Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Això és la sintonia, ja? Sí? Sí.
Enric Garriga, bon dia. Hola, bon dia a tothom.
Clar que és la sintonia, així m'agrada, que sàpigues quina sintonia tens en el teu espai,
un quart de català que comencem tot seguit. Gràcies, Pep Sonia, que t'ha portat aigua.
Ostres, sí. És que xerres tan, que et pots quedar fàcil.
Jo la volia amb gas. Ara et porta gas el Pep, que també et ve.
Ara t'enxupem gas aquí, bombulletes. Comencem el quart de català?
Sí, donem-li vida, no? Sí, avui amb molta música i una mica de paraules màgiques.
Sí, avui.
Al llevar-me cada dia, tinc un minut de desconcert.
Qui sóc, què faig i què tinc?
Faig inventari i ho veig.
Tinc vida.
Arregla d'erta i feta en vida.
Circunstancial i eixerida.
Deixundida sota la pluja i el sol.
Vida.
Bogeria desvergonyida.
Provisió noble cotonida.
Qui m'he portat? És que no cal ni presentar-lo, gairebé.
Sí, és... es forma part del nostre paisatge mental i acústic.
És, ni més ni menys, la cançó Vida. Per això li hem dit la tonteria aquella de posem-li vida al programa.
És la número 13 del disc Oh My Love, disc premiat pels Premis Enderroc 2013 en la modalitat de cançó d'autor.
I de moment no diem res més perquè després tenim un munt de coses musicals.
Ja farem tot un bloc dels Premis Enderroc i més cosetes.
Aquesta l'hem posat perquè és un dels discos premiats, aquesta edició 2013 dels Premis Enderroc.
Després continuarem parlant de música.
Ara, però, comencem el quart de català, com sempre, fent una ullada a les activitats que feu des del Centre de Normalització Lingüística.
Doncs aquesta setmana estem d'estrena, com qui diu.
Per què?
Perquè tenim nova presidenta del Consorci per la Normalització Lingüística perquè és la nova directora general de Política Lingüística, que és l'Esther Franquesa.
i aquesta senyora, per exemple, els que treballem al Consorci la coneixem perquè va ser la primera directora i gerent del Terncat, que és el Centre de Terminologia, doncs ella des de l'any 97, que més o menys jo calculo que és quan...
No, potser es va crear una mica abans, no, es va crear abans el Terncat, però diguem que ja quan ja havia crescut i ja era una cosa coneguda i tal, del 97 del 2002, en aquells 5 anys, la directora del Terncat va ser l'Esther Franquesa.
No només això, ella és llicenciada en Filologia Catalana per la Universitat de Barcelona, també té, com avui en dia tothom té màsters i diplomes i coses d'aquestes,
doncs té un diploma d'estudis avançats en Comunicació i Humanitats per la Planquerna de la Ramon Llull, Facultat de Comunicació Planquerna de la Universitat de Ramon Llull.
Tot això és molt literari, molt adequat.
També ha sigut el cap de servei de foment de l'ús del català de la Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura, en els seus moments,
i és allò que va ballant segons el govern, va d'un lloc a un altre.
També ha sigut directora de l'àrea de llengua de l'Institut Ramon Llull des del 2002, des que va deixar el Terncat,
ha sigut directora fins al 2004 de l'àrea de llengua del Ramon Llull.
També com a exercit de professora de llengua catalana i també de terminologia en l'àmbit de la universitat.
En aquest camp és autora de diverses obres de coses de lingüística i de comunicació.
I també, un altre mèrit que se li ha de reconèixer és el Premi de Nous Estudis de Sociolingüística, l'UPADOR,
que és un premi de ressengració, va guanyar el 2010,
i això és un premi que promou la Societat Catalana de Sociolingüística,
que és un òrgan de l'Institut d'Estudis Catalans.
En aquest cas, per una obra de gaire històric o lingüístic,
és la titulada Doble Oficialitat i Llengua Pròpia,
dues llengües i un territori, a partir de textos de Josep Maria Puigçalelles,
que va morir el 2009, que era un senyor que...
No sé quin any va morir, però el llibre és del 2009.
Puigçalelles era un notari, advocat gironí,
que ha treballat molt per els drets lingüístics,
i és autor de diverses obres relacionades amb la legislació lingüística
i drets lingüístics de les persones, dels països, dels territoris, etcètera, etcètera.
Tot això, doncs aquesta senyora, des del dia...
Com va ser?
El dia 10 de gener, just dijous passat,
dijous de la setmana passada,
va ser nomenada...
va sortir el seu nomenament al DOC, Diari Oficial de la Generalitat.
Des de llavors ho és.
Divendres al matí, encara això no ho sabíem.
Encara, esclar, això va ser dijous.
Jo no miro el DOC cada dia, ni cada mes,
de fet, no el miro gaire mai.
No ho sabíem.
