Un dimarts més els nens tornen a ser protagonistes en aquest espai
que els dediquem setmanalment per parlar de qüestions que afecten a la infància i la joventut.
I avui tornem a comptar amb els professionals del Centre Mèdic Rambla Nova.
Concretament ens torna a visitar la doctora Maria José Mas, neuròloga pediàtrica.
Doctora Mas, bon dia.
Bon dia.
En aquest sentit ens acompanya també un dimarts més la doctora Teresa Maria Argemi,
responsable del Centre Mèdic Rambla Nova.
Doctora Argemi, bon dia.
Hola, bon dia.
La pediatria és una de les àrees de pes ben importants, no?, del Centre Mèdic Rambla Nova.
Estem d'acord. Sí, sí.
Jo penso que els nens d'avui en dia són el nostre futur.
Abans hi havia un pediatre general, el que seguia des que el nen naixia fins que es feia gran,
però cada vegada les coses han anat evolucionant i és difícil entendre-hi de tot.
Per això al centre, a part dels dos pediatres que fan pediatria general,
tenim cobertes les subespecialitats.
Quines són?
Algunes ja han vingut, l'endocrinòleg pediàtric, el cirurgià pediàtric, el traumatòleg pediàtric,
el cardiòleg pediàtric i avui ens acompanyarà la neurologia pediàtrica, la doctora Mas.
Totes aquestes especialitats les trobareu al Centre Mèdic Rambla Nova
i li volíem preguntar a la doctora Orgemi, doncs, com ens hi podem apropar, quin és el protocol, no?,
si volem ser visitats allà.
Bé, ho podeu fer de moltes maneres.
O bé truqueu per telèfon, el telèfon del món és molt fàcil, 977-25-0000,
i demaneu hora per l'especialista que vulgueu.
Ho podeu fer també online, a través de la web.
I el que sí us diria és que si us connecteu a la web del centre,
podeu trobar informació de cada un dels especialistes,
què és l'especialitat, què fan dintre de l'especialitat,
quines malalties diagnostiquem,
i us poden orientar una mica a l'hora de demanar,
a veure si heu de demanar amb un o amb un altre.
La web del centre és www.cmrn.cat.
Doctora Mas, bon dia.
Bon dia.
Un altre programa especial mereix un altre dels temes que hem apuntat
de les patologies neurològiques que tracta la doctora Mas, l'autisme.
Què es considera un nen autista?
Perquè aquí també ja tenim diferents graus, em sembla,
i la pregunta de sempre, és més freqüent l'autisme en nens que en adults?
L'autisme, sí, l'autisme és una patologia infantil,
el que passa és que les persones amb autisme arriben a l'edat adulta,
i moltes no ho saben, que han tingut o que tenen un autisme.
És un gran problema.
No és un problema que els neuròlegs infantils siguin els únics que tractem,
perquè és un problema conductual i és necessari comptar amb altres professionals,
sobretot amb psiquiatres i psicòlegs.
Potser podríem començar explicant quina és la diferència entre un neuròleg i un psiquiatre.
Bé, jo soc neuròleg infantil, crec que dir ben clar.
En realitat jo penso que són dues coses que es complementen entre si.
El neuròleg té més coneixements del que seria el mecanisme orgànic que fa tenir una malaltia,
mentre que el psiquiatre té una vessant més del problema conductual,
la qual cosa no vol dir que aquest problema, si té una base orgànica, el psiquiatre no la conegui.
Però diguem-ne que, mentre que el neuròleg es dedica més a qüestions no només conductuals,
el psiquiatre es dedica sobretot a problemes conductuals.
No sé si queda clar de tot. I emocionals, emocionals.
Ah, sí. En general sí, després veurem que hi ha algunes patologies, no?,
doncs que algunes malalties que requereixen de...
Exacte. Per això és normal que un neuròleg requereixi l'ajuda d'un psiquiatre
quan hi ha problemes de conducta o emocionals que no pot manegar
perquè són greus o perquè no coneix més.
I a l'inrevés, és normal que un psiquiatre infantil consulti amb un neuròleg
quan sospita que el problema conductual que està tenent pot tenir un origen orgànic.
Només un 10% de les persones amb autisme tindran una causa orgànica.
L'altre 90% és deguda a factors, com hem parlat abans,
del dèficit d'atenció i per activitat, que no sabem ben bé quins són.
Hi ha una predisposició genètica i probablement n'hi ha factors ambientals.
Quan dic ambientals, no vull dir una mare que els tracta amb poca emotivitat,
com deia Freud. Això ha sigut alguna cosa horrible
que hem de treure dels nostres visions de l'autisme.
No té res a veure amb com cuidar els pares.
Però sí, pot haver petites lesions en el néixer, una prematuritat,
una dificultat en la respiració només néixer.
És a dir, poden haver petits factors que agreugin aquesta tendència a tenir autisme.
Però és fonamentalment un problema genètic.
