Fins demà!
Hola, bon dia.
Ens acompanya també Jordi Roc, amb nom del Grup Municipal del Partit Popular,
també diputat, Jordi, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Òscar Busquets, amb nom del Grup Municipal de Convergència i Unió.
Òscar, bon dia.
Bon dia.
I Gevi Terres, amb nom de l'equip de govern i del Grup Municipal de la PSC.
Gevi Terres, molt bon dia.
Bon dia.
Ara fora de micròfon parlàvem que avui la presa del callar alliberarà aigua,
a partir d'avui, entre 500 i 1.000 litres per segon,
el que permetrà, doncs, si tot va bé, perquè clar, també pot ser que l'aigua es filtri al subsol,
però, vaja, podríem veure una imatge que feia moltes dècades que no es veia,
que és l'arriba d'aigua del riu Gaia, doncs, fins a la Sombocadura,
fins aquí a tocar de Temerit, no?, una imatge, vaja, que estarà molt bé de poder veure, no?,
que pugui comunicar amb el mar, no?, encara que sigui per uns dies.
Sí.
Sí, no?
Estarà molt bé, serà molt bonic de veure i, a més, és una imatge que fa molt de temps
que molta gent del Baix Gaia i molta gent de Tarragona té ganes de tornar a veure
i que, bueno, ha estat possible, doncs, perquè hi ha hagut una feina per aconseguir això,
una feina que va fer l'anterior govern, en què hi va haver també unes negociacions
amb Repsol que ho van fer possible i que realment van sortir bé,
i és la prova que quan tens molt d'interès en que les coses surtin
i busques les complicitats i busques les maneres de poder-ho aconseguir,
doncs, al final, pots aconseguir, doncs, aquests objectius,
aquests objectius que estaven llargament, però molt llargament,
reivindicats pel territori.
Un comentari a propòsit d'això, Jordi?
I, a més, al juny encara té més mèrit.
No, fantàstic. Molt bé.
Sí, no, molt bé.
La veritat és que els que una mica coneixem tota aquella zona del Baix,
de la Desembocadura, doncs, la veritat amb el Jordi,
precisament jo el conec molt amb el Jordi, amb tota aquella zona.
Van a córrer per allà.
Bueno, sí, altres circumstàncies de la vida que ens van fer anar per aquella zona
i la veritat és que aconseguir tot això que comentava l'Àrga
i amb aquesta cronologia i que arribi a aquest bon port,
i que es tracta d'acabar cap al mar, doncs, ens hem de refegir a tots.
Era un comentari, doncs, que per avui és, avui s'obre l'aixeta, per dir-ho així.
Volíem parlar d'altres temes.
La Tardulia, el plenari del passat i vener, van anar molt de sí,
van aprovar molts temes d'interès.
Un d'ells, i aprofito que tenim el Xavier Terrés,
aquest pla local de l'habitatge,
que preveu un sens de pisos buits,
i facilitar el lloguer i l'impuls de noves promocions d'ahir vendes protegides.
Aprofito per això, per mirar, podem explicar-ho, encara que sigui en els tres,
de què consisteix aquest pla, en Xavier?
Bé, el pla local de l'habitatge, com vam una mica ressaltar en el plenari,
surt paral·lelament a la que és l'aprovació ja final
i del terrafós definitiu del pla d'ordenació urbana municipal,
i efectivament és l'estudi, l'estudi de l'habitatge social,
de l'estudi de protecció oficial,
que ja el POM exigeix,
i altres normatives també del món urbanístic i de l'habitatge,
tant a nivell sectorial de Catalunya com estatal, demanen,
i bé, el que surt és com a eina per poder reclaritzar-ho
i sobretot veure què és el que necessitem,
com s'ha de fer tant el de nova construcció,
com el que ja existeix,
així com també altra sèrie d'elements auxiliars,
com conèixer quins són els cents de pisos buits,
que necessiten ser el millor no solament llogats,
sinó també donar-li un destí,
i també altres fórmules que hi ha per, bé,
intentar una mica entendre que és el que succeeix avui en dia
amb l'habitatge, amb necessitats i amb fórmules,
com per exemple pot ser l'habitatge comunal,
o d'altres fórmules que avui en dia també existeixen
i que potser necessiten d'aquest estudi.
Es tracta que els pisos buits es posin en circulació,
és a dir, en lloguer, rehabilitació, si és necessari,
o que se faci alguna actuació, en qualsevol cas,
seria això, una de les dues premisses que inclou el pla.
