Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
on tots som iguals i alhora diferents.
Tothom, un programa de Tarragona Ràdio
i xera els controls tècnics.
Ens acompanya el Lluís Comes.
Avui dedicarem el programa a parlar de l'associació de Parkinson
de les comarques de Tarragona.
Abans, però, deixeu-me que us expliqui
que coincidint amb la recta final de la Lliga EVA,
el Club Bàsquet Tarragona,
el CBT col·laborarà amb l'Associació Provincial de Paralisi Cerebral de Tarragona a la Montanyeta.
El Club vol aprofitar aquests partits de Lliga,
alguns dels quals es juguen a casa,
per organitzar una sèrie d'activitats a favor del centre de paralisi
i que l'afició tarragonina pugui fer petites col·laboracions
per aconseguir també equipament per la Montanyeta.
En concret, l'objectiu és adquirir una llitera elèctrica
que millori l'educació i l'assistència dels nens afectats de paràlisi cerebral.
La primera activitat ha tingut lloc ja aquest cap de setmana
amb la col·laboració especial de Bermuda i Zagirre.
Recordem que l'Associació de Paralisi Cerebral de la Montanyeta
és una entitat sense ànim de lucre
que gestiona una escola d'educació especial,
un centre ocupacional i també una residència per a persones amb paràlisi cerebral.
Som vells coneguts del programa,
de fet, n'hem parlat moltíssimes vegades
i avui us volíem també donar aquesta informació.
Abans d'entrar en matèria, us recordo,
com cada setmana que teniu, diverses maneres de posar-vos en contacte amb nosaltres
a través de les xarxes socials, a facebook.com barra tothom
i també al Twitter, ens seguiu a través del nostre perfil
i també al correu electrònic tothom arroba tarragonaradio.cat.
Després de totes aquestes adreces, nosaltres comencem.
Trencar els mites del Parkinson
és, imagino que un dels objectius d'aquesta celebració,
d'aquesta commemoració del Dia Mundial d'aquesta Malaltia.
Sota aquest lema també el proper 11 d'abril,
doncs es commemora aquest Dia Mundial del Parkinson
i l'Associació de Parkinson a les comarques de Tarragona,
doncs també s'hi vol sumar amb una sèrie d'activitats.
Per parlar-ne ens acompanyen d'una banda la coordinadora d'aquesta associació,
la Cori Sancho. Cori, molt bon dia.
Hola, molt bon dia a tothom.
I la presidenta de l'entitat, la Maria Carme Martí.
Maria Carme, molt bon dia.
Bon dia.
Dues també conegudes del programa,
de fet ens han acompanyat ja en alguna que altra ocasió.
Avui les hem volgut tornar a convidar
perquè hem de trencar mites, no?
Sí.
Un dels objectius d'aquesta jornada, com deia ara la presentació,
és trencar mites del Parkinson.
Quins són encara aquells mites que estan vigents avui dia?
És a dir, coses que potser la gent coneix
però que no acaben de ser certes sobre aquesta patologia.
Bé, quan a una persona li preguntes,
a qualsevol persona del carrer li preguntes,
a veure, què saps del Parkinson?
Parkinson són aquelles persones que tremolen, ja està.
I ja està, i es queda aquí, no?
I es queda aquí.
I sí que tenen dificultats.
I què més sap de la malaltia? No saben res més.
Bé, la malaltia comporta a persones tremolós,
hi ha persones que no li porten tremolós,
però comporta una sèrie de coses que són desconegudes.
i nantros, trencar mites,
perquè la gent se pensa, és mortal.
No, no és mortal.
D'altra cosa que diuen,
que afecta a persones grans.
No.
Un mite no afecta només a persones grans,
a persones joves i bastant joves.
Mites.
Quins més hi ha de mites?
Moltes vegades també parlem de la soledat,
no?
Vull dir, parlem de la soledat amb el Parkinson,
doncs, bueno, a conseqüència d'aquesta afectació,
doncs, moltes vegades comencen a...
Aïllar.
