Comença un quart de català,
l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
al matí de Tarragona Ràdio.
Gairebé 11 minuts passen de les 12 del migdia,
ja em perdonaran que rigui, però és que és inevitable.
Algun dia hauríem de connectar el micròfon dos minuts abans d'entrar
i els oients coneixerien tot el que es parla a la taula d'aquest estudi.
Quinzena temporada d'un quart de català,
programa número 444, corresponent al 18 de desembre del 2013.
Enric Garriga, bon dia.
Hola, bon dia.
El model és tan ben estructurat, tot això,
que em fa goig fins i tot llegir l'encapçalament del programa.
Això que el número d'avui és el 444.
M'agrada.
I a l'estudi som 3.
Arribarem al 666 o no?
No, Messi, home, i tant.
Tu que ens vols molt de mal, tu.
Bueno, tècnicament...
Seria un programa infernal, no?
Tècnicament som 4 a l'estudi, eh?
Si tu pares a mirar, tècnicament som 4.
I fem el programa 444?
Sí, doncs mira, perfecte.
7 quadres, tu.
Comencem amb música avui, Enric?
Sí, avui sí, perquè la cosa s'ho mereix.
Posem-la.
Ei, senyor Verde, jo parlo català.
Ei, senyor Verde, jo parlo català.
Perquè és la meva llengua i no ho podrà evitar.
Ei, senyor Verde, si estudia català,
Li ensenyaran a escriure molts com respectar.
Ens queixarem i farem molt soroll, no ens cansarem de deixar clar que som catalans, catalans, catalans, que viuen, respiren, somien i riuen en català.
Catalans, catalans, catalans, que viuen pels nostres nets, que estem molt enfadats.
Fa una estona les hem tingut amb aquests mateixos estudis, Enric.
Mira, encara s'ha sent un olor de kiwi, de produir-se per aquí, perquè estaven, això ho podem dir, ho puc dir?
Sí, sí, sí.
És que estaven justament aquí mateix on estem ara nosaltres asseguts i hi havia les xiquetes de la Macedònia, les cinc fruitetes.
A la tarda, dintre de l'espai de tardes, amb Sílvia García, podrem escoltar aquesta entrevista que hem enregistrat fa una estona
i que alguns ja ho heu pogut veure fins i tot una fotografia a través de les xarxes socials.
Doncs per què? Perquè aquest diumenge venen a Tarragona a presentar el seu nou disc que ha sortit en guany mateix,
amb la nova formació que ja no sabem quina és, perquè tampoc no ho tenim clar, si és la tercera o la quarta.
Segons les webs hi ha diferents versions, però és igual.
El disc es diu Flors, la vida promo arts music, rècords, aquest any.
I el que estem sentint és la cançó Senyor Verde, que és el primer single i el primer videoclip
que han empenjat a la seva pròpia web del grup, que es diu les3bdobles.grupmacedònia.
Sense accent, eh? No sigueu tan correctes.
A les noms dels webs no hi podeu posar accent, que no hi aneu.
Grupmacedònia.net.
Grupmacedònia.net.
Em sembla que no.
Ah, no? Encara no.
I què podem dir d'aquesta cançó i d'aquest disc?
Bé, de la cançó direm que és una cançó i un vídeo en què és una cançó que, com el seu nom indica,
parla de la qüestió de l'OMSE, de la llei d'ensenyament i del senyor ministre que l'ha tirat endavant
i, doncs, expressa l'opinió d'aquestes xiques i que és una opinió generalitzada entre el món escolar
i, a més a més, compta aquest vídeo, s'ha fet amb el suport president de Som Escola,
l'entitat que és un referent al suport de l'escola catalana amb el tema reivindicatiu
l'aspecte de les sentències del Tribunal Suprem d'Espanyol, etcètera, etcètera.
I, com que és un tema d'aquest caire, en el vídeo hi apareixen, col·laboren i participen
i es veuen padllir cantant i fent xou el Màrius Serra amb el seu català a l'atac,
els catarres, els mal i vanil·li, que són aquells d'Espanya, carinyo, lo nostre no funciona,
que és aquella cançó tan divertida amb aquell vídeo tan... tan... tan... tan de... de què?
De què?