Però, doncs, avui ja sí que...
Aquesta setmana, diguem que...
És un nomenament publicat en dijous,
i aquestes setmanes quan s'han fet efectius,
i durant el cap de setmana va ser quan va aparèixer a la premsa
els nous nomenaments del Departament de Cultura,
i durant aquesta setmana sí que ja,
des del Centre de la Organització Lingüística,
ja hem notat, doncs, això.
Que teníem nova...
Esclar, hi ha moviment a la cúpula de l'empresa,
i l'equip...
Doncs ja hi ha moviment,
tenim nova directora general i nova presidenta,
però diguem que no és una persona desconeguda,
sinó, al contrari, una persona molt pròxima
a la política lingüística i al consorci des de sempre.
Estem contents.
Sí, estem contents, no? Queda bé.
Molt bé.
Una altra coseta que farem,
allò que fem trimestralment,
la setmana passada començàvem cursos,
i la setmana que ve, dimecres,
començarem allò que fem de les sessions inicials,
que són sessions puntuals de temes de llengua,
temàtics, monogràfics,
per a gent que arriba fora d'hores
i ja no els podem inscriure a els cursos,
i gent que fa poc que ha arribat al país
i que no en té ni idea,
o que quan ha arribat aquí se n'ha adonat
que hi havia una llengua que no era la que ells es pensava,
que era una altra que equivalava a català i tot això,
doncs bé, per a aquesta gent fem aquestes sessions inicials.
En fem vuit per trimestre.
Comencem aquest dimecres,
i cada dimecres, des d'ara fins al 13 de març,
hi haurà a les 11 del migdia
una sessió monogràfica d'aquestes obertes.
Bé, l'agència ha d'inscriure,
però es poden inscriure al mateix moment de venir,
però si venen el dia abans millor,
perquè si ja fem previsió.
I són vuit sessions.
La primera serà la dedicada a les persones del temps.
I ensenyem el vocabulari bàsic,
a partir dels llibres com allò de
Catalunya en imatges i coses d'aquestes,
a partir d'il·lustracions, textos i lèxic i tal,
doncs se'ls fan una petita introducció.
Les sessions aquestes,
hi ha gent que ve a totes,
però estan plantejades perquè puguis anar
amb una si, una no, com te vingui bé.
Hi ha gent que procura venir a totes
i després són les que al següent trimestre
se t'apunten i l'àpidament ja fan un bàsic 1
o fins i tot hi ha hagut algun cas
d'algú que ha fet unes quantes sessions d'aquestes
però que tenia facilitat, se li anava bé
i el tenim fent un bàsic 2, per exemple.
És això.
La gent hi pot anar de les 8,
pot anar a les que vulgui,
pot anar a una, a dues, a tres, a quatre,
o pot anar a totes i ja està.
És una cosa dura una hora,
ho fem allà al mateix al centre
i és pràctic.
Se veix com a porta d'entrada
per començar a aprendre a catar la gent
que fa pocs dies o setmanes
que estan aquí
i que per tenir un primer contacte
i començar a saber com sona,
els va molt bé.
Molt bé.
I en tema de,
parlant de coses d'aquestes,
els voluntariats lingüístics,
doncs bé,
ara que han començat cursos,
estem fent la informació,
explicant això als alumnes pels cursos
i a finals de mes
hi haurà presentació de parelles,
no una nova temporada,
sinó que unes quantes parelles
que s'han format aquestes setmanes
de principi de curs
són les que presentarem.
Sempre estem oberts
a que se'ns apunti més gent,
ja sigui per la pàgina web
o sigui venint al centre
i doncs bé,
a vegades tenim més aprenents,
abans tenim més voluntaris,
ara el que ens convindria
és tenir més voluntaris,
perquè d'aprenents en tenim molts
i voluntaris potser ens en falten
una miqueta.
Si algú en sent i s'anima
a fer de voluntari per la llengua
una hora a la setmana
amb algú que està estudiant català
o en sap molt poquet
i l'ha de practicar,
doncs això
és de l'essència
del voluntari per la llengua
i estem oberts a...
Tothom que s'hi vulgui apuntar.
És gratis apuntar-se,
però tampoc cobres per fer això.
Per això se'n diu voluntari.
Una cosa voluntària...
hi ha coses que es fan voluntàriament
i a més a més et paguen.
Això ja seria molt.
Ja seria massa.
No arribem a tant,
es fa voluntari,
és gratis,
ni has de pagar
ni cobres per fer això.
És la satisfacció de...
De conèixer gent
i de transmetre,
doncs,
la teva llengua
i la teva cultura,
en definitiva.
Sí,
que sovint això
acaba en amistats.
Acaba en amistat.
No acaben en amistats.
No acaben en amistats,
sinó que acaben en amistats
duradores
que es fan amics
i es fan amigues
a les famílies
i tot això.
Vinga,
posa-li música.
