Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
No!
No tants!
Estic veient imatges de Sant Pere i multiplicat com els pàns i els peixos!
Fins demà!
Fins demà!
Va ser un dia molt bonic perquè es van trobar gent de diferents escoles a diferents punts de Catalunya i van intercanviar experiències.
va passar tot un dia junts i vam fer un concert al final molt xulo.
Veure 100 sacsos de nens i grans de diferents mides les persones i els sacsos.
Nosaltres que és bastant curiós i van estrenar una obra molt xula d'una noia d'aquí Tarragona que es diu Lídia Miralles.
Va ser un dia molt bonic.
Carme Pedrol, bon dia!
Carme Pedrol, com sabeu, és jubilada, vol dir que era jubilada del Serrallo.
Com estem Carme?
Molt bé!
Tot a punt? Tot bé?
Tot a punt per celebrar la Setmana Santa i la Pasqua de Resolucció.
Veus que bé!
El Serrallo el sabreu també amb intensitat.
A més, 300 anys mereixent, no?
300 anys que van a la processó de Sabana Santa.
O sigui, fa més anys que estan instituïts, no?
Però 300 anys que surten a la processó de Sabana Santa.
El Gremi de Marejants.
El Gremi de Marejants.
Recordem que aquesta és una mostra.
Ens hem de posar d'entrada seriosos perquè tenim una notícia avui, doncs, que no és nova.
És a dir, que ja és una notícia no es quede tant en tant, n'arriba alguna.
Però sí que és la primera d'enguany.
ha parlat de la commoció a Reus per la nova mort de violència de gènere.
Avui és per discapacit a disposició judicial l'ex parella d'aquesta dona, recordem, de 37 anys,
que van trobar mort ahir al seu pis de Reus.
és una xacra del que en parlem sovint.
En Ferran suposo que es fem moltíssimes cròniques, no?
Parlant de les gràcies, sí.
I no sé què està passant.
Perquè, a més, ahir no era l'únic cas.
Recordem que hi havia un cas també a Sevilla.
És a dir, que són els dos primers d'enguany.
I, en el cas de Sevilla, almenys ja hi havia una denúncia, també, que s'havia retirat.
És a dir, que no sé com ho veieu, però em sembla que es reiteren, no?, les situacions.
Sí, vull dir, en ple segle XXI és lamentable que encara hi hagi aquesta relació de patrimonialitat
que, per cert, i salvant les distàncies, ja que tenim l'església aquí a la pantalla de televisió,
també ha ajudat molt a mantenir durant els segles
i que encara hi hagi persones que es considerin que la seva dona sigui el seu patrimoni,
que, per tant, és l'amo de la seva vida i de la seva activitat, no?
És lamentable.
Sí, home, perdona, però no sé què té a veure una cosa amb l'altra.
Home, sí.
Doncs jo estic segura que molta gent d'aquestes que fan aquestes aberracions
no tenen res a veure amb l'Eglésia.
No, no, jo no dic que tenen res a veure amb l'Eglésia.
A veure, clar, és que poses una comparació, perdona un moment, és que poses una comparació.
A més, trobo que ara diré una paraula molt lletja, que pixes fora de test.
Clar, perquè estem aquí comentant una cosa molt seriosa, jo la respecto,
però estem comentant aquí una cosa molt seriosa.
I això és una tertúlia i està bé que hi hagi discrepàncies, no?
Sí, però estem aquí parlant d'una cosa molt seriosa i tu en aquest moment,
perquè hi ha un nou s'empara, perquè en aquest moment ho estan retransmitint per televisió
i que hi posis aquesta falca publicitària, la veritat és que ho trobo fora de lloc.
No, jo no crec que sigui una falca publicitària.
No, no, perdona, jo trobo que aquestes coses, a més a més,
me refereixo al que estem parlant ara, eh, dels maltractaments i tot això.
Jo trobo que és una falta, sigui al nivell social, una falta de cultura impressionant,
una falta d'educació des de la base impressionant.
i si s'ha de buscar culpables són els de la base.
