És escolta aquesta sintonia i de seguida ja sabem on ens trobem.
No ens trobem al carrer, literalment, però sí a la secció al carrer amb la Fundació Casal d'Amic.
I avui per parlar-vos d'un projecte europeu on hi participa el Centre Obert.
El projecte es diu Expedicions i tenim un munt de gent per parlar d'aquest projecte.
Us saludo a primer a tots, si us sembla, i després ja anem desenvolupant els continguts.
A la meva esquerra la Natàlia Vilés, directora del Centre Obert i participant també com a expedicionària.
Natàlia, molt bon dia.
Bon dia.
Ho he dit bé, Natàlia.
Perfecte.
Ània Viernat, ella és de Polònia, sociolingüista i participant també com a expedicionària.
Ània, molt bon dia, buenos dies.
Bon dia, buenos dies.
Tenim el Nani Blasco, que és el coordinador territorial del projecte.
Nani, benvingut.
Hola, bon dia.
Celín, la Flut.
L'Antoni.
Antoni.
Antoni, doncs hi ha hagut aquí un canvi de nom a últim moment, ja em disculpareu.
I ens ha acompat també el Jordi Collado, director del Casal Amic.
Jordi.
Hola, bon dia.
Molt bon dia.
Doncs, vaja, explica, no sé, comencem, si et sembla, parlant d'aquest projecte, Expedicions.
Doncs aquest projecte és una proposta que va seguint la tradició de la casa i dels projectes europeu-europeus, diguem-ne, que és una fase 3, no?, després del Partir, després de Correspondència Ciutadanes.
Aquest cop estem amb aquest projecte que es diu Expedicions i que desenvolupem un cop més amb la gent de l'Ajuda de Tortú de Rens, amb Ariadna, d'aquí de Tarragona.
I aquest cop no anem a Romania, sinó que hem connectat amb Polònia, amb una organització, amb JARPAS, que és una organització de treball comunitària allà a Polònia,
i on desenvolupem un projecte, això, de col·laboració entre artistes, científics i educadors.
Intentem desenvolupar projectes amb els infants, és a dir, la idea final és que d'aquestes expedicions que faran els artistes i els científics amb els infants
acabin desenvolupant-se projectes culturals amb perspectiva científica i amb perspectiva educativa, no?
I com hi participeu vosaltres? Això potser ens ho explicarà millor la Natàlia?
Sí, sí, i tant.
Una de les finalitats que té el projecte Expedicions és que el col·lectiu de gent que viu als barris i fins i tot a la ciutat de Tarragona,
quin imaginari tenen ells del seu entorn més proper.
I llavors, la manera activa en què participarem des del Centre Obert és que els nens i nenes també acaben fent una producció
i la idea és acabar fent un joc en què els protagonistes d'aquest joc seran els propis infants del Centre Obert
i poder portar aquest joc al barri de França i al barri de Polònia on també s'està fent aquest projecte.
És a dir, que conflueixen les tres ciutats, no? És a dir, una cosa totalment col·laborativa, Jordi.
Sí, la idea és que sigui un projecte que s'acabi construint allò, diguem-ne, el producte final que es veurà
o els productes finals que es veuran serà després de totes les tres ciutats on els artistes i els investigadors
puguin anar elaborant a partir de la participació amb els infants dels tres països
una concepció de la seva perspectiva i d'aquestes expedicions, no?
Una mica la idea és allò de connectar el micro amb el macro, no?
Connectar els barris de Varsovia, de Rens i de Tarragona amb el concepte de la infància d'Europa
i de com es tradueix i què significa aquest procés de la immediatesa de la comunitat per a aquests infants.
Això el Dani potser ens ho pot explicar millor.
Com ha estat aquest procés de connectar aquests tres barris com a coordinador territorial d'aquest projecte?
Bé, la idea, com bé diu el Jordi i la Natàlia, sobretot primer és treballar d'una manera molt propera
amb la gent del barri, no?
