Comença un quart de català, l'espai del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
al matí de Tarragona Ràdio.
Pràcticament un quart d'una del migdia. Enric Garriga, molt bon dia.
Hola, bon dia a tothom. Avui no m'he equivocat, avui és la sintonia del quart de català.
Diria que sí. En aquest moment encara no hem posat cap cançó, ara la posarem.
Ara vindran les cançons. Però que no ens confonguem.
Aquesta és la sintonia que ens indica que estem una setmana més fent aquest quart de català.
Ara sí, comencem, com sempre, amb música.
Diu l'estranya certesa d'un d'aquests matins de maig.

Ja tinc vici i els matins surto a pedalar. Ara que és un bon dia, perquè anem a dinar, perquè fem el turista dins el tramvia blau.
És l'estranya certes d'aquests matins de maig.
un quintet barceloní de fa poc que van, fa poc.
I tampoc que just acaba de sortir el mes de març del seu primer disc, que es diu justament Les cançons que vindran.
I aquesta cançó és la que estem sentint, que forma part del disc, dona títol, però que tenen posada al seu web.
Molts grups ara tiren de Van Camp per penjar les seves cançons i te les deixen baixar.
Jo aquesta me l'he baixat avui mateix.
És el seu web, que és Els Bremen, perquè si fas un Google i poses Bremen, surt milers de coses de turisme de la ciutat de Bremen i els músics i tot.
Però per això el nom del grup a Van Camp és elsbremen.vancamp.com.
I aquí tenen penjat un EP de finals de l'any passat, anunciant el disc, en què hi havia quatre cançons i aquesta és l'última.
I després acaben de publicar el disc, que es diu Les cançons que vindran,
i del qual tenen penjat al seu Van Camp el single, doble single, diguem, promocional inicial,
amb dues cançons que són Liliana i Fugi endavant.
Una d'aquestes dues, encara no ho dic quina, sonarà al final per acomiadar el dia d'avui del programa.
I per què els posem? Doncs perquè canten avui aquí a Tarragona, a la sala 0, a dos quarts d'11, anticipada a 8 euros, in situ 11.
És l'únic concert de cada setmana? No.
No, aquest cap de setmana hi ha coses, eh?
N'hi ha més. Demà, demà n'hi ha dos de concerts, i n'hi ha més, més, més, més.
Però jo només parlo dels que canten en català, perquè és el que toca aquí.
No, veritat, perquè és el quart de català.
Tenim el Roger Benet, artista local, bé, ara no és local, perquè com que és de la Canonja, doncs ara ja no és local, és del poble del costat.
Però el Roger Benet actua demà al magatzem, a dos quarts de 10.
No sé si va amb la banda o va ell sol, com que aquest té diferents facetes, aparentment deu ser ell sol com a cantautor.
Però a vegades va amb la setmana.
No em voldria equivocar, però crec que sí, però no ho asseguraria perquè no em voldria equivocar.
Per tant...
Perquè a més és home de sorpreses, el Roger Benet sempre sorprèn.
No saps mai per on te sortirà, però sempre sorprèn.
I l'altre, també demà dissabte, a les 10, a la sala 0, el concert de presentació a Tarragona de l'edició d'enguany,
que em sembla que és la Gatorzena, de la fira de música al carrer a Vilaseca.
Tenim el Pau Ellbé fent tàndem amb el Nico Roig.
No sé què faran, perquè, clar, aquest també és d'aquells que cada concert seu és una incògnita fins que t'hi trobes.
I més si va amb un altre, no?
No es va amb el Nico Roig i serà el concert de presentació a Tarragona de la fira de música al carrer a Vilaseca.
Demà, a la sala 0, a les 10, i aquest és gratuït.
I, bé, de fet, ja s'acosta a la fira de Vilaseca el primer cap de setmana de maig i ja en parlarem en el seu moment.
De moment, tenim música en català per triar aquest cap de setmana.
