El tri de viatges t'ofereix la volta al món.
Avui podem dir la volta al món que anem a la fi del món,
a la fi de la terra, a la terra del foc.
Avui viatgem a un archipèl·lec de l'estrem sud d'Amèrica,
continent del qual està separada per l'estrem de Magallanes.
És un archipèl·lec on hi ha una illa principal, anomenada l'Illa Gran,
i també un bon nombre d'illes menors disperses.
Les seves costes limiten el sud amb el canal de Bigel,
l'est amb l'oceà atlàntic i l'oest amb el Pacífic.
Aquesta illa gegantina, la 29a més gran del món,
és compartida per Xile i l'Argentina.
Tinc la sensació que no serveixo per a res.
Solament puc sentir-me útil i veritablement a gust lluny de la civilització.
Avui sí que anem ben lluny, en aquesta zona de Sud-amèrica,
i el viatge que compartim amb la companya periodista Oriol Buigas.
Oriol, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Anem a la fi del món, on allà hi ha una persona molt coneguda,
em comentaves sobre el micròfon, que abans hi portaven els presos.
Déu-n'hi-do, és que de fet el territori es dona això,
perquè és un espai...
Ara s'ha obert bastant, des de fa uns quants anys,
perquè hi ha un camp d'aviació, hi ha un aeroport en el qual s'hi pot arribar.
Això, evidentment, ha obert també la presència de molts turistes,
a banda dels aventurers que hi arribaven fa anys o segles anteriors,
però fa molts anys hi havia una presó en marxa,
que ara encara es pot visitar, el penal d'Ossuaia,
que va deixar de funcionar, jo crec que cap als anys 50,
on hi havia interns, els pitjors de l'Argentina,
la gent que complia penes reincidents,
i també hi havia molts presos polítics.
De fet, és una de les atraccions interessants de visitar en aquell espai.
La visiteu, la veieu, la presó?
Sí, nosaltres la vam visitar.
Hi ha una part que està restaurada,
és una presó d'aquestes típiques que veus a les pel·lícules.
Jo, escolta, gràcies a Déu, no estàs de cap presó,
però vull dir que són fàcilment reconeixibles,
amb una passarel·la al mig de l'espai,
amb molts túnels als voltants.
I ens va cridar molt l'atenció un espai que hi havia.
Jo, mira, escolta'm, no sé si és per de formació professional o què,
però moltes vegades és allò que moltes vegades més val demanar perdó
que demanar permís, en aquest sentit.
Hi havia un espai d'aquesta presó,
dins del cercle punt de comunicació intern,
que derivava cap a una de les galeries que no estava restaurada.
Nosaltres vam provar d'obrir la porta,
vam veure que aquella porta s'obria i vam accedir,
i realment va ser l'espai més espectacular d'aquella presó,
perquè era l'espai no restaurat,
era com deuria estar en aquell moment,
estava molt desfeta,
però tenies més la sensació de trobar-te realment
en com era aquella presó anys enrere,
que no passa en tot l'espai restaurat,
on trobaves totes les parets pintades,
totes les portes pintades,
totes les cel·les ben il·luminades.
Per arribar ja és una odissea,
per arribar-hi, perquè des d'aquí has d'agafar un avió,
diferents avions, o no?
Ja vol directe fins a...?
No, no, no, no, ja vol directe.
Nosaltres el que vam fer,
de fet, aquesta visita a Tierra de Juego,
en aquest cas a la seva capital, a Ushuaia,
forma part d'un recorregut que vam fer per l'Argentina,
perquè, escolta'm, ja que hi vas,
aprofites i visites diversos espais,
no és un lloc on hi tornis,
on no saps si hi tornaràs una altra vegada.
El que vam fer nosaltres va ser anar fins a Buenos Aires,
i des d'allà anar a derivar-nos per diversos punts.
El que vam fer va ser viatjar en avió,
fer trajectes amb carretera, en autocar,
doncs necessitaries tres mesos per poder-ho recórrer tot,
simplement per recórrer les distàncies,
que són espectaculars en aquest sentit.
De Buenos Aires vam agafar un vol
per anar directament fins a Ushuaia,
va ser amb Aerolíneas Argentines,
els vols interns, bàsicament,
estan centrats en aquesta companyia aèria,
i formava part d'un PAC conjunt.
