Un moment de curar-nos en salut com fem cada dimecres
i ho fem amb la col·laboració de la xarxa social i sanitària de Sant Ateclat.
Com sempre ens acompanya el doctor Xavier Oliac.
Xavier, molt bon dia.
Hola, bon dia.
Avui acompanyat del doctor Jons de Pamies, cap del servei de cirurgia.
Doctor Pamies, molt bon dia.
Molt bon dia.
Avui, Xavier, el tema a tractar és la patologia de la via biliar.
Doncs sí, un nom una mica...
Sí, haurem de definir i acotar-ho una mica.
Si parlem de la gent del col·lic hepàtic o de les pedres a la fel, a l'enfeta...
Això ja ens sona més.
Això ja ens sona més, no?
I, bueno, bàsicament anirem a parlar d'això amb la intenció de, bueno, fer una mica la descripció del que és,
de les causes que faciliten la seva aparició, de les possibles complicacions i dels possibles tractaments, no?
Una mica.
I també, com que hi apareixen de vegades complicacions i fins i tot de vegades greus en aquesta patologia,
doncs també podem comentar-les.
Ho anirem definint.
Doctor, si li sembla, comencem definint quines són o a què fa referència aquest terme de patologies de la via biliar.
Bueno, bàsicament és tindre uns càlculs, unes pedres, que poden ser de diferents substàncies,
que es posen dintre de la vesícula biliar, dins de la bufeta de la fel,
i que des d'aquí es poden bellugar i traslladar-se a través dels conductes biliar.
I això pot provocar diferents símptomes, diferents malalties.
Normalment aquestes pedres, què les forma o per què es formen?
Estan fetes, bàsicament, de les salts biliar, del que està fet la bilis.
Sobretot, hi ha molt de colesterol, perquè la vesícula biliar, la bufeta de la fel,
és com un petit reservori que tenim de bilis,
i podríem dir que, pràcticament, com qualsevol altre líquid que està amagatzemat,
fa una mica de poço i aquest poço acaba de convertir-se en fang i el fang es pot convertir en pedres.
Això passa de manera normalitzada? Ens passa a tots o no?
Ens passaria, segurament, si miréssim, si tothom, si tota la població en general té pedres a la vesícula,
a partir d'una determinada edat, doncs en trobaríem la sorpresa
que hi ha moltíssima més gent de la que ens pensem que té pedres a la vesícula.
Clar, realment, això ens n'adonem compte, imagino, quan aquestes pedres
provoquen algun tipus de complicació.
Exacte, habitualment, la complicació més habitual és alcohòlic,
alcohòlic de fetge, que en sec tens un dolor punyent a la banda dreta de la panxa,
junt amb vòmits, i això és el més habitual,
junt amb digestions pesades, que no acabes de pair mai aquell dinar que has fet fort,
que està millor carregat de greixos i que no acabes de pair-lo de cap manera.
Aquests són els símptomes que comencen a donar la cara,
però, per desgràcia, a vegades el primer símptome sol ser que hi ha una complicació.
És a dir, que davant d'aquests símptomes ja ens ho hem de mirar,
però sovint les complicacions són més greus, les afectacions són més greus?
O i tant, aquestes pedres poden provocar una infecció del que és la vesícula,
que llavors seria una col·licistitis aguda,
es poden bellugar de dins de la vesícula i tapar els conductes biliars,
que són els conductes que porten la bilis cap al budell,
perquè la bilis ajuda a fer la digestió, sobretot dels greixos,
i si els tapa, doncs, se pot provocar una icterícia,
perquè la bilis no passa als budells,
i al no passar als budells passa a la sang i et poses groc.
Aquests conductes biliars, si estan tapats, també es poden infectar
i poden fer una col·lengitis,
o fins i tot, a vegades, el desplaçament d'aquestes pedres
pels conductes biliars poden tapar la sortida del pàncreas
i provocar una pancreatitis, una inflamació del pàncreas
que en ocasions pot ser una analtia molt greu, fins i tot mortal.
Abans parlàvem de les substàncies
de les quals estan formades aquestes pedres,
però per què es formen aquestes pedres?
Bàsicament, ningú pot saber-ho amb seguretat,
però bàsicament és perquè la bilis està amagatzemada
dins d'aquesta vesícula i a base de poço
s'acaben fent aquestes pedres.
Ara, poder-ho assegurar al 100%
que no hi hagi altres factors genètics, etc.,
jo ho desconec i penso que es desconeix.
