Carles Marquès, bon dia.
Bon dia.
Has arribat tot i la pluja i el vent.
Sí, sí. Ara, en aquest moment, quan he arribat jo, no plovia, però sí que fa...
Plou a l'espai Caixa Fòrum?
No, en principi no.
No hi ha goteres.
Tot i que tenim un pati, no.
Tot i que tenim un pati, i llavors un pati on fem activitats bàsicament a l'estiu,
i, esclar, allà sí que ha plogut.
Molt bé. Parlem de l'espai Caixa Fòrum, de les activitats que ens presenta per aquesta setmana.
Tot seguit, després, parlarem de l'activitat que desenvoluparem en forma d'entrevista.
Al Vi, a l'Òpera, un concert comentat a càrrec de Marcel Gurgori.
Aquest moment et el saludarem. Això serà dissabte 23.
Dissabte 23, a les 8 del vespre.
Però em volies parlar primer, a moda d'introducció, d'una activitat per diumenge.
Sí, que farem l'endemà un espectacle de matemàtica, no és que m'hagi equivocat,
és que, diguéssim, aquest senyor, del que parlaré, té un concepte que és matemàgia, no?
Que és entre la matemàtica i la màgia.
Però l'espectacle es diu Matemàtica, màgia i misteri,
del catedràtic de Matemàtiques Fernando Blasco, que ja l'hem tingut algun cop,
que no sabria dir-te ben bé si és un mag que fa de matemàtic o un matemàtic que fa màgia.
I màgia sempre basada en la numerologia, en les cartes, és a dir, una màgia que té lògica,
encara que en el moment que et fan això, el número, no te n'adones,
però després ell ho explica.
És d'aquells mags, deu ser l'únic, que explica el truc.
Perquè, clar, el truc és el que té gràcia, es pot explicar.
Que xulo.
Però sempre queda, com diu el món de l'espectacle, un cert misteri.
Vull dir, explica coses, però potser no les explica totes.
Matemàtica, màgia i misteri.
Un espectacle a càrrec del professor de Matemàtica Aplicada, Fernando Blasco,
diumenge, aquest diumenge a les 6.
Nens i nenes, a partir de...
A partir de...
De 6 anys, em consta per aquí.
De 6 anys, exactament.
I sí, perquè més petitó ens costarà una mica de seguir el fil dels números.
Continuem també, que he fet l'apunt de l'agenda,
amb el cicle de cinema, 4 països, 4 històries.
Exactament.
Quina història, quin país visitem aquesta setmana?
Que s'estan amb una pel·lícula que es diu Tulpen,
que bé, que ens portarà a aquest país.
Així com els dos primers, Cuba i Colòmbia, potser eren més coneguts,
aquest...
A veure, crec no equivocar-me, si penso que aquí a Tarragona segurament emigrant del Kazakhstan,
jo diria, m'atreveixo, ara trucaran 100 persones que xança,
que no crec que sigui un país que ens aporti des d'aquest punt de vista,
vull dir, com saps, és un dels punts de vista importants d'aquest cicle.
Que la majoria de gent no sabem res del Kazakhstan.
Això mateix.
Però res.
Però res.
Que fa fred, això sí.
Que fa fred, que va canviar, després de la independència va tenir una capital que era Almata,
i després va canviar, ara es diu Astana,
i ens sonarà per l'equip de ciclisme, que es diu així, Astana o Astana,
de Kazakhstan, que porten els colors de la bandera de Kazakhstan.
Estan, o sigui, veus, a les finales dels esports potser sí que els hi sonen una miqueta més.
I a més, pel que recordo que ens van explicar aquesta pel·lícula, Tulpan,
ens explica la història, una història com a molt propera, no?,
d'un noi que s'ha de desvol casar amb una noia,
i llavors tot el cerimonial, totes les convencions socials que ha de seguir.
Per tant, pot ser molt, amb una pel·lícula xula.
Pot ser, pot ser molt interessant.
