I el trí de viatges supereix La Volta al Món.
Avui a La Volta al Món visitem Ghana, anem fins a Àfrica,
anirem a Capcoas, ciutat de Custanera,
que reunia el tràfic d'esclaus cap a Amèrica.
També al Mall National Park, on farem un safari,
i a les Will Waterfalls, unes cataractes altíssimes,
on s'hi arriba tot fent una excursió.
També anirem, però, a la zona dels poblats.
A banda de les ciutats, coneixerem també els poblats
per veure com és la vida en el món rural
i, sobretot, coneixerem la seva gent.
Resta una única cosa que compta a favor
i en contra de tots els particularismes.
El magnífic engranatge que es diu Món.
A Tarragona Ràdio, fem La Volta al Món.
I avui fem La Volta al Món amb l'Anna Seguí,
una estudiant de medicina que ha tornat recentment,
arreu fa pocs dies,
d'un hospital d'Acra, a la capital,
on hi ha fet pràctiques.
Anna Seguí, què tal, home? Bon dia.
Hola, bon dia.
Jo encara noto el relaxament del viatge.
Has tornat, què? Quant fa?
I tant, mira, fa tres dies vaig tornar.
O sigui que encara estàs allò amb el chip d'Àfrica, eh?
Estic amb l'esperit africà.
Quan arribes a Ghana,
què és el primer que veus?
Què és el que et crida l'atenció,
només arribar al país?
Mira, jo el primer que vaig fer
va ser pujar en un taxi
i no podia parar de fer fotos,
perquè totes les coses em semblaven
exòtiques, diferents,
no sé, no es pot explicar en paraules, suposo.
Arribes a la capital, directament?
A Acre, vaig arribar.
Com és Acre?
Acre és una ciutat de dos, tres milions d'habitants,
és una ciutat gegantina,
una ciutat bruta, caòtica,
però que també no deixa de tenir encant.
A Acre hi estàs, bàsicament,
com a epicentre del viatge, no?
Exacte.
I d'allà vas fent aquestes puntes de llança, no?
Exacte.
Amb altres amics o gent que coneixes allà.
Mira, estava fent pràctiques a l'hospital
de Corlebu, d'Acre,
durant la setmana,
és a dir, de lluny a divendres,
als matins.
I després, les tardes,
les passava fent turisme per Acre,
amb altres estudiants de tot el món,
i els caps de setmana
agafàvem un autobús
i ens escapàvem a altres punts del país.
Com és que vas voler anar a fer pràctiques
en aquest hospital d'Acre?
Com va sorgir això?
Mira, vaig anar amb una amiga
i estàvem buscant un tipus de medicina
diferent del que fèiem aquí.
Van pensar en Sud-amèrica,
però era molt car,
i llavors hi havia l'opció de Ghana,
que era un intermig entre Europa,
que és una medicina semblant,
i Sud-amèrica, que era molt car,
i per això vam triar Àfrica.
I tot el que has vist durant aquests dies,
t'ho imaginaves o no?
A veure, m'imaginava que seria dur,
però realment, fins que no arribes allà,
no veus el que passa, no?
La veritat,
bueno, vaig estar a Medicina Interna
durant tot un mes
i vaig veure, bueno,
des de la sala de parts,
vaig anar un dia a ginecologia,
vaig veure un nen néixer amb una malformació greu,
només arribar,
el primer que vaig veure,
i el que més em va sobtar
va ser el tracte que li van donar a la mare,
perquè és com si els metges estiguessin ja curats d'espant,
acostumats a això.
La mare va parir a sobre d'un matalà sense llençols,
amb unes condicions higièniques fatals,
i el nen el van deixar per allà tirar,
li van començar a fer fotos,
bé, bastant terrible.
Després també a Medicina Interna,
el primer que vaig veure va ser
que tenen tots els pacients en una sala,
10-15 pacients junts en una sala,
inclús els pacients que tenen infeccions,
estan allà,
els metges van d'un pacient a l'altre
parlant davant d'ell dels seus possibles diagnòstics,
que si aquest pacient té càncer,
que si aquest pacient pot tenir metàstasi,
que si és un alcohòlic davant d'ell.
Bé, sobretot el mal tracta humà,
això sí que és veritat.
