Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Doncs va molt bé, de moment molt contents de l'èxit que ha tingut el projecte
i d'haver treballat amb ell, molt bé.
Gemma, no ho hem explicat gaire, perquè no ens expliques una mica
quina ha estat la teva experiència d'aquesta marató d'inauguracions de la setmana passada
i una mica en què consisteix aquest projecte?
Bé, doncs el Briefing Times va ser, o és, un projecte que va sorgir del resultat de...
Bé, hem d'explicar tot el procés inicial o no cal anar?
Bé, t'anirem ajudant, t'anirem ajudant, t'explicar el que vulguis.
El Centre d'Arte de Tarragona va fer una convocatòria que es deia Obert per Reflexió,
on ens vam coincidir molts gestors culturals del territori
i a partir d'ellí es van formar uns grups de treball
i un d'ells era la xarxa de gestors en arts visuals
i d'aquest grup de treball va sorgir la idea que sabia,
o es podia, o hauríem de fer alguna cosa per donar a veure la feina
que es fa al territori en arts visuals
i va sortir el projecte Briefing Times
que ha resultat fer un treball en xarxa de 10 espais del territori
amb els artistes també del territori
que sorgien d'un altre projecte que també va impulsar el Centre d'Art
que era l'Iradiador
i amb aquests artistes se'ls va oferir la possibilitat de fer aquesta exposició macro
perquè és una exposició única escampada per tot el territori del Tarragonès i del Baix Camp
i en ella pots anar fent una...
la idea que teníem és que la gent ha de circular pels diferents espais
per veure el que és el Briefing Times tot sencer.
I tu que ets una de les gestores que més va seguir totes les inauguracions,
quin gust de bo que t'ha deixat aquesta...
Doncs la veritat...
Ens enyoraràs la setmana que ve?
Home, enyorar-ho, enyorar-ho, no ho sé, eh?
Perquè després de portar tot el ritme d'inauguracions
doncs la veritat és que és una mica...
però molt contenta perquè a més a més m'ha permès una cosa que sembla estrany
i que a la gent ens costa de vegades
estem molt al dia a dia, a la nostra feina i al nostre malic
i els nostres problemes
i llavors es va molt bé aquest treball en xarxa
perquè t'obliga a anar a conèixer altres espais
que estan molt a prop però que a vegades són molt lluny
i tenir aquestes obligacions m'ha permès conèixer
doncs per exemple el Museu de Valls
que no hi havia estat mai
i també la sala al Tardo del Vendrell
que també em cauen com una mica més lluny
conèixer els de Reus, conèixer els de Tarragona
però aquests dos espais doncs em caien més lluny
i m'ha permès anar amb aquestes inauguracions, conèixer
i estar en contacte amb la gent al territori.
Bé, és que també com diu la Gemma
en el moment en què vam començar a fer les reunions de la xarxa
i la Gemma va haver un moment en què ens vam adonar
clar, el primer objectiu no era fer una exposició
sinó era veure què fem com a xarxa
què poden fer uns gestors pels altres
i què podem fer nosaltres
per fer una mica més formal aquesta xarxa informal que ja existeix
i una de les coses que vam detectar és que precisament
és curiós però no coneixien els espais
i per tant no coneixien la manera de treballar dels altres gestors
que a vegades també t'ajuda molt per dir farem una cosa, farem una altra
és com aprendre coses dels altres
i llavors vam començar a fer una dinàmica en la que anàvem a fer les reunions
doncs una la vam venir a fer aquí Cambrils amb tu
que ens vas ensenyar l'espai
ens vas explicar com funcionaves
i vam anar movent-nos pels diferents espais
Clar, això també va anar molt bé
perquè veure com treballa altra gent
a banda de veure a vegades que tu et penses
oh, això potser no ho faig bé
i veure que sí
o veure agafar idees que tu n'hi has pensat
i que clar, és com queda molt de xonses
però és una pluja d'idees
que vas agafant coses dels altres