Voler transmetre alguna cosa que pot semblar molt complicat, com són els imaginaris, no?
I fins i tot a vegades els prejudicis que podem tenir respecte tant als que viuen als barris
com a la gent de la ciutat que té als barris.
A vegades sembla que podem utilitzar una gran parafernàlia d'investigadors, artistes, pedagogs, no?
Però, i els nens sobretot, però sobretot el que s'intenta és recollir la paraula de la gent propera, no?
Aquest projecte de proximitat, no?
Amb això, amb aquesta paraula que recull i sobretot un dels elements que intervé el casalàmic són amb els nens
i per què els nens, no?
Perquè vam veure que tots tenim prejudicis, els nens també tenen prejudicis,
però potser els nens són els que en tenen menys, són els que tenen una visió més oberta i més directa, no?
I a vegades fan les preguntes, bueno, les fan, les preguntes ens ha vergonya, no?
Molt directament.
Llavors, volíem utilitzar aquesta energia perquè els artistes i els científics poguessin realitzar les seves propostes, no?
I després, amb aquesta immediatesa hi podem trobar, primer farem una sèrie de produccions
que seran una exposició, un llibre, un documental i un seminari científic
perquè es puguin difondre tot allò que es recollir,
mitjançant els nens i els investigadors i els artistes,
però també una banda important que serà una comparativa entre les ciutats del projecte, no?
Com són aquestes idees que tenen la gent de Rens, a França,
com són les idees que tenen la gent de Varsovia
i comparar-les amb les que hem recollit aquí.
De fet, no deixa de ser un experiment, no?
Perquè estic veient ara la pàgina web i explicant això,
que és un projecte on hi conflueix moltes coses,
l'art, la investigació en ciències socials, l'educació popular
i vosaltres, de fet, ja us trobem en una fase avançada,
com ens deia al principi el Jordi, no?, d'aquest projecte.
Sí, la idea és absolutament experimental, volem experimentar,
volem, bueno, justament creuar això, no?,
l'investigació social, el desenvolupament artístic i l'educació popular
amb aquesta lògica d'intentar trobar camins de confluència, no?
En aquest sentit, la mediació amb l'art contemporani, no?,
el trobar l'art contemporani en el propi carrer és imprescindible,
per tant, la mediació amb la societat, l'art concebut com allò que tothom es mira
però ningú entén, per nosaltres no té sentit,
la transferència científica, és a dir, les universitats,
i en aquest cas en tenim tres, la Roviri Virgili, la Universitat de Rens i la de Varsovia,
han de fer transferència de coneixement a la societat, no s'hi val dictar des de la càtedra
sense experimentar amb la gent, i l'educació popular és aquesta construcció
que podem fer nosaltres mateixos des d'una perspectiva professional,
però sí molt integrats i intentant responar a les necessitats reals de la gent.
Ja parlem també amb la resta dels convidats, però a mi m'agradaria que la Natàlia m'expliqués també
com hi arriba el Centro Obert a participar en aquest projecte, és a dir, com es desenvolupa tot.
Bé, doncs com molt bé ha comentat el Jordi abans, tot ve a partir que aquesta és la tercera vegada
que com a fundació participem en el projecte, perquè anteriorment s'havia participat
des de... en el projecte de Correspondència Ciutadanes i Partir,
i ara aquest cop és l'Expedicions. I llavors, bé, com que era absolutament necessari
també que hi participés d'una manera molt activa un grup de nens,
com que la Fundació hi té un centre obert, a partir d'aquí està la manera en què
el centre obert participa en el projecte d'Expedicions.
Aquest projecte de cooperació reuneix, diguéssim, els protagonistes,
o els tres puntals, no serien aquest equip que integren els artistes, els investigadors,
d'altra banda també els pedagogs i els nens, no?, de Tarragona, de Rens i també de Varsovia.
Jordi, si sembla, preguntem-nos als convidats que ens heu portat, doncs, com ha estat també la seva experiència.
Bueno, ara cambiamos un poco de l'idioma, porque...
