,
compte,
no vull dir cap data
ni xifra ni res
perquè jo no en tinc ni idea,
jo no soc ni cap tècnic
ni n'entenc,
senzillament
escoltes les informacions,
escoltes els protagonistes,
però,
clar,
hi ha coses
que costen una miqueta
creure-les.
Jo reconec
que costa una miqueta
creure-les.
Clar,
i ahir la plataforma
Trens Dignes
crec que denunciava
que el 2015
per anar
des de Tarragona
a Tortosa
o des de Tortosa,
de fet,
ells denunciaven
des de Tortosa
a Tarragona
a partir del 2015
s'haurien de fer
dos o tres vorts.
però,
és que clar,
jo que he viscut
el tren molts anys
és que el problema
ja hi era,
o sigui,
el tren ja el té ara
venir des de Tortosa,
el problema
ja hi és ara,
que hi ha llocs
que només hi ha una via,
o sigui,
ara ja el tenim,
el problema,
no és que després
tindrem un problema
que s'agreujarà,
és que el problema
és ja,
ara,
i amb els problemes
amb els trens
ja són ara,
imagina't després,
o sigui,
és un tema
d'aquells
que es van enquistant,
es van enquistant
i es van enquistant,
cada dia s'enquista més.
i tens la sensació
que sempre acaben
pagant els mateixos
o sempre acabaran
pagant els mateixos
i aquest és segurament
el gran drama
que acabarà pagant l'usuari
i el senyor
que cada dia
puja i baixa a Barcelona
o puja i baixa a Tortosa
des de Tortosa
o des d'on sigui.
Tens aquesta sensació,
finalment.
Bé,
si algú vol opinar
a través del Twitter
ho pot fer,
arroba tarragonaràdio
i podeu anar opinant
sobre aquest tema
perquè,
com deia el Carles,
és un tema
que qui més qui menys
també ha fet vida el tren,
no?
Sí, sí, sí.
i només cal parlar
d'en fi,
de complir-se,
complir-se,
estem al 2013
i ara ja parlo
de viatgers,
sé que em desvio
del tercer carril
i tot això,
però és que el que no pot ser
és que un tren
l'any 2013
entre l'estació de Tarragona
i l'estació de Sants
t'arriba una hora i quart
o una hora i vint.
És que és una autèntica
aberració.
Una hora i quart.
Això el dia
que no tens un problema,
que no et surt en retard,
que no s'ha d'aturar...
Clar,
el dia que tens més sort
estàs una hora i quart.
és una barbaritat
directament,
i ho dic com a usuari
perquè ho he viscut molts anys.
És una barbaritat.
I anar al Passeig de Gràcia,
clar,
hi havia dies
que estaves
una hora i vint,
una hora i vint i vint i vinc minuts.
Clar,
és que això
no és que no sigui competitiu,
és que insisteixo,
és una barbaritat.
Mal comunicats per tren
i mal comunicats per casetera.
Clar, home.
Aparquem el tren,
no us sembla?
Perdó,
és que m'ensenc amb aquest...
El tren és una cosa
que em posa nerviós.
Doncs aparquem el tren
i parlem de,
no sé,
del que vulgueu,
perquè aquests dies també hem conegut
que podrien,
ja no sé si crec que és clau,
perquè també ho han explicat,
estem parlant
que si al Port Sol
és 40.000 creueristes,
40.000,
que no sé exactament
si ara féssim una divisió
sabria més o menys
com es correspondrien cada mes,
40.000 creueristes
per fer viable
el nou terminal
que aquests dies hem sabut
que es podria ubicar
a tocar el Port Esportiu,
per entendre's.
Ahir en parlàvem també
amb Pau Pérez a la Tertúlia
que diu que això serviria
per dinamitzar molt
a la zona del Port Esportiu
i de fet podries guaitar
el balcó del Mediterrani
i veure els creuers
arriba a baix,
arriba a aquella zona.
És un projecte costós,
són entre 30 i 40 milions d'euros
i d'un moment
ja s'ha encarregat
a l'autoritat portuària
en l'estudi preliminar,
és a dir,
que això està en faixa d'estudi
tot i que és un projecte
que és antig,
no és pas nou.
