Comencem el tertúlia d'actualitat d'aquest divendres 20 de setembre.
Com us explicàvem, Tarragona Ràdio us oferirà la retransmissió de la processó de Santa Tecla el dilluns 723.
Ho farem com l'any passat des del balcó de Casa Valcells.
És la seu dels Amics de la Catedral i avui ens acompanyen a partir de tertúlia el seu president, Hilari Alfaro.
Hilari, què tal? Molt bon dia, benvingut.
Molt bon dia.
També l'Anna Mateu, que és la directora del Cor Jove i Tresorera de l'entitat.
Anna Mateu, què tal? Molt bon dia.
Molt bon dia.
I el Lluís Maria Monconell, que és el vocal de Cultura de l'entitat.
Bon dia.
Molt bon dia. Aquesta setmana tenim notícies molt fresques, perquè aquesta setmana s'inaugurava la capella de...
La capella que en diuen dels Astres.
Dels Astres, correcte.
Que no és que ho sigui pròpiament, dels Astres.
No, exacte. Això ho podem explicar, perquè pel nom tothom diria això.
A la catedral hi havia com a tres nivells de clero.
Hi havia el clero alt, diríem, a part de l'arcabisbe, que era el suprem.
Hi havia un clero alt, que eren els canonges, un clero mitjà, que eren els que en deien la comunitat de preveres,
i després els comensals.
Doncs aquesta capella va estar feta pel clero mitjà, per la comunitat de preveres,
que a l'edat mitjana devien tenir unes prevendes suficients per poder edificar potser la joia de la corona de la catedral.
Com a capella, no?
I després els Astres devien aprofitar aquesta capella per els actes de culte com a gremi.
Però la capella, encara que es digui dels Astres, era dels preveres que formaven aquest sector mitjà del clero de la catedral.
I a més a més aquesta capella era el centre on s'hi feia la representació del misteri de l'assumpció de la Mare de Déu.
Per això un estudi iconogràfic del retaule descriu exactament els grans passos de la història de Maria.
És un retaule important, és del 1350, segle XIV, i bé, s'ha dit de la llum, amb la neteja que s'hi ha fet,
policromies que han estat amagades durant molts segles.
Sí, les policromies quedaven molt desdibuixades, però aquests dos restauradors especialistes en això
han reinterpretat el color i l'han restituït molt bé, perquè era un color mònic, no?
Gens estrident i molt adequat.
A més a més, com que tota la capella també és decorada amb policromies,
perquè hi ha el sepulcre del bisbe Clascarí, amb una petiteta urna,
però ell està acompanyat dels patrons de Tarragona, Sant Pau i Santa Tecla.
I és una paret lateral que considero que podríem dir que és la nostra Sixtina.
La Sixtina de la Catedral de Tarragona és a la Capella dels Sastres.
Val la pena que Tarragona aquestes festes i dediqui una estona anant
que ens reconeix de la catedral que és deliciós.
És un element més aïllari per poder visitar-la, no?, la catedral.
Sens dubte, sens dubte.
I ara tenim el goig que la catedral se pot entrar per la façana principal,
que fins ara només se podia accedir a la catedral pel claustre,
excepte quan hi havia culte, no?
I ara es pot accedir per la façana principal com a visitants
i això ha fet que les visites a la catedral s'hagin incrementat moltíssim
perquè una gent que ve a visitar Tarragona,
una de les primeres coses que fa és anar a visitar la catedral.
Jo diria que fins i tot abans d'anar a visitar les ruïnes romanes
va a visitar la catedral perquè se la troba per tota la ciutat.
Tens la vista sobre la catedral, més o menys diàfana, però la tens.
I la gent va a visitar la catedral i anava a la catedral
i no trobava l'entrada perquè tenies d'anar pels carrers laterals
fins a l'entrada del claustre.
Ara tenim el goig de poder dir que es pot entrar a la catedral per la porta.
Jo vull afegir que se surt per la claustre.
Allí hi ha una botiga on nosaltres tenim uns CDs editats,
unes pintures que ens repercuteixen en l'economia de la coral
que la tenim bastant precària.
És a dir que també és un al·licient poder entrar per davant
i poder sortir i passar per la botiga
i veure tot el que allí es pot oferir.
En parlarem també del cor jove dels amics de la catedral.
dèiem de visitar-la, amb el que ells parlaven també de turisme,
de xifres turístiques, avui hem conegut que podríem arribar en guany
aquests dos milions de visitants.