A més, és un país on hi ha, bé, vull dir, on hi ha diverses tradicions que xoquen
o que es complementen, t'ho dic perquè, vull dir, ara no voldria fardar aquí en directe,
i ho he fet abans a micro tancat.
Jo no ho diré.
I he estat, i he estat a Kazakhstan.
Carles ha estat a Kazakhstan.
Sí, bueno, vull dir, no, entén.
Vas passar, vas fer nit.
Sí, vaig estar uns dies.
Feia fred.
Feia fred, feia fred.
I aleshores, és un país, a més, que és conegut
perquè encara manté la base de...
de...
naus especials de Rússia.
Vull dir, que Valconur, em sembla que es diu.
Doncs això, vull dir, és un país
que té les dues tradicions una mica que xoquen o que es complementen,
com són la soviètica o la russa o, diguéssim, l'òrbita russa,
i per l'altra, doncs, la musulmana és un país molt interessant,
vull dir, jo us el recomano.
Tulpant, eh?
A més, amb una història, una comèdia romàntica.
Imagineu-vos amb aquest regust.
Serguei ja...
No, no puc dir el cognom.
És igual, deixem-ho.
Una pel·lícula que ens portarà a casa-c'estant.
No puc dir el cognom del director.
Entrem a l'entrevista?
Entrem a l'entrevista.
Què passarà, a veure, dissabte, a les 8 del vespre?
Que no és una hora habitual de programar, eh?
Dissabte, a les 8 del vespre.
No, quan fem concerts,
quan fem concerts i els fem en dissabte,
sí que fem en aquest horari,
però si no és dels més habituals d'aquest fòrum, reconeguem-ho.
El vi a l'òpera.
El vi a l'òpera.
Una exposició vinculada a l'exposició de cellers,
vinculada, diguéssim, a la nostra línia musical que ja coneixeu
i que influeixen, doncs, el vi, és a dir, el cellers,
i la música, és a dir, l'òpera.
L'òpera.
El que passa és que jo, per influència audiovisual, televisiva,
quan penso en vi, penso en òpera i penso en ajuntar-ho
i fer-ho molt proper a tothom, divulgar-ho...
Què et surt?
Què et surt? Marcel Gorgori.
Don't, Marcel Gorgori.
Marcel, bon dia.
Per aquí també, el Marcel Gorgori. Bon dia a tots.
Bon dia.
El Marcel és, podríem dir, periodista de professió?
No, no me'n puc dir, em diria.
Divulgador?
Tot entitulat, eh?
Ja ho sé, ja ho sé.
Ja ho sé.
Sí, però jo també en soc, i a vegades periodistes sabem fer de tot.
Sí, sí, sí, això també és veritat.
Jo això de periodista, potser amb l'esquema mental que té la gent
quan pensa en periodista, n'he fet relativament poc temps.
Informació, n'he fet, a Catalunya Ràdio i a altres llocs,
però soc una persona que explica coses a través de la ràdio i de la tele,
essencialment, i el dissabte al Caixa Fòrum.
No sé per on començar, Marcel.
Potser expliquem quina és la teva referència, no?, en el món del vi i en el món de l'òpera.
Referència, què vols dir?
Ah, sí.
Per què?
Per què t'identifiquem amb aquests dos mons i com ho ajuntem tots?
Home, perquè quan he tingut ocasió de proposar a la televisió programes d'autoria pròpia,
per dir-ho d'alguna manera, m'ha agradat de proposar-los en dos àmbits que, bé,
en els quals fa molts anys que soc aficionat i gairebé, ja, gairebé, gairebé, fa tants anys que m'hi dedico,
que gairebé professional.
I, per tant, doncs, en el seu moment vaig proposar fer un programa d'òpera que va funcionar molt bé
i després vaig proposar fer l'enclau de vi, que ha durat també tres temporades.
I, per tant, em sento, en certa manera, autoritzat en els dos terrenys, diguem-ne.
