Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquesta jornada, aquest divendres.
Recordeu que avui és darrer divendres, a més, per tant, és tertúlia de portaveus,
tot i que per qüestions d'agenda no els tenim tots, en tenim el 50%, podríem dir.
Comencem pels que sí que tenim, Arga Santís, a portaveu del grup municipal,
benvinguda per Catalunya Verdes, que es reunia a l'alternativa.
Arga, molt bon dia, benvinguda.
També ens acompanya Jou Acero, que ve en nom del Partit Popular,
per qüestions d'agenda no posem nosaltres el portaveu que s'ha deixat de frenar,
Jou Acero, Jou, molt bon dia, benvinguda.
Molt bon dia.
I la portaveu de l'equip de govern i del PSC, del grup municipal de Verde,
Begoña Florian, begonya, molt bon dia.
Molt bon dia a tothom.
I esperem que arribi d'un moment o altre Verde, que vindrà en nom del grup municipal de Convergència i Unió,
que també serà avui en aquesta tardúlia d'actualitat.
Una tardúlia que arriba l'endemà, que coneguessin les dades de l'atur.
Dades de l'atur preocupants, molt preocupants a Tarragona, a la marcació.
Estem fregant el 30%, és la xifra més alta de Catalunya.
Són ja un augment de 16.900 persones en el primer trimestre.
això, pel que fa a les desocupacions, fem una primera ronda, si us sembla, valorant aquestes xifres.
I després, si volem, podem parlar també de què s'hi pot fer amb aquest tema,
perquè naturalment que un 30% d'atur a les nostres comarques estiguin en aquests moments sense feina,
o aquestes persones es preocupen.
Però és que, a més, si parlem de joves, l'índex és molt més alt.
Sí, si parlem de joves, l'índex supera el 50%.
Són unes dades terribles, mai no havíem tingut aquestes xifres d'atur
i són unes dades que estan demostrant que les solucions que s'estan proposant en aquest moment
per contra la crisi econòmica, doncs no funcionen.
No funcionen perquè el diagnòstic és equivocat, les mesures són equivocades
i tot el que s'està aconseguint és incrementar el patiment de totes les famílies.
Pensem que això implica que de cada 100 persones que busquen feina
n'hi ha 30 que no poden treballar, hi ha 30 persones de cada 100 que no tenen feina.
Una societat així no pot aguantar, no té futur, és absolutament inviable.
I naturalment, si amb aquesta situació terrible encara no tenim un conflicte generalitzat al carrer,
encara no tenim aquí els carrers plens de gent indignada,
és perquè estan funcionant les xarxes de solidaritat familiar,
perquè tenim moltes famílies que s'estan recolzant amb la pensió dels jubilats,
entre altres coses, o perquè molta gent, evidentment, sobreviu gràcies a l'economia negra.
I d'aquesta manera un país no pot construir un futur, és impossible.
Hem de ser capaços d'entendre que el que fins ara s'estaven proposant
com a solucions per acabar amb aquesta situació, simplement no funcionen.
No funcionen. Que la prioritat és això, la prioritat és el treball,
és buscar solucions a les persones que en aquest moment no poden treballar
i que la solució que s'estan proposant s'està demostrant contínuament
que són un fracàs, que no funcionen.
Ha parlat de les pensions, però és que les pensions donen pel que donen.
Això ho necessitem en podem parlar, perquè, clar,
els jubilats tenen una pensió que no és que sigui...
No.
No es poden fer gaire les virreries.
No, no, cap virreria, però estan aguantant moltes famílies.
Bé, sí, coincidint amb gran part del que ha dit l'arga sentit.
Vull dir, alguna cosa han fet malament, tots els partits que han governat.
Quan això ha arribat, on t'ha arribat?
Està clar que quan el Partit Popular va promulgar la reforma laboral
pensava que funcionaria millor del que ha funcionat.
Està clar.
No l'ha fet pensant que l'atur creixeria ni que hi hauria més aturats.
