Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
de començar a aclarir, què és un endocrinòleg?
Bé, un endocrinòleg
és aquella persona que s'ocupa
de les hormones, bàsicament.
Les hormones n'hi ha moltes, no?
Quan pensa en hormones, sempre pensa
en aquelles hormones que fan sortir
pèls o fan fer-se gran, però n'hi ha
de tot tipus, el tiroides.
Si pensem més en pobertat, no? Quan parlem d'hormones?
Sí, amb nens la veritat és que les hormones
formen part de l'evolució
normal d'un nen. O sigui, el creixement
està regulat per hormones
i el desenvolupament poberal està regulat
per unes altres hormones.
I, per tant, l'endocrinologia
infantil, pensem que és
una especialitat molt, molt pediàtrica
precisament perquè aquests
dos fenòmens que caracteritzen la pediatria
el creixement, el desenvolupament
i la maduració, són aquells
que estan més lligats
al sistema hormonal.
Perquè ens entenguem tots, ho farem molt
tipus bàrregueses amb això, eh? Hormones
és química pura? Això és una substància
que s'agrega a les glàndules? Sí.
I que fa que tot tiri endavant?
És química. Exacte, són senyals
que envia el cos perquè passin
determinades coses. Tenim el tiroides
que és una glàndula que s'agrega
hormones del tiroides. Aquesta la tenim
a l'associació del creixement, no? El creixement
també, tant físic com mental.
Penseu que als nens se'ls fa quan
neixen una prova al taló, precisament per diagnosticar una manca d'hormones
tiroidals. I es fa així i tan ràpid, doncs perquè si no es diagnostica, aquell nen acabarà amb un dèficit mental.
i és importantíssim
detectar-ho en els primers mesos
perquè si no això pot ser irreversible.
Això és una prova per detectar les hormones
del tiroides? Exacte. Una de les coses que es mira
és aquesta. I es mira
des de fa molt de temps precisament per això, perquè s'ha vist que
si no es tracten de forma precoç
aquesta manca d'hormones tiroidals
doncs farà no tan sols que no es creixi bé
sinó que el sistema nerviós
i sobretot el cervell no es desenvolupi bé
i quedaria un nen amb dèficits
mentals quan realment és molt
fàcil de solventar això.
Per tant, les hormones
regulen bona part?
Sí, regulen quasi tot.
Quasi tot el que fem.
Sobretot, ja dic, en la infància
a l'edat adulta són molt importants, lògicament
però tenen molt menys repercussions.
tots pensem, a veure, hi ha els diabètics
tipus 1, que els falta
doncs a la insulina
però en realitat
tenen un paper més rellevant
les hormones, sobretot perquè hi ha el creixement de desenvolupament
és durant la infància
i per això, doncs, a poc a poc s'ha anat gestant
una especialitat o subespecialitat
d'endocrinologia infantil
perquè fa que els pediatres
amb coneixements de pediatres
de creixement i desenvolupament
a la vegada entenguem
d'aquests fenòmens que són els que regulen
aquest creixement i aquest desenvolupament
lligant les dues coses
apareix aquesta figura que és l'endocrinòleg infantil
Deia la doctora Argemí que és una figura
la de l'endocrinòleg
o una especialitat a vegades
menys tinguda
o... sí, no se li dóna la importància
que possiblement tindria
i que a vegades alguns diagnòstics
si s'enfoquessin des d'aquest punt de vista
de l'endocrinologia
solucionaria el problema d'arrel
jo no estic segura
o sigui, la medicina és un camp tan extens
que no tots podem saber de tot
i en concret això
els superespecialistes
en endocrinologia infantil
coneixen a la perfecció
aquestes coses que dèiem
mentre feies l'entrevista
he vist una cara així com de sorpresa
amb lo de la prova del taló
segur que molta gent
li fan la prova del taló
però no ho sap
o sigui que m'alegra tremendament
que el doctor Feliu ho hagi explicat tan bé
perquè aquest problema es resol
aquest nen no tindrà cap problema de gran
i si això no es detecta
doncs pot arribar
a uns problemes mentals importants
i amb una dificultat després
de relació a la seva vida
creixement a la seva vida
personal, professional
i això és important
el que passa que ara que dieu això
em fa l'efecte que amb el tema
de les glàndules
i de les hormones
es fa més tractament posteriori