És veritat que Aerolíneas Argentines,
de fet, t'ofereix un PAC intern,
o quan maman a nosaltres, en aquest sentit,
t'ofaria un PAC intern
per poder fer diversos viatges interns
dins del país,
però vam comprovar que en sortia molt més econòmic
agafar un PAC d'aquests turístics
on et venia l'avió
i et venien a les estades d'hotel,
que no pas agafar aquest bonus
que t'ofaria a l'Auríneas Argentines.
A Buenos Aires feu alguna parada?
No l'esteu algun dia per allà?
Sí, vam fer diverses parades,
perquè vam fer entrada i sortida
del país a Buenos Aires.
Vam estar tres dies a l'inici,
vam estar un parell de dies després
per poder visitar,
bàsicament,
recórrer els carrers,
que és el que m'agrada,
en aquest sentit,
quan visites capitals d'aquestes característiques.
A més, és una capital
relativament propera.
Diuen que s'assembla molt,
per exemple, d'estructura,
i jo t'ho puc confirmar també a Madrid,
en aquest sentit,
és bastant senyorial,
en aquest sentit,
és bastant còmode de visitar,
no et trobes cap tipus de problemes,
o tens problemes amb l'idioma,
com a nosaltres no hi havia problemes de seguretat
per les parts cèntriques,
o sigui que, en aquest sentit,
és bastant maco poder passejar
per aquells carrers
i anar visitant tots els espais
que et vas descobrint
mentre vas caminant.
Quan ja aneu cap al sud,
diguéssim cap a la zona de baix,
l'entorn que us veieu
anar baixant,
no sé si arriba amb avió,
sí, sí, sí.
Què veus des de dalt
quan passes per damunt de la Patagònia?
Des de dalt,
el que veus,
si tens una miqueta de sort
i no hi ha núvols,
és que és quan arribes justament,
veus un espai,
veus molts colors blaus,
blau fort i negre, no?
Jo suposo que,
bàsicament,
podríem definir el color d'aquell espai
amb aquests dos colors,
el blau fort del mar,
del canal de Bigel,
i el color negre
que moltes vegades envolta
tota la zona de la Terra
on es troba Usuaya
i es troba tot el seu entorn.
Nosaltres hi vam anar
el novembre,
és una estació
on fa bon temps,
recomanable en aquesta època,
perquè si no et pots trobar molta neu
i ens en vam trobar
sense anar en un període d'hivern,
i ens va cridar molt l'atenció,
precisament parlant del clima,
que Usuaya un dia,
passejant pels carrers,
vam veure que hi havia molts nens d'escola
que anaven pel carrer,
i ens va cridar també l'atenció
que hi havia un gimnàs
on tothom estava fora,
van treure les bicicletes estàtiques,
tots els elements que tenen els gimnasos,
a l'exterior,
i nosaltres vam preguntar
escolta'm,
això ho feu,
és molt habitual això,
perquè tenia les instal·lacions a l'interior,
i ens van dir,
bé, mira,
és habitual que aquí faci molt mal temps,
nosaltres tenim dos, tres dies
amb molt de sol,
que faci molt bon temps,
i aleshores quan ens trobem
amb tan bon temps,
casualitats,
que ens vam trobar nosaltres també,
normalment els nens
fan campana a l'escola,
aprofiten aquest bon temps,
i la gent que practica l'esport habitualment
dins d'un espai tancat,
d'un recinte tancat,
perquè difícilment ho pot fer l'exterior
a causa del clima,
doncs sortim fora i ho aprofitem.
Sos promesa que cuidan,
hoy mis hermanos,
Patagonia surera,
tense los dedos,
un abrazo argentino,
recio y fraterno,
a la huella,
la huella,
la huella,
la huella,
la huella,
l'Oriol per ser
ha vingut amb un parell de llibres,
els compres allà o abans?
No, els compro aquí,
de fet m'agrada bastant
la literatura aquesta de viatges
relacionada amb els viatges
perquè et serveix
per anar preparant de forma indirecta
també els viatges,
anar-los vivint,
de fet tinc a casa uns quants llibres
de viatges que encara no he fet
i que tinc previst fer,
no sé si els faré alguna vegada,
però escolta'm,
a vegades segons el que llegeixes
tens la sensació d'estar allà
i, bueno,
sempre aprens coses noves.
