...
Obrim la tertúlia d'actualitat aquest divendres, 13 de setembre,
tertúlia que compartim amb la professora de comunicació
de la Rovira i Virgili, amb la Nani Rodríguez.
Nani Mou, bon dia.
Bon dia, benhora.
També s'acompanya l'advocat Entoni Vives.
Entoni Mou, bon dia.
Molt bon dia.
I el titular del Sagrat Cor, el Joan Andreu Torres.
Andreu, molt bon dia.
Ara estàvem parlant de la Tònia, fora de micròfon,
amb la Nani, que volies començar a parlar de la Tònia,
que tenim per la Tònia.
De fet, tenim un titular, que al ministro de l'Atò,
sobre reconeixement d'una Catalunya independent,
diu si és un procés legítim, diu per què no.
Tot arran del que vam viure en aquesta Viada Nacional de Catalunya,
en aquesta Via Catalana per la Independència.
És una satisfacció veure que ha servit alguna cosa,
encara que perquè algú ens escolti i ens vegi.
Que la realitat era la finalitat.
I que ho vagin dient fora de Catalunya,
ja és important que es vagi sentint veus.
I el García Margalla també ha fet unes declaracions,
que Déu-n'hi-do, se'l menjaran els seus companys de partit,
però en el sentit de dir que hem de parlar amb aquesta gent,
és inquestionable l'èxit de la Diada,
vull dir, de l'organització, de la comunicació,
de la mobilització, alguna cosa hem de parlar.
La vicepresidenta ho va dir molt clarment,
hem d'escoltar la majoria silenciosa.
fantàstic, és el que volem,
doncs vinga, i si ara si ho diuen ells mateixos,
doncs vinga, votació, votació,
i escoltarem a tothom.
Crec que la voluntat d'un poble
només es pot expressar d'una manera
que és a través de les urnes, no?
Llavors s'ha de consultar,
i s'ha de buscar,
que formar aquesta voluntat,
aquesta voluntat majoritària d'un poble.
I actuar en funció del que surti.
No hi ha altra alternativa.
Marcar les regles del joc,
com es fan en política,
i aleshores, doncs vinga, tu...
Ara és el moment dels polítics
que busquin el procediment
a través del qual es té que manifestar
aquesta voluntat,
i una vegada es tingui aquesta voluntat manifestada,
doncs articular els mecanismes necessaris
per ejecutar-la,
no hi ha altra alternativa.
No discutirem avui, tu i jo, Antoni.
Bueno, bueno, afegirem més coses per discutir, Nani.
Crec que també és el moment de la pedagogia,
aquí tenim un pedagòg,
que és el moment de la pedagogia,
és el moment d'explicar a un poble
els desvantatges de la seva decisió.
A mi em preocupa que tota la voluntat independentista
es quedi o hi hagi darrere només allò
sóc independentista perquè ens roben.
Això ho trobo molt pobra.
Crec que...
I aquí hi ha una manca de pedagogia
per part de la classe política.
És el missatge únic que s'ha enviat
vull ser independentista perquè ens roben.
L'altre dia a la televisió
veia les entrevistes que es feien post-manifestació
i aquest era el gran sentiment.
Crec que sobre aquest sentiment
no es pot construir un estat.
Crec que la voluntat de construir un estat
és una voluntat
no tan, diria jo,
no sé com qualificar-la.
Crec que hi ha d'haver una voluntat
de construir realment un estat.
I un estat és un pacte de la ciutadania
que té un territori,
que vol nombrar una autoritat,
que vol delegar la coercivitat en aquesta voluntat.
I això s'ha d'explicar molt bé la ciutadania.
Crec que això que marxem,
o soc independentista perquè ens roben,
és la simplificació.
i la simplificació sempre és dolenta.
Vull dir que realment hi ha un pòsit,
hi ha alguna part de veritat d'això,
jo crec que ningú té cap dubte,
però estic d'acord amb tu
en que no és només això.
Vull dir, és tot un procés,
és tota una percepció
que no estem allà en el lloc on hem d'estar.
