A Tarragona Ràdio, fem la volta al món.
Ara passen 7 minuts de 2 quarts de 10 del matí.
Fem la volta al món avui a Tarragona Ràdio.
Avui em marxem cap a Islàndia.
I ho farem amb el Manolo López Pasca.
La meitat del romanticisme del viatge
no és res més que una espera de l'aventura.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
Doncs un cop sentits ja els nostres patrocinadors,
Manolo, bon dia, benvingut.
Hola, bon dia, què tal?
Gràcies per fer la volta al món amb nosaltres.
Islàndia, em comentaves que és un viatge que vas fer ja fa 3 anys.
Sí, fa 3 anys que vam anar, el mes d'octubre vam anar, sí.
Per què decideixes Islàndia?
Ho portaves ja pensat per algun motiu?
No, va ser una casualitat.
Nosaltres tenim uns amics
i la filla d'ells estava fent un erasmus a Reykjavik.
I bueno, aquests amics van dir, escolteu, marxem cap a Islàndia a veure la nena el mes d'octubre.
I jo no havia pensat mai.
Sempre havia sigut una mica d'assignatura pendent, però bueno, estava aparcada.
És aquell païs que el veiem allà a l'extrem, no?
Exactament.
I sembla que...
Sempre l'havia tingut allà, però bueno, i quan ens ho va dir van dir, bueno, vinga, anem.
I van agafar i van marxar, sí.
En línies generals l'experiència va ser bona.
Recomanaries el viatge a Islàndia?
En línies generals l'experiència va ser fantàstica i, de fet, vull tornar l'any que ve.
Molt bé.
Doncs, si et sembla, anem desengrant una mica com va ser tot aquest viatge.
Vau sortir des d'aquí, des de Barcelona?
No, no, vam sortir des d'Alicant.
Perquè l'únic lloc que hi havia vol directe en aquells moments era des d'Alicant.
Sí, i no vau fer cap escala al vol, vau anar directament cap a la capital, cap a Reykjavik, imagino, no?
Sí, sí, sí, directament des d'Alicant a Reykjavik.
Què és el primer que et crida l'atenció quan trepitges Reykjavik?
Quina sensació?
Aviam, la sensació és una sensació una mica rara.
Rara perquè jo pensava que arribaria a Islàndia el mes d'octubre
i tindríem d'anar tapats amb mantes, amb oracs,
i hi havia la mateixa temperatura que hi havia aquí.
Sí, exactament, la temperatura que teníem aquí a Tarragona la teníem allà dalt.
El clima no variava en aquell moment, no?
En aquests moments no, o sigui, en aquests moments el clima era exactament el mateix que teníem a Tarragona.
Vau trobar tot i això un clima fred durant el viatge o més o menys es va mantenir...?
No, van tindre una sort enorme, van tindre una sort enorme perquè al mes d'octubre,
o sigui, a Islàndia ja comença a canviar el temps a l'època d'hivern, no?
I llavors, doncs, encara van tindre sol i tenia el llum fins a les 4 i mitja, 5 de la tarda
i van poder fer molta cosa perquè encara, i a més a més m'agafa dies molt macos, o sigui, dies de sol macos.
Clar, sent un país amb gran activitat volcànica, amb gran activitat geològica,
que això imagino que el paisatge s'ha de notar, no?
És a dir, el paisatge ha de ser d'uns contrastos o d'unes diferències bastant notables,
els que estem acostumats aquí.
Bé, la primera impressió que et portes al paisatge és que no veus un arbre, no hi ha arbres.
O sigui, les muntanyes són verdes però no hi ha arbres.
I després l'únic que hi ha són moltes ovelles, unes ovelles especials amb una llana molt llarga,
i molts cavalls. I això són les dues coses que més t'impressionen de primer cop de vista, no?
El paisatge, no?
El paisatge que és completament diferent que tu t'imagines un paisatge de muntanya dels Pirineus
o dels Alts o de qualsevol o sigui que ho digui era muntanyosa, no?
Manolo, com és la capital? Com és Riquiabic?
