Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Jo crec que en teoria es tenia d'haver activat.
Bé, aquí hi ha una polèmica que les empreses químiques i l'administració diuen que activar-lo, si no és imprescindible, genera una percepció de risc més gran o desequilibrada.
Jo considero tot el contrari, que la gent vol saber que hi ha algú que controla, que hi ha algú que ho veu com a ciutadana de peu.
Jo em quedo més tranquil·la si passa una cosa, si bec un foc i sento que els bombers hi van, o sé que els bombers hi van, doncs em quedo més tranquil·la que no, si simplement ningú em diu res.
I va passar una foita d'àcic nitrós, que és un producte molt utilitzat a la indústria química.
No fa massa temps i es va produir una altra, amb una altra empresa del polígon, potser fa un parell d'anys.
No és especialment greu si no l'inhales, però clar, fins que tu no saps quina quantitat hi ha, fins que no saps cap allà on va el vent, si aquest núvol pot anar en una zona habitada o no.
Però això, a veure, el fet d'ahir va ser un fet puntual, però a mi em preocupa la successió de fets certament preocupants que s'estan produint,
ni és que, malauradament, la crisi fa retallar pertot arreu. La indústria química repeteix molt i molt clar el missatge que amb seguretat no es retallarà.
Amb els pressupostos que impliquen la seguretat de les plantes químiques i dels processos productius, que no es retallarà, vull dir, que és l'última partida que tocarien.
I jo estic totalment d'acord, vull dir, m'ho crec. Però sí que s'ha modificat la insistència o la demanda d'informació per part de la població.
És a dir, ara es valora molt més que una indústria química és una indústria que genera diners, és una indústria que genera llocs de treball,
que no que és una indústria perillosa, però no podem oblidar que a Tarraona, aquí al voltant, a 12 quilòmetres, tenim més indústries químiques que en tot el territori andalús,
el conjunt de tota Andalusia, vull dir, que tenim el més gran polígon químic d'Espanya i un dels més grans d'Europa.
I que vetllar per la seguretat de la població, que és responsabilitat de l'administració, però també de les empreses,
jo considero que és una cosa molt important.
I dic que el que em preocupava a mi era una sèrie de fets.
Fa una setmana es va parlar d'una fuita que havia passat a Repsol el mes d'octubre,
en el que, ja hi tornem a estar amb la guerra de números, es parla d'entre 4 i 8 mil tones
que es van filtrar al subsol.
La població tampoc ho va saber.
I penso que Repsol és una empresa preocupada amb l'entorn i que vol invertir en l'entorn
perquè té una sensibilitat amb la societat que l'envolta i que la suporta, entre cometes,
i que està fent moltes coses per la ciutat.
De fet, ahir es va presentar al panel públic, s'ha fet una plantada d'arbres.
A mi m'agradaria que aquesta mateixa sensibilitat que tenen o que demostren
per explicar les coses positives que fan a la ciutat,
també la tinguessin per explicar que han tingut un problema.
No passa res, han tingut un problema.
Qui treballa amb productes químics, de tant en quant, se li escapa algun.
I que ho expliquin.
Perquè l'ocultació, la manca de transparència amb aquests incidents,
a mi em fan perdre la credibilitat amb el sector químic.
I això sí que crec que és greu.
És a dir, resumint que m'estic enrotllent,
no davallar amb seguretat ni per part de l'administració ni per part de les empreses,
però quan parlo de seguretat considero que la comunicació és un element per gestionar aquesta seguretat.
És a dir, aconseguir que la població no tingui alarmes injustificades,
que conegui el territori, que conegui que poden passar coses,
però que no totes les coses han de ser emergències o han de ser dramàtiques.
Això penso que és important.
I, per altra banda, que les administracions facin també el seu paper de vetllar,
perquè a més per llei estan obligats amb la seguretat de les persones,
incluent també l'apartat de la comunicació.
Queda clar.
Per cert, qui activa?
El pla CECAT s'activa des de Barcelona?
El pla CECAT s'activa el protocol.