Sí, ho he llegit al diari.
I és un xifre important i molts d'ells, com deia l'Hil·lari,
passen per la catedral.
I a la mes d'agost coneixíem que la catedral de Tarragona
s'ha situada entre les 10 del món, 10 del món,
recomanades per visitar, segons usuaris,
gent que l'ha visitat i que ho recomanen a través d'allò d'internet,
l'Aminube, que diuen.
És a dir, que també estem ben posicionats,
respecte a altres catedrals del món.
Sí, sí, efectivament.
La nostra catedral té una singularitat
i és que, com està feta sobre les ruïnes romanes,
no està orientada com les catedrals estan orientades,
que és d'Orient a Occident.
La nostra està orientada més aviat de nord a sud.
Una mica esbiaixada.
Una mica esbiaixada.
Això li confereix una singularitat important,
cosa que no tenen la resta de les catedrals del món.
Van néixer una mica coaccionades.
pel mur romà, que el van aprofitar com una estructura.
I el mur romà estava orientat a la seva manera.
I llavors, quan la catedral encaixa dins d'aquest mur,
es desorienta, diguem.
En el sentit que per l'Orient,
perquè l'Orient, pel culte cristià,
sempre el naixement de la llum,
que és el símbol de Jesucrist.
I l'Occident és, en certa manera, la foscor.
Les catedrals miraven sempre per on naixia el sol.
Aquesta no.
I entra una mica de costat.
Altra cosa és que sota hi tinguem el temple d'August,
que això encara hi hagi estat absolutament convençut
que tenim el temple d'August sota la catedral.
La resta del temple d'August,
els experts no acaben de posar-se d'acord.
Aragona és típica controvèrsia.
li costa sempre trobar unanimitat en els seus plantejaments.
i, sobretot, el món de l'arqueologia és molt sensible
a les afirmacions en positiu o en negatiu.
Sí, però el que no se sap exactament és la posició exacta del temple,
però que allà hi havia un temple, això és claríssim.
ara...
Hi ha el llit, diríem.
Hi ha el llit.
Els fonaments.
Si la gent observa la torre de Pilats,
ho veurà molt clarament.
La torre de Pilats té dos nivells.
Un nivell que és...
Hi ha els grans carreus
i un nivell inferior
on estan col·locats aquests carreus.
I això, a la pujada aquella,
que avui la gent hi pujarà i baixarà molt,
ho poden veure.
Els grans carreus del temple d'August
han desaparegut, però ha quedat al llit.
Sobre els quals els romans col·locaven
els grans carreus i la gracilleria, diríem.
I és en aquest sentit que hi ha la...
La controvèrsia de...
s'hi han fet cates, georadars,
s'hi han fet una mica de tot, no?
Sí, sí.
I estem...
És una hipòtesi que tenim allà oberta, eh?
Sí, sí.
Bueno, una hipòtesi que té...
No és tampoc una temeritat, diríem, eh?
Dit això, a dilluns, la processó,
com veiem, a Tarragona Ràdio,
al sull de Tarragona Ràdio,
els micròfons estaran a casa Valcells,
una casa que també té la seva singularitat,
i que és la seu dels amics de la catedral, no?
La vista és allà, és impressionant, no?
És esplèndida, no?
Tot el transcurs dels elements del seguís
i la processó del braç, no?
Sí, sí, és espectacular.
Les finestres de casa Valcells
són una mica com les estàtues de la façana de la catedral,
que només els falta poder parlar
i descriure tot el que han vist.
Si les estàtues de la catedral
poguessin parlar i tenir un diàleg entre ells,
ens dirien moltíssimes coses.
Doncs els balcons i les finestres de casa Valcells
també n'han vist moltes.
Nosaltres hi veiem des d'allí,
la processó i vosaltres també,
però dels balcons endins
també hi ha una història molt condensada
i és la nostra seu.
I la pròpia casa Valcells té la seva història,
una història molt important.
Densa, molt densa.
Molt densa, perquè aquesta casa,
aquest edifici es va fer pel cambrer,
i el cambrer era una dignitat
dintre del capítol de la catedral.
Era l'amo dels quartos,
els que buscava els recursos per fer la catedral.
I la catedral es va fent gran
fins que va arribar,
precisament,
fins a aquest edifici del palau del cambrer
o casa Valcells, que també se li diu.