Vull dir, era un puzle
i ara la nostra peça allà no quadra,
no enganxa,
no queda ben posada.
i això em fa pensar, doncs,
que per què no,
per què no,
suposo que no serà un procés fàcil,
serà molt complicat
i billo, billo,
i tal com està la situació encara més.
En el país no es fa avui dia,
estem ligats,
és complicat.
Tot això s'ha d'explicar,
tot això s'ha d'explicar,
jo crec que sí que es pot fer.
S'ha d'explicar i s'ha de comptar
amb la voluntat del poble,
que no passarem en un estat millor.
No, és que jo crec que
el que no es pot explicar
és dir, no, no,
que ens roben i estarem millor
i tindrem 10% menys d'atur.
Escolti, jo li puc dir
que en tindrem 10% menys
o en tindrem 10% més,
no ho sé què passarà.
Això és el que estic a explicar.
Però jo crec que hem arribat
el moment que encara que ens diguin
augmentarà l'atur
i les passarem magres,
la gent diu,
vale, d'acord,
però ens en sortirem.
El problema és que ara,
passant les magres,
tens les mans lligades,
vull dir, no tens capacitat d'acció
i una mica el que demanem
és capacitat d'acció
per dir, encara que vagin les coses
molt malament,
si nosaltres gestionem
el nostre propi estat,
ens en sortirem.
Jo crec que l'esperança aquesta
és la que ens mou a tots,
malgrat sapiguem
i siguem conscients
de les dificultats.
Però jo crec que això
es té d'explicar,
es té d'aprofitar
que anem a construir un estat,
a construir-ho realment
sobre les autèntiques bases democràtiques.
Crec que té d'haver
una renovació en la classe política,
una renovació profunda
i es té que posar...
Generacional fins i tot.
Generacional
i es té que posar al front del país
gent preparada,
gent amb missatge
i gent amb una full de ruta claríssim.
No es fa en dos dies així.
No, no, no.
Això també s'ha d'explicar molt bé.
S'ha d'explicar molt bé.
Són anys, estem parlant d'anys.
D'anys, d'anys, d'anys.
Però això s'ha de començar a fer.
S'ha de començar a fer,
s'ha de començar...
Hem de començar a apartar també
a totes aquestes persones
que no han administrat amb diligència
els diners fins ara
i que no es poden posar al front
d'aquest projecte.
O sigui, jo crec que
la reflexió és molt profunda.
No podem dir
tirant-se a la piscina
no se'l tirant.
Anem-se a tirar a la piscina
amb responsabilitat
i anem a construir un estat
amb responsabilitat.
I un estat que realment
sigui un estat
del benestar
i un estat...
Sí, però
l'Anna va dir el diumenge, no?
Abans d'ahir,
és a dir, el dimecres.
Jo crec que allò va ser
un punt de partida
de gent que vol construir
un estat amb responsabilitat
perquè va ser
una demostració bestial
de responsabilitat,
de civisme.
Nosaltres estàvem aquí
just al davant de l'emissora,
allà a la Torre Roma,
sí,
el 228,
hi havia una enorme bandera espanyola
amb un balcó.
Tothom la va mirar
però tothom va dir
no passa res,
tothom té el dret
a penjar al seu balcó
la bandera que vulgui
i aquí acabem tots.
Que és la gran diferència,
entenc jo,
entre el nacionalisme d'aquí
que obre la porta a tothom
i altres nacionalistes
que són excloents
o estàs amb mi
o estàs en contra de mi.
Aquí crec que
va ser una lliçó
de civisme
i de responsabilitat.
Heu vist les imatges
de Madrid,
de la seu del Blanquerna,
com ho veieu?
Perquè ja han estat detinguts
els personatges autors.
Mira,
jo crec que quatre pirats
i tampoc m'agradaria
simplificar i pensar
oh és que mira com és Espanya.
No, Espanya no és així,
estic segura
que hi ha molta gent
que ens entén
o que intenta entendre'ns
o que es pregunta
què està passant aquí.
Amb això ja en tindríem prou.
