Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
parlar d'un curs que es diu
Posat en forma amb l'art contemporani
que és un curs que va néixer
de la iniciativa de la petició
del Museu de Valls al Catarragona
per fer un curs d'introducció
a l'art contemporani
i d'aquesta coordinació
entre el Museu de Valls i el Catarragona
sobretot amb el Jordi Ribas
que és qui ha dissenyat el curs
i qui l'imparteix
es va començar a fer la primera edició
d'aquest curs, un curs que després
s'ha fet a la Biblioteca Pública
i cada vegada s'ha anat
extenent a més llocs
però jo crec que és millor que ens ho expliqui el Jordi
Sí, ens agradava molt
avui també convidar
a la Dolors i al Jordi
perquè d'alguna manera hem viscut
la repercussió d'aquest curs
amb els seus públics, amb els seus usuaris
i el Centre d'Art
que ja sabeu que no té un espai físic
però que treballa sempre amb col·laboració
li ha anat molt bé que espais com la Biblioteca
o el Museu l'acollissin a aquest curs
com deia la Celi, va ser una proposta del Museu de Valls
que ens va fer al Centre d'Art
d'intentar generar un curs
pensat per públic general
el públic general sempre sembla fatal
però vol dir tota aquella gent que potser
no coneix l'art contemporani
i el vol conèixer
i per tant el curs s'havia de donar
o ha de donar eines d'aproximació
a l'art contemporani
i es pensa com unes quatre sessions
de l'údico reflexives
a l'entorn de l'art contemporani
Com ha anat?
Com ha anat?
Home, jo diria que ha anat molt bé
ha anat molt bé
per dues coses
una, perquè
per la gent que hi ha participat
a Valls
érem 27
les persones que participaven en el curs
i nosaltres ho valorem
d'una forma molt positiva
i segon per la tipologia de públic
de fet
quan nosaltres vam estar parlant
amb el Centre d'Art
d'aquest curs
pensàvem que
hi ha molta gent
que el tema de l'art contemporani
li fa molta por
és un tema llunyà
és un tema que a vegades
sembla que
no hi hagi referents
i precisament és l'art
que ens hauria de ser més proper
perquè és l'art
que s'està creant
en els nostres dies
llavors
l'intenció era això
era dir, doncs
mirem de donar
una petita pauta
a la gent
més que tot perquè
quan s'enfronti davant
d'una peça d'art
d'art contemporani
vegi que això
li pot agradar o no
li pot agradar
però que aquí
darrere hi ha tot un sentit
hi ha un treball
i que com a mínim
faci una reflexió
mínima
abans de
de dir
ah, això no té cap valor
bé
nosaltres
l'experiència
a la biblioteca
ha sigut
molt positiva
sobretot
perquè
va crear
una expectació
jo crec
entre la gent
que bueno
a part de la
a més a més
de la bona acollida
hi havia
una
una
a veure
la
preguntava
a vegades
les persones
preguntaven
i
bueno
i quan es tornarà a fer
perquè és clar
vull dir
i com
realment
jo crec que
es va quedar
es va quedar
gent
per
poder entrar al curs
i
ja dic
la bona acollida
és
va ser clara
i sobretot
a nosaltres
com a
com a biblioteca
ens va
ens va
agradar
treballar
també
la bibliografia
treballar
els recursos
que hi ha
a la biblioteca
perquè entenem
que
la
les biblioteques
cada vegada més
són llocs
de recursos
i són llocs
una mica
per aquests
per tots els perfils
de
de públic
valorar
llavors
que
qui va venir
gent
amb aquesta
amb aquesta inquietud
i que
tant eren joves
com gent gran
com
molt positivament
aquesta
aquesta
barreja
de perfils
que vam tenir
a la
a la biblioteca
i tots
molt satisfets
jo penso que es van quedar
amb les ganes
de dir
volem una mica més
és cert que a mi
jo m'ho vaig passar molt bé
tant al Valls
com a
com a
la biblioteca
i m'ho estic passant molt bé
al Vendrell