I la idea era,
després de Rubiu,
per deixar la catedral més diàfana.
Però alguna persona va pensar
que derruir un edifici tan singular
no era el millor
i es va quedar afegit a la catedral.
Parlem una mica, Anna,
d'aquest cor jove del catedral.
Per qui vulgueu escoltar-ho?
Per qui és que vulgueu escoltar-ho?
Recordeu quan sortiu de la visita,
passeu pel claustre,
veureu enregistraments amb CD,
podreu escoltar la música.
Però com neix aquest cor?
A veure, aquest cor fa 10 anys que va néixer,
però jo també dirigeixo el cor infantil,
que aquest ja porta 20 anys.
i bé, ho feia amb moltes ganes,
amb molta il·lusió.
Tinc nanos, que ara començarem a l'octubre,
petits, molt maquets,
de totes les edats,
abarco des dels 4 anys,
i jo ha hagut de començar més aviat,
fins que quasi que enllacen el cor jove,
que és als 13 o 14.
Llavors, als 13 o 14 ja comencen el cor jove.
el cor jove em funciona també molt bé,
estic molt contenta d'ells,
tenim moltes perspectives,
tenim moltes concerts,
ens han demanat,
de mans unides que fem el 24 de novembre,
un concert,
també tenim el 13 de desembre,
Proide,
també Nadales,
i bé,
tenim un trimestre molt ple
i amb moltes ganes
i amb molt entusiasme,
suposo que ho tirarem endavant.
Doncs gent de diferents edats,
nois i noies de diferents edats.
Sí.
Des de ben petitons,
fins a...
Comencem des dels 4 anys,
la coral infantil,
acabem fins als 12 o 13,
llavors a partir d'allí fins als 30,
pot ser la coral...
Poden venir els de la coral jove,
que hi ha nois i noies
i els nens també són nens i nenes.
És a dir,
que aquesta és una mica la idea.
Després també tenim el cor gran,
que jo també canto,
orquestra,
és a dir,
que estem fent aquestes 4 formacions
que formen part d'aquesta escola cantòrum
dels Amics de la Catedral.
Sí,
els Amics de la Catedral
tenen la música a través de les corals
i la nostra idea
és donar una continuïtat
des que entri un noi o una noia jovenet
a cantar
i que pugui tenir la continuïtat
fins que es faci gran
i acabar cantant en el cor gran.
Però la nostra idea
no és tant fer una coral per concert,
sinó l'objectiu fonamental de les corals
dintre dels Amics de la Catedral
és donar suport a les celebracions religioses,
donar-li més solemnitat a les celebracions religioses.
S'ha de dir que no totes les catedrals tenen coral
i aquesta és la Catedral de Tarragona
és una de les poques que té una coral
que ajuda a totes les celebracions importants
que es fan al llarg del cicle anual
de les celebracions religioses.
El nostre director és
mossèn Miquel Barberà
que és l'impulsor i l'ànima
de tot aquest projecte.
Ell és mestre de capella de la Catedral
a part que és el president del capítol.
Bé, no totes les catedrals tenen cor
i tampoc no totes les catedrals tenen orga
com el de Tarragona,
que és una autèntica joia també.
És una verdadera joia
poder-la gaudir
i el vam inaugurar el mes de juny
després d'uns anys de restauració
i penso que tenim una joia
com la catedral restaurada,
que són dues coses molt, molt importants
que tenim a Tarragona
i que nosaltres estem molt, molt orgullosos.
És una orga que es va construir a Holanda, no?
Sí, sí, sí.
Van portant peces i van semblant, no?
Uns luthiers...
És un projecte que ha durat uns dos anys,
més o menys, o inclús més.
I ha tingut el final feliç de la inauguració.
És una orga dintre...
Nosaltres no som especialistes,
cap dels que hem vingut som especialistes en orga,
però aquest orga està enfocat
més a la música barroca.
És a dir, agafa un determinat període
de la música
i és molt adequat
per interpretar música barroca.
La veritat és que
el moble ja existia...
El moble té un gran valor.
Un gran valor.
Fins i tot quan es visita la catedral
i l'orga no sona,
l'important és que soni.
perquè realment el so és meravellós.
Han aconseguit uns matisos i tonalitats precioses.
Però si l'orga no diu res,
bo és mirar-se la façana.
Perquè la façana es considera que és una de les millors del món.