A veure, és que com a protecció civil ara és bastant més complicat.
És a dir, protecció civil té dos seus, per dir-ho així.
una que està a Barcelona i l'altra que està al 112, a l'edifici aquest meravellós que hi ha anant arreus.
En teoria s'ha d'activar des de Barcelona,
però els tècnics d'aquí tenen protocols d'actuació que diuen
si passa això, s'activa el pla CECAT.
Simplement truquen a Barcelona.
Pensa que a Barcelona passa una mica com amb tot.
No tenen consciència, jo ho sento per la gent de Barcelona,
però no tenen consciència del que tenim aquí.
i no saben ni el que és la indústria química de Tarragona
i en prou feina es coneixen
les vegades que s'ha activat el pla CECAT
o en què consisteix
o que simplement activar el pla CECAT no implica
que sonin les sirenes i que tothom es posi molt nerviós.
Simplement el que vol dir és que hi ha algú
que està vetllant per la teva seguretat
i que està treballant allà on ha de treballar.
Que jo considero que activar el pla CECAT
és un element de seguretat, no d'alarma.
Queda clar.
Si algú vol trucar, per al·lucions,
si algú ens escolti i vol trucar,
doncs 977-24-4767.
977-24-4767.
Només un altre punt.
Fa una setmana o setmana i mitja
també va sortir la notícia
que la central nuclear de Vandellós,
perdó, d'Escó,
rebria una sanció per part del Consell de Seguretat Nuclear
perquè havia perdut, perdut,
des del mes de juliol,
elements radioactius que no sé exactament què són.
poden ser guants utilitzats
o poden ser barres de combustible,
no ho sé,
però que estaven perduts,
que no sabien on eren
i que això era una cosa perillosa
i que els hi podíem,
els hi sancionarien.
Per això dic que a mi em fa patir
el fet que les retallades
afectin elements de seguretat
que no m'agradaria gens.
Pablo, no sé si com a arquitecte
pots dir alguna cosa al respecte
o com a persona que ens acompanya.
No, no sabía nada d'això,
és un tema que m'acabo de enterar ara,
però bé, moltes vegades penses
que hi ha de tenir molt de compte
amb alertar a la població
de segons què coses.
No tots els problemes
que poden tenir aquestes indústries
són peligrosos
i hi ha d'altres que sí.
Per això hi ha uns tècnics
que se deben encargar
de saber fins a quin nivell
la ciutadania normal
debe enterarse d'aquestes coses.
Que hi hagi llames
i incendios i coses així
és una cosa habitual.
Tots els que vivim de cara al polígono
els veiem tots els dies,
els malos olors,
les coses que aprovechan
per aixar just els dies de lluvia,
d'aire,
és una cosa habitual.
Sí, el que jo crec és que
implantar la cultura del risc,
conocer el risc,
o afrontar-lo
de una manera equilibrada
sin que suponga una alarma
és molt important.
Recordem que el 25 de juni
de 1987
es produïna una evacuació
desordenada i caòtica
de un de cada quatre tarraconenses.
25.000 persones
huyeron despavorides
quan no era necessari.
Es que se m'en va la neurona,
se m'en va el miru
i se m'en va...
Ho sento,
som d'un bilingüista.
Tens tota la raó
però és que ho faig
d'una manera inconscient.
Bé, l'atemptat d'en Petról
va ser
d'alguna manera
l'espuleta
que va fer
entendre
a l'administració
que era important
informar la gent,
que la gent sapigués
que hi ha algú
que veia pels seus interessos.
Era important
per evitar exactament això,
que la gent tingui
una percepció del risc
més gran
de la que realment hi ha.
I per altra banda,
en tots els països,
jo què sé,
als Estats Units,
a Perú,
a tots els països
on hi ha riscos naturals
que es poden produir
d'una manera periòdica,
doncs parlo,
per exemple,
de Florida
quan parlem dels huracans
o del Perú
o d'altres països sud-americans
quan hi ha
els terratrèmols
o del Japó,
hi ha una cultura del risc
en què és absolutament habitual
que sonin les alarmes,
que es facin simulacres,
que la gent sàpiga
com actuar
en cas d'emergència.