També suposo que s'entén
perquè han d'estar insensibilitzats d'alguna manera.
Sí, situació dura, la que vius.
Suposo que a les tardes,
quan aneu, per exemple, en aquestes catarates
que fèiem ara, les waterfalls,
allí, clar, cambia una mica del tot la perspectiva, no?
Home, sí, era un xip diferent.
Sí, sí.
Déu-n'hi-do, eh, l'experiència.
Parlem una mica des del punt de vista turístic.
Diries que Gana és un país per poder visitar
des del punt de vista turístic.
I què destacaries de la seva gent, la gent de Gana?
Mira, jo recomano que si vols anar a conèixer
l'Àfrica, o sigui, si vols anar als llocs més importants de l'Àfrica,
en plan Kilimanjaro, un safari espectacular,
segurament Gana no és el país més indicat
perquè no hi ha una atracció turística espectacular.
Però, d'altra banda, és un país molt pròxim,
la gent és molt càlida, m'he sentit tan segura com em puc sentir aquí,
de veritat, no dic cap mentida.
I jo recomano, especialment, si vols anar a passar una temporada a l'Àfrica
i es sigui treballant, de pràctiques,
per entrar en contacte amb la seva cultura,
jo crec que Gana és el país més indicat.
I això és una ciutat de dos milions d'habitants,
una ciutat gran, eh, és a dir, tu allà t'has sentit molt segura,
no?, pels carrers de la capital.
I sempre, si estàvem per allà, per exemple, un dia ens vam perdre
pel centre d'acre i vam preguntar a un senyor
i l'home ens va estar 20 minuts acompanyant fins a la parada de l'autobús
i fins que vam poder tornar a casa ens va estar acompanyant.
Doncs això, coneixem avui la realitat profunda d'aquest país de Gana
i especialment de la capital, d'Acra, amb l'han de seguir,
però també farem turisme, anirem cap a aquella ciutat costanera
que comentàvem abans, la CapCost, no?
CapCost.
Com és? Com s'hi arriba i què feu allà?
A veure, i vam arribar a una cosa que es diu Trotro,
que és una mena de furgoneta que està habilitada per 15 persones
i que és supercaòtica, i vam arribar allà i, bé,
l'atracció principal és el castell, una fortalesa que agrupava
tots els milers d'esclaus que arribaven de tots els punts de l'Àfrica,
perquè CapCost era la capital del tràfic d'esclaus de tota la costa de l'Or.
I bàsicament és el castell, el museu, aprendre sobre la història, i ja està.
I després també he dit que té unes platges molt boniques, de sorra blanca i que s'hi ha d'anar.
Hi ha turisme? Veieu turisme? O aneu més o menys allò?
Hi ha poc turisme, a Gana, en general, eh?
Que això també està bé, perquè arribes allà i tot el dia t'estan dient obruni,
obruni vol dir blanca.
Tot el dia obruni, obruni, se t'acosten perquè no estan acostumats a veure algú blanc.
I això també és maco.
Dius que les platges són boniques, també?
Sí, són molt macas.
Bé, les platges normals, no.
No s'hi pot banyar perquè la gent les utilitza com per anar a fer les necessitats,
són abocadors també, però hi ha platges especialment habilitades,
que normalment s'ha de pagar, que són molt macas.
En aquell lloc veieu un museu, dius, a la zona dels esclaus?
Sí, al castell de Cape Coast hi ha un museu dedicat a la història,
tota la història del tràfic d'esclaus.
I què ensenyen?
Home, doncs el que més em va impactar va ser les masmorres, segurament,
perquè arribes allà i t'expliquen les condicions en què vivia,
en una sala totalment fosca, on s'hi encabien 200 persones,
i després també hi havia un forat al sostre que donava a l'església directament,
i els homes blancs, des de l'església, podien mirar pel forat
i veure com estaven els seus esclaus, mentrestant ells estaven resant.
Cosa que em va semblar molt bona.
Molt fort.
Sí.
Aquí esteu gaire estona o no?
No, hi vam estar un parell de dies i ja està.
On dormiu?
Mira, vam dormir, en general a Acre, dormíem en una residència d'estudiants.
I quan vam anar a Cape Coast també vam estar a la residència universitària d'allà.