Tot governant polític, almenys jo crec, sigui del color que sigui,
el que vol és que el millor pel seu país.
no és moment de retreig, ni dir, tu m'andaves antes, havia tantos,
no serà la meva actitud amb aquesta tertúlia.
Vull dir, el que confio és que comencen a haver bones perspectives
per l'any que ve i que l'atur és totalment d'acord, és un drama social,
i que l'esperit de les famílies, de les poques coses bones que té,
que no és bona, però que el reforçament dels jaços familiars,
la unió de les famílies, està tirant endavant molts problemes
que són verdaderament drames, perquè tothom té familiars, amics,
cosins que estan en aquesta situació patint drames
i que tu ho vius molt a prop.
I que confiem en que...
Ara que em semblarà que ho dic per quedar bé de cara a la galeria,
però que això haia sido ja el final i comience la bajada a partir d'ara.
És el meu desig, evidentment.
Sí, que hagin tocat fons i que a partir d'ara, doncs,
quan t'es fons només pots fer que remuntar.
Bé, conya, fons.
No, lamentablement el que està passant és que és una evidència
que les polítiques d'austeritat fèrria,
que és el que estem aplicant en aquests moments.
A més a més, amb un criteri lineal, diguem-ne,
no mirant exactament on es retalla,
sinó amb una retallada general lineal bastant forta
en alguns aspectes, que són els que serien importants
per a reactivació laboral,
no s'estan evidenciant correctes, no?
I aquesta és la conseqüència.
Jo aplaudeixo l'optimisme del representant del Partit Popular,
però lamento molt dir-li que totes les previsions
que el mateix senyor Rajoy a l'inici de mandat
va anar anunciant que no anirien passant,
s'han anat complint a la línia del que el Partit Socialista,
i recordo aquell debat que sempre dic que hauríem de revisar tots,
el debat electoral entre Rajoy i Rubalcaba,
on tot el que va dir Rubalcaba que passaria està passant.
Es va dir no pujarem l'IVA, s'ha hagut de pujar l'IVA,
es va dir no retallarem el dèficit,
no pujarem els impostos,
no, tot en una sèrie de raons,
no caldrà fer una política fèrrea de justos
i tot això està passant,
i per tant ara el que cal en qualsevol cas
és trencar aquesta dinàmica d'austeritat fèrrea,
per aquí no anem enlloc,
no ho diu el Partit Socialista,
sinó que ho diuen també tots els economistes actuals
que estan analitzant la situació
de com hem de sortir d'aquesta crisi,
hem d'anar cap a polítiques d'incentivació de la despesa,
hem d'aixecar en aquests moments
el sostre de la capacitat de dèficit,
i en aquest sentit hem de,
bueno, vull anunciar ja que les eleccions europees del 2014
que estan aquí al damunt seran fonamentals,
més fonamentals que mai,
perquè ens hi jugarem un model d'Europa,
un model d'Europa que és com el que hi ha fins ara
amb aquesta austeritat que ens imposa a la dreta,
que és una austeritat que ens està ofegant
i que no ens permet treure el cap,
ni a Espanya, ni a Catalunya, ni a Espanya,
ni a altres països que estem en aquesta situació,
i per una altra banda un model d'Europa
en què sí que es treballi
per una integració econòmica real
i no només monetària,
i on hi hagi polítiques de foment de l'activitat.
Si això no passa,
o sigui, aquí hi ha una situació d'hora que és
o canviem la dinàmica
i sortim d'aquesta austeritat ferra
i fent polítiques de dinamització,
o aquesta caiguda de l'atur seguirà succeint-se
amb una greujant,
que no és només un nivell d'atur
que és absolutament aberrant,
sinó que amb aquest nivell d'atur
encara no hi ha hagut una...
o sigui, la societat encara està aguantant,
perquè hi ha una gran quantitat,
una gran bossa de diner negre
i d'economia submergida
que cada cop és més gran.
I amb aquest tipus de dinàmica
el que estem fent és carregar-nos el futur del país.
Carregar-nos el futur del país.