I això em sembla
que és bastant més important
perquè suposa
prevenció del risc
que no
córrer
quan ja no hi som a temps,
quan passa alguna cosa.
I no estic d'acord
amb que sigui normal
tenir flamarades
o tenir fuites.
No, això no estic d'acord.
No és normal.
Pot ser habitual,
més o menys habitual,
però normal no ho és
perquè implica
que hi ha hagut alguna cosa
que no ha funcionat bé.
Dit això,
no sé si et pagues alguna cosa.
No,
me estaba acordando ahora
también referente a esto
que a mí hace años
me contaron
que la industria química
la habían puesto aquí en Tarragona
porque los de Barcelona
no la querían
por peligrosa.
Eso no tengo ningún duda.
Nos la pusieron aquí
que está relativamente lejos
y cerca.
De hecho,
la teníamos de manera entortosa
a la refinería
porque había río,
había agua
y había corrientes.
Perdona,
hi havia corrents d'aire
que anaven en direcció mar
i que això
oferia una certa seguretat.
Però algú va atreginar
perquè la posessin aquí
i l'havien de posar al port
però la van tirar
12 quilòmetres endins
la refineria
que va ser la que va iniciar
tot el procés
per no confluir
amb els interessos turístics
que en definitiva
van acabar.
Ja que has parlat
de l'episodi d'Escó
també nosaltres demanaríem
que els comunicats
que ens envien
del Consell de Seguretat Nuclear
no siguin tan críptics.
A vegades tu parles amb ells
i et diuen
no, no, són transparents.
Dius, és que dirà
que ho s'entengui.
Sí, sí, però és que nosaltres
ho hem d'explicar
i quan hem d'explicar
els comunicats que ens envien
primer és que hem d'entendre
nosaltres i ens costa.
Ens costa molt
com ara que et feia referència
d'aquest episodi
d'aquestes fonts radioactives
on no van saber documentar
on estaven emmagatzemades.
Ni siquiera que eren.
Perquè clar, tu hi hagi
el comunicat
i costa arribar a entendre
el rerefons, diguem,
de tot plegat.
Aprofitant
que el pisuerga
passa per Valladolid,
el dimarts que ve
a les sis i mitja de la tarda
al Col·legi d'Ingeners Industrials
es fa una conferència
on precisament
la impartirà
el director tècnic de NAF
de les dos nuclears,
és a dir,
dels dos,
d'Escó,
Escudós i Vandellós dos,
sobre el resultat
dels tests d'estrès
d'aquestes centrals.
Saps que a partir de Fukushima
es van imposar
noves mesures de seguretat,
s'han fet uns tests d'estrès
i el resultat
d'aquestos tests d'estrès
s'explicaran
el proper dimarts
al Col·legi d'Ingeners.
Vull dir que si algú
està interessat en venir...
A quina hora?
A dos quarts de set.
A la tarda?
Sí, allà al costat
de la catedral,
que a més és una passejada perfecta.
Si fa un bon dia
és fantàstic.
Ja vull aprofitar avui
que tenim aquí
una professora de comunicació
de la universitat.
Ahir va haver-hi vaga
al sector universitari,
però també secundària.
Hi ha 250 estudiants
que han hagut de deixar
la universitat
per no poder pagar les taxes.
Això ho han reivindicat ahir
els estudiants
en la marxa que van fer,
la manifestació que van fer
aquí al territori.
Què està passant?
És a dir,
com sortiran d'aquesta situació?
Sí, si vols començar tu.
No, el primer que se me ocurre
quan noticias d'aquest tipus
és els 250 estudiants,
què tipus de estudiants són?
O sigui, primerament,
haurà que saber
si realment
són els que es consideren
estudiants acceptables
per estar a la universitat.
A mi sí me da igual.