Tenen la tendència correcta a l'aïllament, no?
I això és cert o no, en aquest cas?
Seria un mite que les persones amb Parkinson
tendeixen a cert aïllament,
o també depèn del cas, imagino?
No, l'aïllament no és un mite,
o sigui, l'aïllament és freqüent.
En aquest cas és freqüent, eh?
És freqüent, és freqüent.
O sigui, com a mites tindríem
que la malaltia del Parkinson
és molt més que un certs tremolós,
després també, doncs,
que no només la pateixen persones grans,
sinó també que la pateixen persones joves,
o que la poden patir persones joves.
No és mortal, no és contagiosa.
No és mortal, òbviament, no és contagiosa.
No és hereditària,
perquè hi ha gent que diu
el pare ho ha tingut o l'àvi ho ha tingut,
que ho tindrem, no té per què.
Això que deia la Maria Carme,
també vull posar-hi especial èmfasi,
perquè amb el tema dels tremolós,
que sovint és com més es coneix
la malaltia del Parkinson,
també depèn de cada cas.
És a dir, potser hi ha gent que té Parkinson
i no té aquesta afectació.
No tremola, té rigidesa.
Hi ha persones que tremola i no té Parkinson.
Hi ha una cosa que és el temblor essencial,
o una persona que té un tremolo a la mà
i està preocupada per l'explanació que té Parkinson,
i no en té de Parkinson.
Això depèn de cada cas.
Fem una mica de recordatori,
ja sé que ho hem comentat moltes vegades,
però jo crec que és interessant recordar-ho.
A què es deu la malaltia del Parkinson?
És a dir, què la provoca?
Què la produeix?
S'estudia, s'ha estudiat, s'estudiarà,
s'està, bé, tot el que vulgueu,
dedicant tot el món, s'ha dedicat a estudiar,
però no se sap del seu.
No s'ha arribat encara a una conclusió ferma, no?
No, és la mort de la substància negra,
que en diuen del cervell,
la que produeix la dopamina,
que es van morint les neurones.
I una persona, la malaltia,
no te'n dones compte que la pateixes
fins a que no s'han perdut el 60 o el 70% de les neurones.
Que llavors se comencen a manifestar uns símptomes
que no vol dir que sigui una tremolota.
Fà un mal un braç, arrastres els peus,
i no li adones que tinguis Parkinson,
no Parkinson ni qualsevol altra cosa,
que té depressió.
Te posen uns metges que tens depressió.
Perquè clar, com que tu feies unes coses
i ara no les pots fer,
t'abaixa la moral.
I quan algú noti aquests símptomes,
què recomaneu?
És a dir, més val prevenir, no?
Sí, metge de capçalera,
que pot ser un estat, un estrès,
una persona pot tindre un estrès,
no sempre ha de desenvolupar-se el Parkinson, no?
Clar, no es pot preparar,
o sigui, com se diu,
preparar...
Prevenir, sí.
Prevenir no es pot, no.
O sigui, tens Parkinson o no tens Parkinson.
O sigui, el metge, vas al metge de capçalera,
t'enviarà, potser no sé si tens mal al braç,
t'enviarà el traumatòleg,
a veure que tu et fan una sèrie de proves,
o hi ha metges que et diuen,
miri, el neuròleg.
Que és el neuròleg l'únic que el poden detectar.
Hi ha un text que l'heu enviat també des de l'associació
que m'anaria a llegir perquè il·lustra molt bé, no?
Diu, de sobte t'adones que el teu cos ja no respon
com ho feia abans,
ets més lent i cada moviment que realitzes
et suposa un repte,
les teves mans tremolen involuntàriament
i no hi ha forma de lluitar en contra seva.
Dia a dia t'enfrontes cara a cara
amb un enemic invasor.
És llavors quan descobreixes
que aquest invasor té nom,
que és el Parkinson.
Seria per aquestes les fases
que passa una persona
quan se n'adona realment que té Parkinson?
Sí.
