A Tarragona Ràdio, fem la volta al món.
Prepareu l'equipatge perquè avui anem cap a un país del sud-est asiàtic, a l'Indochina.
De la mà de la nostra convidada viatgera, visitarem els racons d'aquest país i la seva capital, Hanoi,
o també passarem per ciutats com Ho Chi Minh.
Podrem conèixer sentiments i sensacions sobre la seva gent, la seva cultura, la seva gastronomia
o fins i tot la guerra que va protagonitzar aquest país entre els anys 1954 i 1975.
Parlem de la República Socialista del Vietnam i avui la viatgem amb Marta Martí.
Cap viatge és perillós per a qui diu adéu des de la riba.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
I avui a la volta al món hem convidat la Marta Martí, i és que amb ella viatjarem cap al Vietnam.
Marta Martí, molt bon dia, benvinguda a Tarragona Ràdio.
Hola, bon dia.
La Marta Martí, abans d'explicar-nos els seus viatges, sé que ets una persona que viatja força, no?
És a dir, que t'agrada viatjar?
Sí, sí, sí. Jo si puc, cada any els meus estalvis van a parar amb un viatge.
Marta, per fer una mica de perfil, on treballes? Qui és la Marta Martí?
A veure, treballo com a comptable d'una empresa bastant grandeta i, bueno, me permet, doncs, poder, ja et dic, amb el que vaig guanyant i el que vaig fent, doncs, fer viatges.
Que tampoc no és que tingui massa temps per fer-lo, perquè són de 12 a 15 dies, però, bueno, en principi, doncs, el que em dóna de dies és el que faci.
I sempre esculls aquests dies, de 10 a 15 dies, allò una mica, tampoc no ho fas massa llarg, eh?
Sí, el màxim, màxim, màxim són 17 dies.
Creus que amb això hi ha temps per veure els entrellats de cada país o de cada zona on vas?
Sí, és que jo ho faig al revés. Jo vaig a l'agència i els dic, tinc tants dies, què m'aconselleu?
Me fa gràcia això? Ho puc fer amb aquests dies?
Ells t'ho munten directament.
Quins viatges has fet al llarg de la teva vida?
Després entrarem, eh? Que ja ho hem dit que anirem cap al Vietnam, de fet, de seguida en parlarem
i segur que ens explicaràs moltes coses interessants, però abans, quins viatges has fet fins ara?
Bueno, doncs, fins ara, el que he fet és, bàsicament, doncs, els faig bastant llunyets,
perquè penso que, bueno, que ja tinc temps de fer al voltant d'Europa, tot i que n'he fet algun.
Els que he fet, doncs, és a Mèxic, a la Patagònia, el que és a l'Argentina, a Costa Rica, a Canadà,
Egipte, he fet Escòcia, he fet Islàndia, bueno, d'Europa, quasi bé tot també he vist, d'Europa he vist bastant
i el que em quedava bastant, que per això l'any passat m'he feia gràcia, era el que és Àsia, que no havia visitat res d'Àsia.
O sigui, per mi el Vietnam ha sigut el primer d'Àsia que he vist.
Què és el primer que et crida l'atenció quan arribes al Vietnam?
Ostres, el primer.
O una de les primeres sensacions que dius, ostres, això...
Ho recordo, perquè on arribes exactament del Vietnam?
Arribo a Hanoi, o sigui, començo des de dalt al nord i vaig fent tot el recorregut fins al sud.
El primer que em va cridar l'atenció, jo potser et diria, que és el borullo de les motos,
la gent, que n'hi van quatre a dalt a les motos, quatre o cinc, una vaca, un tocino...
Vull dir, això és el que potser primer, clar, perquè aquí no hi estem,
era una cosa diferent del que jo havia vist.
Ja detectes un canvi cultural o en la població, o en tema sorolls,
no, en tema trànsit, vaja, aquells canvis ja els comences a detectar de seguida
que baixes de l'avió, pràcticament, no?
Sí, sí, sí, sí.