i maneres de fer que poden millorar la feina del dia a dia
Al Vendrell també hi aneu
a la sala portal del Parc d'O
tenim la Ció Pallarès
a l'altra banda la gestora cultural d'aquest espai
de l'Ajuntament del Vendrell
Ció, molt bon dia
Hola, bon dia Ció
Hola Jordi
Gràcies també per acompanyar-nos
Hola Cèlia
Hola, bon dia Ció
Hola Ció, que no sé si em sents
Hola Gemma, sí, sí que et sento
Em t'encanta aquesta xarxa telefònica
Sí, sí, sí
Explica'ns també una mica la teva experiència
A mi m'agradava, per exemple
allò que expliques sempre
que com a Vendrell
t'has sentit molt ben acollida en aquest sentit
Sí, a veure
a mi em va semblar la iniciativa
que a Tarragona em va semblar molt interessant
perquè des de Tarragona, ciutat
com a capital i tal
doncs normalment
jo crec que és la primera iniciativa
que jo he viscut en els anys que treballo en aquesta feina
i de convocar
aquesta convocatòria
per fer una mica de radiografia del territori
i de conèixer'ns
i llavors jo penso que això és important
perquè nosaltres estem
estem una mica a l'extrem
i a vegades tenim la sensació
que la gent de Tarragona
o del camp de Tarragona
tampoc compta gaire amb nosaltres
i clar, existim
i tenim ganes de fer-hi
i de compartir
i penso que això
que en aquest sentit
el compartir
el conèixer espais
conèixer persones
i sobretot connectar
entre nosaltres
i per altra banda també
penso que la tasca del que a Tarragona
ha estat important per això
per fer conèixer
els artistes joves
la gent
la gent que fa
l'art més contemporani
del nostre territori
i penso que en aquest sentit
això ha estat una iniciativa fantàstica
i que d'alguna manera
hem d'intentar que continuïn
Diu que sí que continuarà
Sí?
Que això durarà molt de temps
que ara que ja estem enxarxats
ja...
Fantàstic
Com a mínim ho intentarem
Com a mínim ho intentarem
Sí, no, no, això per descomptat
però clar, això no vol dir
que dit així
sembla que potser pels oients
sembla una cosa fàcil
i realment és complexa
perquè, com deia la Gemma
en el nostre dia a dia
doncs
i evidentment
hi ha hagut els impulsors
hi ha hagut gent
que ha lluitat
i que ha treballat
perquè això sigui una realitat
i això és fonamental
i jo penso que això
a nivell de territori
és importantíssim
perquè si no
a nivell de Catalunya
sembla que només existeixi
Barcelona
i penso que fer
diguem-ne el surt
també existeix
és una cosa que jo dic sovint
però és que penso
que és important
i en art contemporani
i en qualsevol altra disciplina
de la cultura
això és fonamental
Sí
És difícil demostrar
el dia a dia
que el surt
es fan coses
Bé
però per això
jo penso
que aquesta iniciativa
ha estat tan i tan important
Sí, sí
És cert que és un projecte
que mou molta gent
perquè si ho expliquem
són 26 artistes
dos comissaris
10 gestors
es podria dir
per tant
és un projecte
que sí que potser
semblaria fàcil
de gestionar
i de coordinar
i en canvi
doncs té la seva complicitat
sobretot
també en aquest temps
que vivim
sempre tan ple de coses
els gestors culturals
també
Expliqueu-nos una mica més
qui
per exemple
per qui vulgui venir
al Cambrils
o al Vendrell
qui es trobarà
als vostres espais
Doncs bueno
per allò
que la C va
davant de la B baixa
si jo començo jo
No problema
Doncs a Cambrils
es trobaran
tres artistes
en aquest cas
jo estic molt contenta
perquè m'ha tocat
tres noies
o sigui
no per res
però
com que normalment
els homes
destaquen molt
en l'àmbit
de la gestió cultural
doncs tenir
tres artistes
al meu espai
o a l'espai
de Cambrils
m'ha donat
molta alegria
A més
tres artistes joves
amb moltes idees
amb moltes ganes
de fer coses
com són
l'Esther Ferrandu
la Fanny Pizarro
i la Cristina Serra
i com en la majoria
d'exposicions
doncs són multidisciplinars
l'Esther Ferrandu
ha fet una instal·lació
la Fanny Pizarro
també
d'un altre estil
