Sabeu qui i quan va proclamar la segona república a Tarragona?
Quan va durar? Com va acabar? Va ser improvisada?
Els historiadors més romàntics diuen que el país se'n va anar a dormir monàrquic
i es va despertar república. Va ser així?
Quin paper va tenir la degradació de la monarquia,
els estralls de la dictadura de Primo de Rivera
o els 15.000 morts al nord d'Àfrica?
L'11 de febrer de 1930 va haver-hi una reunió a Reus,
al Centre Autonomista, coincidint amb l'aniversari de la Primera República.
Llavors es va crear un comitè de seguiment
i a l'abril d'aquell mateix any es va fer la primera reunió
al Centre Republicà Federal de Tarragona, a la Rambla Nova.
Què va passar després? Quan es va crear i on la Junta Revolucionària?
Quins tarragonins van assistir a la creació del Pacte de Sant Sebastià?
Aquestes preguntes li plantegem al Tarragona Història d'avui
a Josep Sánchez Cervelló, professor d'Història Contemporània
de la Universitat Rovira i Virgili.
És autor d'una important obra escrita i coordina altres publicacions.
És coautor, per exemple, amb Jordi Piqué,
de la publicació La Segona República al Camp de Tarragona.
Avui és el nostre convidat amb un diàleg
amb el director del Museu d'Història, Lluís Balart.
Lluís Balart.
Lluís Balart.
Lluís Balart.
Lluís Balart.
Lluís Balart.
Lluís Balart.
Lluís Balart.
Lluís Balart.
Lluís Balart.
Lluís Balart.
Lluís Balart.
Lluís Balart.
Lluís Bat.
Lluís Balart.
Bar.
Lluís Balart.
amb un dels nostres habituals en aquest programa,
el Tarragona Història, el Lluís Bavar, el director de Museu d'Història.
Lluís, molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
I avui hem convidat el Josep Sánchez Cervalló.
Josep Sánchez, què tal, bon dia.
Molt bon dia.
Bueno, parlem d'això, situem la Segona República, no?
I la proclamació aquí, al territori.
Què hem d'explicar?
Perquè, de fet, avui el Josep ha vingut en un parell de llibres,
un dels quals ha escrit ell,
i, de fet, vaja, en sap força d'aquest tema que avui ens explicarà
i què és el que convé saber, no?, també d'aquesta època,
del que va passar aquí, no només a Tarragona Ciutat,
sinó també al territori, al conjunt del territori, no?
Bé, és fonamental.
És fonamental perquè de la República han viscut tota la vida els historiadors.
Per tant, devia dir explicar el que va ser, el que hagués pogut ser,
i el que tornara a ser algun dia, en una mica de sort.
En qualsevol cas, el que s'ha d'explicar és que la primera república
no va ser improvisada, sinó que, amb anterioritat,
les organitzacions republicanes del territori
es van reunir a Reus, al Centre Republicà de Reus,
Centre Autonomista Republicà de Reus,
l'11 de febrer de l'any 1930,
que era l'aniversari de la primera república,
per tractar de fer una coordinadora d'agrupacions republicanes
de tota la demarcació i per poder actuar conjuntament.
Es va crear un comitè de seguiment
que va encapçalar Ramon Pallejà,
que era el cap del republicanisme autonomista de Reus,
i a l'abril del 1930 van fer la primera reunió
al Centre Republicà Federal de Tarragona,
que estava a la Rambla Nova.
D'esta reunió va sortir la creació
d'una junta revolucionària
que, quan es va crear el pacte de Sant Sebastià,
que és el pacte que va unir a tots els republicans
i els nacionalistes catalans
en el desig de constituir la segona república
reconeixent la personalitat de Catalunya,
i en la qual hi van anar dos tarragonins
en aquest pacte de Sant Sebastià,
que un va ser el Macià Mallol,
que anava per Acció Catalana Republicana,
i l'altre va ser Marcel i Domingo,
que anava pels republicans federals
o radicals socialistes,
que era també com es diuen.
I, per tant,
aquesta junta provincial
que es crearà al Centre Republicà Federal de Tarragona
va mantindre correspondència
amb els principals dirigents de la república
per, quan sigués el moment,
ser la representació política
de la demarcació de Tarragona
en el nou règim.