Perquè llavors els nostres joves,
els nostres fills,
els fills del senyor Cero,
els fills de la senyora Larga Sentits,
o les meves filles,
d'aquí uns anys no podran tenir oportunitats
de viure a Espanya,
hauran de marxar fora.
Perquè tota aquesta circumstància
no és només mirar el demà,
és mirar el demà passat.
I el demà passat anem cap aquí.
Anem cap aquí.
Per tant,
és un tema purament,
evidentment, econòmic,
però la política
que està aplicant actualment
al Partit Popular
i també a Convergència i Unió a Catalunya
no és una política
de reactivació econòmica,
lamentablement.
Bé,
Bé.
Sí, ho ha dit la Begoña,
efectivament.
Les filles de la senyora Florian
són més joves,
jo que tinc un fill més gran
ja està encarant el seu futur fora
i així molts dels seus companys.
i estic parlant de xiquets
que estan molt formats,
que han estudiat molt,
que la seva formació
ens ha costat a tots,
a les famílies i al país,
molts diners
i que simplement
aquí no tenen perspectiva de futur
i ja han emigrat,
ja estan fora.
Perquè no tenen futur en aquest país
i això és una cosa molt greu,
això és una cosa
que hipoteca el país
per les properes generacions
durant molt de temps.
No hi ha brots verds a l'economia,
i no hem tocat fons.
Aquest optimisme
que a vegades destilen els senyors
del Partit Popular,
ara això ja donarà fruits,
ja donarà fruits,
no està donant fruits,
és que cada vegada
ens estem enfonsant més
i ens estem enfonsant més
perquè les solucions
que proposen
són equivocades,
són errònies
i s'està demostrant contínuament
que aquestes solucions
no prosperen.
Mira,
la crisi del 2008
era una crisi global,
afectava l'economia mundial.
És veritat
que aquí, a més,
coincidia
amb una estructura econòmica
molt feble,
molt feble,
que si voleu l'analitzem,
però la crisi era global
i afectava tot el món.
En canvi,
hi ha altres països
que s'estan ensortint
i els que estem sumits
a aquest forat
són els països d'Europa
i sobretot del sud d'Europa
on s'estan aplicant
aquestes polítiques
que tenen com a objectiu principal
la contenció del dèficit
i la disminució
de la despesa pública.
Els països que s'han ensortit
són aquells països
en què l'Estat
ha injectat diners a l'economia
per reactivar l'economia.
I aquesta és una solució
que és de sentit comú
i que ara mateix
hi ha molts, molts
i molts economistes
hi ha molts
que estan dient
que és l'única viable
i estic parlant d'economistes
que tampoc són
sospitosos
de ser molt d'esquerres.
Estic parlant
simplement
de sentit comú.
Quan l'economia toca fons,
quan no es produeix
aquesta reactivació econòmica
que semblava
que per art de màgia
havia d'arribar
amb la contenció del dèficit,
l'única solució
que funciona
és que l'Estat
injecti diners a l'economia,
és que doni suport
a l'economia real.
Jo.
Bueno,
per al·lusions
i per tot.
Aquest 2 a 1
o de media hora
jo no volia fer
sang i política
perquè és un drama
molt gran.
No, clar,
però com aquí
hi ha hagut al·lusions
a coses directes,
a mi em fa molta gràcia.
Ara me toca a mi,
perquè heu estat
d'una bona estona.
Que no he fet sang,
he fet al·lusió a models,
tampoc que et posis nerviós,
home.
Sí, però no te pongues nerviós.
que està passant,
hem estat molt i molt moderades.
Escolta,
m'ha toca a parlar a mi,
sisplau.
A mi me parlen
de les hemeroteques
d'un debat
de Rajoy Rubalcaba,
perdoneu.
El sumum de la hemeroteca
és el Pizarro Solves,
que el Pizarro le dice a Solves,
por cierto,
crec que gran ministre,
però equivocat de partit,
però bueno,
i de fet,
quan va marxar ell
ja va ser quan va anar
tot pitjor,
encara que no era
el meu partit
de senyor Solves.
En el qual tot...
No, sisplau,
jo no he interromput a ningú
i he estat callat aquí
tota l'estona,
però és que...