Hi ha tot un seguit de situacions en les quals s'ha vist
que es veu amb més freqüència la presència de pedres
amb l'edat, que ja ho apuntàvem abans,
és a dir, que amb la mesura que passen els anys,
la probabilitat que fan una ecografia o una exploració
de trobar una pedra, doncs amb l'edat augmenta la possibilitat.
la possibilitat, el sexe, que és més habitual amb les dones,
el fet d'un embaràs, moltes vegades també facilita el fet de,
especialment, que hi hagi una patologia,
l'obesitat, la pèrdua ràpida de pes,
hi ha alguna malaltia com la diabetis i alguna altra
que s'ha vist que hi ha una major associació d'aquestes malalties
amb la presència de les pedres a la fel.
Però, com comentàvem, la causa inicial, diguem-ne, no...
Serien factors que augmentarien la presència d'aquestes pedres,
però no...
Són situacions en les quals s'ha vist més relació,
més presència de càlculs.
Generalment, quan acudim al metge?
Les persones solen acudir al metge per dos motius.
Una és perquè ho han tingut oncòlic
o fa temps que tenen digestions pesades,
que serien els símptomes menors, diguem,
i que et poden avisar que realment
pots tenir una patologia d'aquestes
o perquè ho han realment
has tingut una de les complicacions
que hem comentat abans,
perquè ja tens una col·lacistitis,
una infecció,
o un dolor intens,
que pot ser una pancreatitis,
o t'has posat groc.
Malauradament,
hi ha moltíssima gent que es diagnostica
que té pedres a la vesícula
quan ja existeix aquestes complicacions.
Evidentment, els resultats dels tractaments
d'una persona que es diagnostica
i es tracta quan no hi ha cap procés segut,
són molt més satisfactòris i senzills
que no pas quan els has de tractar
quan hi ha una patologia urgent afegida.
I quins mètodes de diagnòstic faríem servir
per detectar-ho a temps, diguéssim?
La prova estàndard per diagnosticar les pedres a la vesícula
a la vesícula és l'ecografia abdominal.
Amb una simple ecografia
et pot donar moltíssima informació.
És cert que a vegades,
depèn de determinades situacions,
és necessari fer proves més sofisticades
per acabar de apurar algun diagnòstic,
però bàsicament,
la prova principal és l'ecografia.
Un cop ja han fet aquest diagnòstic,
la manera de tractar-ho
quan el pacient ja arriba al metge,
suposo que també difereix
de si encara ho hem agafat a temps
o aquella pedra ja ha provocat
alguna afectació més greu.
Sí, sí, nosaltres, a veure,
pot ser que et vinguin gent
que s'han diagnosticat de pedres a la bufeta
de la feu de forma casual,
sense cap mena de símptoma.
Això sol passar, per exemple,
amb senyores que van a fer-se
una ecografia per control ginecològic,
que li fan una ecografia de la matri
o dels ovaris,
i l'ecografista puja a la màquina
una miqueta més al munt
i diu, escolti, ja sap que té pedres
a la vesícula,
diu, què em diu ara?
Doncs pot ser això,
que et vingui gent
que tampoc ha tingut mai cap símptoma
i llavors el tractem
una miqueta a les persones,
depèn,
és un problema d'estadístiques,
vull dir,
si és una persona molt jove
i molt sana
i que l'hem diagnosticat
de pedres a la vesícula,
probablement
li proposarem tractar-la
perquè el risc de l'operació
de treure-li les pedres,
el risc de deixar-li aquesta bufeta
de la fel a dintre,
segurament pesa molt més
el risc de deixar-li les pedres a dins.
En canvi, al contrari,
si és una persona
que té més de 80 anys,
que té altres malalties de cor,
pulmons greus,
que no ha tingut mai cap símptoma
i li trobes una pedra
de casualitat
amb una ecografia,
doncs probablement
el tractament
tingui més risc
que no pas deixar-li
les pedres a dins.
És a dir,
que el tractament
principalment seria quirúrgic,
seria treure aquestes pedres.
Sí,
avui en dia
encara no existeix
cap altra opció,
no sé si algun dia
algun laboratori
farmacèutic inventarà
una pastilleta
que te la prendràs
i se't trasferan
les pedres,
però avui en dia
el tractament
és quirúrgic
i el tractament
és treure la vesícula,
no es treuen les pedres,
es treuen tota la vesícula.
Treuen la vesícula.
Sí,
sí.
És un tractament
complicat?
És una operació complicada?
És una intervenció quirúrgica
i totes les intervencions
quirúrgiques
no es poden menyspreuar.
N'ha fet moltes,
afortunadament
la immensa majoria
van bé,
però no deixa de ser
una cirurgia
que es fa amb anestèsia general
i no deixa de ser una cirurgia
que no deixa de ser
un tractament agressiu.