Com ho veieu,
tot plegat,
que puguem veure creuers?
Home,
m'agradaria saber
quants creueristes
hi va haver el 2012,
que si n'esperen
40.000
no es pot passar
de 0 a 100,
no?
No, clar.
Aquí hi ha d'haver un estudi,
o sigui,
em sembla genial i perfecte,
l'ubicació em sembla fantàstica,
o sigui,
si és davant del balcó del Mediterrani,
que és la porta,
o sigui,
és la porta de Tarragona al Mar,
la porta pública de Tarragona al Mar,
em sembla genial.
Clar,
aquí hi ha d'haver un estudi al darrere,
autoritat portuària,
ajuntament,
això suposo que és un projecte
bàsicament de l'autoritat portuària.
No sé qui tindrà a veure
aquí Marina Tàrraco,
perquè Marina Tàrraco
també podria ser un destí
de creueristes,
tot i que sembla que allò
sigui un recinte més privat,
un coto privado
de la seva gent.
Però,
a mi em sembla
genial,
ara insisteixo,
és un projecte,
un projecte de futur,
i de projectes de futur,
n'hi ha hagut tants
en els darrers anys,
dels quals,
vull dir,
pocs,
pocs veuen la llum,
i no és que sigui pessimista,
és que últimament acostumo a ser realista,
i em crec poc.
Buscant dades de creueristes,
he trobat les de Barcelona,
300.000,
300.000 a Barcelona.
A Barcelona.
A Port de Barcelona.
No, no,
aquí estem a Tarragona, eh?
Sí, per això a Barcelona.
A Port de Barcelona,
300.000 a l'any.
300.000,
ara buscarem,
si ho trobem,
la xifra de Tarragonina.
Però, vaja,
sí,
s'ha dit,
clar,
s'ha dit jo.
Però tu,
perquè aquesta inversió,
que has dit 30 o 40 milions d'euros,
no has dit,
més o menys?
Aproximadament, eh?
Perquè aquesta inversió sigui bona,
n'has de tenir,
quants has dit?
40.000 creueristes.
40.000 creueristes.
de 30 milions d'euros, eh?
Asegura-t'ho.
Clar,
clar,
jo dic una obvietat.
I és evident que la gent
que té això al cap,
ho té al cap.
Però, clar,
Barcelona,
amb el pes i la importància
que té Barcelona
i també el foment
que estan fent
de tot el tema de Creuers.
Home, suposo que arribarà
un moment que estan saturats.
En Barcelona no pots competir.
No, no, clar,
no parlo de competir,
parlo de dir,
li podràs esgarrapar a algú.
Perquè si vas a Barcelona,
no vas a Tarragona,
interpreto.
No ho sé, eh?
No he anat mai de creuer.
Si vas a Barcelona,
no vas a Tarragona, no?
No, però tu també
tens molta competència.
Palamós, també, ara, no?
Palamós, que Palamós
s'està posant molt les piles.
Clar, jo per això ho dic, eh?
Ho dic en aquest sentit.
Clar,
els que van a Barcelona
no els esgarraparàs.
Si Palamós també agafa força,
si vas a Palamós
no vas a Tarragona.
Palamós ja té força.
Però llavors,
el que va a Palamós de Creuer
no pararà a Tarragona, no?
O sí?
No, no ho sé.
És que no n'entenc, eh?
És un món de Creuer.
Però primer...
t'ho dic per això.
Clar, assegurem
40.000 creueristes.
Asegurem-ho.
I primer has d'arreglar
la Tarragona.
Has d'arreglar l'entrada.
Evidentment.
Per on entren
aquests creueristes a la ciutat?
Evidentment.
Per la plaça dels Carros?
Evidentment.
Però si...
Evidentment.
Sí, sí, està claríssim.
Està claríssim.
Jo no ho trobo valament
perquè, escolta'm,
és un ingrés.
Aquesta ciutat
és una ciutat turística,
entra molta gent,
la visita molta gent
i és una manera més
que entri molta gent
i que molta gent
es pugui beneficiar.
