Comencem, com cada dilluns, a ultimíssima hora,
a l'Espai Caixa Fòrum.
Recordeu al carrer Colom, si hi aneu aquests dies,
hi trobareu res, una mostreta de quatre que pinten.
Ja, ja, ja.
Carles Barquès, bon dia.
Bon dia, haurem d'esmentir d'entrada aquesta afirmació tan agosarada.
És per fer una mica el contrapunt de la boníssima notícia que ens portes avui.
A veure, diguem-ho bé, fins al 21 d'abril, a l'Espai Caixa Fòrum.
Correcte.
Rosseñol, Gouguén, Sonier, Monet, i d'altres paisatges,
diferents paisatges francesos i catalans,
a una mostreta de la col·lecció de Carmen Tissell.
Exactament, sí, sí, per la qual han passat...
A veure, atenció, que us deia, tenim una bona notícia avui.
Fins aquest cap de setmana, 10.000 persones.
Mireu, des del 7 de febrer que van obrir, 7 de febrer fa quatre dies,
10.000 persones ja han passat per l'exposició.
Estem tenint unes mitjanes que s'acosten a les 600 persones diàries,
si teniu en compte que per nosaltres això, 250...
Per nosaltres, quan dic nosaltres, no refereixo només a aquest Fòrum Tarragona,
sinó per una exposició a la ciutat de Tarragona,
que tenim els habitants que tenim, evidentment,
i el que passa és que aquesta exposició ha arribat a una àrea d'influència molt gran.
Com que no anirà a Barcelona, hi ha molta gent que es desplaça per venir-la a veure,
per tant, diguéssim, aquell repte que van posar la ciutadania,
que es van posar la ciutadania el dia de la inauguració,
tant la pròpia institució, la meva institució,
la Caixa i l'Ora Social com l'Ajuntament de Tarragona,
anem pel camí, anem pel camí.
El que passa és que és evident, són molts de dies,
i això, les mitjanes ja sabeu que cada dia s'han d'anar...
Però vaja, jo diria que...
És una forma amb prudència, perquè potser que hi hagi un boom al començament i després baixi.
I després hi ha un altre boom al final, que són els últims dies, sempre torna a pujar,
però clar, entre mig hi ha molt de temps i hi ha una Setmana Santa que pot ser bona
i pot ser dolenta, perquè pot ser bona en el sentit que segurament ve gent de fora i tal,
també per la gent de Tarragona que estigui de vacances,
però que no surti fora, també és bona, però clar, hi ha altres actes.
Bé, jo ara em posaré prudent i espero que el dia 22 d'abril em pugui posar agosarats.
De tota manera, a dia d'avui, 10.000 persones, 10.000 visitants a l'exposició, és una bona notícia.
És molt bona notícia.
Vol dir que hi ha interès, i vol dir en certa manera que som...
Abans ho deia, m'ha micro tancat, eh?
Se'm podria fer una valoració sociològica.
Som clàssics pel que fa a l'art, no?
Sí, però has de tenir en compte que aquesta exposició,
i a més jo crec que és una de les seves enormes virtuts,
és que sí que comença amb el paisatge romàntic,
però després ja el paisatge impressionista ja no és ben bé un paisatge, diguéssim...
Bé, ja comença a tenir molta cosa de psicològic, de sensacions, d'impressions,
mai millor dit, i queda això bé, no?
I és clar, acaben amb les avantguardes,
amb la qual cosa a les avantguardes ja no és art figuratiu,
és a dir, hi ha un traspàs de l'art figuratiu a l'art abstracte,
o almenys hi haguéssim a diferents formes,
formes cada cop més personals de veure la realitat.
Vull dir, jo penso que a vegades això...
Carles, però mira el títol, mira el títol.
Sí, sí, sí.
Russinyal Gauguin, Sonia i Monè.
Molt bé, Russinyal Gauguin.
Sí, sí, sí.
Ja els avantguardes d'això estan aquí.
Exacte, exacte.
No, home, tu mirad un paisatge de Gauguin
i veuràs que aquelles fulles blaves que pinta...
Tu has vist mai fulles blaves?
Ah, mira, això em fascina a mi,
el tractament del color em fascina.
Correcte, aleshores...
Sí, sí, sí.
L'important és que tu sentis
quina ha estat això,
la visió que ha tingut el pintor
davant d'aquell paisatge,
no tant...