Música en català per triar i què ens expliques sobre l'actualitat del Centre de Normalització Lingüística de Tarragona,
que cada setmana ens portes aquestes píndoles d'actualitat.
Sí, per saber què fem.
Per saber què fem.
Per saber què feu.
Sí, perquè la gent sàpiga què fem.
A part que ho poden veure al web perquè ho posem a la gent en les notícies,
que ho poden veure al Facebook, ho poden veure al Twitter.
Hi ha gent que només té Facebook, gent que només té Twitter,
gent que no té ni una cosa ni una altra però mira els blogs, mira els webs.
Bé, tot això ho tenim per llibusat.
La novetat principal per la setmana que ve, a banda de Sant Jordi, que ara li dedicarem tot un bloc,
són la nova temporada de sessions iniciales de català,
que són aquelles sessions d'una hora que fem durant vuit setmanes
per a la gent que arriba fora d'hora i que ja han començat els cursos
però que els convé un primer contacte amb el català
i que generalment aquestes sessions s'han acabat convertint en una porta d'entrada a nou alumnat
perquè la gent que ve a aquestes sessions acostuma a venir el trimestre següent
i apuntar-se a un curs ja normal de nivell bàsic, etc.
Enganxen, no?, a aquestes sessions, venen per una horeta i després s'hi queden.
És el ganxo comercial que tenim per captar clientela.
Això ho fem sempre en dimecres a les 12 del migdia i a més les fa el tècnic del voluntariat
amb la qual cosa també ja coneixen el tema del voluntariat lingüístic
i comencen a estar en contacte amb tot això que és la nostra llengua.
I això, diguem, com a novetat ex-Sant Jordi.
Però el gruix de la setmana, evidentment, i tots aquests dies hem estat fent preparatius per a la cosa de Sant Jordi.
Sant Jordi, 23 d'abril, i el Centre de Normalització Lingüística fareu activitats paral·leles i al voltant d'aquest dia, no?
Sí, la primera cosa serà el dia abans, com que el dia abans hi ha allò que es fa a totes les biblioteques de Catalunya
que s'ha promogut en guany com una gran novetat des del Departament de Cultura
que és la revetlla de Sant Jordi a la biblioteca.
Bé, una revetlla de Sant Jordi a les biblioteques no serà músics a les biblioteques.
Es podria fer, però de moment no és la idea.
No, t'he fet... L'altre dia parlàvem també amb el responsable de la secció local de la Biblioteca de Tarragona
i ens deia que havien tingut contactes amb l'Associació de Músics de Tarragona
però que finalment no havien pogut dur a terme aquest projecte d'actuació.
Però vaja, que feien un munt d'activitats.
Sí, de totes maneres, a veure, això es fa tot a les biblioteques públiques de Catalunya
i n'hi ha algunes que sí que faran coses musicals.
És per el primer cop, no?, que es fa enric això a les biblioteques de Catalunya.
Exacte, i la cosa pinta bé i sembla que probablement serà la primera
però ni molt menys l'única ni l'última, sinó que això és una cosa que pretén tenir continuïtat
i per tant potser hi arribarà el moment en què la revetlla literària i lingüística
que és el que seran en guany aquestes revetlles,
doncs també pugui incorporar música.
De fet, ja et dic en alguns llocs sí que fan lectures de poesia amb música i tot això.
Escolta, i si es fa revetlla per Sant Joan, per què no es pot fer per Sant Jordi, no?
Aquí està, aquí està.
Doncs bé, aquí, a veure, ja se n'ha parlat, els webs hi és,
quina participació hi tenim des del Centre de Normalització Lingüística,
evidentment ho estem difonent als nostres alumnes i diverses lingüístiques,
hi serem presents i, entre altres coses, hi haurà un dels espectacles,
o diguem, dels actes específics, serà a les 9 del vespre,
en què repetirem l'espectacle que vam fer a final de curs,
de l'acte nostre de final de curs, que clar, com que era una cosa interna,
només era pel nostre personal.