Està feta per un escultor,
que era capellà, fill d'Ibissa,
que es deia Jaume Amigó,
que és el que va introduir el Renaixement aquí a Catalunya.
Té unes capelles pròpiament del Renaixement
i l'orga és un gran exponent
de la seva creació del Renaixement.
Hi ha un estudi molt ben fet
del Canonja Martínez,
Antoni Martínez,
que descriu amb tot detall
la riquesa
i de l'ornamentació de l'orga,
que és un gran retable,
és un gran edifici.
Val la pena que la gent es pari a contemplar-lo.
De totes formes, l'orga encara no està,
em refereixo al continent de l'orga,
encara no està del tot acabat
perquè li falten les portes.
O sigui, l'orga es pot tancar
amb unes grans portes
i que tapa tots els tubs.
I aquestes portes
tenen a totes dues bandes,
és a dir, són quatre pintures,
que són les pintures,
els murals més grans de Catalunya
en quant a pintura
i estan en fase de restauració.
Després té 2.712 tubs,
13 teclats, 45 registres,
és un orga de molta categoria
i a més sona meravellosament.
Estem molt orgullosos nosaltres
de la nostra catedral,
de la nostra orga
i de tot el que tenim.
Hi ha una altra orgueta petita
que no es veu tant
però que també és de molta qualitat
que és la que hi ha
a la Capella del Claustre.
Sí, sí.
És una altra orga
que també sona molt bé.
De tubs també.
De tubs.
Sí, sí, també de tubs també.
Nosaltres, els amics de la catedral,
hem tingut el goig
de tenir un concert
amb els dos orgues.
L'anterior, que ja no existeix,
i amb aquest.
El Cor jove i la Coral infantil,
cada any al mes de juny,
fem el final de curs
a aquella capella.
No es toca aquest orga,
però sí que cantem
a la capella del Claustre.
parlant del Claustre,
també voldríem fer menció
del nostre projecte,
que és l'Església de Santa Magdalena,
que ens l'hem,
com a padrinat,
no?,
els amics de la catedral.
Sí, partim amb el capítol
una mica de dos.
Com a manteniment, no?
A veure, la nostra activitat
és una activitat etèrea.
És a dir,
nosaltres fem conferències,
fem visites,
ajudem el culte
amb la nostra música,
però d'això
no queda
per la posteritat
res sòlid.
I aleshores,
nosaltres pensant
què podíem fer
perquè quedés a la catedral,
la nostra empremta,
vam demanar al capítol
que ens dongués
una capella
amb custòdia.
I vam demanar
la capella
de Santa Magdalena.
I el capítol
se la va cedir
de forma que
ara
tenim una custòdia
compartida
sobre la capella
per al capítol
i pels amics
de la catedral.
La nostra idea
és
fer un projecte
de restauració
d'aquesta capella.
la capella
té
un retaule
bastant malmès
sobre
Santa Magdalena,
molt bonic,
molt bonic,
és
renaixentista,
però un renaixement
molt singular,
que no existeix
aquest tipus
de renaixement
a
Catalunya.
I
la nostra idea
és
fer un projecte
per poder
restaurar tant
el retaule
com
la reixa,
que també és
una reixa
molt important,
i després
l'obra civil
de la capella.
I deixar una capella
ben maca
i poder dir
que això
és
dels amics
de la catedral.
De la mateixa manera
que hem dit
que l'orga
era un exponent
de l'entrada
del renaixement
aquí,
Tarragona
va ser davantera
també
en aquesta
etapa
artística.
Aquesta capella
és la primera
capella
de tall
renaixement
que es fa.
té un gran valor
que passa
que s'ha de tractar
però
té tots els elements
propis
del renaixement.
Té
una sèrie
d'elements
característics.
Si parlàvem
de la singularitat
de l'orga
de la catedral
també de dir
que Tarragona
conserva
Tarragona
i de fet
la catedral.