Estamos hablando
d'unos dineros públicos,
d'un servicio públic,
que al final,
si està revirtiendo solamente...
Esos estudiants tenen acceso
i ara no ho tenen.
És a dir,
el que se les han recortat
és la posibilidad de acceder.
El provecho que ells saquen
de esa posibilidad,
jo diria que és un problema suyo
i que la societat ja se ocuparà
de quitarlos de enmedio
si no són efectius.
Somos la societat
els que les manterem allà
durant 5 anys
o els que sean.
Però també hi ha molts
que se lo paguen
i que tampoc ho aprofèixen.
El que se està cuestionant
és el dret a acceder.
A tornab du i, eh?
Oh, perdó, perdó, perdó.
No, visam perquè no m'han donat.
Pablo, no, no, no.
Me voy a poner un cartellito
delante.
No poso un biomómic.
Perdona, digues, continua.
Pablo.
No, o sea, primeramente eso
y luego creo que ya
lo hemos hablado más de una vez
de que la universidad
tiene que reformarse, retocarse,
actualizarse a los tiempos modernos,
o sea, a las necesidades
y a la sociedad actual.
Entonces, todo eso,
como nadie lo está haciendo,
al final están pasando estas cosas
muy puntuales.
Afectan solamente a una parte
de lo que es la educación,
pero no van luego seguidas
con un incremento o de calidad
o de reducción de universidades
o de aumento de ellas.
Alguna solución.
Se están poniendo unos parches.
Ahora mismo es el tema económico
el que priva
y es lo que hay que subir.
Ya veríamos a ver otras cosas.
A mi me sembla profundamente injust
baixar la inversión en la educación.
considero que la única manera
de sortir de la crisi
és invertir en educación,
invertir en excel·lència,
invertir en coneixement,
invertir en recerca
i si això s'està retallant,
doncs això ens ho trobarem.
Ara per ara,
la gent que surten
estan molt ben preparada
i troben feina a Alemanya,
troben feina fora d'Espanya
perquè són professionals
qualificats ben considerats
i això ha sigut gràcies
a l'esforç de tots
que han tingut una universitat
de qualitat.
Si deixem de tenir
una universitat de qualitat,
la sortida dels joves
ja no passarà ni per marxar a l'estranger
perquè ja no el voldran
i realment està passant
amb les taxes
i amb els seus dels professors,
vull dir que a tot arreu.
No tiene sentido
que estemos fomentando gente
para que se vaya a trabajar
tan poco fuera,
que es la única salida
que tienen ahora
la mayoría de ellos.
Però a veure,
llavors què hem de fer?
Que no hi hagi ningú preparat,
vull dir que baixi la qualitat
perquè no ens marxin,
això és una mica cafquià.
Subamos la calidad
y reduzcamos la cantidad,
por ejemplo.
Però estem dient
que la qualitat
està baixant.
Sí,
lo que pasa
que también había una noticia hoy
diciendo que solo el 15%
de los universitarios
de Tarragona
estaban en par
o algo así,
parecida.
No,
ja te he dit
jo que no,
no he extrañado muchísimo.
No, no,
formació professional.
La formació professional
que tenen més sortides
que la pasada.
L'havia entendido
ja me parecía
a mi muy extraño.
Els pobres meus alumnes
que fan cinquè,
és a dir,
que es llicencien aquest any,
la seva pregunta
de sempre
és què fa
i on envio el currículum,
què puc fer,
perquè a més,
comunicació
que t'has d'explicar,
Josep,
encara és pitjor,
però vull dir,
la gent que es vol especialitzar
en màrqueting
o que es vol especialitzar
en periodisme digital,
en tots els àmbits,
en relacions públiques,
en tots els àmbits,
el meu consell és marxa.
És que no,
jo,
si estigués en el seu lloc,
marxaria.
Entonces,
¿qué hacemos manteniendo
una universidad
que está dando,
no sé,
cinco mil universitarios
de comunicación
para que luego solo trabajen dos?
La solució
és que en comptes
de cinc mil
en sortin cinc cents.