Vull dir, és una cosa que et dius, ui, on sóc ara?
Primer a parar a Hanoi.
Les primeres hores com són?
Què fas?
Bé, primer t'has de començar a habituar la humitat que hi ha, les olors,
clar, el tipus de gent que veus que tothom va molt tranquil,
que la gent seu per terra, clar, arribes allí i dius, bueno, quina ciutat?
Això és un caos, no és un ordre, no?
És un caos.
Tot i que ja ha dit que havia estat al Cairo mateix,
al Cairo no cal dir-ho, que potser encara és més caos, no?
Però penso, bueno, on m'he posat?
M'agradarà?
M'agradarà això?
Perquè, clar, les ceres...
No hi ha ceres, la gent està apilada al llit,
trastos per tot arreu, olles per tot arreu.
I dius, què hi faig aquí?
I no, la veritat és que, clar, com que primer ja ens van deixar
i vam anar directe a l'hotel, clar, ja en tot moment
te vas habituant, arribes a l'hotel i ja una vegada
ja t'habitues a la situació, doncs ja surts i dius, bueno, a veure, què fem, no?
Però tot i així anava guiada, vull dir que anàvem amb guies i xòfers i tot.
Vau anar canviant d'hotel durant els dies que vas anar?
És a dir, que els hotels no vau estar al mateix, eh?
No, no, anàveu canviant per anar a poder...
Anàvem canviant com a màxim viatjant del país.
Vam estar al mateix hotel com a màxim, una vegada només.
Què tal els hotels del Vietnam, Marta?
Molt macos, molt macos, molt acollidors.
Però, clar, tampoc te diré que, clar, depèn del que escolleixes, no?
Òbviament.
Sí. Els que vaig estar jo, molt bé, el menjar molt bé,
i et dic que l'atenció és que sempre riuen, sempre tenen una rialla.
No et donen la sensació que estan angoixats i que viuen ràpid i que...
No, no, no. És una altra manera de viure, un altre concepte.
I els cuiden moltíssim.
Vull dir que, sí, en principi jo m'ava encantar.
Per això parlo d'aquest viatge, perquè em va agradar molt.
Tot i que els altres, també, clar.
Però, bueno.
Un cop arribés al país i comences a acostumar-te,
imagino que també hi ha el canvi d'horari, no?,
que se sol produir, doncs, quan viatges.
Sí, però el canvi d'horari, a mi, personalment, no m'afecta.
O no t'afecta tant.
No m'afecta.
És que hi ha gent que diu, ostres, el primer també que em crida l'atenció
quan arriba a un país és allò d'acostumar-me al nou horari.
Al nou horari.
Jo puc dir que no, no.
M'ha trasbalsa més el fet de dir, bueno, ara em toca menjar i no tinc gana.
Potser és això l'únic que noto, eh?
Però no, no, no, no, no, vull dir, m'habitu molt ràpidament.
Les primeres hores en aquest país,
el país, de fet, el més oriental de la península d'Indochina, Vietnam,
en les comentes que parles a Hanoi,
allà què és el primer que veieu un cop ja sortiu de l'hotel?
Ja us comenceu a moure.
Sí, es comencem a moure perquè nosaltres teníem,
començava el nostre itinerari l'endemà al matí.
Llavors vam tindre tota aquella tarda per veure la ciutat al nostre aire.
Llavors vam començar a anar caminant per allà, pels carrers,
anar a veure els parcs.
el que vaig detectar és que hi ha molts parts, molt verd,
i llavors ells se cuiden molt la salut.
Estan sempre fent gimnàcia.
Habitualment ho fan a primera hora del matí,
però nosaltres, tot i que era la tarda,
vull dir, la gent fa gimnàcia a tota hora.
Vull dir, tai chi, van a córrer...
Això és el que vaig veure, que vaig dir, jolín,
vull dir, no veus la gent que estigui...
Tot i que estan assentats i tal, però que es cuiden.
Com ho captes? A través de la gent del carrer?
Comences a veure que la gent practica aquest tipus de...?