De paella i pandereta.
Sí, sí.
Tipo així.
De gresca i xerinola.
Això, de gresca i xerinola. I de xalà.
I de xalà.
També hi ha els xuriguera i feixades, que dins d'ací potser no sabem qui són,
però són aquells que eren al teatre de Garrilla. També hi surten.
També hi surt el Miquel del Roig i el Landri, el rumbero.
I tot això està fet en una escola de... l'escola El sol i la lluna de Castellà del Vallès
i participen els 21 xiquets i xiquetes d'entre 10 i 12 anys, eh?
D'aquesta escola participen fent cors i el vídeo doncs és graciós
i la lletra és la que és.
La cançó verd, el primer single del disc Flors, de l'Es Macedònia.
I per què ho dèiem? Ah, sí, perquè actuen a Tarragona.
Sí, perquè ja estan de promoció, de fet, aquests dies.
Avui crec que estan de promoció pels diversos mitjans de comunicació de Tarragona.
De per aquí. Mira, això és diumenge al Palau de Congressos a la set de la tarda,
un lloc on hi caben unes 1.200 persones.
I a tall que us pugueu interessar o no, si no teniu l'entrada,
sabigueu que l'entrada la podeu comprar des del web del grup,
grupmacedonia.net, es pot a la típica empresa d'aquesta monopolística
de la venda d'etiquets, que es diu Ticket Plus,
i els preus, segons la zona de la platea on te vulguis posar,
doncs van des del més barat és 10 euros i el més car 18.
Atenció, perquè si tens el canet del Club dels Tarragonins,
sempre li pots treure 2 euros o més.
A les entrades més barates, amb el Club dels Tarragonins, en lloc de ser 10, són 8.
A les de 15 euros, que són el preu mitjà, amb el Club dels Tarragonins són 12 euros.
I a les de 18 euros et queda l'entrada per 14, 40, amb el Club dels Tarragonins.
Per què ho diem, això?
Perquè des del centre de Tarragona també treballem amb el Club dels Tarragonins.
Ho explico.
Molt bé.
Doncs aquesta és la proposta que tenim per diumenge al Palau Firali de Congressos, les Macedònia.
Enric, avui un programa ben nadalenc.
Sí, sempre passa això i sempre en aquests dies, és l'últim programa d'aquest any,
després ja la setmana que ve, ja...
Sant Esteve.
Ah, no, no, és Nadal.
25 és Nadal, és veritat.
Nadal, tu ni jo no pensem venir.
No, no, no.
Doncs per això, ho expliquem avui, les coses que fan el Nadal.
Cosetes que fem per Nadal.
Per exemple, això que dèiem del Club dels Tarragonins,
amb la nostra vinculació des del Centre de Normalització Lingüística,
doncs com que el Club dels Tarragonins són els que organitzen el Parc Infantil de Nadal,
enguany, a part de tota la campanya de joguets en català que ara explicarem
i de les cartes als reis, que també estaran allí al Parc Infantil,
des del centre hem estat entrenant un grup de cantaires dels nivells bàsics i elementals,
perquè aniran al Parc Infantil de Nadal a cantar a Nadales,
per a la canalla i al públic d'això.
Quan hi aniran?
Hi aniran el diumenge 29 i el dijous 2 de gener a les 7 de la tarda.
Hi haurà un grup, que em sembla que són una dotzena més o menys,
de cantaires, d'alumnes d'aquests cursos que dèiem,
de països com Senegal, Cuba, Filipines, Argentina, Mèxic, Màlaga i València.
Màlaga i València no són països, són ciutats.
I dirigeix la coral la Núria Ferrer, que és membre de la banda Unió Musical de Tarragona,
i el repertori que cantaran, el podem dir perquè tenim els títols.
Són el 25 de desembre, és a dir, el Fum Fum Fum,
conegut internacionalment el Fum Fum Fum, els alumnes d'Oxford coneixen el Fum Fum Fum, Marina?
Sí, els hi vaig comentar.
Adéu-s, adéu-s, internacional.
El Rabadà, el Noi de la Mare i el Dimoni Esquad.
Per qui no hagi escoltat la introducció del programa,
o pensant també amb les persones que estan escoltant la pàgina web,
Marina Massaguer, bon dia, una altra vegada, un altre cop.