Podría ser una.
I que aquests cinc cents
siguin els que s'ho poden permetre.
Em sembla
demencial,
eh,
el que estàs dintre.
Volvemos a recuperar
les beques,
però les autèntiques,
no les...
No, no,
si les han retallat,
si no hi ha beques.
Ma filla se'n va de l'esmos,
l'any que ve
i li hauré de pagar
jo de la meva butxaca
perquè li donaran
cinc euros
amb sort,
amb sort.
Vull dir que, a veure,
no, no,
no estic gens d'acord amb tu.
No,
la universitat ha d'arribar,
la universitat ha d'acribar
a la gent
que siguin més bona.
La qualitat de l'ensenyament
ha de ser per tothom
i accedir
a aquesta oportunitat
ha d'estar a l'abast de tothom,
del que té diners
i del que no té diners,
perquè entre els que no tenen diners
també hi ha moltes persones
intel·ligents, eh?
Eso se hacía antes,
antes de llegar a la universidad,
era la criba
donde se podía ver todo esto
y que luego solo pasaran.
Creo que el filtro
hay que ponerlo en algún sitio.
Se ha pasado de ponerlo
en vez de a los 18 años
a ponerlo a los 24.
Pero que no es el problema
de la universidad, eh?
Ahora,
hay muchas universidades,
muchos titulados universitarios
y al final terminan
con el filtro
una vez que salen.
Una vez que tienes
el título en la mano
es cuando te quedas
sin saber qué hacer.
Antes eso podía pasar
a los 18,
a los 18 ya podías decidir,
bueno,
pues yo tengo
las capacidades
y las posibilidades
de ir a la universidad
o no.
Entonces,
era el filtro
que estaba ahí
y la gente ya podía orientarse
mucho antes.
Entonces,
era también
aprovechar esos años.
Ahora no,
ahora se mantiene
en stand-by a la gente
hasta los 24
o más años, ¿no?
Entonces,
yo ahí creo
que hay una pérdida
de edad,
pero bueno,
también,
o sea,
no solo en España,
pasa en todos los sitios.
Podríamos discutir
hores y hores,
pero yo,
responent a la pregunta
que nos ha fet el Josep,
yo considero
que el que s'está retallant
es el dret
a la gente
que es sin recursos
que no poden accedir
a la universidad.
I això no té res a veure
amb la capacitat
dels estudiants.
Això sería una altra discussió
i entraríem en un altre tema.
El que els estudiants
d'ahir protestaven
era que la universitat pública
está
tancando
el dret a accedir
a aquest ensenyament superior
a gent sense recursos.
Vull dir que només
poden estudiar
aquells que s'ho poden pagar.
No sé si interpreto
el que diu el Paulo,
però crec que deu voler dir
que abans potser uns
que ara estan a la universitat
abans feien formació professional,
per exemple,
s'especialitzaven en un ofici,
tenien feina en aquest ofici
i ara potser els oficis
no estan tan ben preuats
o es fan altres persones
i n'hi ha tanta gent
que estudia formació professional
o altres variants
o mòduls.
El poder,
o sea,
el permitir
que la gente siga
por inércia
en el mundo univers
en el mundo escolar universitario
es lo que está
aumentando la gente.
Pero no por inércia,
hay unos exámenes,
hay una exigencia académica.
Exámenes mínimos
porque se van pasando
de cursos sin aprobar,
al final terminas
aceptando a todo el mundo
en las universidades.
Yo,
por experiencia
en arquitectura,
cuando yo estudié,
se empezó
siendo solamente
cuatro universidades
en toda España
y ahora hay más de 50.
Entonces,
hay muchísima gente
metida allí.
que,
pues,
el día de futuro,
seguramente cero,
tal y como estamos,
o sea,
de las profesiones
que menos puede hacer.
Entonces,
los que salgan formados
se van a tener que ir fuera.
Va a haber cuatro
que queden aquí
y el resto han estado
unos años allí
que podían haberlos aprovechado.