Però, escolta, has convertit les teves dues passions en això, en professió...
Sí, sí, en tinc d'altres, eh, en tinc d'altres.
Ai, ai, ai, m'espantes.
Què serà l'opropé?
No ho sé, no ho sé.
No, però això és una gran sort.
Estic segur que estarà d'acord amb mi tothom que m'escolti.
Tenir l'ocasió que et donin l'oportunitat de fer la teva feina,
que en aquest cas sí que és, doncs, de fer programes de ràdio i de televisió,
en els terrenys en els quals et sents amb una mínima autoritat,
home, això és un privilegi absolut, no?
I jo m'imagino que es transmet.
Quan jo explico òpera, o quan explico vi, o quan faig qualsevol activitat,
intento transmetre aquesta passió que sento pels dos territoris.
I llavors, si a això li ajuntes una mica d'ofici, doncs acostuma a funcionar.
Home, Marcel, de fet, és una de les teves grans virtuts, diria jo, no?
Que ho fas viure, ho transmets, de manera que fins i tot la persona que més o menys tant li fa
es queda enganxada i, per curiositat, diu, calla quan hi ha prou.
Que és fàcil, això de fer arribar la gent al món de l'òpera i al món del vi?
Si t'ho creus, sí.
És a dir, jo sempre dic que a mi allò del proselitisme no m'interessa gaire.
És a dir, jo, anar a convèncer infidels que l'opra és sensacional i que el vi és un món insondable,
de sensacions i de ple, no m'interessa gaire.
Ara, el que sí que m'interessa és dir, jo trobo que això val molt la pena.
I en sé algunes cosetes.
I m'agradaria molt que tots vosaltres que m'escolteu veieu que això val molt la pena.
Qui l'interessi, naturalment, qui no tingui interès, doncs que vagi pel camí que li convingui, no?
Però això de compartir, jo m'ho crec i, per tant, voldria que vosaltres també ho gaudissiu,
això és el que a mi em funciona.
Com serà, com serà aquesta demostració, aquest desplegament que faràs el dissabte al Caixa Fòrum?
Bé, saps què passa? Que el vi porta tants anys, tants segles, diria, porta 26 segles entre nosaltres el vi,
que empelta qualsevol manifestació cultural a l'Europa Occidental.
I aleshores, donat que jo, doncs com deies, em sento autoritzat en els dos terrenys,
el que hem fet, juntament amb Caixa Fòrum, és proposar un concert en el qual totes les peces que s'interpreten,
algunes de les quals molt conegudes, tenen una relació directa amb el vi,
o el vi és protagonista o indirecta, diguem, no?
I aleshores el que faig, doncs, és anar guiant el concert explicant el per què aquella peça té relació amb el vi
i mínimament el contingut i l'autor.
I aleshores la gent pot escoltar la peça interpretada tal com l'escoltaria, amb veu i piano,
i a més a més, doncs, identifica la relació amb el vi i descobreix algunes coses que potser no sabia.
Ah, com has fet la tria? Perquè suposo que és això, no? Més o menys està present en moltes òperes.
Sí, sí, he fet la tria... Home, a veure, he triat peces, sobretot, que la gent pugui identificar, per exemple.
Hi ha una òpera, que és l'Elixir d'Amore, de Donizetti, per exemple,
que tota l'Òpera, tot l'argument, gira al voltant d'un engany d'un suposat, d'un xarlatà, veia,
d'un suposat de doctor Edul Camara, que el que ven és un elixir que serveix per tot,
des de fer que t'estimin, des de tenir fills, des de curar tac, netejar tac, que serveix per tot,
doncs aquest Elixir no és més que vi, per exemple, no?
Llavors, clar, els que en fan un abús durant l'òpera, doncs, passa, tenen les conseqüències que té el vi.
Però en aquesta òpera hi ha la fortiva làgrima, per exemple, no?