Sí, nos passamos al castellano, ¿no?, para que no s'entiendan tan bien ellos perfectamente.
Los dos invitados son Anthony Foliart y Ania...
¿Pierna?
Pierna, no me recordo. Ellos hablan un poquito español, y entonces podrán presentarse...
Nos gustaría que nos presentaran algo del trabajo que hacen exactamente, bueno,
con los niños y con la gente del barrio, ¿no? No solamente es con los niños,
los niños son una de las visiones, pero ellos también trabajan en algo del barrio, ¿no?
Entonces, para que lo más claro siempre es que hagan algún ejemplo,
vamos a ver que alguno de ellos expliquen lo que están haciendo realmente en el barrio.
¿Quién empieza?
Ania, Ania.
Ania, ¿tú misma?
Sí.
Venga.
En Polonia trabajo como investigadora social, que significa que me gusta mucho hablar con la gente,
y por eso lo que es más importante de este proyecto, para mí, es una idea,
una posibilidad de encuentro con la gente diversa, como niños, vecinos, trabajadores,
y por eso me gustaría preparar una guía alternativa de barrios de Ponent con vecinos,
y por eso me gustaría saber qué espacios la gente gusta más,
dónde gusta pasar el rato con los amigos, la familia, cuál es el parque que más gusta,
y cosas como eso.
Necesitas que la ciudadanía te ayude, ¿no? Te diga todas estas cosas.
Sí, se dice que necesitas que la población de la ciudad y la gente de Ponent te ayuden.
Sí, especialmente las personas de Ponent.
Estoy muy interesada.
Sí, pero sobre todo la gente de Ponent.
La gente de Ponent, ¿eh?
¿Y cómo lo podemos hacer? ¿A quién podemos adrecer?
Sí.
¿Y para ayudar a ella? Si alguien está escuchando y está interesado en oferirle esta ayuda.
Sí. ¿Cómo te puede ayudar la gente, Anía? ¿A ti? Sí.
¿Cómo se pone en contacto contigo, no? Si se tiene que encontrar por el barrio,
o a través de la Fundación Casa Lamig, ¿no?
Por ejemplo, sí. Exacto.
O a través también de la... El proyecto tiene un espacio web,
y allí también hay un contacto y se puede poner en contacto, ¿no?
If there are any people who are interested and who could say me stories of the Ponent,
I would be really happy to listen to them and to collect their stories.
Està explicant que si hi ha algú interessat en ajudar-la en aquestes històries,
ella se sentirà molt contenta de rebre aquesta informació
i d'aconseguir aquesta informació.
Ani, si et sembla, preguntem-li a l'Antoni també, ¿no?
¿Quién és la seva feina? ¿Cómo està Vizquenell també?
Sí, sí. Queríamos saber també, Antoni,
què treballo estàs fent i també com ho estàs vivent?
Jo vivo i treballo en Rennes, en França,
com un dissenyador grafic.
Jo treballo particularment en el camp de dibuix.
¿Dibuix?
Dibuix.
Experimento també les tècniques artesanals.
d'impresions, com la serigrafia.
i que m'agradaria interrogar els mecanismos de construcció mental
d'un territori, d'una identitat i d'una opinió.
Per exemple, què és un lloc, quels són els limites
i com les nostres percepcions, cambien?
Per exemple.
D'acord.
És a dir, que ells també tenen uns objectius força clars dins d'aquest projecte.
El que es demana a la gent que intervé, tant de la disciplina que sigui, pedagogia, artística
o d'investigació, és que ells pensin un dispositiu artístic per intervindre en l'espai.
Això que sembla molt una paraulota, dispositiu artístic.
De fet, en lloc d'anar a un lloc i fer pedagogia, o fer fotografies, o fer el que sigui,
és establir una manera de posar-se en contacte amb el territori.
O sigui, si fas fotografia, en lloc de treure la càmera i ametrallar,
es posa, per exemple, un fotomató i li dius a la gent
vols passar, li pots convidar la gent que es faci una fotografia, o etcètera.