Només que ens plantegessin
la pregunta
però què passa,
per què volen,
ja en tindríem prou.
Això són quatre replegats
que sempre hi són
i que...
Bueno,
el que passa és que
són gent significada
perquè no són quatre
replegats,
però clar,
un és fill d'un gran d'Espanya,
de fill de cosí,
cunyat, etcètera.
Tampoc no són gent.
La caverna de tota la vida.
Vull dir,
hi anava el pare,
hi anava l'avi,
aniria ell i suposo que...
Seran quatre o cinc,
però bé,
però evidentment que són mostres
que encara
que encara queden residus
absolutament.
Jo estic amb l'Anna,
i si no vull pensar
que això és un sentiment generalista,
vull pensar
que són quatre
i al cabo,
vull pensar
que l'estat de dret
té mecanismes suficients
com per repelir
aquestes agressions,
com per castigar-les,
que siguin
càstigs ejemplars
perquè no es tornin a produir.
Hi ha unes regles de joc
que tothom té que respectar,
i la violència
la tenim
que condemnar
vingui
d'on vingui,
no la tenim
que tolerar
i la tenim
que apartar,
realment,
tot el que no sigui
convivència civilitzada
crec que no hi cap.
Però en política
ja saps que
els canvis de camisa
són fàcils,
eh?
Sí.
Si em vaig veure
jo l'altre dia
de canvis de camisa,
mare de Déu,
els pèls de punta
se'n posaven,
però bé,
benvinguts.
De blaus a grocs.
Benvinguts.
De blau a groc.
Com valoreu
aquesta resposta
massiva
de participació?
A més,
a més,
en un ambient
molt festiu,
molt familiar,
com el que veia la nani,
no?
Perquè es veia de tot,
no?
La via per la independència.
Jo m'hi vaig trobar
molt a gust,
la veritat,
i vaig pensar que
hi havia comentaris
de que a Tarragona
ja veuràs,
a Tarragona,
a Tarragona,
a Tarragona,
a Tarragona,
costa molt de mobilitzar,
que tots són patricis romans
i estan tocant la lira
i no participen.
Doncs no.
Jo penso que
va anar molt bé
i jo m'hi vaig sentir
molt a gust
i aquella sensació
que tens.
Potser va ser
una mica avorrit.
La meva família
deien,
oh,
és que no hi ha música,
és com avorrit,
no?
És veritat.
És molt difícil
posar música
a 400 quilòmetres.
Jo és que com era
d'aquí baix,
no?
S'ha de muntar bé,
s'ha de muntar bé.
En comptant,
que t'unia ràdio
tota l'estona
amb altaveus.
La ràdio posada,
però...
No, però no amb altaveus,
amb altaveus.
L'important és que va ser
una manifestació pacífica,
alegre...
Ferots,
m'agina la setmana a dinar,
fets una costa allà.
Això és el més important
de tot,
és això,
que hi hagi la voluntat
de respectar
les normes de convivència.
Molt bon rotllo
que diuen els jugues,
no?
I va bé,
i va ser...
Això és el més bonic de tot,
veieu que es pugui arribar
a fer la consulta
el 2014,
que seria ara una mica
la següent fita,
l'any dintre.
Jo,
que soc optimista,
i tant,
és que no hi ha
tirant enrere.
Si es que ja comprava
les urnes,
per tant,
què farem ara?
Llançar-les?
Ja les tinc comprades,
almenys estrenem-les.
Ara,
costarà,
costarà,
costarà,
costarà,
però jo crec que s'hi arribarà,
perquè no hi ha alternativa.
Els discursos
s'han d'anar canviant
davant de tot això,
per molt que facin veure
i deixin...
els discursos s'han d'anar canviant.
Home,
i la postura del Mas
jo crec que és bastant complicada,
perquè ha de mantenir
un cert equilibri,
ha de mantenir unes formes
que particularment
jo no les comparteixo,
vull dir,
jo tiraria pel broc,
però a la millor
més timberia,
saps?
Vull dir que
amb això has de deixar
la vehemència
i la passió a una banda
i has de posar
més seny
i més tranquil·litat.