Els parcs, o sigui, vam anar caminant per allà i, clar,
trobaves zones verdes a tocar, a tocar.
Tot i que et dic que hi ha molta contaminació,
en el sentit que hi ha moltes motos, moltíssimes,
perquè els cotxes no se'ls poden permetre.
Clar, molta població, molta contaminació,
i, per tant, han d'aprofitar els parcs, no?
Exacte, hi ha parcs, molts parcs,
molta zona verda, molts arbres.
Clar, perquè la humitat també els permet, hi ha molta pluja.
Llavors...
Us va fer bon temps durant els dies que vau estallir?
Doncs la veritat és que jo anava preparada
amb xubasqueros,
mentalitzada sobretot a trobar aigua cada dia,
cada dia, perquè em deien, inclús els familiars,
però és que no veieu que trobareu aigua cada dia.
Doncs no vam trobar res.
Un moment, l'an, el dia següent d'arribar,
res, quatre gotes.
Res més, eh? Res més.
Quants dies passeu a Hanoi?
A Hanoi vam estar, te diria que jo, dos dies.
Dos dies, sí, en aquests dies, què teniu temps de...
Bueno, la tarda aquell i un dia senzill.
La tarda i un dia després, no?
Exacte.
Què teniu temps de veure més?
Què hi ha d'important?
No.
O no gaire cosa?
No, en Pic ja t'has fet la idea.
Clar, en Pic ens vam portar els quatre temples,
que són més importants,
vam anar a veure el que són les marionetes d'anar l'aigua,
que això és molt bonic, és un espectacle que, clar,
suposo que a Àsia n'afan d'aquests espectacles,
però per aquí no n'havia vist.
i ja és oficient, eh?
En què consisteix, o si recordes alguna cosa,
de com anava aquest espectacle?
Sí, et porten a un teatre,
però que el que és l'escenari és tota aigua.
I ells són marionetes,
o sigui, ells, clar, les mouen a través de,
suposo que darrere,
i van ballant i fan danses típiques d'allí,
balls típics d'allí.
I la veritat és que és molt bonica.
Música d'allí, clar, música i llum, i foc.
I la veritat és que és molt curiós, és molt curiós.
Sí, sí.
Després d'aquests primers dies a Hanoi,
imaginau que us comenceu a moure pel país,
i quina és la següent parada?
La següent parada és la Bahia de Halong.
Ai, perdona, Halong Bai.
Que és, bueno, és un poble molt bonic,
i que allí el que vam fer és anar a veure la famosa Bahia de Halong.
El que passa és que dic Halong Bai perquè és el poble, diguéssim,
és on agafes el vaixell per fer la Bahia de Halong.
A veure, potser va ser una mica més pesat,
però que tampoc no, perquè, clar, et distreus molt,
perquè, com que són coses que no estàs acostumat a veure,
et vas distreure.
Vam fer quatre o cinc hores de vehicle,
però anàvem nosaltres dos sols amb un xòfer i una guia.
És a dir, que us moveu en vehicle per dintre del país,
amb xòfer i guia i...
Però casualitats de la vida que anàvem els dos sols.
Va ser casualitats perquè nosaltres...
Hauríem pogut coincidir amb més gent.
Clar, però no vam coincidir amb ningú més.
I llavors, doncs, bueno, un luxe, en aquest cas.
Molt bé.
I allà us hi quedeu gaire o ja continueu tombant?
Allà baixem, agafem el vaixell i anem per la Bahia de Halong
i passem una nit a la Bahia de Halong,
que és espectacular.
La nit.
És que tot.
A la nit, no?
La tarda, perquè vam arribar allí, em sembla que era a la tarda,
i vam sopar i després l'endemà tot el dia ens vam banyar a la Bahia de Halong.
Molt maco, vull dir, molt, molt, molt.
O sigui, la típica imatge que tens de quan ho veus a la televisió
i dius, ostres, aquí hi ha d'anar, doncs allò.
No em va decepcionar gens.
I de la Bahia de Halong?