En otra cosa,
el filtro,
ese se ponía antes
cuando uno tenía 18 años
y ya se podía entrar.
Pero el filtro,
en todo caso,
lligando con lo que tú estás dient,
ha de ser un filtro académico
de conocimiento,
no económico.
Y lo que están ellos dient
es que este filtro
se está decantando,
se está convertiendo
en un filtro económico.
No arribaran a la universidad
los mejores preparados,
los que tengan mejor capacidad.
Arribaran los que tengan dinero.
Es eso lo que protesta.
Pero porque se ha creado
una red universitaria
totalmente gratuita,
totalmente subvencionada
y que no tiene ninguna responsabilidad
hacia la economía.
Era pedir dineros
y administrarlo,
bueno,
mal administrarlos
y darlo a todo el mundo.
Y eso es lo que tampoco puede ser.
Más que nada
porque estamos en una época
donde se dice que no hay dinero.
Entonces, si no hay,
no podemos dedicarlo
a ser alegremente.
Pues donem-li
a aquells que tinguin
més capacitat,
no a aquells que tinguin
més diners.
Efectivamente.
Entonces,
els estan protestant
que aquest filtre no és així.
Vale, por eso,
vuelvo al principio,
de los 250
habría que saber
cuántos de nota media 9
han dejado a la universidad.
Jo no ho vull saber,
a mi més o menys.
Jo estic totalment d'acord
amb ells.
Serà una discussió inetèrnum,
aquesta no la tancarem.
No la tancarem.
No, però, per exemple,
a títol d'exemple,
ahir parlàvem
amb el col·lectiu
d'infermers i infermeres
i que diuen
que en els últims anys
hi ha hagut
unes 500 persones
al territori
que s'han quedat a l'atur.
I els que surten
se'n van
o a la Gran Bretanya
o se'n van a França,
a Gran Bretanya sobretot.
Justament en aquest sector.
La meva filla
està estudiant fisioteràpia,
si fa o no fa.
Aquí,
zero.
Possibilitats de feina,
vull dir,
l'any que ara està fent tercer,
li queda un any
i estarà al mercat laboral.
Possibilitats de feina aquí,
zero.
Zero.
I a més,
és un estudiant brillant,
vull dir,
que ha pogut triar
les pràctiques
allà on ha volgut,
als hospitals
més prestigiosos
de Catalunya.
Possibilitats de feina,
zero.
Des de...
Que fa segon
que el tabló
d'anuncios,
que no sé com se diu,
de la facultat,
surten feines a l'estiu
per a estudiants
de fisioteràpia
a França,
als Alps,
a Holanda,
a Bèlgica,
és a dir,
des que acaben segon
que poden anar a fer pràctiques
remunerades
a aquests països
de la Unió Europea.
En canvi,
aquí no té cap possibilitat.
Quin és el futur
que li espera?
Doncs marxa,
vull dir,
se'n va d'Erasmus
i és molt probable
que s'hi quedi
perquè aquí
no hi ha absolutament res.
O sigui,
vaja...
En França
no hi ha tantes escoles
de fisioterapeutes
com aquí.
para que haya tantos
profesionales
que se dediquen a ello.
No, no estic d'acord
amb això.
No, no estic d'acord
amb això.
Supongo que si allí
están sacando plazas
para que vaya gente de fuera
será que no tienen
suficientes profesionales.
No.
Entonces,
al final resultará
que hay menos educación.
No, mira,
França i Finlàndia
són dels països
que tenen més escoles
de fisioteràpia
perquè hi ha una cultura
del cuidar-se,
d'utilitzar els serveis
d'aquests professionals
molt més elevada
que no pas aquí.
Sí,
però que no tienen
suficientes profesionales.
Por lo tanto...
No, porque quieren
los profesionales españoles
porque están muy bien preparados.
Igual que valen
els enginyers
porque están bien preparados,
porque está bien vista
la formación
que reben
los profesionales
de la fisioteràpia.
Estic parlant
de un sector
que yo no conec,
lo digo tangencialmente.