Perquè moltes d'aquesta gent sí que tenen, a veure,
són potser, tenen una cultura, n'hi ha que diuen que tenen una cultura superior,
que no sé què, però la majoria, la majoria, per desgràcia,
no han tingut cap cultura ni a casa seva o no s'han pogut ni permetre als col·legis.
Jo me'n recordo que una vegada va comentar un nen que és que això,
com que ho veia a casa seva, que son pare i sa mare es barallaven,
que lo lògic era, a mi li semblava que lo normal era això,
les baralles contínues a la casa, perquè ell ho veia a casa seva.
Clar, és el que maman.
I llavors, a veure, és la meva opinió,
és el que maman la gent des de petits.
Però no oblidem la ideologia, no oblidem els aparells ideològics
que han funcionat històricament, i entre aquests aparells ideològics
i que, a més a més, han mantingut a la dona sempre en un segon pla,
hi era l'Església.
No, no, no, perdona, no.
A veure, quina iglésia?
Perquè jo et puc dir que avui en dia
hi ha gent que la dona encara, com aquell que diu,
la crucifiquen i no pas de l'Iglésia Catòlica.
A veure, torno a dir el mateix.
Jo considero que no és l'assumpte que estem tractant
i que per mi no té cap culpa l'Iglésia,
perquè pots tindre la dona, segons tu, entre cometes,
amb un segon pla, però sempre respectada.
Sempre respectada.
Per molt segon pla que la tinguis.
Sempre respectada.
Perdona, Teresa.
No, no, no.
Jo trobo el fet en qüestió molt lamentable, evidentment,
i bastant incomprensible a les alçades del segle XXI que estem.
No sé quina seria, quina seria la manera de...
A mi em costa molt entendre que algú pugui fer aquesta acció,
sigui del color que sigui, sigui del nivell social que sigui,
sigui de la religió o ideologia que sigui.
Llavors, no sé.
Jo suposo que és una qüestió d'educació.
I també de costums.
Vull dir, jo no sé ara aquest cas concret de Reus,
que va passant ja, però moltes vegades.
És a dir, l'educació rebuda per la gent que actua d'aquesta manera
fa que això, amb el temps, es vagi fent gros, gros,
i al final acabin fent una barbaritat com aquesta.
A mi em costa moltíssim d'entendre,
i no sé de quina manera...
A més, no és allò que dius, és que això és lluny,
ha passat allà, no sé què, no, no.
És que és al costat, no?
I moltes vegades, vull dir, en la mateixa ciutat.
No sé de quina manera, quins mitjans,
què s'hauria de fer per canviar el cas.
O sigui, a mi em costa entendre que aquesta gent actueixi.
Què passa? Que es xiflen.
Vull dir, és...
O no.
Em diuen, no, no.
És que és la...
Culturalment això és així.
No ho entenc.
No ho entenc.
No ho entenc.
No ho entenc que algú pugui actuar d'aquesta manera.
I no sé ni si hi havia cap denúncia, ni si no hi havia,
no tinc ni idea.
Segons parlava avui la premsa, no hi havia cap denúncia.
En aquest cas, no.
En aquest cas, no.
De tota manera, el que diu la Carme,
que aquí hi ha tota mena de classes socials i de cultura...
No, jo li vull dir una cosa que ha dit la Teresa.
Jo, per desgràcia, ho entenc.
Ja t'ho diré.
No, no.
A mi també, però ho entenc.
Perquè quan tu veus les gambarrades que fan la canalla pel carrer,
arriba un moment que hi ha coses que no t'estranyen.
ja.
Per desgràcia.
Ja.
A veure...
Cuidado, no t'estic dient que ho trobi normal.
La comparació d'un tipus de gambarrades amb la vida de les persones...
Sí, però és que això va pujant de to.
Això va pujant de to.
Quan veus aquesta gent que potser...
Ja sé que no té res a veure.