L'arxiu capitular
en concret
la millor col·lecció
de Catalunya
de partitures
manuscrites
de mestres
de capella
que n'hi ha d'importantíssimes
de molt antigues
ens ho explicaven
de fet
en un programa
que hem fet especial
des de l'arxiu
el Manuel Fuentes
ens parlava
d'aquest llegat
importantíssim
i que tenim aquí
la ciutat
perquè cada
mesa de capella
que optava
havia de presentar
passar per un procés
d'oposició
i un dels exercicis
era presentar
peces originals
també que aquestes peces
originals
dels grans mestres
estan depositades
a la catedral
d'antica
i nosaltres
també
hem
remenat
tot això
i hem incorporat
a la nostra
repertori
de la coral
el cor gran
peces
de mestres
de capella
de la catedral
de Tarragona
de mossentàpies
de mossentritor
i encara més
antigues
i és una
de les característiques
de la nostra coral
que estem recuperant
peces de mestres
de capella
de la catedral
de Tarragona
i actualment
també
el mestre de capella
també produeix
música
no és un
un arxiu
encantat
sinó
està
amb evolució
perquè
ell està
creient
música nova
que enriqueix
també
el patrimoni
musical
de la catedral
una de les
de les coses
precisament
parlant d'aquest tema
singulars
és que nosaltres
estem preparant
la música
per l'acte
de beatificació
dels màrtirs
per la fe
del segle XX
que se celebrarà
el 13 d'octubre
i
nosaltres
la nostra coral
està preparant
un motet
que cantarem
a l'entrada
de
la professora
dels bisbes
que faran
a l'entrada
d'aquest acte
de beatificació
un motet
d'un màrtir
que a més era músic
i que a més era
de Tarragona
que era
padrell
i estem
preparant
aquest motet
que cantarem
aquest acte
de beatificació
un acte
que lògicament
es retransmetrà
per tot Espanya
perquè
ho retransmeten
en directe
tant TV2
com
13 TV
i també cantarem
juntament
amb els
Sant Pere i Sant Pau
que són els que
els de Sant Fructuós
que representaran
la passió
de Sant Fructuós
el dia 12
i el dia 11
nosaltres també
cantarem
juntament
amb ells
aquesta representació
que es farà
al Terraco Arena
els dies previs
que
11 i 12
en realitat
l'associació
cultural
Sant Fructuós
posa
els actors
que representen
el martiri
de Sant Fructuós
i els seus diaches
sobre
una obra
original
que es va trobar
manuscrita
i nosaltres
les actes
martirials
i nosaltres
posem la música
els amics
de la Catedral
posen la música
el dia de Santa Tegla
també cantem
a la missa
a l'ofici
a les 10 del matí
juntament amb l'orquestra
i
a la celebració
de la missa
a la litúrgia
i després
a la tarda
quan surt el braç
de Santa Tegla
també cantem
els gossos
dins la catedral
tot això
dins de la catedral
la part del matí
la podran escoltar
també en directe
per Tarragona Ràdio
perquè també
retransmetrem
la missa
com cada any
avant de la processa
de la tarda
tornant al caden
de les mestres
de capella
la col·lecció
de Tarragona
és la més important
de Catalunya
són 1.200 peces
i estan en processa
de digitalització
també
perquè es puguin
conservar
perquè algunes
són molt antigues
com deia
n'hi ha del 1670
però creuen que
n'hi pot haver
fins i tot
de més antigues
aquí a l'arxiu
hi ha molt de material
encara per destriar
molt
per descobrir
la més antiga
és del 1670
és el Geronio de la Torra
però també n'hi ha
naturalment de Verdell
i d'altres autors
de mestres de capella
que no se'ns ha fet
l'honor just
que es mereixeria
per les obres
que ens han fet
arribar als nostres dies
efectivament
aquí pot haver
un camp obert
per la musicologia
de la ciutat
la ciutat
té un conservatori
per tant
una bona entesa
entre el conservatori
i el capítol catedral
permetria
i la universitat
permetria
entrar dins
d'aquests arxius
i treballar-los
no solament
hi ha com a interpretació
sinó també
com a investigació
i com a publicació
i edició
doncs això
és una idea
que queda en l'aire
a veure si
jo crec que Tarragona
pot unir
aquests pols
els tresors
de la catedral
amb el seu arxiu
i l'esperit
investigador
que hi ha
a la universitat
i als conservatoris
de fet
ja s'hi està
investigant
sobre
alguna d'aquestes
partitures
hi ha una tarragonina
la Montserrat Canela
que està fent
ja una tesi doctoral
sobre l'Antoni Milà
un dels músics