diferent
i la Cristina Serra
ens ha presentat
un treball
de fotografia
i aquí trobaran
doncs això
tres projectes
molt diferents
el de la Cristina Serra
està basat
en les vistes
d'interiors
de les cases
de la part alta
de Tarragona
unes fotografies
impressionants
amb una llum
espectacular
que segurament
molta gent
desconeix
i que els convido
a venir-ho a veure
perquè
descobreixen
aquests
espais
que normalment
són íntims
o sigui que la gent
ha obert les seves portes
per deixar-li retratar
pel que fa
la Fanny Pizarro
presenta un treball
entre el disseny
i l'art gràfic
que són els dos camps
en què
ella es belluga
i fa
una anàlisi
de com
una espècie
o una anàlisi
de com
un objecte quotidià
pot passar a ser
una obra d'art
és un treball
molt interessant
i després
trobem el treball
de l'Esther Ferrandu
que
va fer un projecte
que es diu TOC
que fa una reflexió
sobre
el TOC
que és el trastorn
obsessiu compulsiu
que pateixen
algunes persones
i ella l'ha enfocat
en un muntatge
amb aquest trastorn
que afecta
la gent que té
molta necessitat
d'estar nets
i rentar-se les mans
i hi ha
tota una relació
entre
l'obra
i aquesta malaltia
i fa
reflexionar
podríem dir
que la domesticitat
és el fil conductor
d'aquesta exposició
d'alguna manera
el Vendrell
ens destaca
tres de les propostes
perquè de fet
el Vendrell
és una de les dues exposicions
de les deu
que n'hi ha
que són col·lectives
i que tens
dotze artistes
són?
Sí, treze
treze artistes
destaca'ns algun
a veure
bé
es fa
es fa
bueno
difícil no
o sigui
a veure
a veure
per exemple
una
una
una
de les
de les
de les
de les
de les artistes
que hi participa
que és la Lídia Porcà
jo penso que és interessant
perquè
són uns audiovisuals
i això
és una feina
que ha fet
a través dels alumnes
de l'escola d'Arte Reus
i
i es diu
projecte laboratori de paisatge
i aleshores
ella defensa
que clar
tota aquesta feina
sí que en principi
per exemple
la gent que va a l'escola d'Ar
sembla que sigui amateur
però clar
moltes vegades
hi ha molta gent
que és molt creativa
i que té molta capacitat
d'expressar
i no pel fet
de no dedicar-s'hi
professionalment
no per això
no té coses a dir
i coses a reflexionar
i penso que aquest
és molt interessant
després
un de
i el destaco
perquè realment
és
és dels que crea
més controvèrsia
el Gerard Quartero
ens ofereix
una
una instal·lació
en la qual són
gruixos
diferents
de folis
en blanc
que ell diu
que són
que ell
diu que són
o sigui
n'hi ha dotze
de diferents mides
i
són els dotze mesos
de l'any
però clar
la reacció
de la gent i tal
o sigui
ell diu que són
tot un munt
de convocatòries
durant un any
llavors
jo crec
que és de les que crea
més controvèrsia
i que
bueno
és interessant
perquè clar
crec que una de les coses
que té
l'art contemporani
doncs és això
és que potser
no és tan fàcil
d'entendre
s'ha de reflexionar més
i s'ha d'anar una mica
més enllà
perquè el vendrell
no és un lloc
on acostumeu
a exposar
el contemporani
o almenys
sí però no
un art
potser tan conceptual
no
no
evidentment
o sigui
en fem
de tant en tant
però no és
diguem-ne
la part més important
de tota la sèrie
d'exposicions
que fem
però jo penso
en aquest sentit
que és important
pel fet aquest
després
també hi ha una sèrie
el Jorge Conde
també presenta
una fotografia
amb unes seqüències
de cels
i d'edificis
i clar
jo penso
que és això
l'important
el fet
que la gent
com que no és art
o sigui
no és art
figuratiu
en el sentit estricte
doncs fa que la gent
es planti davant l'obra
i es plantegi més coses
i evidentment
que sortint
més o menys satisfet
jo penso
que el fet
que provoqui
que la gent
reflexioni
i es plantegi coses
ja es troba important
moltes gràcies
i insistir
una mica això
que val la pena
que la gent
intenti fer recorregut
pels diferents
sales d'exposicions
perquè crec
que és la manera