Bueno, Riquiabic, paradògicament, jo quan vaig anar, n'altres ja havia esclatat el tema econòmic
i hi havia molta moguda contra el Parlament, contra el Govern, o sigui,
però el que és en si la capital, la capital és una capital moderna, amb activitat, o sigui,
i sobretot el que hi ha és molta gent jove, molta gent jove i molta gent fent erasmus
i molta gent d'estudiants i hi ha molt d'ambient d'aquest tipus.
De fet, vosaltres anàveu una mica amb això, no?
Aquests comentaves abans amb aquesta... visitar una mica o animats per aquesta persona
que estava fent erasmus, imagino que l'activitat estudiantil, universitària,
també es copsa a la ciutat de Riquiabic, com deies, no?
Sí, sí, a més, és una ciutat que té vida nocturna, eh?
O sigui, és una ciutat que té una vida nocturna precisament perquè té molta joventut, no?
Llavors, però la ciutat en si és una ciutat moderna, és una ciutat que...
Bueno, hi ha la part del port, la part vella, que és una mica més antiga,
però en general és una ciutat moderna amb unes grans avingudes...
Bueno, penseu en una cosa que...
O sigui, el que és l'Islàndia, la illa, és tan gran en superfície com en tota Andalusia.
Però clar, però només hi viu 300.000 persones.
I d'aquestes 300.000 persones, 200.000 viuen a Riquiabic, eh?
O sigui, és la ciutat, òbviament, la més poblada i amb una densitat de població també gran.
Vau centrar el vostre viatge a la ciutat?
No, no, no.
Com va ser el plàning? Com va ser l'itinerari?
No, l'itinerari ja no els tenia preparat la Cristina.
Bueno, la Cristina és l'ània que estava allà fent.
Ell ja no els tenia preparats a l'itinerari.
És a dir, que ella s'havia informat, no?
I us va fer una mica de guia i ja ho coneixia, no?
No, ella havia fet la volta a l'illa.
Nosaltres no vam fer la volta a l'illa perquè és molt gran i vam anar una setmana i no ho podíem.
Però vam anar a visitar els geysers, que ells impressionants, no?
Aquells, com dius, com surten aquests roseus cap dalt?
Un munt de cascades fantàstiques, precioses, o sigui, perquè quedes impressionant de la quantitat d'aigua que n'hi ha.
I aigua per tot.
O sigui, una altra de les sorpreses que em va endur, que és que vam anar a un restaurant i vam demanar aigua mineral, no?
I quasi se van ofent.
Diuen que a Islàndia l'aigua que es veu és l'aigua de l'aixeta, no?
Ens van dir, no?
Mira, doncs és un acostum que desconeixim, no?
Clar, l'aigua allà la tenen a primera mà, eh?
L'aigua que es veu és l'aixeta, no?
Sí, sí, sí.
Bueno, també em van anar a visitar una espècie de balneari, uns banys però naturals,
o sigui, tu et posaves llenç d'aigua, estaves calent completament, o sigui, l'aigua era calenta,
amb uns fangs especials que et posaves per la cara.
vam anar a visitar la falla que divideix Europa de...
O sigui, hi ha una falla, vam tastar la falla que diu, diuen que divideix Europa d'Amèrica, no?
O sigui, hi ha moltes curiositats.
I una de les més grans que em vaig també portar és que allà, quan hi ha un riu, tu veus, com que amb el tall del riu veus la formació de la terra, com se forma.
Primer que és la lava volcànica, després comença... O sigui, les tres o quatre o cinc capes que hi ha, les veus, però perfectament bé.
I això, òbviament, ho vas poder veure en directe, no? Una mica?
Sí, sí, sí, en directe i, a més, molt, molt bé. A més, la gent és molt amable, aquella gent, els irlandesos són gent molt amable, molt oberta, o sigui, que no tens cap problema.
És a dir, que amb el tracte amb la gent, no?, a nivell tant d'informació com per, doncs, imagino que ensenyar-vos els diferents accidents geogràfics, les diferents coses del país, tampoc vau tenir cap problema, no?