Entre altres coses, com sabeu també,
això també podria ser una faceta,
però també a qui nosaltres ens val és per mediar.
Com sabeu, l'Ajuntament de Tarragona,
a través del Servei Municipal de l'Habitatge,
media entre molts propietaris i inquilins,
que necessiten aquesta opció necessària
i constitucionalment obligada
per part de les administracions públiques
que tenen competència,
però també és per, en certa mida,
intentar reformar i regenerar urbanament
tota aquesta necessitat.
També hi ha circumstàncies noves,
com són les col·laboracions a aquestes públic-privades,
que poden existir,
que nosaltres ja des del Servei Municipal hem iniciat,
per poder aquest mercat d'habitatge
establir comunicacions i necessitats.
I ara ha arribat a bon port.
Pensem que és tot un món,
a vegades, que si tens la informació
i tens el vehicle de mediació
entre les necessitats socials,
no hem d'oblidar aquesta necessitat social
que l'habitatge necessita,
amb els privats pot trobar molts bons resultats
i molt pacífics i molt tranquils.
Arda.
El ple local d'habitatge és un instrument.
Necessitem instruments per poder desenvolupar polítiques.
És un instrument que, per començar,
el que ofereix és un diagnòstic de quina és la situació.
A la local d'habitatge s'ha fet una anàlisi,
una anàlisi de la situació de l'habitatge en general
a la ciutat de Tarragona,
que inclou moltes coses,
inclou els tipus d'habitatges,
com estan distribuïts,
i et permet conèixer quina és la situació,
perquè només conèixent la situació
pots articular les polítiques que necessites
per aconseguir solucionar les mancances
o tirar cap a allò que creus que és necessari,
però en funció del coneixement.
Com qualsevol instrument,
un instrument d'entrada és bo,
però un instrument l'has de poder aplicar.
Necessites els instruments,
necessites la voluntat
i necessites la possibilitat d'allò
que t'explica el diagnòstic
i aquelles actuacions que et suggereix que facis,
doncs poder-les aplicar.
I en aquest sentit,
el Pla Local d'Habitatge, entre altres coses,
el que proposa també és elaborar
aquests 100 dels habitatges buits.
Això no està fet encara,
però és una de les coses
que el Pla Local d'Habitatge diu que és necessari,
i és evident, és necessari.
El Pla Local d'Habitatge,
ho ha dit el Javi,
s'ha desenvolupat paral·lelament al POM.
Segurament, en el millor dels mons possibles,
hauria estat millor tenir primer aquest estudi,
aquest diagnòstic,
perquè allò servís també
per acabar de desenvolupar el POM.
Però bé, la cosa s'ha fet com s'ha fet
i hi ha hagut moltes coses
que s'han fet paral·lelament.
És el que tenim en aquest moment.
I en relació al Pla Local d'Habitatge,
el que també em sembla que és important
i que m'agradaria que,
sé que ho tenen pensat,
o si més no, ho tenen al mig amb estat,
i m'agradaria que també acabés d'explicar al Javi,
és que, bé,
ara d'entrada el que tenim,
que no teníem,
és un diagnòstic molt ben fet
i un diagnòstic bastant acurat
i bastant consistent
sobre quina és la situació
de l'habitatge a Tarragona
en el moment en què es va fer aquesta anàlisi.
Però el cert és que això,
aquests diagnòstics,
el que et donen és una foto fixa
del que està passant en un moment determinat
i el que necessitem com a ciutat
per poder veure com evoluciona la situació
i fins i tot per poder avaluar
si aquelles coses que es fan,
si aquelles polítiques que s'intenten desenvolupar
aconsegueixen o no aconsegueixen resultats,
és tenir també previst
la manera en què aquest anàlisi,
aquest diagnòstic,
es va repetint en el temps
de manera que puguis tenir una progressió,
que no tinguis una fotografia,
sinó que tinguis una sèrie de fotografies
que et permeten seguir la situació
i saber què funciona, què no funciona
i cap on tira.
Perquè en moltes fotos fixes,
sense poder-les comparar amb altres,
la veritat és que tampoc no disposes
d'un instrument d'avaluació
que t'acabi de solucionar
les mancances que tens.
Però en tot cas,
el fet que existeixi
i que ara ja definitivament disposem
d'aquest pla local d'habitatge,
evidentment és una bona notícia.