Tu mateix vas notant una sèrie de coses,
la teva família va notant que no ets el mateix d'abans,
que no fas les mateixes coses,
que no tens els ànims de sortir,
però va, és una mala etapa,
no hi dones que sigui una malaltia,
dones, va, estàs preocupat per alguna cosa,
van a un negoci,
i ara les circumstàncies que tenim ara de la fenya
i tot això, que tots anem molt de bòlit,
aquells se queden enrere.
El familiar veu,
bueno, que no fas el mateix,
que no estàs igual,
i ell se tanque.
I ell se tanque.
El suport que donen les famílies
al malalt de Parkinson
suposo que és essencial,
perquè també per no,
perquè no es produeixi aquest aïllament,
no?
És a dir...
A veure,
és molt incompresa la malaltia de Parkinson,
perquè la malaltia de Parkinson
no vol dir que t'aixecaràs malament
i estaràs malament tot el dia,
vol dir que t'aixecaràs molt bé
i al cap de mitjorn estaràs molt malament,
o t'aixecaràs molt malament
i al cap de mitjorn estaràs molt bé.
I clar,
desmunta la família.
No t'has aixecat malament,
doncs estàs malament.
Com és que fa una estona estaves bé,
ara estàs malament
i dintre d'una estona
pots tornar a estar perfectament, no?
Ara t'has pres la pastilla,
que no et fa efecte la pastilla.
El que ha de dir és que no fa efecte la pastilla.
Clar,
fa el familiar fins que no
passa la fase que entén,
perquè el mateix malalt no s'entén,
perquè el malalt fa projectes, no?
Diu,
que la tarda faré això.
I arriba l'hora de sortir a la tarda,
obres la porta i no pot sortir.
No pot sortir, clar.
Doncs això desmunta la persona.
I va anant...
El familiar,
què fa?
En l'associació,
fem tallers per familiars
perquè entenguin
el que li està passant al malalt.
Perquè el malalt ni l'entén
el que li està passant.
I el familiar no ho entén
el que li està passant al malalt.
Saps que no està bé,
però no sap què,
com ho podem ajudar.
I donem estratègies per ajudar el malalt.
És a dir,
que ja comença per la família
que ha de comprendre la malaltia
i donar-li suport al malalt.
Imagino, Cori,
que això no sempre és fàcil
i no sempre es produeix.
Les famílies que us arriben a l'associació,
què us comenten?
Què és el més complicat?
A veure,
hi ha famílies molt diverses, no?
Hi ha famílies que realment
donen un suport,
ho entenen i tot,
i hi ha famílies
que és molt complicat
fer-ho entendre, no?
Vull dir,
sobretot,
doncs,
aquesta inestabilitat
que explicava,
doncs,
la Mari Carmen,
no?
de com abordar-ho
i també realment
també potser és perquè
des que el diagnostiquen
tenen una manca d'informació
molt gran, no?
Tant la família
com la persona afectada.
El neuròleg
fa la seva feina
potser també per temps
o tasca,
tampoc no és una crítica, no?
Però
els diagnostica Parkinson
i poc més
surten de la consulta, no?
Les pastilles i sis mesos.
Llavors, sí que hi ha
la facilitat
avui en dia
que pots entrar a internet
i hi ha, bueno,
una...
potser ja està
massa informació
a vegades
i ens venen
molt desbordats
i espantats, no?
Però el fet d'entrar a internet
a buscar informació
i sobretot
sobre una patologia,
sobre una malaltia,
jo crec que tothom
en general
es desaconsella
perquè, clar,
trobes informació
segurament molt valuosa,
també després trobes
informació
menys contrastada,
és més complicat,
no?
Sempre és millor
acudir a algú
que et pugui donar
una informació
més objectiva,
més professional,
fins i tot,
que suposo que és
un dels serveis
que vosaltres
des de l'associació
també oferiu,
és a dir,
donar suport
a les persones
que comencen
a patir aquesta malaltia.
