I el nostre tècnic Lluís, com és que ens posa aquesta sintonia
amb aquestes flautes que s'han tornat boges
i és que bogos estem pel cinema
i més encara el nostre expert David Serra.
David, bon dia.
Hola, David, bon dia.
David.
No l'has vist a gran piano, no?
Doncs no, no el tenim el David Serra,
que intentarem recuperar ara mateix la connexió amb ell a través del telèfon.
Vinga, que diuen que a la segona va la vençuda.
David Serra, bon dia.
No, no, que això, que això.
El que passa és que no havia cobertura telefònica.
No, no, és que t'escoltàvem parlant per aquí sota,
dic, no sé què li passa al David, que s'haurà trobat amb algú
i està aquí petant la xerrada.
A veure, perquè estic molt ben acompanyat amb el nostre amic Juanjo.
Ah, molt bé.
I estàvem comentant precisament la cartera de la setmana com una pel·lícula de terror,
de cinema fantàstic. Aquest any que jo he fet vaga de Sitges.
Sí, has fet... No hi has anat, aquest any?
No hi ha anat.
Ostres.
Això, mira, m'ha sap greu perquè sé de bona pinta
que hi ha hagut pel·lícules francament interessants, eh?
Doncs mira, aviam si tenen assabentes i en podem parlar una miqueta.
Bueno, a veure, l'única pel·lícula...
Però comencem. Comencem per Sitges, si vols.
Mira, començarem per Sitges i començarem dient que es va estrenar una pel·lícula estupenda
que va tindre molt d'èxit des del punt de vista tant de la crítica com del públic,
que és Gran Piano, la pel·lícula inaugural del jove Eugenio Mira,
que, bueno, que va despertar moltes expectatives precisament perquè la persona que la interpretava
eren actors americans com l'Iran Wood, el Joan Cusac, i estem parlant del Frodo, eh?
O sigui, no s'equivoquem. Frodo tocant el piano.
Déu-n'hi-do.
Que té el seu punt.
Home, com a mínim no estem acostumats a veure-la amb aquesta tessitura, però vaja.
No, no, és un moment diferent.
Però és una pel·lícula que, mira, que sorprenentment aconsegueix el que aconseguien pel·lícules com Buriet,
que en un petit espai tens la possibilitat de desenvolupar tota una situació dramàtica
que, bueno, fa que la teva retina no s'aparte de la pantalla gran fins al final de la pel·lícula.
Estem parlant de la història d'un pianista que una vegada davant del seu instrument
doncs troba una nota amenaçant que li diu que, bueno,
que si comet algun error, doncs la seva família serà assassinada.
I a partir d'ahir, a partir d'un pinganillo colocat estratègicament,
doncs està en contacte amb la persona que teòricament ha segrestat la seva família
i aquest home que precisament pateix un error tremendo a l'equivocació,
perquè ho va patir en un moment donat,
doncs té que donar el millor de si mateix, el do de pecho,
però en aquest cas el do de tecla.
El do de tecla, sí, sí.
El do de tecla perquè realment, si no la vida de la seva família correrà molt de perill.
I què ha dit la crítica, David?
Home, aquesta la puc parlar de primera mà perquè hagués aconseguit veure la pel·lícula.
Ja l'has vist?
Sí, senyor.
Quan la veurem als cinemes? Espera, espera, que jo tinc moltes preguntes.
Ja està aquí, ja estàs la que anuncien com a la gran estrena de la setmana,
la pel·lícula que realment la tinc a recomanar,
perquè és una pel·lícula feta a casa,
que demostra que els autors estem en ratxa.
És una pel·lícula que està molt ben feta, tècnicament impecable,
que ens porta al millor de les ensenyances del mestre Alfred Hitchcock,
però, i aquí està el meu però,
des del punt de vista de la història potser és massa previsible
i després té un problema que és com un capítol
de les pel·lícules de la dimensió desconeguda allargat.
De totes maneres, ho tinc que dir,
el públic s'ho passa molt bé, la crítica la va deixar molt amunt,
la pel·lícula mereix tota la nostra atenció
i competeix directament, però des d'una categoria gairebé espectral,
a la pel·lícula Insidius, capítol 2.
Capítol 2 d'Insidius, és veritat.
Que ara ho comentava amb Juanjo que Insidius estava realment bé,
és una pel·lícula que em va sorprendre.
Ja, això, aquí se'ns presenta aquesta disjuntiva.
Què passa amb els segons capítols?
Perquè és difícil que milloren la primera
i és difícil que la continuació de la història realment enganxi.
No sé si l'has vist o saps...
No, no, no, i aquest és el que jo dic,
que jo, com amant del gènere fantàstic,
la meva dosis de Sitges hauria d'anar en contagotes
i aniré a veure-la segurament aquesta setmana.
No sé si avui o demà, però que realment a mi m'agrada.
La capacitat que hem tingut de crear desassosiego, desassossec,
per part d'aquest director i els seus guionistes,
doncs em mereixo els meus respectes.
La primera, ja amb una opinió més personal,
a mi sí que em va agradar, la primera de...
Parlem d'insidius, eh?
La primera, però ara aquesta segona, doncs no sé, ja veurem.
També l'haurem d'anar a veure.
Molt bé.
Què més tenim amb cartell ara aquesta setmana?
Una altra recomanació de pel·lícula vista, aquesta sí,
La vida d'Adel, una pel·lícula del director,
evidentment desconegut per a mi,
Abdel Ketchitche,
que és un autor que ha fet una pel·lícula francesa,
amb l'Alma Jodorowsky,
que penso que és família de la Dejando Jodorowsky,
i dos actrius que no les coneixia,
però que realment ens compten una història d'amor
entre dues dones,
amb una sensibilitat exquisida,
sense cap tipus de...