Que passen per davant d'una paperera
i sense més ni més donen una petada.
O passen per un arbre i l'estiren i li trenquen una fulla.
No té res a veure.
Cuidado, eh?
Però és així com se va començant, eh?
Vull dir, una cosa petita...
Segurament.
Llavors es va fent...
Es va fent gran.
Es va molt grossa, eh?
Molt grossa.
Molt grossa.
Perquè clar, donant la petada amb una paperera...
Sí, sí.
No, no, no.
Perdona, no.
A veure, potser la comparació és tonta, però em refereixo
que és el sentit que a poc a poc...
Ja.
Les coses...
Es comença per una cosa petita,
perquè clar, segurament que aquest senyor, dic jo,
que ha matat amb aquesta noia,
segurament que no és el primer que fa.
No en aquest cas.
Però vull dir que segurament suposo jo
que el seu comportament al llarg del temps
no ha sigut un comportament exemplar.
Segur que és un comportament, crec jo, eh?
Violent.
Segurament.
Home, jo no arribaria a aquesta conclusió,
perquè llavors, bueno,
si passem ja que qualsevol petita gambarada
pot justificar l'altre o condueix l'altre...
Perdona, no t'ho dic que justifiques.
Jo crec que sí que hi ha un tema que hi pot jugar
i que és el que tu, en un cert moment, perdones, defensat,
perquè has dit, vale, és que tornant a allò de l'Església...
Tornant a l'Església, sí, perquè, bueno,
manté la dona en un segon pla.
Això és greu.
Mantenir la dona en un segon pla.
I l'Església ho fa.
Però sempre amb respecte.
No, home, però és igual.
La dona ha de ser igual a l'home
i a partir d'aquí hi ha d'haver un respecte mutu,
però no hi ha respecte si hi ha desigualtat.
No n'hi haurà mai.
Sí, sí, sí.
Bueno, són opinions.
Jo crec que no, però bueno.
Jo tampoc no considero que l'Església tingui la dona en un segon pla.
Però és igual.
Si un ser humà el poses en un segon pla,
bueno, ho has dit tu textualment,
si ho poses en un segon pla, hi ha menys preies.
Si no, hem de ser la igualtat i l'igualtat.
Aquí hi ha un tema i és que sempre s'insisteix molt
quan apareix un cas com el que avui ens ocupa de denunciar.
Però clar, denunciar no sempre és fàcil,
perquè hi ha tot l'entorn, l'entorn mateix familiar,
el que diran...
En fi, hi ha tot un seguit de situacions del dia a dia
que són complicades.
Sí, hi ha alguna cosa encara pitjor.
Alguna cosa més, sí.
Econòmicament, què passa?
Sí.
Què significa si estàs compartint una hipoteca
o només tens el salari del que et maltracta?
Clar, és molt complicat ara.
Ara encara és més complicat que abans.
Sí, hi ha la por inicial a la violència,
però després hi ha tot aquest món...
I els mitjans econòmics...
Sí, les circumstàncies que fan que...
Clar, perquè de cases d'acollida n'hi ha,
però no per totes les dones maltractades, evidentment.
N'hi ha per algunes que poden donar aquest pas?
Vol dir que n'hi ha moltes allà.
N'hi ha moltes dones maltractades, clar.
Però s'han d'imposar una miqueta.
Elles mateixes han de saber respectar.
És que si elles no se saben respectar,
elles han de saber respectar, eh?
S'ha de ser molt valenta.
S'ha de ser molt valenta.
Sí, sí, sí.
S'ha de ser molt valenta.
Això és com la punta de l'iceberg.
Si miressis els maltractaments,
que no cal que siguin físics,
que poden ser psicològics i tal,
hi ha mils i mils de dones maltractades.
Però el que passa és que n'hi ha denunciat molt poques
i quan arriben a una situació pràcticament insostenible
i ara encara més,
degut al context que vivim...
Clar, la gent aguanta, aguanta.