Aquesta vegada ho fem per a tot el públic que assisteixi a la revetlla literària de la biblioteca,
que es dirà, és l'espectacle Tarragona Escrita,
basat en el llibre homònim, també dit, de Tarragona Escrita,
en què recull textos de diferents autors,
no només tarragonins, sinó tarragonins i foranis,
dedicats a la ciutat de Tarragona,
i, doncs bé, a partir d'aquí se'n va fer un espectacle
repassant la història de la nostra ciutat a través d'aquests textos
i això que vam fer a l'acte de final de curs,
demà, demà, dimarts, dilluns, a la revetlla, ho tornarem a fer,
també ens hi participaran alguns dels autors,
com ara el Francesc Valls Calçada, i serà,
el Xuradigado Trigo també,
i hi haurà aquí la participació d'alumnes i voluntaris nostres
que seran els que llegiran alguns d'aquests textos.
I això ve a durar uns 40 minuts o 50,
i és a les 9 del vespre,
dintre de l'horari,
dintre de la programació de la revetlla de Sant Jordi,
que comença a les 8 de la tarda,
i s'alletgarà fins a quarts d'onze de la nit,
si no ho tinc mal...
Sí, ho tinc per aquí, fins a quarts d'onze de la nit.
Doncs bé, aquesta cosa que es guanyes un estrenes,
esperem que tindrà èxit,
després es fa a totes les biblioteques,
i les biblioteques tenen una xarxa sòlida,
entre elles, d'activitats i d'intercambi i tot això,
pot estar molt bé.
I això, el dia abans,
el dia de Sant Jordi mateix,
el que farem és, evidentment,
portar els nostres alumnes a les parades de la Rambla, etcètera.
Tindrem una parada a la Rambla,
un estant a la zona d'estants institucionals,
en què, a part de difondre material,
difondre el punt de llibre que hem fet enguany per Sant Jordi,
que d'any fem un punt de llibre,
en commemoratiu de Sant Jordi,
a un dels dos costats hi ha la cosa, diguem,
il·lustrativa i bonica,
i a l'altre costat hi ha informació pràctica
de tipus pàgina web, Facebook i tot això,
la nostra adreça i tot això.
Doncs, a part d'això,
hi haurà una cosa,
que no és una cosa estrictament inventada,
però és una cosa que pot estar bé.
Tindrem un gran plafó,
l'hem fet amb cartró ploma perquè no pesi,
i en què hi haurà una pregunta,
a dalt de tot hi ha una pregunta
en forma de bafarada, de còmic,
que diu,
què t'agrada fer en català?
I convidarem a tothom que passi per allí
a enganxar-hi en un pòstit,
això del pòstit ja em cansa,
haurem de buscar com s'ha de dir això ben dit enganxar.
Un paperet d'aquells que s'enganxen i poses coses.
Això és molt llarg.
A més no hi darem un pòstit.
La setmana que ve,
miraré a veure si hi ha una paraula...
Has de buscar-ho, eh?
Que es pugui dir això.
Sempre hem d'intentar, no?,
allò de dir la paraula correcta en català.
Que la gent pugui posar allí
el què li agrada fer en català.
Ahir de tot això en farem un mural una mica,
la mateixa, saps allò que fan per Nadal
de l'arbre de les il·lusions?
Sí, sí.
Una mica la idea aquesta,
però aquest serà el plafó del català,
perquè la gent que passi per allà
pugui enganxar la seva noteta
dient què li agrada fer en català.
Doncs en vez dels desitjos,
què ens agrada fer en català?
Podrem escriure els paperets,
aquests que s'enganxen al plafó.
Aquests paperets de mida reduïda
que permeten escriure notes
i enganxar-les en algun lloc
perquè algú se'ls trobi,
els llegeixi i s'apliqui al cuento.
Amb tots els respectes,
però de moment em queda un pòstit.
Diguem-li pòstit, de moment.
Diguem-li pòstit, de moment.
Parell de cosetes, recomanacions.