que no pas prevenció
o hi ha també una sèrie
un programa de prevenció
bé, el principal programa de prevenció
és el de la prova del taló
està clar
la resta
és un problema de detecció
bàsicament
o sigui
el que fa un bon pediatre
és detectar coses
i llavors
una vegada detectades
derivar-les
si creu necessari
tenim un mecanisme molt fàcil
en els nens
que és el creixement
el creixement
és com un baremo
que tenim
que ens diu
si les coses
és el primer símptoma d'alarma
principalment
creixement tan físic
com també
creixement
amb estatura
però també
amb pes
o pèrdua de pes
tot això
nosaltres
ho tenim
i a l'edat adulta
no existeix
a l'edat adulta
si una persona s'aprima
és que ha deixat de menjar
o està malalt
però com no creixen
les persones adultes
no creixem
aquest punt d'alarma
que tenim els pediatres
i que és purament pediàtric
doncs no el tenim
doncs si les persones
van al pediatre
i el pediatre és un pediatre bo
que els va passant
medint
veient que totes les coses
vagin anant bé
és capaç
d'en un moment donat
saber quan alguna cosa
no funciona
i això pot no funcionar
si un nen de 14 anys
no ha començat
el desenvolupament
o una nena
per exemple
de menys de 8 anys
ja comença a tindre
per exemple un botonet mamari
són signes d'alarma
que el pediatre
ha d'estar molt al tanto
perquè en aquell moment
pugui derivar
en l'especialista
per posar tractament
aquest són els
la màxima prevenció
és estar una miqueta
a l'aguai
i com els nens
afortunadament
segueixen anant al pediatre
a les seves revisions
doncs és aquest
el que té de tindre
aquests punts
aquests punts d'alarma
és aquest el protocol
les vies
a través de les quals
us arriben
els pacients
no?
primer
revisió pediàtrica general
i llavors us deriven
sí
en realitat arriben
per molts motius
perquè hi ha gent
preocupada per moltes coses
el nen amb sobrepès
de vegades
és un nen
que pot arribar espontàniament
perquè els pares
estan molt preocupats
o el nen que és baixet
que en un moment donat
el pediatre li ha dit
que no passa res
o que ja creixerà
etcètera
i que en un moment donat
volen
una opinió d'un especialista
si això realment és cert
o no
o hi ha alguna cosa a fer
les vies són variades
o de vegades és el propi pediatre
el que ja t'envia el nen
perquè valoris una cosa
molt concreta
i molt detallada
quins símptomes
o quines
qüestions tracteu
els endocrinòlegs
perquè de moment
hem vist això
que l'afectació
potser més directa
o la més visible
serien
els trastorns
del creixement
no?
sí
podríem parlar
d'hormones
o sigui
tenim una hormona
pediàtrica
que només existeix
de fet existeix
a l'edat adulta
però té menys rellevància
és l'hormona de creixement
després tenim
les hormones sexuals
que es van desenvolupant
durant la pobertat
i que aquestes donen
trastorns
el tiroides
la tiroides
la glàndula de tiroides
també es veu
moltes vegades
afectades
al llarg de la infància
moltes vegades
hi ha escongènit
el dèficit
i llavors se detecta
per la prova del taló
la diabetes infantil
és un tipus
de patologia
que ens agrada
tractar els pediatres
perquè
d'alguna manera
i quasi
a tots els llocs
de Catalunya
i també d'Espanya
doncs ho veuen
endocrinòlegs infantils
perquè
és una patologia
on es veu
afectada
tota la vida
del nen
i els pediatres
tenim una sensibilitat
una mica especial
per això
som pediatres
perquè
veiem no només
els valors de glucosa
sinó
com això pot afectar
la seva vida
a l'escola
el seu desenvolupament
la seva relació
entre els nens
i per tant
tenim una visió
una mica diferent
a el que seria
el metge d'adults
però
aquest seria
també un altre àmbit
la diabetes infantil
la diabetes infantil
que se'n dona sovint
bé
té una incidència
o sigui
l'incidència
és que cada any
apareixen uns
entre 10 i 12
nous nens
cada 100.000 habitants
o sigui
a Tarragona
doncs
la zona de Tarragona
Tarragona ciutat
suposo que si té
més de 100.000 habitants
doncs
n'apareixen
uns 15
cada any
i això es van acumulant
perquè són
malalties
que no
no es diagnostiquen
ni es curen
sinó que queden aquí
per tant
cada any
doncs n'hi ha
10 o 12 més
a què es deu?