Sí, sí.
Això també va ser les condicions que vam trobar allà,
a la residència, realment, són diferents, eh?
Diferent a una residència d'aquí, no?
Sí, sí.
Sí.
Mira, t'ho explico.
Explica, explica.
Sí.
Mira, el que em va sobtar molt va ser que els estudiants de Medicina
podien tenir perfectament ordinadors, iPads, iPhones,
totes les noves tecnologies que et puguis imaginar i més,
i, en canvi, no hi havia aigua calenta, mai,
i al meu bloc hi havia entalls d'aigua segurament 12 hores al dia.
I això, hi havia formigues, hi havia tota mena d'insectes,
i això ells ho trobaven completament normal,
i, en canvi, tenien totes les noves tecnologies possibles.
Tota mena d'insectes, què vol dir?
Perquè estem acostumats als mosquits...
No, bàsicament, el meu llit estava ple de formigues,
una companya meva es va trobar una rata a dins del seu llit,
i a mi m'han picat uns insectes que encara no sé quins són.
És a dir, com parlem d'insectes d'Àfrica, cal matitzar-ho,
perquè aquí, com a molt mosquit, o una coseta una mica més enllà,
però els que aquí són insectes, insectes.
Sí, tota mena d'animals hem vist.
Quan aneu cap al Mall National Park, què tal?
Mira, em va agradar molt.
El Parc Nacional de Mole, que és el més gran de gana,
bàsicament el que s'hi pot fer és una mena de safari.
Vam fer un safari a dalt d'un cotxe, d'un jeep, el primer dia,
i després, el segon dia, vam fer un safari caminant.
Vam veure, bé, el que s'hi pot veure, bàsicament, són elefants,
és l'atracció més important.
No s'hi poden veure lleons ni zebres,
però, bueno, igualment jo crec que val molt la pena.
I després, també, l'últim dia,
a Bautant del Parc de Mole,
hi ha dos pobles, que són Mognori i l'Arabanga,
que estan especialment preparats
perquè hi vagin els turistes
i puguin conèixer com és la vida allà
i també veus com et fan les seves danses tradicionals,
parles amb la gent,
i això també va valdre molt la pena.
Com viuen en aquests pobles, en aquest àmbit rural?
Bé, a veure,
jo crec que aquests pobles no eren gaire representatius
perquè realment viuen del turisme,
de les persones que anem allà.
Però bé, totalment aïllats,
no és com a acre,
no tenen telèfon,
no tenen cap mena d'accés de comunicació,
van descalços,
viuen bàsicament de l'agricultura,
molt senzills.
Coneixen la nostra realitat des d'allà,
en aquests poblats,
saben com vivim aquí o no?
Possiblement perquè cada dia hi van blancs.
I bé, el que no em va agradar probablement
va ser que els nens semblaven molt entrenats
per anar allà,
agafar-te de la mà,
demanar-te diners,
demanar-te un bolígraf,
i això va ser el que no em va agradar,
que semblava que els seus pares els haguessin dit
d'aconseguir alguna cosa,
d'aquells blancs.
I si tornava a casa sense aconseguir-ho,
malament res, no?
Com, perdona?
Si tornava a casa sense aconseguir
el que et semblava dels pares,
malament res, no?
Mira, jo suposo que vaig fer malament,
vaig estar parlant amb una noia molta estona,
li vaig acabar donant un braçalet,
i quan em vaig girar,
el primer que vaig veure
va ser com una nena més gran,
li agafava el braçalet,
li robava i sortia corrents.
Això ho expliquen,
de vegades,
que hi ha un objectiu,
que els fixen un objectiu diari
i que han de buscar-lo.
Jo el que recomano,
si voleu anar a un poble de l'Àfrica,
és que porteu algun joc,
com per exemple un joc de bombolles de sabó,
que això probablement els fa molt més feliços,
no es barallen entre ells,
jo crec que és molt millor
que donar-los diners.
Què mengeu durant tot aquest temps, Anna?
Perquè a l'Àfrica hi ha ganes,
no sé si trobeu gaire,
a Cré, suposo que a la capital
trobeu una mica de tot,
no?
No en lloc occidental,
fins i tot, no?
O no gaire.
Poc, però sí.