Com que hi ha centenars de novetats editorials
i tot això,
tots els editorials al seu web
van actualitzadíssims aquests dies,
què podem fer per tenir una visió de conjunt?
Doncs mira, una cosa tan simple
com agafar el suplement dels divendres
del diari Avui i el Punt,
que és el suplement Cultura,
i que en el número que surt d'avui,
evidentment, fan un especial
amb més pàgines de l'habitual.
Aquesta vegada arriben a 40 pàgines
en què fan repàs de novetats
d'editorials grans i petites
de tots els gèneres,
no només els estàndards,
sinó fins i tot el còmic
i coses del món de l'art,
publicacions d'aquest estil.
Hi haurà un reportatge especial
de tres pàgines
dedicat al boom
dels llibres de temàtica independentista
que hi ha aquests últims mesos.
Lògic, amb el context en què estem,
doncs és normal.
I, per exemple,
hi haurà també un tema important
i d'obertureix,
un debat entre editors
sobre la situació actual
del món editorial,
com els afecta a la visió d'això,
en el qual hi haurà
des de les grans editorials,
representants de les grans editorials,
però també de les petites,
de les locals
i de les més noves,
com una que es diu Males Edures,
que acaba de començar.
En aquest reportatge de debat
d'entre editors,
hi haurà una mica
de tota aquesta representació.
i bé, total,
agafeu el...
És el suplement
que podem trobar avui
amb el diari
del punt avui, eh?
Normalment té 32 pàgines,
avui en té 40
i va farcit
d'aquests temes,
diguem grans,
que ha anunciat
dels reportats
del llibre independentista
del món editorial
i la resta, doncs,
pàgines i pàgines
de novetats
de tots els gèneres
i, evidentment,
ja ho diu l'editorial
el David Castillo,
que és el coordinador,
que diu,
home,
no és exhaustiu,
és impossible,
però doncs
l'hem d'anar
una panoràmica àmplia
perquè tothom es fas una idea.
Almenys segur que ens fan propostes
si encara estem indecisos
de cara a...
Si hem de regalar
algun llibre
o si ens el volem comprar
doncs per, sí,
per el nostre gaudi,
no?
Exacte, gaudi,
lector.
Llector.
Llector.
Molt bé.
I lingüístic.
Parlant de Sant Jordi,
fem una mica d'història
de Sant Jordi.
Va.
Amb l'excusa
que Sant Jordi
ho celebrem només els catalans.
No.
Però per què ho celebrem?
Doncs mira,
Sant Jordi no és el patronat de Catalunya,
només també ho és de Grècia.
No sé si per culpa dels almogàvers,
vés a saber.
Per allò de la venjança catalana
potser els vam encolomar
al Sant també.
Vés a saber.
No ho sé.
De l'Aragó també.
De l'Aragó.
Home,
tenint en compte que
a l'edat mitja
érem quasi un 1.
Home,
aquest és més obvi, no?
Sí,
però també ho és dels anglesos,
tu.
Els anglesos també el tenen
com a patró.
Sí, sí.
I aquí ja no sé.
Potser per això
en algunes èpoques de la història
Anglaterra es va liant Catalunya
per després donar-nos pel sac
i deixar-nos sols
i així estàs ara.
Vés a saber.
Que també n'hi ha per ell, eh?
Toma.
No, no,
avui estàvem tranquils.
Avui estàvem tranquils.
Però ja m'he desformat,
ja m'he desformat.
Bé,
la cosa,
mira,
a la Catalunya Nord,
que també és una altra part de Catalunya
que ens van robar
i que se la van quedar els francesos
i no la deixaran anar mai més,
doncs
també celebren Sant Jordi
i
amb l'excusa aquesta
fem una mica història.
Mira,
la festa de Sant Jordi
es va celebrar
per primera vegada
a Catalunya,
instituït
per les Corts
de la Generalitat de Catalunya
l'any 1436.
Ocu, eh?
Ocu.
Que es diu aviat,
però des del segle XV,
que és una cosa
que se celebra a Catalunya
tradicionalment.