perquè ara estem fent
al Vendrell
i estic convençut que m'ho passaré
molt bé a Reus
perquè aquest mateix curs
es repetirà a Reus
sobretot
perquè hi ha aquesta actitud
del públic
que té ganes
d'aprendre
i té moltes ganes
de compartir
també el que sap
perquè és cert
que l'art contemporani
sembla que sigui
una cosa molt llunyana
i no ho és tant
i resulta que tots
encara que
ens sembla que no
que ens quedi lluny
ho tenim més a prop
i en coneixem més
del que
i descobrir a cada lloc
que la gent en sap
abans hora
ja és una alegria
perquè ells mateixos
també estan molt contents
de veure que
l'art contemporani
doncs
és una cosa molt propera
i a un lloc i a l'altre
hi va haver molt bona recepció
i és cert
que hi havia com unes ganes
de més
perquè quatre sessions
es fan molt curtes
evidentment
vuit hores
és molt poc
per poder
explicar tot
el que és l'art contemporani
qualsevol matèria
sempre demana
molt de temps
però també és molt positiu
que acabem el curs
i demanem
en volem més
quan farem el segon
o quan farem la profunditat
d'això
perquè s'obrien molts temes
jo crec que
tant tu Jordi
com tu les vau veure
que a cada sessió
passaven coses
molt diferents
i la gent
doncs preguntava
coses que a vegades
potser no estaven
en el programa
però
permetien
que la reflexió
és molt més enllà
quan va venir
al nostre cas
el Jordi Arola
per exemple
va ser
molt
jo crec que
la sessió
tot plegat
va
resultar
també
molt
a veure
una mica
parlar
amb aquest nivell
de tu a tu
i preguntar
i fer
aquest
aquest
aquest feedback
aquest diàleg
amb l'artista
clar
el curs
anava molt bé
com dius
perquè
a cada
lloc
se convidava
un artista
se convida
un artista
al territori
i això
era un plus
és un recurs
més
per la gent
de conèixer
que els artistes
vius
estan molt a prop
i parlen
com nosaltres
i ens poden explicar
l'obra
no era molt directa
per tant
el Jordi Arola
va venir
a la biblioteca
la Lídia Porcar
va venir
a Valls
i això
era una manera
encara més
de posar
alicient
del curs
jo cada vegada
que n'he viscut
un d'aquest
amb l'artista
que són artistes
escollits
per l'irradiador
però que són artistes
del territori
t'adones que seria
molt guapo
que els altres
usuaris
dels altres llocs
que han vingut
del curs
també vinguessin
a la sessió
que s'han perdut
perquè
segurament
entraria molt
i per tant
només amb els artistes
ja podrien tenir
por de tant forma
per estona
el Jordi
ha apuntat
digues Jordi
digues
no no no
jo sé
perquè
incidiria molt
en el tema
de la varietat
d'edats
i la varietat
de procedències
és a dir
no és un curs
en el qual
doncs
almenys en el cas
d'abans
jo suposo
que també
de Tarragona
exactament igual
no és un curs
en el qual
hi participem
la gent
que li agrada
l'art contemporàni
sinó que
era gent
molt variada
des de mestres
fins
estudiants
fins a
gent
que tenia
oficis
molt diversos
i edats
molt diverses
nosaltres
per exemple
la persona més gran
va fer 90 anys
aquests dies
que
que
que estaven
fent el curs
i el més jove
va dir tindre
20 anys
justets
20 anys justets
per tant
això
això penso
que és una
de les virtuts
i de les riqueses
d'aquest curs
i de la
i que per tant
doncs
ara que doncs
s'ha d'anar a fer unes reus
doncs jo diria
si hi ha algú de reus
que en senti
doncs que s'ho aprofiti
i si hi ha algú de Tarragona
doncs també que aprofiti
si vol anar a reus
o on sigui
perquè
si té curiositat
i els alumnes
que teníem
sobretot
són gent curiosa
si tens curiositat
aquest curs
és per tu
anava a dir Jordi
és que m'han sortit de puntetes
que ho ha dit
però
que fa por
que fa certa por
per què creieu
que fa aquesta por