més importants
de la segona meitat
del XVIII
i que tenen també
partitures
aquí a Tarragona
els germans
i Cart
també han treballat
molt sobre
mossèn Ritor
perquè mossèn Ritor
va deixar l'obra
una mica escampada
perquè ell vivia
era capellà
de la beneficència
i va morir
sent capellà
d'allí
i a la seva
caleixera
va quedar tot això
i llavors
els amos
diríem
els que havien
d'assumir
l'encàrrec
de cuidar
aquest tresor
o aquest patrimoni
que estaven
una mica
dividits
entre la Diputació
la catedral
i els germans
i Cart
el Montserrat
i el Joaquim
han fet
un gran treball
de recerca
i d'ajuntar
i conservar
la música
de mossèn Ritor
tornant als encants
de la catedral
ja anem acabant
es queden dos minuts
Lluís Maria
quan entrem a la catedral
què és el que hem de mirar
què és el que hem d'observar
jo de la catedral
de Tarragona
jo tinc una visió particular
la catedral
és un pou
no s'acaba mai
ja vull dir
gires per on te giris
t'hi has d'encantar
però
hi ha
i amb això
és un gran encer
haver fet entrar la gent
per la part
diríem central
la catedral
fa una creu
doncs
per la pota
llarga de la creu
i col·locar-se al mig
la catedral de Tarragona
com a edifici
té una cosa particular
que contrasta molt
amb Santa Maria del Mar
quan un entra
a Santa Maria del Mar
està comprovat
amb els grups de turistes
això
quan un entra a Santa Maria del Mar
el grup
turístic
es dispersa
perquè és una iglesia
pensada pels gremis
i perquè cada gremi
tingui el seu propi espai
diríem
deixa'm-ho dir
d'una manera
no molt al·legat
pel propi racó
la propi capella
és clar
llavors
allò és una riquesa
immensa
de varietat
la nostra catedral
està pensada
més
a la manera única
i és quan un entra
a la catedral
la vista
i l'esperit
es concentra
tot
cap a l'absis
llavors tens
un retaule
meravellós
tens una sensació
que la catedral
t'agafa
i et porta
i et situa
absolutament
cap al ventre
que té
aquest ventre matern
que és l'absis
que ho ajunta tot
ho germana tot
però
amb una variant
i és que
l'absis
té tres punxes
elevades
daurades
que quan tu
t'has deixat
portar
per la contemplació
de la totalitat
hi ha una punxa
que et diu
amunt
que és la punxa
gòtica
doncs
si mirem cap amunt
veurem que també
es poden fer
visites des de dalt
de la catedral
i veure
tota la panoràmica
impressionant
que ens ofereix
la visita
al campanar
els amics
de la catedral
hem tingut
diverses vegades
la possibilitat
d'entrar
al campanar
i una de les sales
una de les sales
del campanar
té unes finestres
que donen dins
la catedral
que és on hi ha
les campanes
que toquen
el rellogi interior
i la vista
a Tarragona
és
llavors des de dalt
inmillorable
des del campanar
un bon dia
es pot veure a Mallorca
jo l'he vist
de totes formes
el campanar
no feia
exclusivament
una funció religiosa
sinó que feia
una funció civil
des del campanar
es cridava
a la ciutadania
al somatenc
i tot això
era
diguéssim
una doble funció
cada campana
té una
una funció
una missió
hi havia una
que cridava
als concilis
un altre
que cridava
a foc
un altre
que cridava
a morts
un altre
que cridava
a joia
quan entrava
l'arcabisbe
cada campana
té la seva
i els campaners
això s'ho saben
de meravella
que tenim un joc
de campaners
preciós
doncs com deia el Jus Maria
és un pou
un pou sense fons
infinit
els tarragonins
valdria la pena
que hi perdeixin el temps
i si tenen
un petit principi
de depressió
jo els aconsello
que passin
els matins
al claustre
de la catedral
sortiran curats
doncs amb aquest silenci
de la claustre
acabem
avui la tertulia
amb els amics
de la catedral
amb els que ens retrobarem
el dilluns 23
perquè també ens acompanyaran
des de Casa dels Ells
per retransmetre la processó
en directe
com saben
i també a l'ofici
al mateix matí de dilluns
Hilària Faro
president
gràcies per acompanyar-nos
moltes gràcies
també l'Anna Mateu
la directora
del Cor Jove
i la tresorer
de l'entitat
gràcies
gràcies a vosaltres
i a Lluís Maria Monconill
que vagi molt bé
avui ens ha fet moltes descobertes
hem pogut obrir portes
al català
i veure moltes coses interessants
per visitar
gràcies
a vosaltres
gràcies
gràcies
gràcies
marr
gràcies
Fins demà!