Hi ha gent que diu,
no, però si allò que us ho explicava l'altre dia del Russinyal,
vull dir que hi ha una translació de l'ombra
perquè amb el pintor li interessa així.
Clar, hi ha gent que aquestes coses,
jo fins i tot he vist paisatges del meu poble
pintats per pintors de renom local,
que hi ha gent que els diu
oh, és que això no és ben bé aquí,
això està una mica més que allí.
Dius, a veure, sí,
sí, segurament és així,
senyor o senyora,
el que li digui això.
Però la voluntat del pintor
ha estat modificar aquell element,
no evidentment com un caprici,
sinó com una mostra
que vol comunicar una cosa concreta.
per tant, el figurativisme,
compte, eh?
No, és un retrat,
no és sempre el mateix.
Doncs mira, aquí alegrement nosaltres, eh?
dos experts en art,
no, no...
No, no, no,
no, no, és que em fa gràcia.
No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
ara tornava a dir que tu vas anar a la conferència
jo vaig anar exactament
i no va fer patir els espectadors
es va portar a fer les coses
en l'ordre correcte, primer a la conferència
i després hi va haver un interessant debat
però això
vull dir, jo no entenc de pintura
què vol dir jo no entenc de pintura
jo veig una cosa i així com veig un paisatge
i dic a mi m'agrada més la muntanya
o m'agrada més la platja o m'agrada més el meu paisatge
perquè em remet diguéssim
a les realitats que he viscut
doncs aquest pintor
per molt que es digui X
i que sigui molt reconegut en tot el món
a mi no en diu res, a mi m'agrada més aquesta altra
però això tira per terra tot el que és l'estètica?
no, no, no
o els estudis d'art?
no, personalitza, no
l'estètica suposo que el que explica és el perquè
o quins són els procediments, els mecanismes
que els autors tenen per fer arribar
això que tenen dins
a través d'una cosa
tan estàtica en principi
com és un quadre
doncs els espectadors
jo crec que l'estètica explica això
per què t'arrada més a tu
que matis
posem per cas
és el meu cas
escolta Carles
que deia que estem fent la xerrada
la tertúlia
i potser hi hauríem de preguntar
qui se suposa
que ens sap una mica més
que s'està posant les mans al cap
que s'està posant les mans al cap
sí, m'ha dit moltes barbaritats
Mireia Freixa
catatràtica d'història
de l'art de la Universitat de Barcelona
que vindrà dijous
i aquí arriba l'entrevista
vindrà dijous a les 7
a fer una de les conferències
doncs relacionades amb aquesta mostra
Mireia Freixa, bon dia
hola, bon dia
que no em poso les mans al cap
que era fantàstica
la conversa que teníeu
que l'estava escoltant
jo crec que més o menys
per aquí aniran les preguntes
que et farà després
de la conferència la gent
a veure, jo ja vaig veure
l'exposició a Girona
i l'exposició és preciosa
és preciosa
i des del meu punt de vista
perquè posa
obres franceses
al costat d'obres catalanes
i llavors te'n dones compte
que estaven molt a prop
diguem
però que no és només una qüestió
que els nostres pintors
anaven allà a aprendre
que això és veritat
sinó que també hi ha una sensibilitat
que és molt pròxima
i quan poses una peça
al costat d'una altra
doncs és fantàstic
i després te'n dones compte
que potser va al Museu d'Orsay
i que obres catalanes
n'hi ha poques
però que aguanten molt bé
posades al costat
de les obres franceses
perquè la pintura catalana
és molt bona
i en canvi
els paisatges són semblants
ho dic també
per la proximitat territorial
sí, sí
bé, són diferents
però tenen una sensibilitat
que és molt semblant
jo abans estava escoltant
la vostra conversa
i realment
les xifres que esteu donant
de gent
són espectaculars
i és veritat
són noms que trauen
però esclar
també s'ha d'entendre
que perquè el gran públic
vagi
entre les sales
d'exposicions
s'ha de donar
coses
que entri molt pels ulls
i aquesta exposició
realment entra molt pels ulls
està molt
de manera molt
bé, jo no l'he vist
tan muntada encara
a Tarragona
però vindré aviat
per veure-la
però
com sempre fan
a Caixa Fòrum
doncs
es dona molt protagonisme
a les obres
no és un muntatge
que domini el muntatge
per sobre de les peces
que això és molt interessant
i home
t'ho passes molt bé
veient l'exposició
a més estar distribuïda
en diferents àmbits
em sembla que també
la distribució
és molt important
perquè què heu fet?