Efectivament,
sempre se'ns ha dit
que la proclamació de la república
o la llegenda romàntica
al voltant de la proclamació de la república
és que aquest país
se'n va anar a dormir monàrquic
i es va despertar republicà.
La cosa no va ser tan així.
Hi havia al darrere
un treball de preparació
i el que és més important,
hi havia una situació
de degradació política
on la monarquia,
degut a l'acceptació
de la dictadura de Primo de Rivera
havia perdut tota legitimitat
per recuperar
com si no hagués passat res
les institucions democràtiques.
Sí, efectivament.
És clau per entendre
el que va representar
la república
saber que abans
hi havia hagut una dictadura
de la dictadura de Primo de Rivera
que és una dictadura
que comença l'any 23
i acaba l'any 1930.
Durant la dictadura de Primo de Rivera
el principal desgast
de la monarquia
va donat
perquè s'estava produint
la batalla
al nord d'Àfrica
i es va produir
el desastre d'Anual.
El desastre d'Anual
és conseqüència
que el rei
li va dir
al general
que manava
les operacions militars
que avancés
i l'altre li va dir
bueno, pues
s'ha de protegir els flancs
avançar
que com som els espanyols
tenim els cojones
i Abdelkrim
al Jatabi
els va pegar
una pel·lice extraordinària
que és el desastre d'Anual
que va costar
15.000 morts
20.000 ferits
no sé quants desapareguts
etcètera
i per tapar
el desastre d'Anual
i les responsabilitats
de la monarquia
entre altres raons
va acceptar
que Primo de Rivera
que era el capità general
de Catalunya
fes un cop d'estat
per tant
la monarquia
estava profundament
desacreditada
i van encarregar
una investigació
que es coneix
com a Fer Picasso
perquè el general Picasso
era el que es va encarregar
i va demostrar
que les relacions
entre la derrota
i la responsabilitat
del rei
eren clares
i això és el que explica
que durant la monarquia
durant la dictadura
Primo de Rivera
les diverses forces polítiques
que hi ha
a la demarcació
com deia Lluís
se conjuguen
s'ordenen
treballen conjuntament
per establir
un nou règim
les responsabilitats
adquirides pel rei
que fan
que entri
en aquest període
porten
a col·leció
dues
dues reflexions
és la poca vista
dels espanyols
al nord d'Àfrica
per cap del crim
no revelava
per la independència
de Marroc
sinó per la independència
del Riz
de la República del Riz
i potser
fent una altra política
haurien pogut
tenir un altre tipus
de relacions
amb el nord de Marroc
això unit
al que ha passat després
quan arriba
la dictadura
amb un principi
Primo de Rivera
adopta
una política
regeneracionista
inspirada
amb el costa
i això
però ràpidament
es veu
que és profundament
conservador
hi ha repressió
el moviment obrer
prohibeix
la CNT
prohibeix
el partit comunista
de recent creació
a l'època
i a partir d'aquí
va entrant
en una dinàmica
que li va restant
recolzament
i això porta
inevitablement
que les forces
republicanes
és a dir
tota l'oposició
consideri
que l'única sortida
és la republicana
jo diria
no sé com ho veus tu
que fins i tot
els monàrquics
perquè
de fet
hi ha
l'última fase
de la monarquia
hi ha un
los Sánchez Guerra
que havia sigut
ministre
en el govern
li diu
perfectíssimament
que fins aquí
hem anat junts
però a partir d'ara
això no pot ser
és a dir
els Borbons
sempre han tingut
una temptació
al llarg de la història
més des de
si vols
des de l'aparició
del liberalisme
a interferir
en los diversos
poders
i això els ha
desprestigiat moltíssim
ara
Espanya és l'únic
país
o estat
del planeta
en el qual
els Borbons
han estat expulsats
tres vegades
del poder
i han tornat
tres vegades
per tant
no sé si és
que ens ho mereixem
o no
tornem a la proclamació
o a aquest
període previ
a la proclamació
perquè finalment
hem de dir
aquí passen moltes més coses
fins que
tot es tomba
com si diguéssim
molt bé
el que passa
és que
finalment
se crea
una junta
revolucionària
a Tarragona
que està
integrat
pel Centre Obrer
i representants