Bon dia.
Perquè t'hem presentat a la introducció del sumari del matí,
però no dintre de l'Espai Un Quart de Català.
Llavors, ho deixem clar.
De seguida parlem amb tu, eh?
Perfecte.
Pots posar-hi cullerada quan vulguis, això sí.
Sí, sí, està autoritzada.
Perdona, t'hem presentat.
Avui allò de tu a Oxford i jo a Tarragona Ràdio,
avui ho convertim en tu a Tarragona Ràdio
i jo també, perquè avui no és en rigorós fals directe,
sinó en rigorós directe, directe.
Amb carn i os.
Amb carn i os, aquí la tenim.
Enric, acabem d'explicar.
Sí.
Què més?
Això pel que fa al pat de Nadal, a les cantades de Nadal, tot això.
I tu jugues en català?
Jo sí.
Sí?
Jo ho intento.
De fet, jo jugo en qualsevol idioma que es pugui jugar.
També és veritat.
També jugo en japonès.
Ah, sí?
Sí.
Molt bé, molt bé.
Un joc de cartes.
Molt interessant.
Fantàstic.
Oh, sí, sí.
I en japonès, eh?
Molt bé, molt bé.
I aprenc japonès.
Però, per què em deies això als jugats?
Perquè ara, com ja vam anunciar, fem la campanya.
I tu jugues en català?
I això, la setmana passada ja vam fer la presentació a la premsa,
vam fer un comunicat a premsa amb tots els detalls,
tenim posat al web un bàner,
també el bàner es veu des del web del Club dels Tarragonins,
tenim enllaçat i allà hi ha el bàner amb la imatge de la campanya
i des d'allà pont a la informació nostra.
I també ho tenim tot explicat al web del Centre de Normalització Lingüística.
I l'últim detall que direm ara de la campanya és el tema que,
una de les parts de la campanya era que les botigues de juguets
s'hi apuntin i ho promocionin posant en l'aparador la imatge de la campanya,
amb paquets embolicats amb paper vermell,
que es veu molt bé, i amb el títol de la campanya,
i tu jugues en català, adesius els jocs en català.
I del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
hem aconseguit tenir 26 establiments que venen juguets,
perquè participen en això.
De Tarragona n'hi ha 5, n'hi ha 5, 2 de Calafell, 2 de Constantí,
2 del Vendrell, 2 de l'Arbós, 1 a l'Espluga de Francolí,
3 a Montblanc i 1 a Salou.
Un altre, 3 a Valls i 5 a Vilaseca.
I això que avui en dia el tema de la botiga de juguets
està molt de cap a caiguda.
Una mica de cadència, fins i tot.
En el sentit que predominen les superfícies i les cadenes.
No per qualitat, ni per proximitat, al contrari,
simplement pel predomini de les superfícies.
Sí, no és que no es venguin juguets, al cotari,
però ara ha caigut molt en la banda de les cadenes
que tenen molts establiments.
De fet, més d'una i més de dues d'aquestes botigues
que participen aquí són cadenes de juguets
que tenen diferents establiments a Catalunya, per exemple.
I, doncs bé, això és la campanya.
En aquestes botigues trobareu la informació.
Les botigues de Tarragona que hi participen,
si entreu al nostre web, podreu veure la llista concreta
amb les adreces, la pàgina web de cada botiga,
de totes aquestes.
Molt bé, això pel que fa al dir tu jugues en català.
I després, podem jugar també amb tauletes tàctils, per exemple.
Sí, sobretot, el qui més jugarà aquesta setmana
és l'Àlvaro Romero.
Seguríssim que sí.
Per què? Perquè és el xiquet,
i ho dic perquè he vist la foto, és un paio jovenet,
que podria ser fill nostre.
Vull dir, o meu o teu, no dels dos.
No.
O teu o meu.
O teu o meu, sí.
És jove.
Això anava del concurs de l'Univers Tolkien,
que amb motiu que la setmana passada es va passar la...
Havia de ser la trilogia, però al final va ser El Hobbit
i les dues primeres de la trilogia del Senyor dels Anells.