S'ha fet durant molts segles
i
es va instituir oficialment,
de forma ja definitiva,
l'any 1929.
Per què el 23 d'avril,
dia de Sant Jordi,
celebrem el dia del llibre
i tot això?
que ja ho era.
Ah, i també,
atenció,
una cosa que hi ha gent
que no sap
i que s'equivoca de dia,
és el dia dels enamorats.
Per als catalans,
el dia dels enamorats
de Sant Jordi.
Sí, sí, sí.
No ho és el català.
Certament no és 14 de febrer.
I també va haver fins i tot
des de l'any...
Quan va ser jo?
Sí, l'any 95 del segle passat,
és a dir, el 1995,
l'UNESCO va declarar el 23 d'avril
com a dia internacional
del llibre i del dret d'autor.
I, casualitat de la història,
el 23 d'avril és la data
de la mort de Cervantes
i de Shakespeare,
el mateix dia de l'any 1616,
el 23 d'avril.
I n'hi va haver un altre,
més nostrat i més recent,
que és el Josep Pla,
que també va anar a morir
el 23 d'avril,
però en aquest cas de 1981.
Déu-n'hi-do.
De coincidències i...
I la història de la llengua
i de la llengua...
És quina cosa.
Total, que a la Catalunya Nord
també ho celebrem bastant, això.
Hi haurà actes de tota mena,
a Perpinyà,
a Argelés,
a Elna,
a totes les poblacions
on hi ha una presència catalana,
evidentment, a Perpinyà
hi ha el Centre Cultural Català,
Casal, Jaume I,
que fa moltes coses,
hi ha llibreries catalanes
i totes aquestes poblacions
fan actes.
Fan vermuts literaris,
lectures de textos,
debats literaris...
Per aquí hi ha un lloc
on...
Això ho fan bastant
durant aquest cap de setmana.
Per exemple,
a Perpinyà,
durant el cap de setmana
hi haurà 20 patis
i fons de la població
guarnits amb flors
per celebrar la diada,
aquestes coses.
Hi haurà debats,
sí,
per exemple,
el 23 d'abril
a Perpinyà mateix,
a un centre comercial
amb activitats culturals,
hi haurà una...
hi haurà la presència
de 33 autors
i 13 editorials
que estaran allà
comentant llibres
i filmant llibres
a la gent que en compri,
parlant de les seves coses,
etcètera.
També es fan,
ja dic,
es fan aperitius
i sopars literaris
durant el cap de setmana
o el dia 22
o 23
o 24.
i hi ha una cosa curiosa
que fan per allí
que jo ho havia vist
en altres formats
que és
faran una operació
buida biblioteca.
És molt interessant.
Buida biblioteca?
Sí,
això allà per allí
a la Catalunya Nord
que coincideix
amb l'Occitània
i amb la zona Càtera,
jo ben estar per allà,
fan una cosa habitualment
un cop al mes
que és el videcrenier
que és allò
de treure les trastos
i les andròmines
de les golfes
i vendre coses velles
i tal
però encara útils.
Doncs bé,
amb aquesta mateixa filosofia
faran un buida biblioteca
és en plan de dir
vostè que li sobren llibres
i ja no sap on posar-los
doncs
aquest dia
posarem la paradeta
i traurem els llibres
de la biblioteca
que ens sobren
i que els tenim ja molt llegits
o que ja no ens hi caben
i els volem vendre
i hi haurà
aquest mercat de llibres
de segona mà
de la gent
que vulgui fer lloc
a la biblioteca
per posar-li de nous,
per exemple.
Doncs això està molt bé
tant per treure els llibres
que anava a dir
que no volem
però...
No, i per trobar-ne
perquè aquí també
tu potser
una cosa que tu et fa noix
és l'esult
que algú altre dirà
home, si aquest és el llibre
que porto dècades buscant
i que no me l'havia trobat
mira, ara el trobo aquí
de segona mà
perquè ja no està
a les llibreries
Alguna raresa
d'allò segur que trobem
i que ens puguin ser interessants.