dels diversos partits
els principals partits
que hi havia a Tarragona
en aquell moment
era
a part del Centre Obrer
que agrupava
que després serà
el que donarà
lloc
a la UGT
hi havia representants
d'Acció Catalana Republicana
com Rafael Batistini
Ramon Barceló
Joan Guino Bart
després gent
del Centre Republicà Federal
com Manuel Galés
Josep Maria Font
David Valle
Andreu Gondol Beu
Manuel Ologaray
i Josep Bru
i per tant
tota aquesta gent
són els que creen
aquest comitè
i que s'encarreguen
de mobilitzar
la ciutadania
per proclamar
la república
el 14 d'abril
que és
quan se proclamarà
la república
al començament del dematí
hi ha un gran nerviosisme
la gent no sap
molt bé
què és el que ha de fer
si s'ha proclamat
en algun altre lloc
no s'ha proclamat
fins que
a l'una
i mitja
dos quarts de dos
se reben
telefònicament
informacions
de Barcelona
que a Barcelona
acompanya
proclamar la república
i
companys
sense encomanar-se a ningú
en altres regidors
escollits
van cap a l'Ajuntament
i se presenten
al despatx
de l'alcalde
que hi havia en aquell moment
i li diuen
que
han guanyat
proclamem la república
no tenim cap bandera
i
els
el centre
republicà
que hi havia
per allà al costat
van a buscar una bandera
el carrellador
van a buscar una bandera
i la col·loquen
i proclamem la república
i per tant
una vegada
això s'ha de Patarragona
l'efervescència
s'hi dispara
Tarragona
seguia
molt a prop
el que estava passant
a Barcelona
i també
té influència
la ràdio
que començava a ser
un mitjà de comunicació
popular
i la gent va escoltant
allò que diuen
de Barcelona
i es va creant
una gran animació
a la Rambla
que era el centre
neuràlgic
tal com ara
o potser encara més
amb més intensitat
i la gent
comença a apropar
al local d'acció catalana
al centre federal
dels federals
a veure què passa
i què està passant
fins que finalment
decideixen sortir
a proclamar
la república
amb una feinada
perquè no oblidem
que Tarragona
és capital de província
i no és tan sols
l'Ajuntament
el s'ha de proclamar
el que passa
és que Pere Lloret
i Josep Prats
i Vilafranca
que després
seran l'alcalde
i el primer
tinent d'alcalde
un era el secret
de la república
i l'altre del centre federal
van anar a veure
el governador
que estava molt a prop
del centre federal
també estava
a la Rambla Nova
i per tant
li diuen
que s'ha proclamat
la república
a Barcelona
i que ells
la volen proclamar
també a Tarragona
i per tant
el governador civil
que es digui
cosidor
els diu
que n'hi parlen
que ell ha de rebre
ordres de Madrid
que facin el favor
que no proclamen res
etc.
i per tant
esperen
ordres del governador
se'n van
al centre
d'acció
catalana republicana
a esperar
el comitè
per veure
què és el que fan
i un cop
reben
les instruccions
però
s'hi deixen
a proclamar
la república
s'adrecen
a l'Ajuntament
prèviament
l'hem demanat
al governador
que parli
amb l'alcalde
i amb el president
de la Diputació Provincial
perquè facin lliurement
dels seus càrrecs
els nous electes
i efectivament
arriben a l'Ajuntament
després d'un petit estir
i això
es produeix
la proclamació
de la república
aquí
a l'Ajuntament
i a la Diputació
on
Pere Lloret
que estava al costat
que estava
en el mateix edifici
exacte
en el mateix edifici
va ser fàcil
va ser fàcil
primer va parlar
Lloret
i després
per parlar
exacte
Pere Lloret
i Ramon Nogués
que va ser
nomenat president
de la Diputació
i a partir d'aquí
van haver de tornar
a la Rambla
per fer-se càrrec
del govern civil
aquí entre mig
va haver una cosa curiosa
que és el repartiment
de poder
abans de fer tot això
es reuneixen
el centre
de Unió Nacionalista
Republicana
que era la seu
d'acció catalana
republicana
i se repartixen
els càrrecs
és a dir
decidixen
que d'acció catalana
republicana
Macià Mallor
el Bosch
serà
el governador
civil interí
que Pere Lloret
i Ordeix
serà
alcalde interí
i que Ramon
Nogués
i Vicet
serà president
de la Diputació
en caràcter interí