És que nosaltres
el que fem,
perdona'm,
disculpa'm,
el que fem
és donar aquesta informació
molt integral,
o sigui,
molt específica
a cada persona,
no?
Perquè són tan diversos
i ningú
dels que tenim
a l'associació
podem comparar
una amb l'altra
perquè cada un
té la seva
afectació
molt específica.
Vull dir,
s'ha de tractar
interdisciplinarment,
convidia a cada persona.
De moment,
tenim trencamites
a apropar a la gent
la problemàtica
d'aquesta patologia,
d'aquesta malaltia
i també el tema
de les famílies,
que parlem,
donar aquest suport
a les famílies
i als malalts.
Això,
per tot això,
són els eixos
transversals
de l'associació
Parkinson
i les Comarques
de Tarragona,
que ara ens convidiu
a participar
en tots aquests actes
que realitzareu
en guany
per commemorar
aquest Dia Mundial
del Parkinson,
el proper 11 d'abril.
Com aniran
aquests actes?
És a dir,
què és exactament
el que
dureu a terme?
Bé,
hem preparat
diverses coses
com a,
sobretot,
destinar
a que arribi
la informació,
no?
O sigui,
hem preparat
taules informatives
el dia 11 d'abril
que seran,
per exemple,
aquí a Joan XXIII
de 10 a 1 del matí.
També als mateixos horaris
hi haurà
l'Hospital de Sant Joan de Reus,
una taula informativa
i aquí al cap
de l'àrea bàsica
de Salou,
no?
Hem intentat
repartir-nos.
També al mateix dia 11 d'abril
hi ha una conferència
que es farà aquí
a la Botiga de la Salut
on parlarem
una miqueta
la nostra psicòloga
a càrrec de
Maria Rosa García
donarem...
Bé,
ella parlarà
de la informació
sobre el Parkinson
que encara és molt elevada,
que no...
Bé,
ella vol posar en relleu
la importància
que té
i que es mereix
la malaltia,
o sigui,
d'explicar concretament
tot el que envolta,
no?
Imagino que és el que parlàvem abans,
és a dir,
explicar la informació
d'una manera integral,
d'una manera pot ser
més fins i tot dosificada,
no?
Per no a...
I més planera.
Sí,
més planera
fins i tot per no abrumar
amb aquella persona
que no ho conegui,
no?
I que,
com deia abans la Còria,
doncs entren a internet
i es troben
amb tot aquell
munt d'informació
que sovint ens pot posar...
Sovint ens pot posar
més nerviosos,
no?
Sovint pot ser contraproduent.
Exacte.
El mateix dia també
allà a la càrrec
de Nerea Barrera,
que és una terapeuta
també ocupacional,
també ens parlarà de...
Clar,
arriba un moment
que la malaltia
també s'invalida,
no?
I la botiga de salut,
doncs,
també ens parlarà
una miqueta
de totes les eines
que podem trobar
a l'abast
de persones
que conforme
vagin necessitant,
no?
Aturem-nos un moment,
Cori,
perquè m'agradaria
doncs
posar també
énfàcia
en el tema
de les teràpies,
amb això
que comentaves.
És important,
això ens ho pot explicar
la Mari Carmen,
també quan aquesta malaltia
doncs ja comença
a ser més greu
o l'afectació
comença a ser més important,
clar,
imagino que el tema
de fer diverses teràpies
és el que ajuda
també al malalt.
Sí,
bé,
però és que des del moment
ja que estic
en Parkinson,
ja s'han de començar
a fer algunes teràpies,
s'han de començar
a no esperar
a trobar-te malament.
No,
perquè són unes estratègies
que et donen
una millor qualitat de vida,
t'ensenyen
a allargar
la situació
que no va encitant
de peça
la malaltia,
perquè les pastilles
van molt bé,
és una medicació,
però llavors
l'altra part
del tractament
és allò
que acabes de dir tu,
les teràpies complementàries.
Quines serien,
per exemple?
Posen algun exemple de...
