Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Mira, aquesta jornada, que jo he volgut avui fer aquest petit incís perquè és d'aquí justament 8 dies, el dia 7, és una jornada d'emprenedoria muntada pel nostre col·legi, de cara sobretot i enfocada molt a tots els nostres professionals que s'han quedat a l'atur, que en són molts, desgraciadament, com ben bé sabeu,
i a tots els professionals infermers que sortiran aquest any de l'UBRB, la primera promoció dels graus, de cara a que no desanimin, que hi ha moltes coses a poder fer dintre del món infermer i tractarà una miqueta de tots aquests temes.
Llavors començarem amb la inauguració, ho farem a la Cambra de Comerç i qui primer ens farà la inauguració serà l'Albert Abelló, que és el president de la Cambra.
Ell ens cedeix gustosament a la seva sala d'actes, com amb altres coses que han fet, amb altres conferències que han fet dintre del col·legi, perquè el nostre és més petit.
I ell ens parlarà també de com reinventar-nos, no? La seva conferència és reinventar-se o morir, i parlarà una mica de com podem donar el tom i com no desesperar dintre d'aquest món avui en dia en crisi.
D'aquesta situació complexa, perquè ara parlava les que surten a llista de l'universitat i alguns se'n van cap a la Gran Bretanya o cap a altres zones, cap a França, no?
Més cap a la Gran Bretanya que cap a altres zones, perquè aquí, francament, la situació està complicada, no?
Està molt complicada, ja parlàvem-la fa 15 dies, no? Del tema aquest, sí, precisament també dintre de l'última taula rodona de la tarda del dia 7,
l'Olga Vázquez, que et vaig comentar, que era l'enformera que porta tot el tema d'estrangeria dintre del col·legi,
ens parlarà, doncs això, de la feina a l'estranger, per on començar, quan volem marxar a l'estranger perquè aquí no trobem,
o realment perquè volem marxar, perquè volem conèixer altres mons, també tindrem aquest espai.
Serà, com dèiem, el Dixous vinent de dia 7, la setmana vinent, per tant, i serà en jornada de matí i tarda,
és que més o menys fins a les 4 de la tarda, ho dic per qui vulgui planificar-se i anar-hi, això,
s'aniran succeint, no?, les conferències, les ponències.
S'aniran succeint al llarg de tot el dia, comencem a les 9 de matí, que ens farà la inauguració el dubteu Josep Mercader,
que és el director dels serveis directorials de Salut a Tarragona,
i després, bueno, tindrem, durant tot el dia, des de començar la conferència inaugural,
tindrem 3 taules rodones, 2 al matí i 1 a la tarda.
Val a dir que aquesta jornada està enfocada directament al món infermer,
però que està oberta a tota la ciutadania, vull dir, ho hem fet a la cambra perquè allà hi ha espai,
es poden inscriure a través de la nostra pàgina web,
i, bueno, tothom que vulgui venir al matí, a la tarda, o pugui venir tot el dia, estarem encantats de rebre'ls.
Recordeu, la pàgina web és codita.org, les 3 veïnves abans, codita.org,
i allà trobaré tota la informació, a banda del programa,
de tota la jornada que, com dèiem, abordaran temes molt diversos,
i com, per exemple, aprendre-emprendre.
És una xerrada on suposo que també s'incentivarà, ja ho diré,
la creació d'una pròpia empresa, o d'un perfil, o d'un, no sé,
de buscar aquest plan B, no?, davant la situació difícil.
Exacte. Dins d'aquesta nou emprendre, vindran diferents persones,
diferents infermeres, pràcticament, o sigui, tothom que està dins la de les taules
són infermers, dret del que és la conferència inaugural,
i, bueno, es parlarà de les diferents vessants on un pot treballar,
des de l'atenció al dol en una funerària,
com vindrà el Josep París de Barcelona, que ell treballa en el grup mèmora,
com qui vol muntar una empresa, doncs, de qualsevol àmbit
que tingui relació amb les competències infermeres,
doncs, bueno, parlarem una mica de tot això,
parlarem també de les assegurances civils que han de tenir les empreses,
no les infermeres com a infermeres que si estan col·legiades
i ja tenen la responsabilitat civil coberta,
però sí com a empresa.
L'atenció al dol és important, no?
Molt important.
De fet, és matèria curricular, se'n parla,
no s'estudia, no?, allà a les universitats.