És el tema que avui...
Era el tret de sortida de la tertúlia d'actualitat.
Bueno, però hi ha hagut una mica d'activitat, almenys.
Sí, no?
Si no hi ha tertúlia,
si no hi ha tertúlia, malament res, eh?
D'això es tracta.
Aneu per cert a comprar el mercat ambulant
aquest de la Rambla,
els dimarts i tot això?
Perquè avui explicàvem...
És que tot lliga amb la crisi, eh?
De fet, que han baixat les vendes un 60%,
diuen els perdistes, eh?
Un 60%,
més que per la crisi diuen pel canvi d'ubicació.
Ja portaran sis anys
el proper 10 d'abril aquí a la Rambla.
No sé si sou habituals d'aquest mercat.
Jo he comprat de vegades coses, sí.
Jo recordo, doncs fa sis anys, no sé,
no em recordava exacte quan era,
quan els van canviar.
Estaven molt contents d'haver anat a la Rambla.
Jo recordo.
I ara es veu que no.
Vull dir, clar...
O sigui, suposo que les parades de la Rambla
pateixen igual que pateixen les botigues,
que pateixen molta gent,
molt comerç, el petit comerç,
doncs ja ho sabem com està, no?
No crec que sigui una cosa diferent de...
Jo crec que és la crisi,
la gent compra menys i compra menys al mercat
i compra menys a les botigues.
I suposo que si no haguessin estat a la Rambla
potser encara haguessin patit més.
Jo crec que un 60% és un disbarat.
És impossible, això.
Perquè, a més a més,
jo vic al carrer de Mendes Núñez
i cada dimarts i cada dijous veig
la gent que passa per allà,
que no tots compren,
jo també he comprat alguna vegada,
però en un moment de crisi,
degut als preus que hi ha allà,
segur que hi ha més gent que compri.
No aniran a una botiga
que es podran comprar una camisa
que, més o menys,
potser no serà de la mateixa qualitat,
però que també duren i que també estan bé,
per 20 euros
i a la botiga ens hi pot sortir per 60 o per 70.
Jo crec que la gent,
si hi ha de fer una despesa,
la farà als llocs on sigui econòmicament millor per ells.
Llavors jo un 60% no em crec.
És que es mola, és més de la meitat.
Això és el que diu el percent dels marxants.
Carme.
Ja.
Com ho veus?
El comerciant, la Teresa també ho sap,
el comerciant sempre ha tingut per costum queixars.
Jo ho dic perquè també he sigut comerciant, eh?
Sempre hem tingut per costum queixars.
Però, a veure, la ubicació no.
Ni molt menys.
Si tot està, la cosa està...
Ara mateix, jo pujant cap aquí dalt, ho veia.
Potser m'ho fa l'efecte a mi,
però es veu com a tristor pel carrer.
Vull dir, no es veu una alegria.
No, no.
A més, bastant buits de cotxes.
S'hi nota molt l'aparcar.
Sí que la majoria d'aparquaments són de zona blava,
però hi ha bastants menys cotxes dels que hi havia,
però bastants menys.
I, clar, tot això, vulguis que no, contribui a ell.
Vull dir, clar, la gent...
Miracles no en pot fer.
Si cada vegada hi ha més gent al paro,
si cada vegada hi ha més gent que potser per sort tenen un jornal,
si el tenen.
I, clar, a veure, és que és inevitable d'alguna...
d'un lloc o altre de sortir.
Sí que més aviat aniran a comprar aquests llocs així,
que és més econòmic,
però és que tothom ho ha de notar.
Ho ha de notar els que venen cart i ho han de...
Al contrari, potser els que venen molt cart,
potser aquests no ho noten tant.
Jo crec que els que venen molt cart no ho noten.
No, aquests no ho noten.
Però el del mig, que és el que ha petit,
aquí se'n va cap avall, no se'n va cap avall.
I, per tant, els llocs més econòmics
suposo que deuen ser els més transitats.