Però vaja,
se'n fan moltes
i afortunadament
avui en dia
he millorat molt.
Fa anys enrere,
tampoc tants,
fa 20 anys enrere
operar-te de la vesícula,
t'obrien la panxa
de dalt a baix
i tenies que estar-te
una setmana
o vuit dies
ingressat a l'hospital.
Nosaltres avui en dia
més del 95%
es poden fer
per la peroscòpia
que ingresses
al mateix dia
de la intervenció
i en el nostre cas
la immensa majoria
marxen a l'endemà
encara que hi ha centres
que ho fan com a CMA,
com a cirurgia major ambulatòria
que marxen fins i tot
al mateix dia
amb casos molt seleccionats.
Però a poc a poc
es va abandonant,
la majoria
es fan ingressos curts
però no com a cirurgia major ambulatòria.
Dependrà també
com dèiem
de l'edat,
de l'estat
del pacient
si realment
es realitza
aquest tractament
o no.
Quines malalties
o quines afectacions
ho hem comentat
abans
de passada
però potser
ens hi podem
centrar una mica més
en quines afectacions
podem provocar
el fet
de tenir
aquestes
patologies
de la via biliar?
Si tens pedres
a la vesícula
i aquestes pedres
de la vesícula
es belluguen
i se'n van
cap als conductes
biliar,
doncs com he comentat
abans
tot això pot provocar
una sèrie
d'alteracions
importants.
poden tapar
totalment
la sortida
de la bilis
del fetge
i això
comportarà
que la bilis
en vez d'arribar
al budell
que és on ha d'arribar
es queda
dins del fetge
i del fetge
passa la sang
i provoca
una icterícia.
El fet d'estar
groc
no és només
que dius
mira aquella persona
té un color
estrany
sinó que
no és normal
que hi hagi
bilis
per dir-ho d'alguna
manera
per dins
de la sang
i això pot provocar
alteració
d'altres òrgans.
Fins i tot
els conductes
biliars que estan
en contacte
amb el budell
no estan
accents
d'estar
en contacte
amb l'exterior
això vol dir
que hi pot entrar
algun tipus
de microbi
i si tens
perquè el budell
està en contacte
amb l'exterior
i el budell
està en contacte
amb els conductes
biliars.
Si hi entra
algun microbi
i la bilis
està taponada
i no surt
doncs tot aquest
bilis
que damunt
que no passa
cap al budell
i que passa
cap a la sang
si s'infecta
que és una
colangítids
pot ser una malaltia
força greu
i pot provocar
una sepsis
important
i si aquesta pedra
que baixa
tapona també
la sortida
del pàncreas
que el pàncreas
desemboc
junt amb la bilis
el pàncreas
és un ogre
molt corrosiu
fa uns sucs
molt corrosius
per ajudar
la digestió
i si aquests sucs
no passen
al budell
de fer la digestió
i es queden
dins del pàncreas
es mengen
literalment
el propi pàncreas
i poden fer
unes pancretitis
que poden arribar
a ser malalties
molt molt greus
en aquest cas
sí que estaríem
parlant ja
d'afectacions
greus
fins i tot
ho deia també
abans
en alguns casos
mortals
fins i tot
sí
pot ser
quan una persona
té pedes
a la vesícula
i té símptomes
encara que siguin
mínims
la gran majoria
dels pacients
haurien de ser
intervinguts
per solucionar
el problema
si no tenen símptomes
és el que s'ha explicat
abans
que depèn de l'edat
de la malaltia
etc.
es pot decidir
si es fa
algun tipus
de tractament
o no
però quan una persona
té
símptomatologia
ja té símptomes
té digestions pesades
i el diagnostiques
de pedes
a la vesícula
té còlics
hepàtics
de tant en tant
i el diagnostiques
de pedes
a la vesícula
en teoria
la immensa majoria
dels pacients
s'haurien de beneficiar
de la cirurgia
per evitar que passin
totes aquestes coses
que he comentat abans
clar com dèiem
que en certa manera
desconeixem
la causa principal
a nivell de prevenció
poca cosa
poca cosa
poca cosa
el que sí és cert
és que
com tampoc sabem
exactament
per què es fan
les pedres
amb claretat
tampoc podem
previndre-les
el que sí és cert
per això
és que si tens pedres
a la vesícula
i menges
molt de greix
molt de greix
menges amb greix
coses fregides
etc.
etc.
el cos necessita
fer un aport
extra de bilis
al budell
per fer la digestió
aquest aport
extra de bilis
fa que tot això
es bellugui més
i tens més possibilitats
que tinguis problemes
amb les teves pedres
que ja tens
ara
prevenció per no tenir pedres
difícil
probablement
hi ha de tot
hi ha gent prima
que menja sempre
coses bullides
i a la brasa
i tenen pedres
i també és cert
per això
que si ets hoves
menges més greixos
etc.