De la Bahia de Halong vam anar a Ue.
a Ue és un poble, bé, que més que res és on comença,
on hi va haver el focus principal de la guerra del Vietnam,
que és on hi ha totes les muntanyes.
Vas pujant tot un, no sé com diria, la muntanya i el tallat de la muntanya.
És allà que veus tota la geografia, tota la situació geogràfica del país.
Sí, del país, sí.
I la veritat és que impacta, perquè clar, vas veient els boscos,
els contrastos que hi ha, i a més a més ho fa molt,
clar, t'ho anaven explicant, mentre anaves allà amb el cotxe t'ho anaven explicant
i et posaves en situació de dir, ostres, aquí hi havia la guerra,
vull dir, aquí hi va haver tot, i és molt interessant.
I ja et dic, al poble també ens vam quedar allà a dormir,
amb un hotel preciós, preciós, tot amb vegetació, amb casetes,
ja no era el típic hotel d'edifici, no, no, era tot així, amb vegetació, molt maco.
Eren les zones més turístiques, perquè m'imagino que com a tots els països
hi ha zones més turístiques i d'altres zones que potser no es visiten tant,
però això és potser la banda més turística.
Sí, però no et donen la sensació de turisme,
perquè és que no hi ha massa turisme que visiti el Vietnam,
és que no et donen la sensació de dir, ostres, on sóc, si tot és tu...
No, de moment no, vull dir, el que predomina allí són ells,
per molt que et portin en una zona turística, són quatre que anem.
I et dic, nosaltres anàvem tots sols, de tot Espanya,
no només vam coincidir nosaltres sols aquells dies, de tot Espanya,
que dius, a ple agost.
Això va ser l'agost de l'any passat?
De l'any passat, vull dir, sí, sí, vam marxar el dia 6 d'agost.
Déu-n'hi-do.
Vull dir, que no era una època que no és habitual,
que la gent fa vacances a l'agost, doncs anàvem sols,
perquè vegis que el Vietnam, primera, que també en l'època que estem vivint,
tampoc no...
Clar, la gent suposo que no viatja tant, no?
Però jo em pensava menys trobar una altra parella,
una o dues parelles més segures, i no...
D'UE, seguiu l'itinerari, no?
Sí, i llavors anem a Danang i Hoiang.
Anem a Danang, també visitem...
Allí visitem les pagodes.
I a Hoiang és on hi ha...
Clar, anem fent el recorregut,
ens anem trobant en pagodes, els visitem i tal.
Jo recordo un llit amb molta calor, però molta,
això sí que ho puc dir, eh?
Vull dir, a mi que em diguin que no fa gaire calor, no.
O sigui, és el doble del que fa aquí.
Vull dir, molta calor i xafogor.
Temperatura, més o menys?
O és la sensació...
És la humitat que hi ha.
La humitat de sensació tèrmica, no?
Però estàvem a 35-36 i amb una humitat del 90%, eh?
Més acusat que uns 35 graus d'aquí de Tarragona, per exemple.
Clar, sí, sí.
I llavors allà a Hoiang van passar dues nits,
que allí és on hi ha, on te fabriquen els tratges,
no sé si no ho s'han dit de parlar,
però és on te fabriquen els tratges i la roba mida.
Vas avui i demà la tens.
Pots recollir els vestits, tota la seda, te'ls fan amb seda.
Molt bé.
Molt, molt maco.
Vull dir, són botiguetes així petites
que et mereixen allà mateix i et fan el vestit que tu vols.
S'estreria en mida, no?
Exacte.
Seria?
Vau portar alguna cosa o no?
No, no, no ens vam, al final mira, no ho volia
i al final no, vaig comprar altres coses,
però allí no ens va, mira.
Tens l'excusa per tornar-hi, doncs.
Sí, és que crec, sí, és que m'encantaria tornar ja.
Sí, sí, sí.
Com continua l'iternari, Marta?