Mira, jo n'he portat un parell
que crec que són força interessants,
un que és una història verídica,
que és real,
que ens demostra l'esperit aventurer
que segurament viu amb moltes
de les persones que arriben un dia a Usuaya
perquè és el punt de sortir
de moltes expedicions cap a l'Antàrtida.
De fet, nosaltres ens vam trobar
quan vam estar allà
un vaixell de l'armada espanyola,
un vaixell que es diu Les Palmes,
que precisament estava atracat allà
i que estaven a punt
de fer una expedició científica
cap a l'Antàrtida
que van fent de tant en tant.
A més a més,
són expedicions d'aquelles
que duren dos, tres anys.
Ens va cridar l'atenció
passejant pel port
de veure allà
un vaixell de color taronja
que ficava les palmes
i van dir
escolta'm, això,
què passa aquí?
I vam descobrir
que sí,
que era un vaixell científic
d'investigació oceanogràfica.
És un exemple
de moltes de les expedicions
que es fan allà
i un dels llibres
que he portat avui aquí
per recomanar-lo
perquè la gent
es vagi ambientant en l'espai
ha escrit una periodista americana
que es diu Caroline Alexander
que es diu
Atrapados en el hielo
i que explica
la llegenda
de l'expedició a l'Antàrtida
de Shackleton.
Aquest expedicionari,
explorador,
bàsicament amb moltes expedicions
del port surt anglès
que va viure
una experiència dramàtica
amb el seu vaixell
i que demostra
com durant 22 mesos,
em sembla,
va aconseguir
que tota la tripulació
aconseguís
salvar-se
de quedar encallada
precisament
a l'Antàrtida.
Anaven a fer
una expedició
en la que volien creuar
el pol sud,
volien creuar l'Antàrtida
de banda a banda
i es van trobar
atrapats pel gel,
el vaixell
es va enfonsar
i ells van intentar,
van iniciar
unes tasques
de rescat
que van durar això
d'uns 22 mesos.
Explica les aventures
i desventures
i moltes vegades
també s'utilitza
per demostrar
una miqueta
el lideratge
que va mostrar
Shackleton
en aquell moment.
És un llibre d'aventures
però en aquest cas real.
Hi ha molts llibres
que parlen de Shackleton
i jo he portat aquest
Atrapados en el llelo
que és el que em vaig comprar.
I després un altre
de Bruce Chatwin,
aquest és un clàssic
quan fas un viatge
o un viatge
per la Patagònia
en què a través
d'una història
fictícia
et situa
sobre molts
dels espais
de la Patagònia
en aquest sentit,
una terra indòmita.
Ell explica
que troba
a casa
de la seva àvia
com moltes vegades
ens pot arribar
a passar
algun element estrany
i comences a veure
a saber
d'on ve,
d'on prové allò.
En aquest cas
és un tros
de pell
que la seva àvia
deia que li havia portat
un antic familiar
era pell
d'un dinosaure
i ell no s'acaba
de crir del tot
i comença
un viatge
per la Patagònia.
És una espècie
de road movie,
en aquest cas
per camins
per la Patagònia
per descobrir personatges
i descobrir també
aquest territori.
A Usuaya
què podem fer?
Quan arriba
què feu?
Què feu a banda
de veure aquesta expedició
que se'n van
cap a l'Antàrtida?
Mira,
a Usuaya
tens diverses oportunitats.
Ja és una població
d'uns 50.000 habitants
que t'atrapa
de per si
per tenir la particularitat
que és la població
més austral
del món.