per tant
s'han repartit
els càrrecs
importants
de la demarcació
però
hem de recordar
que s'havien posat
d'acord
en el centre
autonomista
de Reus
que
pactarien
que hi havia
una entesa
provincial
i que s'havien
de comentar
les coses
per tant
això no ho fan
no ho fan
ells després
s'hi disculparan
dient que no ho han pogut
fer
per la
intensitat
dels moments
i perquè no es podia
deixar un buit de poder
però el cas
és que
el centre
autonomista
de Reus
i el seu cap
se senten
discriminats
i a partir d'aquí
la evolució
política
dels de Reus
i els de Tarragona
canvia
Pere Lloret
continuarà
acció catalana
republicana
Ramon
Nogués
Vicet
sigrà del partit
de Marcel i Domingo
que es dirà
partit republicà
d'esquerres
i el centre
autonomista
donarà lloc
a Esquerra
republicana
a la demarcació
és a dir
que això ja ve
de lluny
de lluny
de lluny
començar abans
jo d'allò
de la petita història
hi ha una cosa
que volia destacar
que és que
les cròniques
de l'època
expliquen
que Macià Mallola
estava fònic
si us fixis
que d'allò
no parla en cap moment
perquè és que està fònic
que ara ja és dolem
per un polític
però a l'època
que hi havia
molt menys recursos
de megafonies
i coses d'aquest tipus
estar fònic
ha de ser horrorós
per un polític
mentre passa això
què fan els titulars
diguem
el governador civil titular
o el president de la disposició
titulars
els que hi havia
ells
el governador civil
diu a la crònica inicial
de l'any 31
que ho fa de bona gana
i que ha animat
d'esperit patriòtic
que entregue
el comandament fàcilment
i l'any 32
en les interioritats
ja solucionades
i consolidades
el règim
no hagués
va dir
que
que
havien tingut dubtes
en aquells moments
sobre la nova autoritat
sobre la lleialtat
de les antigues autoritats
diu
i sobretot
dels militars
de la província
diu
el governador militar
general Salcedo
tenia un piquete preparado
per declarar l'estat de guerra
però com veia
la nostra decisió
i l'ambient de Tarragona
i les notícies de Madrid
eren confuses
va demorant la seva intervenció
fins a les 9 de la nit
sometiéndose
a los pedres republicanos
per tant
és a dir
a pesar de que tot
en teoria
va anar pacíficament
i la premsa
no va donar tal
la malestar militar
i el governador civil
volia curar en salut
no fos que els altres llocs
per tant
vull dir que no
és a dir
va ser pacífica
perquè la gent
ho va fer pacíficament
però
el poder militar
volia
perquè un cop
havien
pres possessió
dels càrrecs
aquests interins
el que van fer
és anar a veure
el governador militar
que era la gran preocupació
a veure què passava
això
sembla ser
que en tot aquest temps
efectivament
es proclama
la República de Madrid
hi ha un govern provisional
que era el dubte
i allò que estava
esperant el governador militar
i això evita
que hi hagi
cap tipus
de presència militar
al carrer
val a dir
que tota la proclamació
va ser en tot festiu
alegre
no hi havia
això
forces
d'ordre públic
al carrer
que poguessin alterar
la situació
i els partits
de dretes
la lliga
i aquests
el que es van fer
és limitar
estar absents
no van obrir els locals
no van compareixer enlloc
i bueno
la gent va sortir
la gent va sortir
dels dos locals
importants
de la Unió Nacionalista Republicana
i del
Centre Republicà Federal
se van juntar
van pujar
pel carrer
Sant Francesc
vam anar
després
a la plaça
de l'Ajuntament
i estava
la plaça plena
i vam parlar
el futur alcalde
i el futur
president
de la Diputació
i va acabar tot
festivament
i així es va
proclamar la República
i aquesta va ser
la tònica
que es va produir
tota la demarcació
és a dir
els líders locals
republicans
que havien sortit
escollit
en les llistes
republicanes
van fer els parlaments
respectius
a Tortosa
a Reus
un ambient
de festa
i un ambient
d'acabar
en un sistema
que consideraven
absolutament
com ha dit
abans Lluís
exaurit
agotat
i molt desprestigiat
Mentre es passava això
el dictador
era a Àfrica
ja o encara no?