en clar
anem a la causa
de tot plegat
doctor Argemiu
quan vulgui intervenir
faig d'acompanyant
perquè damunt
el doctor Feliu
és un excelent professional
i en sap
molt més
que jo
d'això
o sigui que
Albert
pots continuar
pots continuar
tinc un munt
de preguntes
a què es deu
aquest mal funcionament
de les glàndules
és congènit
en part
ja de tot
el cas és que
ja ens agradaria
moltes vegades
saber quines són
les causes
i de fet
hi ha
per exemple
en el tema
de diabetes
hi ha preguntes
doncs
tremendes
perquè
a Finlàndia
hi ha una incidència
de diabetes
que és tres vegades
més gran
que la que tenim aquí
i a la illa de Cerdanya
també
i ningú sap ben bé
per què
deu haver factors genètics
però també
hi ha factors ambientals
l'altre dia
ens vam reunir
els endocrinòlegs
de Catalunya
que ens reunim
un cop al mes
a Barcelona
fem unes sessions
on intercanviem
informació
i ens deien
jo també havia percebut això
però ho vam posar
amb números
per exemple
que la població
magraví
que ve aquí
té una incidència
que és quasi
quatre vegades superior
a la que tenen
els nostres nens
però en canvi
en el Magreb
no tenen aquesta incidència
o sigui que
com venen aquí
alguna cosa hi haurà
que fa que
aquesta diabetes
apareixi
jo és un
això quasi que és
en primícia
perquè
jo penso que
aquí se'n podria treure
una tesis doctoral
o un estudi profund
i si els hi diem
els finlandesos
vindran aquí
a estudiar
els magravins
immigrants
perquè
no ho sabem
és un gran misteri
suposo que hi ha factors
que són ambientals
factors genètics
i la combinació
dels dos
fa que en un moment
donat
apareixi
aquesta malaltia
que desgraciadament
fins al moment
no és reversible
i n'hi ha de malalties
associades
al malfuncionament
de les glàndules
malalties endocrinòlogues
que són reversibles
a veure
les malalties
n'hi ha algunes
o sigui
per exemple
hi ha determinades
tiroiditis
inflamacions del tiroides
que ens fan
dèficits
de l'hormona tiroidal
que alguna vegada
reverteixen
algunes vegades
són autoimmunitàries
o sigui
el propi cos
reacciona
de forma anòmala
contra
les pròpies glàndules
i aquestes glàndules
que s'inflamen
deixen de produir
les hormones
aquesta inflamació
a vegades
és reversible
i no sabem
tampoc per què
o sigui que
nosaltres
el que fem
és diagnosticar
i tractar
perquè els nens
tinguin una vida
absolutament normal
amb la substitució
d'aquesta hormona
per les hormones
que nosaltres
li podem proporcionar
el tractament
consisteix en això
substituir les hormones
que no es fabriquen
donar-les
hormones químiques
per entendre'ns
sí
de fet
primer s'ha de diagnosticar
si hi ha alguna causa
en concret
perquè si hi ha alguna
causa reversible
doncs
lògicament
alguna vegada
pot haver fins i tot
causes tumorals
o sigui que
no estem parlant
de tonteries
sinó que
en algun cas
ens hem trobat
no és allò blanco negre
un costre
sinó que
hi ha hormones
que se produeixen
a l'hipòfesi
que és una petita glàndula
que tenim al mig del cervell
i que si es deixen
de produir
doncs
hem de trobar
la causa
i a vegades
podria ser
inclús que
aquesta causa
no fos una causa
de les bones
diguéssim
i en aquest cas
el tractament
seria un altre
però en realitat
una vegada
diagnosticat
el que hem de fer
és substituir
i fer els controls
perquè els nivells
hormonals
siguin adients
perquè aquest nen
arribi a un desenvolupament
correcte
i no li afecti
la vida diària
i això
és una mica
l'art
de l'endocrinòleg
que és
jo a vegades
penso que és una ciència
però té una bona part
d'art
perquè estem combinant
hormones
amb benestar
d'un nen
amb unes circumstàncies
