Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
A DIY!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Deia abans que és un club dels més recents, no?, a la Biblioteca.
Sí.
Fa poquet que el feu.
Fa tres anys que l'estem fent.
Però sí que és per fer una bolus.
I estem agafant nous perfils perquè és allò que diuen de la Unió fa la força.
Doncs ara estem en una línia de treball que col·laborem amb altres entitats d'aquí a Tarragona
que també estan implicades en el tema del foment de la lectura
i el major coneixement de la llengua catalana,
com són especialment el Consorci per la Normalització Lingüística.
Amb ells hi col·laborem.
Fins i tot algun dia venen, ja pactem els dies que venen alguns dels professors
per portar alguna de les reunions.
I després, sobretot, en la conversa també.
O sigui, hem ampliat de lectura fàcil, hem passat a fer grups de conversa.
Ah, sí, ara feu conversa també?
Sí.
Molt bé.
Per tant, sí, és una manera de...
Qui ho fa per afiançar més la llengua i la parla,
doncs que després de la lectura ens quedem una estona més
i fem conversa sobre un tema, doncs és una cosa que s'agraeix.
Per tant, està relacionat amb el tema de la lectura
i es fan les mateixes sessions.
Quan quedeu per al club, doncs...
Sí, de 5 a 6 és la lectura fàcil, dues vegades al mes,
i de 6 a 7 iniciem la conversa, que aquest any és prou variada.
Aquest any va sobre la ciutat de Tarragona, la conversa sempre és.
Hem parlat un dia de les Rambles, un dia vam parlar dels passejos que hi ha,
de les platges, i cadascú hi pot i el que sigui, no?
Si jo em vaig a banyar aquí, jo em vaig a banyar allà,
o com les trobes, o quina qualitat de l'aigua hi trobes...
És a dir, que es tracta d'iniciar una conversa que sigui participativa
i que no només aquell que més sap pugui participar-hi,
sinó que tothom hi pugui aportar alguna cosa.
Avui parlarem de la para alta.
Avui parlarem de la para alta de Tarragona,
dels seus carrers i dels seus edificis.
Ho preparem, lògicament,
i doncs sempre hi ha aquella persona
que hi ha algun edifici que no coneix massa la història, no?
I els altres són els...
O sigui, el moderador enceta el tema,
però després són els altres participants
els que van anant aportant coses
que ells saben sobre aquella qüestió.
Un dia ens n'anyarem al Mercat Central.
Ah, hi anireu?
El mes que ve.
Sortireu?
No, no, no hi anirem.
Ah, val, val.
Se suposa que ell el coneix.
També estaria bé, però no,
farem venir al Mercat d'allí, diem-ne.
No, per conèixer una mica també,
per entrar en el tema del vocabulari
de diferents fruites i hortalisses
que de vegades aquests noms costa, no?
I tant.
Els tens més apresos en castellà o en una altra llengua, no?
És a dir, que és força variat.
I un altre dia parlarem del món casteller.
Molt bé.
I vindrà el Xavier Brutons,
que és un dels professors del Consorci,
i a més a més és coneixedor del món casteller,
i ha guanyat el Premi Espiridio
enguany per una obra que tracta sobre literatura
i el món casteller.
Per tant, serà la persona que...
El dia que fem conversa sobre els castells,
doncs bé, com que hi ha un argot propi del món casteller,
doncs ens l'oferim a ell.
Déu-n'hi-do, doncs si que ho teniu programat.
Això em passa dues vegades al mes, dius?
Dues vegades al mes, sí.
A vegades són tres, però...
Us reuniu al mes.
El mes de març són dues vegades al mes,
dos dimarts al mes.
Us reuniu amb més freqüència, doncs,
que els altres clubs de lectura?
Sí.
Que també la filosofia és diferent,
perquè aquí el que feu és llegir junts, no?
Llegim junts, el llibre és adaptat,
i a vegades amb dues sessions de lectura n'hi ha prou,
i si falta alguna coseta,
doncs ens ho acabem de llegir a casa.
Llibres adaptats que avui la Cristina
me n'ha portat un parell,
suposo que són els dos que toca per llegir ara properament, no?
Els que hem començat ja...
Bé, sí, com dius,
les dues lectures que tenim ara properament
són el doctor Jekyll i Mr. Hyde,
de Robert Louis Stevenson,
i després llegirem L'home invisible.
El doctor Jekyll ja l'hem iniciat,
i L'home invisible és la lectura que tindrem el proper mes,
que és del Wells.
Saps que el veig una mica més complicat,
aquest home invisible?