La paraula, per resumir-ho,
bàsicament és picant.
Qualsevol cosa de gana,
pica molt.
I bé,
tenen diversos plats,
el fufu,
el banco,
el red-red,
que bàsicament consisteixen
en que et donen un plat
amb farinacis,
diguéssim,
boles d'arròs,
boles de mandioca,
blat de moro,
et donen un altre plat
que té pollastre
o un peix,
que es diu tilàpia,
que és molt bo,
i que està submergida
en una sopa.
Llavors,
tu amb la mà dreta
agafes aquest farinaci,
el submergeixes en la sopa
i amb el pollastre
i t'ho menges amb la mà.
Bàsicament és això.
I està bo, no?
Està bo?
A veure,
està bé,
però tampoc ho trobes a faltar.
I pica molt.
És horrible.
O sigui que el piquen
és allò,
el patrimoni nacional, eh?
Dona Sagana, per exemple,
podeu fer una excursió,
anar fent allò per Sant D'Aronç,
i arribar al final
a una mena de cataractes altíssimes,
com es diuen aquestes cataractes?
Cataractes d'Aplí.
I què tal és l'excursió fins allà?
Està molt bé.
Està molt bé
perquè, bé,
són dues cataractes,
la de baix
si arriba
sense fer cap mena d'excursió,
però l'altra
són unes tres hores
caminant
amb un pendent
molt alt
que has de grimpar
durant tres hores
i a més
hi ha moltíssima humitat,
acabes suant,
però quan arribes
val molt la pena.
Està a la frontera
amb Togo,
pots anar a Togo,
si vols,
un moment,
i bé,
et pots banyar,
és una passada.
I pel camí,
pel trajecte
que aneu veient,
pel camí,
per l'entorn?
Mira,
ens vam trobar una pitó.
per exemple.
La serp, eh?
Sí.
Mira,
pots veure micos,
pots veure tota mena d'ocells,
serps,
cent peus gegantins,
molt bé, molt bé.
O sigui,
que la càmera de fer fotos
no para, eh?
No he parat.
La càmera fotogràfic,
quantes fotos has fet?
Tres centes i pico.
Ja ho he dit, eh?
El paisatge també deu ser bonic,
no?
De veure tot l'entorn,
el paisatge,
les nits,
no?
D'Àfrica.
Molt, moltíssim.
És un país molt pla,
que gairebé no té muntanyes,
però allí hi ha Bli,
hi ha alguns turonets,
és que realment
és un paisatge tan diferent,
perquè tot el país
està cobert de jungla,
però també al nord
tenen sabana,
tenen,
no ho sé,
molt maco tot.
I quan esteu al safari
a prop dels elefants
hi ha algun moment
de, no ho sé,
de l'aproximació
perillosa o no?
En absolut.
O els van fent la seva
i vosaltres la vostra?
En absolut.
Estan molt, molt acostumats
a les persones.
Jo crec que els vam tenir
a 10 metres
i no va haver-hi
cap mena de problema.
Són elefants, a més a més,
grans, eh?
Que t'ho pots imaginar,
clar,
són elefants africans
que són,
quan estàs tan a prop,
suposo que es veu
molt la dimensió.
Molt, sí.
Sí, sí.
Doncs avui som al Gana
en aquest país
que si voleu anar
a fer-hi turisme
doncs també hi ha possibilitats,
però sobretot
per conèixer
la realitat
del dia a dia,
conviure amb la gent
del país,
veure,
per exemple,
l'han pogut veure
i encara ho veurem
doncs com és
el dia a dia
en un hospital
en aquesta experiència
que tu personalment
què diries que et deixa?
Què t'has emportat
cap aquí
d'aquesta experiència
a l'hospital d'Acre?
Doncs mira,
m'emporto sobretot
el fet de valorar
molt més,
moltíssim més
el que tenim aquí.
Aquí ens podem queixar molt
però no tenir punt
de comparació
amb el que estan vivint
aquesta gent.
No ho sé,
bàsic,
una cosa tan senzilla
com és
la cobertura sanitària
general
que nosaltres
la donem per feta.
Per universal.
Per universal, exacte.