O en aquesta òpera hi ha duos, com que és una òpera bufa, alhora que és romàntica i sentimental,
doncs hi ha duos molt atractius i molt divertits, i això em dona molt de joc.
Aleshores, un bon veritum baix, com és en Toni Marçol, i un bon tenor, com és l'Albert Casals,
doncs, home, són peces molt agraïdes.
I després, doncs, en fi, un àrea, per exemple, com la Dona Mòbile, de Rigoletto,
que és segurament l'àrea més masclista de la història de l'òpera,
no s'entendria si no la diu algú que s'ha pres dues copes i que la canta amb un got de Vilamà, per exemple, no?
O d'altres, com el Toreador, per exemple, de Carmen.
El Toreador de Carmen és un brindis.
És un brindis que fa el torero amb tota la gent que l'està clamant, diguem, no?
En fi, i el Nevi Amo de la Traviata, i tants altres, no?
És el brindis potser més famós, no?
És un dels brindis més famosos, diria jo, no?
Sí, exacte, sí, sí, sí.
Carles.
Sí, jo, Atenor, mai millor dit, dels dos noms que has dit,
voldria fer una referència, no riu, riu.
Per favor, he n'ha acudit, Carles.
No, se m'ha escapat, no m'he n'ha acudit.
Els que hagueu vist aquí a Tarragona aquests últims dies la flauta màgica,
dir-vos, dir-vos que Albert Casals i Toni Marsol
eren Tamino i Papagué, no?
Els dos protagonistes, si no vaig errat, i ens sembla que no vaig errat.
En absolut, és correcte.
I a més a més, m'agradaria aprofitar per dir
que hi ha un gruix de cantants de primer nivell
en aquests moments en el nostre país, joves encara, això sí,
però de primer nivell, que serveixen els papers amb una qualitat enorme
i que tota aquesta mena de concerts els permeten el lluïment
i els permeten donar-se a conèixer.
Per tant, els interessa molt quedar molt bé.
I per tant, jo crec que són cantants que val molt la pena anar a escoltar.
Bé, és que hem lluat, evidentment, la figura divulgativa del Marcel Gorgori,
però, val a dir, potser no ho hem deixat clar, música en directe, eh?
Sí, efectivament, música en directe.
I també, com deia ell, dos noms que comencen ja a ser importants
i que representen tot aquest planter que comentava el Marcel.
Marcel, abans de tancar l'entrevista, t'he de preguntar, eh?
Una cosa d'aquelles que és que cau pel seu propi pes.
T'has de mullar i dir-me quina és la teva òpera preferida?
Ostres!
Amb vio sense vi? O la teva ària?
Ostres!
O el teu moment? O el teu personatge?
I, a més, quin és el teu vio preferit?
No, no, no, no, això no et pot fer.
Varietat, adéu...
Home, per si el Carles t'ha de fer un regal,
quina ampolla de vio és que t'ha de regal?
I qualsevol... Mira, aquí a Tarragona teniu uns vins tants sensacionals
que triï gairebé l'atzar i serà sensacional el regal.
No, home, no, això és allò del papa i la mama, eh?
De veritat, això és molt difícil de dir,
perquè, a més a més, és que la realitat
és que moltes vegades la meva òpera preferida, per exemple,
és la que treballo en aquell moment.
És a dir, jo fa pocs dies explicava l'Adriana Lecobrer, per exemple,
que és una òpera de xilea.
És una òpera barista que no és tan coneguda com d'altres,
però quan la treballava per explicar-la,
pensava, això, aquesta obra és sensacional.
És sensacional.
I en aquell moment em vaig recordar que era sensacional, no?
Quan faig l'Elisir de More, o la Xenerèntola,
o el Barbera de Sevilla, o Rigoletto, o Carmen,
que són les obres que farem aquest dia al Caixa Fòrum,
quan hi entro i escolto les peces i veig el valor musical,
pens, amb totes aquestes obres em passa.
Aleshores, no és que no t'ho vulgui contestar,
és que no ho sé quina és la meva, saps?