l'art contemporani
o respecte
no sé
desmaneixement
bé
segurament
jo crec que és un lloc comú
perquè quan t'hi acostes
aquest lloc comú
descobreixes
que no fa tanta por
o sigui
és un
un prejudici
si es pot dir així
i
en tenim molts
no
són persones
que tenim prejudicis
i
a vegades
ens costa
que algú
ens digui
que no fa por
però jo diria que no és tan generalitzat
però també a mi el que més m'agrada
d'aquests dos cursos
o de tots els que han fet
és que
la gent en té ganes
o sigui
que
no és una cosa tan llunyant
això l'art contemporani
i per tant
al centre d'art
per exemple
això li anava molt bé
aquesta
aquesta aproximació
a l'actitud
de la gent
que vol aprendre
també de cap a aquesta via
per tant
el centre d'art
no és una cosa raríssima
o
l'art contemporani
no és una cosa
que és per quatre
és evident que
si hi haguéssim més recursos
per poder acostar
l'art contemporani
a la població
veuríem que no fa tanta por
jo crec que és més
un desconeixement
de fet
aquest és un curs
que ens va molt bé
també des del centre
podríais parlar
Dolors
no és igual
ens va molt bé
també des del centre
perquè
no només
ens està apropant
a Valls
ens està apropant
al territori
al Vendrell
llarreu
tot arreu
on anem
sinó que a més
a més
ens està
apropant
a un tipus
de públic
que potser
no arribaríem
d'una altra manera
i que en canvi
amb aquesta prèvia
amb aquesta
breu introducció
sí que ja s'acostaran
a les activitats
que fem des del centre
i de fet
ja des del centre
quan estem programant
estem ja
pensant
de quina manera
seguim en contacte
amb aquesta gent
i de quina manera
els tornem a fer
noves propostes
en aquesta gent
en concret
per seguir evolucionant
amb ells
Dolors
bé
només
quan
m'ha suggerit
quan parlava
el Jordi
que potser sí
que fa por
jo penso que
lògicament
al seu costat
d'aquesta
una mica
aquest desconeixement
a vegades
i que tampoc
és cert
que estava dient
la gent ve
i no té
tal desconeixement
però al seu costat
hi ha també
sobretot
unes ganes
d'apropar-s'hi
i de conèixer-ho
justament
perquè està
aquesta inquietud
que
m'ha sobtat
perquè
sí que és constatar
que
és un tema
que interessa
i interessa
segurament
molt més
del que
en un principi
pots pensar
de què dius
bueno
sí
sí que interessa
i sí que
agrada
i la gent
té ganes
de
bueno
de tenir
aquest acompanyament
potser
diria
no
de tenir
aquest acompanyament
amb
amb un tema
com l'art contemporani
que
sí
sí sí
val a dir
també una altra cosa
que passava a Tarragona
i que ha sigut una mica
fruit de la col·laboració
amb Valls
que el curs de Tarragona
ha continuat
amb col·laboració
amb el CRP
amb el Centre de Recursos
del Tarragonès
perquè mestres
que es van apuntar
a Tarragona
poguessin
seguir ampliant
una mica més
el temari
i això
transportar-ho a l'aula
segurament
és un dels altres objectius
que pot tenir
qualsevol institució artística
que vol treballar
en col·laboració
amb l'educació
ja sabem que l'educació
és un paper clau
o té un paper clau
en la cultura
i en aquest cas
el curs
del Poet en Forma
ens ha anat molt bé
també per fer aquest pont
i per tant
això no era per tothom
però hi havia uns quants
unes quantes persones
que poden seguir
treballant amb nosaltres
amb el Poet en Forma
no tenim més temps
oi?
No, però ja
no, però n'hi diurem més
perquè com deia el Jordi
com deia la Celi
el programa continua
és a dir que anirem parlant
d'aquest
d'aquest programa
o posa't en Forma
en l'art contemporani
Jordi, París i Dolors
Aumei
gràcies per acompanyar-nos
us podeu quedar
o podeu
en fi
podeu ser aquí
com vulgueu
quedeu-vos
us quedeu una estoneta?
