A Tarragona Ràdio, fem la volta al món.
Avui de Volta al Món ens porta a Istanbul,
la ciutat més gran de Turquia,
que no és la capital, la capital és encara,
perquè és la típica pregunta trivial.
Quina és la capital de Turquia?
Istanbul? No, encara.
Doncs anem a Istanbul, com dèiem, una ciutat important
de tot el punt de vista cultural, però també econòmic,
una població de 13 milions d'habitants,
és a dir, gairebé dues catalunyes en aquesta ciutat de Turquia,
i això fa que sigui també una de les ciutats més grans d'Europa.
Deixa que el món et canviï, i podràs canviar el món.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
I anem a Istanbul amb el company periodista Adrià Muñoz,
un viatge que fa just un mes, és a dir, que va anar a Istanbul,
i que va coincidir també amb les revoltes al País Turquia,
tot i que, Adrià, un bon dia, benvingut.
Hola, bon dia, Pep, com estàs?
Les revoltes, no sé si espalpaven a l'ambient,
o quedaven, de fet, quilomètricament, quedaven lluny,
no dones? Donéreu vosaltres, d'Istanbul?
Sí, una mica lluny, però, bueno, sí que és cert que
va condicionar una mica el viatge, no?
Abans de marxar,
diguem-ne que les revoltes van començar
tres, dos, tres dies, abans que nosaltres marxéssim,
i, clar, les revoltes van començar
amb força, no?
Perquè hi va haver, bueno, hi va haver una mica
força de repressió policial, hi va haver un parell de morts,
fins i tot, i, de fet,
nosaltres hem de reconèixer que vam tenir
dubtes sobre si anar
o no anar.
A final hi aneu, eh?
Ha estat molt bé aquest tall de veu, eh?
Era noves per ambientar-nos una miqueta,
perquè, de fet, ho recordem,
perquè la persona que hi va ser
n'acompanya nostra d'aquí a la ràdio, la Laura,
i ella ens ho explicava, que vau estar inextremis,
a punt d'anul·lar el viatge,
però finalment hi vau anar.
Clar, perquè quan... Clar, al començament espanta, no?,
veure, doncs, que hi ha aquestes revoltes,
sobretot pel fet que hi va haver uns quarts morts
i tenint l'experiència de la primavera àrab,
d'Egipte, de Síria, el que va passar a aquells països,
que no van ser revoltes
que s'acabessin en dos dies, sinó que van durar molt en el temps.
Llavors el que vam fer va ser contactar,
això gràcies a les noves tecnologies,
la veritat que avui tot és més fàcil,
amb un periodista que és tarragoní, que es diu
Lluís Miquel Hurtado, que ell, de fet,
és de la Canoja, que ell està, bueno,
ha viscut per molts països àrabes
i ara està vivint a Estambul,
i, bueno, segueix el dia a dia
de l'actualitat de Turquia
i vam contactar amb ell i es va dir
escolta, encara que per la tele veieu només
que hi ha aquests aldarulls, tranquils,
que això és molt segur, no hi ha cap problema.
Després també tenim un amic allà,
bueno, un amic d'un amic
i viu allà, perquè ell està més turc
i li vam comentar el mateix, escolta,
que no sabem si hi ha on hi ha, i es va dir
escolta, no penseu, veniu i ja està.
I vam anar, i realment no hi va haver cap mena de problema.
Cap mena de problema.
Doncs ja som a Estambul, eh? Ja hem arribat a Estambul.
Neu amb avió, naturalment, no?
El vol és molt llarg, és plàcid, com a...?
Sí, sí, són només tres horetes.
Vam anar al segon aeroport del país,
no al primer.
Això sí que és una mica caòtic, perquè és el...
Bueno, en general els països musulmans
són, jo estic d'un parell, són molt caòtics.
Allò típic que arribes
i no saps ben bé on has d'anar,
ni clar, ningú...
No acabem de parlar bé l'anglès,
tampoc t'acabes d'orientar,
i és allò que has de confiar una mica
en la teva...
en l'instint, no?
De supervivència que surt.
Ja per orientar-te una mica, no?
Clar, més a les retos tots amb àrab, no?
Imagino, no?
Sí, home, els retos sí que estan en anglès,
però és allò que, per exemple,
nosaltres havíem de...