Exacte, és matèria curricular, sí, sí, matèria curricular,
el d'acompanyament, la cura de les famílies,
és l'estar, el saber estar i aquests moments de dolor
que acompanyen a tota persona que marxa,
doncs, bueno, la figura infermera també és molt important.
Ja et diguen al grup mèmora a Barcelona,
hi ha un infermer que es dedica a tota aquesta part
i, bueno, també volem que es vegi...
Els diferents àmbits on treballem,
treballem a l'hospital, treballem a la primària,
estem en la promoció, estem en les cures infermeres,
però estem en molts altres llocs que potser no són tan visibles
i és el que volem que es vegi.
Per on arriba l'intrusisme al sector?
Doncs arriba l'intrusisme per diferents llocs,
el que passa és que no es denuncia prou i suficient.
En el col·legi estem oberts a qualsevol denúncia.
Nosaltres tenim un lema que diu
si el teu lloc ocupa un altre, vine i denúncia-ho.
Nosaltres prendrem les mesures que toquin.
Però són diferents fronts llavors?
És a dir, són diferents fronts oberts?
Hi ha diferents fronts oberts en diferents aspectes.
Hi ha llocs que hauria d'haver més infermers
i que realment no estan coberts per ells.
I qui fa la feina llavors?
Gent no titulada o gent...?
Gent no titulada, auxiliars d'infermeria,
tècnics que no toca...
Hi ha tot un ventall de persones amb unes competències
que estan en un altre nivell,
que són d'infermeria i que les estan assumint.
Doncs això en parlareu també.
És a dir, que hi vulgui més informació que vagi a les jornades.
Allà se'n parlarà amb tots els set lliots.
És a dir, recordeu, a la Càmera de Comerç,
al propi Dixous, s'han d'inscriure.
S'han d'inscriure.
Per tenir la previsió de quan serà.
Sí, més que res, perquè no se'ns esbordi,
però en principi s'han d'inscriure,
però ja et dic que si algú que no s'ha inscrit
i es vol acostar,
doncs pot fer-ho tranquil·lament
i els acollirem amb tota tranquil·litat.
I per finalitzar, l'Albert Gómez,
que és el director dels serveis
de Territorials de Salut a Tortosa
i Terres de l'Ebre,
serà el que farà la col·lenda.
Tindrem una mica de tot el perfil.
Veig que tira també la part de docència,
molt present per qui serà,
més a més, la Roserri Comà,
una persona que porta molts anys en docència,
és la doctora Aldegana de la facultat
i que parlarà també dels nous reptes
a nivell universitari,
centrant-ho molt en aquest grau.
Sí, o sigui, parlarem de les sortides
que té un infermer quan acaba,
des de les sortides professionals
a les sortides acadèmiques.
Ella i la seva companya
que venen de l'UBRB
parlaran de tot el tema de postgraus,
màsters, doctorats, especialitats,
tot el ventall de reptes acadèmics
que ens queden un cop amb el títol a la mà.
Per què pensava jo?
Ara, amb el títol a la mà,
on es pot anar a treballar com a infermer o infermera?
A la sanitat pública, per exemple,
hi ha vacants, hi ha llocs?
Hi ha homes i sistemes de retallades
que hem visquent o més aviat o el contrari?
A la sanitat pública queden poques places.
Al contrari, s'han retallat molt,
com bé sabeu,
tant d'interinatges com de substitucions.
Ja no es cobreix el que es cobria,
no es cobreixen les vacances,
no es cobreixen les baixes maternals,
no es cobreix una sèrie de llocs de treball.
O sigui, en aquests moments,
l'infermeria és on més s'aturnia
i dins del món sanitari,
i a la sanitat pública s'ha vist molt retallada.
Llavors, què fan?
Estan a l'atur.
A l'atur, no?
A l'atur, ja he pujat.
Jo, des de l'any 2010 a l'any passat,
he pujat, si no en teníem cap,
perquè érem una professió,
el 2010, que no tenia atur en infermeria
i podíem gaudir d'això
en aquests moments
estaven al 490 i escaig
registrats a l'INEM,
com a infermers,
vull dir, a banda de tots els que no estiguin dintre de l'INEM.
A nivell de demarcació?
A nivell de Tarragona, sí.
Ciutat o demarcació?
Demarcació.
Demarcació, sí, sí.
D'unidor.
O sigui, de passar de cap a gairebé 500, no?