Estàvem parlant de model econòmic,
no estàvem parlant de pim-pam-pum.
No, pim-pam-pum sí,
perquè ho treta el Rajoy Rubalcaba
i jo trec el Pizarro Solves.
És més,
algun gran polític europeu
o socialista,
quan en les primeres mesures
del senyor Rajoy
va dir
és que el senyor Zapatero
hace dos años
que tenía que haber tomado
estas medidas.
I la frase està,
vull dir,
no la va dir cap ningú
del Partit Popular.
Clar,
a mi em fa gràcia
que quan governa segons qui
la crisi és global.
Quan governen uns altres
de culpa és d'ells.
Parlem de les polítiques
d'altres països.
Escolta,
a França
va entrar el senyor Hollande,
era l'Adalit,
era el Barack Obama europeu,
ahir hi havia una foto
en un diari de tirada nacional
que la tenia que haver portat avui
perquè sabia que sortiria el tema.
Que els grans sindicats francesos
amb una làpida,
amb el seu nom,
feien l'enterrament
de les polítiques socials
que prometió en campanya
el senyor Hollande.
Vull dir,
clar,
que jo suposo,
amb tot el carinyo del món,
que el senyor Hollande
no volia fer això,
però li ha tocat fer
per la situació que hi ha.
Torno a dir
el que he dit abans.
Jo sí que he vist gent
que ha dit
que la cosa millorarà
i jo crec que hem tocat fons
i el meu optimisme
és el que acabarà passant,
que l'any que ve
començarà a reactivar-se
l'economia,
començarà a baixar l'atur,
etc, etc.
I no em minjaré
aquestes paraules
perquè acabarà passant.
Ara,
me fa gràcia
el del Rajoy Rubalcaba.
Escolteu,
Solves Pizarro,
que el senyor Pizarro,
que sí que sap d'economia,
li va dir
tot el que acabaria passant
i va passar tot.
És que va passar tot.
Per dir les veritats,
aquell debat
el va acabar perdent
el senyor Pizarro,
el va guanyar el senyor Solves
i així no s'ha ido.
Jo la veritat
és que ni Solves ni Pizarro
es presentaven a presidents
del govern.
Rajoy Iguro Rubalcaba sí
i per tant,
a veure,
aquí podem treure
des del principi de los tiempos
tots els debats que vulguis,
també de Jorge Vestringa,
si vols,
però no cal anar
fins a aquest punt.
No cal anar
fins a aquest punt.
Jo crec que el que hem de parlar
són de models econòmics,
que és el que estem parlant
en aquesta taula,
un model econòmic,
insisteixo,
que ens està abocant
a aquests nivells d'atur
que són els més alts de la història,
que ens està abocant
a aquest nivell d'inseguretat
a nivell social
que és la pitjor de la història.
Avui sortia al diari de Tarragona,
una pàgina del tema
de la mendicitat
que ha crescut de forma exponencial.
Per què?
Però hi ha moltes famílies
que estan passant gana,
hi ha moltes famílies
que s'estan quedant sense recursos,
hi ha moltes famílies
que a més a més,
i ho dic jo,
que mira,
vaig anar a la seguretat social
la setmana passada
perquè fa dos anys
que espero un dermatòleg
per unes taques
de la meva filla a l'esquena.
Dos anys
i no estic ni programada.
I no estic ni programada.
Unes taques
que era un tema d'urgència pediàtrica.
I no estic ni programada.
I al final, clar,
evidentment,
n'he hagut de pagar.
Perquè en aquest cas,
jo tinc un sou
i tinc una feina,
un metge privat,
però no tothom pot fer això.
No tothom pot fer això.
Hem de garantir
que tothom pot tenir
una atenció sanitària com toca
i això no és així ara.
Això no és així ara.
Les taxes universitàries
ja no són així.
Ens estem carregant el futur
dels nostres joves
perquè només podran accedir
a la universitat
els que tenen diners.
Per tant,
estem parlant de models.
Estem parlant de models.
I jo respecto molt
els posicionaments
del senyor Acero
des d'un punt de vista ideològic.