Clar, en taxi és la típica situació
que s'aprofiten els turistes,
llavors te'l recomanen que agafis un shuttle,
que és com una mena de furgoneta gran,
amb la qual pots...
Bueno, agafar molta gent
i llavors és com una espècie d'autobús
i per 10 o 15 euros pots arribar al centre.
Clar, hi ha una senyal que pots deixar-te'l
cap a aquella direcció,
arribes i trobes un puesto de, no sé,
un quilòmetre quadrat com a mínim o dos,
supergran,
i no saps ben bé on és,
allò que estàs buscant,
allò que has de preguntar...
Però una altra d'aquestes coses
que hi ha molt de caos al teu voltant,
però al final sempre acabes trobant la solució,
sense saber ben bé com,
però al final sempre acabes trobant una solució.
M'han dit que algú va practicar molt ara,
aprenent aquest viatge?
Bueno, sí, la companya d'aquí,
de la casa, la Laura,
ho va intentar,
però bueno,
diu que no,
que ja tampoc parlàvem tant d'àrab
com pot semblar,
clar, ja parlàvem al tur,
no d'àrab,
però sí que realment
hi ha molt turisme,
allà hi tenim molt turisme
de països àrabs
i sí que es veia molta gent
pel carrer que no era turca,
sinó que era àrab
i parlava l'idioma.
és que al final aconseguiu arribar
en aquesta mena de taxi,
autobús, no?
Sí.
i aneu cap al destí, no?
Que teniu l'hotel reservat.
Anem cap al destí,
el viatge era de mitja hora,
en principi es van dir que trigaria una mitja hora
i primer problema,
una ciutat que té 13 milions d'habitants,
en la qual diguem-ne que la gent
té tendència a agafar el cotxe
i va haver un embús
de gairebé una hora i mitja
per arribar.
De fet, vam trigar dues hores
per arribar al centre de la ciutat.
Bueno, són aquests problemes
que encara que sigui una ciutat
que té aquesta mística,
aquesta certa màgia, no?
Com és Istanbul,
la passió turca,
també té molts cotxes
i es formen embusos.
I contaminació,
perquè tot això es tradueix
en contaminació atmosfèrica, imagino.
I tant, sí, sí, sí.
Passem a les grans ciutats
com el Caire,
com Istanbul, no?
Hi ha altres ciutats,
grans ciutats d'aquests països
que a més a més els cotxes
molts són molt antics,
no porten catalitzadors, no?
I tot va acumulant.
Sí, sí, sí.
Sí que sap que
quan estàs a la part més cèntrica,
més cèntrica,
allà no hi ha tants cotxes, no?
Però, bueno,
però al voltant de la ciutat
és, bueno,
és una bogeria, realment.
Aquest caos que parlàvem abans.
Què teniu el full de ruta
per visitar, doncs,
en aquest viatge?
Teniu clar ja l'arribar
quin lloc ho deu veure d'Istanbul?
Sí, bueno,
la veritat que nosaltres vam anar
quatre dies
i Istanbul
es pot dividir en tres parts,
bàsicament, no?
La primera seria la part
més turística,
perquè és la més tradicional,
on hi ha més monuments,
que seria la part àrab.
Després tenim una segona part,
que seria
la part més europea,
que
no és tan espectacular
com la part musulmana,
però té gràcia
pel tema del contrast,
sobretot,
i per com canvien les coses.
A més,
aquí també és on estava
el parc Ghezi
i tot el tema
de la plaça Taksim
i tot això.
I després,
el tercer dia,
volíem anar a l'altra part,
que és la part asiàtica,
que serà és que,
més enllà de la gràcia
de poder anar,
tampoc no hi ha gaire
cosa a fer.
I després,
érem quatre dies
i el quart dia van dir
tot allò que ens ha quedat,
típiques coses
que sempre dius,
això ja ho veurem,
això ja ho veurem.
L'últim dia
vam fer una mica
de viatge a escombra,
visitant tot allò
que ens havia quedat
una mica pendent.
Veieu mesquites
com aquesta
que tenim a la imatge
ara mateix?
Sí,
aquesta és la mesquita blava,
em sembla.