Au,
canviant de tema.
Parlem dels premis en rock.
Ah,
però posem música,
de veritat?
No.
Pobre Lluís,
ara s'ha quedat dient
què m'esteu demanant.
No,
que era una cosa...
Canta, Lluís, canta.
La música fa país
i normalitza el país.
Trobes?
Sí.
Sí.
Sempre,
jo en aquests casos
sempre torno a dir
aquella frase
que ens deia
el Josep Bergalló
quan el teníem
de professor a l'institut,
i en cap
i després fos director
de l'institut Ramon Llull
i tot això,
doncs bé,
el senyor Bergalló
quan el tenia de professor
sempre ho deia ell.
Estàvem als anys 80,
la cosa feia poc
que teníem
dret de parlar
en català pel carrer
que ja no ens pagaven
amb la porra
per parlar en català
que ja tornava a ser legal
després de dècades
que estava prohibit
i ens deia
perquè una llengua
estigui normalitzada
ha de tenir,
ha d'existir
premsa,
o sigui,
hi ha d'haver
mitjans de comunicació,
pornografia
i rock and roll
en aquest idioma.
Bé,
pornografia
va com va,
les coses van com van,
mitjans de comunicació
ja fa anys
que cada vegada
en tenim més,
mitjans de comunicació
en català,
per això ara avui en dia
sense ser
al 100%
sí que està molt millor
que fa 20 o 30 anys
i una cosa
que en els últims anys
sí que s'ha posat
en plan estupenda,
que està molt bé
i tot això
és la cosa de la música.
Ja ara
en les últimes dues dècades,
bé,
des del boom
del rock català
als 90 cap aquí
la cosa ha anat
en ascens.
Potser hi va haver
una de ballada
un moment donat
amb la primera fornada
del rock català,
però en els últims anys
hi ha tota aquesta
inflorescència
de grups
des del boom
dels Manel,
dels Amics de les Arts
i l'Anna Roig
i tot això,
però també gent
que porta molts anys
a la música
com el Quimi Portet.
de tot això,
de tot això,
la cosa s'ha posat
tan estupenda
que aquest diumenge
se n'estrena
un programa
al Canal Teneres,
que és el típic canal
de la televisió de Catalunya
de coses musicals,
aquest serà un programa
setmanal
que comença aquest diumenge
a les 10 i 20 del vespre,
al Canal Teneres,
i és un programa
dedicat a la música
i als músics
d'aquesta nova generació
de músics
que han sortit
els últims anys
amb un enfocament
de documental monogràfic
per cada un
amb tractament gràfic
diferent
i amb la intenció
de no ser només
una cosa destinada
al públic típic
de l'Sputnik
o al públic típic
de prop com soc jo,
sinó que és
més públic
i més ampli
perquè no només
parlant de música
sinó també parlant
de com la música
afecta el teu estil de vida
i aquest tipus de coses.
El programa es dirà
33 revolucions
ja dic,
comença aquest diumenge
a les 10 i 20
i els directors
són el Jordi Fàbregas
i el Joan Simó
i els guionistes
hem de dir-los
perquè un és de Tarragona
que és el Pep Blai.
Els guionistes del programa
són el Pep Blai
la Txell Bonet
i el Dimas Rodríguez
i el Pep Blai Tarragoni
doncs
es comenen cap a casa.
El documental va
el programa va
amb la idea
de conèixer
aquesta nova generació
de músics
que han provocat
una autèntica revolució
diuen els directors
amb el panorama musical
català.
Llavors,
no es parlarà estrictament
de música
sinó que es capbussarà
dins la història
dels diferents músics
explicant com són
i com viuen
més enllà
de la seva obra
estrictament
i
per veure
com es plantegen
la seva vida
en la música
aquest tipus de coses.
Una llista inicial
de
artistes
que hi haurà.
S'haurà el Refri
que és el Raül Fernández
que és un que havia estat
als cornflakes
i després
en un munt de grups
i ja fa anys que va
sol i de productor
i tal.
Maria Rodés
estrella
em sembla que també
està per aquí
amb els premis
amb els premis
en de rock
però ara els comentarem.
Anna Roig
Mike Makowski
Sant Josex
Reinald Colom
La iaia
Diniu Raimon
i Les Migues
entre altres.
Doncs de cadascun d'aquests
hi haurà un d'aquests programes.
Deia que la imatge gràfica
de cadascun
dels programes
serà diferent
perquè
per a fer la caràtula
i el grafisme
de cada programa
han buscat
un dissenyador
que sigui el dissenyador
que habitualment
els fa les portades de discos
a cada artista
de manera que cada un
tindrà una estètica
una mica diferent.