El dictador
feia temps
que havia plegat
el rei
va fer allò
que deien
a l'època
borbonear-lo
que era canviar
de bàndol
i quan va veure
que Miguel Primo de Rivera
començava a tenir
contestació
fins i tot
dins l'exèrcit
el va fer dimitir
el va cessar
i va anomenar
en el seu lloc
un altre general
d'ama Soberenguer
i ell
va marxar a París
a exili
i al cap d'uns mesos
moria a París
va morir
al cap d'un mes
i ja es caig
i això és
este era el pare
del José Antonio Primo de Rivera
i per tant
l'entrada en política
de José Antonio Primo de Rivera
s'hi deu
i per tant
la falange
sempre serà
un partit republicà
en la mesura
que va considerar
el seu fill
del borbonear
o del rei
que n'havia
ningú neixat
el seu pare
el que era veritat
però l'altre
també es va deixar
manipulant
l'eufòria
va durar molt o no?
l'eufòria
va durar bastant
va durar bastant
jo crec que
una de les
qüestions
importants
de la república
és la separació
entre l'Església
i l'Estat
i la creació
de les escoles laiques
se die
que Marcelí Domingo
que el tarragoní
Marcelí Domingo
havia fet
en dos anys
i mig
més escoles
que tota
que la monarquia
en tota la història
d'Espanya
i era veritat
hi ha una anècdota
més o menys
apòcrica
o certa
que deien
que quan anaven
els alcaldes
a Madrid
el ministeri
que fos
a demanar
un pont
una carretera
en fi
aquestes coses
aquestes infraestructures
que fan falta
els pobles
sovint
els diuen
mire
lo siento
esto no puede ser
pero vaya aquí al lado
que el ministro
d'instrucción pública
el señor Marcelí Domingo
les va dar una escuela
i l'alcalde
tornava
sense el pont
o el que fos
que havia demanat
però
amb una escola
que feia prou content
al poble
de fet
de la documentació
és a dir
Marcelí Domingo
tenia
la casa
a Madrid
perquè era diputat
i perquè després
va ser ministro
i va ser
l'any 36
quan entren
l'any 39
quan entren els franquistes
li cauten
tota la documentació
partícula
que està
a l'arxiu de Salamanca
i es veu
cartes
de tot
és a dir
hi ha una carta
de l'alcalde
del meu poble
de Fleix
l'any 36
en aquest alcalde
el van matar
perquè
el van matar
quan s'ha produït
la revolució
en la qual
l'alcalde
este que era de la Lliga
li agraïa moltíssim
totes les molesties
que s'havia pres
però n'hi ha del meu poble
del poble
del costat
dels altres pobles
és a dir
pràcticament
tothom va tindre
l'escola
que li feia falta
i bé
això
ells
estaven convençuts
perquè els republicans
d'aquesta època
eren republicans
que tenien
una especial sensibilitat
per a l'educació
i per a la formació
de la gent
perquè pensaven
que en la formació
se transformaria
en les mentalitats
i en gran part
és veritat
per tant
aquesta és la gran
herència republicana
és una herència
de l'encicloprendisme
del coneixement
de la sabidoria
diria jo
com conviu
l'església
amb aquesta segona república
molt malament
des del començament
el seminari
de la diòxia de Toledo
15 dies després
de proclamar
la república
el cardenal segura
provoca
fa una proclama
una diatrava
contra la república
encara
és a dir
els ministres
havien començat a actuar
ni sabien encara
on tenien
el quarto de bany
ni a quin pis
tenien el ministeri
i per tant
hi ha la iglesia
carrega
la iglesia va carregar
des del començament
contra la república
perquè
la república
atacava directament
la base fonamental
de finançament
de l'església
que eren
les escoles
privades
i per tant
aquesta és la qüestió
com a anèrdota
val la pena dir
que la carta col·lectiva
del bisbat espanyol
o sigui
a favor
del franquisme
l'any 36
hi ha tres bisbes
que no l'assignen
el bisbe basc
que no recordo mai
el nom
Mújica exacte
Vidal i Barraquer
i el cardenal Segura
no perquè no en tingui ganes
sinó perquè està a Roma
no té diocesis aquí
per tant
no li toca
signar-la
