El pont de Mahoma
Amb Jordi Mena, Josep Maria Bonatxí i Òscar Cadiat
7.000 més alt de la terra, 7.952 metres.
7 quilòmetres de vèrtex a vèrtex, potser 14 quilòmetres de recorregut
i qui sap si seran 7 dies o 5 dies perquè no hem estat mai allà dalt.
Vull us parlem de la gran travessa de la Via Làctia d'Òscar Cadiat,
una travessa que enllaçarà, com ell diu, el Yanchun Khan,
de 7.952 metres, el 7.000 més alt del món,
el motxo ullo de 8.201.
Un difícil repte que comporta pujar aquest cim de l'Himalaya
situat a prop de l'Everes, al Tíbet,
i fer un recorregut que està deixant 7 quilòmetres
fins a coronar l'altre 8.000 situat al Nepal.
És l'anomenat més 1 del projecte de Cadiat
per aconseguir els 14.000 més alts del planeta
i representa una primera mundial que mai abans ningú havia assolit.
En aquest repte podria acompanyar-se pel català Jordi Coromines,
tot i que l'alpinista també ha tirat la canya
a l'austríaca Gerlín Katenbruner,
un alpinista que es va convertir a l'agost de 2011
en la primera dona en coronar els 14 cims més alts de 8.000 metres del món,
sense ajuda d'oxigen, després de fer el Cadoros.
L'expedició la farà la primera propera,
l'espera poder aconseguir fins llavors el suport necessari,
també us en parlem avui al programa,
i després de la Via Làctia,
Cadiat ja podrà pensar en el Burac Peak,
de 8.000 a 47 metres,
per tancar el seu compte particular amb els 8.000.
Una expedició que l'ha programat el juny de 2014
i a més tots aquests que vulgueu podreu participar
en un trekking, acompanyar-lo,
el trekking del Baltoro,
un dels recorreguts de muntanya més espectaculars del món.
Amb aquesta fita obrim avui el pont de Maume,
ho fem amb això,
amb aquesta fita d'una de les columnes vertebrals del programa,
ahir al vespre més de 250 persones s'aplegàvem
a l'antiga fàbrica d'Am, al carrer Rosselló de Barcelona,
per conèixer els detalls d'aquesta expedició,
que avui us expliquem detalladament.
Òscar, Cadiat, molt bon dia i benvingut.
Bon dia, com esteu?
Moltes gràcies per aquesta emotiva rebuda d'avui,
després de la jornada d'ahir de presentació
que vam fer a Barcelona,
que també s'ho mereix,
que coneguin la rellevància d'aquesta nova aventura,
com és el programa, també, el pont de Maume,
i que coneguin aquest repte de la Via Lacta.
Doncs avui parlem de la Via Lacta,
del tema de sortida del pont de Maume,
ho fem amb els altres companys de Cordada,
com sempre, a banda de l'Òscar,
tenim el Josep Maria, bona txí,
Josep Maria, què tal, bon dia?
Hola, bon dia, bon dia a tots.
El Jordi Mena, què tal, Jordi?
Hola, bon dia.
I avui hem d'ampliar a Cordada,
tenim el Ricard Fernández, el Ritchi,
el Ritchi, què tal, bon dia?
Hola, molt bon dia a tots.
Que, per cert, avui ens explicarà el s'origen
d'aquest mític pas que donàvem al programa.
Ho explicarem, eh?
Pont de Maume.
Això mateix.
Pont o pas de Maume,
nosaltres diem pont de Maume, eh?
Exactament, que és el canònic.
Doncs avui ho expliquem tot plegat.
La muntanya és, per mi, la bellesa,
i l'alpinisme, el mitjà per posseir-la.
Doncs avui parlem amb això, eh?
Amb la via làctia de l'Òscar Cadià,
que, home, una aventura difícil, eh, Òscar?
Perquè, home, ahir ho explicàveu ja,
que és complexa, eh?
No s'ha fet mai fins ara,
i hi ha tantes retes complexos, difícils d'assolir.
Realment és una aventura compromesa,
perquè requereix fer un recorregut d'una aresta,
pujant un 7.000, que té tres ascensions,
dos per la cara sud i una per la cara nord,
però per l'aresta que hem de pujar nosaltres,
doncs també seria una primera mundial.
I, clar, aleshores, si és un terreny
que no s'ha trepitjat mai,
aparentment només et pots guiar
per la informació visual que tens.
I després, un cop estàs a dalt,
hi ha la incertesa de si aquest recorregut
fins al xoio, que és el 8.000,
de 8.201 metres,
doncs és factible,
perquè fa com un esdent de serra,
el millor requereix, doncs,
que tinguis que repelar en algun punt,
el qual, doncs, significa
que si tenim que fer alguna retirada
o algun abandonament,
a més, a més, estar entre dos països,
el Nepal i el Tíbet,
doncs requereix, doncs,
uns coneixements per a amb els vessants
de la muntanya.
I això fa que tinguis un compromís,
no sols amb la ruta,
tècnicament,
que pot ser més difícil o més senzilla,
però també un compromís amb els companys
que abordem l'aventura.
En principi,
està parlat amb en Jordi Coromines
i una tercera persona
va mostrar el seu interès
a l'austríaca Gerlinde Kattelbrunner,
que tots sabeu que va ser la primera noia
a fer els 14-8.000 sense l'ús d'oxigen artificial,
hàbits de buscar reptes
i encara, doncs, en plena joventut
per poder afrontar una escalada
d'aquesta envergadura.
Ahir, per cert,
recordeu,
que era molt de Barcelona,
que es va fer un homenatge també
al món del xerpe,
però el poble xerpe en general
es va encarnar, doncs,
a través del documental
que vas projectar,
i el teu documental,
de fet,
més enllà de la Cumba Carme,
amb el xerpe Minga.
El documental,
més enllà del Cumba Carme,
es va presentar aquí a Tarragona,
a l'antiga audiència
a finals de Tardó Passada,
i a Barcelona no havia estat presentat mai,
i jo crec que era una bona oportunitat
en el món muntanyeng,
perquè estem parlant de coses
que,
tipus de documental
o tipus d'activitat de muntanya,
que són primeres i les primeres,
jo penso que s'han de donar a conèixer,
perquè,
doncs,
estem,
diguéssim,
una mica més hàbits
de tot el que són repeticions,
i en canvi primícies,
jo penso que s'han de mostrar
que veritablement
són l'aportació
que nosaltres fem a l'alpinisme.
Molt emotiu,
el documental,
perquè em vaig fixar
entre la gent del públic,
emocionada,
o sigui,
no,
no,
vaja,
no cal la llagrima,
però gairebé,
t'emociones molt
amb el documental.
Jo penso,
i vosaltres podreu jutjar,
que tu,
Josep Maria,
que hi va ser,
i en Richi,
que també hi va ser,
que jo crec que tot l'acte
va ser força emotiu,
tot aplegat a dins
de l'escalf
que va donar,
doncs,
l'antiga fàbrica
de l'estrella,
i jo crec que va ser
un acte entranyable
dins del món
de la muntanya.
I tant que sí,
penso que jo que era a la porta
puc assegurar
que no va marxar ningú,
saps que sempre hi ha gent
que marxa abans
per qualsevol motiu,
va sonar que amb 300 persones
gairebé que hi havia,
no va marxar ningú,
si tu em vas parar
al final.