Però a veure si
hi haurà una inversió.
Clar, és que això és un projecte.
És que estem parlant
d'una cosa
que també no tinc la sensació
que sigui ni a curt
ni a mig termini.
Estem parlant a llarg termini,
segurament.
Farem.
Estudiarem.
Estudiarem, farem.
Sí, doncs estudiant
i assegurint-se.
Jo només demano això,
escolta'm, assegurem.
No, mira, escolta'm,
hem parlat amb diferents companyies
i ens han dit, no, sí,
escolta'm, a partir del 2000,
no sé quant, del 2020,
Tarragona passarà
i els assegurem
que passarem tants.
Aquí llegeixo a la web
de Tarragona Ràdio
la nova terminal de Creuers
es posarà en marxa
si abans es poden assolir
els 40.000 passatgers.
És a dir, primer has de tenir
els 40.000 passatgers.
És la garantia.
Però per tenir els 40.000 passatgers,
primer has d'arreglar
l'entrada a la ciutat.
Calicients ja n'hi ha,
però sempre ho hem parlat
que potser l'accés a la ciutat
per la part baixa,
per alguns indrets
de la part baixa,
no és el més,
jo no sé si idoni
o adequat,
però no fa goig.
L'Escola Oficial d'Idiomes
ho canviarà tot,
ja veuràs.
L'Escola Oficial d'Idiomes,
que entraran tots per allí
i pujaran...
Però canviarà molt,
canviarà molt,
aquella zona canviarà molt.
També diuen que
quan es van inaugurar
les escales mecàniques,
gent de fora de Tarragona
venia,
i això ho han dit polítics
de la ciutat,
gent de fora de la ciutat
venia només a Tarragona
a veure les escales mecàniques.
Perdó?
Sí, i tanquem parèntesi.
Sí.
Més,
a la EOI.
Això de les escales...
A visitar,
o sigui,
a pujar i baixar.
Sí, sí.
Què fem avui, Ramon?
Doncs anem a visitar
les escales mecàniques.
No tinc paraules.
Tu ara te n'enriuràs,
però jo me'n recordo
quan es va posar
el primer ascensor
al poble,
que molta gent
anava
a aquell edifici,
que era un edifici
de Baixa Mar,
a pujar l'ascensor,
a pujar molt i avall.
de quin any
m'estàs parlant?
Parlo fa quants dies.
Val, val.
Sí, encara no.
Situem-nos.
Encara no s'afaitaven.
És com la televisió,
el primer que va tenir
un televisió en color,
segurament tenia tots els amics,
els familiars,
clar, fa molts anys
i, home,
ho entenc,
clar,
però ara no.
Vaja, crec jo.
Per cert,
Carles,
quin llibre ens has portat avui?
Perquè el Carles ha tingut
algun llibre.
Me l'ha deixat un bon amic
i m'ha dit
llegeix-te'l,
que t'agradarà.
És un del Xesco's pare,
M'han dit llegeix-te'l,
que t'agradarà.
Bueno,
estic en ello.
Estic en ello.
A veure si m'acabarà de fer el pes.
Per cert,
a les 10 tenim el company Jordi Blanc
que parlarà amb l'Emilio Viqueira,
vull dir que us creuereu a sortir.
Molt bé.
Viqueira,
li he arribat a odiar tant,
a Viqueira,
en el bon sentit de l'expressió,
a odiar tant.
Era molt bon futbolista,
molt bon futbolista.
Era molt pelotero.
Era una màquina.
Era un bon pelotero.
Jo li he arribat a odiar,
en el bon sentit de l'expressió,
però si el que feia en un camp de futbol
és capaç de fer-ho al despatx,
és espectacular,
de veritat, eh?
Però,
és clar,
no té res a veure en futbol,
en els despatxos.
Espero que li surti molt bé,
evidentment.
Mira,
m'acabo de creuar,
ho he de dir,
al Santi Castillejo,
abans d'arribar,
i el veig tan il·lusionat,
i amb tantes ganes,
i amb tanta fe,
i té la sensació que es farà
un gran equip,
que és d'aquelles coses que motiven.