Es van passar dintre del cicle de cinema en català
i més a prop, allà a la sala del Departament de Cultura del Carrer Major,
i hi havia l'Elicien, a més, afegit
que hi havia com una espècie de trívia,
un concurs de preguntes,
i la gent responia les preguntes, la butlleta la d'allò,
i entre els que ens atessin totes les preguntes,
se sortejava una tauleta tàctil,
i això és el que va guanyar l'Àlvaro Romero.
Tenim la foto posada allà al Facebook,
la informació a la nostra pàgina com a notícia,
i aquest és el que segur que estàs jugant.
Per tant, amb això de la campanya dels jugats en català,
a la web hi ha un apartat que porta webs de jocs en català.
Veus, això també està bé, per jugar en català a aquestes vacances.
Tindràs temps, Enric, a aquestes vacances, de jugar en català?
Perquè el centre de normalització lingüística tanqueu uns dies, no?
Sí, això sempre passa, la setmana aquella,
entre Nadal i Cap d'Any, aquells dies tanquem,
la resta de dies hi ha horari de matí,
a més a més l'edifici, que és un edifici municipal,
també només obre al matí durant els dies de vacances i tot això,
i diguem que l'activitat normal i horaris normals i tot això
serà a partir del 7 de gener ja matitada,
i el 8 de gener que començarem els cursos
dels quals ara s'està fent la matrícula.
Ara mateix allà al centre hi ha gent matriculant-se, etcètera, etcètera.
Escolta'm, Enric, com podem regalar català en 6 segons?
No ho sé, però el que sí que pots és guanyar el premi del concurs
que ha convocat la Direcció General de Política Lingüística.
I atenció, perquè, he deia, coses del Nadal,
tot això que hem dit fins ara,
són coses que passen per Nadal,
el parc infantil, la campanya dels juguets,
i això més o menys també.
Per què? Atenció, això ho convoca la Direcció General de Política Lingüística,
ha començat aquest dilluns, dia 16, el concurs,
i el termini de presentació s'acaba el 7 de gener.
Per tant, està plantejat perquè la canalla,
bueno, canalla, atenció, s'ha de tenir 16 anys o més,
està pensat perquè la gent es dediqui a fer els seus vídeos,
que han de ser entre 6 i 15 segons,
durant aquestes festes de Nadal,
perquè el dia 17 s'acaba el termini per presentar això.
Bé, les bases les trobareu a la web de Llengua Catalana,
ho poseu simplement 6 segons,
que és el lema de la campanya,
i poseu en un Sant Google, que ho sap tot,
li demaneu, Sant Google,
on és la web dels 6 segons?
I Sant Google respon.
Amb un llast, cliques i vas allà.
Si no, l'adreça gencat.cat barra llengua barra 6 segons.
Sí, doncs bé.
Però vaja, si no, ho posem al Google millor.
És un concurs interessant,
es tracta de fer vídeos amb el mòbil,
penjar-los a les xarxes modernes,
i està pensat bastant de cara a la gent jove,
perquè el vídeo el fas,
ha de ser entre 6 i 15 segons,
s'ha de fer amb un telèfon mòbil.
El tema és, això com has dit tu,
aquest és el repte per al que vol fer un vídeo.
Tu com ho expliques, això,
entre 6 i 15 segons,
visualment,
ha d'haver-hi contingut lingüístic normativament correcte,
no se't meten catanyolades,
per exemple, catanyolismes no n'hi pot haver,
i després, un cop tens fet el vídeo,
en pots presentar 3,
cada persona en pot presentar 3,
i es pengen a les plataformes animals,
que si a l'Instagram,
que si al Vimeo,
que si al YouTube,
i n'hi ha una que es diu Vine.
Sí, a més ja és especial amb vídeos curts.
Aquesta és catalana, la Vine,
o és que és anglès, això diu Vine?
No, és, no sé,
suposo que has de pronunciar Vine,
i és una empresa que depèn directament de Twitter,
i el que proposes, això,
pujar vídeos,
crec que el límit són 15 segons,
que crec, de memòria,
però vaja, és una cosa així.
Aquí la teva sapiència digital.
Això del, clar, jo he vist Vine,
i dic, mira, en català...