Sí, sí,
la part musulmana
està plena de mesquites,
com és lògic,
però quan dic plena
és com quan vas a Roma
i amb el tema
les esglésies
i les catedrals.
Vull dir,
en cada carrer
n'hi ha una o dues
i, bueno,
no totes són tan grans
ni tan maques
com aquesta,
de fet,
aquesta és una mica
la...
diguem-ne que n'hi ha
tres o quatre
que destaquen
i hi ha la mesquita blava,
que és una mica
la més famosa.
Tenim una altra
que es diu Suleimane,
que també és molt gran,
a més,
aquesta està molt bé
perquè has de pujar
a dalt de tot
de la ciutat
per poder veure-la
i després
hi ha una mesquita
que ja no funciona
com a mesquita
que es diu
Ayasofía,
que també,
bueno,
és d'aquestes
que entres
i, bueno,
i quedes parat
de l'immens que és,
de gran que és.
Bueno,
realment les mesquites,
encara que potser
hi ha gent que diu
que arquitectònicament
no creixen tant
en l'atenció,
realment és una cosa
que impacta
quan les veus.
És una ciutat
de contrastos,
no?,
perquè estem veient
també imatges
de gratacels,
no?,
hi ha aquest contrast
entre les diferents parts
d'una ciutat
tan gran com aquesta,
no?
Sí,
també és cert
que aquesta part
que ara està sentint
la imatge
dels gratacels
queda molt allunyat
del centre de la ciutat,
no és,
diguem-ne que el centre,
tota la part més,
més,
més cèntrica
sí que és més històrica
i l'aquesta part moderna
doncs queda força,
força allunyat,
perquè clar,
una ciutat de 13 milions
d'habitants,
com et pots imaginar,
doncs l'extensió
és molt àmplia,
molt àmplia.
Com us moveu
per la ciutat,
per les diferents llocs?
Bé,
nosaltres som
una mica friquis
en aquest sentit,
ens agrada molt caminar
i no anem a agafar
cap tramvia
ni cap taxi
ni reu,
ho anem a fer tot caminant,
la qual cosa significa
que quan acabava el dia
la mitjana
vam fer uns 12-14 quilòmetres
diaris caminant,
però bé,
és que jo soc dels que penso
que per realment
conèixer una ciutat
com millor la coneixes
és caminant,
no?
I en aquest caminar
és com pots
descobrir una mica
la pauta del dia a dia
de la ciutat,
eh, Pamà?
Doncs allò,
la vida, no?
I tant.
A més,
en el cas d'Istanbul,
jo sincerament
recomano molt caminar
perquè
una de les coses
que més em va agradar
del viatge
era veure la gent,
com interactuava,
com era el dia a dia
de la gent,
perquè
sincerament,
era molt divertit.
Els tours,
diguem-ne,
que
és gent molt
natural,
molt,
vull dir,
encara que
actuen,
encara que hi hagi turistes
i no canvien els seus hàbits,
cosa que em sembla perfecta,
per cert,
i era molt divertit
de veure,
doncs com,
no sé,
per posar-te un exemple,
diguem-ne que allà
les coses se les prenen
molt més amb la calma
que aquí,
igual que aquí
anem amb aquesta mentalitat
que tenim europea
d'anar sempre a top,
sempre amb l'estrès,
allà, en canvi,
és totalment diferent.
La gent és molt relaxada,
llavors,
era divertit de veure,
no?,
com la gent que se suposa
que està treballant,
en realitat,
estan,
doncs,
asseguts,
amb el CUT,
parlant entre ells,
després,
aquest mite que es diu
dels espanyols,
no?,
d'un treballa
i quatre miren,
doncs allà és encara més exagerat,
de fet,
doncs amb l'acompanya
anàvem i feien broma
perquè diuen,
mira,
en aquesta feina a Espanya
hi hauria,
aquí a Tarragona,
on fos,
una persona fent-la,
doncs allà n'hi havia cinc o sis,
hi havia un treballant
i els altres allà xerrant,
parlant entre ells,
fent broma,
i era divertit de veure,
sobretot curiós,
no?,
de com és la gent d'allà.
Notes que és una gent,
a banda que el tracte a ells
és fantàstic
perquè sempre es diu
que els seraps
som molt hospitalaris
i realment ho són,
vull dir,
és una cosa espectacular,
però tenint aquesta parsimònia,
aquest anar fent
amb molta tranquil·litat,
que a mi personalment
em va agradar,
em va agradar veure,
no?,
com viuen allà.