Era un dia difícil
que feia fred,
algú va bé,
i tant,
i tant,
que portava el llistat,
ens podrà dir
si hi va haver anul·lacions,
perquè és que jo
no hauria pogut fer aquest acte
sense l'escalp
del grup de Tarragona,
sense l'escalp
del Club Alpí K2,
i tot això
que va envoltar,
jo crec que més de 30 persones
es van desplaçar
en diferents vehicles,
jo amb el meu vehicle
doncs em vaig portar,
van a manar nou,
però vull dir que
jo crec que va ser
un dia emocionant,
com tu dius.
El temps de Ritx
estava controlat,
perquè hi havia el Dani Ramírez
presentant l'acte,
per tant,
el tema meteorològic
estava totalment controlat,
no?
Sí,
el que va ser divertit
jo voldria explicar
una petita anècdota,
que em va fer molta gràcia,
perquè jo estava controlant
tot l'accés
de les persones
que assistirien a l'acte,
i el vigilant jurat,
que estava també controlant
per l'entrada de l'Adam,
no sabia res,
ni de la muntanya,
em deia,
què farem,
què farem aquí,
què se fa,
què se fa,
quan es va acabar
gairebé l'acte,
vaig poder entrar cap a dins,
ja estava la pel·lícula
de convacar-ne,
i em vaig trobar
aquell vigilant
mirant la pel·lícula
amb uns ulls
absolutament de sorpresa,
absolutament al·lucinat,
transportat,
una persona
que no sabia res
una hora abans,
al cap d'aquella hora,
havent vist
unes quantes imatges
de la pel·lícula,
es va quedar
absolutament al·lucinat.
Ell deu estar acostumat
que vingui el Messi,
ja,
el perro d'on d'oro
i així.
I tant, i tant.
Bueno,
hem de dir que també
hi va haver-hi
música en directe
de la pianista
tarragonina,
la Maria Parra Penyafiel,
que va fer
la segona peça,
també era
d'aquelles
de pell de gallina,
la primera també,
però la segona sobretot.
Jordi,
explica'm què és
el Josep Manet L'Anglada,
home,
tu que ets
un escalador
d'aquests
de llarg recorregut.
L'Anglada,
doncs,
és referència
a...
Jo crec que
tots els escaladors,
inclús les noves generacions
que ara
pràcticament
són escaladors esportius,
és impossible
que no coneguin
a una eminencia
de l'escalada
pioner,
company
del Jordi Pons,
del Sardà,
és impossible
no saber qui és.
Llavors,
és una referència
en...
Quan comences a escalar,
jo en el meu cas,
per exemple,
que vam començar
a escalar en Montserrat,
eren les grans fites,
des de les famoses
arestes brucs
que hi ha
per tot arreu,
fins a grans vies,
a la paret de l'aeri,
als farares,
és
simplement
l'ídol
de quan ets petit,
que vols imitar,
que jo me'n recordo,
per exemple,
de jovenet,
que amb 15 anys o així
encara conservo
alguns pòsters
al mateix temps,
per exemple,
de l'Òscar,
de quan feien
les primeres expedicions,
així,
el de l'Òscar,
per exemple,
la del Broad Peak,
etcètera,
etcètera,
no?
Doncs l'Anglada
era anterior,
simplement,
referència,
diguéssim,
d'una fita a seguir
i un camí marcat
que de petit tipus,
et muntes una trajectòria
imaginària,
intentant millorar,
no?
Tu?
I són les referències
que aprens
per anar escalant.
L'Ajurepana de l'Anglada
era un dels copilats d'ahir,
que no va mai sol,
sempre està acompanyat
de l'Elisabet Vergés,
no?,
que també és un altre
dels referents
del món de l'escalada
a casa nostra,
femení,
protagonista del documental
Encordades.
Us sembla que escoltem l'Anglada
i després,
si us sembla també
l'Elisabet,
escoltem-la, doncs.
Molt bé,
amb molt de gust
estar amb tu
aquí en aquests moments.
Avui,
quin ambient,
quin ambient,
no?,
de muntanya,
d'alpinisme,
d'escalada aquí.
Us heu retrobat
molts vells amics,
no?,
en aquest acte.
Bueno,
avui la reunió
ha sigut fantàstica
perquè no solament
hem trobat
nosaltres els nostres amics,
sinó els amics
dels nostres amics.
És a dir,
que ha sigut una reunió
completament
de primera classe.
És a dir,
que estarà content
l'Òscar
perquè s'han retrobat
els amics
i els companys
d'altres sortides
d'expedició.
I, a més,
el que ens ha presentat
avui ha sigut
molt interessant.
Primer,
fer-nos conèixer
el que ha fet
aquest xerpa
que ha fet
els primers
14 o 8 mils.
això per mi
trobo que és molt interessant
pel grup de xerpas
que sempre són gent
que han donat
tot el que han pogut
per poder
ens fer a nosaltres
la vida més fàcil
i que es mereixien
realment
que n'hi hagués un
que arribés
a l'altura
de nosaltres
i perfectament,
vull dir,
que m'ha semblat
molt bé.
I el projecte aquest
realment
és un projecte difícil,
un projecte difícil,
però de veritat,
no,
perquè estar
a aquella alçada
durant tants dies
i amb les condicions
que encara ben bé
no sabrà quines són,
té molt de mèrit.
És a dir,
que és una cosa d'aquestes,
no s'han fet
gaire les coses
d'aquest tipus,
ja recordo que es va fer
l'any 2003
la travessia
de l'Everest,
puja per un cotó
i va ser a pelada
i va semblar
la gran,
i era la gran cosa,
i van tenir
les seves dificultats,
però això encara,
per mi encara és més,
perquè tot un recorregut
tants dies
en aquella alçada,
francament,
tens que estar
en molt bones condicions,
i l'Òscar
amb tota aquesta
experiència
que ha tingut fins ara
no té problemes,
crec jo.
La primera vegada
que vas a escalar,
recordes el material
que portaves?
Home,
la primera vegada
que vaig a escalar
va ser a Anglaterra
quan tenia
uns 16 anys,
amb un material
dolentíssim,
amb unes cordes
que estaven
mig podrides,
perquè havien d'un magatzem
i, bueno,
no ens vam fer mal
per miracle,
però vull dir
que el material
era el més bàsic,
diguem,
i a poc a poc
he anat veient
que això no pot ser,
no?,
i que
després d'Anglaterra
vaig anar a Alemanya
i a Alemanya
ja m'han començat
a ensenyar
les cordes de perló,
uns peus de gat
d'aquella època
i tot això
em va ensenyar
que si vols fer coses
tens que quedar
ben equipat,
no?,
d'aquella època
que això ja parlo
dels anys 50
fins ara
el material
ha fet un salt
endavant
terrible,
fantàstic,
no?,
és a dir,
més seguretat,
més possibilitats
de fer coses
més difícils
i la tècnica
també ha evolucionat,
és a dir,
que tot això
realment
a mi em fa
em satisfà
veure que
això ha anat endavant
i que la gent
ara pot fer unes coses
que nosaltres
no les havíem
ni somiat,
no?,
això ho trobo
que té molt mèrit,
encara que nosaltres
ara ja estiguem massa tard
per poder-ho aprofitar
al 100%,
però em satisfà molt.