Sí, jo els t'hi veus i també l'hi deia,
ho pensava.
No, no està en català, això.
Això és com el cotxe aquell que es diu,
que en diuen Pixo,
però en català és Pixo.
Pixo, no?
És aquelles coses que...
O Farahom.
Jo a vegades en tenia Farahom.
Home, és veritat.
Jo a un dels primers vegades també.
Anem al Farahoma.
Ah, no és...
Jo pensava que...
Ja m'estanyava que no hi hagués roba d'home, allí.
No, és Farahom.
I això què vol dir?
De casa.
Clar, de coses de la casa, no?
Parament de l'allar i tota aquesta història.
Per això jo no podia comprar calçotets, allí.
Home, no deixen de ser una cosa de l'allar,
però vaja, Enric, no ho sé.
No ens desviem del tema.
Ràpidament parlem de la revista Enderroc,
que si no se'n...
Última cosa.
El Nadal tenim temps de llegir.
Doncs mira, els de l'Enderroc,
que ara han fet els 20 anys o 25,
ara no ho sé, em sembla que 20.
20, sí, 20.
Diria que 20.
Bé, doncs acaben de veure un nou format,
una nova revista,
que no és el mateix que el diari digital
que es veu d'allò,
sinó que és una revista setmanal,
que surt cada dimarts,
amb uns continguts específics i concrets,
amb un tractament gràfic una mica...
dintre de l'estètica Enderroc,
però diferenciat.
Des de la pàgina web de l'Enderroc.cat
es pot veure perfectament.
Hi ha una pestanya que hi posa
EDR, que és la sigla de la revista,
i els continguts, doncs mira,
té una portada,
hi ha un sumari amb uns quants temes,
unes notícies...
Com que és setmanal,
no és exhaustiu ni extens,
però sí que hi ha els discos de la setmana,
hi ha l'apartat d'EnderrocTV
on pots veure mitja dotzena de vídeos,
sempre un de destacat de la setmana,
l'agenda de tots els concerts
de tots els països catalans
i tot això gratuïtament
i actualitzat cada dimarts.
Ara, això va començar la setmana passada
i aquesta setmana ha sortit el número dos.
Enric, fem un paràntesi.
Sí.
Atenció.
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar una persona
que està aprenent català
a practicar l'idioma,
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris.
Voluntariat per la Llengua,
un projecte de participació lingüística.
Truquen sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27.
Voluntaris per la Llengua.
Ajuda'ns.
Hi ha tres per dos quarts d'una.
Ara sí, Marina Massaguer,
per tercera vegada, bon dia.
Bon dia.
Com es nota que avui la tenim en directe, directe, eh?
Li podem...
Per això li podem fer parlar tres vegades diferents.
A més, no hi ha aquella mena de...
Tot i que va molt bé, la veritat,
i que sempre et sentim força bé,
però no hi ha aquella mena de delay
que a vegades t'acompanya
amb les comunicacions des d'Oxford.
Puc fer els efectes especials?
Pots fer els efectes especials?
No, home, però això és...
Això a vegades sí que passa quan...
Alguna vegada.
Alguna vegada, sí, sí.
Jo també ho sento millor
i així m'asseguro
que contesto sobre el que em pregunteu.
Perquè alguna vegada...
No diguis que estàs de cos present.
No, no, estic aquí de...
I d'ànima també, i d'ànima també.
Perquè ser de cos present en català
és una frase feta
que vol dir que està fiambre.
Ah, només no, perquè si estàs fiambre...
No, no, doncs estic aquí en cos i ànima.
No podria parlar ni interactuar.
Encarn i os.
Marina, acabes d'arribar dels freds
quasi àrtics,
almenys nòrdics,
freds nòrdics,
perquè allò ja és el mar del nord d'Oxford.
Sí.
Aquest any fa fred,
però no tant com l'any passat.
Que has notat un contrast tèrmic
de...
Vas arribar ahir mateix.
Sí, vaig arribar ahir al vespre,
a Tarragona.
Al matí estaves a Oxford.
Això mateix.
Sí, sí, sí.
I bé, home, el contrast es nota,
però aquest any allà fa fred,
però no tant com l'any passat.
Aquest any, de moment, no neva.