I, en aquest cas, al mercat, els preus són barats.
Sí, sí, són barats.
M'estranya molt tant, tant.
O sigui, que n'hi hagi menys,
que ho hagin notat,
com tothom.
Com tothom.
Sí, estic d'acord.
Però un 60% no ho crec.
No, és molt.
La classe de públic que tenen
potser també és el més castigat
pel treball,
per la senya.
No ho dic jo.
Potser no ho sé.
Potser la crisi també els hi ha portat un altre segment
que abans no tenien i encara hi passen.
Clar, hi ha un trasbàs de gent en moltes coses, no?
Vull dir, gent que comprava
o que utilitzava un tipus de productes molt cars
els fa més senzill.
I n'hi ha uns altres que no, eh?
Que els molt cars continuen.
Sí, sí, sí.
Aquests no pateixen, eh?
Les botigues cares molt especialitzades en un tipus de...
Les del luxe segueix funcionant.
Aquestes jo crec que estan totes.
Ara les del mig,
jo crec que han tingut un canvi de client.
Després parlarem a dos quarts d'11 amb Creu Roja
i de fet ja fa temps que alerten
que hi hagi algun canvi de perfil.
També diguem el que estem dient, eh?
Amb la crisi...
A veure, si un surt al carrer,
trec cometes, eh?
Se levanta totes les cometes del món.
Sembla que hagi certa normalitat, no?
No sé com ho veieu vosaltres, eh?
O hi ha economia submergida o no s'entén el que està passant?
Segur que hi ha economia submergida.
O estaria molt de tots.
I per altra banda,
també hi ha una estructura familiar
que no hi ha en altres llocs d'aquí,
que molta gent viu dels avis,
viu dels pares,
gent ha tornat a casa,
que això és cert,
jo conec gent que ha tingut de tornar a casa.
I això,
mentre no es perllongui més temps la crisi,
doncs se manté.
Però, clar,
aquesta crisi sortirem d'aquí com a mínim en 3 o 4 anys.
Llavors, això ja arribarà un moment
en què ni l'economia submergida,
perquè ningú ja tampoc tindrà diners
per contractar amb un paleta,
perquè ni que ho pagui sense factura
però hi haurà diners per pagar-li.
Llavors també es notarà,
i quan es comenci a notar l'economia submergida,
doncs això petarà.
Perquè potser la dada més bèstia que hi ha
de la situació econòmica
la diu que a Espanya en aquests moments hi ha
gairebé 2 milions de llars sense cap ingrés econòmic,
és a dir, no perdona,
sense cap dels membres treballant.
És a dir, ingrés per subsidi poden haver,
però sense cap dels membres treballant.
són 1 milió 800 i escaig de cases,
de tots els seus membres a l'atur.
Això és bestial.
És bestial, això.
Si parlem també de la xifra d'atur,
és que és altíssima i no sé com ho veieu.
No, no, a veure,
jo el que veig és que no hi posen remei
perquè se solucioni.
Veig el meu punt de vista.
Jo no hi entenc, eh?
Vull dir, no en tinc ni idea.
Però jo veig que no posen remei.
O sigui, van a l'ho fàcil.
Van, a veure, a rebaixar prestacions.
Van a l'ho fàcil.
O sigui, no donen cap raó de dir,
doncs, bueno, per incrementar el treball,
perquè la gent pugui emplear gent,
perquè no l'hi veig.
O sigui, jo només veig que ells
el que van fent és retallant, retallant, retallant, retallant.
Van a l'ho fàcil.
Ja no l'ho fàcil.
Però aquesta no és la solució,
perquè retallant,
arriba un moment que caus tu la teva trampa.
No, no, no.
És que és això.
Tornant a l'ho d'abans que dèiem de...
Bueno, ara ja he marxat.
De l'Església,
sembla que aquest sant pare,
jo no hi entenc,
però pel que es diu,
sembla que aquest senyor,
que és molt diferent de l'anterior,
ha de poder,
o vol arreglar tota una sèrie de coses
que hi ha allà dintre.