Llavors ens vam anar ja a Ho Chi Minh,
que aquí potser jo el que hauria fet és canviar una mica,
perquè així com a Hanoi,
en un dia i mig és correcte,
aquí a Ho Chi Minh hi vam estar tres dies.
Tres dies que anàvem compaginant,
perquè vam fer el delta del Mekong
i vam fer el que és la...
bueno, els túneles vietnamites,
on hi va haver la guerra
i es posaven dins els túneles utilitzats pels vietnamites.
Vau poder-hi accedir?
Sí, sí, sí, vam entrar, vam entrar.
El que passa que, clar, aquí,
t'ho dic, cada vegada anàvem a Ho Chi Minh
i a Ho Chi Minh tenies unes hores lliures
que Ho Chi Minh, sincerament,
em va impactar perquè veus molta gent mutilada,
de la guerra, amb seqüeles,
i això sí que impacta, perquè és el sud.
T'anava a preguntar ara per les sensacions
a l'introduir-vos a l'accedir a aquests túnels,
però, clar, gairebé contrasten, no?,
amb això que ens estàs explicant ara.
Sí.
O sigui, que les seqüeles de la guerra
continuen estant vigents al Vietnam.
Veus gent joveneta,
ja no et dic de l'època,
no, no, gent joveneta,
que tenen defectes,
si no mutilacions,
doncs malformacions,
i vull dir que sí,
això és el que em va impactar.
Però a part Ho Chi Minh no té res,
a part de ser la capital,
que no té res,
perquè és l'antiga Saigón,
no té res,
no té...
Per estar-hi massa dies, no.
Aquí sí que hagués tret un dia
i hagués posat un altre dia en un altre lloc, no?
Que potser vam anar més a pinyó.
És un bon consell, no?
Sí.
Si algun dels oients va a Vietnam,
doncs que potser passi dos dies a Hanoi,
potser passi més estona a Hanoi,
que podrà veure més coses,
que no tant a Ho Chi Minh.
Això inclús li vam dir a la de l'agència,
li vam dir,
quan tornis a vendre aquest paquet,
escurça-ho per aquí,
escurça-ho per aquí perquè...
Bueno, clar,
hi va haver gent que inclús no va estar tants dies
perquè vam fer allò de...
No me'n recordaré.
Van fer un país del costat.
Laos, no l'altre, Cambotja.
Van fer els temples de Cambotja.
Llavors, clar,
aquí en vez de ser-hi tres dies,
hi van ser un i mig o dos.
Però en el nostre cas,
que no anàvem a Cambotja,
jo crec que aquí
n'havia d'omplir-se per una altra banda.
Però bueno.
Gairebé ja han passat la meitat del viatge, no?
Gairebé ja...
Bueno, sí,
t'ho he dit quasi tot, eh?
Ja acabem, no?
Què ens queda?
Ens queda...
Bueno, el Delta del meu compte també,
i això és interessant,
que també ho vam fer,
i també és molt bonic, eh?
I el dels túnel·les,
ja dic,
val la pena que hi vagi.
Que hi vagi,
que hi entri, eh?
És una sensació d'ofet,
d'allò...
Què es veu allà?
Quines sensacions hi ha
dintre d'aquests túnel·les?
Allà no es veu res,
perquè és que, clar,
és fosc,
que tu entres allà sense res.
Llavors,
l'únic que et diuen
és que el noi que allí,
el guia que portàvem nosaltres,
que per cert era un guia
que havia viscut la guerra,
o sigui,
havia estat al front de la guerra,
perquè era un senyor gran,
i ens ho va explicar de pel·lícula,
clar,
és que ell ho va viure,
no?
Doncs ell ens va dir,
ara entrareu en aquest túnel
i trobareu això,
tireu recte,
gireu a la dreta,
gireu a l'esquerra,
o sigui,
ells tu diuen abans
cap on has de tirar,
has de memoritzar una mica
la situació.
És claustrofòbic, eh?
És claustrofòbic,
però val la pena.