És a dir, que fas que la gent intervingui d'alguna manera
i que es puguin treure algunes conclusions.
Llavors, potser, si fes serigrafia, podria fer samarretes
i podria recollir alguna manera de paraula que identifiqués.
Ara mateix, precisament, el que fan durant aquestes tres setmanes de residència
és construir, juntament amb els nens i amb la gent del barri,
de quina manera intervindran.
A mi m'agostaria que m'explicasseis, Antoni,
Ania, com estàs sento vostra experiència en Tarragona?
Com estàs sento aquesta visita en Tarragona?
He asked you, what are your feelings about this experience here in Tarragona?
For me, it's like first time that I'm in such kind of projects.
First time I'm working with people from different areas,
like with artists and pedagogues.
So it's very important for me.
and being here in Tarragona, it's also, I mean, very nice experience,
the city and the barrio where we are working.
It's really cool and people are really, really friendly for us
and it's really, for me, easy to, even if I have some linguistical problems,
I don't know the language very much.
It's really great that people are very, very helpful,
which is slightly different from what you can find in Poland.
It's like, it's saying that the people of the barrio are helping us,
they're helping us, they're helping us, that the language is a problem, sovint,
but the situation that we have found is agradable for her, more or less.
Yes, yes, yes.
And I think really, I'm talking about the language,
the capacity that they have experienced for amongst
you in the climate, and we are trying to take this time.
I ja començarà a controlar.
Per tant, és allò de
tenim un problema aquí perquè allà
el pillen superràpid. És un dels reptes del projecte,
que també el que es faci
aquest intercanvi entre països,
que dintre del mateix
projecte es visqui el que moltes vegades
viu en la pròpia societat.
Llavors, com es supera això, també és una part
interessant i que entra
en tots els discursos de molts
dels projectes, com aquesta comunicació.
Sí, sí, a més, una història, jo crec que
que el destaca que hi ha una diferència important
entre llenguatges, entre llengües, però també
hi ha una diferència entre els idiomes
i tota una perspectiva
de la mirada que fem tots del projecte.
És a dir, tenim investigadors científics,
tenim sociòlegs, tenim antropòlegs,
amb dues disciplines que inclús es veuen
com a contrastades
una amb l'altra. Tenim dissenyors gràfics,
fotògrafs, ballarins,
educadors socials...
O sigui, tenim absolutament
tota una proposta
de reflexió al voltant
del fet,
de la trobada
que ens aporta.
Jo crec que també és interessant destacar
que segurament
les persones que estan participant
en aquest projecte
estan coneixent la ciutat
des d'una perspectiva diferent,
d'aquella que moltes vegades
no succeix.
Quan algú arriba a la ciutat,
ve al centre,
visita la ciutat romana
i els monuments
que hi ha al voltant...
Aquells actius més turístics,
potser més vistosos de la ciutat,
i potser es deixa més
la part dels barris,
més per desconeixença, imagino.
Sí, sí,
lògicament per itinerari turístic,
per tant també
la perspectiva que tindran
de la ciutat
quan acabin
també serà
prou interessant
a l'hora de poder valorar
tot això.
Sí, digues, digues.
De fet,
precisament això que deia
és exactament
el que pretén fer
Ania,
és una guia
de les coses bones
i maques
i també pot haver d'altres...
Bé,
que és el que diu la gent,
però quines coses maques
pot haver d'altres?
I suposo que també
és el que sorprèn ella
de trobar-se la gent
dels costums culinaris,
a qui no li agrada anar pels barris,
per exemple,
fer de tapes,
doncs és una cosa
que la gent del barri
està molt orgullosa
de dir això,
i es podria entrar perfectament
a qualsevol guia turística
de primer...