A mi m'han dit
que encara escales,
eh?
Bueno,
bé,
escalo,
perquè tinc molts amics,
eh?,
i a més amics
jo,
doncs
vaig escalar
menys,
vaig
en vies de quart
o de quin grau,
però gràcies
a que els meus companys
són més joves
que jo,
lògicament
amb la meva edat
tot tens
que anar
amb cuidado
del que fas,
però com que això
tinc molta il·lusió
i em fa molta il·lusió
poder fer una via
o dos o tres
o quatre,
doncs realment
em satisfà molt
i veig que tinc
molts companys,
molts amics
de veritat.
Ara pot donar la impressió
amb aquells que fan a escalada
que les vies
sempre han estat equipades
i no és així,
eh?,
clar.
Aquí està,
la diferència
era aquesta,
que quan anaves a escalar
tenies que
equipar
la paret,
eh?,
amb els pitons,
les vagues,
amb tacos de fusta,
bé,
inventàvem
les cibines
que les enganxàvem
amb filferros,
és a dir que
era molt precari,
és a dir que
realment
abans
escalar
era perillós
perquè en cas de caiguda
evidentment
poques vegades
et podia aguantar
tot el que tenies
muntat,
eh?,
i quan a vegades
penso en les reunions
que fèiem
que eren molt precàries,
jo recordo
que els companys
li deia,
escolta,
tu no caiguis,
eh?,
perquè si caus aquí
ens podem fer mal
de veritat,
eh?,
i en canvi
ara,
la seguretat
és molt bona,
que això
trobo que està molt bé,
perquè lògicament
es poden fer coses
molt difícils
i val la pena
que la gent
no es faci mal,
per mi,
jo soc favorable,
això, eh?
L'esperit de la muntanya,
l'esperit de l'escalador,
continua intacte?
Jo diria que sí,
perquè a nosaltres,
tot i fent unes vies
menys difícils
que les que fan avui,
nosaltres ja era
el màxim
que es podia fer
i volíem
superar
aquell grau
o aquella
alçada
de via
o això,
aquella,
aquella ànsia
de millorar,
crec que ara
també és el mateix,
va ser que ara
ja comencen
amb uns graus
més difícils,
eh?,
i ahir vam veure,
aquí a Torelló,
escalades
fetes pels mans
Pou,
aquests dels bascos,
i fan unes coses
que sembla impossible,
no?,
vull dir que són gent
que s'han entrant molt
i tenen unes il·lusions
de fer les coses
que van més difícils,
doncs aquella il·lusió
nosaltres,
amb menys grau,
també la teníem, no?,
és a dir que jo crec
que no s'ha mort,
això,
la il·lusió
és la que porta
la gent a fer
exploracions,
a fer coses
d'aquest tipus,
és a dir que
jo crec que estem
igual,
però amb una dificultat
més gran
avui en dia.
Una última pregunta,
què t'ha tirat més sempre,
la clàssica o l'esportiva?
Jo he fet més clàssica
que l'esportiva,
però últimament
he anat amb uns amics
allà a Morata de Jalón,
que és allà
al costat de Clatellut,
i allà
fan l'esportiva
i ens ho hem passat
molt bé,
tant la meva dona com jo,
ens hem disfrutat moltíssim,
amb amics com el Margenats
i la seva dona Plana,
doncs allà
hem anat dues vegades ja
i ens ha agradat molt,
ens ha agradat,
jo he disfrutat molt,
jo he disfrutat amb tot
molt fàcilment.
Josep Anglada,
un plaer,
moltes gràcies.
Molt bé,
molt de gust amb nosaltres.
Un mite de l'escalada,
estàveu tots pensant,
mentre parlàvem a Anglada,
estàveu tots rumiant
amb aquests tacos de fusta,
amb aquest material antic,
cordes podrides,
com ha canviat tot,
però es continuen fent servir,
si hi ha una immensa majoria
d'escaladors,
diguéssim,
de noves generacions
que això ho veuen des de lluny
i amb ulls esfareïdors
de por,
però realment és un material
que actualment
es fa servir,
encara,
vull dir,
nosaltres ens el fem.
per equipar més que res,
no?
Per equipar vies?
Per obrir vies,
per obrir vies
o repetir inclús vies,
que actualment,
per exemple,
mira,
no fa masses mesos
es va obrir una de les vies artificial
amb un serrat
potser més difícil
que hi ha,
diria jo,
a Espanya.
Una via
que no té cap anclatge fixo
amb tot el recorregut
i realment,
per fer,
per exemple,
per aconseguir
aquest traçat,
a vegades has de negociar
i navegar per la roca
buscant
qualsevol foradet
i mai els foradets
són perfectes
i perquè hi hagi un enclatge
mínimament sòlid
per penjar-te
has de fer servir
una falqueta de fusta.
M'ha quedat amb el que ha dit
l'enclada
que li deia el company
no queguem per si de casa
que prendrem mal.
És molt important,
és una actitud mental
important
que té validesa
encara ara.
El que passa
és que amb tota la presència
de grans assegurances,
la tecnologia
que ha facilitat
molt,
el fet que vas
molt segur escalant,
però aquesta mentalitat
donava
un punt
de plus
amb totes aquestes escalades.
Posem veu femenina
al programa?
Perquè som tot homes,
no?
Posem veu femenina,
no?
Anem a escoltar
l'Elisabet Vergés.
Molt,
molts amics.
L'Òscar ha tingut
una gran
convocatòria
perquè tothom
li ha dit que sí.
Molt bé.
I hem trobat
la gent coneguda
històrica
de tota la vida
i gent jove
també alguna.
Molts pioners
també de l'alpinisme
de l'escalada
com el Josep,
però també moltes
dones
cada cop més
escalant
a la muntanya
a la paret.
Moltes, moltes.
Fa molt goig de veure
com el que
per la meva època
va ser
tan poquetes
que ens coneixíem totes,
avui dia
s'ha convertit
en un esport,
una filosofia
també com abans,
si vols,
però sobretot
un esport
en el que totes les noies
s'hi poden apuntar
sense problemes
del què diran
ni de retallades
per cap cantó.
Molt bé.
A Montgirap,
us la coneix a Escalant,
no?
Montgirap Anglada.
Jo vaig conèixer
l'Anglada
quan em vaig fer sòcia
del club que ell ja ho era.
El meu germà
també era sòci
i com que jo era
una miqueta més jove,
a darrere del meu germà
vaig també,
ja veia que això
m'agradava
perquè des de petita
que m'enfilava els arbres
i anava d'excursió
i a les excursions
es fa allò
de fer un ràpel
i aprendre una miqueta
a fer coses d'aquestes
amb gent més gran que jo,
anàvem fent les excursions
i el meu germà també
i quan el meu germà
al cap d'uns anys
es va fer sòci
d'un club
en el que s'escalava
jo també em vaig fer sòcia
i també em vaig posar a escalar,
vaig fer un curset
de tècnica alpina
i després un curset d'escalada
i em vaig posar a escalar
i allà em vaig trobar
amb l'Anglada
que està clar
i era amic del meu germà.
On aneu a escalar,
ara, actualment?