A més a més n'hi ha alguns
que ja no pots entrar-hi
perquè per l'alçada
que fem nosaltres,
clar,
ells són molt petits,
però els que pots accedir
hi val la pena
perquè clar,
és un lloc que,
bueno,
te poses una mica
amb la pell d'ells,
no?
Déu-n'hi-do.
I el Delta del Mekong també,
perquè veus treballar
el que és els cocos,
fan caramels de coco,
te donen beguda a ells,
veus com viuen
que tenen el mas allí
i treballen a mà
absolutament tot a mà el coco,
o sigui,
els piquen,
bueno,
dius això sí que és realment
l'artesania,
eh?
Això sí que és l'artesania.
Sí, sí, sí.
T'anava a preguntar després
per la gastronomia,
però ara que has fet
algun tema del menjar
i algun tema de la beguda,
no sé què tal us va semblar.
Oh, el menjar, perfecte.
Jo tenia una mica de respecte
amb el tema del menjar,
perquè clar,
no soc massa de menjar bitxos
ni coses rares,
però el menjar,
us puc dir que el peix
molt bo tot,
molt bo,
a més a més sa,
perquè mengen molta verdura,
i verdura feta amb salses
que no,
bueno,
evidentment que n'hi ha de piquens,
però tens moltes opcions
per menjar-te-la crua,
vull dir, crua,
bullida,
amb salsa d'una manera,
amb salsa de l'altra.
Vau provar algun plat
d'aquests que digués,
ostres,
no hem d'anar,
no hem de,
hem d'anar al Vietnam
i hem de provar això.
Algun plat d'aquests típics?
Bueno,
la sopa,
és que ells tenen molt,
mengen sopa a tota hora,
llavors la sopa
d'ells la van provar
gairebé totes,
bueno,
totes les que ens van oferir
les van provar.
Potser la més famosa
és aquesta sopa agra,
no?
què li deuen aquí?
Sí,
no sé com es diu ara,
no me'n recordo,
però la sopa
és molt típica.
Si no m'equivoco,
la canxua,
si no m'equivoco,
pot ser,
pot ser,
ho estava consultant ara
en viu,
però vaja,
si no m'equivoco
era això,
mirant aquests plats,
aquests plats típics
del Vietnam.
No,
però molt bo menjar,
vull dir,
que qui tingui por
d'anar-li pel menjar,
que res,
que no,
no,
però molta sopa en tot cas,
molta verdura,
no?
Salses,
allò...
Molts ters,
perquè, clar,
no cal dir-ho
que beuen te tota hora
i et dic,
i molta fruita,
molta varietat de fruita,
vull dir,
tenen una fruita
que a mi em va quedar
l'atenció
i que només l'he vist
una vegada aquí,
que és al Mercat de la Boqueria,
a Barcelona,
perquè és que no la trobo,
no l'he vist en cap altre lloc
i, evidentment,
si busques alguna cosa,
allí hi és, no?
I és la fruita del dragón
que diuen que és,
és tipus un kiwi,
amb gran,
sí,
i vermella per fora
i fa com unes,
bueno,
sí,
fa com unes cues de drac,
no,
una cosa,
sí,
com una cua de drac,
boníssima,
boníssima,
vull dir que això també...
Déu-n'hi-do,
doncs una altra cosa
que ens apuntem,
però com has dit
que es deia,
la fruita del dragón,
la fruita del dragón.
Ells ho diuen vulgarment així.
Doncs mira,
és una altra tema
que ens hem d'apuntar
per anar al Vietnam.
Ens deixem algun paratge
que visitéssiu
els darrers dies del viatge
o més o menys
els ho hem comentat?
Bueno, després, clar,
l'última part,
com que nosaltres
no vam estar a Cambotja,
vam fer escala a Doha,
perquè on que volàvem
amb Qatar Airways,
vam fer escala a Doha
i vam estar dos dies a Doha.
Molt bé.
I, bueno, clar,
però i això ja no t'resabèrem
amb el Vietnam, eh?
Això ja és una altra història, eh?