No hi ha presses,
eh?,
no...
És el contrast que dèiem abans,
de la més tradicional,
no?,
la més modern,
no?,
que també hi és la modernitat,
en aquesta ciutat tan gran
i a Turquia en general,
que recordem que és un país
que truca a les portes
a la Unió Europea.
Sí, sí, sí.
Sobretot, ja et dic,
el contrast està separat
per un pont,
el pont que separa
la part musulmana
de la part europea.
Exemple típic,
però que realment
és simptomàtic,
no?
Tu, a la part musulmana,
si vols fer una cervesa,
una beguda amb alcohol,
en tot cas,
depèn on vagis,
és difícil, no?,
perquè se suposa que
no es pot vendre alcohol
a menys de 100 passos,
de 100 metres
d'una mesquita.
Llavors, clar,
com que he dit
que està tan ple de mesquites,
és cert que després,
l'arriba que la regla
no és tan severa com sembla,
però la idea és així.
En canvi,
doncs, a la part europea,
doncs,
pots comprar,
pots comprar el que vulguis
a qualsevol moment,
a qualsevol hora.
Les botigues,
doncs,
a la part musulmana
són més botigues tradicionals,
basars,
hi ha moltes botigues
d'espècies,
hi ha típiques botigues
de rellotges,
en fi,
en canvi,
la part europea,
doncs,
totes les grans cadenes
que pots veure
en qualsevol ciutat del món,
doncs,
vull dir,
sí que hi ha
aquests contrastos,
però,
fins i tot,
dins la gent,
no?,
dins la mateixa part musulmana,
doncs,
a vegades veies grups
de noies,
d'amigues,
que anaven caminant
pel carrer,
i potser n'hi havia dues
que anaven vestides
com van les noies
d'aquí,
de Tarragona,
i hi havia dues
que anaven tapades
i només se'ls veia els ulls.
És a dir,
dins la mateixa gent,
hi ha...
és una societat,
doncs,
també amb molt contrast,
perquè sí que és cert
que es diu que
no és una societat,
tot i que sí que
la majoria és musulmana,
però diguem-ne
que no són tan...
sí,
tan debots
com altres països,
però sí que es veu
aquests contrastos,
sí.
el tema del menjar,
com arrossoleu,
perquè ja us ho podem
menjar també
una mica de tot,
no?,
des de lo més autòcton,
lo més estrany,
lo més...
a lo més occidental,
també,
no?
Sí,
però no et pensis,
perquè allà t'adones
que la gent
el que més menja
són kebabs,
vull dir,
no és el mite,
sinó que és cert,
vull dir,
allà tu veies la gent...
això sí que a mi
em va fer gràcia
perquè veies que la gent
no li importava
barallar-se amb els turistes,
no?,
i tu veies una cua
de turistes que feia,
bueno,
que estava esperant
per menjar kebabs
i a la vegada
també veies que hi havia
gent que és d'allà,
vull dir,
autòctona,
que també estava fent
la mateixa cua,
vull dir,
sobretot,
hi ha el tema de la carn,
molt,
molt,
molt,
i sobretot molt kebabs,
és curiós,
molt curiós el tema del te,
que sembla que es diu Assa,
que és un te amb el que,
no exagero,
de cada 100 persones,
95 en aquell moment
estaven veient aquell te,
un te de color vermell,
molt,
molt,
amb un got molt petit,
que es veu molt,
molt bé,
entra molt bé,
un te molt,
molt suau,
era espectacular,
vull dir,
tothom,
tothom anava amb aquell te pel carrer,
una cosa d'aquelles que un patit,
ho dic,
hòstia,
però si és que tothom,
és que el 90% de la gent va amb ell,
i bueno,
vam,
és una gastronomia molt,
no vam veure tampoc gaire cosa estranya,
molta carn,
verdura,
peix,
però no vam veure tampoc coses estranyes.
La cervesa oficial del país,
n'hi ha alguna que està aquí o no?
Sí,
la Efes.
Efes.