tens més facilitat
que puguis tenir-les
però
prevenció
bàsicament
la de sempre
però com a altres coses
com per altres coses
vull dir la prevenció
seria en general
i sovint en parlem
també aquí a l'espai
doctor Lillac
és a dir
que és una prevenció
que compartiríem
amb altres espais
que hem fet
en setmanes anteriors
avui massa greu
però avui realment
dir que hi ha una relació
directa amb l'esport
o
avui no
no ho podem dir
o amb l'absència
o amb la presència
o no de tabac
no la tenim
però bueno
en qualsevol cas
aquesta recomanació
sempre ens serveix
doncs
hem parlat
de causa
hem parlat
de les incidències
prevenció
dèiem que
poca cosa
s'hi pot fer
hem parlat també
dels possibles tractaments
no sé
doctor
si hem d'incidir
en alguna altra
alguna altra qüestió
no
que de vegades
és a dir
que els símptomes
que descrivim
a vegades
semblen
el que diem
el que estem explicant
avui
el que estem parlant
de les pedres
a la fel
però de vegades
aquests signes
o símptomes
no són
això
i per tant
ens obliguen
a tota una sèrie
d'exploracions
és a dir
per exemple
la presència
de la icterícia
per si sola
no és el diagnòstic
d'una col·lecolitiasis
sinó que
de vegades
una icterícia
ve provocada
per altres
patologies
com
una formació
una neumoformació
en el propi conducte
del pàncreas
o dels bodells
és a dir
que hi ha
tota una sèrie
de símptomes
que es poden
superposar
en el que estem
comentant avui
i que realment
no tenen res a veure
o molt poc a veure
amb el que estem
parlant
una altra eventualitat
que potser
podem comentar
que és que
de vegades
es produeixen
el que és
diem la col·lecistitis
és a dir
la infecció
de la bufeta
de la fel
però sense pedres
i això és una eventualitat
que també passa
i que també té
unes indicacions
per fer un tractament
i que
no sé si serà
entre el 5 i el 10%
de les col·lecistitis
es produeixen
en una bufeta
sense pedres
el qual encara
ens dona més
mals de cap
a l'hora
d'explicar
les causes
això també passa
no doctor
és el que ha comentat
el doctor
suposo que
es tractaria
de
mitjançant
aquesta radiografia
que comentava abans
comprovar
si realment
hi ha aquestes pedres
a veure
la inflamació
de la vesícula
sense pedres
és difícil
que passi
però pot passar
sobretot
en pacients
immunodeprimits
amb els quals
les seves propies defenses
no estan
no estan
prou fortes
com per impedir
que la bili
s'infecti
una mica
per si sola
per dir-ho
d'alguna manera
sol passar
amb malalts
que poden estar
ingressats
a UCI
per altres motius
i que per
el seu estat
immunodeprimit
doncs
es compliquen
amb una
inflamació
de la vesícula
etcètera
però és cert
no sempre
que una persona
està groc
o una persona
que té mal de patxa
vol dir que té
pedres
a la vesícula
que estan donant
problemes
torgaríem
el que deia
dels símptomes
que se superposen
i sovint
un hepatitis
mateix
que no té res
a veure
amb una
en tindre pedres
a la vesícula
pot provocar
que estiguis
groc
i tinguis
molesties
abdominals
i el que
estava comentant
el doctor
Oliac
vull dir que
sempre s'han de
fer
diverses proves
de totes
més
la més
important
és l'ecografia
i moltes vegades
només en una
ecografia
n'hi ha prou
però quan no n'hi ha
prou
s'han de fer
proves
bastant més
sofisticades
i fins i tot
hi ha proves
que no són
només
radiològiques
sinó que són
proves
intervencionistes
vull dir que
que també
has de burxar
per dir-ho d'alguna manera
el pacient
per arribar
fins i tot
a un diagnòstic
abans de tractar-lo
doncs
aconseguir també
aquest diagnòstic
sovint
ens pot dur
algun mal de cap
com ens comentaven
també
els doctors
doncs doctors
no sé si
deixar-ho aquí
perquè
hem
tractat
les principals
qüestions
del tema
doctor Oliac
jo crec que sí
que ja han tractat
el més important
allò més
allò que és més
important
doncs agrair
com cada dimecres
la presència
del xavioliac
també
del doctor Pàmies
que vagi
que vagi molt bé
moltes gràcies
molt bon dia
gràcies a vosaltres