Gairebé 500, de 0 a 500,
més els que sortiran aquest any,
que a veure...
Hem de buscar sortides,
hem de buscar sortides
per tota aquesta gent jove
que surt amb moltes ganes,
que porta 4 anys,
per la gent que ja està treballant
i que estan a l'atur.
Se'ls ha de buscar, hem de buscar.
Doncs serà un bon moment
per posar-ho en comú
en aquesta jornada que es farà
a l'Ixous que ve.
Recordeu si voleu inscriure-ho,
si sou del sector,
o no ho sou,
però voleu tenir un interès
en conèixer alguna d'aquestes qüestions
que tractaran a diferents taules rodones
i xerrades,
3bdobles.codita.org
i allà trobaré tota la informació,
el programa complet,
i podreu veure també
la forma d'inscriure-vos
a les jornades.
Anna Maria Pedraza,
gràcies per acompanyar-nos.
Moltes gràcies a vosaltres.
Ara nosaltres marxarem cap a Reus,
perquè l'Àlvaro,
responsable de la comunicació,
ens ha pactat
la Cinta Sabay,
que és una persona
que està en aquests moments
al Centre d'Esclaròssia Múltiple
de Reus,
i podrem parlar-hi,
en pocs minutets,
perquè volem parlar justament d'això,
de l'esclaròssia múltiple,
de com s'aborda
des del punt de vista
de l'infermer,
de quins són els reptes
del dia a dia,
que és molt important
per les persones
que pateixen aquesta malaltia,
el dia a dia és important,
i la tasca de l'infermer,
Anna Maria,
encara que et tinc aquí,
és també vital, no?
És vital.
És molt important, no?
El seguiment...
La part de les cures infermeres
són vitals
en tots els àmbits de la salut.
És un tema especialment delicat
de l'esclaròssia múltiple
per a vosaltres,
pel col·lectiu?
És un tema delicat.
És un tema dur.
És molt dur.
Avui, que per cert,
és el dia mundial
de les malalties estranyes, no?
Les malalties rares.
Les rares, eh?
Això també us porta
amb molts mal de cap, o no?
A veure,
les malalties rares
són unes malalties
molt més especialitzades
i on més se troben
són en els centres a Barcelona, no?
Vull dir,
no hem pogut portar...
Avui volíem portar...
A banda de la cinta
volíem portar alguna persona
especialitzada en malalties rares,
però realment
no hem pogut arribar
amb alguna persona
aquí,
segurament que després
del programa d'avui
en sortiran
i arribaran al col·legi
qui està treballant
en malalties rares.
Però, bueno,
nosaltres no hem sapigut trobar-les.
No, per això s'ho diuen.
Per això s'ho diuen molt dies rares,
per això,
perquè són...
No, no,
és que s'hi diuen rares per això,
perquè són molt pocs casos
i també doncs
amb molt poc professionals
que hi treballen, naturalment.
Ana Maria Pedraza,
gràcies per acompanyar-nos.
Gràcies a vosaltres.
Ens veiem aquí 15 dies
i ara doncs això,
parlem amb la Cinta Saball
avui d'aquesta malaltia,
l'esclerosi multipla
i de com es fa el tractament
a través d'aquesta especialitat
de la infermeria.
És el que s'ocuparà d'aquí a pocs minutets.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.
Cinta Sabay, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Què podem explicar, ara ho dèiem amb la Maria Pedraza, la presidenta col·legial,
del dia a dia de la vostra feina amb les persones que pateixen l'esclerosi múltiple?
Suposo que l'atenció, el tracte directe personal i de proximitat és molt important en la vostra feina?
Molt, molt important.
Hem de pensar que estem treballant amb persones...
Ja sabeu que l'esclerosi múltiple afecta adults joves d'edats compreses entre 20 i 40 anys.
Llavors estem parlant que la malaltia apareix en una època, en un moment del cicle vital,
en el qual aquesta persona inicia molts projectes nous a nivell familiar, laboral i personal.
Llavors el fet del diagnòstic suposa un impacte tant per la persona afectada com per la família
i tots dos s'han d'adaptar i han de fer front a una sèrie de simptomatologia
que té una conseqüència a nivell de discapacitat, com poden ser una pèrdua de mobilitat,
una aparició de fatiga, símptomes a nivell cognitiu, com pèrdues de memòria...