Sí,
sí,
sí,
molt bola,
una cervesa molt suau,
molt,
que entra molt bé,
vam provar unes quantes,
perquè clar,
ja a les 12 del matí,
a la una,
quan fa que hi ha calor,
entra moltes ganes de fer una cerveseta,
i realment,
entra molt bé.
Avui ens ho observen,
tenim públic,
per aquí.
Sí, sí,
ja ho veig.
Estan observant la Laura,
que podia entrar,
de fet,
i que va explicar també quatre coses del viatge,
del viatge a Istanbul,
que vau fer,
com deiem fa un mes,
un mes,
un mes exacte,
no?,
i coincidint amb aquelles revoltes,
no?,
que hi havia arreu del país,
ho vol notar en algun moment,
aquests quatre dies,
allò,
alguna mena de situació de,
no sé si de tensió,
o de,
en fi,
de...
Bueno,
de tensió no,
perquè,
bueno,
com comentava abans,
no?,
al final vam decidir anar,
perquè ens van dir,
bueno,
què,
que no era per tant,
llavors,
un cop vam anar allà,
van dir,
bueno,
vam preguntar a la gent de l'hotel i de turisme,
escolta,
podem anar allà a la plaça Taksim,
que és la plaça on va,
l'epicentre de les protestes,
no?,
i es van dir que,
es van dir,
bueno,
de nit no hi ha neu,
perquè sí que és cert que pot haver-hi algun problema,
però de dia no hi ha cap problema,
llavors vam anar i bé,
tot i que es parlava molt,
no?,
de que,
bueno,
que allò no era recomanable anar-hi,
bueno,
al contrari,
no?,
era un ambient molt,
molt festiu,
una mica semblant al de les manifestes,
quan aquí va esclatar el 15M,
els indignats,
però,
però més ben organitzats,
no?,
o sigui,
la plaça aquesta estava plena de pancartes,
de banderes,
hi havia molta gent vejant,
hi havia gent,
doncs,
fent discursos,
però un ambient molt,
molt sad,
no,
realment,
no hi havia,
bueno,
cap mena de problema,
ni cap mena de violència,
ni cap mena de tensió,
o sigui que hi havia manifestacions,
però,
totalment pacífiques,
de fet,
va haver-hi un moment que es van mig unir a una,
perquè,
bueno,
anàvem caminant,
la gent va passar,
i llavors,
clar,
tu mateix estaves,
doncs,
la manifestació,
no?,
es van absorbir,
eh?,
sí,
sí,
es van acabar absorbint,
i,
de fet,
bueno,
nosaltres vam marxar,
vam estar quatre dies allà,
i el dia que vam marxar va ser el dia que vam desajutjar el campament que hi havia al Parc de Ghezi,
que és on,
que se suposa que és l'excusa que hi va haver per fer la revolta, no?,
aquell parc que es volia fer a terra per construir una espècie de monument musulmà, una cosa així.
Bueno,
ja et dic,
no hi va haver cap mena de violència,
sí que va haver-hi alguna imatge impactant,
perquè es pot anar a veure el,
de fet,
visualment és preciós,
és el palau on viu el primer ministre,
l'Erdogan,
i,
bueno,
jo en la meva vida he vist tanta policia junta com aquell dia,
potser un quilòmetre cap a l'esquerra del palau,
i un quilòmetre cap a la dreta,
tot ple de policies,
però una cosa exagerada.
suposo que per donar aquesta imatge de poder,
no?,
de...
de que,
que vale,
que aquí hi ha una revolta,
però jo soc molt fort.
Però no,
tensió no hi va haver en cap moment,
no,
ni molt menys.
Feu un passeig a...
amb una barca,
no?,
a Parlar.
pel Bòsfor.
Sí,
sí.
Bé,
per anar a la parasiètica has d'anar amb vaixell,
llavors,
diguem-ne que allà,
doncs,
igual que hi ha un tramvia i hi ha un metro,
doncs hi ha el vaixell,
perquè,
clar,
potser hi ha gent de la part europea,
o la part musulmana que treballa a la parasiètica,
i llavors,
no deixa de ser un mitjà de transport més,
com són el tramvia i el metro.
i...
bé,
és un passeig curt,
de 10-15 minuts,
però, bueno,
que està bé,
però, clar,
les vistes,
com et pots imaginar,
doncs,
són espectaculars,
no?,
perquè,
de fet,
la part musulmana,
que a mi és la que més em va agradar,
sobretot per les mesquites,
no?,
perquè,
dins del conjunt,
destaquen molt,
com les diferents mesquites que estan a una part,
a una altra part,
una més alta,
una més baixa,
llavors,
el conjunt pictòric és preciós.