de l'Argentina
s'assembla molt
no sé si
havíeu vist
la sèrie aquesta
de Doctor in Alaska
o sigui
la forma
de la població
és molt similar
o sigui
són cases baixetes
fetes de llauna
i de fusta
que a mi
molta zona residencial
però que no té res a veure
amb les zones residencials
que es van trobar aquí
o la dels Estats Units
que són totes homogènies
sinó que són totes
ben diferents
amb el seu jardinet
criden molt
l'atenció
els carrers
molts carrers
a banda del carrer cèntric
són carrers de terra
això és important
visitar-ho
hi ha un carrer principal
que és bàsicament
on està tot
i et condueix
cap al Penal d'Uflaia
que és el que destacàvem
anteriorment
és una de les atraccions
d'allà
a banda
doncs
pots gaudir
de la natura
tens la possibilitat
de poder fer
un trekking
de poder
pujar
algunes de les muntanyes
que hi ha per allà
tens la possibilitat
també de visitar
al Parc Nacional
de Magallanes
que nosaltres ho vam fer
ho pots fer
a peu
ho pots fer
a través de la visita
d'un trenet
de vapor
que també és molt atractiu
és turístic
però en aquest cas
també és molt atractiu
i et demostra
com la natura
es combina
perquè és una natura
molt ferestega
però també trobes
molta destrucció
perquè precisament
molta de la gent
que està empresonada
al Penal
aquest d'Uflaia
se'ls endullen
a treballar
als boscos
per talar arbres
hi ha immensitats
d'espai
del bosc
que estan
totalment talades
i després
la destrucció
de les llúdrigues
que han generat
durant els anys
ens van explicar
que fa uns quants anys
van portar
la llúdriga
canadenca
a Uflaia
per fer que
s'anés expandint
mica en mica
sota un control
per aprofitar la pell
i el que ha passat
és que la llúdriga
aquella no s'ha trobat
cap tipus de depredador
i se'ls ha escapat
de les mans
i està destruint boscos
i a més
està fent
que es vagin
desbordant
molts rius
perquè
estan generant
una destrucció
espectacular
aquest és un espai
maco
per poder visitar
i et dona
moltes alternatives
per poder
fer
molt tipus
d'esports
i per altra banda
evidentment
visitar el canal
de Bigel
nosaltres el que vam fer
va ser
aconsellats
per un company
que ja havia anat
anteriorment
agafar una petita
barqueta
i oblidar-nos
dels catamarans
que sortien d'allà
una barca
que tinc apuntat
que es deia
les tres maries
que recomano
que et porta
a una illeta
és una barqueta
on hi caben
unes 4 o 5 persones
et porta a una illa
que és la illa
H
que és una illa
que no està habitada
i que a més a més
pots recórrer
en qüestió d'un parell
o tres d'hores
diuen que has d'anar
molt en compte
perquè has de reseguir
el camí
per evitar trepitjar
doncs flora
en aquell espai
tens la possibilitat
de veure també
la fauna
que es troba
en aquella illa
i et dóna
et dóna la sensació
de tranquil·litat
impressionant
nosaltres ens vam trobar
un cel molt ennubolat
encara que el mar
estava calmat
i a més a més
en l'anada i tornada
també tens la possibilitat
de poder
fer alguna aturadeta
en alguna d'aquelles
petites illes
i poder veure
llagons marins
per exemple
quan estàs en aquesta illa
que estàs al mig del nord
res
pràcticament
què et passa pel cap?
bé
és precisament
el que et destacava
tens la sensació
aquesta
una sensació
de llibertat
espectacular
ens referim a la illa
aquesta petita
el simple fet
d'arribar
a aquesta mateixa illa
i que no hi hagi
cap espai
per poder
deixar la barca
sinó que
simplement
has de començar
a grimpar
per poder pujar
vull dir
no hi ha cap espai
ni de fusta
ni res
i et demostra una mica
que en aquella illa
no la visita
habitualment
molta gent
et fa sentir-te
certament
privilegiat
i tampoc no és
que sigui
una d'aquelles coses
que costi molts diners
perquè si fa
no fa
el bitllet
que et pot costar
d'aquella embarcació
és el mateix
que et deu costar
sortir
i agafar el catamarà
i anar a visitar
el suposat
far
de la fi del bon
que ens van dir
que realment
aquell far
que es visitava
no és el de la fi del món
perquè n'hi ha molts més
enllà
el far aquest de la fi del món
és aquí que està
en una mena
d'illa molt molt petita
molt molt petita
que té potser
deu metres de llarg
nosaltres ho vam visitar
perquè nosaltres vam utilitzar
l'alternativa
a visitar
aquesta altra illa
i ens vam deixar
portar part
dels consells
que ens deien
que sí