A veure,
la rehabilitació,
perquè clar,
hi ha moltes caigudes
amb el pàrquing,
com que es perd
l'estabilitat,
doncs rehabilitació
és ensenyar
a caminar,
ensenyar a aixecar els peus,
perquè tenen una problemàtica
que se'ls enganxen
els peus a terra,
queden bloquejats,
una sèrie d'estratègies
que és a base
de treballar.
Després,
l'activació mental,
és molt important
també l'activació mental,
perquè,
clar,
t'arribes a col·lapsar
i doncs és molt...
han d'estar actius,
s'ha d'estar actiu,
perquè una persona
que no està activa
no fa res.
És important
també la part psicològica,
imagino,
a banda d'aquesta,
clar,
per exemple,
ara imaginava,
no?,
amb aquestes caigudes,
doncs suposo que després
hi pot haver un sentiment
de frustració,
que això,
clar,
s'ha de lluitar
d'una manera més psicològica
per poder tirar endavant.
És el paper de la psicològica
que la psicològica
doncs dona suport
quan una persona
té alguna problemàtica
o alguna cosa,
dona suport,
dona...
A veure,
fa entendre
el que li està passant,
l'acompanya.
I les teràpies que tenim
també fem manualitats,
que és molt bo,
perquè descobrim
que el malalt de Parkinson
té moltes habilitats.
Quan té la malaltia
descobreixen tots...
Jo no havia pintat mai,
doncs mira quins quadres
més macos que faig.
No havia fet mai manualitats.
Estes senyors
estan fent manualitats,
quadres,
o pus,
les i coses
que no havien fet mai.
I s'estorrufen
tan contents
de veure
que encara sóc apte
per fer alguna cosa.
I això,
autoestima,
puja molt.
És una manera també
d'entendre
que òbviament
podem fer moltes coses.
Que no pensar tant
en la malaltia,
perquè si no
t'acabes pensant
en la malaltia
que t'en menja.
Ara mateix
l'Associació Parkinson
de les Comarques de Tarragona
quantes persones aglutina
o quantes persones
dona servei,
més o menys?
A unes 140 persones,
sí,
però heu d'entendre
que són 140 persones
afectades
més els familiars.
Sempre comptem
més o menys
a unes 300 persones
que acollim
perquè,
bueno,
se fan més teràpies,
en realitat,
també,
Mari Carmen,
no li he donat tens
a comentar-ho,
però hi ha també
el tema de l'logopèdia,
perquè també tenen
una gran problemàtica.
Després de la parla
també pot afectar.
Exacte,
també afecta la parla
perquè hi ha una...
I també per la rigidesa facial
que moltes vegades
també experimenten,
no?
Vull dir que
moltes vegades se diu
amb el Parkinson
que fas cara a pòquer,
vull dir,
perquè no tenen expressió,
no?
O sigui,
és una musculatura
que també queda afectada.
Això també és important
donar-ho a conèixer
i tornant al que dèiem al principi,
anar trencant aquests mites,
és a dir,
que això,
doncs,
ho produeix
la mateixa malaltia,
però,
vaja,
que es fan també exercicis,
imagino,
per corregir,
no?
Sí,
no és ben bé per corregir
perquè moltes vegades
ja quan el mal està fet
no hi ha volta enrere,
no?
Però sí,
és per tindre una,
diguéssim,
un manteniment
de no anar
més ràpidament.
De que la cosa no em pitjori,
no tenint cert control.
Sí,
exactament,
correcte.
I els tallers de familiars
és també superimportant,
doncs,
que la família,
que és el suport base
per la persona
que està afectada,
doncs,
donar-li,
entendre
com ho han de portar
ells de bé,
no?
Vull dir...
Llavors estaríem parlant
d'unes 300 persones
entre familiars
i malalts
a nivell de demarcació
de Tarragona,
estem parlant,
eh?
Sí,
d'associats.
Vosaltres doneu suport
a...
Sí,
vaja,
doneu suport
a persones
de tota la demarcació?
Bé,
sí,
totes les comarques
de Tarragona.