I bàsicament consisteix en una dificultat molt important o important
per tenir una relació social, diguem-ne, espontània i natural amb els altres.
I aquí estaríem parlant dels diferents graus.
I aquí també, doncs, en els graus no tan evidents,
és on fraguem allò del dir això és normal, això no és normal...
Efectivament. De fet, no parlem d'autisme,
sinó que parlem d'una cosa que se'n diu trastornos en l'espectro autista.
Què vol dir? Doncs que hi ha persones que pràcticament són fronteres amb la normalitat
i n'hi ha altres que són molt patològiques
i tothom se n'adona que aquí hi ha un problema greu.
Com podem detectar o quan hem de pensar que un nen té un problema de desenvolupament
i que una de les seves causes podria ser l'autisme?
Sobretot hem de mirar el seu llenguatge.
Si un nen té una dificultat en el llenguatge,
en el desenvolupament, en l'adquisició del seu llenguatge,
què li fa tenir dificultats en la sociabilitat amb els altres,
en la intenció comunicativa?
I, a més a més, aquest nen té uns interessos molt particulars,
només li agraden a ell aquelles coses.
O fa les coses d'una forma molt peculiar.
Hauríem de saltar les alarmes, aquí sí, no?
A partir de quina edat?
Bé, no hi ha excusa per no detectar aquest problema més enllà dels dos anys.
Pel tema del llenguatge, que també hi deu fer, no?
Exacte.
Però per sota d'aquesta edat, doncs, ja depèn de l'habilitat de les persones.
Hi ha pares molt i molt observadors que amb un nen d'un any
ja venen a explicar-te que tenen aquests problemes.
A partir d'aquí, el tractament?
Bé, l'autisme no té tractament.
No té tractament farmacològic.
Podem ajudar aquests nens a que normalitzin
o millorin aquestes habilitats comunicatives i socials,
amb la qual cosa, com pots imaginar, aquí el neuròleg pot donar pautes,
però no és un terapeuta en aquest sentit, no?
S'han de buscar terapeutes experts i que sàpiguen de què estem parlant.
I sobretot, molt important en l'autisme,
sisplau, no hi ha tractaments miracle.
pares amb nens amb autisme.
No pagueu milionades per coses que no valen per res.
Deixeu-vos assessorar per persones amb experiència.
Fàrmacs, m'imagino que els justos,
simplement per regular una mica el que és tot un seguit
de protocols, de normes, de comportament...
Si el fàrmac pensem que pot ajudar en situacions,
per exemple, que el nen té agressivitat
o que la seva conducta és incontrolable,
podem intentar una medicació.
Incontrolable no tant pels altres, sinó per ell mateix,
perquè es pot fer mal, perquè es posen situacions de perill, etc.
Que no són sempre, aquests casos.
No, no, no.
Això és una visió una mica estigmatitzadora que tampoc no és així.
Exacte, exacte.
Jo diria que són els mínims.
Jo, de fet, no soc partidària de tractar
si no hi ha un clar benefici
i amb uns objectius molt clars
de per què estem donant un tractament.
Perquè hem arribat a explicar la causa de l'autisme,
o sigui, és una part del cervell que està afectada?
No.
L'origen segurament...
La causa última segurament és genètica
i el mecanisme pel qual es produeix passa igual que l'epil·lepsia,
no sabem ben bé quin és,
però sí que podem explicar d'una manera una altra vegada molt planera.
per tenir una conversa com ara la que estem tenint
o per sociabilitzar-se normalment,
el nostre cervell necessita estar absolutament íntegra.
És a dir, és una de les funcions cerebrals més complexes.
Ah, sí?
On participa...
Sí, sí.
A la sociabilitat participa tot.
Participa a l'atenció, participa a l'escolta,
participa a la comprensió, participa a l'expressió,
inclús el que se'n diu comunicació no verbal, no?
Els gestos que fem, els estats d'ànim...
Moltes vegades tu només mirant-li a la cara a una persona que coneixes
saps com es troba.
I si no la coneixes, a vegades també és molt evident.
Això a una persona amb autisme li resulta complicat.
Per què?
No sabem ben bé per què,
però hi ha alguna cosa que fa que el seu cervell
no funcioni d'una forma, diguem-ne, coordinada,
o no sabria com dir-ho per fer-me entendre.
integrar no, sinó que integradora.
Exacte, aquesta seria la paraula.
El seu cervell no funciona de forma integradora.
I a vegades pot ser que és que hi hagi una zona afectada?
Com pot ser que és que no hi hagi cap zona,
simplement sigui alguna transmissió o alguna cosa, no se sap.
És que això de les zones afectades del cervell és complicat.
Seria molt fàcil d'entendre així, però...
Ojalà, ojalà.
No, perquè el que torno a dir,
tu i jo ara estem parlant i a la mateixa estona
el nostre cos està assegut, estem mantenint una postura,
tu m'estàs escoltant, no mires altres coses del teu voltant
perquè t'interessa el que estic dient jo,
no escoltes altres zones que n'hi ha perquè m'escoltes a mi.