Només dic que no són els meus
i que per tant considero
que el que s'està fent ara
no és correcte.
No és correcte.
I per tant,
a partir d'aquí,
com que el que s'està fent ara
no és correcte
i no s'està treballant
amb la línia de fomentar
i reactivar l'economia,
generar oportunitats
per als joves,
apostar per l'educació
i la sanitat pública
i treure aquest país
d'un forat
en què és difícil sortir,
doncs,
hem de dir-ho aquí.
I des de Tarragona
s'estan fent polítiques
en aquesta línia.
I per tant,
senyor Acero,
estem treballant
per una reactivació econòmica,
estem aguantant equipaments...
Sí que estem parlant de Tarragona.
Estem parlant
perquè es pot governar
d'una altra manera.
Estem aguantant equipaments
on s'ha fet
una retallada importantíssima
com l'escola de música
o les llars d'infants
o temes vinculats
a l'educació.
S'estan apostant
i s'estan aguantant
els programes socials
d'atenció social
quan la Generalitat
encara no ens ha pagat
tot el que ens deu
perquè a la Generalitat
també ens li deu diners de Madrid.
Per tant,
hi ha una altra manera
de prioritzar recursos.
I no estic tirant la culpa
al veí.
El que estic dient
és que en una situació difícil
on aquí tampoc tenim recursos
com a ajuntament que som,
perquè,
per la raó que sigui,
estem prioritzant
unes altres coses.
Per tant,
una altra manera de governar
és possible
i no és la seva,
senyor Acero,
em sap molt de greu.
no és la seva.
A veure,
que amb un atur
del 30%
que estem patint
a Tarragona,
amb unes famílies
que estan patint tantíssim,
ens dediquem a discutir aquí
sobre com va anar
el debat del senyor Pizarro
i del senyor Solves,
a mi realment
m'escandalitza,
em preocupa moltíssim.
Ara tenim un problema
que és un problema real.
A mi em sembla
que les dades
que tenim ara mateix
damunt de la taula
ens demostren
que les solucions
que s'han intentat aplicar
no funcionen.
No funcionen
i que ens acabarem
enfonsant
si continuem
aplicant aquestes solucions.
Tenim una societat
en aquest moment
que està absolutament
paralitzada
per la por,
per la desesperació
i això
té molt mal pronòstic.
Té molt mal pronòstic.
Té de marge
això dels ajuntaments
en aquest sentit?
Els ajuntaments
tenen molt poc marge.
Aquesta és una altra qüestió.
Els ajuntaments no només
tenen molt poc marge
sinó que a sobre
el projecte de reforma
de la llei de bases
del règim local
que estan preparant
el govern del PP
encara el deixen
menys marge
del que té
i això és molt preocupant
també
perquè els ajuntaments
són l'administració
que està més a prop
dels problemes.
Els que poden fer
un diagnòstic més acurat
i més detallat dels problemes
i els que poden vehicular
les solucions
per aquells problemes
des de la proximitat.
El fet que tregui competències,
que tregui capacitat política
als ajuntaments
encara dificulta més
trobar aquestes oportunitats
perquè no oblidem
que el que està passant
no és simplement
una involució econòmica,
no és simplement
intentar instaurar
com a única possibilitat
uns dogmes ideològics
d'una determinada dreta neoliberal
que fa temps
que s'està funcionant
per a Europa
i que ha demostrat
i que ha demostrat
que les seves solucions
només porten
la desesperació
i la misèria
a la societat.
No és només això.
El que també hi ha
és una involució
democràtica importantíssima.
Ens estan retallant
drets,
drets socials
però també
drets polítics.
Estem retrocedint
amb llibertats,
estem retrocedint
amb democràcia
i això
és
un problema,
un drama.
Escolta,
jo hi ha una paraula
que quan no era regidor
i escoltava les certúries
i escoltava molt
la Begoña
perquè parla molt bé
i m'agrada com parla
encara que no pensi
igual que ella,
jo sóc sincer.
hi ha una paraula
que no la diré mai
però mira,
vull arromper
i mira que un tio
tan catòlic
com jo trenqui un jurament
té collons
que és demagògia.