Les comarques de Tarragona.
Sí,
o sigui,
agafem des de la ribera
de l'Ebre
fins a l'altra banda
que és els pobles
Vendrell,
Calafell,
fins allà.
Terres de l'Ebre
i Camp de Tarragona.
El Camp de Tarragona.
Terres de l'Ebre no?
No.
Camp de Tarragona seria llavors.
el Camp de Tarragona.
Exacte.
El que passa que potser
moltes persones,
tot i que fa molts anys
que hi som,
no ens acaben de conèixer
o l'altra cosa
és també
que a vegades
costa molt reconèixer
que tens
aquest tipus de malaltia.
Clar, potser sovint
algú que comença
a tenir el Parkinson
pensa,
ostres,
jo per què m'he d'anar
a una associació,
què em diran?
Potser no entén
o no acaba de veure
els beneficis
que et pot aportar
parlar amb gent
que ha viscut
les mateixes experiències
o que ha patit també
el que tu
en aquells moments
estàs pensant
i compartis els pensaments.
Sempre penses
que veuràs
gent pitjor que tu
i clar,
te retrau,
jo acabaré així,
no vull veure-ho.
Ens volem malalt,
aviam,
ningú vol estar malalt,
això és lògic.
Però com ve
ha dit la Mari Carmen,
és molt important
que en pic
et diagnostiquen,
que hi posis remei,
vull dir,
perquè no ens enganyem,
és una malaltia
que no té cura,
de moment,
ojalà es trobi
una cura algun dia,
i que és neurodegenerativa
i el que hem d'intentar
és que faci,
vull dir,
retrasar-la
el màxim possible.
És a dir,
que ens hem de començar
a moure des del minut zero,
des que comencem a notar
i des que ens la diagnostiquin
o fins i tot
des del moment
que ho comencem a prevenir,
ja deia abans la Mari Carmen
que prevenir és molt difícil
si no impossible,
però sí que ens hem de començar
a moure des del minut zero.
Correcte,
i és que hi ha persones
de 30 i 40 anys
que estan diagnosticades,
que nosaltres ho sabem
i no és que tinguin
que deixar de fer
la vida
que estan fent
moltes vegades normal,
poden continuar treballant,
val?
El que sí que és important
és que emocionalment,
com a mínim,
estiguin molt bé
per poder-ho fer
i aguantar
el màxim possible,
no?
Vull dir,
és important,
doncs,
obtindre aquesta informació
i assessorament
perquè puguin allargar
el màxim possible
la seva tasca.
Estàvem comentant
aquestes activitats
de cara al dijous,
no sé,
Cori,
si encara ens en deixem alguna,
amb aquestes taules informatives,
també després amb aquestes xerrades
que fareu a la botiga de la salut,
no sé si ens havíem deixat
alguna cosa o...
Bé,
amb el que és el dia 11,
no,
després tenim...
n'hi haurà més,
més cosetes,
sí.
Doncs vinga,
comentem-les ràpidament.
Sí,
tenim previstes
unes caminades solidàries
que és la quarta edició
del Room for Parkinson,
que ja ho hem comentat
altres vegades,
aquí a Tarragona
és la tercera ja
vegada que ho fem,
el farem el dia 21 d'abril
aquí a Tarragona,
després també s'han unit
al projecte aquest Salou,
també que ho faran
el dia 11 d'abril,
el dia 24 d'abril
ho faran a Reus
i el 28 d'abril
ho faran a Calafell,
no?
Llavors també farem
una projecció
aquí a l'Hospital de Sant Joan
per el dia 18 d'abril
a les 12 hores,
que parli també
del Parkinson,
de tot just el meu ritme
i després també
farem una conferència
el dia 2 de maig,
que aquesta és força especial
perquè ve el senyor Arturo Roldán,
que és un metge
psiquiatre i especialista
en psicologia
i afectat de Parkinson,
a més a més.