Están bien preparados
els d'aquí.
És a dir,
diuen
que las manos
de los fisios espanyols
son buenas.
Les manos
de los fisios
potser
els apareix
la tecnología
es mejor la seva.
Finlàndia
és el reino
dels fisios,
però les mans
dels professionals,
de la gent
que surt preparada
a les universitats espanyoles
de totes,
allà estan ben valorats.
Necessiten professionals
en aquest sector.
Passem amb els infermers
de la Gran Bretanya
també,
que estan molt ben valorats
d'estar aquí.
I a part,
si ofereixen
allotjament
per part del govern,
només arribar
ja tenen allotjament
per tres mesos.
Ja tenen l'apartament,
ja tenen el lloguer pagat
i cobren...
Un bon sou.
Un bon sou.
Unes 30.000 euros anuals
aproximadament.
Sí, sí.
És que això és molt diferent.
Aquí no hi ha possibilitats,
no?
Ens ho deien ahir.
No ho sé,
tanquem...
No acabarem mai.
Tanquem l'episodi
i cinc minuts per arribar...
Per això ens convoques junts,
perquè no estem mai d'acord
i així t'animem el cotarro.
Però ens falta Rafa Lovia
que fa una mica la...
Fa una mica la...
El contrapès.
El contrapès que avui no...
En fi,
està allò,
ha subluixat a algun lloc.
Recuperem el concurs
de focs artificials.
Avui també ho hem desacat
i força,
serà quatre dies,
entre el 3 i el 6 de juliol
i prendrà part una epigodèmia
estrangera
i tres d'aquí,
del territori.
Com ho veieu?
Que puguem tornar a veure...
Molt bé,
jo penso que és una notícia
molt positiva.
Jo sempre he pensat
que quan fa dos anys
que van dir que potser el treien,
que van començar a treure...
Jo pensava que el castell de focs
era una cosa
que no s'havia de tocar.
Més que res perquè...
I a nivell de percepció,
no tinc cap anàlisi sociològic
ni estadístic
ni res de res,
però fa un efecte crida
i tota la gent de la comarca,
comença a l'estiu,
és a la platja,
molta gent que no és de Tarragona
ve a veure el castell de focs,
és a dir,
fa un efecte allò torbellino
que arrossega
molta gent de la comarca
i considerava
que era una bona aposta
per promocionar la ciutat.
I a mi particularment
m'agrada molt,
és una activitat d'aquelles
que es fa amb família
que és perfecta.
Jo soy usuario,
todos los días,
todos los días,
si no tengo otra ocupación,
nos vamos a ir a verlos
a los fuegos
i si és agradable.
Incluso, bueno,
lo que és competició,
pues també juegas un poco a ello.
I, ademais,
que lástima que no estés Rafa
perquè normalment
després de los fuegos
sempre ens tomamos un helado.
En la rambla a la vuelta
sempre facem la parada.
Te vas a encantar,
és perquè hi ha Cuba,
quan acabes.
Sí, sí,
o vas de los primeros
i no te toca ahí
un bon rato de esperar
perquè ja estem en julio,
ja fa un bon temps
i després de los fuegos
un buen helado.
És com el pistoletazo
de comence a l'estiu, no?
Sí, sí,
y hay mucho movimiento,
lo mismo.
Llega el fin de semana
y se mueven todos los alrededores,
todas las poblaciones turistas
de todo tipo
por acercarse al miracle
i a la rambla.
És un espectacle molt bonic,
és gratuït,
és familiar,
i pots anar
amb l'entorn que tu vulguis.
Pots anar amb nens,
pots anar amb els amics.
I, ademais,
ara,
con lo de las noches,
los sopars,
els focs
i tot això,
també se ha vuelto
a reactivar aquello.
Ja puedes llegar incluso
i algun dia està,
te sientas,
cenas
y ver los fuegos entre las palmeras.
Sí, sí.
Per cert,
mentre estem parlant aquí,
està nevant a l'Arbolia,
a Vilaplana.