Ui, què collons.
Carga,
quina demagògia
acabes de fer
però brutal.
Però bueno,
escolta'm,
si el que vols fer tu
és demagògia,
jo només contestaré
dues coses
i d'aquest tema
no en vull parlar més.
No,
no en vull parlar més.
Però un altre sí,
suposo que et treu
a fer un altre tema
perquè s'acaba la tertúlia.
Hi ha determinats països
al nord d'Europa,
hi ha determinats països
al nord d'Europa
que van reconèixer
que hi havia crisi,
cosa que el senyor Zapatero
no la reconeixió.
Reconoixió
que hi havia crisi
i van prendre les mesures
anys abans
que les estem prenent aquí.
I això és tan real
com que estem parlant.
I sobre el tema
dels serveis socials
de Tarragona,
jo no treuré res
ara aquí a aquest programa
però potser la setmana que ve
podem tornar a parlar
perquè queda molt maco
dir que no es retallin
serveis socials
i després passin
segons quines coses
que passen.
Vull dir que no toquem
el tema dels serveis socials
de Tarragona
perquè el tema està calent
i no dic res més.
Gràcies.
No dius res més,
jo,
tampoc pots dir el que vulguis
que et contestaré tot.
Pots dir el que vulguis
que et contestaré tot.
El senyor Zapatero
parla de què jo faig de Magoja
i realment la resposta
del senyor Zapatero
no m'ha de contestar tot
perquè m'han de donar
una documentació
fa 15 dies
ha passat una semanca
i no la tinc.
Quan la tingui podrem parlar.
15 dies és poc,
a mi em triguen més a donar-me.
Són tres mecs,
eh?
Plenari em van dir
la tinent alcalde
de serveis socials
que en 15 dies
em donaria una documentació.
Qualsevol cas,
escolta'm una cosa.
Ens l'han de donar,
la documentació.
Si n'hem de parlar,
parlem i si no,
no cal que et treguis aquí.
No, perquè queda molt maco
parlar de serveis socials
i...
A veure, espera.
Déu-n'hi-do.
Escolta'm una cosa.
Déu-n'hi-do.
No em diguis això
perquè no té res a veure.
Res.
Tu has dit que serveis socials,
que serveis socials...
Jo he parlat
de prestació de serveis socials.
Si vols,
parlem de com funciona l'Ajuntament.
O sigui,
estic disposada
a parlar del que vulguis.
A parlar del que vulguis.
No, begonya.
D'acord?
Però no barrejis temes.
No, tu els has barrejat
perquè estem parlant
i hem tingut a terra.
Jo, jo, jo,
el meu tema
amb el permís de moderador.
El tema de fons és l'altre.
Va ser l'art de tu.
No, no,
el tema del que estàvem parlant
és el tema de prestació
que la gent està escoltant.
Les picabaralles entre nosaltres,
partit més polític intern.
Jo he començat el tertúlia
dient que no volia
cap picabaralles
i que era un drama general.
Les picabaralles entre nosaltres...
Jo, tu quan dius
que no vols picabaralles
el que no vols
és que la gent
te digui el que opina
i això no són maneres
de no voler picabaralles.
No, jo,
jo, espera.
Jo, me deixes parlar.
i tothom està a partir.
I que ningú vol
que hi hagi 6 milions d'actats.
Ningú vol.
Cada vegada que jo parlo
i dic una cosa
amb la qual, evidentment,
tu no hi estàs d'acord,
naturalment,
dius que faig demagogia.
Per favor.
No, no,
és la primera vegada
que tens la parola de demagogia.
No, no.
Que es fai demagogia
m'ho heu dit moltíssimes vegades
i altres coses.
És igual,
no m'importa.
Digues el que vulguis.
Quan no tens arguments,
diguis els arguments
dels altres de demagogia
i això ja passa.
M'has tret el senyor Zapatero.
Què tinc a veure jo,
el senyor Zapatero?