I amb els vins una mica semblant.
Ho sento, Núria, és que és...
No, no, ja m'ho pensava, eh?
Ho he preguntat, però ja ho tenia previst, això.
Escolta, i et passa també aquesta emoció
quan fas el teu nou espectacle, el Sinfonova?
Què és el Sinfonova?
Ostres, que bé que em parlis d'això, noia.
Això sí que és un regal, tu.
Ja veus tu.
El Sinfonova és una iniciativa que ens fa molta il·lusió,
és la veritat.
Bé, és una iniciativa que acabem de començar
i que pretenem anar portant per tants teatres arreu del país,
com ens ho permetin,
i que el que pretén és una mica muntar espectacles d'òpera i de música sinfònica
que estan presentats per mi,
creats per... una mica una mena de programa de televisió,
però dalt d'un escenari,
i amb una orquestra sinfònica,
amb un cor de 65 persones,
amb quatre cantants solistes,
i en fi, i amb la voluntat d'una mica allò que et deia,
de fer espectacles sobre la premissa del primer nivell musical,
però oberts a tantes persones com tinguin curiositat per entrar-hi.
I per aconseguir-ho, el que intentem és no només fer un concert presentat per mi, etc.,
sinó integrar-hi alguns recursos de comunicació
que no són habituals en els concerts.
Doncs, per exemple, jugar amb la llum d'un teatre,
per explicar una peça sinfònica, per exemple.
O, per exemple, projectar algun vídeo
que ajudi a completar la peça que s'està interpretant
o que la introdueixi.
En fi, recursos d'aquest estil.
Teniu previst passar per Tarragona amb el Sinfonova?
Tenim previst de fer-ho, però no et puc dir quant.
Tenim moltes ganes de fer-ho.
Perquè, a veure, a Tarragona no ens hi cap.
No ens hi cap.
Ja em sap greu, no ens hi cap.
Ara, sí que és veritat que abans que vingueu a presentar el Sinfonova
tenim un petit tast, eh?
És que és una mica això, és el que et anava a dir.
O sigui, el que farem el dissabte al Caixa Fòrum
és, amb veu i piano, una mica la idea
que fem amb Sinfonova, amb orquestra
i amb un àmbit més gran, diguem-ne, per dir-ho d'alguna manera.
Marcel Gurgori, serà un plaer veure'ns dissabte en aquest context.
Dissabte a les 8 a l'Espai a Caixa Fòrum,
el vi a l'òpera, música en directe.
Per mi sempre ho és, i voldria agrair també al Carles Marquès l'oportunitat, eh?
Bé, a tu per acceptar-la.
Molt bé.
Gràcies, Marcel Gurgori. Una abraçada.
Gràcies, una abraçada.
Que bé, no, Carles?
Fantàstic.
Els tasts de vins no en tindrem, eh?
Jo és que ho vull tot.
No, tasts de vins no en tindrem, tenim l'exposició.
I els tasts de vins, a més, com saps, en aquests moments s'està fent un gran treball
i hi ha una gran oferta a les nostres comarques
que realment entrar en competència no valia la pena.
Nosaltres oferim el que sabem oferir i el que podem oferir,
que són això, exposicions i espectacles,
en aquest cas no de caràcter familiar, com el de Dimonges,
tot i que, evidentment, si venen nois i noies,
hi ha una mica més grandets que puguin estar atents,
crec que ho disfrutaran com si fos un espectacle familiar perfectament.
De fet, encara que no hi hagi tast físicament,
és que el Marcel ens ho explicarà d'una manera que és com si l'estem tastant.
Complement perfecte, com deia el Carles,
per l'exposició que ens parla dels cellers actualment,
del cooperativisme...
Exactament, dels cellers modernistes, exactament.
Carles Marquès, moltíssimes gràcies.
Molt bé.
Ens veiem al Caixa Fòrum.
Molt bé, ens veiem.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.