No anem per sistema enlloc
però sempre que tenim
un grupet
que poden
que estan
que poden fer cordada
amb nosaltres
perquè n'hem de menestir
gent jove
per anar sortint
i per anar fent
doncs on quedem d'acord
anem a escalar
tant anem a Montserrat
perquè hi ha una excusa
la que sigui
per fer una via
la que sigui
o anem a un altre lloc
perquè hi ha una reunió
i escalem
una mica tot arreu.
Quan vol començar
quantes noies
hi havia escalant?
N'hi havia
però n'hi havia molt poques
ens coneixíem totes
i si no ens coneixíem
sabíem qui érem
tan poquetes
que bueno
cada club
tenia les seves
tres o quatre.
Jo ja em vaig fer del club
amb dos amigues meves
o sigui
que com a mi
n'hi érem dos
però hi havia
una generació
precedent
de senyores
que jo vaig conèixer
després
i que vam ser
molt amigues
eren les nostres
mares
en l'escalada
en el mateix club nostre
i en els altres clubs.
Ara que ho penses
en perspectiva
com recordes
aquells inicis
teniu la sensació
ara ho veus
de ser pioneres
en aquest esport
a l'escalada?
No, no enteníem gens
la idea
que eren pioneres
en res.
Sabíem que allò
ens agradava
sabíem que eren poques
i que per tant
no pensàvem
que un dia
se'ns hauria de dir
pioneres
perquè quan ets molt jove
no penses
en aquestes coses
però segur que
al cap d'un...
Jo quan vaig fer
la primera ascensió
amb cordada femenina
al Cavall Bernat
la vaig anar a fer
amb la meva amiga
amb una de les meves amigues
amb qui em vaig fer
del club
perquè em va semblar
que estava preparada
per fer-la
i ja l'havia fet
de segon
i vaig pensar
que la podíem fer
de primer
entre totes dues
i fins al cap
de 4 o 5 anys més tard
no vaig saber
que era la primera ascensió
en cordada femenina
al Cavall Bernat
perquè ens ho va dir
el Josep Barberà
que preparava un llibre
i va anar recollint
tota la gent
que li demanava
una fotografia
per algun motiu
o altre
i a nosaltres
ens la va demanar
perquè havíem fet
la primera ascensió femenina
al Cavall Bernat
i no ho sabíem
ho vaig saber llavors
és l'Isabet Barberà
és que l'haureu vist
segurament
el documental
encordades
amb altres dones
escoles d'altres generacions
que ho puguin compartir
experiència
una experiència també
molt bonica
fer aquest documental
molt bonica
perquè vaig tenir
l'oportunitat
de tractar molt més
a la que encara
em precedeix
a Medat
la Carme Romeu
que a més a més
és la que va fer
la primera ascensió femenina
al Cavall Bernat
i després fins a la noieta
més jove
que fa escalada esportiva
de fet coneixia
a tothom ja
però els vam tractar més
i sobretot ara
perquè encara ara
estem fent representacions
d'encordades
dijous de la setmana passada
érem a Mataró
i ja en tenim una altra
de demanada
no sé a Bon
ben bé
perquè no soc jo
qui ho he mogut
i contínuament
ens tornem a trobar
i ha sigut
no solament una experiència
sinó més una mica
com tornar-se a situar el món
Elisabet Barges
un pla a conèixer-te
i que en fi
per molts anys
d'ambients com aquest d'avui
moltes gràcies
i així ho espero
crec que ens ho vam passar bé
amb l'Elisabet
amb el Gerard Manel
però amb molts altres
també que van vindre
a la cita
quina craque
l'Elisabet Barges
i quina alegria
que transmet
tots dos
jo estava a la taula
de fora
arreplegant
les aportacions
de la gent
i dels primers
que van sortir
de la sala
van vindre directe
a la taula
però és que
com una fletxa
els dos
i
amb ganes de portar
de participar
amb el projecte
de l'Oscar
se li es veia
els ulls
que el projecte
de l'Oscar
els hi havia encantat
i van ser
dels primers
a vindre a la taula
i bueno
és que
tothom preguntava
una miqueta
el que podia fer
el preu
no, ells van vindre
però ja amb la idea
molt clara
del que volíem fer
i de participar
amb el projecte
de l'Oscar
em van meravellar
jo els havia vist molt
per la tele
pel Vèrtex
havia llegit
alguna entrevista
amb ells
però no els havia vist
mai personalment
i ostres
em van impactar
una parella
impressionant
pensaran ells
el mateix
però a mi
em van impactar molt
esteu d'acord
o esteu d'acord
som encantadors
i tant
és referència
com ha dit el Jordi
per nosaltres
des de molts anys
i jo ja vaig tenir
la primera oportunitat
de participar
amb ella
amb una expedició
a l'Everes
l'any 82
i des de llavors
sempre hem estat
molt vinculats
també a través
mitjançant la federació
i mitjançant
aquestes sortides
i aquestes reunions
d'escalada
com deia molt bé
la Eli
que són el motiu
i l'excusa
per anar a fer
una via escalada
i passar-ho bé
entre amics
perquè és el resum
de l'acte d'ahir
estàvem envoltats
d'amics
i de muntanyencs
i a més
en un clima
molt agradable
i dolç
amb el concert de piano
de la Maria Parra
aquest concert internacional
i aquesta primícia
també mundial
que ens va presentar
la Maria
per cert
vull que m'arribi
a una postal
com aquesta casa
des del camp base
del
Ian Chunkan
ara ho explicarem
però abans
el Ritchin s'ha promès
que ens explicaria
ens parlaria
del nom del programa
la muntanya
és una gran mestra
que ensenya
també
a perdre
parlem del nom del programa
perquè
ho hem de confessar
vam estar a punt
de canviar el nom
abans de començar
però finalment
el Ritchin
es va tirar un acord
amb un parell
de cintes de expressió
i va dir
no, eh, pareu, pareu, màquines
no canviar el nom
que Pont de Bauma
és correcte
Ritchin
és així
és correcte
quan el José María
em va dir
bueno, hi ha el programa
del Pont de Bauma
Pont no pas
Pont no pas de Bauma
ostres
doncs no ho sé
no ho sé
i ràpidament
vam anar a buscar
la bibliografia existent
i anem als clàssics
perquè justament
aquest nom
prové exactament
del relat
de la primera ascensió
de l'any 1842
i tres anys més tard
un dels ascensionistes
va relatar
el pas
per
l'aneto
i justament
l'últim pas
que tots els muntanyencs
coneixem
que és
just a l'avancim
tenim una aresta
de roca
de granit
relativament senzilla
a hores d'ara
perquè tanta gent
que ha passat
doncs ho ha deixat
tot bastant net
però no deixa
d'impressionar
doncs perquè
en relació
amb la resta
de l'ascensió
aporta una miqueta
més de dificultat
tècnica
i aquest home
va
en el seu relat
va descriure-ho
de tal manera
aquesta
aquesta ascensió
que ha quedat
impresa
totalment
dins de la cultura
del pirineisme
que té una gran força
dins de tot el que és
l'àmbit de l'alpinisme mundial
com a tal
pirineisme
una ascensió
a l'aneto
5 més alt
del Pirineu
doncs relatant
que si em permeteu
doncs llegeixo
la cita
exacta
per certificar
com a notari
aquesta
aquesta existència
aquesta frase
i és
pont de Mahoma
diu
estem separats
del pic de Netú
que és com li deien
abans
a l'aneto
per una aresta
extremadament aguda
a la dreta
sobre els nostres peus
un abisme
al fons del qual
veiem la gelera
de corones
i les aigües
negroses
del seu llac
a l'esquerra
a una profunditat
no tan gran
la part oriental
del pic de Netú
s'abaixa
per un dels més ràpids
pendents
per augmentar
encara les dificultats
el cim
d'aquesta aresta
està obstruït
per fragments
de granit
desagregats
per la gelada
o dislocats
pels llams
i molt perillosos
a causa de llur
poca estabilitat
aquest pont
de Mahoma
és
tanmateix
l'única via
que se'ns ofereix
per aconseguir
l'objectiu
que fa tant de temps
que perseguim
el ritxe
el fitxarem
per sempre
per sempre
per dir
ara
podem quedar
per programa
recitant clàssics
de l'alpinisme
escoltem-me
voleu que saludem
el Josep Camproví
i així el tenim per aquí
i mentre anem explicant
això de la postal
que no és
del que em va ser
del Chan Chun Khan
del Choullo
eh
no
del Brad Pitt
ara ho diem bé
sí
ara ho explicarem
deixem-me saludar
el Jordi Camproví
anem partant
al refugi
del Roget
els peus
de les muntanyes
més encissadores
també
de casa nostra
les muntanyes
de la més màgica
de totes
la muntanya
del Pedra Forca
Jordi Camproví
com estàs?