Jordi.
Bé, ja m'agrada la col·laboració
d'iniciativa amb el govern.
Aquí, amb el conflicte
entre qui té béns
i la gent que necessita
fer servir béns,
com ara l'habitatge,
és on la política ha de mediar.
El que no acostuma a funcionar
són els extrems.
Ni quan el govern Zapatero
obria oficines express de desnonament
perquè era el que en aquells temps
agrada molt,
ni el que fan altres governs,
Andalucía,
de qui té un pis buit,
jo determinaré si és buit o no,
l'hi expropio i després ho regalo
perquè soc una persona,
soc un govern molt solidari.
Les coses,
i a més aquestes coses,
no valen diners,
és a dir,
no es pot posar l'excusa de la crisi.
L'ideal és que els governs
tinguin catàlegs,
sobretot,
de les propietats
que li són pròpies,
perquè hi ha
molts pisos buits
que la Generalitat té
que estan buits.
És a dir,
que els mecanismes
de lloguer social
no funcionen.
Hi ha alguna cosa
que no casa,
amb els serveis socials,
i amb habitatge.
no sé per què això no funciona,
perquè a més no és una qüestió de diners,
és una qüestió
d'assignació de recursos.
I després,
si es pot ajudar
al sector privat,
sempre amb seguretat jurídica,
perquè si perdem
la seguretat jurídica,
sabem on comencem
però no en acabem.
Doncs garantir
que quanta més gent possible
tingui accés a un habitatge,
aportant el que pugui,
dintre de la seva mesura,
i que la gent pugui garantir
que si té una propietat,
sigui el govern,
amb una propietat pública
o un privat
o un particular
amb una propietat privada,
doncs tinguin
la seguretat jurídica
que el bé
serà propi,
que no hi haurà
situacions
en les que
aquella seguretat jurídica
es vegi en perill.
A partir d'aquí,
doncs fer diagnòstics
el més continuats possibles,
però això jo crec
que amb les eines informàtiques
que existeixen avui en dia
no hauria de ser
tan difícil,
i aquí la Generalitat
segurament hauria de jugar
un paper,
hauria de jugar un paper,
perquè de moment
no fa res,
i a partir d'aquí,
doncs prendre les decisions
dintre d'uns paràmetres
de seny,
sense demagoges,
ni sense,
jo regalo,
sense regalar allò
que no és del govern,
sobretot.
Òscar.
Bé,
jo com s'ha dit aquí
a la taula,
penso que
l'allocat d'habitatge
és un instrument molt vàlid,
per tant,
tots estem d'acord
en què a partir d'aquí,
ara que ens hem dotat
d'un instrument,
el que hem de ser capaços
és que aquest instrument funcioni.
Jo el que voldria destacar
sobretot
l'element aquest,
la segona part,
de què serien
els cents
d'habitatges buits,
perquè evidentment
hi ha una bossa important
d'habitatges
a la ciutat de Tarragona,
doncs que alguns
que estan
fets molt bé
el propietari
o els propietaris
no han cuidat
perquè no han cuidat
que aquest pis
es rehabilités,
sortís al mercat,
però jo penso
que en definitiva
el fet que es faci
aquest cents
i sobretot
si l'Ajuntament
és capaç també
de donar algun edicient
als propietaris
perquè treguin,
decideixin treure
aquests habitatges
al mercat de lloguer,
evidentment
incrementarem l'oferta
amb el que podem aconseguir
que el preu baixi,
perquè ara el que ens trobem
és que fins i tot
hi ha propietaris
que amb la voluntat
de llogar
el preu
les situacions
són les que són
i hi ha situacions dramàtiques
en què la gent
no pot arribar
en aquest preu.
Jo aprofitaria també
per dir
que en la mesura del possible
s'hauria d'intentar
recuperar l'aena
del lloguer jove,
el lloguer jove
que fa uns anys
i ara no hi és,
s'hauria d'intentar
recuperar
i amb el tema
del que ha dit el Jordi
que el pla
de lloguer social
de la Generalitat
no funciona
o no té
els resultats
que ell esperava,
jo simplement
voldria recordar
que fins i tot
molta promoció pública
que s'havia tirat
endavant
per la Generalitat
ara de fet
s'ha decidit
posar en lloguer
també.