perquè
no és del bisbat espanyol
sí, sí
doncs bueno
aquesta carta col·lectiva
és
és a dir
és una aberració
és a dir
canvia tots els conceptes
és a dir
el que
el que diuen
que han fet els altres
és el que han fet ells
però en qualsevol cas
en aquesta qüestió
encara ja estem ara
és a dir
hem canviat
és a dir
va haver una guerra civil
va haver una dictadura
ara torna a haver una democràcia
però estem al mateix lloc
és a dir
encara no ha hagut
una separació
entre l'església i l'estat
i que és fonamental
en qualsevol societat democràtica
i això era una de les exigències
del moviment republicà
i era una de les voluntats
que va intentar fer la república
fins al final
jo el que volia destacar
és que
val la pena
identificar
la república
no només
amb el final tràgic
que va tenir
per la
per la qüestió de la guerra
que no és tan culpa
de la república
sinó del fortíssim
enfrontament
que havia generat
la lluita de classes
a aquest país
val la pena
recordar la república
amb aquesta enorme il·lusió
de la seva proclamació
la gent al carrer
amb alegria
sense violència
sense violentar
a ningú
i al cap de dos dies
el dia 16 d'abril
es declarava festiu
i a tot arreu
hi van haver festes
al carrer
cíviques
aquí darrere
on anem a la que va ser
la banda de música
el regiment d'Alman
s'agafava un discurs
a Valls es van fer castells
i cadascú
doncs ho va celebrar
una festa
efectivament popular
i participativa
on diríeu que es va caure
la posterior dictadura
on es va caure
a Àfrica o no?
sí
completament
se cau a Àfrica
però se cau
és a dir
això és l'oligarquia
que l'oligarquia
que hem anat tota la vida
que no
és a dir
el programa republicà
no era revolucionari
era reformista
però no reformista
com diu Rajoy
que vamos a hacer reformas
això és carregat
l'estat del benestar
que és una altra cosa diferent
reformes vol dir
és a dir
si no hi ha escola pública
farem escola pública
si no hi ha infraestructures
crearem les infraestructures
de totes maneres
s'ha de tindre en compte
que quan arriba la república
s'ha produït el crac del 29
i per tant
hi ha una recessió mundial
normalment
quan hi ha democràcia
en aquest país
la democràcia
arriba en èpoques
de crisi econòmica
fortíssimes
la del 75
és conseqüència
de la crisi del 73
i no és morir franco
la recessió
que ha sigut brutal
i el règim
tampoc pogués aguantar
arriba la primera república
l'any 73
enmig d'una crisi ferroviària
que afecta tota Europa
és a dir
per tant
sempre que s'hagi
que després acusen
que les esquerres
o els sectors reformistes
de la societat
no tenen capacitat de gestió
el que no el té
és la dreta
és a dir
en bon vent
tothom és bon mariner
i quan arribin dificultats
abandonen el barco
i que la rebreu
el que vingui de detrás
i després estan detrás
per emprenyar
en qualsevol cas
l'exèrcit
estava en contra
del que volia fer
la república
en relació
a la modernització
de l'exèrcit
i a la disminució
d'oficials
en relació
als soldats
l'exèrcit d'Espanyol
era l'exèrcit
que tenia més oficials
per nombre de soldats
per tant
això era
un desballestament
brutal
i era producte
de les guerres
carlines
i de la tradició
militarista del XIX
l'altre problema
era l'empresariat
i
bueno
t'ho vull dir
els empresaris
i els terratinents
que no volien
la reducció
de jornada laboral
que plantejava
la república
ni que els sindicats
fossin intermediaris
en la negociació
col·lectiva
per tant
coses que sabem
que han passat
més tard també
per tant
el problema
que tenim
de la dreta
en aquest país
és que
té una visió
molt poc
ampla
de les qüestions
i és bastant
reaccionaria
si la república
el que fa
és institucionalitzar
o intentar institucionalitzar
aquest diàleg
que hi ha d'haver
entre les parts
a l'hora de resoldre