Les últimes declaracions
que semblaven
una mica contradictòries,
ara dic sí,
ara dic el 16,
ara dic no sé què,
em sembla que tot això
li ha quedat molt clar,
diria jo.
crec que ho havia de dir,
ho havia de dir
no perquè ens ho digués a naltros,
sinó perquè ho deia Madrid,
crec, eh?
Que també té un paper
de dir, eh, Madrid,
jo ja los iré frenando,
però tu no me seas burro,
vale?
Bueno,
s'ha de fer des del diàleg,
s'ha de fer des del diàleg,
jo crec que la política
és diàleg,
la política és pacte.
Sí,
per dialogar o pactar
han de ser dos,
al mínim.
Jo crec que
han de ser optimistes,
han de ser optimistes,
el poder que dona
la manifestació
del 11 de setembre
crec que és un argument
de pes quan te sentes
en una taula de negociació.
Si ha convençut el senyor Letón,
sempre ho fa,
ja sabem on té,
és imaginat.
Crec que això és una
força que tens
quan te sentes
en una taula de negociació,
una manera
que és sentar-se sense res
i l'altra sentar-se
i dir,
escolti,
darrere tinc
tantes persones
que després es transformaran
en les urnes
en el que sigui,
però permetin
que vehiculi
la voluntat
de tot aquest poble,
inclús els que no
hi van anar,
o sigui que tothom
té dret
a manifestar
aquesta voluntat
i aquest estat
es té que formar
des de la voluntat
col·lectiva,
és que no hi ha
altra alternativa.
Doncs,
veurem què passa,
no?
Perquè això,
clar,
serà l'any vinent,
mentrestant suposo
que anirem
veient aquest decalatge
de declaracions
contra declaracions,
de postures,
com deia la nània,
cap una banda
o cap a l'altra,
però n'anirem parlant.
Jo crec que una cosa
són les manifestacions
que es fan
i l'altra
és el que
es fa a la cuina,
a l'altre estienda,
jo crec que la classe política
quan se senten
en una taula
de negociacions
són conscients
i responsables
del que hi ha.
Altra cosa
és el que manifestin
al carrer
de cara al seu electorat,
però jo crec que
vull pensar
que a Madrid
hi ha governants
responsables
i que valoraran
la situació.
Jo crec que també
m'agradaria pensar,
i no ho penso,
però m'agradaria pensar-ho,
que hi ha
el conjunt
de la premsa madrilenya
hauria de ser responsable.
Vull dir,
aquest jugar,
a veure qui diu
el titular més bèstia,
perquè així
venc més diaris,
aquells diaris
que diem
de tirada nacional,
però que fonamentalment
estan a Madrid,
jo diria
que han de frenar
una mica
i les televisions
aquestes
que van encenent
i que nosaltres
les mirem
perquè ens pugi
una mica
l'adrenalina
i de seguida
canviem,
perquè m'imagino
que tots fem el mateix,
tots volíem arribar a casa
i posar inter-economia,
a veure què deien,
a veure quines barbaritats
deien.
Hi havia un mitjà aèria
d'inter-economia.
Sí,
perquè posàvem
personatges de cartró,
vaques,
vaques,
una rere a l'altra,
perquè...
Sentir que estic
disbarats,
d'alguna manera
et reafirmen,
veus com estan bojos,
veus com no saben
el que es diuen,
doncs jo diria
que aquí també cal
que algú els hi tiri
una gerra d'aigua freda
a sobre,
que refredi els ànims
perquè no va bé
i no van enlloc.
Vull dir,
si els polítics,
com a...
en el pitjor dels casos,
resten callats,
no diuen ni piu
o diuen aquelles declaracions
que no diuen
absolutament res,
com la Soraya.
Sí,
hay que dialogar,
pero dentro de la Constitución,
pero nosotros
dialogaremos con todos,
con los que se han quedado
de casa
y con los que no,
que diuen,
bueno, va,
això és una tonteria,
però bueno.