I com a cosa exòtica
o diguem
inusual
el primer programa
que serà el d'aquest diumenge
enlloc de ser un sol artista
en el qual li fan entrevistes
i expliquen i tal
en seran tres
que seran
el Joan Colomo
que aquí
ja l'hem posat
diverses vegades
i que és un dels nostres
cantants favorits
i a més
fins i tot
al bloc d'un quart a català
tenim penjades cançons
del Joan Colomo
de quan ha vingut a actuar aquí
el mini pop.
El Joan Pons
un altre
que també tenim
el Joan Pons
és el cantant
del Petit de Caleril.
Ah!
Doncs el Joan Pons
també tenim vídeos
dels Joan Pons
actuant a Tarragona
penjats al bloc
d'un quart de català
que els podeu veure
i l'altre és
el Mau Boada
que aquest
confesso la meva ignorància
i jo no sé qui és
però deu ser un d'aquesta
corda i sí
i diumenge ho podrem saber
si veiem el programa.
Altres coses musicals
anem al tema
dels Premis d'Anderroc
i hem dit
que
perdó
hem posat
el Quimi Potempe
que és el premi
al millor treball
de cançó d'autor
diguem que ara
s'acaben de fer públics
dels Premis d'Anderroc 2013
de la crítica
i són els següents
després
us diré
que podeu votar
ara sobre el període
de votacions
del públic
és a dir
nosaltres
podem votar
hi ha un formulari
a la web
de l'Anderroc
a 3bw.anderroc.cat
hi ha un formulari
busqueu el titular
de Premis d'Anderroc
i anireu a un formulari
en què podeu triar
el millor disc
de grup de pop rock
el millor disc
de pop rock
això hi ha diferents blocs
el del pop rock
doncs millor disc
millor disc
millor cançó
i millor directa
amb la cançó d'autor
tres quarts del mateix
millor disc de grup
millor disc
de cançó d'autor
millor directa
i millor cançó
de la disc tal
després
amb les
Folk i noves músiques
doncs també
millor disc
millor disc
millor directa
i millor cançó
hi ha altres categories
hi ha doncs
la categoria
millor grup revelació
millor portada de disc
millor pàgina web
millor sala de concerts
millor videoclip
millor DVD musical
i millor lletra de cançó
ah i millor distogrup
dels països catalans
en altres llengües
després hi ha
un apartadet
dels premis de jazz
i un altre dels premis de clàssica
i això
es pot votar
fins al 31 de gener
i llavors hi haurà
una segona ronda
amb els més votats
d'aquesta primera ronda
els guanyadors
d'enguany
el premi absolut
el millor disc de l'any
el millor disc
el número 1
dels 50 millors discos
del 2012
i
millor disc del 2012
i millor artista
Roger Mas
Roger Mas
pel seu disc
Roger Mas
i la Cobra Sant Jordi
i 80 de Barcelona
editat per Satélite K
que està
no sé si està en gira
ara mateix o no
però bé
aquest és el premi
principal
el primer
els en segona posició
com a millor disc
d'aquests 50
tenim el 11 de novembre
de Sílvia Pérez Cruz
i després venen
el premi
el
a veure
ah sí
no
la Sílvia Pérez Cruz
és la que ha estat
la guanyadora
del premi
a la millor artista
de l'any
la millor artista
de l'any
i segon millor disc
el primer disc
el de Roger Mas
amb la Cobra Sant Jordi
millor
ja l'hem dit
millor artista
de cançó d'autor
Quimi Portet
amb el disc
Oh My Love
que és el que hem posat abans
i també
el millor
grup de pop
o millor disc
de pop
el de Missima
l'amor feliç
amb el qual
acabarem
el programa
i
el de New Raymond
el premi millor
disc de pop
en castellà
Missima en català
New Raymond en castellà
i el grup
Revelació
Charango
i aquí acaben
els premis de l'any
que són aquests
d'aquí un mes o així
podrem dir
els del públic
molt bé
molt bé
molt bé
més o menys
ja ho sabíem
o ja ho intuïm
vull dir
són grups
que ja s'han anat fent un nom
que ja n'hem sentit
parlar-los
si estàs una mica
seguint l'actualitat musical
doncs
tot això
ja es veu
a venir una mica
escolta
i concert música en directe
per aquí a prop
perquè m'han dit tu
que vas estar divendres
al concert dels
divendres passats
teníem
meetles aquells
i vam dir
hem d'anar
i vam anar
i vam fer bé
perquè és dels últims concerts
que fan
era el penúltim
concretament
però què dius ara?