El que passa que ens van dir
que podeu aprofitar,
que val la pena,
perquè anar a Qatar expressament,
doncs, bueno,
no té massa cosa
i podeu aprofitar
i ja que feu escala allí,
quedar-vos.
Marta,
i amb el tema de la cultura
a Vietnam,
la cultura,
la música,
no sé,
les tradicions,
va poder aprendre una mica més,
ni que fos de passada
o alguna cosa
que et crides l'atenció.
I com va cridar l'atenció
és la manera que tenen ells
quan entres a les pagodes
i als temples
de resar.
Bé, evidentment,
descals,
això no cal dir-ho,
però de resar
i dels incens,
vam fer els incens
tal com ho fan ells,
perquè, vull dir,
me va fer gràcia
de dir, doncs, bueno,
provar-ho a veure com...
I això sí que em va cridar
molt l'atenció.
I als Cans
vam entrar
en una...
bueno,
sí, tipus un monestir
i hi havia,
doncs, bueno,
els que anaven per sacerdot.
Bueno, no sé si...
Bueno, no esperava sacerdot
perquè, clar,
som budes, però...
Vaja, però els aprenents
o els que estaven
en aquells moments...
Sí, i els Cans
que feien i tot,
això em va cridar l'atenció.
Jo et dic perquè
jo, evidentment,
no havia vist res d'Àsia,
llavors això em va cridar l'atenció.
No, però això m'imagino
que és com quan vas
als països més,
doncs,
musulmans,
que els Cans
són aquells Cans
que arriben
i en aquest cas
imagino que és paregut,
que sents un Cans
d'aquells
i dius, ostres,
potser no sé què hi diuen,
però és important,
m'imagino.
Sí, sí, sí,
no tots concentrats
i abans de menjar,
a més a més,
els vam enganxar
que abans de menjar
i, bueno,
fan tot un ritual
que, sí,
és curiós,
és curiós.
Doncs,
aquest és el viatge
de la Marta
que, doncs,
va passar uns dies
al Vietnam
i ens ho ha vingut
a explicar
a la Volta al Món
de Tarragona Ràdio.
Marta,
continuaràs la teva
Volta al Món particular?
Tens alguna cosa programada
per aquest estiu?
Sí, doncs mira,
d'aquí...
Avui quin dia és?
Bueno,
res,
el dia...
22.
Val,
doncs el dia 14
me'n vaig cap a Quènia.
23,
doncs fins al 14.
El 14 de abús.
17 o 18 dies.
Marxem 14 dies a Quènia,
a veure,
això també serà
suposant experiència diferent.
Doncs, Marta,
l'any que ve,
si vols,
ens ho veus explicar.
Enguany hem parlat
del Vietnam
i l'any que ve,
doncs si vols,
parlarem de Quènia.
Molt bé.
Doncs, Marta,
Martí,
moltíssimes gràcies
per acompanyar-nos
aquest matí
a la sintonia de Tarragona Ràdio,
a la Volta al Món.
Ja heu vist
que la Marta
és una persona
que li encanta viatjar,
que viu aquests viatges
i que ens ha vingut
a explicar el seu pas
pel Vietnam.
Marta,
moltes gràcies.
Bon dia.
Doncs a vosaltres.
Vinga.
Vinga.
Vols fer la Volta al Món
amb nosaltres?
Vols explicar-nos
les teves aventures
pel món?
Has fet un viatge
que t'hagi emocionat?
Ens ho vols explicar?
Envia un correu
a elmatí
arroba
tarragonaradio.cat
o contacta'ns
a través del Facebook
o Twitter.
Fem amb tu
la Volta al Món.
Cada dia
a dos quarts de deu del matí
al matí
d'Atarragona Radio.
de la Volta al Món
de la Volta al Món
tenis
het
ค ADA
d'Atarragona Radio
de la Volta al Món
de la Volta al Món
de la Volta al by edit
de la Volta al Món
de la Volta al Món
de la Volta al Món
de la Volta al Món
de la Volta al Món
de la Volta al Món
de la Volta al Món
de la Volta al Món
de la Volta al Món
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!