Aquest any no he relliscat pel carrer
i ningú m'ha hagut de replegar.
O sigui que és una millora.
I es nota que...
Ni crosses ni guixa, de moment.
No, tot correcte.
Per cert, acabes de dir,
no sé si ho saps,
però una de les notícies culturals
i catalanes de la setmana
és que a les festes de Santa Tecla,
de Tarragona,
els han anat un premi arc
de la millor programació musical
d'una festa major,
competint amb tres o quatre
d'aquelles de la Catalunya Vella,
i jo en dic de Catalunya Rància,
doncs aquells,
doncs a la Catalunya Nova que som nosaltres,
com que som nous,
hem guanyat aquest premi
per a les dones d'indiquem
perquè com jo bon pèl a canyes
i bon teclero que soc,
doncs m'agrada dir-ho així en propietat.
Tu ho sabies, això?
Ho sabia, ho sabia,
perquè com que avui en dia
en els textos socials,
twitters, facebook, etcètera,
doncs ho vaig saber...
Abans d'arribar aquí?
Sí, sí, sí.
Ho vaig saber de seguida
i em va fer molta il·lusió.
I això els teus alumnes ho saben?
No, perquè quan es va declarar
ja s'havia acabat el trimestre,
llavors no vaig ser temps
de dir-los-hi,
però ja ho sabran.
Ara quan tornin a començar les classes
ja els hi diré
perquè dedicarem una sessió
a la cultura catalana,
ai, a la cultura tradicional catalana,
perdó,
hi ha una signatura
que és introducció a la cultura catalana
i dintre d'aquesta signatura
farem una sessió
sobre cultura popular i tradicional,
així que serà un bon moment.
I tu es compraràs cap a casa, no?
Ah, sí, clar.
Sí, sí.
També perquè és la festa
que conec millor a Santa Tecla.
Home, tant com que vas fer un llibre, no?
No vas fer un llibre?
Tu també, no?
Em sembla.
Sí, jo també,
però no està bé que ho digui.
Però ja ho dic jo, ja ho dic jo.
Ah, vam fer un llibre?
Sí, sí, sí.
Nosaltres dos i la Mariona Saball.
La Mariona Saball està a Berlín?
No, no, no.
Em sembla que hi ha ronda per aquí,
hi ha ronda per Cambrils.
Les que se'n van,
tornen per Nadal.
Això és el lema dels torrons aquells.
I què passa amb el nostre llibre?
Ja el tenim a les biblioteques d'Oxford,
perquè justament per aquesta assignatura
que et comentava,
sobre introducció a la cultura catalana,
farem aquesta sessió
sobre cultura popular i tradicional
i la centrarem sobretot en Santa Tecla,
perquè és la festa que conec jo millor
i que crec que pot quedar més lluïda
tant per com ho puc fer jo
com per què els pot cridar l'atenció
als meus alumnes.
I llavors vaig demanar
que, sisplau,
compressin aquest llibre a les biblioteques
i com que allà qualsevol llibre
per ampliar el seu fons bibliogràfic
és benvingut i és una bona notícia
que els demanis que comprin llibres,
doncs vaig pensar que era interessant
tenir-lo,
perquè si hi ha algun alumne
que volgui aprofundir
en aquesta qüestió,
doncs tingui les eines a mà
per poder-ho fer.
I com que hi ha molts alumnes
que a la mínima que els hi dones
no res una mica
i ja de seguida estiren el fil
i ja de seguida mosseguen l'am,
en el bon sentit, diguéssim,
doncs està bé que com a mínim
tinguin les eines allà
si estan interessats
a ampliar coneixements sobre el tema.
Per cert,
la biblioteca d'Oxford
és de les més antigues d'Europa o no?
Sí,
és de les més antigues d'Europa
perquè és tan antiga
com la universitat
i la universitat,
ara t'ho dic de memòria
i espero no dir cap disbarat,
em sembla que és del segle XI,
o sigui que,
a més a més,
per decret,
ara no sé d'aquí,
hi ha una norma,
una llei que diu
que tots els llibres
que s'ha editat a la Gran Bretanya,
al Regne Unit,
han de tenir còpia directament
a les biblioteques d'Oxford,
per tant,
és una cosa enorme,
enorme.