La Generalitat
té molts programes
fins i tot
per subsidiar
dintre de les seves
possibilitats
perquè fa dos dies
o ahir
coneixíem
que la Generalitat
s'ha de vendre patrimoni
per poder pagar nòmines
però dintre de les possibilitats
s'estan fent esforços
perquè la gent
pugui rebre
en algun moment puntual
ajudes en aquests casos
que estan sent desnonats
avançant
o diguéssim
cobrint
els imposts
dels lloguers
que es deguin
en definitiva
per no allargar-me més
vull dir
l'eina és útil
jo crec que sobretot
tenim un camp
molt àmpli
per recórrer
que és el dels cens
dels habitatges buits
i sobretot
vull dir dotar
d'instruments
i d'incentius
els propietaris
perquè decideixin
treure aquests habitatges
al mercat de lloguer.
Alguna consideració més?
Nosaltres
i a més ho havíem demanat
l'any passat
i fa dos anys
els cens
de locals
i espais públics
que estan desocupats
perquè
potser algú
que vulgui
emprendre un negoci
o vulgui
fer alguna cosa
podria accedir
o es podria treure
al mercat?
Jo l'únic
per acabar
com he comentat
en un principi
aquesta mena
de comunicació
diàleg
amb el propietari
o amb l'empresa
també en particular
amb la nostra borsa
en els nostres mitjans
es comença a fer
fins i tot
curiosament
promocions
privades
que ens demanen
dels nostres mitjans
i estan donant
bons resultats
on s'arriba també
clar
com a exigència
social
una sèrie
de condicionaments
que tenen un caràcter
marcadament públic
i social.
Estem començant
gràcies a aquest pla local
com tots dèiem
suposo que tindrem
molts bones expectatives
i resultats.
Arca
vol dir una cosa.
En principi
el que és el pla local
d'habitatge
el que dona ara mateix
és un diagnòstic
de la situació
i tenir-la
és molt important.
Vull dir,
a partir del diagnòstic
és d'on pots començar
a elaborar
les propostes
les respostes
que et dona
la situació
perquè pots tenir
algunes idees
així generals
sobre si estic a favor
d'això o d'allò
però el que necessites
saber realment
és quina és la situació
de Tarragona
en general
i de cada part
de Tarragona
en particular
perquè també hi ha
moltes microsituacions
diferents
i a partir d'aquí
elaborar les polítiques
que necessitis
però com a instrument
de coneixement
aquest pla
és important.
No sé,
jo per exemple
potser seria important
que es pengés
al web de l'esmausa
perquè així la gent
el volia i sabria
de què estem parlant
perquè realment
és un instrument
que està fet
per tècnics
i que té
una consistència
tècnica important
i és important
poder-ho analitzar
per saber
de què parles
perquè moltes vegades
quan parles d'habitatges
en general
dius que si no sé què
que si no s'aguantes
quan parlem d'habitatges
que sapiguem
de què estem dient
com estan concentrats
els habitatges
quin tipus d'habitatges
hi ha per zones
de la ciutat
quants hi ha buits
quan hi ha ocupat
quin tipus d'ocupació
i a partir d'aquí
a partir d'aquí
elaborem les polítiques
que necessitem
per arribar
a allò que fixem
que és on volem arribar
i evidentment
el que hem d'arribar
és que no hi hagi gent
que no tingui casa
que això és de sentit comú
una de les coses
que proposa
el pla local d'habitatge
és una cosa
que nosaltres pensem
que fa molta falta
que és el 100 d'habitatges buits
i ho necessitem saber
i qui són els propietaris
perquè ens podem trobar
amb sorpreses
perquè moltes vegades
parlem allò
amb suposicions
i quan ho saps
amb dades reals
moltes vegades
te trobes amb sorpreses
efectivament és així
ja estic d'acord
i si efectivament
està penjat
és que anava a dir
està a la web
ja està penjat
perfecte
la veritat és que efectivament
respecte a l'estatus actual
és com l'ha comentat
el que passa és que també
com sabeu
i aquesta és la connexió