amb uns pares
cadascú té
les seves circumstàncies
sobretot
per exemple
amb nens diabètics
les pautes
d'insulina
les adaptem moltíssim
a les necessitats
de cada nen
i això
hem de tenir
una certa sensibilitat
perquè no més ben controlat
vol dir
que estigui millor el nen
de vegades
hem de permetre'ns
que no estiguin
potser
els nivells de sucre
tan òptims
perquè aquest nen
sigui més feliç
i no tingui problemes
a l'escola
per exemple
o amb els pares
o no acabi
derivant
en un altre problema
que podria ser pitjor
inclús interferir
en la propa diabetis
però això
parlo una miqueta
d'art
perquè és la medicina
que fèiem abans
una mica
d'adaptar
a fer el tratge de vida
aquesta seria la cosa
seguiment
a llarg
a termini
els pacients
que teniu
en aquest sector
de petits
pel que esteu dient
continuen
sent tractats
tota la vida
la majoria
sí
pel que fa
a problemes
de creixement
de dir
el nen no es desenvolupa
tal com hauria
per excés
o per defecte
això també
queda resolt
amb aquesta substitució
bé
el tema
de la hormona
de creixement
és una hormona
que
té moltes indicacions
de fet
es pot indicar
per moltes
hi ha malalties genètiques
que tenen
indicació
de la hormona
de creixement
hi ha també
problemes
de la glàndula
hipòfisi
que no s'ha acabat
de formar bé
i té tractament
de la hormona
de creixement
nens que neixen
molt petitats
i no recuperen
aquest
per exemple
un nen que a les 40 setmanes
ha pesat menys de 2 quilos
i no recuperat
aquesta talla
i aquest pes
al cap de 4 anys
de vida
tindria una indicació
de hormona
de creixement
o dèficits
de hormona
de creixement
que moltes vegades
no arribem
a trobar la causa
en aquests casos
el que es fa
és sol·licitar
se substitueix
el tractament
seguim
que aquest nen
faci un desenvolupament
fins al final
i una vegada
han acabat de créixer
intentem detectar
si hi ha un dèficit
residual
que podria ser
que a l'edat adulta
existigués
i en aquests casos
llavors sí que es deriva
a l'endocrinòleg
d'adults
perquè li posi
un tractament
que en aquest cas
seria molt menor
seria
les dosis
que necessita
d'hormona
de creixement
una persona adulta
són infinitament
més petites
que la que necessita
un nen
per raons òbvies
perquè no creixem
i en aquests moments
unes dosis baixes
doncs ens ajudarien
també a mantenir
un cert benestar
que també seria important
a l'edat adulta
però això ja ho detectem
nosaltres
si fos necessari
i llavors és
quan se deriven
els adults
i el més normal
és que no sigui necessari
i en aquests casos
se suspèn el tractament
quan hi ha fet
el creixement
fins a quina edat
se suposa
que encara creixem
aquesta és la gran pregunta
això és una pregunta
que em fan cada dia
els pares
fins quan creixem
llavors la meva resposta
sol ser sempre
més o menys la mateixa
fins que es tanquen
els ossos
i és una resposta
molt simple
per una pregunta
molt complexa
o sigui
tenim un rellotge
intern
que fa que
nens se desenvolupin
als 8 anys
ai
els nenes
que es desenvolupin
als 9 anys
i nenes
que comencen
a desenvolupar
als 13
i de començar
als 8
a començar
als 13
van uns quants anys
i tant una cosa
com l'altra
és normal
lògicament
les que han començat
a desenvolupar-se
als 8 anys
doncs
el creixement
acaben abans
i les que han començat
als 13
acaben més tard
per això dic
que cada cosa
és un tretge mida
vull dir
no tots som iguals
i nosaltres ens adaptem
a cada nen
i a cada circumstància
i ara m'has fet pensar
en una altra qüestió
que és que clar
tractem el creixement
el creixement
per exemple
vol dir alguna cosa
tan física
com això
que els ossos
es van estirant
per tant