que la literatura
potser sí que
en aquest sentit
ha fet molt de mal
tot i que la gent
vas allà
fas la fotografia
i quedes al mar de Conté
en aquest sentit
veieu foques
i en fi
sí
foques
llagons marins
després van tenir
l'oportunitat
de pujar
més amunt
a Puerto Madryn
sortint ja
de Tierra de Fuego
a la costa atlàntica
i poder veure balenes
que també és una
una opció
bastant
bastant maca
bastant interessant
jo no n'havia vist mai
vas en una embarcació
la gent que porta
aquesta embarcació
és una embarcació
bastant plana
bastant còmoda
i els que porten
aquesta embarcació
suposo que porten
un sònar
que detecten
on estan les balenes
en aquell moment
s'apropa
t'apropes
sense cap tipus
de problema
i quan veus
tens la sensació
de veure l'ombra
que passa per sota
d'aquesta petita embarcació
i veus que és una gran balena
i que a més a més
quan passa
l'embarcació
s'aixeca
i expulsa
l'aigua
és una d'aquelles coses
espectaculars
tot l'edat
enmig de muntanyes
de muntanyes nevades
en molts casos
la natura
l'exsoberància
de la natura
que és molt potent
en aquesta zona
del sud
de la Patagònia
és un espai
per poder practicar
depenent
amb l'esperit
que vagis
vull dir
és un indret
en el que
pots fer la
visita
amb embarcació
pots fer la teva visita
amb el tren de vapor
com destacar
amb a peu
visitant Usuaya
i els més intrepids
evidentment
es poden calçar
uns grampons
i començar
a pujar
glacials
de gel
és una cosa
que veiem allà
que practicaven
simplement
només que el que facis
un torn
per la població
d'Usuaya
i veig
és la de
petites botiguetes
que hi ha
de muntanyisme
per poder practicar
per poder practicar
muntanyisme
un espai
ben maco
que et dona
moltes
moltes possibilitats
però vas
Oriol
de sintonitzar
la ràdio
allà baix
el que vaig fer
no
saps què passa
ara
que anem molt
amb els telèfons
amb els telèfons
mòbils
abans mira que ho feia molt
però ara amb els telèfons
mòbils aquests
intel·ligents
et donen l'oportunitat
de continuar
estar connectat
a casa teva
i si tens xarxa d'internet
doncs escolta
més molt fàcil
escoltar Tarragona
a ràdio
escoltar Catalunya
a ràdio
escoltar qualsevol
emisora
que hi hagi per aquí
i això és veritat
que ha tret una mica
de gràcia
tot plegat
a Buenos Aires
sí que ho vaig fer
a Usuaya
no
no ho vaig fer
a Buenos Aires
sí que ho vaig fer
i per escoltar
emisores d'allà
i home
de fet
jo soc bastant mal
el de ràdio
en aquest sentit
i m'agrada veure
què és el que fan
en altres païs
sobretot a més a més
si estàs en un país
on evidentment
no tens cap problema
amb l'idioma
què mengeu
en tot plegat
en aquest viatge
proveu alguna cosa
de la gastronomia
autòctona
mira
la gastronomia
argentina
també sabreu
que
de fet aquí també
cada vegada
hi ha més restaurants
argentins
aquí a Tarragona
és fàcil
provar
la cuina
argentina
però és una cuina
on
hi trobes
diverses coses
però sobretot
hi trobes
molta incidència
de la cuina
italiana
igual els argentins
et diran
és la cuina italiana
la que té molta incidència
en la cuina argentina
evidentment
en molts plats
trobes molta pasta
trobes molta pizza
però trobes també
molta carn
allà fa moltíssima carn
i el que més
et crida l'atenció
és que passis
per on passis
pel restaurant
que passis
et trobaràs
davant de la vidriera
i veient de fons
les taules
davant mateix
una brasa
on et trobaràs
un corder obert
de dalt a baix
amb uns ferros
obert
en forma de creu
mentre es va fent
a la brasa
una manera
de fer
els assados
típics
que es fan allà
una carn
molt bona
per cert
tant
de
corder
en aquest sentit
com pot ser
de vaca
i
també
doncs
molt recomanable
provar les múltiples
empanades
que fan allà
empanades
empanadilles
estan
molt bé
a banda
d'evidentment
aquelles postres
fetes amb dulce de leche
són
a la gent
són realment empalagoses
però a la gent
que li agrada
és qüestió de provar
a mi m'agrada provar-ho tot
quan vaig de visita
a diversos països
després igual no t'ho acabes
però escolta'm
és qüestió de provar-ho tot
Què més feu
en aquesta zona
de la ciutat
50.000 habitants
gran
no estem parlant
d'una ciutat petita
abans deia 50.000 habitants
vull dir que és una zona
que no
és que sigui molt petita
Sí
és una ciutat
que s'expandeix bastant
té un espai
al centre
de la ciutat
que és on es desenvolupa