Hola, què tal?
Estic bé?
Com i on?
On estàs?
On estàs?
Aquí el peu
de Forca
al peu del Pedra
exactament
Però escolta'm
Jordi
hi ha neu aquí
o què dius?
Rovalló?
Bueno, aviam
aquí al costat
on estic
ben bé
no
però vull dir
a partir de
el nivell de neu
està
al final
de la tercera
del Pedra Forca
amunt
hi ha un bon tou
de neu
tota la cara nord
ha estat apissada
i
si ens ho mirem
per la banda
clàssica
de la foto
del Pedra Forca
doncs això
al final
de la tercera
fins al cim
tot ple de neu
i tot l'entorn
molt maco
ens caldria anar
amb compte
pels allaus
si pujessin
per la tercera
o encara no?
No, pujar
per la tercera
poder
amb la neu
i tot plegat
poder és millor
fer la ruta clàssica
que seria
la del
Collo Verdet
no hi ha
problema
d'allaus
vull dir
aviam
no sé
que ara
un dia d'aquests
començés a nevar més
o començés a nevar forts
llavors seria diferent
en aquests moments
com que ja fa uns dies
que ha nevat
la neu s'ha aposentat
ha fet molt vent
hi ha altres
que la neu està
força dura
vull dir que no
en principi
no és un problema
de lleus
o sigui
s'està fent una bona base
però caldria anar
amb grampons
i amb cura
perquè el canal
del Verdet
és ja cara nord
això
exactament
això sempre
s'ha d'anar
amb cura
i aquest temps
doncs que
hi pot haver
doncs
trams
de neu
que és molt variable
o sigui
hi pot haver
molts trams
de neu tova
o que ja hi ha
una traça
o que es pot pisar
relativament
sense problemes
hi pot haver
doncs
alguns trams
que la neu
estigui ventada
i glaçada
llavors
els grampons
es fan imprescindibles
i trossos
que sigui
realment mixta
allò
que
ara t'enfonses
ara està dura
vull dir que
el grampó
s'ha de portar
tant si ho fem servir
com si no
grampons
i piulet
i piulet
encara
no faria falta
però grampons
i un parell
de bons pals
d'esquí
són imprescindibles
escolta
llavors si baixem
per la forcadura
anem a parar
de pet
on anem a parar
aquí
al roget
a veure
explica'ns
com hem de fer això
o ens perdem
per allà el bosc
o què hem de fotre
bueno
aviam
com sabeu
el pedaforcà
a tot l'entorn
del pedaforcà
hi ha uns quants refugis
i el refugi
està sent
que és el refugi
més antic
i més emblemàtic
situat al peu
de la cara nord
molt maco
hi ha
a baix
al fons
de la vall
de Grasolet
hi ha un altre refugi
el refugi Grasolet
que és propietat
de la comunitat
de Saldes
llavors tenim
el nostre
que està
doncs
a les afores
de Saldes
un tros
en una direcció
al mirador
que nosaltres quedem
a la vessant
diguéssim
vessant sud
vessant soleia
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
no
la vessant sud
seria més
és una vessant
sí
bueno
una mica sud
però
sudest
vull dir
vull dir
i a Grasol
també hi podem anar
a veure coses
del Picasso
i l'està
sí
a Grasol
també hi ha una ruta
d'escenció
un poble molt pintoresc
sí
sí
sí
és un poble
molt maco
és un poble que dona gust
passejar-se
per Grasol
hi ha unes cases
i uns carrerets
vull dir
molt
molt antics
l'ascensió
per Grasol
també és molt maca
és una pèl
més llarga
però escolta
podem fer rovellons
si no tenim ganes
de pujar el pedre
o com ho fem
no podem fer rovellons
ja s'ha acabat
el tema
exacte
ara
podem una mica
de sort
encara trobaríem
poder algun
algun
cama groc
congelat
algun
bolet
congelat
el trobaríem
però rovellons
n'hi ha ni un
eh
escolta
el Jordi
que per cert
ahir era a Barcelona
i tant
ens consta
el vam veure
vam saludar
vam parlar amb ell
però no
et truquem
perquè volem que ens expliquis
què estàs veient
i home
que ens parlis
des del refugiu
del Roger
que si hi anéssim ara
Jordi
o aquí cap de setmana
a fer el Pedrefor
què trobaríem
a casa vostra?
bueno
aviam
a casa nostra
d'entrada
trobaríeu
el refugiu
si pujéssiu
ara mateix
trobaríeu
doncs
un lloc
idílic
eh
diria jo
perquè doncs
amb una tranquil·litat
absoluta
perquè
un dia de cada dia
d'hivern
diguem-ho així
tot i que encara no ha començat
però
però
el fred és important
avui estàvem
a
set sota zero
de la matinada
doncs
però escolta'm Jordi
perquè si passem per allà
i veiem unes banderoles
que és el Nepal
o és el Tíbet
o on estem?
o estem a Pedreforque
o com ho fotem això?