Doncs allà
no s'hi assembla
ni molt menys
perquè, bueno,
em va impactar bastant
una noia
de 26 anys
que tenia
una malaltia
renal crònica
necessitava diàlisi,
tenia la sala
de diàlisi
potser 50 metres
i no se la podia pagar
i simplement
la vam veure
cada dia
dia rere dia
com s'anava empitjorant
fins que va morir
i quan vaig marxar
de l'hospital
hi havia una nena
de 14 anys
també amb el mateix
diagnòstic
que tampoc es podia
pagar la diàlisi
i també es moriria
i el que més
em va impressionar
segurament va ser
el passotisme
dels metges
la insensibilitat
perquè suposo
que si es sensibilitzen
és que no
ho podrien
pair
de com n'és
de fort
suposo.
Però depèn d'ells
diries
actuar o no actuar
en un cas així
o és el sistema
mateix que
és el sistema
en el mateix centre
que no
ells no poden fer res
però igualment
no ho sé
no expressaven
emocions
ho veien
completament normal
i després també
he après molt
de malalties
infeccioses
que aquí
no les trobem
he vist
tuberculosi
he vist
no sé
anèmies
falsiformes
també
moltíssimes
que són malalties
que aquí
bé
no es troben tant.
Les condicions
higieniques
de l'hospital
d'Àcar
com són?
És un hospital gran?
Sí
és l'hospital
més important
de gana
deixen molt
que desitjar
les condicions
sobretot
a sala de parts
ho vaig veure
moltíssim
com he dit
abans
les dones
parint
sobre del matalàs
el matalàs
evidentment
s'embruta
amb una mateixa
sala
cinc dones
parint
l'una
al costat
de l'altra
després
també un dia
vaig anar
a les autòpsies
va ser una mica
escabrós
perquè
bé
hi havia mosques
hi havia sang pel terra
tot feia bastanta pudor
són coses que
aquí
no es veuen
Carai
dos milions
d'habitants
en una ciutat
que té un dia a dia
que suposo
abans ja comentaves
que és molt caòtica
que hi ha cotxes
circulant
molts cotxes
moltíssim
els embussos
són espectaculars
jo he estat
més d'una hora
atrapada
en un embuss
és per una ciutat
amb certa part moderna
hi ha una part moderna
de la ciutat d'Acra
no?
sí
hi ha un barri
que és com el barri
de nocturn
diguéssim
que es pot considerar
modern
però tot i així
per exemple
en tot el país
no pots trobar
un McDonald's
per exemple
que és una cosa
que aquí
està a tot arreu del món
què trobeu per allà?
per allà?
per allà?
que sortiu algun dia
al seu vespre
i què trobeu?
totes les nits
la vida nocturna
és una passada
jo crec que s'ha de veure
perquè els africans
porten el ritme al cos
porten el ritme al cos
porten el ritme al cos
és una passada
veure'ls ballar
és impressionant
hi ha llocs
per poder veure ballar
la gent del país?
sí
mira
allí al costat de l'hospital
un lloc es diu Papillon
que a part de fer menjar local
és a dir
pots menjar
tots aquests plats
que he dit abans
algunes nits
té música en directe
africana
dones que canten
i la gent que es posa a ballar
val molt la pena
vau ballar
sí
vam aprendre a ballar
una mica
de menjar
hi ha alguna cosa
que m'has voler provar
del menjar
que et van oferir?
bé
la veritat
anant pel carrer
hi havia
els peixos
que estaven com
fumats
i estaven
bastant bruts
plens de mosques
i tota aquesta mena
és a dir
el menjar que pots trobar
a peu de carrer
si el compres
l'has de rentar molt bé
perquè les condicions
higièniques
deixen bastant
que desitjar
és a dir que
en llocs
més o menys controlats
no?
el tema de l'aigua també
sí
no pots beure aigua
de l'aixeta
les dents
les recomanen
que te la rentis
amb aigua d'ampolla
després també
tot el dia
t'has d'estar rentant
les mans
això és molt important
i bé
tot el que puguis fer
per prevenir la diarrea
l'han estat fent
pràctiques
en aquest hospital
d'Àfrica
de Ghana
l'hospital d'Àcra
el principal del país
ara has tornat aquí
i
encara fa pocs dies
s'ha començat
allò al començament
que ha tornat
ara tornes a estudiar
d'aquí pocs dies
d'aquí una setmana
i què tal?