I ara que se'm parla tant
del nom de Tarragona,
no?,
de què s'ha dit
el nom de Tarragona,
doncs
això també pot estar
molt bé
de cara a la projecció
de la ciutat
i sobretot
d'aquests racons
més desconeguts
de la ciutat,
fora d'aquests itineraris turístics.
i la projecció és interessant,
pensem que tindrem
aquests seminaris
a Polònia
i a França,
per tant,
la projecció europea
és de primer ordre,
en relació
amb un projecte
de finançament
de la Comissió Europea,
per tant,
amb una projecció
de tota la Unió Europea,
aquesta és una mica l'idea,
també projectar la ciutat,
és a dir,
la projecció
no és només
una qüestió
també de nom,
sinó d'aquella xarxa
que acabis construint
i treballant,
ja que li hem preguntat a l'Ània,
si us sembla,
pregunteu-me també a l'Anthony
com està visquent ell
d'aquesta experiència
a la ciutat,
quina visió en té?
Quina és la teva sentència
sobre aquest projecte
per tu personalment?
Per mi,
per mi,
no sé,
la idea
al començament
de una tota l'expedició
de descobrir
un lloc
que és common
per a todos,
com
també vivim
en una cita
a França
i estic content
de ser
en una nova condició
per descobrir
un lloc
el meu ambient
i per intentar
entendre
un poc
com
aquestes
coses
funcionen
en la nostra
sentència,
en la nostra
relació
amb la gent,
coses així.
d'una ciutat,
que també és
com aquesta,
molt semblant,
i que està molt content
de poder
veure les coses comuns,
les coses quotidianes
amb uns altres ulls,
i aquesta oportunitat
que l'ofereix el projecte
de fer
com un canvi
de ment
i veure l'entorn
d'una manera diferent
i
com posar-lo a prova
a través
de les seves disciplines,
és una cosa
que li interessa
i li motiva molt.
També està bé això
de veure l'entorn
i comparar l'entorn
dels tres barris
amb els quals
són protagonistes
d'aquest projecte.
Jordi,
ara cap on anem?
És a dir,
hem arribat
amb aquesta fase,
comentàvem abans
que hi ha encara
moltes coses,
un documental,
un llibre,
vaja,
la història continua,
és a dir,
no ens parem aquí.
Això just acaba de començar,
tot i que ho portem
un any i mig
construint aquest projecte,
ens queda un any i mig
per davant,
ara anirem cap a,
quan acabem aquí,
aquest gener,
anirem cap a França,
cap a Rents,
que estaran
durant tres setmanes
al març,
i després el maig
cap a Polònia.
La idea és intentar
al juny
fer algun tipus
d'expo petita
aquí a la ciutat
i després anar
amb tota la producció
al setembre,
a principis de setembre
tenir ja el projecte
ben definit
i tota la fase de difusió.
La idea és tenir
aquest documental,
tenir aquest llibre
que desenvolupi
totes les accions
i també,
jo crec que és
el que és interessant,
és un projecte
molt en construcció
i que permet
la participació
de la gent,
tot i que no estigui
en el territori,
és a dir,
la pàgina web
és un espai
de construcció,
que per tant
es pot anar veient
el propi procés
i es pot participar
del mateix,
és a dir,
que si algú està interessat
quan estiguin
a Polònia
al març
i al maig
plantejar alguna cosa
això és viable
i la col·laboració
vol ser molt estreta
amb la ciutadania.
Ens recordem
aquesta pàgina
que és
expedition-s.eu
seria aquesta pàgina
perquè ens entenguem
expedition-s.eu
amb aquestes
adreces d'internet
doncs sovint cal
anomenar res així
tal com s'escriuen
perquè així
s'entén millor.
Sí,
entrant a la pròpia pàgina
de la fundació
o del grup de recerca
ho trobareu.
Molt bé.
Doncs no sé si
hem de comentar
alguna cosa més
amb els nostres
convidats
ja que els tenim aquí
aprofitem.
Do you want to tell something else?
No?
No els costa arrencar
això que sigui en anglès
i tal li costa més.
Sí, sí, sí.