Cap problema, vam anar a pobles petits. Recordo que un dia que vam anar, vam sortir per anar a visitar uns icebergs, que hi ha bastant, com a 700 quilòmetres de Reykjavíc, uns blocs de gel, que, bueno, són icebergs que estan en una zona, no?
I vam dormir en una cabana, o sigui, al mig de res, de la nada, unes cabanes que hi havia de fusta, sensacionals, amb mena condicionada de dintre.
I vam anar a parlar amb la senyora que s'encarregava, perquè hi ha els pobles i hi ha quatre cases i res més.
Vam anar a parlar amb la senyora que s'encarregava del tema, bueno, va ser tothom habilitat, ens vam anar a preparar un esmorzar fantàstic, vam veure l'olor a borrear l'encara, o sigui, que...
I després van anar a veure els gels aquests, hi havia foc, o sigui, que va ser preciós.
Ha de ser, imagino que un país de contrastos, no?, amb deserts, amb muntanyes, amb aquests glaciars, que ens comentes, amb aquests rius, no?, fluint cap al mar, és a dir, un paisatge,
d'aquells de postal, de fotografia.
Sí, sí, no, i després hi ha zones molt diferenciades, hi ha zones que són completament desèrtiques, o sigui, el que és pràcticament lava volcànic, eh?
I després hi ha unes altres zones que són verdes completament.
Insisteixo, sense cap arbre, eh?
És a dir, amb uns contrastos també importants, d'unes zones a les altres, no?
D'arbres, res, és comú, i l'herba no és una herba, pròviament, com nosaltres la entenem, l'herba és com una herba...
Jo diria que és com un musgo, però doble, ja, o sigui, la veritat és que és fantàstic.
Quins llocs vau poder veure més dintre de l'itinerari, dintre del planning de la ruta?
Deies que vau estar-hi una setmana, no?
Bueno, és que no hi havia gaire dies més, ja, va.
Clar, vau estar-hi una setmana, imagino que passa ràpid, no?
Un dia la van dedicar a la capital, a Reykjavik, i un altre dia vam anar a veure els gels aquests, un altre dia a les cascades d'aigua, un altre dia vam anar als banys.
Bueno, vam anar distribuint els dies i ja no n'hi havia més temps.
Llàstima, perquè hi havia... De fet, no vam visitar més que una mica del sud, d'on està Reykjavik, que és sud o és, una mica, tot el sud i sud-est, però no van pujar molt perquè és que no teníem temps.
Llavors va quedar-te allò, una zona pendent, no? Per això ens deies que hi volies tornar, no?
Sí, sí.
Perquè va quedar allò, zones pendents.
Bueno, em va quedar, però, tot el centre de la illa, que no hi havia ningú, és de ser-te completament, em va quedar tota la part nord de la illa, que és fantàstica, i hi ha una ciutat al nord, que és molt petita, també, que...
I, bueno, tota aquesta zona em va quedar.
Un altre lloc que vam anar també, que m'he recordat ara, que va ser a una ciutat que és Llubic.
Escriu diferent al Vic d'aquí, no?
És un poble, però aquí hi ha unes platges negres, però negres, negres, negres, que, bueno, amb uns acantilats, que, bueno, és per veure, no es pot explicar, no te'l pots imaginar.
Clar, allà l'idioma oficial és l'islandès, aquesta llengua germànica.
No sé si vau tenir problemes amb l'idioma, o ells també, doncs, dominaven l'anglès, o teníeu alguna persona traductora?
No, no, amb l'anglès te pots...
Sí, no? O sigui que estan preparats, també, per rebre el turista més...
Ells parlen islandès, però tothom parla anglès, eh? Pràcticament, jo diria que tothom parla anglès.
A nivell de monuments, d'atractius més culturals, vau poder veure alguna cosa?
Sí, un que és patrimoni de la humanitat, que és com un... com t'ho explicaria?
És allà on van arribar els primers habitants de la illa, els vikings.
Els primers assentaments, no?
Sí, el primer assentament, que era entre els vikings grandanesos... Ai, perdó.