Ell va escriure un llibre
que s'hi titula
El Parkinson por dentro
i la veritat és que
és superinteressant
perquè és un senyor
que s'ha atrevit,
potser perquè és
persona afectada
i la professió que té,
a dir
molt clarament
què pot sentir
una persona afectada,
però des de la vessant
de les emocions,
vull dir que
és molt complicat.
És aquella manera
d'explicar-ho en primera persona
dels pensaments
que ell ha tingut,
del que ell ha pensat
i del que ell ha viscut.
Sí, la veritat és que
mereix la pena
poder-lo llegir
i poder-lo escoltar
perquè
dona molt bona referència
a com seguir.
Doncs un altre llibre
que ens apuntem
per a la nostra bibliografia,
El Parkinson por dentro,
i també podrem gaudir
d'aquesta conferència
el proper mes de maig.
El proper mes de maig,
que serà a l'hospital
de Sant Joan de Reus
i a les 4 de la tarda.
Molt bé.
Doncs no sé si ens deixem
alguna cosa més, Cori,
per comentar
amb el tema d'activitats.
Déu-n'hi-do.
Déu-n'hi-do.
El tríptic que teniu.
Sí, sí, també,
bueno,
els hem deixat
la diada de Sant Jordi
que també volem...
També estareu, eh?
També serem, sí,
perquè, bueno,
amb les teràpies ocupacionals
que fem
a través de les manualitats,
que allí no només
és que treballen, doncs,
l'autoestima,
treballen la psicometricitat fina,
vull dir,
treballen molts altres temes,
no?
Vull dir,
i farem una mostra
també dels tallers
que fem allà
i també és una manera
d'afegir-nos
a la festa, no?,
del dia de Sant Jordi.
I donar conèixer
i compartir, doncs,
i treure al carrer
les malalties.
Informar persones
que no són de l'associació
que a Tarragona
es considera
que hi ha uns 1.800 afectats
proporcionalment
de Parkinson.
I no tothom ho declara
ni tothom ho sap
que té Parkinson.
A Tarragona comarques
o a Tarragona ciutat?
A Tarragona província.
A Tarragona província, eh?
Estaríem parlant
d'uns 1.800 afectats.
Sí.
1.800, esclar.
I molts d'aquests...
Bé, si n'entro
som 140 afectats
i més els familiars,
però, doncs,
no arriba ni al 10%.
Molta gent no ho sap,
molta gent s'ho amaga
i molta gent
diu, pa,
perquè he d'anar
amb una associació.
si aquesta malaltia meva
no tinc cap...
no té cura.
Doncs, com a mínim,
per compartir...
Amb amic,
amb companys
que tenen la mateixa malaltia,
experiències,
és molt bo les experiències
d'un altre malalt,
parlar amb un altre malalt.
Mira, a mi em passa això,
a tu em passa això altre.
Llavors,
se fan amics
i es veus una unió,
es fan una família.
que hi ha un comentari
molt típic
que jo m'hi trobo
en l'associació,
Miquel,
així de senzill,
que diuen,
venen sempre
amb la negació,
no?,
les persones,
però quan porten
en poques setmanes
ja molts diuen,
i com és que no he vingut abans,
no?,
li dir,
simplement això,
que a vegades...
Cal potenciar aquest objectiu
i trencar mites
i treure al carrer
doncs aquestes malalties
com ho fan
des de l'associació
de Parkinson
de l'escomarquia
a Tarragona.
Cori Sancho,
Maria del Carmen Martí,
moltíssimes gràcies
un dia més
per acompanyar-nos
als nostres estudis.
Gràcies a vosaltres
per deixar-nos.
Per la vostra atenció,
moltes gràcies.
Nosaltres ho deixem aquí,
tornarem el proper dilluns
a partir de les 11
i alguns minuts
a la sintonia
de Tarragona Ràdio.
Serà una nova edició
de l'Espai i Tothom
que acabo de passar
una molt bona setmana.
Salutacions
als controls tècnics
del Lluís Comés
i qui us ha parlat,
el Miguel González.
Fins dilluns,
que vagi bé.
a la sintonia