bàsicament
tota l'activitat
i la resta
és més aviat
zona residencial
allà la gent viu
del turisme
del turisme
estacional
també en aquests casos
nosaltres vam anar
en període d'estiu
però us veu que a l'hivern
allà és un gran espai
perquè atraua molta gent
de Buenos Aires
i d'altres punts
del país
perquè van allà a esquiar
i després diuen també
que l'economia
està també centrada
en l'extracció
de certs materials
com per exemple
el coltana
em sembla que es diu
que és un material
que s'utilitza
per fer alguns components
dels telèfons mòbils
que ara
tenien moltíssima demanda
no sabem què passarà
d'aquí un temps
quan evidentment
això desapareixi
de fet ha creat
bastant polèmica
aquesta extracció del coltana
no tan sols
a Usuai
sinó en altres punts
sobretot
de l'Àfrica
centra l'activitat
en això
no tens la sensació
d'estar en un espai
100% turístic
això també és veritat
és cert
que el fet
que hi arribi allà
fins a l'avió
l'han convertit
en un espai
on hi ha moltíssima
més gent
que altres
en altres dècades
això també passa
per exemple
a Calafate
on també van visitar
perquè també visites
aprofites per visitar
Perito Moreno
un dels llacials
més coneguts
del món
on t'explicaven
que fa uns anys
evidentment allà
si no hi arribaves
en autobús
no hi arribaves
de cap altra manera
i quan van construir
l'aeroport
es veu que
totes aquestes poblacions
en les que
t'he estat mencionant
es van expandir
d'una forma
bàrbara espectacular
llavors va ser
quan es van construir
grans hotels
per poder rebre
tota aquesta gent
tot i que a l'hotel
que vam estar nosaltres
no veus
grans edificis hotelers
com per exemple
podríeu trobar aquí
a la Costa de Dorada
per exemple
que si no
són espais més petitets
més cuidats
espais de fusta
doncs que intenten
estar una mica
en sincronia
amb la natura
que es viu allà
els preocupa
el tema del medi ambient
perquè els glaciar
o el perito
per exemple
van regressió
any rere any
se'n parla d'això
noteu
notes
aquesta preocupació
sí
el canvi climàtic
el clàssic canvi climàtic
que s'està notant
ells diuen que
la destrucció
del perito moreno
en aquest cas
per exemple
evoluciona molt més ràpid
del que havia evolucionat
anteriorment
de fet
estàs allà
i un dels atractius
és esperar-te una estona
a veure si cau
algun tros
de perito moreno
quan es despenja
una paret
important
d'aquest glacial
és una cosa espectacular
passa molt de tant en tant
però sí que
mentre estàs visitant
l'espai
en les diverses
passarel·les que hi ha
per poder-te apropar
el màxim possible
tens la possibilitat
d'anar sentint
com es van despenjant
trossos grans
no espectacles
però grans
i com cauen
a l'aigua blava
al mar
és un dels sons
d'aquells que
se't queden
dins
és un dels sons
sens dubte
és un dels sons
del viatge
el fet de
veure com es va
desprenent
algunes parets
del perito moreno
però si evidentment
està en regressió
els tècnics van calculant
com va avançant
en aquest cas
el desglas
i diuen que ha evolucionat
moltíssim
en els últims anys
és un viatge
que recomanaries
sí totalment
mira que jo soc
a mi m'agraden molt
els viatges
on hi hagi
doncs
llegat arquitectònic
on puguis visitar museus
en aquest cas
estem parlant
d'un viatge
bàsicament
purament de natura
vas a veure fauna
vas a veure flora
vas a veure muntanyes
vas a veure mar
o sigui
difícilment
et trobaràs
espais arquitectònics
com et pots trobar
quan fas un viatge
per exemple
per Egipte
les piràmides
o et pots fer
per exemple
a la zona
de península
de Yucatán
quan vas a Mèxic
o escolta'm
quan vas a visitar
qualsevol
capital europea
per exemple
que està plena
de museus
i grans museus
i bons museus
en aquest cas
el que has de fer
és anar a gaudir
de la natura
aprofitar-ho
tenir sort
que et faci
un bon temps
per això destacàvem
que és important
aprofitar
i anar-hi
quan allà és estiu
o sigui
justament
quan aquí
és hivern
i a més
una de les coses
ben curioses
sobretot
quan estàs a Ussuaia
és que
el dia
se fa molt llarg
perquè
sorties
a les 11 de la nit
i encara era de dia
com aquell que diu
vam aprofitar
nosaltres
nosaltres vam anar cap allà
al novembre
i era quan
s'estiràvem
moltíssim
moltíssim
el dia
escolta
mi aprofites
per fer
moltíssimes
més activitats
quan mires cap amunt
què veus?