Enric, seguim avant
però abans
fem
30 segons de descans.
Atenció
Si disposes d'una hora lliure a la setmana
i t'agradaria ajudar
una persona que està aprenent català
a practicar l'idioma
al Centre de Normalització Lingüística de Tarragona
busquem voluntaris
Voluntariat per la Llengua
un projecte de participació lingüística
Truca'ns sense compromís
i t'informarem
al 977-24-35-27
Voluntaris per la Llengua
Ajuda'ns
Enric Garriga
Continuem endavant
i ho fem amb l'àbra-cafabra
Bon dia, deies
per fer jocs de paraules
Sí, clar
Estem a les envistes de Sant Jordi
i avui mateix
ja comença
aquest cap de setmana
el Festival Impossible
a la Canonja
que va de màgia
i aquí tenim
aquesta secció quinzenal
que el tornem amb la dels rostitòpics
avui toca a bra-cafabra
i ens va perfecte
Paraules que tenim per avui
dues paraules vintage
Vinga, o vintage
Vintage
Que són
La primera
Jornal
Jornal
Perquè toca la lletra J
i això va per alfabet
I la de la lletra K
és Kung Fu
Molt bé
Kung Fu
Doncs mira
Jornal
Explica'm el Jornal
però no
és una cosa estrictament alfabètica
per tant hem de començar per Jornal
Jornal és allò que ja no es diu gaire
Ja no es diu gaire
però
No, tu creus que no es diu gaire?
Home, la gent d'una certa edat
sí que ho podem dir
però la gent jove ni ho sap això
No ho sé, no ho sé
Ara m'expliques la definició
i tu ho diré
perquè jo crec que a la meva terra
encara es diu bastant
Jornal
Tens raó
Això també depèn una mica dels dialectes
És veritat
El Jornal és
És, diu l'autor que és el Vicenç Pérez
Quan era petit
el meu pare em deia
que un dia em guanyaria el Jornal
Llavors el Jornal
era una condició indispensable
per ser independent
i alhora simbolitzava l'edat adulta
com portar rellotge
o pantalons llargs
Avui el rellotge el tenim al mòbil
els pantalons curts
ja no els porten només els xiquets
al contrari
els homes grans també
portem pantalons curts
amb l'excusa de que fa calor
ensenyem els palets aquests
de la cameta
i els ginolls requítics que tenim
els ensenyem amb tota impunitat
i sense vergonya
i allò del guanyar-se el sou
doncs ja és una mica més complicat
Fem el que podem
Sí, això de la feira
vull dir, abans era una cosa
El Jornal fa referència
bé del llatí
de la paraula diurnus
i d'on et jorn en català
jorn en francès
que ho fan anar molt més
jorn, jorn, jorn, tot això
En català el Jornal
servia tant per referir-se
a l'activitat laboral
d'un dia
com també al sou
perquè antigament es pagava per dies
això tenia avantatges
i enganyats avantatges
que bé, si un dia
l'amo decidia deixar de pagar
doncs només perdies el d'aquell dia
perquè cada dia al final del dia
cobraves
el problema és que això
també m'impedia planificar
i estalviar i tot això
doncs antigament
el Jornal anava per això
també hi havia després
una altra unitat de mesura laboral
i de sou
era la setmanada
que podies
quan es cobrava per setmanes
i també era la setmanada
el que ara en diuen
l'assignació setmanal
és a dir
la pasta que li dones als nens
perquè vagin al quiosque
a comprar-se porqueries
o la revista de la setmana
en diumenge
o en divendres
en diumenge
i si anaves a missa
si no, no
és cert
això és veritat
vols dir que no s'ho van inventar
els capellans
i d'això no fa tant
ja t'ho dic jo
d'això no fa tant
no, ja, ja
no fa tant
això potser és un invent maligne
de l'església
per acollar la canalla
si no vas a missa
no tindràs
llavors eren
100 pessetes
o 20 duros
o depèn de l'època