heu posat
obre catalana
i obre francesa
a les juntes?
sí, al costat
i llavors
hi ha peces
que dialoguen
molt bé
que a més
això no era
les grans coses
de la museografia actual
posa peces
que dialoguin
i fer
que la gent
vagi
a l'exposició
a disfrutar
perquè
l'art
entra pels ulls
i l'art
és que és per disfrutar-lo
és que hi ha prou
ens castiga a la vida
com perquè no
anem a una exposició
a disfrutar
no?
escolta
Mireia
de fet
la Mireia
ha començat parlant
d'aquest diàleg
i és de què anirà
la seva xerrada
una xerrada
que es diu
un diàleg
entre les escoles
de paisatge
francès i catalana
a la col·legació
carnitícer
en realitat
la meva conferència
és amb els ulls
posats al Mediterrani
i un diàleg
entre les escoles
francesa i catalana
però
jo faig una visió
de l'exposició
perquè l'exposició
com acaba de dir ara
esclar
és una col·lecció
i una col·lecció
sempre és el gust
del col·leccionista
i d'aquí l'assessora
vol dir que
esclar
vull dir que
no és com si tu ara jo
em diguéss
posa
fes un exposició
sobre aquest tema
que ja busques obres
esclar
això és el gust
del col·leccionista
què passa
que hi ha obres
molt bones
perquè
diguem-ne
la col·lecció
Tissin ha complat
peces
doncs
uns ullers
que són espectaculars
i té una pintura
al port de Barcelona
d'Eliseu My Friend
doncs que era una pintura
buscadíssima
i que finalment
estan aquí
vol dir que hi ha exposicions
molt bones
hi ha obres
realment
molt de primera línia
però esclar
és
l'obra
d'un col·leccionista
llavors jo
de fet
proposo una lectura
per aquesta exposició
i llavors
m'ha semblat
que era bonic
veure-ho
com
potser
la diferència
entre la pintura francesa
i la pintura catalana
finalment és
que la pintura catalana
sobretot
a l'època del nou santisme
és essencialment
una pintura mediterrània
i la pintura francesa
també
perquè és evident
que els pintors
francesos
van al sud de França
i a la Provença
i tot això
però realment
la pintura catalana
acaba sent
bastant
l'émotif
llavors el meu discurs
de fet
va ser per aquí
i en realitat
jo
acabaré
amb els pintors
del nou santisme
amb una petitíssima referència
després
a Torres Garcia
diguem-ne
però
tot i que
vaja
que defenso
l'avantguarda
però a la meva conferència
no entraré
en aquest tema
plenament
perquè
el que vull oferir
és una lectura
sobre l'exposició
o com obrir
una finestra
perquè s'entengui
l'exposició
d'una manera
d'una altra
no?
Déu-n'hi-do
escolta
aquesta mediterraneïtat
que fas referència
a la títol
no et refereixes
tant al paisatge
com a la manera
de pintar
pel que intueixo
a la manera
de pintar
i aquí
què tindrien
com ho vull dir
a veure
quines característiques
tindria
aquesta manera
de pintar
mediterrània
sobretot
és la llum
la llum
la claritat
la llum
la llum
vaja
en una paraula
és que només és això
és captar aquesta llum
jo diria que els artistes
si poguessin
captarien la llum
i l'olor
de la mediterrània
no?