a la que treu el cap
per la pista
que tira amunt
cap al mirador
pum
a l'esquerra
tot on plegat
veieu tot
davant d'ara les
duració tibetanes
eh
que els tempos
estan posades
i
veureu també
un parell d'estelades
ben guapes
allà
que estan unejant
el vent
i a més a més
a la que entreu cap
dintre l'espai
del
entorn del refugi
doncs
és d'allà
ens cau el Pedreforque
a sobre
però en la banda
davant del refugi
tenim tota la serra
d'Ansige
que està
de nevada
d'una forma
exuberant
també
cap a la banda esquerra
doncs tenim
de la Tosa d'Alp
o sigui que podem venir
a fer
escalada en glaç
també a l'hivern
i podem fer
les vies
de la cara a sud
que sempre
són també apassionants
i difícils
i difícils
a l'hivern
aquí
encara que sembli
ui
a l'hivern
ja es pot fer
molta activitat
primera
i activitat
per tots els gustos
i totes les possibilitats
o sigui
des d'excursions
fàcils
per dir-ho així
i accessibles
per tothom
en part d'esquí
i raquetes
si és que hi ha
molta neu
com per exemple
l'ascensió
a la serra
d'Ansige
o bé
doncs
cap a la serra
d'Albert
a Soragoso
que això són
ascensions típiques
de fer amb raquetes
fins a l'ascensió
clàssica
a la cara a nord
pel verdet
anant amb l'equipament
que s'ha d'anar
naturalment
si no
doncs
i tenint una certa
experiència
eh
amb el fred
i amb la neu
i també
doncs
es pot fer
escalada en gel
escalada en gel
doncs
aquests últims anys
ha agafat
molt
molt de renom
aquí
el peu
de la cara a nord
del Pedraforca
perquè aviam
no és que siguin
grans escalades
ni grans
ni
ni
ni
ni de molts metres
però sí que és una zona
molt interessant
per
per
per escola
és una zona
molt interessant
per manteniment
perquè
tot el llarg
de la cara a nord
es formen
doncs
cascades
unes més grans
unes més petites
unes més fàcils
unes més difícils
vull dir que n'hi ha per tothom
hi ha per triar
que són relativament
assequibles
des de les pistes
des de la pista
que passa
a través de tota la cara a nord
i que és un lloc
molt indicat
per
per començar
i per practicar
doncs
per fer cursos
de tot el que sigui
l'escalada en gel
amb els piulets
i els granpons
de pràctiques
de terreny mixta
també
vull dir
cada vegada
hi ha més
grups
de gent
que apareix per aquí
a utilitzar
aquests recursos
que són relativament
a prop
de tot arreu
estem a tocar
pràcticament Jordi
Jordi per cert
si algú va venir
al refugio del roget
donem el teu telèfon
o no
perquè et truquin
sí
doncs vinga
659
659
947
020
659
947
020
te'n donar Jordi
que em proví
i podem anar
al refugio del roget
a tocar pedra
a tocar pedra
Jordi
una forta abraçada
i toca neu
tu que pots
molt bé
vinga doni
aviat
adeu
com més al arribis
en una muntanya
més fort
bufarà el vent
doncs avui
avui sempre tenim
algun llibre
sempre portem
algun llibre
de referència
i avui
estàvem parlant
de neu
estàvem parlant
de glaç
i el llibre
avui de referència
es porta
a l'editorial
Desnivel
Raquetesat de neu
és un manual pràctic
i és del
Xavi Grós
i la Lluça Capilla
en paròleg
de l'Òscar
que els va fer el pròleg d'aquest llibre
tècnica
sobretot
en un manual molt pràctic
Sí, va ser
tota una coincidència
que ens vam trobar
en un curs
de raquetes de neu
amb unes pràctiques
i va ser
tota l'experiència
tot plegat
molt interessant
perquè ells
al cap de poc temps
ells ja havien fet
un altre llibre
de raquetes de neu
i aquesta parella
encantadors
pallaresos
doncs
em van demanar
que els hi preparés
un pròleg
d'aquella experiència
que havíem tingut
un cap de setmana
allà sota el port
de la Bonaigua
que hi havia un bon tou
de neu
en aquell hivern
i vam estar fent
unes pràctiques
unes participacions
i uns jocs
i uns circuits
que realment
es poden fer
meravelles
amb les raquetes de neu
jo he de dir
que no és un
paraís
al Pirineu
de raquetes de neu
però sí que hi ha
racons fantàstics
que és l'única manera
de poder anar
amb raquetes
o amb esquís
els peus
sobretot
quan comencen
aquests tous
de neu
en ple hivern
i que
es fa difícil
poder avançar
10 metres
que t'enfonses
per tot arreu
llavors els terrenys
aquests
adequats
per les raquetes
ells aquí
ens expliquen
tots els passatges
i maneres
de funcionar
i tècniques
i la tradició
i tot com va sortir
jo ara
aniria al Pallars
no sé vosaltres
aniríu a no pagar
ara mateix
ara te heu transportat
i fins al Pallars
qualsevol lloc
a Pallars
ja mateix
anem-hi
doncs
vinga
i anem
Xavi Gros
bon dia
bon dia
com esteu
bon dia a tots
bon dia
situa'ns
on estàs
a quina part del Pallars
jo ara estic a sort
que sóc visc
fa fred
Toni
fa fred
Xavi
hola
hola
bon dia
com estem
molt bé
fa fred aquí
fa fred
i hi ha molta neu
hi ha molta neu
però molta neu
és tou de neu
o és
tou de neu
a Dresobagues
hi ha tou de neu
aquest any
s'ha avançat força
la temporada
com vau decidir
Xavi
fer aquest
tirant davant
aquest manual
recordem publicat
a desniveu
quina era la vostra inquietud
teníeu ja doncs
molt de material
suposo
no per dir
sí
teníem molt de material
ja fa anys
que ens remenem
amb aquest tema
de les raquetes
perquè ens agrada molt
ens agrada molt
la muntanya
i ens agrada molt
la neu
i bueno
documentant-nos
per fer
per fer els capítols
preliminars
de la guia de raquetes
del Pallars Sobirà
teníem molt material
que ens va semblar
que
que podia acabar
en un manual
i que seria interessant
donar conèixer
tota aquesta informació
no?
Us sembla que salvem
el Darío Rodríguez
el director
de Desnivel
que el tenim
a l'altre
de Telefónic
des de Madrid
Darío
Buenos días
¿Cómo estás?
Pues estupendamente
aquí un día frío
aquí también ha nevado
¿Ha nevado a Madrid?
Sí
un poquito
esta mañana
cuando me levantaba
había un poquito
de nive en los coches
no es que haya nevado mucho
pero bueno
en la sierra seguro
que estaba bastante nevada
Darío
Buenos días
soy Óscar
Óscar Cadillac
¿Qué tal?
¿Cómo estás?
Óscar
Muy bien
y encantado
que creo que presentes
ayer tu próximo proyecto
Ya ves que
ya ves que no paramos
de presentar
aquí
los que presentan
son
Tarragona Radio
que presentan este programa
que se llama
Ponde Mahoma
que supongo
que ya estás al corriente
y
lo que me sorprende
es que tú
nos agrupas
a todo colectivo
porque aquí
tienes a otra
línea
tienes a Xavi Gross
Luisa Capilla
y por otro lado
estamos
Tarragona Radio
aquí siguiendo
con entusiasmo
Es diuen que
se te la comunicación a Madrid
deu ser per la nevada
Deu ser per la nevada
Xavi sí que está per aquí
encara no?
Xavi Pallars
Sort
Toquem fusta
Tu encara ets per aquí
no Xavi?