Feina tindrà, però bueno.
Si realment,
sembla que tot això ha fet un gir,
esperem que per bé,
si realment aquest senyor ho arregla
i la solució és canviar el capdamunt
i evidentment el voltant,
perquè és clar,
els del voltant són...
la Cúria Vaticana és la Cúria Vaticana.
Potser que els nostres polítics,
i els de més amunt i els de més amunt,
prenguin model, no?
Potser una part positiva d'aquestes coses, no?
Vull dir,
abans el Ferran criticava tot això
i jo hi estic bastant d'acord,
però que si realment aquest gir
que han fet aquests senyors funciona,
potser l'hauríem de copiar.
A veure,
o l'hauríem de copiar més amunt.
Jo el que considero una aberració
és que hi hagi un polítiquillo
i que cobri 6.000 euros al mes.
Jo això m'estiro els pèls del cap.
I t'estic parlant de polítics d'aquí a Tarragona,
ja no me'n va i aquests altres grans.
Això sí que trobo una aberració.
que amb el temps que estem,
amb la quantitat de gent que hi ha al paro,
amb la gent que els fan marxar dels pisos
perquè no poden pagar l'hipoteca,
amb les retallades que hi arriben a haver cultura,
amb tot això,
i que ells continuïn cobrant cada mes
el que estan arribant a cobrar,
jo el trobo indigne.
I una altra cosa.
Hi ha molts polítics que diuen
que la classe política ha d'estar ben pagada.
Senyors, quin és el ben pagat?
Què entenen vostès per ben pagat?
Torno a dir-me, perdó de la paraula.
Hi ha una merda de soubasa.
Aquesta gent poden passar amb el soubasa
i vostès tenen una nòmina de 6.000 euros cada mes,
potser amb diferents coses,
a part del que no es veu,
a part de la targeta de crèdit,
a part del cotxe de no sé què,
a part de la gasolina de no sé quantos,
això a mi m'escandalissa.
Perquè aquests senyors, perdona,
aquests senyors són els que t'estan dient
que t'has d'estranyar el cinturon,
que t'has de...
Hosti, ells no se l'estranyen el cinturon, eh?
Ells te diran que potser cobren menys
del que potser cobrarien.
Però, escolteu-me, per favor-te, eh?
Per favor, que cobren una quantitat...
Jo dic, només que en cada política,
en cada parlamentari,
els traguessin 1.000 euros del sol,
que no són res,
quantes famílies podrien ajudar?
Sí, moltes.
Clar, i tothom se posa, bom, contra l'Eglésia,
bom, contra l'Eglésia.
Posem-se una miqueta contra els polítics.
No, jo estic al revés,
que hauríem de prendre el model.
Ho ha posat en un bon exemple, eh?
Com a bon exemple...
Clar, jo he dit que...
No sé si serà bon exemple, però...
Sí, a veure...
D'acord amb ella,
però jo no crec que sigui un problema de castes,
sinó que és un problema de sistema.
Aquí s'està pagant...
S'està pagant un sistema democràtic
que està malalt,
i és el sistema de la transició.
En aquests moments,
hi ha d'haver un cop de puny damunt la taula
i millorar la democràcia.
O que això no es pot fer,
diuen els mateixos polítics,
que tal,
que al final sempre sí,
que hi ha algun corrupte.
Però no, no,
hi ha un ambient que facilita la corrupció,
no?
És que...
Es generalitza.
Però tenim exemples aquí al costat,
no massa lluny.
Fora de la Unió Europea,
però no massa lluny.
La República Albètica,
a Suïssa.
A Suïssa,
un parlamentari
pot ser destituït
pels seus mateixos votants
en un referèndum.
A Suïssa,
no fa massa,
van acceptar,
mitjançant un referèndum,
que s'havien de limitar els sous
als alts directius
i les indemnitzacions.