és a dir
quan comences a estudiar
et servirà
aquesta experiència
d'haver après
tot això
en aquest hospital
amb contingents
tan diferents
que les que tenim aquí
jo crec que sí
he après conceptes
a nivell d'aprendre
ho he fet
però jo no diria
que sigui el més important
el més important
com ja he dit
és que he vist
un tipus de medicina
que no m'hagués pogut imaginar
i això jo crec que
com a persona
m'ha ensenyat
a valorar molt més
el que tenim aquí
jo crec que això és el més important
que m'enduc de gana
els metges
malgrat tot
suposo que també
deuen ser metges bons
com aquí
sí
malgrat que el sistema
pugui fer aigües
en alguns casos
sí
el nivell és més o menys
el mateix
i el que destacaria
com a bo
és que són metges
molt més experts
en el que és
l'exploració física
que no pas
nosaltres
perquè clar
allí no tenen abast
tampoc
tantes exploracions
com tenim nosaltres
com seria un TAC
o una ressonància magnètica
han de saber de molt
han de tenir un ventall molt ampli
fan una exploració minuciosa
del pacient
es poden estar 30 minuts
buscant el més mínim detall
sí
la mitjana de vida
el país és alta o baixa?
62 anys
62 de mitjana
més baixa que aquí
no passa aquí
força més baixa
carai
doncs avui hi ha gana
viatjant per aquest país africà
insistim una mica més
en el tema del contacte
amb la gent del país
perquè en aquest contacte directe
del dia a dia
del tu a tu
què t'aporten
què creus que t'aporten
a tu com a africans
tu com a occidental
com és el contacte directe?
Mira
primer dic
que és impossible
passar desapercebut
que vagis on vagis
t'estaran dient
el Bruni
tot el dia
alguns et demanaran
per casar-te
alguns et demanaran
la direcció
que et volen fer-se
una foto amb tu
els fa il·lusió
tenir una foto
amb algú blanc
després també
mira
em vaig fer
com un vestit a mida
africà
i vaig conèixer
la gent que hi havia
al barri
de prop de la modista
i re
vaig conèixer una noia
també de 14 anys
que re
el primer dia
ja em va venir a abraçar
em va treure
dos tamborets
em va fer seure
i em va donar
de sopar alli mateix
al mig del carrer
la gent és molt propera
molt càlida
sempre amb bones intencions
sempre
i això no passa
a altres països d'Àfrica
allà el clima
més o menys
com deies al començament
segur
et pots moure amb tranquil·litat
sempre
quan et va costar
el vestit
a mida?
mira
entre la tela
i la modista
vaig pagar
més o menys
uns 12-13 euros
12-13 euros
és un vestit
i suposo que qui et va fer
el vestit
tindria per menjar uns quants dies
exacte
perquè el sou mitjà
deu ser baix
si és que
treballa la gent o no?
en general
quin clima vas veure?
sí
hi ha feina
no sé
no sabria dir-te
però
com aquí
però com aquí
la gent treballa
té el seu dia a dia
vull dir que
a la capital
hi ha oficis
ben normals
i corrents
com aquí
potser el més característic
és que hi ha molta gent
és a dir
en lloc de botigues
la majoria d'edificis
són com cabanes
construïdes
amb xatarra
i la gent
està a peu de carrer
amb una estora
venent
venent verdura
venent qualsevol
l'amena d'objectes
de supermercats
per exemple
no n'hi ha
n'hi ha dos
en tot acre
és totalment diferent
imagineu-vos
en una ciutat
de dos milions d'habitants
sense supermercats
s'ha dit
és que anar molt al carrer
es regateix a l'hora de comprar o no?