Potser ho és.
Més complert, no complicat, sinó més complert.
Més complert.
Perquè, clar, aquí són llibres adaptats,
i realment allò que dèiem són frases senzilles,
sense...
Bé, es despulla la frase de moltes qüestions,
sense perdre l'essència,
però suposo que...
Sense anar en van i enrere,
sempre és una redacció tota lineal.
Però dins d'aquí hi ha nivells, també, no?
Dins d'aquí hi ha nivells, sí.
Diguem-ne que aquests són exemples de nivells diferents,
i a més a més, si t'hi fixes,
no són de la mateixa col·lecció,
són d'editorial diferent,
i això també...
Per a qui se li fas una mica estrany,
penseu en...
Potser esteu més familiaritzats amb els llibres d'anglès,
això en l'anglès,
que és un d'aquests idiomes
que ja fa molt de temps que es plantegen
moltes qüestions didàctiques, no?,
de com aprendre-li i ensenyar-lo,
ho tenen ja molt assumit.
Segurament heu vist els llibrets, doncs, primets,
i això amb diferents nivells.
Corresponen a diferents nivells.
El Wells, que potser és el que tu has dit,
que potser es presenta amb una certa dificultat,
ara aquí no ho he portat,
però va acompanyat d'un CD.
Això també és una ajuda
per a la persona que ho vol escoltar a casa
i pot escoltar exactament
tal com es pronuncia.
Exacte.
Fins ara, potser la diferència
és que fins ara havíem llegit novel·les
de la literatura universal,
però que podríem dir
que eren del gènere d'aventures,
com ara, doncs,
L'illa del Tresor,
o La crida al bosc,
o Els contes de Canterville,
i aquestes dues noves propostes
sí que són una mica diferents
perquè ens introdueixen una mica
en un món més de ficció.
Són dos grans clàssics, eh, també.
Dos grans clàssics,
però que tenen a veure
una mica amb el misteri
i una mica amb la intriga, no?
El cas del doctor Jekyll i Mr. Hyde
ens narra el perillós experiment científic
que un dia decideix fer
un prestigiós metge de Londres
que descobreix una poció màgica
que permet el desdoblament
de la personalitat.
Llavors, ell mateix,
provant la poció aquesta,
es converteix,
el doctor Jekyll passa a ser
Mr. Hyde,
un home de format
que és capaç de cometre
els crims més horrorosos, no?
Jekyll arriba a no poder controlar
aquestes dues personalitats.
d'aquí recordareu tots
que se n'han fet moltes versions
al cinema
des de l'any ja,
des de l'any 31,
des de l'any 1920
ja hi va haver una primera pel·lícula muda
que anerrava
aquesta lectura.
L'any 31
hi va tornar a haver
una altra pel·lícula.
L'any 41,
una de, potser,
de les més conegudes,
jo aquesta la recordo força,
amb Spencer Tracy
i Ingrid Bergman.
Després hi ha
Hyde & Hart,
va ser una versió paròdica
amb el Bugs Bunny,
és a dir,
que s'ha adaptat
en molts formats.
És un tema d'aquests universals.
I continuem,
o sigui,
en clau de comèdia
també s'ha adaptat,
és a dir,
que a vegades tenim
les versions tan adaptades
que perds una mica el referent
i necessites,
jo crec que la gent d'ara
a vegades
els arriben versions tan adaptades
que el referent
no saben d'on ve,
doncs ve d'un autor
anglès
del segle XIX,
que és el Robert Louis Stevenson.
De fet,
ha sigut molt curiós
perquè, a veure,
això del doctor
Jack Lemesterheit,
jo crec que més o menys
tots ho tenim al cap.
Si m'haguessis preguntat
qui era l'autor,
no t'ho hauria sabut dir.
Doncs el de l'illa del tresor.
Aquest quedarà ara?
Sí.
Potser...
I les dues són famoses,
però a l'Estiven
són a mi de ben passa.
Potser el recordo més
per ser l'autor
de l'illa del tresor.
Sí, sí, sí.
És un autor
que ha quedat molt associat
amb...
I aquesta obra
és d'aquelles
que transcendeix a l'autor.
Es queda una mica
sense autor, no?
Sí, perquè a més
ja s'agafa allò
el tema del...
Ja és un tema, eh?
de la doctor Jekyll i Mr. Hyde
i el tema del vell i el mal.
I perquè l'ha agafat molta gent.
Exacte.
L'ha agafat...
El paradigma.
El paradigma, això,
del plantejament
d'una obra
que parla del vell i el mal.