Això a una persona amb autisme és el que costa.
A l'autisme és el problema.
Aquesta integració de tots els estímuls d'una forma
que fan el món comprensible
i que fan que jo pugui expressar al món el que vull
és on està el problema.
La qual cosa no vol dir ni que jo no ho comprengui
ni que jo no m'expressi.
Clar, però amb unes altres maneres.
Amb unes altres maneres, exactament.
O sigui, hi ha unes pautes i uns paràmetres també dins de l'autisme.
No tot és un caos.
No tot és un caos.
Precisament ells, una de les coses que criden l'atenció
és que moltes vegades, molts d'aquests nens, no tots,
intenten posar ordre en el que ells veuen com un caos.
Per això, rebutgen canviar de trajectòria
quan van sempre a casa la iaia, per exemple,
o rebutgen canviar un tipus d'alimentació
i sempre volen menjar el mateix,
o tenen falera per arrenglar coses,
posar tots els objectes en arrenglera.
Per què?
Segurament perquè per ells el món és un caos
i intenten ordenar-lo a la seva manera.
Aquí sí que és un camp obert,
aquest clas tan ampli que hi ha...
Podríem entrar a la filosofia i tot, si vols.
Sí, no, i tant i tant.
Però vull dir que hi ha mil línies d'investigació, suposo.
Bé, desgraciadament,
hi ha molt menys investigació en autisme
del que hauria d'haver,
però perquè és molt difícil fer investigació.
Com he dit abans,
el 90% dels casos, 90%,
no trobarem cap alteració
amb les eines de les que disposem actualment.
la ressonància magnètica.
Una foto del cervell ens mostrarà
que estructuralment és normal.
Si fem un electrostefalograma
per veure la funció elèctrica del cervell,
també la trobarem normal.
Si fem una analítica
per veure uns paràmetres alterats,
tampoc trobarem res.
Inclús si fem un anàlisi genètic gruller,
tampoc no trobarem res.
En el 90% dels casos.
Per tant, suposo que ara la investigació
està més central, no tant en buscar l'origen,
sinó en saber com tractar.
Exacte, exacte.
Encara estem una mica en fase
de què vol dir això d'autisme,
perquè no ho tenim tan clar.
Déu-n'hi-do.
Ja per acabar, doctora Mas,
aquí a Tarragona, busquem el punt local.
Hi ha alguna patologia neurològica
que sigui més habitual,
estatísticament, que d'altres?
El territori marca d'alguna manera o no?
Bé, és que li preguntes això
a una persona que només es dedica
a veure aquestes patologies.
Diria que no, diria que som igual que a tot arreu.
No, no, però a nivell neurològic,
no sé si es veuen més trastorns de dèficit de tensió
que més epilèpsies...
Jo crec que tenim el mateix.
A nivell epidemiològic,
és a dir, descripció de com està
la salut neurològica infantil
de la nostra població,
jo diria que és exactament...
Parlo de tota la província, eh?
Diria que és exactament igual
que la de qualsevol altre puesto.
és molt possible que el que ens passi
és que la detecció és menor
perquè no hi ha tants professionals
que ens dediquem a la neurologia infantil
i l'experiència, doncs,
tampoc no és tanta
perquè, de fet, jo soc pionera
en obrir la neurologia infantil a Tarragona.
Soc la persona que la va portar aquí.
i hi havia persones abans que ja ho feien,
però potser soc la persona
que ha fet una mica més de divulgació
i d'impuls del que és la neurologia infantil.
Això fa que, clar,
la detecció dels problemes
no sigui tot el bon que hauria de ser
perquè si estem parlant
del 4% de població infantil pel TDAH,
del 1% per l'epilèpsia
i de fins un de cada 150 nens amb autisme,
una persona sola això no pot fer.
I, per sort, tenim l'ajuda dels pediatres
que són molt bons detectors,
però, tot i així, és complicat.
Jo diria que és igual que el rest de Catalunya.
Sí, és una especialitat,
però que cada cop crida més l'atenció
dels professionals, dels metges,
és una especialitat en pujació.
Jo crec que sí, jo crec que sí.
Sí, sí, és una especialitat
que cada vegada crida més l'atenció
i espero que algú que escolti aquest dematí
se senti cridat per la neurologia.
Avui hem parlat de la pediatria
des del punt de vista de la neurologia,
tot allò que afecta el cervell humà,
en aquest cas dels més petits.
ho hem fet amb l'ajuda
de la doctora Maria José Mas,
neuràloga pediàtrica
del Centre Mèdic Rambla Nova.
Moltíssimes gràcies, doctora Mas,
per passar aquesta llarga estona amb nosaltres.
Moltíssimes gràcies a vosaltres
i encantada que em teniu per quan vulgueu.