A Suïssa,
cada parlamentari ha de donar,
ha de donar compte del que fa
per allò on l'han escollit.
Clar, aquí,
l'únic que donen compte és el partit
i aquí ja hi comença a haver un dels mals.
Perquè si no hi ha disciplina de vot,
marginat i al carrer.
Allò que deia l'Alfonso Guerra,
el que se mueva de la foto,
a la calle.
Doncs així,
clar,
això no pot funcionar.
Això, per una banda.
L'altra,
totalment,
donaré unes dades
que aquests dies han sortit per internet,
que no ha desmentit...
No em facis pujar la pell de la llina, eh?
Que no ha desmentit ningú
i han sortit en noms i cognoms.
Ernest Benac,
polític d'Esquerra Republicana,
jubilat als 51 anys,
cobren 10.000 euros al mes
durant 4 anys.
Veus com em fas posar la pell de la llina?
4 anys.
I,
fins que es mori,
després d'aquests 4 anys,
100.000 euros al mes.
Això és obsè.
Això és obsè.
I no ho ha desmentit ningú.
I més amb el moment d'ara,
és que és...
Doncs,
encara pitjor del que...
És immoral.
Ja, però,
creieu també que cal,
a banda de un canvi del sistema democràtic,
un canvi productiu,
perquè, clar,
aquí es tracta també de generar feina, no?
I el que veiem al dia a dia
són espais de regulació de treball,
aquest dia es prenen vaga
el suport dels treballadors d'AirCross.
És a dir,
el que veiem al dia a dia és això,
és a dir,
extinció d'empreses,
cal també un canvi productiu.
Sí, per això no ho evitaràs
mentre hi hagi l'austericidi aquest, no?
L'austeritat a tope,
que, a més a més,
només beneficia
els grans poders financers,
i sobretot els països com Alemanya,
i mentre que aquí no s'inverteix,
i no s'inverteix,
l'Obama ho va demostrar bé als Estats Units.
No va aplicar una política d'austeritat total,
sinó que va...
una política també d'estímuls econòmics,
i així es van crear llocs de treball.
Si no, hi ha estímuls econòmics
com se poden crear llocs de treball.
És que si només
vas a tallar de tot arreu,
i per l'altre,
no equilibres,
arriba un moment
que és que,
clar,
jo no surto a sopar perquè no sé què,
i el senyor del restaurant no sé quant,
és una cadena.
un 5% menys,
i una paga extra menys,
va,
llavors al final és que no podran sortir de casa.
No podran fer res.
I llavors si no hi ha consum...
No, no,
si no hi ha consum,
se'n solen els sistemes.
És clar,
funcionaris.
No, no, no,
que sí que sí,
no, no,
que sí que sí,
però que funcionaris
que cobren 1.000 euros al mes.
Sí,
i que tampoc no.
La gent és que diuen funcionaris.
Home, si l'únic que tenen
és la sort de tindre feina.
No ho he dit despectivament, eh?
No, no,
al revés,
perquè és un sector de la classe salariada
amb menys poder,
amb menys poder econòmic.
No, no,
que t'hi he entès perfectament.
Però vull dir que,
clar,
que a vegades la gent,
no,
diuen,
vine funcionari,
a més que hi ha funcionaris
que cobren 1.000 euros al mes, eh?
Ja no diem,
jo sempre penso amb els carters,
per exemple,
tant si plou com si neva,
o amb la carretilla,
però, clar,
jolini,
que aquesta gent encara els hi vagin retallant
la paga per aquí,
la paga per allà,
més,
però, bueno,
no ho dic tant,
suposo,
perquè cobren més.
No ho sé,
però, bueno,
jo sempre penso en aquesta gent.
Però n'hi ha molts,
a més a més,
el títol funcionari.
Sí, sí,
n'hi ha molts.
Però són bàsics.
Clar,
tota aquesta gent,
són un tant percent molt elevat
de la classe treballadora.
Sí, sí, sí.