sí
bé
si vas a restaurants
i a hotels
i coses així
no
però per exemple
els taxis
sempre s'ha de regatejar
sí, sí
és molt divertit
perquè sempre
t'intenten estafar
i com més dies portes al país
més coneixes
i més el saps
tractar
és a dir
que has de pactar el preu
allò només puja
abans de pujar
això és importantíssim
sempre
abans de pujar
s'ha de pactar el preu
perquè si no
et poden clavar
i comença el regateig
ells que et diuen que no
llavors tens que insistir
clar, aviam
ells comencen amb un preu
altíssim
i llavors tu
dius un preu
que també és massa baix
i a poc a poc
us aneu acostant
i si ell
no baixa del burro
el que fas
és que te'n vas
i llavors segurament
ell et dirà
no, no, espera't
espera't
i et farà entrar
i acceptarà
el teu preu
doncs ja ho sabeu
també
amb euros
es poden moure bé
perquè no
no, no
s'ha de canviar
la moneda
que és el cedi
s'ha de canviar
a l'aeroport
per exemple
es pot fer
i amb els cedis
és molt baixa la moneda
pots fer moltes coses
o no?
a veure
bàsicament
per exemple
dos cedis 20
equivalen a un euro
i et diria
que les coses bàsiques
del dia a dia
són molt barates
el menjar
els taxis
tot això
és molt barat
però
els productes
que venen d'Occident
qualsevol cosa
que sigui occidental
és bastant cara
relativament cara
veus telèfons mòbils
a les zones rurals
o no?
a les zones rurals
jo no em vaig veure
tants
però ja et dic
a les ciutats
és una bogeria
tothom té telèfon mòbil
sí, sí
és que estan ben connectats
sempre, sí
tu tenies cobertura allà?
jo no em vaig comprar
cap telèfon ganès
vaig decidir no trucar
perquè era massa car
i em vaig comunicar
amb les xarxes socials
amb la família
tornaries a Ghana?
sí, a veure
suposo que si torno a l'Àfrica
primer m'agradaria
anar a un altre país
però ja et dic
per mi ha sigut
una experiència increïble
i estic molt molt contenta
amb la gent del país
sobretot
val molt la pena
si ara t'anguessis els ulls
quina és la imatge
que et ve de
del viatge?
ai
no ho sé
segurament
una de les nits
amb els africans ballant
amb la música tradicional
això és el que m'emporto
segurament
és molt sorollós
a la capital?
molt
molt
tot el dia estan cridant
a les 6 del matí
sí, perquè també hi ha els musulmans
que els musulmans
també fan com uns càntics
per exemple
el dia que es va acabar el ramadà
a les 5 del matí
es van posar a cantar
em van despertar
són molt molt sorollosos
els ganesos
també hi ha mesquites
per poder veure
a nivell monumental
què t'estacaries?
mira
a l'Arabanga
un dels dos pobles
on vam estar
hi ha la mesquita més antiga
de tota gana
que és molt molt maca
val la pena
i a nivell monumental
hi ha alguna cosa més per veure?
d'Acra
jo destacaria
Jamstown
que és el barri
de Pescadors
que és un barri
de xaboles
que és preciós
jo el recomano
i com vas per allà
què vas veient
què recordes?
de Jamstown
res
és endinsar-se allà
és parlar amb la gent
bàsicament
que tothom
et ve parlat
es coneixes
veus com viuen
això és el més
recomanable
el tema idioma
per entendre's amb ells
amb la gent de Ghana
com ho han de fer?
mira
Ghana
va ser durant molts anys
una colònia britànica
amb la qual
qualsevol persona
que hagi anat a l'escola
que és la majoria de la gent
perquè a Ghana
la gent està escolaritzada
qualsevol persona
que hagi anat a l'escola
parlarà anglès
ara entre ells
parlen una infinitat
d'idiomes
que moltes vegades
no s'entenen
i han d'utilitzar
entre ells l'anglès
també
hi ha problema
per entendre's
amb la majoria del país
Anna Sagu
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
quan acabes
els estudis?
queda molt?
em queden dos anys encara
per això et servirà
es servirà per molt
estic segura
l'experiència
gràcies per compartir
la tema amb el senyor
de Tarragona Ràdio
i que vagi molt bé
la tornada als estudis
gràcies
vols fer la volta al món
amb nosaltres
vols explicar-nos
les teves aventures
pel món
has fet un viatge
que t'hagi emocionat
ens ho vols explicar
envia un correu
a elmatí
arroba
tarragonaradio.cat
o contacta'ns
a través del Facebook
o Twitter
fem amb tu
la volta al món
cada dia
a dos quarts de 10 del matí
al matí
de Tarragona Ràdio
de Tarragona Ràdio