Llavors en el dia a dia el que ens trobem és una mica això, el procés d'adaptació en aquests canvis contínus
que suposen aquesta malaltia tan impredictible.
M'imagino que el suport des del punt de vista també psicològic també és important, no?
Molt important, molt important.
Penseu que la malaltia no només per la persona afectada sinó per la família
suposa un impacte a nivell psicològic i hi ha una incidència important de trastorns
a nivell d'ansietat i de depressió.
Com ho canalitzeu tot plegat des del Centre d'Esclaròssia Múltiple de Reus?
Quins serveis oferiu o com ho gestineu el dia a dia?
Mira, nosaltres som un hospital de dia neurorehabilitador,
està format per un equip interdisciplinar en el qual hi ha fisioterapeuta, psicòleg,
neuropsicòleg, teràpeuta ocupacional, arteterapeuta, treball...
Som un equip molt complet, no?
I llavors oferim tractament neurorehabilitador,
oferim assessorament a nivell de treball social,
en tema de suport a nivell laboral,
a nivell de fisioterapies com a més físiques, no?
I a nivell des de l'àrea d'Infermeria i Psicologia,
doncs treballem molt en el tema de la informació
i del procés d'ajudar a la persona i a la família
en aquest procés d'adaptació a la malaltia, no?
Amb sessions individuals, tant per la persona afectada com per la família,
o sessions grupals d'abordatge dels símptomes, no?
Del dia a dia.
De cara de família en què s'incideix?
Depèn una miqueta de la demanda, no?
El que ajudem molt en el tema de l'acompanyament, per l'impacte.
Hem de pensar que no només suposa un canvi per la persona,
un canvi a nivell de rol familiar o rol laboral,
sinó que això també implica un canvi per la família, no?
I llavors, doncs, s'ha de reorganitzar aquesta família,
doncs, si pensem que estem parlant d'una noia jove, no?
Que, doncs, ha de deixar de treballar o té família, té fills,
a l'hora d'organitzar-se per portar el seu fill al col·le,
doncs, tot això no només impacta en ella mateixa, evidentment,
sinó impacta en els seus fills, impacta en la seva parella, no?
Que s'ha d'adaptar i s'ha de reorganitzar amb aquest canvi.
Està quantificada, Cinta, la incidència de l'esclerosi
que hi ha a casa nostra, a les nostres comarques?
A les nostres comarques, podríem dir que a Tarragona
hi ha a la província prop de 400 persones afectades.
En general, a Espanya, podem parlar que cada 10.000 habitants
hi ha entre 4 i 8 persones afectades.
Llavors, estem parlant que 46.000 persones a Espanya
conviuen amb la malaltia.
és un número bastant important.
És molt, eh? No, sí, sí.
Sí.
I pel que fa a les metodologies,
de noves metodologies,
n'hi ha de...
És a dir, hi ha noves maneres d'afrontar la malaltia
que es vagin aplicant, doncs, últimament?
Hi ha molts avenços.
En investigació, sobretot,
s'estan realitzant molts estudis
sobre la malaltia
que ens ajuden a conèixer aspectes
com a més epidemiològics
del que està passant o més genètics de la malaltia
i també, evidentment, novetats en el camp de la farmacologia.
Hi ha molts fàrmacs nous
per controlar l'evolució.
Sí que és cert,
a mi el que m'agradaria molt destacar
és el tema del diagnòstic precoç
i de la possibilitat
que tenen les persones afectades
a iniciar tractament farmacològic
a fases molt inicials de la malaltia.
Així com abans, doncs,
començàvem a tractar
quan ja portava una evolució, no?
Ara, això,
hem vist que no ha de ser així, no?
I llavors, en el moment del diagnòstic
ja es comença el tractament.
Això és un avenç
que considero molt important.
Suposo que això també
és possible
gràcies a que s'han consolidat
equips especialitzats
en el tractament
i en el diagnòstic de la malaltia, no?
I que a totes les comarques
hi ha aquests equips especialitzats
en l'abordatge.
Com es detecta?
Com apareix?
Com es pot veure?
Com es manifesta la malaltia
en les primeres etapes?
El més freqüent
és que aparegui en forma de brots,
que es diu.
El brot no és més
que una aparició sobtada
d'un símptoma
neurològic.
Llavors, els símptomes
que són més freqüents
en la nostra malaltia
acostumen a ser
les alteracions visuals.