No, sobretot
un detallet
respecte al documental
que m'ha de destacar-lo
perquè el llibre
sí que serà una cosa
que es farà entre tothom
tothom farà
les seves aportacions
potser el documental
ho fa l'Anna Oferull
que és la documentalista
d'aquí Tarragona
i llavors sí que és una feina
més personal
i bueno
que és maco destacar-ho
té diversos documentals
i jo crec que
és una molt bona notícia
i enllaça amb allò
que dèiem
de la projecció internacional
que gràcies a un projecte
com aquest
el documental es veurà
en principi tenim pensat
de fer-ho en 30 ciutats
de tota Europa
amb una xarxa
o en diferents xarxes
europens
que estem treballant.
I hi ha molta presència
de Tarragona a l'equip
perquè ets aquí a l'equip
i hi ha molt tarragoní aquí
per això es treballa
i també
com deia el Jordi
s'ha aconseguit un finançament
de la Comissió Europea
intentem aprofitar-ho
ara que aquí
és més difícil
també és una via
de treball
intentar assolir
finançament
i projecció internacional
perquè
tancar-se aquí
té les seves problemàtiques
en aquest sentit.
Doncs Jordi
no sé
si ens queda alguna cosa
per comentar
d'aquest projecte
o
val la pena
acabar comentant
alguna cosa
de la Fundació Casa l'Amic
alguna altra novetat?
Bé
la Fundació
estem
estem en aquesta línia
intentar
fer col·laboracions
fer xarxa
amb tothom
que és una marca
a la casa
i també una mica
el plantejat
d'aquest tipus
ara
aquests dies
estem molt enfeinats
a nivell
de centre obert
és a dir
ens està generant
molt d'esforç
és la
convivència
d'aquests dies
tenir al barri
12-13 persones
que arriben
que pregunten
que
la xarxa
també està esvolutada
i l'altre dia
vint un xico francès
o no sé qui
i clar
és una història
també molt curiosa
i divertida
a més
estan vivint
als barris
estan vivint
a pisos
integrats
als propis carrers
estan vivint allà ells
sí, sí, sí
estan en les residències
absolutament
al barri
per tant
la convivència diària
amb el veí
amb la fruiteria
i amb el bar
per fer el cafè
és diària
per tant
la immersió
està sent
absoluta
és el més efectiu
per parlar
des de dins
del barri
però també
per tenir
la complicitat
si tu a un nen
li dius
que no ets
un castell
a l'hotel
i em passo
a fer la foto
no, no
tu estàs vivint
amb les mateixes condicions
i, bueno, convivint
llavors és molt més efectiva
i també empatitzes
amb la gent de l'entorn
de moment
Tarragona
el gener del 2013
veig la previsió
després a Renes
al març
i finalment
a Varsovia
a Polònia
el maig del 2013
una mica
aquest seria el calendari
que continuarà
que tindrà aquest projecte
que ja t'ho comenteu
abans
exactament
viatgereu algú cap allà
de vosaltres
o com ho teniu això?