Dolors
perquè ara es farà una proposta
us acompanyem
una proposta de dins
i una altra de fora
Bé, la proposta
ja sabeu que a cada programa
intentem donar dues pistes
perquè
puguem continuar
coneixent coses
del territori
de l'art contemporani
la proposta
dins del camp
és una exposició
del centre de lectura
de Reus
que es diu
Lectures del centre
que fins a final
de mes de març
es pot veure
el centre de lectura
i ens agrada
perquè és una exposició
col·lectiva
que convida artistes
vius
contemporanis
que intervinguin
directament
dintre l'espai
del centre de lectura
centre de lectura
una institució cultural
molt potent al territori
centenària
més que centenària
i que ha fet
sempre una
una aposta clara
per l'art contemporani
evidentment
de cada moment
i en aquest cas
ha convidat artistes
com ara
el Jordi Valló
l'Ester Ferrando
l'Albert Calvet
l'Ester Fabregat
l'Àngel Pomerol
i em sembla
que potser me'n deixo un
a intervenir directament
en els seus
molts espais
que té el centre
i per tant
és una recomanació
lúdica
participativa
perquè
qui vagi
haurà de fer
tot un passeig
per tota aquesta
multitud infinita
d'espais
que hi ha
al centre de lectura
la recomanació
la recomanació
d'avui
de fora del camp
és recomanació
d'un projecte
un taller
i tot plegat
acaba en una exposició
de fet
la recomanació
la fem
de l'ACVIC
del Centre Arts Contemporànies
és el projecte
que a través
de l'artista visual
Ona Brós
comença
quan se n'adona
que la seva àvia
té 93 anys
i que
se li està perdent
se li està acabant
la possibilitat
de compartir
amb ella
moments de memòria
obral
i enregistrar-los
i
arxivar-los
d'alguna manera
i llavors
ella
el que fa
és fer aquest projecte
en el que
va encapsulant
la memòria oral
de la seva àvia
en relació
concretament
a un fet
ocorregut
l'any 39
quan la seva àvia
participa
d'un èxodo massiu
i forçat
davant de l'eminent
victòria
dels feixistes
i de fet
ella
la pròpia àvia
diu fugir dels feixistes
de peu
cam a través
i aquest cam a través
és el que donem
amb el projecte
això
en el moment
en què entra
a l'ACVIC
l'ACVIC decideix
fer-ne també
un taller
que es diu
Narratives Digitals
i Memòries Domèstiques
en el qual
l'artista
comparteix
aquesta manera
de treballar
i d'encapsular
aquests moments
de memòria
oral i domèstica
amb alumnes
de l'Escola
d'Ari Superior
de Disseny de Vic
i això és un projecte
que es presenta avui
els resultats
d'aquest projecte
es presenten
precisament avui
a dos quarts
de set
a l'ACVIC
i després
es podran veure
amb exposició
d'una banda
el projecte de la ONA
i d'altra banda
els alumnes
de l'escola
des del 4 d'abril
fins al 11 de maig
també
a l'ACVIC
al carrer Sant Francesc
de Vic
Jordi
això que escoltem?
això és un regal
de la Núria Rion
Núria ets aquí?
sí, soc aquí
fantàstic Núria
gràcies per regalar-nos
aquest so
aquest soroll
d'ambient
explica
Núria
tu que ets una artista
del territori
què és aquest so
que sentim?
aquest so
és el so
que sentiríem
si ens anéssim
a caminar
cap a
una zona
molt concreta
del nostre territori
precisament
en aquest cas
són els voltants
de Montblanc
Farena
muntanyes de Prades
i què passava
amb aquest so?
d'on neix
o què fèieu?
aquest so pertany
a un vídeo
que és una peça
que vam gravar
que en el fons
jo penso que
la peça en si
és l'acció
que vam fer
en el moment
de gravar
aquest vídeo
vam realitzar
una ruta
com a
comemoració
diguéssim
com un petit
homenatge
a habitants
d'un dels pobles
que actualment
és abandonat
d'aquesta zona
i nosaltres
vam fer
i nosaltres vam fer
la ruta
que ells feien
des del seu poble
a un altre
quan anaven
a festa major
i per tant
hi ha aquest vídeo
que es diu
anar a festa major
molt bé
és un dels teus últims
projectes
no Núria?
sí
aquest és un dels últims
treballs
que he fet
clar
ens agrada
perquè ens aporta
un altre so
també
amb un espai
tan potent
com la ràdio
però que
connecta
amb això
de l'art contemporari
que també
he incorporat
molt el so
en les teves obres
les teves obres
són molt variades
Núria
oi que sí?