però a través de la llum
intenten
allò com
l'obra d'art
també és la sinestèsia
intentes captar
l'obra d'art
a partir de
jo dic la llum
jo trobo
fins i tot
l'olor
veient moltes
d'aquestes pintures
sobretot
ja a l'època
que és del
nauscentisme
vaja
però claríssimament
el que defineix
la pintura mediterrània
és la llum
estaries d'acord
Carles
es nota això
es nota
i a més
és una època
on
això
una època
on la pintura
a França
se'n va una mica
i no només la pintura
diria que la
que la literatura
també li passa
tres quarts del mateix
se'n li agafa
aquests aires de midir
i se'n va
i se'n va
i se'n va cap al
se'n va cap al sud
buscant
buscant la llum
vull dir que segurament
no només és
és França
sinó que és una França
això de la Provença
de
de
això
del llengua d'oc
vull dir que
els pintors
o n'eren
o si més no
o
viatjaven cap a
cap a aquests
o encara que
evitessin altres llocs
de França
però vull dir que
de on era
busquen la llum
anant cap al sud
busquen almenys una part
i són aquestes
que de fet
a Catalunya
doncs realment
tenen molta incidència
parlen una mica
de l'escola
luminista
i també de Sitges
és esclar
què és l'escola
l'escola luminista
Mireia
doncs just
l'escola luminista
és això
no és una escola
que es crea a Sitges
a Sitges
justament
paral·lela
al que s'ha de
l'impressionisme
oficial
amb que
Casas
Ramon Casas
hi té un paper
molt important
però també
a més hi ha
dues obres
a l'exposició
molt interessants
per explicar això
jo portaré unes peces
que fan referència
també
a la pintura
luminista
de Sitges
i el que fan
és donar
una interpretació
del paisatge
basada
en això
amb la llum
del Mediterrani
és que
vaja
són tres paraules
diguem-ne
no
potser és aquesta llum
la que dèiem abans
que fa que les fulles
siguin blaves
que les fulles
siguin blaves
i que mai
les ombres
siguin negres
podríem dir
no
les ombres
mai seran negres
i no sé
segons com
a veure
donar una conferència
fa com una mica
d'angúnia
perquè vas passar
en diapositives
que és passar
art que conserva
però el que vols
és ajudar
a que la gent vegi
el que potser
amb una primera mirada
la pintura no troba
i ens dedicarem
a veure
com deia el Carles
com les fulles
es tornen blaves
i com la ombra
es torna
verba
i com van aflorant
tot el tipus
de colors
ara justament
no sé
tinc davant
la vista
de Ramon Casas
de Sitges
que és espectacular
perquè tinc el powerpoint
que penso passar davant
és que de fet
Mireia
potser no és casualitat
que aquesta escola il·luminista
surtis a Sitges
no és cap casualitat
no és cap casualitat
perquè a més
era un nucli
intel·lectualment
molt potent
etc.
i a més a partir d'aquí
irradia a tot Catalunya
que això és el que ens interessa
a nosaltres
explicar-ho
doncs Déu-n'hi-do
com pinta bé
aquesta xerrada
de la Mireia
a més que pugui
a més m'agrada molt
venir a Tarragona
perquè és on vaig
començar
d'una classe
aquí de la llum
també
n'estem orgullosos
a més
tots aquests mateixos pintors
i fins i tot
el seu
mecenes
Charles Deering
Casas
Ossinyol
és a dir
Tamarit
i la zona d'Altafulla
i fins i tot
una miqueta
de Torre d'en Barra
no és Sitges
bé
perquè les circumstàncies
no van
anar cap aquí
però sí que
tots aquests pintors
van passar per aquí
i van pintar
quadres
que no estan a l'exposició
però que realment
en altres ocasions
doncs podeu
trobar amb altres
mostres
o amb llibres
i tal
i és clar
vull dir
per tant
no només
s'entén molt bé
aquesta exposició aquí
bueno
hi ha un quadre
de Cornudella
per exemple
que és un altre tipus
de paisatge
però això
Casas
Ossinyol
van passar per aquí
van passar per aquí
perquè a més
és que era
és realment
aquesta llum
és la que hi ha
a Tarragona
però sense cap dubte
doncs així d'interessant
avui hem fet només un tastet
serà la xerrada
dijous a les 7
de Mireia Freixa
Catedràtica d'Història de l'Art
de la Universitat de Barcelona
amb els ulls posats
al Mediterrani
Mireia
moltíssimes gràcies
moltíssimes gràcies a vosaltres
ha estat un plaer
adeu
Carles
i ens queda simplement
en aquest mig minutet
recordar que teniu
un altre cicle
una activitat
just per avui
s'acaba demà
s'acaba demà
ah demà
sí
la confedera
l'adolescència
que
ens dona rosa
cellarès
sobre
funcionament
intel·lectual
i aprenentatge
en l'adolescència
més enllà
i a cara diumenge
a les 6 de la tarda
teatre familiar
exactament
Boles
Bales
i Esferes
un teatre científic
que des de la forma
més bàsica
que és la rodona
doncs explica
fins a les fractals
per exemple
molt bé
per nens petits
avui per tant
he dit fractals
i ho heu espantat
no
que realment
tot entra molt bé
avui hem començat
l'Espai Caixa Fòrum
amb aquesta boníssima notícia
de moment
10.000 persones
han visitat l'exposició
de la col·lecció Ticent
Carles
felicitats
per la part que us toca
i felicitats
a la ciutat de Tarragona
i a les comarques
per la part que ens toca
a tots plegats
fins dilluns