tot més jove que jo
a mi m'entenaven menys
però potser és per la crisi
dels anys 70
no ho sé
potser perquè eren molts germans
i si ens havien de donar
tanta pasta
a tots ja hauria sigut
una ruïna familiar
jo ja, sí
és veritat
doncs aquest jornal
anava per aquí
el jornal aquest
que es ment d'ell
i clar avui en dia
això està molt perdut
avui en dia
sí
ha tornat una mica
amb la cosa
de les empreses
de treball temporal
però
més enllà d'això
la paraula
i com dius tu
en alguns dialectes
a la ciutat
no es parla gaire
jo em ratifico
reitero
amb el que et deia abans
jo crec que
almenys
al meu poble
la fem ser
guanyar-te el jornal
o anar a buscar el jornal
o coses
són expressions
que se solen dir
sí
té a veure amb l'agricultura
i pensa
que no només aquí
tenim jornalers
jo que tinc família pagesa
el meu tiet té jornalers
però
l'Andalusia
està ple de jornaleros
exacte
sí
passa que
deixem-ho estar
però la paraula jornal
tant és útil aquí
com en castellà
també existeix
el jornalero
i el concepte aquest
de treballar
tant al dia
és maca i ens agrada
el jornal
i l'altra paraula
l'altra paraula del dia
és per lletra K
clar en català
no és habitual
no tenim la lletra K
per a res
han de ser un estrany
tenim el Kung Fu
i en aquest cas
el Vicenç Pagès Jordà
es refereix bàsicament
i principalment
a la famosa sèrie
dels anys 70
del Kung Fu
que era el David Carradine
que era un
que havia sigut
un monjo
Shaolin
i diu ell
és curiós
poques
poques sèries
i poques pel·lícules
en el món del cinema
pleguen en un mateix
en un mateix contingut
western
arts marcials
i filosofia budista
sí
és cert
pel·lícules
diguem
les del Tarantino
Kill Bill
i això
també tenen aquest component
de western
o la Quiro Cruz
amb els set samurais
també és un remake
d'un western
però
no n'hi ha gaire més
i que a més a més
hi hagi també
molta implicació
de filosofia budista
i això ja no tant
i bé
doncs és aquesta
la sèrie
la sèrie
que va marcar
la nostra infància
la sèrie
que va fer
que els gimnasos
els gimnasos
d'arts marcials
dels anys 70
tinguessin un boom
i fins als 80
encara hi va haver
un gran boom
de gimnasos
amb el Kung Fu
després van arribar
totes les altres
marcials
el Taekwondo
el Karate
i tot això
però el Kung Fu
que és tradicionalment xinès
doncs això
ens va arribar
al món occidental
via David Carradine
que després d'això
qualsevol pel·lícula
que ha fet
i cada vegada
sempre li han dit
ningú li diu
el David Carradine
i tothom diu
el Kung Fu
el Pequeños
el Tamontes
vols dir que encara
a aquesta sèrie
no la deuen reposar
per algun d'aquests canals
no no
fa pocs estius
la feien
en alguna de les cadenes
generalistes
no sé si a la 1
o a TV3
ara com n'hi ha tantes
amb el TVT
segur que qualsevol dia
ens el trobem
a l'estil nou
els meus fins que són joves
fa 3 o 4 estius
veien la tarda
tornàvem de la platja
i veiem el Kung Fu
és una bona manera
de donar-ho conèixer
les noves generacions
i de fet
l'autor
diu una cosa
que també és veritat
i que també ens passa a tots
recordem més
les parrafades filosòfiques
amb el seu mestre
el temple Shaolin
que feien com
aquells flashbacks
que no pas
les baralles
perquè de baralles
de Kung Fu
quasi millor
amb les pel·lícules
que es fan avui dia
d'arts marcials
queden aquelles
que queden com a molt antigues
i molt poc
molt poc contundentes
millor recordar
la filosofia
que no les baralles
i encara hi va haver
jo recordo
una altra sèrie
que va incidir en el tema