també de conèixer
i de prendre
una mica el pols
més els artistes
que en aquests moments
ens estan intentant
dir coses
i tant fem un resum
i és que fins a final de mes
encara podeu anar
a Cambrils
a l'Espluga de Francolí
a Reus
a Tarragona
a Valls
i al Vendrell
a veure aquesta exposició
que es diu
Breathing Time
en 10 espais
en 6 ciutats
comissariada
per l'Aureli Ruiz
i la Cecília Lovel
i amb 26 artistes
de l'arxiu
del CAT Tarragona
de l'Iradiador
moltes gràcies
Sió i Gemma
per acompanyar-nos avui
moltes gràcies
gràcies
rebeure
adeu
seguim anavant
amb el CAT Tarragona
i ara amb la proposta
de dins i de fora del camp
i comença el Jordi
amb la proposta de fora
no, no
de fora directament
avui ho fem al revés
la proposta de fora
és una cosa molt ràpida
i molt concisa
que és que us convidem
a anar
demà passat dijous
a les 7 de la tarda
a la Sala d'Art Jove
de la Generalitat de Catalunya
a Barcelona
a conèixer
un nou projecte
que estan impulsant
que es diu
Abans Sala
i que d'alguna manera
explica molt bé
aquesta manera de treballar
que té
la Sala d'Art Jove
i que per qui no la conegui
és molt útil
i sobretot
pensant en els artistes
que es volen dedicar a això
però també tota la gent
com diu la Sió
interessada en l'art contemporani
dijous hi ha una festa
així multitudinària
i presenten un projecte
que no és expositiu
però que sí que és una mena
de barreja de coses
xerrades
projeccions
debats
amb molts artistes
que es presenten
a la convocatòria
és una sala que treballa
amb convocatòries públiques
amb un jurat
o grups tutorials
que trien els projectes
i per tant
per qui no ho conegui
val molt la pena
i per qui ho conegui
és una manera de retrobar-se
amb els seus amics
i la proposta
de dins
Cecília?
Doncs mira
de dins el camp
aquest cop serem una mica
autorreferencials
i és que
us volem convidar
a la inauguració
que fem aquest dissabte
18 de maig
a les 7 de la tarda
al Tengladu 2
inaugurem
la mostra
de Mireia Sallarès
que precisament
a l'anterior programa
parlàvem d'aquesta pantalla
a la tabacalera
en la que
hi veiem un vídeo
de la Mireia
que avançava
aquesta exposició
doncs ja ha arribat
el moment
d'inaugurar l'exposició
i es tracta
d'una exposició
que es diu
Monuments
que presenta
els 5 projectes
ella és una persona
que treballa
en projectes
molt de llarg recorregut
són els 5 projectes
que ha fet
els darrers 10 anys
cada projecte
que li dura uns 2-3 anys
de feina
i el terme
es diu
Monuments
crec que en un lloc
com Tarragona
és bastant interessant
una exposició
que ens parli
de monuments
sobretot
des d'on ho fa ella
que precisament
ens presenta
un altre
cada monument
i ens fa una proposta
de monuments
col·lectius
ho deixem així
i veiem una mica
què és el que fa
la Mireia
el que sí que
volem dir-vos
és que a més a més
amb aquesta inauguració
aprofitarem
des del centre d'art
per presentar
diverses coses més
d'una banda
des del videodocumental
d'aquest projecte
que estàvem parlant ara
del Breathing Time
que han fet
la Mar Joan Pere
i la Blanca Païrats
la primera presentació
pública també
del projecte
del Contextador
que precisament
presentàvem
el programa
del mes de gener
amb el Blai
doncs
ai amb el Blai
no
parlàvem amb
el Contextador
amb el Cristian
i el Miquel
doncs ara presentarem
el projecte
de sinèrgies locals
de la Roca Minal
amb el que encara
s'ha treballat
però sí que farem
la primera presentació
en l'espai
del Tengladu
i després també
un projecte web
amb el que estem treballant
en relació
amb la nostra
especificitat
que és el de la mediació
per tant
serà una gran festa
en la que a més a més
tindrem cervesa rossita
i que us convidem
a tots plegats
a que vingueu
i veieu
la nostra
exposició
en el Tengladu 2
que ens durarà
també fins al dia
28 de juliol
es podria veure
més a més
l'audiovisual
Les Muertes Xiquites
no?