Aleshores,
clar,
si tota aquesta gent no gasta,
no fa córrer la roda,
és impossible, no?
Jo crec que estem en aquest punt
que tot això,
del començament era,
bueno,
d'allò,
molt bé,
però és que ara ja és,
tornem,
i en Guany,
sembla que tornarà a estar igual.
I a la llarga,
també hi ha un altre problema estructural molt greu,
que és que tota la gent més preparada
està marxant,
i llavors aquí hi haurà un desert,
no hi haurà ni capacitat
per portar gent de fora
o per repatriar-los,
perquè hi ha molta d'aquesta gent
ja es quedarà allí,
es tornarà la seva vida allí,
a més a més,
allí tenen més estímuls,
i per altra banda,
s'està desmantellant,
amb un tant percent molt elevat,
tot el que és instituts
o organismes d'investigació,
i això és mortal
per una economia a la llarga, no?
Com van, per cert,
Carme,
les obres al Serrallo,
ja per canviar una mica de direcció?
perquè han de canviar l'estructura metàl·lica del pont,
no estan canviant l'estructura metàl·lica del pont de la Patxina,
no estan,
no ho van treure aquí,
aquí torres de ferro que hi ha la...
No,
és que allí van barrencar un...
Bueno,
se nota que soc del Serrallo,
van barrencar,
bueno,
va...
No,
es va enganxar,
es va enganxar,
es va enganxar un camión,
i no,
suposo que és que ho deuen estar arreglant...
Però les llambordes ja són fora,
no?
Ja està,
les llambordes ja són fora,
tot i que a mi ja em semblava bé, eh?
Però ben col·locades.
Ara les llugaven totes, no?
Ben col·locades.
És que jo com a mínim, eh?
Com a mínim,
jo crec que cinc empreses van posar aquelles llambordes.
Com a mínim.
Perquè va ser l'època aquella
que van començar a fer fallida moltes constructores,
i llavors, esclar,
eren subcontractes.
Subcontraven...
Treballaven dos dies fora,
una altra,
i va ser una època dolenta,
a part de que ens van posar unes llambordes
que tenien en algun magatzem.
Tenien vida, no?
Es movien, aquelles llambordes tenien vida.
No,
A més a més,
no hi havia,
o sigui, d'una altra hi havia molta separació,
i l'idea ja estava bé,
perquè les vam posar perquè no escorregués tant,
i bueno,
perquè ara també això és una altra cosa,
però ara ja veurem com aniran els cotxes allí,
que hi ha una recta molt guapa.
Veure?
Però bueno,
o sigui,
estàvem posades amb bona intenció,
molt mal col·locades,
i clar, llavors,
la veritat és que estaven molt malament.
Això de les llambordes m'ha fet recordar una anècdota
de durant el franquisme,
que Barcelona estava totes les hores,
les rambles eren llambordes,
i eren perfectes,
i costava treure'n una,
allò quan carregaven els grisos,
i llavors amb un pal de ferro en treien una,
llavors ja sortien totes.
Per això, si hi ha una mica de separació,
una està mal posada...
Sí, sí, sí.
No, no, totes haguessin sortit,
perquè estaven molt mal...
L'estàvem per munició, eh?
Vull dir,
com a munició contra els grisos,
a les càrrecs dels grisos.
De fet,
estaven molt mal col·locades,
ja eren aprofitades,
vull dir, ja no eren noves,
estaven molt gastades,
i després hi havia entre un i l'altre
hi havia molta separació.
Us recomano Gatos Romeros, eh?
El llibre de Ferran Gerard.
Gatos Romeros!
Gatos Romeros!
Gatos Romeros!
El llibre de Ferran Gerard,
si voleu llegir-los,
que vam presentar, doncs,
la setmana passada a Balls.
Ferran Gerard, gràcies per acompanyar-nos.
No res.
Teresa Balls, Carme Padrol, gràcies,
i fins la propera.
Bueno, una bona pasqua.
Bon dia.
Fins la propera.