un problema
en base
hormonal
dona de retruc
problemes traumatològics
també
que els ossos
no acabin d'encaixar
la veritat
és que no
el que passa
és que
si hi ha una manca
d'urma de creixement
moltes vegades
el que passa
és que els nens
no creixen
i també
a nivell
sobretot
això ens ho demanen
com has dit
traumatològic
he pensat també
en els serveis mèdics
de medicina
l'esport
i tot això
perquè també estan
molt preocupats
per aquestes circumstàncies
i els traumatòlegs
i a vegades
ens envien nens
amb un retard
de la maduració
ocio molt important
que pot ser
fins i tot normal
no tots tenim
l'edat dels ossos
igual
a la mateixa edat
hi ha uns que van més avançats
i d'altres que van més endarrerits
i com es detecta
això
clar
com es determina
si aquest creixement
que se surt
de la mitjana
és normal o no
amb observació
doncs mira
hem de combinar
de vegades
els meus alumnes
i els meus residents
de l'hospital
m'ho pregunten
diuen
tu has fet quatre preguntes
i ja està
i a vegades
un fa la retrospectiva
i diu
per què he preguntat
tot això
doncs perquè estic lligant
moltíssimes coses
quan estem davant d'un nen
estem pensant
amb la talla que tenen els pares
amb la talla que té el germà
amb com va passar el néixer
com ha anat creixent
i quina velocitat de creixement té
quina edat d'òcia
tenen els seus ossos
si estan més avançats
més endarrerits
quina és la velocitat de creixement
quan ha crescut
en els seus últims quatre mesos
i quan integrem tot això
és en aquell moment
que veiem
si allò té
algun tipus de transcendència
o no
lligar tot això
és una especialitat
o sigui
no deix de ser
no deix de ser
la meva fenya
que jo en un moment donat
amb els residents
ho veig claríssim
i ells m'ho pregunten
i per què has fet tot això
i tal
jo ho veig diafa
i clar
i entenc
que estic fent
un procés
que lògicament
m'ha portat uns anys
d'aprendre d'integració
d'un munt de coses
quan m'ho pregunten els pares
doncs m'acosta bastant
de tornar-los a explicar
perquè ells m'hi diuen
home però
nosaltres
no som gaire als
però resulta
que tenim un fill
que és més alt que nosaltres
dic
doncs bueno
tens de fer una reclamació
perquè la genètica
és caprichosa
el que passa
amb els metges pediàtrics
en totes les especialitats
és que també heu de tractar
amb els pares
i això
a mi m'agrada
perquè els pares
moltes vegades
requereix un punt
extra de sensibilitat
nosaltres tenim un doble interlocutor
un interlocutor
que són els pares
sobretot això ho veiem
amb l'obesitat
amb l'obesitat infantil
això és molt important
tenir-ho en compte
i sobretot
en èpoques
com l'adolescència
l'interlocutor
no és ni el nen
ni els pares
són els dos
i tots dos
tenen objectius diferents
els pares
han d'exercir
un cert control
de l'accessibilitat
a l'alimentació
per exemple
i els nens
han de tindre
una certa disposició
i implicació
a curar-se
doncs
no tenim més temps
ho hem de deixar aquí
el tema és molt interessant
i l'hem deixat en un punt
que jo us convidaria
a retrobar
potser mesos enllà
que és
l'endocrinologia
però aplicada
potser a l'adolescència
i fins i tot
aplicada
a la qüestió de l'alimentació
això és
entre moltes altres coses
el que consisteix
la feina
de l'endocrinòleg
infantil
avui n'hem tingut
doctora bona vostra
amb el doctor
Albert Feliu
del Centre Mèdic
Ramla Nova
doctor Feliu
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
ens ha fet d'anfitriona
ens l'ha portat
la doctora Teresa Maria Argemí
coordinadora mèdica
del Centre Mèdic
Ramla Nova
un plaer
doctor Argemí
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies
a vosaltres