es pot veure
exacte
Les Muertes Xiquites
és un audiovisual
que en l'espai
del Tengladu
només veurem un tràiler
que dura uns 20 minuts
perquè de fet
és un llarg matratze
que dura 5 hores
i que es podrà veure
a Caixa Fòrum
en dos passis
de dues hores i mitja
cadascun
el dia 29 de juny
i el 30 de juny
ja us anirem recordant
anem a l'altre
no sé
no sé
el que és ver
ben
i me gustaría
comprobarlo
perquè no sé
el que és
una persona
que ve perfectament
un cartell
de aquí
al otro lado
de este saló
i jo quan el veu
me quedo mirant
ojo
sí que bebe
sí
però com no sé
el que és això
no me supone
un trauma
ni me supone
nada
perquè he visto
tota la vida
sí
els 47 anys
que tinc
he visto
sempre
sempre així
Jordi
explica
explica
aquí hi ha uns rarafons
aquí hi ha uns rarafons
qui millor ens ho pot explicar
és l'Albert
Albert
estàs aquí?
hola
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
bon dia
Albert Calvet
Albert Calvet
sí
vosaltres coneixeu molt
és veritat
és l'Albert Calvet
que la gent de Tarragona
coneixerà per la mostra Xangai
que es veu a veure
durant molt de temps
aquí a la ciutat
però vaja
és l'Albert Calvet
jo diria que és
un dels artistes
que no para
és el que fa més coses
no sé si és veritat això
Albert
i l'Albert
ens saludava
dient-nos bona nit
i és per alguna cosa
Albert
explica'ns-ho això
del bona nit
bona nit
per dues coses
pel dia que tenim avui
i una mica pel projecte
que
que bueno
que després en parlarem
suposo
que ja ho he iniciat
una mica
amb la conversa
del Cossamaria
que és un
un ser
que va col·laborar
en un projecte
i que l'hem pogut
escoltar
una mica
quan m'ho he introduït
què és aquest projecte?
explica'ns per qui no ho conegui
com has treballat
doncs
mira
sí
el projecte aquest
que jo anomeno
nit
o bueno
a Madrid
a Madrid
el vaig anomenar
noche
de fet el vaig
començar
a treballar
a ejecutar
com un encàrrec
d'una galeria de Madrid
que volia
doncs
un tema dels que acostumo
treballar
de caire
diríem social
i bé
a partir d'això
vaig començar
a treballar
doncs
amb sis persones cegues
i
fins al dia d'avui
perquè de fet
és un projecte
que està creixent
i com treballes
amb les persones cegues
o
el teu treball
sovint
sempre és en col·laboració
amb altres
però en aquest cas
com has treballat
amb ells i elles?