No,
és clar,
quan vas en baixer i t'ajunyes 3-4 quilòmetres,
doncs,
és quan millor es pot veure,
doncs,
aquest conjunt.
Som a Istanbul,
en aquest viatge que,
pel que veiem,
va ser intens,
és un viatge de quatre dies,
però molt intens,
que vam aprofitar el temps,
que no vam tenir lloc.
Sí,
vam aprofitar.
Sí,
bé,
és una ciutat,
com tu dius,
13 milions d'habitants,
molt gran,
molta cosa a fer,
molt monument a visitar,
hi ha molt turistes,
o sigui,
has de fer cues,
o sigui que,
és un viatge de quatre dies mínim
per poder sentir una mica
el que és la ciutat.
i, clar,
has de caminar molt,
has d'anar a tope,
perquè si no,
no dona temps a viure a Istanbul com és.
És una ciutat que diries
que té uns sons particulars,
també,
especialment la part musulmana,
quan,
al matí,
sobretot,
no,
imagino?
Bueno,
de tant en tant,
és quan fan allò,
la crida perquè la gent vagi a ressar,
i sí que és molt,
sí,
sí que té aquest son particular,
no,
de sobte tu estàs tranquil·lament caminant
i comencen,
escoltes,
doncs,
per la teva ui d'esquerra,
arriba un soroll de la llunyania,
que comencen a cridar
perquè la gent vagi a ressar,
i de sobte veus que
per la dreta també t'arriba aquell so,
i al final són moltes les mesquites
que fan aquesta crida,
i realment és,
vull dir,
deixant de banda
qualsevol aspecte religiós,
però vull dir que copsa,
és com que cridar,
impacta allò de dir,
veure,
escoltar tants sons a la vegada,
cridant a ressar la gent,
veure com,
no sé,
és com una sensació molt especial,
la veritat.
allò que vas pel carrer caminant
i encara que no siguis una persona religiosa musulmana,
doncs,
com que,
bueno,
ho escoltes molt atentament,
perquè a més són com uns crids molt,
molt,
molt arcaics,
però a la vegada com molt colpidors,
és molt especial.
Visiteu algun mercat,
algun lloc que sigui més tradicional,
algun mercat amb productes,
perquè tenen molta vida els mercats allà,
no?
Sí,
sí,
de fet,
aquest va ser per mi
l'únic punt així una mica negatiu del viatge,
va ser que,
bé,
hi ha un bazar,
no?,
que es diu el Gran Bazar,
i,
bé,
és mundialment famós,
i jo me l'esperava una mica més autèntic,
no?,
més,
la típica imatge,
doncs,
de molta gent,
amb molt soroll,
amb els comandats,
els comerciants intenten vendre tot,
cridant,
i sí que és una mica així,
però una mica més,
diguem-ne,
comercial,
entre cometes,
no?,
en el sentit que,
no sigui,
no tan autèntic,
no tan tradicional,
sinó una mica més europeu,
en aquest sentit.
Després sí que és cert
que hi ha un altre que es diu
el Bazar de les Espècies,
que aquí sí que em va agradar molt,
perquè és més petitó,
també,
òbviament està ple de turistes,
però, bueno,
això són coses que avui dia,
doncs,
són inevitables,
a més,
tu formes part també d'aquest grup,
o sigui que tampoc pots queixar-te,
però està molt bé perquè,
clar,
Entres és un Bazar d'espècies,
i llavors, clar,
els olors,
d'un costat,
d'un altre,
vull dir,
com una experiència sensorial,
és maquíssima,
veure els colors,
perquè, clar,
els separadors són molt grans,
tot ple de diferents espècies,
llavors,
és una barrella de sentits,
no?,
de veure tants colors,
l'olfacte amb tants olors,
si et dona a tastar alguna cosa,
a posar els sabors,
vull dir,
és com un passadís curt,
però molt intens.
Allà funciona el regateig,
com a altres països de la periferia?
La, perdona?