Quan parles amb un protagonista
i et diu,
quan el veus,
com li brillaven el Santi als ulls,
dic,
anem pel bon camí.
Clar,
és el que té una joïna nova,
si em permet l'expressió.
El signàstic acaba de comprar
una joïna nova
que li feia molta il·lusió.
I hi ha una cosa bona,
al Santi ningú li ha d'explicar
com és la segona B, eh?
Al Santi potser algú li dirà,
no,
si tu has estat molt poc a primera divisió,
però segona B,
s'ho sap tot,
es coneix tots els camps,
sap on hi ha forats,
els camps,
sap quin és l'aficionat més cridaner del rival
perquè l'ha hagut de patir,
ho sap absolutament tot.
Jo crec que això és una bandera.
de l'aventatge,
falta tenir paciència,
que és el de sempre.
I falta que la pilota entri,
com sempre.
Sí, sí,
això és inqüestionable.
Però quan veus que els protagonistes
estan així,
que li brillen els ulls
i que estan contents
i satisfets
i que estan motivats,
és una bona notícia.
Home,
a veure,
ho ha d'estar també clar,
si me l'arribo a trobar,
diu,
uf,
ja veremos.
No, no,
sé que tampoc ho faria,
però el veus,
una persona,
la manera de parlar,
d'expressar-se,
de com t'hi diu les coses,
tens la sensació
que està content
natural del Santi.
Després de penjar les botes,
se'n va anar a Reus,
va començar l'entrenador.
I tard o d'hora,
tu sabies,
que més o menys,
en algun moment,
arribaria a Can Nàstic.
Però és que això ha passat molt.
Hi ha jugadors
que estan a Reus
i que saben
que el seu pas natural,
si volen anar creixent,
és anar al Nàstic
i després del Nàstic
se'n va anar a Lleida.
El cas és el del Gerard Escoda,
per exemple.
Estava al Reus,
va fitxar pel Nàstic,
se'n va anar a Lleida
i al Vilarreal,
és la progressió.
i ara he dit Escoda
perquè potser és el nom
que tenim així més recent,
però hi ha hagut
molts jugadors
que estaven al Reus,
se'n van al Nàstic
o jugadors
que al Nàstic
no han tingut
el seu espai
i els seus minuts
i acaben marxant al Reus.
Jo crec que és
un moviment natural.
Com no crec massa
en les enemistats
ni coses d'aquestes,
sí, la rivalitat,
però mai les enemistats
ni coses d'aquestes.
Escolta'm,
molta sort als Reus,
tot i que evidentment
el dia que juguin
al Nàstic i al Reus
i això els he dit
al Santi quan estava al Reus
li vaig dir, mira,
el dia que juguem contra tu
si podem quedar 5 a 0
millor.
No, però després,
escolta'm,
el Reus,
molta sort,
però moltíssima.
Com si que avui
no fem tardúlia esportiva.
Perdó, eh?
Ja està.
És que clar,
ens provoques.
Clar,
en vista de la Girona
aquí que havia...
Ens provoques.
A Girona,
al Corcón,
és com si ara us pregunto
per Castells,
per exemple,
segurament s'hi enganxareu.
Clar,
em provoques.
Perquè al final i a mitja
heu parlat, Carles,
aquests dies
d'aquesta setmana
de partida de Sant Joan,
no?
Tarragona,
ciutat de Castells,
com ho veu la gent.
Una altra bona iniciativa.
No sé com funcionarà o no,
no sé què passarà
entre el 24 i el 30 de juny
perquè hi ha coses
que les vull veure encaixar.
Les diades castelleres
no hi ha dubte,
la gent va veure els castells.
Però hi ha coses entremig
que jo vull veure
com encaixen,
si realment tenen el seu públic.
I com encaixa això?
Clar.
Entre la ciutat de Castells
que es va haver d'encaixar
amb el millor dit,
es va haver d'encaixar
a última hora,
tot i que va ser una iniciativa
de la jove i dels xiquets.
Clar, va ser una iniciativa d'ells.
Va bé que iixes del Serrallo
i del Serrallo.