Sí, tranquil. Estem fent la volta al món, Manol López Pasqua, estem anant cap a Islàndia,
de fet fent aquest recorregut, doncs, que el Manol ens explicava què feia el 2010.
ens comentaves, Manolo, això, no?, aquest que havíeu vist, aquest monument, aquest punt,
on s'havien situat, ubicat els primers assentaments a Islàndia.
Sí, és un assentament, i és un lloc, jo diria que és com un desfilader,
per describir-lo una mica, però amb unes vistes i uns llacs, una cosa fantàstica.
I està declarat patrimoni de la Unesco.
Deies abans que us havíeu mogut per dintre de l'illa, a un punt, a 700 quilòmetres de la capital.
No sé com fèieu el transport per dintre de l'illa, amb cotxe.
Sí, però només hi ha una carretera, eh?
Carretera principal, només hi ha una, que és la que dóna el tom a la illa.
Val, és a dir, que és literalment fàcil, no?, moure's amb cotxe.
A més, vam tindre una anècdota molt simpàtica, no?, perquè conduïa el company que venia,
i em deia, Manolo, aquí no hi guàrdies, nunca, no?
Aquí no hi guàrdies.
I el límit de velocitat és de 90 a tota l'illa, no?, i sobretot amb aquesta carretera.
I va haver un moment que se va posar 100 o 110 a ell, no?
Sí.
Doncs, bueno, anaven comentant això, se posa 100, i al moment, darrere, en un cotxe de la policia,
que els van parar.
Doncs, mira, sí que hi havia guàrdies, no?
En veritat, sí que hi havia guàrdies, no?
Va ser curiós, no?
Sí, sí, sí.
Tenen algun tipus de transport públic, que et consta, o no, a la illa per moure's?
Bueno, sí, sí, no, havien, però dintre de la ciutat de Reykjaví, que en línies d'autobusos,
jo no ho vaig utilitzar, sincerament, però, bueno, deuen ser com qualsevol ciutat de 200.000 habitants,
com té Reykjaví, no?
I molt extensa, a més a més, una ciutat molt extensa, no?
Una de les coses que sobta, també, quan marxem de viatge a un lloc, doncs, diferent,
com és Islàndia, del que nosaltres, de la manera de la cultura, del paisatge d'aquí,
és també la gastronomia.
No sé si vau poder provar algun plat típic o alguna cosa que us cridés l'atenció,
també, perquè fa el tema gastronòmic.
Sí, evidentment, vam menjar, sobretot menjàvem bastant de bacallà fresc,
no bacallà salat, salat, perquè bacallà salat,
o sigui, paradójicament, vam poder comprar el que es diu una raspa de bacalao, no?
I no lo vam poder comprar.
No hi havia cap puesto que la venguessin.
Vam estar en una fàbrica que feien el bacallà, o sigui, un puesto,
però allà no el venien i després, no devia ser d'algun mercat o alguna cosa,
no ho vam trobar.
i una altra cosa que vaig menjar va ser balena.
Ajà.
No l'havies estat alguna vegada abans, no?
Mai, mai.
I com és?
I un puesto molt especial que em va recomanar un amic meu que havia estat allà,
va dir, aneu a tal puesto que allà fan com una espècie de pinchos, no?,
de balena, i vam menjar balena.
Aviam, a mi no és que m'ho va entusiasmar, però bueno, és una experiència.
La podem buscar alguna semblança amb alguna carn més comú, o no?
O és diferent el que havies?
Jo diria, és carn, perquè no és peix, és carn, pràcticament,
i és com una carn de bou forte, vell, o sigui, un bou d'aquells ja ancians, no?
Suposo que allà hi ha molta importància a la carn, no?,
a la carn d'ovella, a la carn de cavall,
m'imagino que la gastronomia es basarà una mica en això, no?
Sí, bueno, clar, allà es menja carn de cavall i es menja molta, eh?
I després molt de peix.
El peix és la seva vida, no?
O sigui, ells viuen de la pesca, pràcticament, no?,
en certes zones de la illa.
A nivell econòmic, com creus que està el país?
És a dir, la vida, per exemple, és més cara, és més barata que aquí?
No sé si ho vau notar amb el canvi a la moneda allà,
amb quina moneda treballen a Islàndia?