l'últim concert
dels meetles
tal com els coneixíem
i tal com han tornat
aquests últims anys
serà demà
dissabte
a dos quarts
de dotze de la nit
a la societat
el casino
de Constantia
dintre de les festes
de Constantí
festa major divendres
de Constantí
això
ells demà
a dos quarts
de dotze
avui
divendres
també hi ha concert
en aquest cas
el sindicat agrícola
a les onze de nit
i és quart primera
un altre dels grups
diguem
que ha sortit
bastant enguany
mira
també tenim
també tenim dels quart primera
vam venir
aquest estiu
al minipop
aquí a Tarragona
i allí estava jo
fent videos
amb el mòbil
i també tenim posats
vídeos dels quart primera
al blog d'un quart de català
o sigui tu no pares de gravar
d'enregistrar
no
sí
al contrari
no ho faig gaire
però amb grups com aquests
quan venen per aquí
aprofitem
sempre ens poden servir
per posar-los al blog
i aquestes coses
doncs avui quart primera
a Constantí
però demà
els Beatles
en l'últim concert
sí
és l'últim concert
perquè ens vam veure
a la sala zero
i com que ens coneixem
de tots els bars
que havíem visitat
de joves
i que encara visitàvem
d'això
doncs parlàvem
i saps que jo tenia el dut
i vols dir que
després de tant de temps
no haurien fet cançons noves
doncs sí
sí
de fet
en van tocar alguna
no?
en el concert
sí
en van tocar tres
tres cançons
noves pròpies
i també unes quantes
doncs dos o tres
cançons
versions
que no eren habituals
en el seu repertori
versions
alguna del primer
Invalwizard
dels Who
el Safferhead City
del Bowie
i algunes d'aquestes
no estic segur
de si les havien tocat
en els últims concerts o no
jo els havia vist
per Sant Magí
fa dos estius
des de llavors
no sé si alguna d'aquestes
l'havien tocat
no va faltar
la de
però que borratxo vas
que és la seva versió
del Suresteo
Sure I Go
dels Clash
doncs aquesta no va faltar
i no van faltar
totes les cançons famoses
dels dos discos
que tenien a la seva època
les van tocar
quasi tot
i unes quantes versions
així d'acomanyament
tres cançons noves
i a què sonen les noves?
sonen més tranquis
eh?
sí
i què et van dir
doncs que amb aquest format
o sigui que a partir d'ara
ja faran concerts
amb cançons noves només
sí no no
van dir
vaig parlar amb el cantant
vaig parlar amb la baixista
i vaig parlar amb l'Albert
el guitarrista de tota la vida
jo estava allà
ells anaven a la barra a demanar
i estava
i tu estaves al mig
havien de passar per tu
i estaven
i estaven
esclar
us he vingut a veure
i tal
sou uns clàssics vivents
i tal
i dic
el problema és
què fareu cançons noves
perquè ja apunteu dos o tres
ja apunteu quatre o cinc anys
a base de fer concerts
de retrobada i tal
i clar
una cosa és que et trobes
per assajar
i dic
bé
fem les cançons de tota la vida
però quan ja us heu de trobar
tantes vegades
comença a ser
dius
i si féssim alguna cosa nova
i sí
efectivament
em va dir que sí
que tenien intenció
de
estaven fent cançons noves
a base de veure's tant
doncs ja començaven això
i que efectivament
aquell concert d'altre dia
i el de demà
són els últims
perquè
d'això
de tocar les cançons
de tota la vida
i algunes versions
perquè ara es volen tancar
a compondre més cançons noves
i gravar-les
i doncs probablement
en un moment o altre
no sabem si en guany
o l'any que ve
apareixeria un disc nou
dels Beatles
amb material nou
cançons noves
en van tocar tres
de noves
i jo
les vaig veure bé
però jo
al costat de cançons
tan ràpides
com les que feien
amb els altres discos
doncs aquestes
tenen un ritme més pausat
són més
potser estan més
estructures més complexes
però
han afluixat una mica
el pistó
lletres
lletres
home
no ho sabria dir
no ho sabria dir
perquè
no se'n tenien massa
el que passa
en un concert
en directe
a la sala zero
sona bastant bé
però
és difícil d'entendre ben bé
les cançons
que ja et coneix
a la lletra
la pot seguir
però quan te trobes
amb una cançó nova
i amb soroll de públic
i tal
costa més de seguir-les
i no me'n recordo
de què anaven
i ningú pot dir
és que devia estar borratxo
i això ja ho he deixat
també
no és que no m'enterés
perquè estigués
amb el cervell
en un altre lloc
però
és difícil recordar
una lletra nova
que només es sentit
fugazment
en un concert
en directe
doncs escolta
ens quedem amb aquest titular
els Mittels
amb aquest concert
de retrobades
de revival
demà
l'últim
en principi
demà és l'últim concert
i després es tancaran
en plan
al local d'assaig
tocar
i ampliar
repertori
amb temes nous
aquests que tenen
ja
doncs suposo
rematar-los
polir-los
i tal
i ho van dir
és la primera vegada
que les tocaven
aquestes tres
que van presentar
com noves
era la primera vegada
que les tocaven
fora del local d'assaig
i això
vulguis que no
sempre
pot sortir bé
pot no sortir tan bé
i jo suposo
les cançons noves
també les has de tocar
unes quantes vegades
en directe
abans que t'acabin
en tot cas
a part que eren
d'un tempo més baix
tenien bona pinta
sí
feien bona pinta
i clar
hi havia més filigrana
estructural
menys
menys anar a pinyo fixo
i al tall
menys acció directa
i més
si de com loqui
però
la sonoritat
era la seva
això sí
doncs molt bé
molt bé
a dos quarts de dotze
demà
a Constantí
a Constantí
ai
fem una mica de pausa
respira
sí
respira
vinga va
atenció
si disposes
d'una hora lliure
a la setmana
i t'agradaria
ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització Lingüística
de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte
de participació lingüística
truquen sense compromís
i t'informarem
al 977
24
35
27
Voluntaris per la Llengua
ajuda'ns
Avui toca fer màgia
amb les paraules
l'abracafabra
és aquella secció
que cada 15 dies
l'anem combinant
amb el tema gastronòmic
parlem doncs això
de paraules
de modè
o vintaj
que és una cosa
que ja és una mica antiga
però que té un cert charm
com tu i jo
no per antics
antics una mica
només una mica
però tenim charm
Bé
avui farem dues paraules
dues
i ara en farem dues
per què?