Per tant,
té unes connotacions
religioses importants.
I després,
la psicoanàlisi
també s'ha agafat molt
amb aquests temes.
I el referent
del professor Boig,
allò que...
Sí, sí, sí.
que acaba embugint
pel seu propi projecte.
Això també hi ha
moltes altres coses.
també hi ha el Dràcul,
em sembla que també
s'hi sembla, no?,
amb aquest tema.
Llavors,
és un tema
que ha acabat
sent més famós
que el propi autor.
A veure com anirà,
a veure si ens agradarà.
Potser ens agradarà
més el tema
de les aventures.
Perquè l'home invisible
també presenta això,
un home que apareix
un dia en un poble.
A l'home invisible
està molt bé, eh, també.
Un home, sí,
tot tipus mòmia, no?
Tot amb barret,
tipus mòmia,
amb ulleres,
que no es deixa veure.
I allí comencen
a passar diferents assassinats
i diferents relats
misteriosos,
bueno, coses misterioses.
Vull dir que
se'n va una mica
de les línies
que hem estat fent
fins ara.
Però bé,
tot és provar-ho.
I després tenim una
que en tinc moltes ganes
de fer,
perquè a més a més ve
el dia 8 de març,
que és el Dia Internacional
de les Dones,
i farem una lectura
de nova creació.
Totes aquestes
són adaptacions.
Hi ha pocs autors
que es dediquen
a la creació
de novel·les
que no són adaptades,
sinó que ja són,
la seva versió original
ja és un format fàcil.
Molt bé.
La que llegirem,
però la farem
al mes de maig,
perquè per una qüestió
de logística,
però es titula
Trampa de foc,
de l'autora,
es diu Núria Martí.
Trampa de foc,
narra l'incendi
que hi va haver
el 1911
amb una fàbrica tèxtil
dels Estats Units,
una fàbrica
que es deia Triangle.
I que aquelles dones,
doncs,
treballant
12 hores al dia,
l'incendi,
el malaurat accident
que van patir
aquelles dones,
doncs,
va ser
un revulsiu
per guanyar drets
en el sentit
laboral,
no?
De les persones,
no només de les dones.
És una mica el que es commemora,
no?,
quan celebrem el Dia
de la Dona Treballadora,
seria això?
Hi ha moltes versions,
però doncs,
una és aquesta,
i de fet,
en aquest llibre,
doncs,
té l'interès
que els apropes
amb una qüestió
més de tocar
peus a terra
que potser
aquestes altres novel·les
adaptades,
no?
I ens ve molt de gust
de llegir-la.
Trampa de foc,
de Núria Martí.
Si algú s'està escoltant,
es vol apuntar
en algun d'aquests
clubs de lectura fàcils,
si diu,
mira,
jo l'home invisible no,
però doctor J.
Clemester Heights sí,
poden triar,
no cal que vinguin a totes.
Com ho fan?
Home,
t'apuntes,
les programacions
són trimestrals
perquè qui s'apunti
tingui més o menys
un seguiment
dels menys dels tres mesos
per provar-ho.
Evidentment,
si un dia no es pot venir,
no es pot venir,
però doncs,
ja fem,
no fem inscripcions allò anuals,
sinó trimestrals,
saps?
I ara estem a la meitat,
o sigui,
vam començar,
estem a la meitat,
almenys,
estem a les lectures
del febrer
iniciades al gener
i ens queda el mes de març.
Per tant,
ja seria per començar a l'abril,
diguem.
Bé,
sí,
sí,
més o menys sí.
Però vaja,
que passin per la biblioteca,
demanin informació.
Sí,
a veure si hi ha llibres disponibles,
doncs,
s'hi poden apuntar.
Es pot incloure ja.
Sí,
si algú li ve molt de gust
el tema de la ciència-ficció,
o,
doncs bé,
ho pot fer.
Molt bé.
Doncs això són els clubs de lectura fàcil,
és el que ens venia a explicar avui
la Cristina Barber,
la coordinadora dels clubs de lectura,
però abans de marxar li demanem
si ens pot fer una mica també de visió
de les activitats que tenim a la Bíblia
aquesta setmana.
Avui a la tarda,
a l'hora del conte,
més un taller
per a nens petits,
a partir de cinc anys,
es titula
Dues rodes idèntiques
i altres contes
a càrrec de la Ima Pujol.
Això és avui a la tarda,
o sigui,
una activitat pels més petits.
Demà dimícres
tenim força
activitat a la biblioteca.