El regateig,
Ah, sí, sí, sí,
bé, allà s'ha de regatejar,
sí, sí, sí.
Ja et dic,
jo com que no em va agradar
l'ambient del Bazar,
no vaig comprar,
però sí que funciona
el tema de regateig,
sí, sí,
com a altres països.
Bé,
òbviament només en aquests Bazar,
a les botigues tradicionals,
no,
però als Bazar sí.
I bé,
també hi ha la gràcia aquesta,
que la gent d'allà
se la sap totes,
llavors vas passejant
amb la teva parella
i ja,
espanyol,
italiano,
i comencen,
fins i tot,
a dir noms a la xar
més típic,
no,
en plan,
José,
Antonio,
però tu vas caminant
pel carrer tranquil·lament
i ells van provant
dient noms,
a veure si encerten,
i segur que,
bé,
i bé,
amb nosaltres com a catalans,
fins i tot hi va haver gent que,
però és que nosaltres
no vam caminar
i s'han subit la boca,
eh,
espanyoles,
catalanes,
i nosaltres,
com pot ser,
com...
sobre un tema d'estadística,
no?
I n'hi ha molts catalans,
però vull dir que és impactant,
no?
I òbviament,
si són italians,
alemanys,
holandèsos,
que se'ls nota molt,
doncs tu pots imaginar
com encerten.
Doncs això,
ja us veuen,
és a dir,
que no,
clar,
no,
clar,
és que som turistes,
no?
Per ells...
Sí.
Ja també té propines,
funciona també així?
S'hi demanen propina,
com passa amb altres països o no?
No,
allà no,
però bé,
ells fan una mica la tètica aquesta,
van molt a parlar amb tu,
som molt simpàtics,
i bé,
al final doncs acabes donant propina
perquè realment se l'han guanyat,
no?
En el sentit que han sigut molt amables,
molt servicials,
i...
Però no tenen aquest...
aquesta obligació de deixar propina.
Perquè el nivell de vida,
el dia a dia,
és car o no?
O és...
No especialment car,
és una mica més econòmic que aquí,
que...
Sobretot,
bé,
hi ha coses que són força més econòmiques que aquí.
No sé com estarà,
bé,
Turquia és un país que,
bé,
que econòmicament està creixent,
és un dels països que se suposa que...
que més creixerà econòmicament en els propers anys,
i bé,
per qui no ho sàpiga,
doncs aquestes revoltes no són revoltes com les d'aquí,
que eren una mica polítiques,
però també pel de la situació econòmica.
Allà no era per la situació econòmica,
era per la situació ideològica,
més aviat,
no?
Vull dir,
econòmicament és un país fort,
però,
bé,
continuar estant per...
vull dir,
per viatjar per un turista està molt bé,
perquè a més hi ha tanta oferta d'hotels,
de restaurants,
de jocs on anar,
que vull dir,
no és un viatge car,
especialment car.
I del contacte amb la gent d'Istanbul,
que destacaries d'aquests quatre dies,
va poder...
va conversar amb algú?
Sí,
sobretot el que,
bé,
com em pots imaginar,
aquella gent és...
és que són molt gestos,
i,
bé,
parlar millor el castellà que l'anglès.
De veritat que impacta que parlin tan malament l'anglès,
fins i tot gent que es dedica al tema turístic,
i que segurament porta tota la vida dedicant-s'hi,
el tema l'anglès és una assignatura que tenim pendent,
vull dir,
podem estar contents,
aquí que sempre parlem que no sabem gaire anglès,
doncs allà encara sabem menys.
Però ho compensem perquè hi ha molt de gent
que parla castellà, italià, alemany,
llavors,
nosaltres vam poder parlar amb castellà molta gent.