perquè com que això
ho fem cada 15 dies
no en tindríem prou
hauríem de fer
durant dues temporades
i si em vull polir el tema
en una temporada
ho hem de fer
des d'ara fins al juny
cada 15 dies
dues paraules
perquè a més a vegades
són més llarges
més curtes
les dues paraules
això sí
seguirem estrictament
l'alfabètic
i avui toca la B i la C
la paraula amb lletra B
és barra
barra
ara direm quina barra
i quin tipus de barra
i la paraula amb la lletra C
és cardà
cardà
recordem que això
era el diccionari
vintage
del Vicenç Pagès
publicat l'estiu passat
el mes d'agost
el diari Al Punt
i com que era l'agost
i ningú veu els diaris
a l'agost
si està de vacances
encara menys
doncs
només els que treballen
i tenen diari a la feina
veuen el diari a l'agost
si no, no el veuen
total
aquest diccionari vintage
per això el rescatem
paraules
la barra
avui en dia
la barra
és la barra de pa
amb prou feines
perquè la gent ara
vol una bagueta
que es veu que és
és una cosa
com que és
en francesa
sembla que sigui
més cosa
però és igual
està fet diferent
sí, home
clar, la bagueta
és una cosa
anava a dir
els ingredients són diferents
alguna cosa
porta de diferent
en fi és igual
però és igual
perquè tu li diem bagueta
no em facis despodrigar
del pa industrial
que venen als supermercats
i tota la mandanga aquesta
deixa vostè
anem a parlar
de la barra
i la poca vergonya
que d'això
anava
la barra
avui en dia
a part de ser la de Pau
la de Bar
hi havia
el tenir molta barra
i poca vergonya
i d'aquesta altra barra
és de la que parla
el Vicenç Pérez
i això
de ni molta barra
venia de la barra
de les dents
sí
justament d'aquí
perquè
ja des de l'ada mitja
això ho explica
i jo també ho sabia
allò de les barres
referir-se a la mandíbula inferior
com barres
és una cosa
que ja apareix
a les cròniques
de Jaume I
vull dir que és una cosa
que ja
potem segles
de dir-li
a la mandíbula inferior
les barres
d'aquí ve
que d'això
algú que té
molta barra
és que té
mandíbula
prominent
grossa
i d'això
això és el sentit físic
però en el sentit figurat
és algú que té
molta barra
és algú que té
cara dura
tens molta barra
prominent i forta
és que tens la cara dura
i tenir la cara dura
també vol dir això
i aquest és el sentit
que havia tingut
avui en dia
no es diu gaire
tu tens molta barra
quina barra
fixa't tu
però en canvi
això fa poques dècades
als anys 80
això encara es deia
i mira
si és una cosa
una paraula
que avui en dia
diu poques dècades
però en canvi
ha sigut molt popular
i molt habitual
en el nostre idioma
que d'aquí
s'ha generat l'adjectiu
barrut
barruda
aquest paio
és un barrut
però tampoc
això encara es diu menys
per això encara es diu menys
però es deia
i tu
que m'acabem de dir
ja som una mica antics
naltros
això ho hem sentit
jo ho he sentit
i a veure
depèn de quins àmbits
per aquí al camp de Tarragona
això es diu
la gent és barrut
és un barrut aquest
i quina barra que tens
molta barra
i poca vergonya
és quasi com una frase feta
que es diu molt per aquí
aquests que tenen
molta barra
i poca vergonya
tenir molta barra
és com
avui en dia
la gent diu que té morro
té morro
o que és un cimvergüenza
és un cimvergüenza
això és molt divertit
o cimvergúndia
això és més culta
cimvergüenza
clar
però
tradicionalment
i
al peu de carrer
al mercat
a la plaça
i al bar
i a la bodega
i al camp
i a la
d'això
és molta barra
i poca vergonya
tenir barra
és anar
a presentar-se
als llocs
sense que et convidin
és colar-se
als llocs
mira
allò que deiem
de la música
anar als conçats
pel morro
posant-li barres
i colar-se
són aquest tipus
de coses
les que fan
que algú té
barra
o allò
el típic
que tu li vas
a la platja
buscant lloc
i te situes
i llavors
hi ha un altre
que es posa
a prop i dissimuladament
et va rembland
et va rembland
i et va fotent
al lloc
aquest també
et gasta barra
i altres coses
una mica de mala llet
també
sí