Però els mitjans no,
els mitjans van encenent,
jo diria darrere,
d'un interès
absolutament comercial,
de ja dic
el disbarat més gros
i si vendré més...
Interès comercial
i ideològic,
no?
Penso que defensa
una ideologia molt concreta.
Però estan encenent
una situació
que no cal,
que no cal,
vull dir,
hi ha titulars,
hi ha insults...
Jo crec que tenen
els seus lectors,
no ho justifico,
eh?
Però quina premsa
no està comprada
o quin escriptor
no és mercenari?
Aquí és bastant
més moderada la premsa.
Vaja,
estic absolutament convençuda.
Però està comprada també?
O tant,
no en fas així.
I la de Tarragona
i aquest senyor
i tothom,
a veure...
Va estar comprada,
però molt pagant
els ciutadans.
De tota manera,
hi ha una part
de tendència,
diguem,
en tota mitjana
de comunicació,
però també hi ha una part
de lliure exercici
de la professió
que té responsabilitat
professional.
De responsabilitat
professional.
És a dir que,
hi passa amb els generalistes,
se passa amb els mitjans locals,
passa a tots els mitjans
de comunicació.
És a dir que...
tu tens les teves pressions
com tothom,
passant primer
per les publicitàries
que tothom les entén,
però que tu tens
una responsabilitat
de dir,
a lo millor no dic una cosa,
però que no diré
serà la contrària.
Inclús te diria
que les ideològiques
també són lícites,
no?
O sigui,
tens la llibertat
de comprar el diari
que tu vols.
Problemes que estan subvencionades,
però.
Ja,
però inclús jo
una tendència ideològica
amb un mitjà de comunicació
no em sembla malament.
No,
hi ha de ser,
eh?
Per tant,
que hi ha de ser,
forma criteri
i tu compres la premsa
que vols.
L'eul·lent és que només hi hagi
un diari,
el Prapda,
i que tothom
hagi de llegir el mateix,
però vas al quiosco
i compres el que vulguis.
O sigui que no,
no,
a mi no,
tampoc m'assembla malament.
El que em sembla malament
és traspassar potser
segons quina barrera ètica
o deontològica
de que el missatge
vagi més enllà
de donar una notícia,
inclús d'alimentar
amb un client,
no?
Que vagi ja
amb un ànim agressiu,
no?
Exacte,
és aquesta agressivitat
la que tu estàs d'acord,
no?
I això,
que no és necessària.
El social us ho diu molt clar,
si vols comprar
un mitjà de comunicació
no cal que compres,
sinó que només cal que siguis
el principal client
i en certa manera
ja vas allò
orientant-ho.
Dit això,
estem en festa
pràcticament
a punt de fer
la crida a la festa major,
per canviar una mica
de direcció ja
podem seguir parlant
si vola la via
per no ser galeria,
hem aparellat molts titulars
a nivell internacional
de molts diaris
que també el ron-rong
a nivell europeu
suposo que també
condicionarà en certa forma
allò que deia l'Antoni
que es fa a la cuina,
el rirefos
que hi ha darrere
de la política
això també condicionarà.
Parlem de festa,
però se us sembla
també comentem una mica
això,
no?
Aquesta imatge
a nivell europeu
dels titulars,
no només a nivell europeu
a nivell mundial
de la via catalana,
aquesta repercussió
a nivell internacional,
això condiciona,
creieu,
a nivell de decisió política
o no?
Sí, sí,
que condiciona,
clar,
i és un factor
fonamental
per Catalunya
que malgrat
que el president
de la comissió
o la president
de la comissió
no sé què
de la Unió Europea
surti i fa
que això és qüestió
d'Espanya,
el sol fet de dir
que ja és una qüestió
que només per tant
tal, tal, tal,
ja vol dir...
És mullar-se, eh?
Vol dir,
escolta,
aquesta gent sap
què passa aquí,
ja veurem
quan vagin després
què faran
o què no faran,
però el fet
que d'alguna manera
ells hagin de sortir
a fer declaracions,
vol dir que s'ha aconseguit
alguna cosa,
que sàpigui,
que aquí hi ha un problema,
que d'un moment
tiren pilotes fora
o fan veure que...