sí, sí
jo penso
viatjar
també per veure
l'experiència
però també
el que voldríem
és que
intentar aconseguir diners
que nessin els nens
en alguna etapa
de la producció
potser al setembre
és el que
ens agradaria molt
i sobretot també
que hi hagi una comunicació
que els nens
que aquí estan fent
ara coses als barris
que vegin que hi ha
un nen com ell
a un barri de Varsovia
fent coses
amb un artista
i veient
en què s'assemblen
i en què es diferencien
i que ells mateixos
ho puguin comparar
amb les nostres il·lusions
precisament també
per potenciar
aquesta empatia
que deies
per potenciar
aquesta empatia
ells també
han conviscut
aquí amb els nens
imagino
han treballat
també amb els nens
directament
sí, sí
cada dia
a la pàgina
segur que es poden veure
moltes fotografies
de fet per aquí
portem algunes postals
que van produir
per l'altre dia
vam fer una trobada
amb els nens
i amb els pares dels nens
que va ser molt maca
els pares i els nens
per un nen
també van fer
una feina prèvia
per dir
això és una documentalista
un nen
amb el seu imaginari
una documentalista
la veuen
una cosa molt complicada
és una mica difícil
d'entendre
llavors van anar
a la Nou Farull
amb les seves càmeres
ensenyant
els treballs previs
me'n recordo
que la Tàlia deia
són molt inquiet
no sé si aguantaran
veure un documental
doncs el van tregar
quasi sencer d'una hora
molt interessats
en que veien
un altre nens
sortint
i a més
ells es veien reflectits
allà
veien que
ells serien
aquella matèria
que sortia
a més en un documental
del Sàhara
molt maco
que té la Nou Farull
veien els nens
del Sàhara
ells es veien
com aquella visió
que a més que tindria altra gent
sobre allò
i també n'ensenyava
a un científic
quan li dius al nen
que és un sociòleg
no sé quantes cames
li deuen pensar
que tenen
els sociòlegs
quan el van conèixer
vam veure
que és una persona
que com deia l'Ània
que vol parlar
amb la gent
que els interessa
amb el que fan
i després d'allà
fa una reflexió
llavors
el que vam fer dissabte
vam fer unes postals
amb les propostes
i pensades
que té cadascun
dels artistes i científics
llavors els pares
van poder
veure exactament
què fan
i que el que faríem
no és més
ni més estrany
ni més normal
que preguntar
amb les seves idees
i amb aquestes idees
que té la gent del barri
fer algunes produccions
i va ser molt maco
Jo crec que el destaca
també
que no hem comentat
la participació
del David Duenyes
i de l'Àngel Belzunegui
en el projecte
per nosaltres
tenir algú
amb el seu cartell
perquè
la ciutat és important
les clubes
són diverses pintes
però realment
també la història
de participar
en aquest experiment
està sent
tota una experiència
simpàtica
i divertida
també
viure a la teva ciutat
traslladar-te
de barri
dintre la teva ciutat
també està sent
una experiència curiosa
amb en David
i la proposta
és aquesta
xarxa internacional
a nivell de coneixement
universitats
a nivell d'entitats
amb xarpàs
i gp's
que és l'entitat
d'arrens
i a nivell d'entitats
culturals
amb la tortuga
mariatna
intentar fer transferència
de coneixement
i construcció compartida
moltes vegades
quan parlem d'Europa
la concepció
ara mateix és l'econòmica
bàsicament
però també és veritat
que sota
o darrere
d'aquesta imatge
europea
hi ha realitats personals
i associatives
que construïm
amb les millors ganes
i per donar-los a conèixer
és un dels motius
d'aquest projecte
i també
del vostre treball
doncs
anem posant
el puny final
doncs
amb aquests
amb aquests convidats
que ens han explicat avui
aquest projecte
del qual
si voleu
ajudar
a l'Ània
o voleu trobar
més informació
doncs si us sembla
recordem les webs
Jordi?
Sí
és a través
de la pàgina web
de Casalamic
casalamic.org
i a través
de la pàgina web
d'expedicions
expedicions
amb t-i
i-o-s
punt-e-u
busquem-lo al Google
és el projecte europeu
i
sí
el projecte europeu
Tarragona
acaba sortint
doncs Natàlia Viler
és directora
del Centro Verde
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
a vosaltres
també l'Ània
Birnat
Ània, gràcies
gràcies, adeu
tot vitenya
fins i tot poli
fins i tot
fins i tot
tot en Tarragona
el 4 de febrer
el 4 de febrer
dos setmanes
muy bien
dos setmanes
Nani Blasco
moltíssimes gràcies
també
el Anthony
no tinc el condom
Foliar
Foliar
Foliar
gràcies Anthony
sí, gràcies a tu
per acompanyar-nos
i el Jordi Collado
director del Casa de l'Amic Jordi
moltes gràcies
moltes gràcies a vosaltres
ens seguirem parlant
que vagi bé
salut
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies a vosaltres
gràcies