però d'una altra manera
una mica
va ser els anys 80
el relleu el va agafar
una que es deia
frontera azul
el Lianxampó
que també anava
d'uns guerrers
aquests eren uns revolucionaris
que lluitaven contra
l'emperador
xungo
i que els putejava
i tot això
i s'havien fet forç
amb una espècie
de fortalers
al costat de la frontera azul
que era el riu
i el Lianxampó
Enric
anem per l'es
per el darrer contingut
perquè ens estem
extents una mica
anem una mica
fàcil i breu
vinga va
editorial informàtica
com que ja hi ha tot això
de Sant Jordi
avui només parlem d'un parell de coses informàtiques
com són les apps de la setmana
la setmana passada
no n'hi va haver
perquè al web
de les apps de la setmana
no n'hi van posar
ni van posar una
però després ha desaparegut
la que posen aquesta setmana
és la de
i castellers
i castellers
sí
que és per als mòbils
és un joc divertit
també jo l'he vist jugar
i he vist fins i tot
quatre de nou
amb aquest joc
costa bastant
costa bastant
es tracta de
posar a prova
l'equilibri tal
amb el mòbil
vas movent
i has de fer pujar
els castellers
i evidentment comences pels pilans petitets
i a mesura que vas adquirint habilitat
pots arribar a fer aquests trells de nou
és bastant entretingut
i enganxa una miqueta
i això està al web
dels apps de la setmana
però hi ha un altre web
que es diu
apps en català
del qual també hem parlat
alguna vegada
i que
ja que estem a Sant Jordi
doncs presentem
l'última novetat
que han presentat
per a les apps
en català
es diu
el web
3b de les punt
apps en català
puntcat
i hi ha una que es diu
aplicat
que és una aplicació
per baixar-te-la
evidentment
i
aplicat
sí
aplicat
amb apòstrof
aplica apòstrof T
aplicat
perquè és una aplicació
de llengua catalana
dedicada a l'anàlisi
de dubtes i dificultats
incorreccions en les aplicacions
equivalents a gent de castellà
i anglès i català
tot això fet amb el suport
de la Direcció General
de Política Lingüística
i que és perquè
la gent que està estudiant
pugui ampliar vocabulari
i precisolèxic
i tot això
aquestes dues aplicacionetes
una
de la part festiva
de la festa
que el Sant Jordi
és l'inici de temporada
castellera
i l'altra
com que parlem de llengua
i de literatura
perquè
escriguem bé
vinga
doncs estava
ara fent la recerca
la dels castellers
veig que val 89 cèntims
i la d'aplicat
doncs no l'he aconseguit trobar
però vaja
aquesta me la baixaré
Enric
el guió hi tens l'enllasta
la pots baixar
molt bé
molt bé
doncs Enric
fugim
ho deixem aquí
amb què acabem
va
fugint endavant
fugint endavant
no és que és el títol
de la cançó
torna-se'ls bremen
bremen
aquesta des del web
vancant
fugir endavant
aquesta nit
els podrem sentir
a la sala 0
de Tarragona
sí senyor
Enric
fins divendres vinent
divendres més
que vagi bé
adeu
el teu cos i el teu somriure
demostren que ets important
i que junts podrem sortir-ne
que junts hi veurem clar
adormit sota la pluja
jo et recordo en un sofà
i enmig de tantes mentides
l'aigua quasi ens va ofegar
vam sortir-ne victoriosos
i exaltats
vam caminar
cap a un lloc
on s'hi pot viure
amagats
però sense espans
abraçats
les roses clares
això no pot parar mai
i el moment
en què vas caure
vaig tenir temps
d'agafar
una mà
que em demanava
que aguantés
fins més enllà
que aguantéssim
les mirades
que aguantéssim
tots els mals
i just quan ja t'ofegaves
vaig saber
que no era tard
pren tot l'aire fort
i crida
veus la llum
just al final
tot l'aire fort
t'inzit 있습니다
Fins demà!