La persona pot notar
una disminució
a nivell de l'agudesa visual
o beure doble
o no beure
o símptomes com a més sensitius,
sensacions de formigueig
a alguna part del cos,
pèrdua motora
d'alguna funció,
d'alguna extremitat,
doncs pèrdua de força,
símptomes com
una alteració
en la coordinació,
en l'equilibri,
inclús a nivell
de memòria,
d'atenció,
de resolució
de problemes,
també pot ser
una simptomatologia
molt freqüent.
Cinta,
teniu tants recursos
com voldria
o sempre
és allò
que sempre
farien falta més
de recursos?
I parlo de retallades,
és a dir,
t'ho dic ben clar
i català,
no?
Evidentment,
la situació econòmica
ens està influint
a tots,
a tots els nivells
i a tothom,
a tots els serveis.
El que sí que he de dir
que en el nostre servei
intentem que no es noti,
o que es noti
el menys possible
i estem fent un esforç
per donar una atenció
de qualitat
als nostres usuaris.
A nivell de recursos,
doncs,
la veritat és que
continuem donant
els mateixos serveis
que fa uns anys.
Inclús,
doncs,
podem parlar de...
doncs,
continuen fent
els mateixos tractaments
i no...
lo cert és que
no ens podem queixar.
Una curiositat,
per què en aquesta franja
d'edat
entre 20 i 40 anys?
Hi ha alguna explicació?
Bé,
el debut
acostuma a ser...
és més freqüent
en aquest marge d'edat,
tot i que
sí que estem
començant a notar
l'aparició
de la clínica
a pediatria.
La incidència
és molt menor,
només podem parlar
d'un 2-5%
de persones
que es veuen
afectades
o que apareix
la primera
simptomatologia
en edat infantil,
però també apareix
i també apareix
a fases més avançades,
a edats més avançades.
perdó.
Els diferents
avenços
i anem acabant,
Cinta,
que segur que tens feina.
Els diferents
avenços
que van apareixent
o els que
se'l viren
en un futur
proper
fan tenir
cert optimisme?
Sí,
a mi m'agradaria
transmetre
un missatge
de tranquil·litat
per a les persones
que estiguin
afectades
i que estiguin
sentint el programa
perquè
realment
actualment
hi ha
molts tractaments
farmacològics
per a la malaltia
que són
molt efectius,
que estan ajudant
molt a controlar
la simptomatologia nova
i evidentment
que
comentar també
que la malaltia
evoluciona
d'una manera
molt diferent
en cada persona.
Tenim sempre
associat
l'esclerosi múltiple
a graus de discapacitat
molt severa,
no és així
i en cada persona
l'evolució
és completament
diferent.
Aquests avanços
tant a nivell
farmacològic
com a nivell
rehabilitador,
els serveis
que podem estar
oferint
actualment
a les persones
i a les famílies
afectades
donen aquest
optimisme
per a la millora
de la qualitat
de vida
de la persona
afectada.
Doncs sí,
sembla que
acabem amb aquest missatge
en positiu.
En positiu,
des de ruego,
sí.
I a mi m'agradaria
també ressaltar
una miqueta
el paper actiu
de la persona
afectada
en relació
a aquesta millora
de la qualitat
de vida.
Una actitud
molt activa
davant de la seva
malaltia,
una vida activa,
una realització
d'un exercici físic,
cuidar la seva
alimentació,
gestionar l'estrès,
aspectes que
nosaltres mateixos
podem controlar
i que això sí
que està
en les seves mans.
També hi ha
aquesta part important
que també convé
tenir molt
present.
Cinta Saball
del Centre
d'Esclores
i Múltiple
de Reus,
gràcies per atendre's
a la Fundació de Tarragona
Ràdio
a l'Espai Infermer.
Una forta abraçada
cap al Baix Camp
i...
Moltes gràcies
per convidar-me.
Fins aviat,
fins la propera.
Adéu.
Adéu.
I recordeu el que comentàvem
al començament
amb la Maria Pedraza,
la jornada d'Emprenedoria
que es farà
el proper d'Ixous,
dies 7 de març,
amb diferents ponències
sobre la taula,
al llarg de la jornada,
a la seu de la cambra
de comerç
i les inscripcions
que les podeu fer,
doncs,
a la pàgina web
del col·legi
oficial d'infermeres
Si em permés, de Tarragona, que és les3w.codita.org.
Tanquem aquí, doncs, aquest segon espai infernal.