que dèiem amb el pla general
amb els nous plans urbanitzants
necessitem obligatòriament
especificar
quin serà
l'habitatge social
i de protecció pública
i per tant
aquí també és un capítol
no solament per l'estat
amb els paràmetres
que l'ARGA
ens definia
sinó també
respecte al gran volum
que superaran
més dels 10.000
que ens hi ha
11.000
habitatges de protecció pública
en la nostra ciutat
que crec que ens hem d'alagrar
a tothom
que la ciutat de Tarrona
per fi
tingui doncs
aquests números
dintre d'aquest tipus
d'habitatge
de fet des de Convergència
vam també presentar
la moció que es va aprovar
tot i que
el Partit Popular
va votar en contra
una moció en defensa
de les polítiques locals
d'habitatge
en règim de lloguer protegit
sí sí
la línia que deia
una mica
és tot el que he apuntat
abans
en la meva anterior intervenció
és a dir
per part de la Generalitat
dintre de les seves limitades
possibilitats actuals
doncs
s'estan fent esforços
per intentar
no només treure
la major bossa possible
d'habitatge
de lloguer
diguéssim
subsidiar
sinó fins i tot ajudar
en un programa
diguéssim
entenc que
dintre de les possibilitats
insisteixo ambiciós
d'intentar
donar
resposta
donar subsidiar
en aquelles situacions
que són diguéssim
d'urgència
tant en persones
que estan en situació
que disposen
d'un habitatge
en propietat
i que no poden
estan endarrerits
en determinades quotes
se'ls fa
aquest subsidi
també
en el que seria
habitatge de lloguer
per tant entenem
que
és una eina
que també
hi ha de ser
de fet
clubs municipals
que hi veu
de favor
entenc
que evidentment
com no pot ser
d'altra manera
ho veieu
també és una
eina útil
estaríem d'acord
tots
en que tant de bo
es pogués
abarcar
moltes més persones
moltes més situacions
però de moment
vol dir
ben engegat
no fa gaire
aquest programa
la intenció
entenc que és
protegir-lo
i a més a més
allargar-lo
en el temps
i ja dic
dintre el possible
mantenir-lo
com a intentar
allargar-lo
dintre el possible
volen dir
una cosa més
Jordi
no
que després
que amb tota la normativa
legislació
i tal
que això ja no estigui
funcionant
és a dir
qualsevol constructor
que volia fer
quatre pisos
o quatre xalets
o quatre el que sigui
que havia de fer
plans
subplans
i res que té
plans
i de tot
que tot això
ja no estigui operatiu
des de fa deu anys
ja de per si
ja és preocupant
que ara s'hagi de fer
doncs fantàstic
però que
que de vegades
ens passem
amb la normativa
però que després
és normativa
que només posa
pas a les rodes
que no acaba de
no acaba de ser
ho dic per tots
no és una crítica
a ningú en concret
que de vegades
fem molta normativa
per garantir res
que després
no es garantís res
perquè a més
veiem que surten casos
que fan barbaritats
dia a si dia també
i després a més
no ens dona eines
per gestionar
la realitat
i la convivència
doncs per exemple
els espais públics
els consums
els habitatges buits
o promocions
que el constructor
desapareix
i allà
queden a mig acabar
que no se sap
de qui són
que és d'un banc
però que triga
no sé quan embargar
perquè a més
no es pot notificar
i bueno
tot és una mica
massa normativa
per algunes coses
i de vegades
aprofitem poc
tota la informació
que té l'administració pública
hi ha un altre tema
que pot semblar menor
si més no per la quantia
que són 8.000 euros
però que és molt important
especialment pels beneficiaris
perquè les persones
que ens resultaran beneficiàries
també s'ha acordat
en el darrer plenari
de divendres
ajudar doncs
a famílies
desnonades
o que hagin aconseguit
l'adhesió a un pagament
per poder pagar
el cost de la plusvalor municipal
és un primer pas
perquè són primer 8.000 euros
però n'hi haurà més
en un futur
com ho valoren?