sí
fas una mica
de tot
sí
de fet
sí
faig des de pintura
fins a això
que tinc del vídeo
que no és que sigui
cap expert en res
però
pel que sigui
en moments determinats
necessites una manera
o una altra
de realitzar les coses
pel que t'interessa
o pel que sigui
perquè
de fet
el fil conductor
sempre és el mateix
i el que varies
el resultat
no?
la manera com
t'hi relaciones
en tot cas
el que sí que penso
que és important
en el meu treball
és
aquest contacte directe
amb l'entorn
amb els elements
amb els que treballo
i que al final
tot acaba esdevenint
com una experiència
una experiència meva
i potser dels que tingui
al voltant
segurament
sempre
sempre hi ha una part
de memòria
molt important
del lloc
de la gent
amb qui col·labores
jo penso que aquest
bàsicament
és el fil conductor
també
un fil conductor
molt important
en aquest cas
partíem
de la memòria
d'una persona
que havia viscut
en aquest poble
que ara ja no
no hi ha res
només en queda
de fet
un refugi de muntanya
però clar
un refugi de muntanya
comporta
una altra sèrie
de coses
i memòries diferents
de fet
clar precisament
són ells
els refugi
que baixen amb tu
per repetir el camí
sí
amb ells
els hi vaig proposar
si els interessava
o tenien ganes
de fer aquesta ruta
amb mi
per fer
aquest petit homenatge
i partíem
de la memòria
del Salvador Masdeu
que és el senyor
que hi havia viscut
fins als anys 60
més o menys
i hi havia viscut
una altra
molt bé
sí
i llavors va ser
aquesta experiència
amb ells
molt bé
aquest vídeo
el podríem veure
o no està penjat
el teu web
no està penjat
perquè encara pesa molt
i l'he de comprimir
i necessito fer
aquest petit pas
però
però segurament
deu ser molt més impactant
veure'l amb la paret
de 3 metres
no?
d'amplada
no té res a veure
perquè a més a més
hi ha els subtítols
amb els subtítols
el que faig
és transcriure
letra per lletra
paraula per paraula
com ell explica
el senyor Salvador
aquest record
que ell té
llavors tu vas veient
una sèrie d'imatges
i si són grans
sempre és millor
perquè és com
si tu estessis allà
he respectat bastant
aquest ritme
pausat del caminar
i després pots llegir
tot aquest text
no?
clar en petitó
és molt difícil
de llegir sobretot
però bé
molt bé
Núria recorda'ns el web
per a totes les persones
que ens escolten
que vulguin conèixer
més que fas
sí
el web és
nuriarion
totjunt
punt com
molt bé
bé
gràcies per
regalar-nos aquest so
i per explicar-nos una mica
un dels teus últims projectes
nosaltres ens fa molt contents
que els artistes
de l'Irradiador
del Camp de Tarragona
ens vagin explicant
què estan fent
gràcies
moltes gràcies a vosaltres
jo m'ajudo que com a molts coïents
que estan escoltant
no sé si s'ha passat com a nosaltres
que han pogut pràcticament
traslladar-nos
a les muntanyes de Prada
de Safarena
amb la seva descripció
també
d'aquest poble abandonat
el que també passa
és que a més a més
a mi ha passat
i mentre parlaves amb ell
hem vingut molts pensaments
de pobles abandonats
d'històries humanes
en definitiva
l'art contemporani
la sort que té
també és que entren
en aquests temes
i això que dèiem
que l'aproxima tant
perquè ens parla de coses
molt properes
encara que semblen lluny
en el temps
i que totes les disciplines
s'ajunten
per explicar-nos una història
el cas de la peça
de la Núria
ens torna a sorprallar
això que dèiem
en el tema
ja veieu que no callaríem avui
però hem de callar
però tornem
tornarem a venir
el 16 d'abril
si no
tornem amb més
que a Tarragona
Centre d'Art
Jordi Arriba
Estèlia del Dieu
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
i també doncs això
una forta abraçada
que també ens estan per aquí
el Jordi París
i la duó som ell
i fins aviat
Gràcies
Gràcies
Gràcies