Secular.
Sí,
secular.
Parlant d'això que deies,
de les assignatures complementàries
que feu,
que deies,
els teus alumnes,
a part d'aprendre català
estrictament llengua i això,
també fan aquestes altres coses
de cultura i tot això.
Sí, sí,
hi ha una assignatura
sobre cultura catalana
i llavors allà
jo l'estructuro per sessions
i una sessió
parlem sobre el modernisme,
que això els interessa molt,
gaudir, etcètera.
La següent
sobre gastronomia,
la següent
sobre llengua
i identitat,
després història,
etcètera,
sobre pop i rock actual
i sobre cultura popular.
I llavors la idea
és que a final de curs
tinguin com un ventall,
així com un mosaic
sobre què és la cultura
i la identitat catalana.
Llavors aquesta assignatura
és en anglès
i, clar, comporta
que vinguin alumnes
que potser no volen venir
a les classes de llengua
perquè no tenen ganes,
no?
No és d'estudiar
i aprendre's conjugacions
i aquestes coses,
però que sí que estan interessats
en cultura catalana
i venen aquí
i bé,
bé, bé,
van venint.
Has dit que l'assignatura
aquesta es fa en anglès?
Sí.
I tu expliques aquestes coses
de Santa Tegla en anglès?
Sí,
la de Santa Tegla
encara no l'hem fet,
la farem aquest trimestre.
I les Human Towers
i aquestes coses
i has de fer...
A mi,
quan llegeixo cròniques
de castells
en castellà
ja se'm fan molt estrany
perquè, a més a més,
quan les fan en castellà
les solen barrejar
la terminologia en català
però és que en anglès
se'm fa difícil.
Tot i que,
diumenge de la setmana passada
sortia al New York Times
un article sobre les Human Towers
i el que simbolitzen a Catalunya
el creixement
i l'expansió
de les Human Towers
en el moment...
Sí, perquè els criden molt l'atenció, eh?
Sí,
i ho comparava
amb que el contrast
entre l'expansió
de les Human Towers
a Catalunya
en un país com Espanya
en què l'economia
fa aigües i s'enfonsa.
Ah, sí.
Sí, sí, ho vaig veure, ho vaig veure.
El contrast que significava això
i això era el New York Times,
em sembla.
I altres tradicions
que també quan les expliques en anglès
te n'adones
de com són,
per exemple,
la del Tió
que la vaig explicar
tant als cursos de català
com a cultura catalana
i, clar, per exemple,
els dels cursos de català
quan llegien la petita explicació
en català
els dels nivells bàsics
dubtaven
de si ho estaven entenent bé
i, sí, i llavors...
agarrotades amb un tronc...
que al final caga regals.
Sí, sí.
I quan ho expliques en anglès
és allò que
sí que tu mateixa
t'adones
que tot plegat
és una mica surrealista
i ells també
no sé si es plantegen
que...
si m'estic equivocant jo
però no, no,
ja queda clar
que la tradició
és la que és.
Estem a Nadal
i aquestes coses
són les que toquen
en qualsevol cas, no?
Doncs, eh...
Enric, hauríem d'anar tancant
sí, perquè
doncs són ja gairebé...
passen gairebé 5 minuts
de dos quarts
d'una del migdia
és Nadal
i hem d'acabar
amb una cançó
amb una cançó
que li dedicarem especialment
a la Marina
que hem donat poc temps, Marina
però vaja
que passeu bones festes
tant Enric com Marina
Enric, ens retrobem
ja el dia 8
el dia 8 directament aquí
Passat Reis
Passat, sí
que espero que ens pot dir
moltes coses
Doncs bones festes
i bona entrada el 2014
I la Marina
li dic en aquesta cançó
que es diu
Ets un sol
Molt bé
Moltes gràcies
Més sort de lluna irradiant
Heu de ser valents
i comprensius
Un no em podria traumatitzar
Penseu en mi
Estic patint
Sóc el vostre sol
que us deixa el vostre amor
Cada part de mi
està inspirada en tu i en tu
La vostra llavor
ha crescut
i ara sóc jo
Tant que es portes maques
no es mereixen
res d'un no
Música
Fins demà!