Són 8.000 euros
perquè s'ha fet una estimació
econòmica
del que comportaria
clar
a veure
és la primera vegada
que he votat
favorablement
un modificatiu de crèdit
és històric
i precisament
era perquè anava
per això
pel tema
de les plusvàlues
de fet
hi havia un acord
municipal
de l'any passat
del maig de l'any passat
del 2012
si no recordo malament
d'una moció
que vam presentar
nosaltres
que demanaven
que es busqués
la manera
en què la gent
que estava afectada
per processos
d'execució
o que aconseguia
l'adhesió en pagament
no hagués de pagar
aquest impost
la plusvàlua
perquè tal com estan
ara les lleis
la persona
que perd la casa
ja sigui
per un procés
d'execució hipotecària
o ja sigui
perquè aconsegueix
l'adhesió en pagament
de totes maneres
és qui ha de pagar
l'impost de plusvàlua
a l'Ajuntament
moltes vegades
això s'ha quedat
impagat
perquè evidentment
una persona
no té diners
per pagar
la hipoteca
doncs tampoc té diners
per pagar
la plusvàlua municipal
però sí que
afegeix
a la persona
per aquest tràngol
més angoixa
i a veure
és una cosa
que objectivament
es veu injusta
es veu injusta
però la llei marca
que hagi de ser així
bé, a costat
arriba a mirar
la manera
en què això
es podia fer efectiu
i al final
es fa per la via
de les bonificacions
no es pot suprimir
l'impost
perquè no és competència
de l'Ajuntament
però el que es fa
és bonificar
aquesta plusvàlua
com es fa
amb les bonificacions
de l'IBI
les persones que no ho poden pagar
doncs reben una bonificació
de manera que surt
d'un calaix
de l'Ajuntament
i d'alguna manera
va per a l'altra
perquè s'ha de fer així
perquè no hi ha altra manera
de fer-ho
que és la manera
en què també ho han fet
els altres ajuntaments
que ho han aprovat
a mi em sembla
que és una bona notícia
però és una notícia
que és una bona notícia
per a les persones
que estan en aquesta situació
però que de tota manera
hauríem d'anar més enllà
perquè el que trobo
que és de justícia
és canviar el plantejament
d'aquest impost
jo penso que la plusvàlua
en els casos
d'execució
i d'adhesió
s'ha de pagar
però l'ha de pagar
qui es queda
amb l'immoble
que és el banc
em sembla que és de sentit comú
el que passa
que això el que demana
és un canvi legislatiu
que no és competència
de l'Ajuntament
que és del govern
de l'Estat
però em sembla
que és d'un sentit comú
que tothom
hi pot estar d'acord
si el banc
es queda
a aquell habitatge
i fot fora
a la família
que estava vivint allà
el banc
que pagui la plusvàlua
Jordi Rota
això ha passat
amb molts impostos
per exemple
amb l'IVA
els que som autoempleats
doncs tu fas una factura
i encara que no l'hagis cobrat
has d'avançar l'IVA
amb la qual cosa
si a més aquella factura
no la cobres
has pagat un impost
d'una cosa
que no has cobrat
moltes vegades
els impostos
doncs
tenen més
la prioritat
de fer caixa
que no
de ser justos
amb el servei prestat
o amb la
riquesa generada
o amb la renda generada
en aquest cas
de les plusvàlues
com deia
Larga
clar
si et desnonen
i et prenen una propietat
perquè no has pogut pagar
que haguessis de pagar
tu la plusvàlua
d'aquell habitatge
doncs
sembla una mica
incoherent
segurament
s'hauria de plantejar
a veure
si realment
hi ha una plusvàlua
en un canvi
de transmissions
per un impagament
això ja seria
un tema més fiscal
i més complicat
i l'Ajuntament
el que fa
com que no podem
canviar lleis
que a més aquestes lleis
després costen
i costen
de canviar
com la d'Aliva
que fa 20 anys
que es diu
i fins ara
no es canviarà
doncs com que
canviar aquestes lleis
feta la llei
feta la trampa
el que fem
és una bonificació fiscal
que vam aprovar
a la comissió
de beneficis fiscals
de bonificacions fiscals
es diu
de beneficis fiscals
que subvencionem
les plusvàlues
que hagin de pagar
que a més
ara carreguem
sobre l'Ajuntament
una càrrega
que hauria d'anar
al propietari
de l'immoble
perquè
tot i que
segurament
el propietari
de l'immoble
et dirà
quina plusvàlua
si he perdut diners
perquè no m'han pagat
el deute
que jo vaig posar
en aquesta
també és cert
que l'escenari actual
és diferent
perquè quan et baixen
els preus
dels immobles
tots aquells
paràmetres
que allò
del tot xumai
baixa
doncs allò
ja no funciona