Ah, sí?
A veure si arriba.
A Sant Aban.
No, mireu,
ja hi ha una carretera tallada,
la TV Baixa 70-92,
entre això,
el tema municipal d'Arbolia,
a Vilaplana,
tallada,
ja es va tallar l'altra vegada
amb el temporal
i ara,
doncs,
està nevant en aquests moments
a la zona d'interior de la muntanya.
Doncs siguem positius,
anyo de nieves,
anyo de vienes,
no?
Sí,
i demà podeu anar a veure neu,
eh,
si voleu.
O podeu anar a comprar
a la fira Forrestocs
que es farà a la Rambla.
No sé si han anat a rebaixes,
ja o no?
Ja s'han acabat,
no?
Ja pràcticament,
sí,
sí,
amb la Forrestocs
ja es posa el punt final.
No, no,
i volia,
però ja aniré demà,
ja aniré demà,
ja aniré demà,
els hem acabaran les rebaixes
i em quedarà sense nàni,
però tampoc tinc un duro,
vull dir que és igual,
ja va.
Home,
perquè ir de rebaixes
si em podes comprar
moltes coses,
també ha de ser dolorós.
Sí.
Bueno,
el consumisme va de baixa,
Josep.
No, no,
això està clar, eh?
I jo que dius,
bueno,
vaig a veure què trobo
i allà ven surts
amb quatre coses
que no les necessites per res,
jo diria que això sí
que és el primer que retallem,
veus.
A nivell domèstic,
el primer que retallem
són aquestes tonteries
que dius,
m'he comprat tres camises
i no me les posaré
perquè,
jo què sé.
Però ara,
quan parlem,
ja estarem pràcticament
a Setmana Santa,
no sé si viviu d'alguna manera
la Setmana Santa.
Perdona?
La Setmana Santa
la viviu d'alguna manera especial?
No participeu?
Jo he tingut com a dues èpoques,
una fa temps
que participava
tota la família,
anàvem a la Congreuació
de la Salla,
amb la qual cosa
hi havia tota la moguda
de vestir els nens,
d'anar a la professora
i tota la pesca
i ara doncs ja són grans
i ja no els fa gràcia,
vull dir,
hem perdut aquesta participació,
però a mi m'agrada molt
la Setmana Santa,
m'agrada molt
l'ambient que hi ha pels carrers,
traient una mica
el contingut religiós,
que jo crec que
hi és evidentment,
per això es fa,
però que hi ha molta gent
que participa
en la Setmana Santa
i més la Setmana Santa
de Tarragona,
que veure la professora
per segons quins carrers
de la part alta
trobo que és un espectacle
estètic meravellós.
Jo la vivo como turista,
tengo que decir
que no he visto nunca
la Setmana Santa de Tarragona
porque siempre estoy fuera
y veo otras semanas santas,
pero la de Tarragona
has d'anar a un vídeo
de Tarragona
i ja està,
penjar-te a la càmera
i a veure-la.
Lo poco que veo alguna vez
en televisió no tal,
sé que se ha retransmitido,
lo he grabado,
lo he visto tal,
pero al natural nunca.
No es de Tarragona,
es molt bonica,
al natural sí.
No lo sé,
y en el resto pues sí,
o sea,
realmente son unos días
donde se vive todo lo religioso
y bueno,
sales a la calle
y en cualquier sitio
te lo encuentras.
Por lo tanto,
son unas fiestas diferentes
a las demás
que se dan justo en esos días.
Bueno,
Ibañez,
Nánio Rodríguez,
gracias por acompañarnos.
¿Os pusieron de acuerdo
ahora fuera del micro o no?
¿Ahora fuera del micro
os puséreo de acuerdo o no?
No,
no,
no,
no,
hem de mantenir las formas.
¿Vas a perder el tiempo?
Nos tornareu a trucar.
El primer día
que esperem que estigui
amb el Rafa o el Bionja,
seguirem parlant,
en pomeramos algunos de los temas.
Gracias por acompañarnos.
Música
Música