Bé, bé,
ja veurem on arribarem,
però sí que és important,
vull dir,
clar,
la internacionalització
del problema
és fonamental.
I ja diria
que és un dels objectius
de la via, eh?
Bé,
és que la solució
de la independència
passa per reconèixer
com un estat internacional,
no?
I llavors ens han de reconèixer
la resta d'estats,
ens han de reconèixer
la comunitat econòmica europea,
jo crec que hi ha
una imprevisió
o no hi ha
un procediment previst
que es té que crear tot
i es té que crear tot,
jo penso,
des d'aquesta voluntat
d'un poble
de voler-se constituir
en un estat,
no?
Això és el que es té
que respectar,
no?
I jo penso que
aquesta voluntat
se li té que donar
forma jurídica
i això l'estat de dret
ho reconeix,
ho té que reconèixer.
I jo vaig estar donant
un tom,
doncs allà,
pels principals,
la CNN,
els principals diaris,
com ara ho tens
tan senzillet,
que fas un tom pel món
amb un clic
d'ordinador
i jo diria
que fonamentalment,
o si tingués de fer
un sol titular
de tots els que havia llegit,
era
Ojo, Rajoy,
tens un problema.
Vull dir,
ningú va fer
cap comentari
ni amb els articles
d'opinió
rebutjant
o criticant
la mobilització
de dimecres.
Al contrari,
estaven dient
aquesta gent
surten al carrer,
Rajoy,
escolta'ls.
Fonamentalment
era això,
hi ha una gran massa
a la zona,
a més,
generalment deien
la zona
nord-est
d'Espanya,
la regió
més rica
de les 17
que configuren
l'estat espanyol,
vull dir que
d'alguna manera
ubicaven
o contextualitzaven
la situació
de Catalunya
i deien
el govern central
ha d'escoltar
aquesta mobilització.
Una mobilització
pacífica,
una mobilització
que pretén això,
vull dir,
tampoc es
mullaven,
quan d'alguna manera
prenien partit,
però sí que destacaven
el senyor Rajoy
té un problema,
faci-s'ho mirar.
És que a més
se li ha de dir
al senyor Rajoy
que es té
que escoltar
els que ell defensa
també,
o sigui,
és que
veure si la voluntat
que vostè defensa
és la majoritària,
no...
I avui
el García Margallo
ja veuràs
com li estiraran
les orelles,
perquè
Déu-n'hi-do,
vull dir...
Aprofito que tinc
dos professors
universitaris
i del Sagrat Cor
per preguntar-vos
com arrenca el curs
escolar,
perquè de fet
a la universitat
avui s'inaugura
avui mateix
amb el Pol Preston
com a convidat
a la universitat
i al Sagrat Cor
ja porteu dies,
no?
Bé,
ahir ha de començar.
Ahir ha de començar.
Avui és el segon dia,
com arrenca el curs.
Bé,
amb la situació
com a país
tampoc no és massa
a nivell universitari
ja s'ha vist
tot el que ha hagut
i que hi ha
totes les vagues
que suposo
que hi ha
i els problemes
que hi ha
en quant a beques,
en quant a professorat,
en quant a recerca,
en quant a tot,
no?
Per tant,
hi ha una retallada
impressionant
en quant a recursos
de tot tipus.
El mateix passa
també
a tota la resta
de l'ensenyament
a Catalunya,
no?
Vull dir,
reducció de mestres,
vull dir,
augment de ràtio,
vull dir,
clar,
reducció d'hores
de persones
que en diem
velladors
o velladores
que ajudaven
als centres,
a les aules.
Com en dieu?
Com en dieu?
Els velladors i velladores
velladors,
vigilants,
no?