i totes aquelles premisses
doncs no són vàlides
per la qual cosa
tot cau una mica
i bueno
des de l'Ajuntament
dintre de la mesura
del que podem fer
tots els grups
doncs vam
vam mirar
de trobar
aquesta solució
Òscar
dos punts
primer
hauríem d'entrar
en una mica
tot i que no és competència nostra
en un debat
com apuntava a la larga
de realment
si en les situacions
aquestes del desonament
realment es podeix
una plusvàlua
un increment de valor
això podria tenir
incidència fiscal
entenc també
que és un error
de justícia social
que ara mateix
la figura impositiva
en aquestes situacions
és manifestament injusta
per tant
ara bé
com que l'Ajuntament
té les competències
que té
l'únic mecanisme
que té a la seva mà
per poder compensar
o reduir
l'impacte negatiu
d'aquest impost
és la via
de la bonificació
ho hauríem pogut fer abans
hi ha ajuntaments
que no ho hem fet encara
vull dir que
des d'aquest punt de vista
nosaltres en aquest sentit
hem estat més ràpids
que d'altres ajuntaments
a la pràctica
no sé si tu ho veus
però en alguns processos
de llançaments
d'execucions hipotecàries
fora de Tarragona
veus que després
et ve el desnonat
i dius
que el tim
arribo a la carta de pagament
ara que he de fer
depenent en quin municipi estàs
hi ha municipis que bonifiquen
i hi ha d'altres que no
nosaltres almenys
a Tarragona
hem estat capaços
de ser dels primers
fer l'estudis
és més complicat
a Tarragona
que segons quins pobles
que es coneix tothom
i que més o menys ja saps
no són pobles
són ciutats
les que hi ha un aprovat
jo penso que hem trigat bastant
hem trigat massa
no, jo ratificar-me
en aquest bon acord
entre tothom
amb aquesta sensibilitat
i efectivament
doncs
són aquesta mena
de contradiccions
que a vegades
la legislació
que creiem
que és complerta
i és exacta
doncs realment
no acaba d'auditar bé
no acaba de sondejar bé
i bé
doncs l'Ajuntament
dintre de la nostra competència
hem utilitzat
aquesta fórmula
i esperem que tingui
aquesta incidència
i vull dir
com deia també l'Òscar
que a nivell judicial
ens podem trobar
amb aquestes qüestions
ve d'un altre concepte
ve d'un altre concepte
de com s'entenia
la propietat
la propietat immobiliària
que avui en dia
doncs està en crisi
sembla mentida
que tingui que posar-se
en crisi
per també
doncs
debatre-ho
però
l'increment del valor
doncs
de totes aquestes propietats
ve d'una altra
circumstància
i doctrina
Tot serà
que algun dia
un advocat
d'algun poble
petit
o ciutat petita
surti
i ho porti
això al tribunal
de què?
Com ara
un despatx de Tarragona
que ha portat
a la Unió Europea
i declaren avui
en penso
o si declaren avui
el cèntim sanitàri
de la Generalitat
és a dir
que si avui
surt algun advocat
que diu
l'Ajuntament
no ha de pagar
les plusvaluals
que li pertoquen
amb un altre propietari
i d'aquí 15 anys
doncs
surt una sentència
que diu
apa
advocats
jo crec que
mobilitzacions
advocats
perquè són els que
tenen les eines
perquè en coses
que l'Òscar i jo
veiem
per exemple
de la llei hipotecària
i tal
que pensàvem
que no canviarien
en la vida
comencem a veure
si no modificacions
doncs
si hi ha alguna
mesura legislativa
que allibera
o allivia
certes coses
com l'esclausula sol
per exemple
que ja estan declarades
injustes
el que passa
que diu el Jordi
que no es poden canviar
les lleis
i tant
que es poden canviar
les lleis
el que passa
que les lleis
no es poden canviar
des del plenari municipal
les lleis
es canvien des del congrés
i és relativament fàcil
si tothom estem d'acord
que això és injust
vosaltres teniu una majoria
clapadora al congrés
que esteu fent servir
per canviar
moltes lleis
en un cert sentit
doncs aquesta també
es pot canviar
i em sembla que és
de sentit comú
perquè el que està passant
aquí de fet
és que la gent
deixa de pagar
la plusvalua
i és just que no la pagui
és just que no la pagui
la gent que ha estat fotut
fora de casa seva
però els estem pagant
entre tots
entre tots
entre tots els ciutadans
el lògic
jo trobo
que la plusvalua
la pagués
qui es queda a la casa
que és el banc
i em sembla que és
d'un sentit comú
apagullant
ara que sentís
Jordi Roca
els carbusquet
i el llibre
gràcies per acompanyar-nos
fa vacances
que vagin bé
fins la gorra
és deu