conflictes
i és
existeix
i el que s'ha de fer
és reconèixer'l
i parlar entre les parts
implicades
per resoldre'l
i això
un sector d'aquest país
ho accepta
molt malament
ho acceptava
i ho accepta
amb el present
que també tenim
una ofensiva
de lleis
i això
que sembla
que estan
limitant
altra vegada
les garanties
democràtiques
en un sentit
que és preocupant
anem acabant
estem a la recta final
ja portem gaire
mitja hora
de programa
per preguntar-vos
quan dura
aquesta segona república
i quan veuen
que pinten bastos
quan veuen
que hi ha
això
doncs
vens de canvi
la república
dura
hasta 1939
és a dir
hasta que no entren
los franquistes
a Tarragona
dura la república
a Tarragona
per tant
hi ha una versió
interessada
en explicar
la segona república
el 31 o el 36
i del 36
al 39
parlem de la guerra civil
no no
la república
com a règim institucional
com a tal
arriba hasta el 39
hasta que
el president de la república
i el president del govern
no passen la frontera
venen donades malament
quan la república
guanya
les eleccions
de 1936
després de la salvatge
repressió
d'Astúries
hi ha una versió
revisionista
de les dretes
de tios
que no són historiadors
que són
propagandistes
que diuen
que la república
comença
amb els fets d'octubre
del 34
va haver moltes
sublevacions
en el període republicà
perquè la gent
necessitava
reformes immediates
i els republicans
eren molt legalistes
i això demora
la solució
als conflictes
i hi ha molta gent
impacient
que se subleve
però la sublevació
és una sublevació
que és aplastada
però es poden
aplastar de dos maneres
com ho fa Franco Astúries
o com ho fa Batet
el general Batet
a Barcelona
en el 6 d'octubre
és a dir
en el mínim
de violència possible
i
els responsables
del desacatament
van a la presó
surten a les eleccions
de febrer del 36
i les dretes
s'espanten
perquè diuen
que ve la revolució bolxevic
ni el programa
del front popular
ni del front d'esquerres
tenien nacionalitzacions
ni reformes agràries
és
la sublevació militar
el que provoca
l'acceleració
de la revolució
i una nota
a peu de pàgina
amb l'aplastament
de les revolucions
d'octubre
el general Batet
li dóna
a la laureada
de Sant Fernando
la màxima
condecoració
perquè
controla la situació
amb el mínim
de baixes possible
i a Franco
no li donen
que fa
una mortalitat
Astúries
i d'aquí
l'odi
de Franco
respecte a Batet
que finalment
el va afusellar
per lleial
a la república
Bueno, Batet
té una
Batet
és un personatge
del qual
ni podem parlar
un altre dia
perquè és un tarragoni
de prou
però
l'importància
de Batet
és extraordinària
perquè
ell avisa
a companys
a través
de Lluís
Vallescà
i de Tarradelles
a l'octubre
del 34
el dia 4
em sembla que és
d'octubre
diu
aneu a veure
companys
i diu-li
que no se subleu
si se subleve
hauré d'intervindre
perquè
està vulnerant
la Constitució
però si no se subleve
ells guanyaran
un altre dia
és a dir
perdran les eleccions
les deutes
i guanyaran les esquerres
i per tant
tindrem
un procés
polític pacífic
companys
no va fer cas
se va sublevar
pam
però després
quan se subleve Franco
Batet
els diu
a Mola
perquè ell era
el capitat general
de Burgos
que comprenia
Navarra
li diu
si et subleves
aniré contra tu
perquè la legalitat
republicana
s'ha de mantindre
Mola es va sublevar
i el que va fer va ser
afusellar
com dir
a Batet
doncs avui hem parlat
de la segona república
doncs
és l'altra gran història d'avui
però com veieu
i com ens explicava
també el Josep
aquí dóna també
per molt més
molt més capítols
perquè només parlant
del general Batet
ja tindríem per omplir
un programa
o dos o més
fins i tot
Josep
gràcies per acompanyar-nos
gràcies
i el Gius Valada també
i fins aquí 15 dies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies