És l'aventura de la vida
Viu l'aventura de la vida
Ens disposem a passar tota una hora amb l'aventura de la vida, amb l'aventura de conversar,
avui compartim l'aventura amb els alumnes, nois i noies, 12 en total, ara els comptava,
que són de la classe de cinquè C de primària del Col·legi La Salle de Tarragona.
Bon dia de nou!
Bon dia!
El tema que veniu a parlar-me és el tabac.
Sí?
El fumar sí, fumar no?
Ara entrarem en les diferents preguntes.
Ja sabeu que aquest tema l'han estat treballant a través del programa de l'aventura de la vida
durant diverses setmanes de diferents maneres
i avui venen a exposar aquí les conclusions a qui han arribat
i establiran una mica de debat, de diàleg.
Els acompanyen també, tot i que es mantenen en un segon terme,
sense agafar el micròfon,
la tutora d'aquest curs de cinquè C de primària, la Maria Rosa Martí,
també el Diego Rubio, que estudiant en pràctiques, l'està ajudant,
i des de l'equip de prevenció en l'àmbit de les droves i la sexualitat
de l'àrea de serveis a la persona, de l'Ajuntament de Tarragona,
ens acompanya Maria Sacerrillo.
Doncs també bon dia als tres.
I tenim per aquí el Daniel, l'Alejandro, el Josep, l'Òscar,
l'Izan, l'Aura, l'Andrea,
hi ha un nom que no veig, la Lídia, l'Helena, la Júlia, la Sara i la Judit.
Us he dit a tots?
Sí.
A veure, què us havíeu plantejat mai, això de fumar?
A qui li preocupava?
Primer, quants anys teniu?
10.
10 anys, eh?
10 i 11.
Cinquè de primària.
Què us preocupava, el tema de fumar?
Abans de tractar-lo així a classe, qui estava preocupat per aquest tema?
Aura, Laura, per exemple.
A mi em preocupava el tema del tabac.
Per què?
Perquè ho veig que empitjora molt la salut.
Ho veus en el teu entorn?
Ho veus amb persones que coneixes?
Sí.
Sí?
En quin sentit notaves tu que empitjorava la salut?
Doncs que, per exemple, el meu diet, quan corre tos i fuma molt.
Val.
El tema del tossir és una cosa que és potser el que es veu més clarament, no?
Aquesta persona que fuma tos molt, deu fumar.
Judit?
Que també, si tu fumes, empitjora els pulmons i se't posen negres.
Això és el que us han explicat.
Ja ho sabíeu, això?
Sí.
Que us han explicat moltes coses noves o coses que ja sabíeu?
Més coses.
Més noves o més que ja sabíeu?
Què diríeu?
Més que ja sabíem.
Sí?
Perquè el tema del tabac és un tema que se'n parla molt, no?
També?
Sí.
En general.
Passa que ara potser l'heu tractat més en profunditat.
Sí.
A veure, qui té pares fumadors?
Que aixequi la mà.
Un, dos, tres, quatre, cinc, sí.
Ui, estem...
Bé, dos, quatre, sis, set, gairebé la majoria més un.
La meitat.
La meitat, diguem-ho així.
i ara ja sé que això costa una mica, no direm noms, eh?
Ningú us veu, algú ha provat alguna vegada una calada d'un cigarret?
No.
Però algú ha tingut curiositat?
Per saber quin gust té?
No?
Bé, això ja és un gran què, no?
Perquè una de les primeres preguntes que jo tenia, que sé que heu parlat, no?
És allò que a vegades es pot tenir curiositat de dir si hi ha gent gran que fuma,
per què no ho provem?
Què us han dit d'això?
O què penseu d'això?
De provar-ho? Digues, Josep.
Que més val no provar-ho perquè enganxa molt.
I a part és una cosa que només et destrossa per dins.
I et gasta els diners per una cosa que no serveix per res,
que només et provoca malalties.
O sigui que provar-ho, la curiositat aquesta pot ser, en principi, pot ser dolenta, no?
Pel tema d'enganxar.
Això d'enganxar, què vol dir?
Espera't, Sara.
Jo vaig cridant a la gent que aixequeu la mà, intento que parleu tots, eh?
Digue, Sara.
Que el primer potser no t'agrada, però després vas anar provant
i al final vols un darrere l'altre sense descans i no pots parar.
Això vol dir el tema d'enganxar, que no pots parar, no?
Que tu no pots controlar.
Algú més? M'explica això de l'enganxar?
De l'enganxar? Ja ho ha dit bé la Sara, no?
En aquest sentit, els que teniu pares que fumen, o gent propera, no?
Abans la Laura parlava del seu tiet.
Gent propera que fuma.
Ara que heu treballat això a classe, què els hi dieu?
A veure, algú que no hagi parlat. Òscar.
Que deixin de fumar.
I com? Com els hi dieu, això?
Vull dir que els hi expliques, perquè si només els hi duus això a fumar, segur que no haurien cas.
Que és dolent. És dolent per la salut.
I et fan cas o què, Òscar?
No.
No, però tu ho dius. Qui més? A veure, Izan, tenies la matxacada?
Sí.
Digue'm, què els hi dius?
Doncs que, si ells fumen, gasten molt diners. I a més, ara que hi ha molta crisi, gastem els diners en una cosa que només fa que destrossar-nos i a més ens crea addicció. És a dir, que és una cosa molt dolenta.
Qui més? A veure, per aquí, alguna cosa? Júlia, que tu em sembla que no has dit res.
Jo s'ho dic a la gent, però diuen que costa molt.
Molt bé. Aquí està el tema que no és tan fàcil. Ara hi entrarem. Qui més? A veure, a Judit? Encara que ja has parlat. Digue'm.
Tu, quan t'enganxes, és molt difícil treure-t'ho, bueno, desenganxar-te, perquè és com a addictiu i també he sentit que porta una cosa per pintar el terra de la carretera.
Vamos, que molt bo, no ho sé, no?
Però dic jo, clar, si estan tan dolent i gastes diners i no t'aportes res, com és que no és tan fàcil deixar-ho?
Com és que la gent no diu, ah, pues sí, sí, sí, vinga, anem a deixar. Josep, Òscar, Josep, digues.
Perquè porten les fàbriques de tabac, els interessa que la gent compri per guanyar diners.
Llavors li posen un producte, que és la nicotina, que serveix per això, perquè segueixin comprant.
Llavors, per això no és tan fàcil deixar-ho.
Òscar.
Que la gent no ho vol deixar perquè cada vegada en volen més.
i com que els agrada tant, doncs no ho volen deixar.
Ethan, t'ha caigut el cartell, Ethan.
Igual que tens un nom que és molt fàcil de recordar.
Digue'm, digue'm.
Que, a més, fumar no és bo perquè...
perquè com ens destrossa totes les parts del cos, es podria dir,
i...
i ens destrossa totes les parts del cos.
i és tan dure, no sabem per què fumen, però ja ells ho tenen com...
dintre de la seva rutina, és com dir, no sé,
com rentar-te les dents abans de dormir, no?
Per exemple.
Doncs és una rutina seva.
És una rutina.
Un cop proves el primer, representa que ja l'integres i ja és una rutina, no?
Encara que saps per què els pares o els que hi teniu al costat i que els hi dieu no fumeu,
què us diuen quan els hi dieu això?
Laura.
A mi em va dir que no matava el tabac, que matava a treballar i no em fa cas.
Molt bé.
Tu t'ho vas creure o no?
No.
Bueno, tu segueixes insistint, no, Laura?
Sí.
Bueno.
Judit.
També, jo li vaig dir a la meva mare i al meu pare i em van dir que un dia anirien al metge
i li vaig dir que també hi ha un medicament que anuncien per la televisió, que ho diuen.
Per tant, tots pares sí que diuen, bueno, doncs ja ho intentarem.
Em sembla que per allà hi ha la Lídia, que no ha parlat encara.
A mi m'agradaria que els meus pares no fumessin perquè també que val molts diners
i jo li dic a la meva mare que compri aquell cigarr de mentida i mai s'ho compra.
Ai, que em sembla que no és tan fàcil com un cigarr de mentida, eh?
Em sembla que el tema del metge potser seria més pràctic, no?
Això també us... Ara parlarem de solucions.
Sara, digue'm.
Que els meus pares em diuen que ho intenten però que no poden
i jo els intento donar solucions per fer-ho.
Quines solucions?
Per exemple, hi ha una cosa que es posa a les ungles per no mosegar-te-les.
Doncs a la punta del cigaret, doncs ho poses.
Mira, a veure que bé.
Ostres, de moment ho parlàvem, mira, d'anar al metge del cigaret aquell de broma, no?
I tu m'estaves parlant d'això del líquid aquest que fa tan mal, tan mal gust.
A veure, vosaltres teniu 10 anys i jo crec que és una edat en què, almenys aquí,
i per l'ambient en què esteu, potser no teniu curiositat.
Però podeu imaginar-vos, per provar el tabac, eh?
I potser no us podeu fer la idea que una persona estigui enganxada en una cosa sense poder-la deixar.
Però ara penseu, no, amb el tabac que no és el vostre, penseu en alguna cosa que vosaltres mengeu o bebeu
i que esteu enganxats, que us agradi molt, molt, molt, molt i que no pugueu passar.
A veure, Ethan, que ha aixecat la mà de seguida.
Sí.
L'ordinador.
Tu estàs enganxat a l'ordinador?
Sí.
I t'acosta molt quan te diuen no, ara no. Costa molt, eh?
No em costa molt, però m'agrada molt.
T'agrada molt.
Sé dir que no, però m'agrada molt.
A veure, Helena, que l'Helena m'ha dit que era molt tímida i ara aixeca la mà i ha d'aprofitar-ho.
Jo estic molt acostumada a la Nintendo.
Ah.
I també, si els pares te diuen que ara no toca, què fas?
Jo continuo.
Val, o sigui, també és un enganx, eh?
Val. Sara, Judit, esteu imparables. Sara, diguem.
Els olços o les pastes, estan molt bones.
Estan molt bones. I a vegades, no que hi ha aquella sensació de dir que això, ara ho vull, ho necessito.
Me n'he de menjar un.
Sí.
No? Judit.
A la televisió.
A la tele, també. Amb alguns programes, a més, concrets, no?
A veure, han sortit tele, ordinador, la Nintendo, els videojocs, la menjar, no? Les pastes, tot el que és ensucrat. Laura?
M'ha enganxat molt als pastissos.
Els pastissos, també. Alguna en especial?
No.
Tots.
Josep, Alejandro no has parlat gaire i Daniel tampoc, ara us preguntaré a vosaltres.
Els refrescos, refrescos amb gas, també.
També. Mira, mira si hi ha coses que enganxen. Daniel.
Un joc de l'ordinador que se diu el Minecraft.
Sí? El jugueu també a vosaltres?
Sí.
Bueno, molt bé, molt bé. Alejandro.
El formatge.
El formatge!
Però a veure, una cosa és que t'agradi, però l'altra és que t'enganxi, o sigui, que t'agradi tant que hi ha aquell moment que dius que em vull menjar.
Sí? Això et passa amb el formatge?
Quin tipus de formatge?
Tots.
Tots.
Ostres, que xulo. I la xocolata? Que no li passa a ningú amb la xocolata?
No.
Això ja ens passa més a nosaltres, Joan Maria, ja és la data aquesta més avançada que ens enganxa a la xocolata.
A vosaltres és igual si és xocolata, pastissos, dolços, tot això, no? Júlia, que em sembla que no m'ho has dit.
Jo amb les patates, si no tinc gana, també menjo a vegades, perquè...
perquè en menges una i ja no pots parar, no?
Vale. Serveix això una miqueta per tenir en compte quan els pares o els que tenen el voltant que fumen us diuen
és que em ve de gust, és que no ho puc deixar. Serveix una mica per entendre aquestes ganes de fumar?
Digue'm, Judit.
Jo crec que sí, perquè si tu tens addicció, per exemple, a el que ha dit la Júlia, a les patates,
doncs també és el mateix a fumar.
Passa que fumar, possiblement, és una mica més fort, eh?
Sí.
Pel tema aquest de totes les coses químiques que hi posen. Lídia?
Que jo entenc que costa molt deixar de fumar, però que ho entenc que vagin al metge, que facin coses per deixar-ho.
Andrea, no has parlat tu encara. Estic descobrint cares que encara no els hi he sentit la veu.
Andrea, diguem, la pregunta d'abans que era molt fàcil i molt xula, una cosa que a tu t'agradi molt, molt, molt, molt...
La xocolata.
La xocolata, vale, l'Andrea és de les nostres, vale?
Doncs, escolteu, anem per feina perquè teniu, em sembla que heu treballat el tema del fumar, l'heu treballat amb uns contes, no?
Amb uns contes, ara us saluda una oient que ha vingut a veure'ns, l'adora, que ens ha vingut a veure i us saluda.
Heu treballat el tema de fumar amb uns contes, no?
I amb unes reflexions que després heu fet, si us sembla, la Joan Maria és el tècnic,
ens posarà un dels tres contes, potser no els podrem escoltar tots, però n'hi ha un que potser ens donarà peu a parlar més.
Hola, em dic Sergi. Escolteu el que us explicaré.
Diu l'aventura de la vida.
El primer i últim cigarret.
Fa una setmana, el Xavier i jo vam dur a terme el nostre pla secret.
Vam aprofitar que no hi havia ningú a casa i que estàvem sols tots dos.
Ha quedat ben tancada la porta?
I tant, que no ho has sentit.
Bé, aleshores, posem fil a l'agulla.
Estàs segur que ho vols fer?
Sí, Xavier.
No s'encent.
El tens cap girat.
Ah, esclar.
Vés amb compte.
Respira, Sergi.
Té.
Veu una mica d'aigua.
Millor, millor.
Quan ho recordo, encara em fan mal les costelles, de tant ho sí.
Vaig estossegar moltíssim.
Volia saber què se sentia.
Ja n'hi ha prou. Sortim del lavabo.
No, espera.
Potser he fet alguna cosa malament.
Vaig tornar a intentar-ho i aquella vegada sí que va funcionar.
Però no podia dir res amb tot aquell fum a la boca.
Que què?
No t'entenc.
Treu el fum. No sé què vols.
I ara què faig?
No ho sé.
T'espero a fora.
El lavabo es va omplir de fum.
I ara era el Xavier qui tossia.
Espera, Xavier, no marxis.
Què vols?
No l'has provat.
Vols provar-lo?
No, gràcies, Sergi.
No em cal provar-lo.
El tabac no m'interessa.
Ja ens veurem demà.
Adeu.
Encara que ho hagi provat, a mi tampoc no m'interessa fumar.
Aquell va ser el meu primer i últim cigarret.
El que sí que m'interessa saber
és per què algunes persones decideixen encendre el segon cigarret.
Jo ja en vaig tenir ben bé prou amb aquell.
El primer i últim cigarret és un conte per xerrar de l'aventura de la vida.
Tornarem amb un altre.
Fins aviat.
Viu l'aventura de la vida.
És un dels contes que ha format part d'aquesta preparació sobre el tema de fumar.
Aquest va ser el primer que vau escoltar, o no?
No.
Bueno, qui em diu coses d'aquest conte?
Què us sembla?
Espereu, jo intento que parli tothom.
A veure, Josep.
Que, com hem pogut veure,
hem ser la primera cigarret
i ha perjudicat amb ell i els del seu voltant.
o sigui que més val no provar-ho, no seguir i deixar-ho.
Perquè perjudiques a tu i els que t'envolten.
Aquesta és la segona part, no?, que és on us toca potser més de prop,
que vosaltres no fumeu, però, bueno, us veieu perjudicats a vegades pel fum dels altres.
Ethan.
Que un nen, que es diu Sergi, ha provat un cigarret.
Tenia curiositat, no?
Sí, sentia molta curiositat per provar un cigarret i quan els seus pares estaven fora de casa ho ha provat.
Després de provar-ho, ell ha notat que no li ha agradat,
que s'ha ficat a tossir i s'ha adonat, no ho ha dit això, però segurament s'ha adonat que això és dolent per la salut.
I ha dit que no provaria a tornar més.
Sara.
Que jo crec que aquest noi ha tingut sort perquè algunes persones no sempre la poden deixar de fumar.
Encara que provin el primer i no els agradi, continuen.
A què?
El Sergi, en aquest cas, ha tingut sort.
El Sergi ha dit, diu, l'he provat, diu, el primer i l'últim, el conte és el primer i l'últim, no?
Ell ho ha pogut deixar, però possiblement perquè no s'han passat el fum.
Però, sí, és veritat, hi ha gent que, no?, que després del primer diu per què encenen el segon,
perquè ja s'han enganxat amb el primer, no?
Judit.
Que, en aquest cas, el Sergi, quan els seus pares no estaven, s'ha anat a la beboa amb el Xavier
i ha agafat un cigarro i se l'ha encès.
I ell deia que no havia fet una cosa bé, no ho havia fet bé.
I ha començat a tossir, però després ha encès un altre i intentava parlar, però tenia tot el fum a la boca i no.
I el Xavier li deia que no t'entenc.
I al final el va soltar el fum i el Xavier es va començar a tossir i es va anar fora.
Coses, qüestions de la salut, que abans n'heu parlat una miqueta, hem dit, no?,
un dels motius per no començar a fumar és que enganxa, no ho pots deixar i llavors que és dolent per la salut.
Va, vull que parli gent que no hagi parlat encara.
Ajudeu-me els altres, home, que després si no, no heu sentit la veu.
Òscar, que estàs molt calladet, digue'm coses dolentes que té el tabac per la salut.
Que ja et perjudica els pulmons i et pot provocar càncer?
Sí, en seria, diuen, vaja.
Sí, sí, Laura.
Et pot provocar malalties i hi ha més risc que tinguis càncer.
Hem parlat de pulmons, de càncer.
Júlia.
I també diuen que si fumes molt perds el gust.
El gust.
Sí que és veritat.
Això, potser, clar, com que no sembla que sigui tan greu, no ho associem com una malaltia molt greu.
El primer que ens ve és el tema dels pulmons, per exemple, o del cor, però perds gust.
Imagineu-vos tastar alguna cosa de menjar, no?, que us agradi molt i no noteu el formatge, Alejandro.
Això us ho diuen la gent que fuma? Ho noteu?
Sí.
Us ho expliquen?
No.
No us ho expliquen?
No.
Per cert, els que teniu familiars al voltant que fumen, n'heu parlat, heu segut amb ells,
i n'heu parlat tranquil·lament de papa, mama, per què fumes, com funciona això.
Andrea.
El tio li ha dit que si podia parar de fumar, però ell m'ha dit que era molt difícil.
Sí? I què més? Com ha continuat la conversa?
O ja s'ha acabat aquí?
Sí.
Ja està.
Ethan.
A mi és que em fa molta vergonya dir-li al meu pare això.
Sí?
Sí.
Per què, per què?
No sé, m'agradaria manjar de si és de fumar, però no és perquè em fa vergonya.
Escolta, i per què no ho proves?
Avui.
Avui és el dia.
Avui és el dia que parlem d'això.
Pots anar ara al migdia o al vespre?
I li dius, papa, avui he anat a la ràdio per anar a fumar.
Igual te diu, sí, fill, sí.
Ja deixaré i ja està.
No ho sé, Ethan, si aconsegueixes parlar d'això amb el teu pare, ens ho expliques.
Torna-nos a explicar.
Fa una mica de vergonya, a vegades, treure segons quins temes amb els pares, no?
Sara.
Que jo a la meva mare li vaig dir que quan va provar el seu primer cigarret,
i em va dir que una amiga seva li va dir que si ho volia provar,
i la meva mare va dir que sí.
Que ell va ser el seu arrocrau.
La Sara li ha preguntat, no sé si els altres temes hàveu fet,
jo parlo de pares, però a vegades són tiets o a vegades són germans grans o amics.
ha preguntat com vas començar, no?
I a vegades la resposta és aquesta, no?
Perquè una amiga m'ha dit que, i això pot passar,
potser ara que teniu 10 anys no, però més endavant sí que pot passar, no?
Que algú que fumi us diu, vinga, prova-ho.
I la teva mare t'ha dit que se'n penedeix d'haver començat.
Sí.
Sí?
Sí.
Bueno, Judit.
Doncs jo li he dit a la meva mare, no?
I, bueno, com ho he dit abans, també van anir-hi al metge, no?
Però a la meva àvia li va donar una polsera que intentava deixar de fumar,
però no sé què tenia que intentava deixar de fumar.
Una polsera.
Són, sí, remells d'aquests, no?
Que a vegades, qui sap, a vegades funcionen,
perquè a vegades hi ha coses físiques,
però a vegades és una cosa de mentalitzar-se, no?
Del cap, de voluntat, que a altres es deu passar amb altres coses, no?
De dir, és que això ho puc fer, però m'hi he de posar, no?
M'he de concentrar en fer-ho.
Lídia.
Jo moltes vegades li he dit als meus pares que no fumin,
però m'han dit que quan fumis tu de gran ja veuràs.
I també la meva mare va començar a fumar als 13 anys
i ara té 42 anys i encara fumo.
Ahà.
Bueno, són casos, són casos.
Són casos que després us porten a fer reflexions, no?
Entre el que us expliquen a casa i després del que treballeu a col·le,
heu elaborat tres reflexions diferents.
Si voleu, en llegim una.
En tenim una de preparada.
Com et deies?
Perdo els cartells, en sec.
Laura.
La Laura ens porto.
Agafa el micròfon, Laura, i ens llegeixes la primera reflexió.
Bueno, ara jo em dic Laura i també m'acompanyarà l'Izan.
L'Izan, molt bé.
És millor no fumar perquè, a part de perdre salut,
dones diners per matar-te i et costes molts diners.
També si tens un familiar que l'estimes molt i fumar,
el pots perdre molt fàcilment i ja no el beuries mai més.
Per exemple, el meu pare, abans que jo naixés,
com fumava tant, va començar a ofegar-se.
Li van tenir que traslladar ràpidament a urgències
i resulta que els seus pulmons no podien més.
Per sort, per sort, li van operar.
Va sobreviure.
Va decidir no fumar més
i va deixar de fumar, tal com ho havia prometre.
Per això, quan et diguen si vols fumar,
a partir d'ahir decideixes si ser fumador o no.
Però vosaltres fumaríeu o deixàrieu de fumar
després d'aquesta reflexió?
Ja està?
Sí?
Molt bé.
Això que heu explicat d'aquest cas d'aquest pare,
que els pulmons no podien més en operació,
és un cas real o no?
Sí.
Sí?
Vale.
I és un cas en què al final va deixar de fumar.
Sí.
Sí?
Passa que a vegades no cal estar tan malament, eh?
Per deixar-ho, no?
La gràcia potser és no haver d'arribar a l'hospital.
Digues, Iza.
La meva mare va deixar de fumar i, bueno, l'any passat va deixar de fumar i ja no ha tornat a agafar-se.
Molt bé.
Però passa a vegades que ho deixes amb l'esforç que això porta i després tornes a caure, no?
Això li passava normalment al principi, a les dues primeres setmanes, de vegades,
i diria, vull agafar un cigarró, perquè ara ja s'ha acostumat i no.
Molt bé, molt bé.
Júlia.
Jo, el meu tiet va tindre un infart per fumar i els metges li van dir que deixessi de fumar,
però ell ja, quan va passar el temps, va notar que ell ja estava bé i va tornar a fumar.
Li va donar un altre infart i ja ha deixat de fumar.
I finalment ho ha deixat.
Són els sustos aquells, no?
A vegades, si ho dieu als pares, deixeu, deixeu?
o amb la polsera no n'hi ha prou, has de tenir un gran ensurt,
per desgràcia perquè et passi alguna cosa.
Òscar.
Que el meu pare fumava, llavors ho va deixar, però al cap d'uns anys va tornar a fumar.
Sí? Veus, és allò que dèiem de recaure.
Però ara ja ho ha deixat.
Ja ho ha tornat a deixar.
Sí.
Josep, vols dir alguna cosa?
No? El Josep el tenim aquí.
Agafa, agafa micròfon.
No?
Ara se'ns ha tallat.
Hem parlat dels diners, per exemple.
No? De malgastar els diners en tabac.
És un argument més que veieu que és una cosa bona per dir-los a la gent que fuma,
de dir, ei, que us esteu gastant uns diners que no porten enlloc.
Com un capritxo, digues, Josep.
Que millor no gastar-te diners amb això, si t'ofereixen digues que no,
perquè és molt donant ja per els diners, en aquest temps de crisi, com ha dit l'Izan,
i et gasta els diners per una cosa que no serveix de res, que només et fa mal.
Crec que és una tonteria, ho és, pagar diners per una cosa que només et porta problemes.
Daniel Alejandro, què passa? Fumeu?
O sigui, sou fumadors, es diu fumadors passius, no?
La gent aquella que no fuma, però que està en llocs on es fuma,
i llavors, doncs, respires el fum del tabac.
Això us ha passat a vosaltres?
O què feu si veieu una persona fumant en un lloc tancat?
Intenteu marxar?
Quina experiència teniu amb aquest tema dels fumadors passius?
Diuen que, a vegades, si ho respires, també te pots enganxar fumant,
perquè també t'entra el fum, els pulmons.
En aquest sentit, creieu que la gent té prou cura, va prou en compte, Alejandro,
de no fumar a prop de persones que no fumen,
o especialment a prop de nens o de persones joves com vosaltres,
que s'ha d'anar molt en compte?
Creieu que la gent va en compte o no?
No.
No?
En quines situacions t'has trobat, per exemple?
Doncs, en un supermercat, un bar, on hi ha una tercera d'aquestes,
que no hi ha fumant, llavors, estic al costat seu i em tracta del fum.
I llavors, què fas amb aquests casos?
T'apartes?
No.
No t'apartes d'aquesta senyora.
Però molesta el fum?
Sí.
Molesta, no?, perquè no és una olor agradable.
Ui, quin munt de mans aixecades.
Xiques, us vull sentir parlar més, Helena?
No, no.
No? Vale.
Lídia, que em dius alguna cosa.
Lídia, Andrea, esteu molt calladetes.
Bé, doncs, Laura.
Dos coses.
El meu pare, quan venia de treballar, tenia un amic que als migdies no anava a casa i li tenia que quedar treballant.
Llavors, li donava quasi cada dia 5 euros perquè li compres tabac.
i la segona cosa que jo m'he trobat casos que quan menjava el meu tiet estava fumant a la cuina.
Val, val.
Per tant, ara fora de casa és més fàcil que no us en passeu el fum, perquè ara ja no es pot fumar als llocs tancats.
El que passa és que, com deia l'Alejandro, sempre hi ha el tema de les terrasses, no?
A les terrasses dels bars sí que es pot fumar.
I, clar, el tema de dintre de casa.
Vosaltres li heu dit mai a alguna persona, escolta, no fumis davant meu que m'estàs tirant el fum?
Lídia.
Jo li vaig dir al meu pare que no fumés dintre del cotxe i ara ja no fuma dintre.
M'ho va prometre.
Bé, molt bé.
Ethan, ara vinc amb vosaltres, xiques.
Dos coses.
La primera, que el meu pare, quan fuma, i jo estic, estem parlant, per exemple, els dos,
i està fumant, sempre es fica cap a un...
perquè l'aire se'n porti el fum cap allà i que si jo estic aquí, no?
Però el que passa és que de vegades el meu tiet fuma i ell no se'n recorda que estic al costat.
i de vegades sí que m'heu una mica al fum.
I els hi dius alguna cosa o no?
De peu, perquè de vegades està parlant del meu pare i mai...
I no trobes el moment d'interrompre.
No, i la segona és que la gent que fuma dintre del cotxe i hi ha un acompanyant,
per exemple, jo o qualsevol de la classe, si fumes allà dintre, pràcticament, tu també estàs fumant aquell aire.
És el que hem dit abans.
Clar, perquè el cotxe és un lloc bastant petit i no hi ha excavatòria.
diguem, no? I el cotxe és el cotxe.
Òscar.
Que una vegada ell estava a un camp de futbol mirant un partit
i llavors davant meu hi havia uns senyors que estaven fumant i el fumant molestava.
I els hi vas dir alguna cosa o no?
No.
Clar, quan és un familiar encara pots tenir confiança, però quan no coneixes la persona...
No.
I llavors què fas? T'apartes?
Si puc, sí.
Bé, és una bona cosa, eh? Si us podeu apartar, perquè ja que no és agradable, doncs mira, almenys que passi, que corri l'aire.
Sara i Judit, a veure.
La meva... Bé, els meus pares, quan anem de viatge, fumen i ja arriba un punt que jo no puc més i els dic
podeu obrir la finestra, sisplau.
Del cotxe, també.
Sí.
Sí? T'afancar, suposo, no?
Sí.
Però els has de dir, eh?
Sí, sí, no, no.
A vegades...
Bé, a vegades...
O no, un poquet, però no serveix de res, hi ha massa fum.
A vegades no ho noten, eh? Les persones grans, com que tenen, com deieu, això de fumar tan integrat,
tan de rutina, tan normal,
a vegades no és mala fer, és que no se'n donen compte que potser molesten
i fins a quin punt poden molestar a la persona que no fuma.
Judit.
Dos coses.
Que, la primera, que també hi ha gent que quan es posa nerviosa comença a fumar.
Sí, això té molt a veure amb els nervis i l'estar tranquil·la, no?
Sí.
Possiblement ho heu notat amb gent que coneixeu,
potser en èpoques en què estan més neguitosos per alguna cosa, no?
Sí, diuen...
I...
S'ho prenen com un relax, digues.
I l'altra cosa que, quan estem al cotxe,
per exemple, si els meus pares estan fumant,
sempre ho hauran tota la finestra, encara que plogui.
O sigui, no ens molesta el fum, però te maràs de fred.
Molt bé.
A veure, Andrea.
La meva mare, quan fumava, mai fumava davant nostre.
Val.
Perquè tenia una germana petita.
Val.
Val.
I llavors sempre anava, doncs, amb un racó o amb una finestra a fumar.
és una cosa recomanable, no?
O sigui, encara que fumes, ja que fumes, i potser no ho pots deixar,
però, bueno, doncs, aparta't o tingues en compte que jo no.
És el respecte, no?
El respecte cap als demés, que també amb aquest tema del tabac és important.
Lídia.
Jo, quan feia un partit de tenis, la meva mare es posa tan nerviosa
que t'he de començar a fumar.
se posa nerviosa quan jugues a tenis?
Sí.
Ostres.
Quan fem un partit.
I el que passa és que si deixessis de jugar a tenis, fumaria igual, no?
Sí.
Vale.
Vale, és una mica una excusa.
Laura.
Jo sempre, quan em parlo al carrer o el que sigui,
que tinc a esperar a la meva germana petita,
quan tinc al costat gent que fuma, em poso nerviosa
i dic a la meva mare si ens podem anar d'allà.
I em fa cas, perquè no suporto el fum.
Sí, o sigui, el teu ja és una cosa de no suportar el fum.
Molt bé.
Molt bé.
I ta mare et fa cas.
Sí.
Bueno.
Que teniu més reflexions?
Sembla que sí, no?
Hi ha un parell de reflexions més.
Qui vol llegir?
Judit?
Però jo tinc un conte.
Què li he fet jo?
Tu tens un conte.
Què us sembla?
Comencem pel conte?
Sí, doncs?
Vinga, la Judit ens explica un conte respecte d'això que estem parlant.
Un dia, la Marta va anar a recollir els seus tres fills,
l'Àlvaro, el germà gran.
La Mar i el Jaume van córrer a abraçar-la
i li van ensenyar el treball planetari que havien fet a l'escola.
Seguidament van anar baixant la costa
per recollir el seu germà gran, l'Àlvaro.
El van veure i els seus pa i els seus amics
i tots portaven un cigarro a la boca.
La seva mare se'l van portar a casa.
Quan va arribar a casa van tindre una reunió familiar.
Havien de parlar del tema de fumar.
No saps que fumes dolent?
Li digui el pare.
I que no saps que perjudica els pulmons?
Li diu la Mar, la seva germana petita.
L'Àlvaro va decidir deixar-ho.
El Jaume se li va llençar al damunt.
El mes següent, els seus amics li van oferir un cigarro,
però ell va contestar
no tornaria a caure a la temptació del cigarro.
I el que va dir va fer reflexionar els seus amics.
Aquesta és una situació en què estem parlant d'un germà gran,
que segurament ara amb 10 anys
us ho estan explicant i esteu agafant consciència,
però que us podeu trobar més endavant
amb el cas d'aquest germà gran.
Això a mesura que et fas gran,
a mesura que entres en l'adolescència,
és més fàcil potser que et diguin
ei, prova el tabac.
Sara, digue'm.
També tenim la reflexió sobre aquest compte.
Ah, hi ha reflexió del compte.
Home, doncs vinga, escolteu-me.
Si ho intentes deixar de fumar
i els teus amics t'ofereixen un,
digues no, encara que insisteixin.
És millor deixar-ho,
encara que et costi molt.
Saps què fa el fet de fumar?
Deixar de fumar és el somni de tots,
també el teu.
I aquí, en aquesta reflexió,
veiem una altra cosa que ja ha sortit una miqueta abans,
el deixar de fumar és el somni de tots.
És allò de que et estàs enganxat
i llavors costa molt deixar de fumar.
Parlem de remeis,
que per aquí n'han sortit de molt originals.
Vinga, fem una recopilació de remeis.
Com es pot deixar de fumar?
Vinga, Judit.
Bé, dic un.
Mira, farem una cosa,
perquè quan vull que parli tothom,
tots m'heu de dir un remei.
Sí, Helena,
tu també vens-me pensar en un remei,
una cosa que creieu que pot anar bé,
que vosaltres penseu,
encara que no sigui de les que es veuen a la tele,
però que vosaltres penseu
que li podríeu aconsellar a una persona que fuma
perquè ho deixi.
Vinga, fem així, fem rellotge.
Doncs que a la televisió hi posen un medicament
que hi ha a la farmàcia
que el que fa és deixar de fumar
per a que no tinguis tant l'ego de fumar.
D'acord, un medicament, eh?
O sigui, aquí parlaríem que hi ha medicaments,
hi ha pastilles o pegats, no?,
que es poden comprar a la farmàcia.
Diuen que per evitar l'efecte aquest de la nicotina
que és el que enganxa.
A veure, Sara.
Que, com he dit abans,
de posar allò de les ungles al cigarro,
però també sobre el medicament aquest,
la lletra petita sota posa
que també porta nicotina.
Clar, clar, una miqueta.
Perquè em sembla que funciona de manera que,
com que diuen que és molt difícil deixar-ho de cop,
si tu estàs acostumat a un nivell,
això és un explicat.
Bé, si estàs...
Doncs vinga, us ho explico.
Si estàs acostumat a un nivell de nicotina,
fins a 10,
no ho pots deixar de sobte,
costa molt deixar-ho de sobte.
Llavors el que fa el medicament aquest
és que avui te dona 8,
demà et dona 6,
i així va anant deixant.
Porta una mica de nicotina, sí,
però vas anant baixant.
hi ha gent que li funciona i hi ha gent que no.
Això de les ungles, no?,
del no mossegar-se un mal gust,
posar-ho al cigarro.
Júlia, tens algun remei miraculós?
El cigarro de mentida.
Sí, el cigarro de mentida que ha sortit abans,
que és un cigarro que, bueno,
ja et fa l'efecte aquell de tenir alguna cosa
a les mans i als llavis, no?,
que a vegades és el que es necessita.
Helena.
El tabac de menta.
Sí, que seria també com això que deia la Júlia,
més o menys,
un cigarro en forma de menta,
o sigui que no porta nicotina.
Sí, més o menys.
No porta l'odolent de la nicotina
i també té aquesta funció
de que tens alguna cosa a la boca, no?,
que a vegades és això el que necessites.
Lídia.
Que també vas al metge
i et donen consells,
però hi ha vegades que funciona
i a vegades que no funciona.
En tot cas, visitar el metge,
perquè als metges hi ha metges
o hi ha infermers, infermeres especialitzats, no?,
en donar-te, en explicar-te com ho pots deixar
i en controlar, no?
Andrea.
Una polsera per poder deixar de fumar.
Les polseres aquelles que han sortit abans.
Sí.
No sé com funcionen, eh?
Jo aquí sí que no us puc explicar res de les polseres.
Laura.
Que, com heu dit,
la rutina,
en vez de la rutina dels caramels,
ai dels cigars,
canviar-ho per caramels.
I una altra cosa,
del que ha dit el medicament,
hi havia un pare que ho feia,
va tenir,
tomava uns xiclets
i va deixar per almenys dos mesos o tres de fumar.
El canviar-ho per alguna altra cosa, no?,
caramels, xiclets...
Molt bé.
Ethan.
Una altra cosa podria ser pensar el que gastes.
Ah, va, el fer números, no?
Sí.
El fer números i dir,
amb tot això que m'estalviaria,
què compraria?
Què compraries tu, Ethan?
O sigui, tu li pots dir a ton pare,
no fumes i així m'acompres una play.
No.
Doncs en canvi de la gent que és adulta, per exemple,
en canvi de gastar-se l'iners cada dia un paquet de tabac que val 5 euros,
si portes 5 dies ja sense fumar t'estalvies 25 euros
i et pots complar un jersei que et faci falta.
Molt bé, anar fent guardiola.
Sí.
O estalviar-ho per quan no es necessiti.
Molt bé.
Òscar.
També, si tu saps on els teus familiars guarden els paquets de cigarro,
els hi pots prendre.
Ah, això no són consells, això és passar l'acció.
Et poden castigar.
Una miqueta.
Si se n'enteren que has sigut tu.
Val, val.
Ara parlarem de si tot això ho heu posat en pràctica.
A veure, Josep.
Una mica el que ha dit la Laura, una mica semblant el que ha dit la Laura,
que vaig veure uns caramels que són per deixar-ho.
Vaig veure que són uns caramels que serveixen per deixar-ho.
Molt bé.
Pots substituir l'hàbit amb caramels normals o caramels ja especials
que deuen portar algun tipus de substància que deu fer que ho puguis deixar.
Alejandro.
Amagar l'encenador.
Amagar l'encenador.
Bé, és una idea.
Entre l'Òscar i tu podíeu fer-me'l anar mal, eh?
Un destrossant els paquets i l'altre amb l'encenador.
Daniel, que ets l'últim i per tant s'han acabat les idees.
També amb pastilles que hi ha ara, que si prens una cada dia te va fent que ho hagis deixant.
Hi ha pastilles més fortes i n'hi ha que són més fluixes, no?
I una mica depèn també de la voluntat, no només del que puguis menjar o prendre,
sinó també que tinguis ganes de fer-ho, no?
De que ho vulguis fer.
Sí.
Més coses, m'ho voleu dir, Lídia?
Que també el tema d'amagar el tabac també pot ser mala idea perquè es poden comprar més i gastes més diners.
Sí, i t'arrisques a que et castiguin.
Bé, és una manera però de cridar l'atenció, no?
Potser al final se cansen ja de que sempre li amaguin el paquet.
Digue'm, digue'm.
Que també en lloc d'amagar-lo el podries deixar a casa per no tenir-lo
i quan vagis d'encendre-ho un, hauries de demanar-li a un altre.
Ah, val, algú que te la guardi.
No?
Bé, deixar-ho a casa o que t'ho guardin.
Val, o sigui no prendre-la amb tu a tot arreu, sinó...
I així hi ha llocs que t'estalvies de no fumar.
Laura?
Jo el remei que vaig fer amb el meu tiet va ser agafar tots els paquetes de tabac
i volia tirar a la brossa, però em va pillar i em va dir que a la pròxima em castigaria.
Molt bé.
Veig que hi ha gent que passa l'acció, eh?
Gent que doneu consells i gent que us hi poseu.
De tots aquests remeis que han sortit,
algú sap d'alguna persona que els hagi provat, si han funcionat o no?
Allò de la polsera va funcionar, Judit?
Eh, no.
No? La teva avi que li va donar una polsera a ta mare no va funcionar?
Més o menys.
Durant un temps?
Sí.
Bé, bé.
Júlia?
Jo coneixo una amiga que va provar el cigars de mentida,
però li va funcionar en un temps, però després ja no.
Va tornar a la rutina.
Clar, però això dèiem que hi ha molt de voluntat, no?, de la persona.
I no sé si heu estat amb algú que ha intentat deixar de fumar,
diuen que els primers dies et poses molt nerviós.
Sí?
Per aquí diuen sí, sí.
A veure, espera, més cosetes, Lídia.
que el metge que et dóna un consell, ja tinc un vaí que li va funcionar.
I el meu pare i la meva mare ho vol provar, però encara no s'ha apuntat.
Bé, és fer el pas, no?
Andrea.
No?
Acabava de dir alguna cosa a l'Andrea.
Sara i després Josep.
Sara.
D'acord.
Ai.
Ja no ho saps.
Pensa, pensa.
Passava amb el Josep.
Pensa, pensa, tranquil·la.
Que també és més dolent enganxar-te,
a part que et destrossa tot per dins,
també, coneixeu una persona que deia que ho va provar
i després a les nits es posava molt nerviós i no podia dormir.
que també, a part que et destrossa per dins,
com és tan enganxat, com a la nit,
com a la nit no et pots anar aixecant,
com és estar allí, et poses molt nerviós.
Clar, com que estàs enganxat, no?
Si no ho pots, és com vosaltres quan teniu moltes ganes d'una cosa,
doncs que si no podeu, clar, us posa dels nervis.
La Sara ja s'ha recordat el que deia.
Sí.
La meva mare ho intenta deixar
i és tan nerviosa que li sororeacis a les ungles.
Sí?
Sí, sí.
Els nervis, els nervis.
Escolta, i què fem amb aquest cas?
Sara, perquè, clar, què els hi feu als pares que fumen
o a la gent que tireu prop que fumen?
Els hi pegueu bronca?
Els doneu ànims?
Perquè, clar, ta mare ho està intentant deixar.
Sí.
Ja li dones ànims?
Sí.
Sí?
Li dius, vinga, mama, molt bé.
Sí, és difícil, eh?
Passa que vosaltres teniu un avantatge molt forta,
que els fills es tiren molt, eh?
No?
Jo crec que sí, sou un bon alicient per deixar de fumar.
Ethan.
Sobre el que ha dit el Josep, podria ser un efecte secundari?
Sí, sí.
Això del, clar, ho necessites, no?
El cos està acostumat a que li dones un tant de nicotina i de tot això,
que, com dèiem abans, el cos vol 10,
i si en aquell moment que necessites fumar no pots,
perquè, doncs, és la nit o no pots aixecar o no tens tabac a casa,
doncs, la te posa nerviós.
Sí.
Sí, sí.
Judit?
Que també diuen que si tu respires l'aire del tabac,
de gran serà més fàcil que t'enganxis.
Diuen, sí.
Això no ho sé.
Això ja estudia científics.
Va, que ja anem acabant l'entrevista,
que ja us veig que esteu una mica neguitosos.
Clar, jo pregunto, si fumar és tan dolent,
si, a més, tens la mala sort que ho proves i t'enganxes,
deixar-ho és molt difícil.
Fumar és car.
Deixar de fumar també és car,
perquè si t'has de comprar les pastilles, els parxis i tot això,
també són diners.
Per què es ven el tabac?
Com és que...
M'ha caigut el boli.
Com és que es permet que es vengui una cosa,
en principi, dolenta?
Judit?
Perquè l'empresa del tabac ha sigut...
Bueno, sempre ha sigut molt important.
I el fan d'unes substàncies molt dolentes
que maten el cos, no?
I van destrossant a poc a poc el cos.
I això...
I també tenen una cosa dintre del tabac, no?
Que el que fa és que vols més, vols més,
i no pots parar.
Però has atret el tema de les empreses
que es dediquen a fabricar, no?
Òscar.
Que els venedors de tabac, ells el que volen és guanyar diners.
Llavors, segueixen fabricant i venent-ho per guanyar diners.
Al final, qui té la...
Qui ha de decidir si compra o no compra,
és la pròpia persona.
Sí.
Josep?
Que això que has dit, per què es ven el tabac,
en un programa que vaig veure la tele,
ho van demostrar.
Primer, no sabia que el tabac portava tants problemes.