La primera és a les 6 de la tarda
i es diu
Posa't en forma
amb l'art contemporani,
que és el final
d'un curs introductori
que s'ha fet
a l'art contemporani
a càrrec de Jordi Ribas,
del Centre d'Art Contemporani
de Tarragona.
Demà és l'última sessió,
que se n'anen fent
tots els dimecres,
cada dimecres d'aquest mes.
Això a les 6
i a les 7
tenim
el comentari
del cicle
Llibres i serendípia,
que ja el vam venir a presentar
el seu dia.
El primer llibre,
no sé si recordaràs,
que és
La societat literària
i de pastís de pela de patata
de Gernseng,
de la bibliotecària
i escriptora
Mary Ann Schaffer
i Anne Barrows,
que era la seva neboda
que va acabar el llibre
quan la seva tieta
ja no va poder
continuar escrivint-lo.
Doncs demà
fem aquest comentari
i em penso
que serem molta gent.
Sí?
Ha triomfat aquest llibre.
Sí,
de moment sí,
perquè és un cicle
que és avallidor de fer,
és una mica...
està pensat
per agafar un gran públic.
A més a més,
diguem-ne que l'objectiu
s'ha complert.
S'ha complert.
Almenys l'han llegit.
Després,
si vindran a comentar-lo o no,
això no se sabrà fins demà,
però doncs
esperem que sí.
Dijous.
dues activitats
a les quals
s'hi pot venir
si abans
s'han escrit
prèviament,
que són
el taller d'Argus,
que és el taller
per explicar
com funciona
el catàleg
de la biblioteca,
que té el seu què,
perquè a vegades
tot això també es complica,
és un catàleg
que pot ser
només de la biblioteca,
però pot ser un catàleg
que accedeix
a totes les biblioteques
públiques de Catalunya,
i això es fa
de 10 a 11 del matí
amb inscripció prèvia,
el dijous.
I a la tarda,
a les 5 de la tarda,
hi ha una exposició
guiada
al carrer Major
número 14,
que es diu
Avancem amb el català,
30 anys
treballant per la llengua.
Recordeu
aquella nena
que venia
a fer-nos
propaganda
del català,
que era la norma?
Doncs
els cartells
de la norma
durant aquests 30 anys
estan exposats
en aquesta exposició
que es fa
amb motiu
de
dels 30 anys
de la norma.
Al carrer Major,
a les 5 de la tarda
amb inscripció prèvia.
A les 6,
dijous
28 a les 6,
desvellem
els enigmes
dels llibres.
Els llibres
són
El món d'Ulisses
i l'Odissea,
i els dibuixos
són
de la Pilarín Vallès.
Després,
a dos quart de set,
hi ha un club
de còmics
que es comenta
l'obra
al corto maltès,
La balada
de la Mar Salada.
Aquí hi ha un petit canvi
perquè normalment
el club de còmics
es reunia els dissabtes
i ara hi ha un canvi
i es reuniran
els divendres,
ai,
el dijous
a les 2,
quart de 6,
a les 2,
quart de 7,
perdó.
i després,
l'activitat estrella
d'aquesta setmana
que és
l'estrena
del cicle
Cinema en català
i més a prop,
una pel·lícula
que ja ho hem explicat
una mica,
ja n'hem parlat també,
però
és una iniciativa
de la Direcció General
de Política Lingüística,
del Consorci
per la Normalització
Lingüística,
d'Òmnium Cultural
del Tarragonès
i de la pròpia Biblioteca Pública,
o sigui,
organismes
que estan dedicats
al foment
i a la difusió
de la llengua catalana,
que s'han ajuntat
amb l'objectiu
de treballar
i apropar
al cinema.
Com?
Doncs oferint
una pel·lícula
gratuïtament
en català,
una pel·lícula al mes
i la projecció
es fa
als Serveis Territorials
de Cultura,
que és el carrer Major
número 14.
Quina toca
i quant aquest mes?
Aquest mes
es comença
amb la projecció
de la pel·lícula
Eva,
dirigida per
Quique Maillo,
una pel·lícula
reconeguda
i premiada
als premis,
als darrers
o als anteriors
premis
a les 8 del vespre.
Quin dia?
Del dia 28,
dijous 28.
D'aquí dijous 28?
És un dijous al mes.
Un dijous al mes,
dijous 28,
l'Eva
als Serveis Territorials
a les 8 del vespre.
A les 8 del vespre,
a Cultura.
Molt bé,
bones notícies,
doncs,
Cristina,
per bé,
moltíssimes gràcies
i, en fi,
records a tota la gent
de la biblioteca.
Els hi donaré.
Moltes gràcies.
Gràcies.