després
també
això
el Vicenç Perés
també diu
que la barra
pot ser conseqüència
de la mala fe
justament això
de mala intenció
de ser punyetero
o a vegades
la barra
es proveix
per ignorància
per falta d'experiència
i la gent
que fa coses
que no estic a barra
no coneix
els costums
del país
o és jove
i no està
no està prou format
i no sap
que això
que ha fet
això no es fa
això és llets
això és el tema
de la barra
i de la poca vergonya
també
sinònims d'aquests
bé
això és una terminologia
que han utilitzat
molts escriptors
el segle XX
s'ha utilitzat
l'han escrit
Josep Pla
Pere Caldés
Montserrat Roig
això
diguem
els clàssics
del segle XX
sovint
l'exectiu
barrut
és típic
el capità
ad hoc
sempre l'utilitza
dins el tintín
és un clàssic
del tintín
d'una de les paraules
típiques del jado
que és aquesta
que és un barrut
i que té molta barra
entrarien a aquesta llista
d'insults catalans
que fan tanta gràcia
sí
i autors moderns
Enric Casasas
o Jodi Lara
o Esteve Miralles
entre d'altres
també
continuen avui en dia
utilitzant aquesta paraula
la seva literatura
passem a l'altra paraula
que és el cardà
el cardà
qui no carda olot
no carda enlloc
això és un refrany
el cardà
és d'aquelles paraules
que tampoc
no es diu gaire
Vicenç Pérez
comença dient
les llengües
necessiten un verb
vulgar
per designar
les relacions sexuals
i diu
que en català
tenim dues
que són les més usuals
que són cardà
i que són follà
llavors
la de cardà
sembla
resulta literària
i diletal
perquè
sí que és cert
que el verb cardà
és sinònim
del verb fotre
fotre
també vol dir
l'acte sexual
però també
és un verb
que l'utilitzem
com a comodir
per a moltes coses
com a sinònim
de fer
això ens sembla que més cap a terres lloronines
no?
no
això on fan servir el cardà
per tot el que nosaltres fem fotre
m'he fotut un
m'he fotut un pinyo
amb la bicicleta
o m'he fotut una cervesa
m'han fotut la cardera
fot un camp
totes aquestes frases
per allà a Osona
a Vic
i tots aquells llocs
ho diuen amb el verb cardà
no amb el verb fotre
car del camp
un de Vic
els de per aquella zona
jo n'he conegut
i ho diuen
m'he cardat una hòstia
les primeres vegades
sobta
perquè nosaltres
no hi estem acostumats
tot això
nosaltres diríem
m'he fotut
fotut el camp
pots dir que utilitzar cardà
en el sentit de follar
cardà no és tan impactant
perquè
bueno
si ens n'hem de fotre
cardà sona més literari
perquè tot té
aquestes altres connotacions
i a més
el cardà
ve del verb
allò de cardà
la llana
de les ovelles
que és passar el raspall
per anar pentinant
i clar
la repetició aquesta
pot venir per aquí
en canvi
diu
el de jo
que el follar
té una connotació
més violenta
i també és normal
perquè el follar
és allò de trepitjar
el follar
tradicionalment
és
trepitjar el raïm
per obtenir-ne el vi
ah no ho sabia
doncs sí
d'aquí ve
és aixafar
trepitjar
etcètera
sobretot els raïms
per obtenir-ne el vi
d'aquí ve
això surt amb una cançó
del Pau Riba
del Dioptria
aquestes coses
però bueno
venia a dir
el Vicenç Pagès
ens veia a parlar
d'aquesta paraula
en aquest sentit
el cardà
en el sentit
de sexe
i en el sentit
d'aquest us dialectal
de sinònim
de fodre
i també ens posa
una llista
d'autors
que l'utilitzen
des de clàssics
fins a moderns
com el Jordi Puntí
o el Toni Sala
en els seus últims girers
utilitzen el verb
el verb cardà
i doncs
el Joan Lluís Lluís
el Lluís Muntada
Jaume Cabré
Manel Baixable
i Joaquim Carbó
autors de diferents èpoques
utilitzen
aquesta paraula
i així ho tenim
que
abra-cafabra
hem acabat
amb dues paraules
i ràpidament
passem
però molt ràpidament
a simplement
donar un apunt
sobre neutralitats
editorials
i informàtiques
parlarem
parlarem d'un parell
d'un parell de revistes
òrgans
d'entitats
com són
1
el butlletí número 11
del Cercle 21
que és aquell grup d'estudis
sociolingüístics
i tal
es pot trobar al seu web
baixable i llegible
imprimible i tot