No, no,
els velladors
són unes persones
que la Generalitat
paga unes hores
a la setmana
perquè quan tens
nanos
amb necessitats educatives
especials,
molt especials,
i aleshores,
clar,
a lo mejor
requereix un nen
una atenció
especial,
moltes vegades
perquè dins la classe
no el pots fombre fora,
clar,
abans de fent això,
tu fas soroll
fent que el passadís,
fora,
fora,
i llavors ho diria
que no,
no,
no,
no,
està a classe,
però clar,
per les seves dificultats,
del tipus que sigui,
també pot ser dificultats físiques
o dificultats psicològiques,
etcètera,
llavors hi ha una persona
que atén
unes hores
dins de l'aula mateix
amb aquest alumne,
amb la mestra,
i se'n diu velladors,
però també ha sigut
una retallada,
retallada a les aules,
retallada a els programes
que hi havia
de la Generalitat,
bueno,
bueno,
un ho pot arribar a entendre,
però,
però després,
clar,
és clar,
és normal
que això
n'hi ha creant
un set malestar
i una sèrie de dificultats
en el món educatiu
i en el món escolar.
Suposo que es notarà més
amb la universitat,
perquè, bueno,
doncs està més organitzat
i, bueno,
els mestres
o professors
són, bueno,
entre cometes
com hi ha més submissió
i, per tant,
doncs a vegades
també per aquest sentiment
que els nens,
que l'important
és els nens
i que no els falta res
i que tot el que hi ha
i tal,
s'agafa
unes actituds
de suplir
moltes mancances
que hauria de fer
evidentment
l'administració.
El que jo et anava
a comentar,
que sort que l'ensenyament
està ple de vocacionals,
perquè és que
si no,
no se'n sortirien,
però si veus
que necessiten
una hora més,
doncs els hi fas
una hora més,
necessiten una tutoria,
doncs els hi fas una tutoria
i quan acabes de comptar
dius,
mare de Déu,
però quantes coses he fet
jo si no em tocaven,
no?
Però d'alguna manera
no t'encorsetes
amb el que és obligatori
perquè consideres
que el primer són ells
i per el que fa
a la meva docència
absolutament apassionant
perquè com analitzem molt
el que són els mitjans,
analitzem molt
com no fer
determinats tipus
de declaracions,
analitzem el món
dels mitjans
perquè a la facultat
és de comunicació,
tenim,
jo tinc guardats vídeos,
retalls de premsa
per fer treballs
tres anys seguits
i encara no acabarem
d'allò
que no s'ha de fer.
Vull dir,
per exemple,
el vídeo
de la senyora Botella,
bueno,
50.000 coses
que les tinc guardades.
Aquest quedarà
com a classe pràctica
a totes les facultats.
Absolutament,
sí,
o per exemple
la nota de premsa
que van fer el govern,
suposo que la recordareu
quan l'accident de Santiago
que havien fet
un corta i pega
i l'ús del paràgraf
parlava del terratrèmol
de Xina,
vull dir,
aquest tipus de coses
que com a mínim
forma part dels ensenyaments
que jo intento
fer-los arribar
i que és apassionant
i els periodistes
una mica també
com els mestres
hi ha molt vocacional,
ningú estudia periodisme
per fer-se ric,
la gent estudia periodisme
o comunicació audiovisual
perquè els agrada,
vull dir,
és molt vocacional
llavors aquí sí que tenim
un caldo de cultiu
que el món
se'n està posant
així en bandeja
per anar-lo
destrossant
poquet a poquet,
no?
Bueno,
no ho sé,
jo no soc del món
de l'ensenyament,
què penso del món
de l'ensenyament
o me'n preocupa?
Em preocupa
perquè tothom està d'acord
en què el futur
es basa
en l'ensenyament actual,
no?
I em preocupa
que es facin
les retallades brutals
que s'han fet
en matèria d'ensenyament,
no sé si han fet retallades
del 22
o el 30
o no sé quant
i que...
No m'ho facis dir
perquè me'n recordo
de la meva nòmina
i m'agafen codriments.
No, no, no,
ja no de les nòmines
sinó de les prestacions
que es donen
a l'alumnat,
no?
I en canvi
siguin capaços
d'abocar
milers i milers
i milers
de milions d'euros
al sistema financier.