Nosaltres sempre hem criticat
la política econòmica
del senyor Zapatero.
I estic d'acord,
i estic d'acord.
Clar que no les va prendre,
però vosaltres continueu
amb les polítiques
del senyor Zapatero,
però corregides i augmentades,
quan la situació,
ara mateix,
és encara molt més dramàtica
del que era.
I naturalment,
si el senyor Zapatero
en el seu moment
hagués fet les coses
d'una altra manera,
és possible que estiguéssim
una mica millor.
O com a mínim,
el diagnòstic
hauria estat diferent.
Però també és cert
que tu has parlat
així en plural
que si el senyor l'ha de i tal.
A veure,
el problema que tenim a Europa
és que Europa ara mateix
o alguns organismes europeus
que no estan elegits
democràticament
estan dictant
les polítiques econòmiques
per tots els països europeus.
I mentre tinguem
com a dogma d'actuació
fer el que diu
el Banc Central Europeu
o seguir els interessos
que té el Banc Central Europeu
i els bancs alemanys
en reducció de la inflexió
i reducció del dèficit,
no ens en sortirem.
Vull dir,
la solució,
el problema està en Europa,
però la solució també
està en Europa,
en construir una altra Europa
diferent,
que funcioni d'una altra manera
i sota uns altres paràmetres.
I vosaltres
això no ho heu enfocat mai.
Begoña.
Jo anava una mica
a la mateixa línia
que a l'arga.
Lamentablement,
el joc,
que me l'aprecio molt
i me l'estimo molt,
quan no té arguments,
acaba atacant
o per la demagoja,
o surtint per la tarjeta,
etcètera, etcètera.
Per tant, aquí,
escolta'm,
no passa res,
som models diferents
de governar,
no passa res,
no passa res.
Nosaltres tenim un model,
vosaltres teniu un altre.
És evident que jo estic argumentant
perquè em sembla
que el vostre no és bo
i ja està.
I tu entenc
que el que s'ha de defensar
és perquè entens
que el teu és bo
i ja està.
I la ciutadania,
el que no vol precisament
és que vayamos al pim-pam-pum.
Zapatero va fer coses bé
i coses malament.
I si cal,
podem fer un debat
i si cal,
podem fer un debat específic,
anant cap enrere
i parlant un dia
amb una testulia concreta
d'evaluació
de los gobiernos anteriores,
los que quieras,
el de Aznar,
el de Zapatero,
hasta el de Suárez,
si quieres.
Vull dir,
no tinc cap mena de problema.
Ara estem parlant
d'avui i ara.
I avui i ara
jo defenso
i ho defenso
amb arguments polítics,
polítics,
que no s'estan fent les coses.
L'austeritat extrema
no funciona,
s'està generant més atur.
L'austeritat,
a més a més,
les retallades
que s'estan duent a terme
són lineals,
ideològiques,
estan atacant
els serveis públics,
per tant,
s'està aprofitant la crisi
per fer un canvi
de model ideològic
d'un model de societat
que jo no comparteixo,
jo ho.
Escolta,
m'assembla molt bé
que sigui el teu,
no és el meu,
simplement.
Per tant,
jo el que estic dient
és que,
el que estic dient
és,
i torno a repetir
que una altra manera
de governar
és possible,
ja sé que et falta
convergència,
em sap molt de greu,
perquè serien dos blocs,
la dreta i l'esquerra,
però bueno,
per tant,
el que jo estic dient
és que hi ha
una altra manera
de governar
és possible,
que la situació
que tenim ara
és dramàtica,
que la responsabilitat
de tots,
i que jo sí que prego
en aquest cas
com a grup polític
que es replantegi
la política d'austeritat
que hi ha ara,
que s'aixequi
el sostre del dèficit,
que es negoci millor
amb Alemanya,
que a més són del mateix color
que el vostre,
perquè la senyora Merkel
ens permeti
fer altres coses
que no les que
ara mateix hem de fer
i que avui
el senyor Rajoy
anunciarà,
vull dir,
a veure,
no és del mateix color
que els meus,
perdona,
eh,
perdona,
jo a partir del dos milions,
que s'ha pogut parlar
d'una altra cosa,
però ara no.