www.cercle2121.cat
i el butlletí número 11
es dedica a analitzar
els resultats
del model lingüístic
escolar a Catalunya
l'evidència empírica
si vols un altre dia
és un d'aquells
materials
que dona
per a
fer capítols
però
doncs es parla d'això
ara que es qüestiona tant
fins i tot
creant lleis
a mida
per
per cardar-nos
l'ensenyament
del català
utilitzant
terminologia d'avui
doncs
per cardar
l'ús social
de la llengua
que tenen barra
de fer això
tenen barra
i poca vergonya
aquells d'allà
doncs bé
aquest butlletí
està fet expressament
per arrabatre
totes les crítiques
que se'ns fan
o tots els intents
de
vendre
mal
de
mal
de
de
fer mal
amb això
de la inversió lingüística
i del model lingüístic escolar
d'això va el butlletí
algun dia
si comé
algun article
el comentarem
i l'altra
devista d'aquest estil
és
la devista llengua i ús
que és la devista
de la direcció general
de política lingüística
que acaba de sortir
no sé si ahir
o avui
ahir
ahir la tarda
de sortir
ahir la nit
s'enviava
pel correu
el número 52
que principalment
destaca
perquè es fa bastant
de balanç
de l'any 2012
que ha sigut un any
de commemoracions
l'any
l'any
que ha sigut
l'any
què?
l'any Caldés
l'any Sala
l'any Tisner
que totes aquestes coses
doncs hi ha uns quants articles
dedicats a tot això
en aquesta devista
més en articles
d'articles del Joan Soler
Camardons
del Sebastià Bonet
el Sebastià Bonet
és el pare
de la gramàtica generativa
del costat del Joan Solà
era molt col·laborador
directe del Joan Solà
i aquest sí que ja és conegut
Vicenç Pitarch
de l'Institut de Solis Catalans
etc.
s'ha celebrat també
el 2012
els 80 anys
de les normes de Castelló
no sé quants
del Diccionari Català
Valencià Baleat
el famós
el Cuber Moll
totes aquestes coses
de la gramàtica
tot això ha sigut
el 2012
i aquest número
va bastant
de tots aquests temes
Llengua i ús
és el botlletí
sociolingüístic
en certa manera
també de la Generalitat
i baixable perfectament
tot en PDF
des del web
de gencat.cat
barra llengua
i allí teniu
Llengua i ús
a la Generalitat
i llengua i ús
i a la Generalitat
i a la Generalitat
i a la Generalitat
mai res pertany
del tot
de l'home
ni la seva força
ni la seva feblesa
ni el seu cor
i quan creu
que obre els braços
fa l'ombra
d'una creu
quan creu
que atrapat
la felicitat
la fam al vent
la vida
és un estrany
i dolorós
divorci
no existeix
l'amor feliç
L'amor feliç
justament és el nom
de retreball
de Mishima
en fi premiat
aplaudit
per crítica
per públic
millor disc
de pop
segons la crítica
de l'Anderra
del 2013
i el disc es diu
l'amor feliç
però el títol surt
de l'altra cançó
que en realitat
és
no existeix
l'amor feliç
que és una cançó
del Brassens
que els Mishima
han adaptat
traduït
el mateix cantant
el David Caravent
és el que ha traduït
aquesta lletra
al francès
del francès
al català
i l'havien presentat
en directe
amb el concert
que tenen
que van fer
al Palau de la Música
que després va sortir
amb DVD
i amb CD publicat
i tot això
i allí van convidar
a cantar
la Laetitia Sadia
que és una xica francesa
que queda molt bé
amb aquestes coses
que
del grup Sant Etienne
i va ser quan la vas anar
al Caravent
cantava en català
i ella en francès
i van fer la cosa
a mitges
i va ser després
d'això
que els va agradar
com els hi ha agradat
que quan van gravar el disc
van dir
aquesta cançó
també la posarem
però aquí el disc
ja no canta ell
només canta ell
i és aquesta
No existeix
l'amor feliç
del disc
l'amor feliç
Premi
Crítica Enderroc
el millor disc de pop
Feliç cap de setmana
i m'alegre
i m'alegre
i car del camp
car del camp
car del camp
l'amor feliç
i s' Truck
m'alegre
hem Чтобы
Tots els nostres cors alhora, tots els laments que calen a canvi d'un calfret d'emoció.
Tota la tristesa que fa falta per la mínima cançó, tots els sanglots per una trista guitarra.
No existeix l'amor feliç.
Fins demà!
Fins demà!