Em va cridar l'atenció que quan...
quan deien que eren catalans,
bé, és el típic, no?,
quan viatges que has de dir que ets de Barcelona,
o molt a prop de Barcelona,
perquè si dius Tarragona no...
hi ha gent que no ho sap,
que molta gent ens va...
quan li deien que eren catalans,
ens parlava del tema del Kurdistan,
que és comparar una mica la situació, no?,
és que hi ha hagut violència,
i aquí no,
amb el tema de la independència de Catalunya,
i va ser molt curiós, no?,
perquè dius...
o sigui,
és gent que està...
vull dir,
no és una conversació que potser mantinguis amb un turista,
vull dir que realment la gent,
quan va parlar amb tu,
o no ho fa per un interès,
o potser l'interès,
com a molt,
s'ha quedat en un segon pla, no?,
però...
i això,
hi va haver un parell d'altres de persones
que vam estar parlant més d'aquest tema,
de...
com la comparació del procés polític de Catalunya
amb el de Kurdistan,
després,
la gent és molt...
ho he dit al començament,
sempre es diu que els àraps són molt hospitalaris,
i és una...
és un tòpic que és cert,
perquè...
el primer dia,
el nostre hotel,
estava molt cèntric,
però a la vegada,
estava un carreró molt,
molt, molt petit,
i era difícil de trobar,
o sigui,
era aquesta doble circumstància,
no?,
i és allò que,
fins i tot,
la gent d'allà no sabia quin carrer era,
tot i que estava,
però al mig del centre,
eh?,
i allò que...
hi va un moment que hi havia un carrer
que estava ple de taxistes,
i, bueno,
ens vam veure la Laura i a mi,
que estàvem mirant el mapa,
i no ho trobàvem,
i van venir,
i jo esperava que sigui allò típic,
no?,
de dir, bueno,
doncs ara ens diran,
ah, pues sube,
que jo te llevo,
i ens donen una volta
per tota la ciutat,
però al final...
i no, no,
l'home que ho va...
que li vam donar el mapa,
no ho sabia,
i va començar a preguntar,
a crits,
perquè ja tot funciona a crits,
a la resta de taxistes,
i, bueno,
al final hi havia un que sí que ho sabia,
i, bueno,
i ens van dirigir més o menys
cap a on era,
i ho vam acabar trobant,
i em va cridar l'atenció,
no?,
això,
que va dir,
bueno,
potser en altre país,
el taxista s'hauria aprofitat,
i ens hauria dit,
sí,
s'ho va el taxi,
que jo el porto,
i en canvi aquí no ho van fer.
Sí que,
home,
els que sobretot hi ha els típics
que treballen als restaurants,
que sí que són una mica més pesats
perquè t'asseguis,
però,
i o perquè acompis,
però vull dir,
el que és gent amb la qual interactues,
o per exemple,
quan al final acabaves seient a un restaurant,
i et donaven conversa,
doncs,
que ja,
diguem-ne que el cambrer
havia aconseguit el seu objectiu
era que t'assegueixis al bar,
la veritat que ets gent molt interessant,
amb la qual donava gust parlar,
perquè t'explicaven coses d'allà,
i, bueno,
i també et preguntaven,
i, bueno,
la veritat que, o sigui,
com a gent,
molt bé,
molt bé,
molt bé.
Sí,
que ho recomanades visitar,
visitar Istambul,
bueno,
sí,
sí,
ho recomano totalment,
la veritat que sí,
una ciutat molt especial,
vull dir,
sense marxa d'Europa,
pots trobar una cosa
que no té res a veure amb Europa,
com a mínim una part d'ella,
i sí,
es parla molt d'aquest,
ho hem comentat abans,
que té aquesta aurea,
aquesta mística,
una mica així turca,
com a màgica,
com a especial,
i, realment,
caminant pels càrrecs,
tenen dones que és així,
que té alguna cosa especial,
perquè tu pots anar,
vull dir,
té els problemes que pot tenir
ciutats com Londres,
que són molt grans
i molt apaïdes,
però,
aquí també els té,
però,
a la vegada,
té aquesta màgia que no la perd.
Doncs avui hem parlat d'aquesta màgia
amb l'Adrià Muñoz,
que va fer el viatge amb Laura Casasara
fa exactament un mes,
Adrià,
gràcies per acompanyar-nos
i a vosaltres.
Molt bé, gràcies.
Vols fer la volta al món amb nosaltres?
Vols explicar-nos les teves aventures pel món?
Has fet un viatge que t'hagi emocionat?
Ens ho vols explicar?
Envia un correu a elmatí,
arroba tarragonaradio.cat
o contacta'ns a través del Facebook o Twitter.
Fem amb tu la volta al món,
cada dia a dos quarts de deu del matí,
al matí de Tarragona Ràdio.