I tant
I tant
Ara li preguntarem
al Darío
donc bé
publicacions com aquesta
com la teva
la importància
també de treure-les
perquè cada cop
més adeptes
de persones que van
a fer
això de la tallada
de neu
si ara van les comunicacions
per via l'acte
van per satèl·li
ja
Xavi
explica'ns una mica
què és que expliqueu
així a grans trets
tant tu com la Lluís
en aquest manual
Doncs mira
aquest manual
a part del material
que es necessita
per fer raquetes
de neu
i les tècniques
de progressió
els tipus de raquetes
el que pretén també
ser un llibre
que explica una mica
la història
i les curiositats
del món de les raquetes
que tot i fer
una activitat
en auge
creiem
que és força
desconeguda
encara aquí
al Pirineu
en altres zones
com
com el
Sals
o
Nord-Amèrica
és un esport
hivernal
de masses
però aquí encara
diguéssim que
això encara no ha arribat
i després
també
també hi ha capítols
d'orientació
meteorologia
un tema importantíssim
que és la
la nivologia
i les allaus
que
que van
que van fer
amb col·laboració
amb
amb la
amb la Sara Orguer
que és una membre
del
de
de l'ACNA
i
després també
acabem
amb un
amb un
amb un capítol
en el que
es donen les claus
per
per una persona
que
que
que encara no té
raquetes de neu
i vol
vol
vol
vol tenir
material propi
i bueno
donem les claus
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per
per


que
que
que
que
te ha
sido
difícil
no
por
por
por
apoyo
por
situaciones
laborales
etcétera
y tú
siempre
siempre
siempre
siempre
has salido
adelante
pues
nosotros
un poco
es lo
mismo
no
nos apasiona
nuestro
nuestro mundo
de la escalada
de la cultura
de la montaña
del periodismo
y estamos
absolutamente
dedicados a ello
pero porque en realidad
no es un
no es un trabajo
no es algo
que
que nos gusta
y a lo que dedicamos
todo nuestro
nuestro tiempo
desde hace muchísimos años
y esto al final
es algo que
que se ve
¿no?
porque
porque
aunque parezca un mundo
tan grande
nuestro mundo
también es un mundo
relativamente pequeño
tú lo sabes
en que nos conocemos
todos
y en el que al final
todo está muy
muy interrelacionado
muy interconectado
Muy bien
Darío
has estado
completamente de acuerdo
con tu
con tu respuesta
ayer tuvimos una
jornada
muy emotiva
en el cual
se
se reunieron
más de 250
amigos
en la presentación
de
del
del más uno
de este proyecto
Himalayan Challenge
Oscar Cadillac
14
más uno
por 8.000
y
descubrimos
esta gran
esta gran ruta
que es la de la
Vía Láctea
que va desde
el Hiachunkang
al Choyo
esperamos
esperamos
que
tengamos
muchos más
programas
y podamos
hablar largo
y tendido
de esta nueva ruta
Sí
seguro
que lo
seguro
que lo que
haces
va a ser
sobre todo
es interesante
porque es como
culminar
todo el tema
de los
14.000
8.000
que además
tú lo has hecho
de una forma
no por coleccionismo
sino
a lo largo
de muchos años
intentando
vertientes
inexploradas
rutas
que se ascendían
por primera vez
no ha sido
pues
ha sido
por ilusión
por pasión
por la montaña
y luego
en estos últimos
8.000
que has hecho
pues la verdad
es que
en todos
has vivido
experiencias
muy duras
¿no?
el Garchenjunga
una experiencia
durísima
con tanta gente
que murió
allí
el Garchenbrun
volviste a vivir
otra vez
la tragedia
muy de cerca
el Shishapagma
lo ascendiste
en una
en Anapurna
con todo el tema
de las
situaciones
que tenía
avalanchas
el peligro
que tenía
la montaña
y la verdad
es que yo
lo que te deseo
es que ahora
el Broad Peak
pues que sea
una ascensión
que sea una ascensión
disfrutona
¿no?
que ya todo esto
que has pasado
ya no se repita
y que sea una montaña
pues que
que te reciba
con los brazos
la niu
la niu
la niu
Darío Sassay
és la niu
la comunicació a Madrid
amb el Darío Rodríguez
el director de Desnivell
per cert
voleu que us arribi
una postal
a casa vostra
des del camp base
del Broad Peak
si voleu
podeu de la casa manera
col·laborar
amb el projecte
de l'Òscar
i això
és així
no?
és a dir
és aquesta postal
que qualsevol
que vulgui
una postal
amb la fotografia
del cim
que
l'omplim
amb la nostra adreça
on volem que
l'Òscar
ens l'enviï
i amb un petit donatiu
que ajudarà l'Òscar
a fer aquest últim 8.000
li arribarà la postal
bueno
la postal
el donatiu
és de 10 euros
i
li arribarà la postal
al seu domicili
amb el sesell
de
de Pakistan
i amb tot
el caliu
que això té
no?
arribarà una
una carta
des del
camp base
no només la postal
recordeu ja
la postal seria
el tram
el tram baix
però hi ha altres possibilitats
perquè també si algú
vol sortir a la pel·lícula
que filmaràs els crèdits
de la pel·lícula
també hi ha més possibilitats
d'esponsorització
és un micromecenatge
a partir de 10 euros
també hi ha la samarreta
no?
amb una mica més
el llibre
el llibre
m'ensenyar els estels
i en fi
si anem pujant
de fet els donatius
es poden fer
de la quantitat
que es vulgui
tot és benvingut
perquè
per primera vegada
sí que hem de dir
que l'Òscar
necessita ajut de tots
i més de tots
els tarragonins
si volem
que l'Òscar
sigui el primer tarragonín
a fer
el primer català
a fer aquests
14 o 8 mils
és igual el donatiu
aunque siga un euro
vull dir
qualsevol donatiu
que li pugui arribar
a l'Òscar
per acumular
cèntims
per poder fer
aquest projecte
serà benvingut
llavors l'únic que hem de fer
és posar-se en contacte
a través de la web del club
i estarem
en disposició
d'atendre
qualsevol persona
que vulgui ajudar
l'Òscar
en aquest projecte
de la quantitat que sigui
el club és el club a picadors
eh?
el club a picadors
efectivament
és un club
doncs realment
que li estem donant
tot el suport necessari
a l'Òscar
doncs per aquesta empenta
amb l'enfoc
que li ha donat
doncs estar envoltat
d'amics
i de companys
donar una
un caliu especial
en una carrera
m'ho ha dit
molt bé Darío
és la marca
que distingeix
de qualsevol altra
campanya
de voler acabar
una col·lecció
no és el sentit
que li dóna l'Òscar
i com a club
realment
estem molt orgullosos
que hi hagi
una persona
que tingui una carrera
amb aquest contingut
tant moral
com esportiu
sí
d'això home
que acomiadem com cal
el Xavi Gros
perquè se'n setella
la vina telefònica
no el tenim ja
se'n setella
amb el Pallars
i amb Madrid
amb el Xavi Gros
i amb el Darío Rodríguez
el Xavi el tenim encara
per aquí
no el Xavi
no
ja no el tenim
però anem
si us sembla
des de aquí
el s'acomiadem
és la neu
és la neu
s'acumula la neu
a les cintes telefòniques
i llavors cauen
són coses que passen
us sembla que anem
a parlar d'esquí
perquè hi ha neu a tot arreu
anem parat pel programa
i volem regalar
amb algun dels urgents
que ens escolten ara
un forfe
perquè pugueu anar
a practicar
atenció
l'esquí nocturn
l'esquí nocturn
a Macella
l'estrena d'aquest
esquí nocturn
es farà amb una baixada
de torxes
serà per tant
molt espectacular
una baixada de torxes inaugural
el proper 20 de desembre
avui fa una setmana
aproximadament
exactament que van obrir
portes a Macella
i podem parlar
amb el portaveu
de l'estació
que és el Ramon Boté
que el tenim a l'altre
de la fi telefònic
Ramon, bon dia
bon dia
des de Macella
com esteu?