Mira
abans
deieu que soc
un dels artistes
que potser
que no he parat
o que no paro
no ho sé
hi ha gent que potser
treballa més que jo
o exposa més
de fet
aquest any
sí que tinc
com una ratxa
de poc
a la Universitat
Rovira i Virgili
he pogut donar
una conferència
diríem
i fer una mini exposició
amb unes característiques
molt concretes
perquè sempre
hem de seguir un patró
i allà
la titulava
la conferència
de la interacció
a la participació
a veure
tinc una xuleta
per aquí
sí de la interacció
a l'acció
i de la participació
al cap
una mica
per com ha anat
el meu treball
durant aquests 15 o 20 anys
no
aleshores
bé
jo inicio
en el cas
dels treballs socials
que aquests 15 o 20 anys
estic treballant
jo sempre començo
a contactar
amb el col·lectiu
que estic
amb una entrevista
en aquest cas
era
amb 15 preguntes
i
amb ells
què vau fer?
doncs bé
vaig entrevistar
6 persones
cegues
amb patologies
diverses
i
entre les 15
preguntes
que jo els feia
evidentment
qui són
perquè els entrevisto
que expliquin
una mica
quin és el motiu
perquè jo
m'hagi pogut fixar
en ells
en aquest cas
doncs bé
m'expliquen
quina és la seva
patologia visual
i
quants anys fa
que no hi veuen
o com hi veuen
si hi ha
en cas
que tinguin
restes de visió
i coses
com
per exemple
quin seria
el seu quadre
ideal
o
què tenen por
hi ha preguntes
que des que els vaig fer
fa 12 anys
s'han anat repetint
que és
per ells
el paradís
què tenen por
etc
quin és el seu somni
i per qui no et conegui
Álvar
és cert que tu ets un artista
on la pintura
està al centre
també del teu treball
a part d'aquesta participació
amb altres
amb altres
col·lectius
això es converteix
després en
no
en treball matèric
és cert
o
m'equivoco
explicant-ho així
sí
exacte
la pintura
bé jo he cremat
etapes molt ràpidament
vaig començar
des de ser el típic pintor
de flors i baixatges
diríem
a cremar
molt molt ràpidament
totes
les etapes
i bé
actualment s'ha convertit
la pintura en una excusa
d'anada i tornada
és a dir
en un motiu
per entrar
en realitats
que desconec
i apropar-les
amb altres realitats
amb altres persones
i alhora
com una excusa
també de tornada
és a dir
a partir del contacte
amb aquest col·lectiu
jo això
ho converteixo
en alguna cosa més
a vegades
a vegades
hi ha fotografies
a vegades
pintura
sempre
quasi sempre
o bé
en aquest cas
per exemple
hi ha un vídeo
també
que l'he fet
amb col·laboració
m'han ajudat
els de la ferida
que també són
dels artistes més
de l'irradiador
Albert
se'ns acaba el temps
a la ràdio
sempre ens diuen
que no podem enrotllar-nos més
ens agredia molt
però
digue'ns on podem
veure aquest vídeo
nit
i aquest treball
ara mateix
tens la sort
que també estàs
al Breathing Time
a quin lloc
t'ha tocat a tu?
a mi m'ha tocat
el Vendrell
al portal del Pardo
on hi ha el vídeo
el vídeo
aquest nit
i després
al Museu de Valls
on es pot veure
una gran part
d'aquest treball
no tot
però sí una part
molt coherent
on hi ha
per exemple
el vídeo
i on hi ha
una peça
molt gran
on han col·laborat
o han estat
coautors
les sis persones
invidents
molt bé
Albert
gràcies per acompanyar-nos avui
i a rebeure ben aviat
fins ara
a rebeure
moltes gràcies
fins ara
és la Marc Albet
que fins portava Xangai
amb la llum
de Xangai
i ara també
amb aquesta mostra
propera parada
Cèlia
tindrem la
la sort
de que estigui amb nosaltres
la Mireia
la Mireia Sallarés
la Mireia Sallarés
precisament
que és aquesta artista
amb la que inaugurem
aquest dissabte
a les 7
el tinc la do 2
us esperem a tots allà
i el proper programa
la tenim amb ell aquí
doncs serà ja
d'aquí un mes
Jordi Ribas
a Cèlia Diego
gràcies per acompanyar-nos
gràcies a vosaltres
una vegada més
fins aviat
demàá
A你们
de moment
de moment
걍
de moment