Per moltes al·lusions,
jo a fer-ho,
sí,
perquè escolta'm,
té tres minuts
per...
No,
per al·lusions.
No,
home,
ni al·lusions ni res,
vull dir,
clar,
voler demanar
tot el que tu no has fet,
vols que facin ara en dos dies
i tu has estat set anys governant
i no ho has fet,
bueno,
a mi,
el de mirar el passat
és una cosa que m'agrada gens.
Jo com el seu diputat,
jo no soc la ministra d'Anna Pastor.
Puc parlar,
begonya?
Acabé,
acabé.
Puc pagar?
Parlar?
Sí,
sí,
com t'he dit abans,
t'escoltava molt,
clar,
i em fa gràcia
quan ara dius
que no s'ha de parlar del passat,
quan tu,
argumentos políticos,
porfa.
No,
contesta bé que no argumentos políticos,
no,
vull dir,
tu dius que no es miri el passat
i tu t'has passat 4 anys.
He dit que el dia que vulguis
parlem del passat.
He dit això,
és que dius coses que no he dit.
És que no em...
No,
però dius coses que no he dit.
No,
no,
tu has estat 4 anys
parlant del governador Ricomà
i perquè era governador Ricomà,
evidentment,
i ara tu no vols que es parli del passat.
Jo no he dit això.
Escolta'm,
per dir una cosa moltes vegades
que no tinc arguments,
no es penseu que no els tinc,
això ho penseu vosaltres,
els dieu i ja està.
El govern del Partit Popular
de Mariano Rajoy,
que sempre que ha governat
el Partit Popular
s'ha caracteritzat
per la creació de treball,
que és la millor política social...
Mireu...
No,
vale,
ara no està creant,
però escolta'm,
quan Mariano Rajoy
agafa el govern d'Espanya,
el quinta quilòmetres
no estava en cero parados,
eh?
A veure,
a veure...
Escolta'm,
no,
no,
ara m'he trobat
perquè ho heu estat parlant
dues hores,
vosaltres dues.
A més,
a més,
heu fet un tàndem peculiar,
quantomenos.
Perdona,
ja ens...
Això és com ho deus veure tu,
perquè la senyora Flòria
i jo no fem cap tàndem.
Doncs sí que ho heu fet avui.
Deixa que vaseu a cero.
Hi ha més coses que feu tàndem,
però bueno,
és igual.
Escolta'm,
no a mi que sense arguments
ni de cap manera.
Hem tocat fons,
jo crec que hem tocat fons
i jo crec que començarem
a tirar endavant ara.
I no,
precisament el senyor Rajoy
no és un vent d'humos,
no és un senyor que dice
que estem en la Champions League
de l'economia,
ni los brotes verdes,
ni nada d'esto.
És un home de peus a terra
i que sap el que fa
i que està fent coses
que no li agraden,
com és normal,
com suposo que l'alcalde Ballesteros
ha fet coses
que no li ha agradat fer,
o el president Mas,
encara que no sigui
santo de mi devoción,
haurà fet coses
que no li haurà agradat fer,
com a Andalucía,
el senyor Grinyan
i el senyor Valderas
del Partit de Larga Santís
també estan fent coses
que no volien fer.
El senyor Valderas
no és del meu partit.
Sí que és del teu partit,
igual que l'alcalde de Marina Leda.
que no és del meu partit.
Si ara vingràs amb l'Antesa
i amb la Federació
i tot això.
No, és que vosaltres
podeu barrejar
i el Partit Popular
no podem barrejar.
No, però és que estàs fent
un poti-poti
que no vol dir res.
El senyor Valderas
és de qui és la vida,
jo soc iniciativa.
Heu estat parlant tota l'estona
vosaltres
i és el mateix.
Sortirem de la crisi
i siguem positius.
Gràcies.
Bueno,
s'ha demostrat
l'estil del Partit Popular.
És el mateix
perquè ho dic jo.
encara estic esperant que marqués...