molt bé
doncs mira, molt contents
perquè ara fa una setmana
vam obrir la temporada
2013-14
i vam ser els primers
del Pirineu
és que tu anava a dir
que vas ser
el primer a obrir portes
sí, sí
de fet és que
cap al 15 de novembre
aquells dies
que les muntanyes
d'aquí Tarragona
ploia tant
el Pirineu Oriental
va estar anavant molt
i ens va permetre
obrir abans
abans del que havíem previst
o sigui aquest dijous passat
ja vam obrir
i ja estem oberts
cada dia de la setmana
bon dia Ramon
bon dia Jordi
què tal?
com està la neu?
va, explica'ns
explica'ns que jo tinc amics
aquí treballant
aquí a Macella
que ja m'estan posant
les dents llargues
sí, sí, sí
és normal que et facin
les dents llargues
perquè les condicions
són pràcticament
de ple d'hivern
a part de la nevada
de la levantada
de fa 15 dies
ens trobem en una circumstància
que està fent molt de fred
i ens permet
mantenir la neu
amb molta qualitat
de fet aquí a Macella
tenim gruixos
que oscilien entre el mig metre
i gairebé el metro
a cotes altes
i sobretot
totes les pistes
que estan dintre del bosc
que són les que estan
més a recer del vent
mantenen la neu excel·lent
perfecte
i donaré molts records
al Marc d'aquí
al Marc Gasco
és molt amic
fa molts anys
i ja et dic
m'està posant les dents llargues
i no crec que et trigui massa
el problema serà
que a la Puríssima
estareu a peta
sí, sí, sí
doncs ja li donarem
els records al Marc
i suposo que sí
que a la Puríssima
la gent estarà molt animada
una mica
i comencem l'hivern
com toca
una mica el sentit
de les reserves
dels hotels d'aquí a la Vall
és que aquests dies
hi haurà molta gent
de fet aquest primer cap de setmana
de temporada
hi ha hagut molta gent
i és que de fet
la gent respon
a les bones condicions
de neu
quan hi ha bona neu
la gent puja
i la gent disfruta
de l'esquí
Rebó
a partir del dia 20
obriríeu totes les pistes
de nit
o només un sector
de l'estació
com anirà això
i també crec que hi haurà
un forfei de temporada
de l'octurn
si no ho ha xerrat
exacte
primer de tot dir-vos
que la gran novetat
de la temporada
com molt bé ho ha anunciat
amb l'esquí nocturn
tindrem un total
de 13 quilòmetres
perdó
13 pistes obertes
amb 10 quilòmetres il·luminats
i a partir del 20 de desembre
i així fins a l'1 de març
durant 24 nits
tindrem oberts
els divendres
i els dissabtes
de 6 a 9 del vespre
amb totes les pistes
de nit obertes
perquè pugueu disfrutar
de la nit
i de les estrelles
i pugueu disfrutar
de l'esquí
i del surf
Escolta Ramon
sóc l'Òscar Cadillac
Bon dia
Bon dia Òscar
Enhorabona i felicitats
i excel·lència per la neu
però
tenim que venir amb el frontal
o ens hem d'il·luminar
amb els estels
o estar il·luminats
Nosaltres anirem
esquí sota les estrelles
de tota manera
hem posat
des de la cota 2000
fins a 1600
o sigui
amb 400 metres
de desnevell
un total de 104 faroles
que el que fan
és il·luminar les pistes
per tant
no cal ni un portal frontal
ni portar torxes
malgrat
que inaugurarem
amb una baixada
de torxes
el dia 20
serà un esquí
espectacular
i al mateix temps
i alhora romàntic
perquè sota els estels
i les torxes
doncs és
una bona inauguració
de temporada
i nosaltres
per donar-li una mica
de valor afegit
al tema nocturn
al tema d'esquiar
i de lliscar
sota el firmament
i sota les estrelles
també ampliarem
l'oferta
del tema
de la restauració
i el qui vulgui
un cop acabada
l'esquiada
podrà venir a fer
una fondir
un arreglet
o una torrada
per acabar
de redonir
la jornada
d'esquí
al vespre
doncs mireu
si voleu més informació
entreu a la pàgina web
de Macella
que la trobaréu fàcilment
al perfil de Facebook
de la sessió
també
al Facebook
doncs
facebook.com
si busqueu
busqueu Macella
i trobareu-lo seguidament
o si no
al Twitter
també
arroba
Macella
Pirineu
tota la informació
d'aquesta
obertura nocturna
a partir del dia 20
de desembre
Ramon
sorteixem
un forfet
sembla?
perfecte
però t'hem de deixar
perfecte
moltes gràcies
només convidar-vos
a provar-ho
de l'esquí nocturne
que és la gran novetat
ho farem
ho farem
la racleta aquesta
la tindrem que tastar
molt bé
donar la forta tastada
Ramon Boté
gràcies
gràcies a vosaltres
doncs vinga
línies obertes
dos minuts
per arreglar
aquest forfet
977-24-4767
977-24-4767
anem fent una pregunta
no?
perquè no és un forfet
no?
o què?
posem difícil o fàcil?
que és el primer dia
va
què fem?
Òscar
fàcil o difícil?
fàcil?
fàcil
fàcil
fàcil
tenim algú
telèfon ja?
no?
doncs vinga
podeu trucar
977-24-4767
tenim darrere
un minut i mig
perquè ens truqueu
o sigui
ben trucada
doncs vinga
ràpidament
obrim
saludem
hola bon dia
hola bon dia
el teu nom?
Abel García
Abel
des d'on ens truques?
de Tarragona
de Tarragona ciutat
ets esquiador?
sí
sí
què et sembla el programa
el Pont de Mauma?
perdó?
no em dient
què et sembla el programa?
el Pont de Mauma
què et sembla?
ah bé
bé
si fas només esquí
o també fas escalada
fas alpinisme
no no
faig
es nou
es nou
o sigui que tens ganes
de provar aquest forcè nocturn
no?
sí sí
Daniel encara no he esquiat mai
recordes quantes pistes
he dit que estan obertes
al Ramon Boté?
per la nit?
sí
és un número d'aquells
que a vegades no agrada dir
saps a quin número
que no agrada gens?
ràpid ràpid
3 potser
passa-li 10 més
va suma-li 10
vinga suma-li 10
perdó?
suma-li 10
suma-li 10
30
perfecte
molt bé
bravo
bravo
enhorabona
no pengis que t'acafem les dades
d'acord?
molt bé
no pengis eh
gràcies
vinga enhorabona
se'n va esquiar de nit a Macella
i anirem eh
això s'ha de provar
tant i tant
tota una experiència
recordeu la postal eh
la postal perquè us l'envin des del camp base
del Brock Pit
Òscar gràcies per acompanyar-nos una vegada més
gràcies a vosaltres
i la derabona per la via d'àctia
Richi gràcies
moltíssimes gràcies a vosaltres
i també a Jura Maria gràcies
gràcies Josep
ha sigut un molt gust d'acompanyat
tornem d'aquí 15 dies no?
i tant
ãy vampnortha
direct
a
thank you
thank you
thank you
thank you
yes
thank you
thank you
thank you
thank you
thank you
thank you
thank you
thank you
thank you
thank you
thank you
thank you
thank you
thank you
thank you
thank you
thank youare you los podcastôats