Això no es sabia.
Llavors, després, que ara s'ha de demostrar,
i és un negoci, llavors,
tu no pots trencar una empresa així com així.
Llavors, és...
És un negoci que vol molt, suposo que vol molts milions
arreu de tot el món.
Ethan.
Perquè ara mateix,
la gent ja no s'interessa per les altres persones,
els agrada més el diner,
és a dir,
però ara hauríem pensat en el que el diner no farà felicitat.
És a dir,
en aquest cas,
podríem dir que és aquesta dita,
perquè el diner no farà felicitat.
És que anem amb aquesta idea.
Ara recullo més opinions vostres,
que no ens marxi el temps,
i és que tenim una altra lectura
de l'Andrea.
Andrea?
Sí, sí.
Sí?
De l'Andrea i de la Lídia.
Doncs vinga, una altra reflexió,
és la darrereia que ens queda per fer.
La discussió del tabac.
Un dia, de bon matí,
es van aixecar les dues germanes,
Anna i Maria.
L'Anna li va dir a la Maria,
escolta, l'altre dia vaig provar un cigar
i em va agradar,
m'agradaria deixar-ho, però no puc.
La Maria es va enfadar i li va dir,
si no ho deixes, m'enfadaré amb tu.
El dia següent,
l'Anna li va dir,
és molt difícil deixar de fumar.
La Maria ho va entendre,
però es va anar trist al llit.
Va demanar un desig,
tot dient,
espero que no fumi la meva germana.
Al cap de sis mesos,
el desig es va fer realitat
i l'Anna li va dir a la Maria
que ja ha deixat de fumar
i es van donar un petó i una abraçada.
I la reflexió és,
fumar no és bo per la salut
i més val no provar-ho
perquè si no t'enganxes.
Aquí el que no sabem és...
És la Maria la que fumava?
L'Anna?
El que no sabem és el que va fer l'Anna
al cap de sis mesos
per deixar de fumar, no?
Però sí que aquesta frase
de deixar de fumar
no és difícil.
Què penseu quan veieu,
ja per acabar,
quan veieu una persona que fuma,
sigui familiar
o sigui algú del carrer,
quina sentiment teniu?
Us fa pena?
Us fa ràbia?
Com ho veieu?
Què és el sentiment que teniu
quan veieu algú que fuma?
A mi una mica de pena
perquè, clar,
allí estan ficant en risc
les seves vides
i, clar,
si a ell li agrada molt fumar,
doncs té més risc,
té més oportunitat
que es mori.
Òscar,
anaves a parlar,
em sembla.
Que també a mi
em poso una mica trist
perquè la gent
segueix fumant
i es pot morir.
De moment,
parlem de tristesa,
de pena...
Daniel,
Alejandro,
parla poquet.
Voleu fer-hi alguna cosa?
Veus, ho penseu,
ho penseu.
Laura?
Dèiem que quina sensació,
quin sentiment teniu
quan veieu algú que fuma?
A mi em dona una miqueta de pena
el meu tio per si és mort
i també tinc un cas
que la meva veïna,
la seva mare fuma
i també té molta tristesa
si és mort la seva mare.
O sigui,
el tema de la salut
veig que és important, eh?
Sara,
després anem per aquí.
Jo a vegades
tinc ganes de dir-li,
no saps que fuma és dolent?
Si tens algun familiar,
estaran molt tristos
quan et moris.
Lídia?
Lídia?
No.
Andrea,
perdoneu.
Digue'm, digue'm.
Jo m'he ficut trista
però a la vegada
m'enfado.
Treus caràcter, eh?
Sí.
Molt bé,
és allò.
Vale, vale.
I tant.
A mi, per exemple,
quan m'ho he passat
molt bé amb algú
i després a casa penso,
per exemple,
he anat a jugar a futbol
amb algú que he fumat,
no?
I després arribo a casa
i penso,
ui, què m'ho ha passat?
I recordo dels moments
que he anat a beure aigua
mentre ell es fumava un cigarret
i penso,
ui, el cigarret.
I després penso
que si es mort per això
faria molta distrecia
perquè ja no podria
tornar a jugar amb ell.
Bueno,
veig que aquí
el sentiment general
quan trobeu algú que fuma
és això,
la tristesa, no?
i el pensar-ho
lo malament
el que l'efecta
a la salut.
Nois,
ho hem de deixar aquí
que ens queda res,
tres minutets
per les dotze
que ens hem quedat
alguna cosa per fer
o per dir
i hi ha dos contes més
que no els hem pogut escoltar
i un d'ells
justament parlava d'això,
no?
D'una mica
el contrapunt,
el gaudir la vida,
el mirar-se la vida
doncs això
des del punt de vista
vitalista positiu
i no des del punt
bueno,
insalubre
que té el tabac.
Ens hem descuidat
alguna cosa?
Algú vol dir alguna cosa més
per acabar?
Josep?
Josep s'ha llançat,
ara ja s'ha llançat.
Ara que ens queda poca estona
aprofito per dir
que
si no us heu enganxat
no us enganxeu
i si us ofereixen
dieu no.
Em sembla,
ho hem dit així
en el plan eslògan
però ho hem justificat
al llarg de tota l'hora.
Molt bé,
Josep,
Laura?
Que la meva mare
li van dir
si volia provar un cigar
i ella fumava poc
però per sort
no es va enganxar
i ho va deixar
per el susto
que va veure
del meu pare.
Molt bé,
molt bé.
I ja per acabar,
Judit?
Que el meu avi
es va morir
per fumar.
Suposo que això
us ha fet reflexionar,
tots tenim casos
i del que es tractava
era de fer reflexionar
dins l'aventura
de conversar
amb aquests alumnes
de cinquè sè de primària
del Col·legi La Salle
han estat treballant
el tema del tabac
a través d'aquest programa educatiu.
Avui hem conegut
i hem conversat
amb la Judit,
la Sara, la Júlia, l'Helena, la Lídia, l'Andrea, la Laura, l'Izan, l'Òscar, el Josep, l'Alejandro i el Daniel.
Nois i noies, felicitats per tota aquesta feinada
i moltes gràcies per venir a la ràdio i explicar-nos-ho.
Un abraçada a tots.
Adéu!
Adéu!
Més motius per poder gaudir de la vida
Us explicarem mil històries per poder xerrar
És l'aventura de la vida
Diu l'aventura de la vida
És l'aventura de la vida
Diu l'aventura de la vida
Diu l'aventura de la vida
Diu l'aventura de la vida