Bé, nosaltres pagàvem amb euros, eh?
Pagàvem amb euros sense cap problema, no?
Sense cap problema, sí, no, no, l'euro allà corre sense cap problema.
Val, sense cap problema.
Sense cap problema.
I molt en tàrgies, però no vam trobar, sobretot a l'hora de menjar,
els menjars recordo que no hi havia unes diferències molt grans aquí a Catalunya,
o sigui, les diferències eren mínimes.
si demanaves alcohol, l'alcohol sí que te donaven pal gros,
una cervesa te podia costar 6-7 euros.
Home, Déu-n'hi-do.
Això ja sí que és gairebé 4 vegades més la preu d'aquí.
Una ampolla de vi te podia costar 30 o 35 euros,
una ampolleta de vi que val aquí al supermercat 3 o 4 euros.
Sí, sí, sí.
O sigui que hi havia productes que sí que pujava, no?, el nivell...
Però el menjar no, el menjar...
els preus pràcticament eren els mateixos que podem tindre aquí, eh?
Doncs, malgrat, no sé si ens deixem alguna zona per explicar,
o més o menys hi ha...
No, aviam, jo és que ara no...
Fa 3 anys he fet una mica de memòria per quan venia cap i cap a la ràdio,
però sempre...
Jo t'he dit que per mi és una assignatura pendent el tornar a Islàndia,
i vull tornar l'any que ve, si Déu vol,
tornaré i tornarem amb les mateixes persones que vam anar
perquè tots van quedar amb una assignatura pendent
que era veure al centre de l'isla tota la part volcànica de l'illa,
la part nord que també és...
I, bueno, encara tenim aquest busanillo dintre, no?
Recórrer aquesta part que potser no vau...
I aquest any he estat molt a prop, eh?
Sí?
Perquè he estat a los fjords noruegos
i he estat a punt d'agafar i dir, bueno, tiro cap allà, no?
Però no va poder ser.
Imagino que tot i això la zona és molt diferent, no?, també,
és a dir, és un altre món, és un altre...
Les hores com?
La zona, la zona, dic.
La zona, la zona, sí.
La vida és diferent, clar, o sigui,
i aquella gent pensa en completament diferent.
N'altres som latins, no?, i ells són vikingos, què dir?
O sigui, és una cosa completament diferent.
Però ja t'he dit que és una gent fantàstica
i jo ho vaig passar molt bé, tenim un record,
jo tinc un record fantàstic, preciós.
Doncs, amb el nom del temple, sembla que si tornes a recórrer la part central,
aquesta part que t'ha quedat pendent, doncs ens ho tornis a explicar
i tornarem a fer la volta al món amb tu als micròfons de Tarragona Ràdio.
Tens algun viatge, allò més imminent, més proper, programat?
He estat ara, al mes de maig, he estat a les fjords noruecs
i, bueno, ha sigut, per mi, també un dels grans viatges,
potser el viatge més bonic de la meva vida, el de les fjords.
Doncs, també...
Ja us ho explicaré un altre dia.
Exacte, dedicarem un altre dia a parlar dels fjords noruecs.
I ara me'n vaig a Rússia, d'aquí un mes.
Quina zona aniràs a...
Els Capitals Bàltiques.
farem Sant Petersburg, Estocolm, Reykjavik, Tallim,
o sigui, tot el que és el mar Bàltic.
Doncs tindrem moltes ocasions de fer amb tu la volta al món.
Manuel López Pasca, moltíssimes gràcies per acompanyar-nos aquesta estona,
per fer la volta al món amb nosaltres i que continuïs viatjant.
Gràcies.
Gràcies, bon dia.
Que vegi bé.
Vols fer la volta al món amb nosaltres?
Vols explicar-nos les teves aventures pel món?
Has fet un viatge que t'hagi emocionat?
Ens ho vols explicar?
Envia un correu a elmatí, arroba tarragonaradio.cat,
o contacta'ns a través del Facebook o Twitter.
Fem amb tu la volta al món,
cada dia a dos quarts de deu del matí,
al matí de Tarragona Ràdio.
Fem amb tuat Oxford i la Friends