L'altre dia parlàvem
amb l'Enric i amb l'Albert
que són els presidents
dels xiquets i de la jove.
I ho deien,
escolta,
m'és veritat,
nosaltres vam parlar
entre nosaltres al principi.
Però amb la idea de dir
anem a provar això
i després anem-ho ampliant.
Clar, tu si ja comences
del 0 al 10 a 10
ja no pots ampliar.
Però si comences el 4
i dius
a veure com surt això...
És que no sabem...
Clar, hi ha xerrades.
Molt bé.
A les xerrades hi anirà
la gent dels castells segur.
Però la gent que no sigui...
El Sergi anirà a la xerrada
que hi haurà?
El Sergi Casado?
A veure si m'explico.
Els castellers saps
que a les xerrades hi aniran.
Però la gent que no és castellera purament...
Només va veure castells.
Només va veure castells
o assajos de castells.
Els assajos.
Però tu has anat a veure assajos, Sergi?
No.
Sí, un cop sí.
Però el meu dubte és
els assajos els castellers hi aniran
perquè han d'anar assajar.
però la gent que es vulgui afegir
a Tarragona, ciutat de castells,
anirà als assajos
i després aniran a sopar i tal.
La gent vol veure castells.
Els turistes, no?
Els turistes...
Sí, sí, però els turistes
ja tenen també...
Sí, però tenen també
les diades castelleres.
O sigui, a veure si m'explico.
Si tens la diada castellera
i tens un assaig,
què triaràs?
Les dues coses.
Si ets un xerrades...
Sí, les dues.
Ho dic pel fet de poder entrar dintre, no?
De veure-ho.
Depèn del tipus de turista que siguis.
No, però per què ho dic tot això?
Sentir-te casteller
i, a més a més,
comprar-te el mocador,
la samarreta, la camisa...
Saps què vull dir?
Sí, sí.
Marxar cap al teu país d'origen
o cap al teu lloc d'origen
i sentir-te, doncs,
que has format part d'una colla,
encara que sigui per unes hores,
no?
A l'assaig,
que has pogut fer pinya, no?
Que has pogut tocar,
tocar l'estructura,
emportar-te el mocador...
No ho sé.
Vull veure com encaixa tot això.
Vull veure-ho.
Vull veure...
la gent no castellera,
els turistes,
que ho fan.
I a partir d'aquí ho valorem.
Vull veure-ho.
Em costa veure-ho.
No ho sé.
No, vull veure com encaixa.
I, escolta,
que pot funcionar perfectament
i si funciona,
no una setmana,
un mes si fa falta.
Però vull veure com encaixa.
De fet,
la intenció és que les visites
puguin perllongar
durant tot l'any,
eh?
Sí, molt bé, molt bé.
Correcte, sí.
Home, jo ho trobo bé.
Comença amb petit,
no facis grans coses,
mirem d'enganxar-ho tot
i si té la seva repercussió,
tirem endavant.
Sí, apa, sí.
Doncs, sí, sí.
Un minut, eh?
Per acabar la tertúria,
no sé si voleu fer
algun comentari més.
Segons, Sergi,
el culofó,
la cireta,
el pastís,
allò per acabar.
Hòstia,
sembla això un debat de polític,
Has de tancar.
He de demanar el vot.
Sí, però tens 10 segons.
Tinc 10 segons.
Mira, acaba d'entrar
per la porta
l'Emilió Vigueira.
Com l'he odiat, aquest home, eh?
Si sapigués que estic dient això.
Tindré el portat
de saludar-lo en persona,
el Jordi Iván,
que ja el va saludar,
i de seguida,
doncs, això,
Emilio Vigueira,
aquí,
anava a disc,
podeu quedar allà, no?
L'escoltaré.
Creieu-vos ja,
i mira,
tenim aquí
una entrevista
a quatre bandes.
Molt bé.
Senyors, gràcies.
Carles Cortés,
Sergi Casado,
que vagi molt bé,
fins a...
Bon cap de setmana,
per si no ens veiem.
Igualment, home.
Igualment, igualment.
I fiti amunt.
i
o
o