quan mires cap al cel
allà
en aquesta zona
quan mires cap al cel
veus
la població
al fons
en un
gran port
i en el fons
unes muntanyes
immenses
on
tu penses
que pot ser un escenari
de grans aventures
segurament
pensaràs allà
que
que hi ha molta gent
que
o si estan jugant la vida
a vegades
doncs
per
perquè
hi ha moltíssima gent
que li agrada
fer aquestes coses
i desafiar
en aquest cas
la muntanya
m'agrada molt
definir
els espais
o els territoris
que visito
també pels colors
i en aquest cas
com et destacava
doncs
Ussuaia
tindria un color
blau
fosc
que és el que donaria
el mar
en aquest sentit
amb un color
negre
amb combinacions
d'algunes espurnes
blanques
perquè
els boscos allà
són d'un verd
molt intens
però la seva soca
la soca dels arbres
són molt fosques
i molt negres
que és el que dona
aquest color a la muntanya
a la zona d'Aiguaçu
hi aneu o no
a la zona
de les cataractes
d'Aiguaçu
sí
va ser l'últim
l'últim
l'últim
espai que vam visitar
de la nostra
ruta
100%
recomanable
fer aquesta petita
extensió
que pots fer també
amb un vol
des de Buenos Aires
jo havia visitat
altres
altres cataractes
als Estats Units
les cataractes
de Niágara
però no tenen
absolutament res a veure
amb les cataractes
de Niágara
és una cosa
espectacular
no t'acabes les boques
pots anar a visitar
més a més
les cataractes
d'Ibuoçu
des de l'espai
de l'Argentina
que eren
on estàvem nosaltres
però després
fer un tomb
i visitar-les
des de l'espai
des de
des de
l'espai
versiler
que també són
molt impactants
i en aquest cas
et permeten
gairebé arribar
fins abans de tot
a través d'unes passarel·les
que et remullen
et mulles
toques l'aigua
de fet pots tocar l'aigua
si vols
agafant una petita embarcació
i adintrar-te fins i tot
passant la columna
d'alguna
de les cascades
d'alguna de les fonts
que permetin això
perquè evidentment
no pots fer-ho amb totes
doncs avui és aquest viatge
que us hem proposat
a aquesta zona
del sud
d'Amèrica
amb el company
Oriol Boigues
Oriol, gràcies per acompanyar-nos
a vosaltres
a veure el convidat
i a veure com els llibres
dos llibres ens ha portat
d'una banda
sí
mira
Atrapats en el gel
una edició
de Carolina Alexander
on també podem trobar
moltes fotografies
reals
de l'expedició
de l'Antàrtida
de Shackleton
i les seves aventures
i després
el de Bruce Chadwin
en la Patagònia
una edició
que també podem trobar
en català
doncs si voleu fer el viatge
ja ho sabeu
Oriol, gràcies
i bon cap de setmana
bon cap de setmana
igualment
vols fer la volta al món
amb nosaltres
vols explicar-nos
les teves aventures
pel món
has fet un viatge
que t'hagi emocionat
ens ho vols explicar
envia un correu
a elmatí
arroba
tarragonaradio.cat
o contacta'ns
a través del Facebook
o Twitter
fem amb tu
la volta al món
cada dia
a dos quarts de deu
del matí
al matí
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio
del mirar
ens ho volsbrede
de
tu
es la
lenta
Gràcies.