Com que diria jo?
Bueno, anava a dir del sentit del pudor,
però més aviat diríem
que no entran moralines innecessàries,
que explica una història que parla de l'amor,
a l'amor amb majúscules,
amb una capacitat de creure's la història,
de contar-nos una realitat que se'ns fa molt propera,
al llarg d'un periple que me sembla que són entre 8 i 15 anys,
d'aquesta història d'amor,
i que podem veure l'enamorament,
el desencant, la maduresa i el desencontre,
comptada amb una poètica,
una poesia espremida i meravellosa.
És una pel·lícula que la tinc que recomanar,
perquè, francament, me va sorprendre,
des del punt de vista que no es fa gens ni mica avorrida,
que realment aquesta sí aporta una dosi de valor
des de l'òptica
de lo que seria l'amor amb majúscules,
que és una història d'amor en la qual no importa el sexe,
sinó el que realment està passant a la pantalla,
i amb una delicadesa,
francament, sorprenem.
I aquesta la tinc que recomanar
perquè és de les que, malauradament,
passen desapercebudes,
i que, francament, mereix tota la nostra atenció,
de la mateixa manera que els amants del thriller
tenen que veure aquesta pel·lícula Gran Piano.
Gran Piano, molt bé.
Alguna recomanació més, David,
o alguna que hagis vist aquesta setmana?
Bé, jo, ara mateix,
és el que estic repassant una miqueta,
el que encara ens queda a la cartera,
segueixo recomanant Les Bruxes de Tugarramundi,
dient que és una pel·lícula que és superentretenida,
tinc que seguir recomanant, evidentment, Gravity,
una experiència que sí la tenim que veure amb 3D.
Mira, vaig estar dimecres veient Gravity, David.
I m'encantar, no?
Fantàstica, sí.
I, a més, aquesta sí que es pot recomanar en 3D,
perquè realment funciona en 3D.
Sí, és veritat, és veritat.
Els efectes sembla que són impressionants en 3D.
Decepcions.
El Tippi Zappte, que em va tocar...
Va fer una decepció per partida doble.
Sí, senyor.
I, a partir d'aquí, jo penso que ja està.
Jo penso que Capitán Phillips és una pel·lícula
que té un bon protagonista, que és el Tom Hanks,
però que queda fluixa, que queda una mica desengelada.
I crítiques dolentes, David, m'han arribat sobre el Mallordomo.
Mallordomo és una aplastada de pel·lícula
que jo em va doldre
perquè m'esperava una pel·lícula americana
narrativament impecable
i em vaig trobar que era una pel·lícula
que no acabava de funcionar.
David, abans d'acabar, sí que m'agradaria demanar-te l'opinió
sobre tot això que ha passat aquesta setmana
i tot el rebombori que ha causat
la festa del cinema,
perquè realment, home, no sé si tu,
que ets més a haver anat al cinema,
feia temps que veies aquestes cues
i, vaja, jo vaig fer una hora i quart de cua dimecres
per anar a veure una pel·lícula.
Mira, aquí està la clau.
El cinema, el cinema,
el cinema ha de canviar,
a veure, això és el que estem parlant moltes vegades,
de si la pirateria,
la gent vol veure el cinema,
vol veure el cine,
el cine.
Però que és evident
que ens ha de fer un replantejament
a totes junts,
més enllà de l'Oderiva,
que evidentment estem d'acord
que és una canellada,
però el negoci del cinema
s'ha de reinventar.
La prova de la festa del cinema
i del ser un bon funcionament
ens porta a creure
en que realment aquestes coses
poden funcionar perfectament.
Vaig a saludar...
Mira, ja he fet un saludo,
he fet un saludo en directe
de la ràdio
d'una persona que se m'ha apropat
de l'altre punt a la plaça de la Font
i de la resistir-la.
El David porta la seva vida,
les seves salutacions en directe.
Això és 3D i allò més són pinetes.
Exacte.
Deia, David, que clar,
que passar de veure una pel·lícula
que ens pot costar 7 euros
a 2,90
i fins i tot en el cas del 3D,
que en el cas del cine
només era per un euro més,
crec que recordar que era la promoció,
vaja...
Exacte.
És que...
Aquí és on nosaltres
ens hem de fer el replantejament.
La gent vol veure...
I a més, jo t'ho dic,
inclús la gent que jo conec
que se baixa en pel·lícules
ho fan perquè s'ha creat
un escasset
realment flagrant
del que és el cinema.
El cinema
no pot funcionar
o no pot seguir funcionant
amb finestres d'explotació
perquè això és el poder mantindre
un negoci
que era del món analògic
en el qual, evidentment,
els guanys eren molt superiors
a les pèrdues,
però a partir d'aquí
les pèrdues reals
venen perquè
hi ha una recaneria
claríssima.
I no estic parlant
dels directors de cine
ni de la gent que es dedica al cine,
estic parlant
dels intermediaris
i part d'aquesta indústria
que evidentment
estem parlant
de la gran indústria
que no vol
deixar de guanyar
un euro,
un dòlar...
I l'estudi
s'hauria de fer
a la mateixa hora
dos dies diferents
dimecres i dijous.
Dimecres en la festa del cine
i dijous
doncs sense la festa del cine.
Vull dir,
realment aquest estudi empíric
és el que demostra.
Però que benvinguda, sí.
I tant.
Però que és una història
que realment val la pena...
I esperem que serveixi
com a revolució del cine, David.
doncs molt bé.
Doncs els desitjo
molt bon cinema.
Molt bon cinema
i molt bon cap de setmana,
David Serra.
Moltes gràcies.
Que vagi bé, bon dia.