Jo,
la veritat
és que són
són qüestions
que no les entenc,
no entenc
que es facin
aquestes retallades brutals
i que aboquin
a banquia
no sé quants milions
pel forat de l'aigüera.
Bueno,
doncs miri,
ni tant ni tampoc,
no?
Potser que distribuïm
una miqueta les coses
i que
el futur nostre,
el que és l'alimentació
d'aquest país
el dia de demà,
això ho cultivem
i ho reiem cada dia
perquè és que si no
aquest futur
que somiem
cada vegada
serà pitjor.
Ja tenim una realitat
depriment,
home,
doncs sembrem,
sentem les bases
del futur,
no?
Això és el preocupant.
No,
ja és greu
retallar per baix
i això,
però clar,
per mi el més format
aquest moment,
de cara al futur,
és el que estan
trasllant en recerca.
Això és,
bueno,
és una manera
d'ofegar el país,
perquè clar,
vull dir,
tots els centres
de qualsevol àmbit,
vull dir,
mèdic o físic
o químic
o el que sigui,
clar,
tallar tot el que és
l'àmbit de recerca
i clar,
que la gent no te pugui
fer recerca,
has d'anar a fer recerca
en altres llocs.
Bueno,
i que formes gent
que se'n van a altres llocs
i aquests no tornaran,
que has fet una inversió brutal
i aquesta inversió
no l'amortitzaràs mai aquí,
l'amortitzaràs en un altre lloc.
Amb la qual cosa,
deixa de ser inversió
per convertir-se en despesa.
En despesa.
És absolutament absurd.
Però jo m'agradaria
deixar anar aquest missatge optimista
que jo et comentava
que gràcies a la vocació dels docents
la cosa tira.
De la mateixa manera
que gràcies a la vocació dels sanitaris,
vull dir,
jo ara he tingut un familiar
ingressat a Joan XXIII
i el millor,
amb molta diferència,
vull dir,
els llençols plens de forats,
la gent pels passadissos,
no tenien cadires de rodes,
te trobaves una infermera a urgències
i després te la trobaves a la planta
i deies,
però tu què fas aquí?
No, és que vaig fent allò
on falta gent vaig,
vull dir que no coneixen
les infermeres, els malalts,
no tenen aquella relació
de com se troba, senyora Maria,
però hi posen una voluntat,
hi posen unes ganes,
hi posen un entusiasme
que això penso que és
el nostre gran potencial,
la vocació de la gent
i les ganes de la gent
de suplir,
vull dir,
que som bona gent,
que som bona gent.
Això és generalitzat,
crec que la solidaritat
que s'ha posat de manifest
en aquest moment de crisi
és generalitzada
en tots els sectors de la societat.
Home, jo no sé si els advocats
feu més del que us toca.
Els advocats,
jo et diria
que som la professió més solidària.
Jo vaig treballar
un munt d'anys
al torn d'ofici
sense retribució
i ningú,
jo no em vaig mai queixar.
Doncs no us veneu bé,
i portava el torn d'ofici
no sols a menys meu,
sinó el de sis advocats
i a mi no em pagaven mai res.
El torn d'ofici
es va començar a pagar
quan jo portava 10 anys
d'exercici professional
i no es va em queixar mai ningú
i el torn d'ofici
no està retribuït
i jo al meu despatx
i molts advocats
als seus despatxos
atenen a gent
sense cobrar,
no ara en moment de crisi,
jo fa 35 anys
que ho faig
i no tinc
que obrir la boca
ni explicar-ho.
Crec que
el que fa una mà
no ho té que fer,
no ho té que saber l'altre,
però això és una activitat
del dia a dia
com hi ha metges
que arriben a la seva consulta
i gent que no cobren
i que operen
i com a infermeres
i com hi ha quantitat
de persones
que fa actes solidaris
i desinteressats.
Perdó.
Acabem amb aquest missatge
solidari.
S'acaba,
que acabem a les 10,
perdó.
Nani, Antoni,
Joan Andreu Torres,
gràcies per acompanyar-nos
i fins la propera.
Bona festa.
Gràcies.
Gràcies.
Ha passat el temps volant.
Adéu.