A Tarragona Ràdio, fem la volta al món.
I avui fem la volta al món.
Marxarem cap a un estat alpí sense accés al mar.
Localitzat a l'Europa Central.
Una república, com dèiem, federal, integrada per 26 cantons.
Avui marxem cap a Suïssa.
Deixa que el món et canviï.
I podràs canviar el món.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
Una volta al món que avui farem amb la periodista Laia Díaz.
Laia, bon dia, benvinguda.
Hola, bon dia, Miquel.
Gairebé has aterrat i ja t'hem trucat per acompanyar-nos.
És a dir, que és recent, recent aquest viatge a Suïssa.
Sí, perquè vaig aterrar fa tres dies.
O sigui, vaig arribar dimarts a més a la nit, bastant tard.
Hem fet allò d'esperar aquells tres dies de prudència per trucar-te.
Sí, per descansar.
I després ja et tenim aquí.
No, deixa't desfer la maleta i ja està.
I ja estic aquí.
Laia, com va anar a aquest viatge? Suïssa, no?
Sí, exacte, Suïssa.
Bé, molt bé.
A mi és una destinació que em feia molta il·lusió perquè sempre m'he mogut molt per Europa i sempre havia visitat moltes ciutats.
Estava una mica cansada de ciutats europees, les típiques capitals i allò que sempre fa tothom de les escapades i això.
i em venia de gust veure un paisatge diferent, allò de veure muntanyes i la veritat és que no em va decebre gens.
És un viatge que ja portaveu programat, des d'aquí, veu una mica la improvisació, com us ho vau plantejar?
No, estava bastant organitzat, és a dir, vam anar per lliure, però estava bastant planificat des d'aquí perquè ens vam moure amb tren.
De fet s'ha de dir que els trens suïssos són una meravella, és a dir, és una passada.
La puntualitat és monàstica, és a dir, arribes a l'estació i a més estan coordinats que si has de fer un transbord, com a moltes feris 10 minuts,
o sigui, entre tren i tren, i ens ho vam estar mirant una mica per fer, clar, també mals dies en funció dels dies que teníem,
fer una mica de ruta, reservar hotels, i avui en dia amb internet això és facilíssim.
Tu ho portes ja tot programat des de casa.
Sí, exacte, deixes una mica de marge, la improvisació també depèn, perquè clar, tenint en compte que és un país en què hi ha molta muntanya,
també has d'anar una mica en funció del temps que et trobes, perquè clar, hi ha molts llocs que dius,
home, però tal dia a mi em faria gràcia pujar en tal muntanya, i puja, això sí, tot en telefèric, i jo no soc alpinista, és a dir,
quina sensació tens quan aterres, vaja, va un avió, m'imagino?
Sí, sí, va fins a Zuric.
Quina sensació és la primera, o una de les primeres, quan trepitzes?
El preu de tot, o sigui, l'alt preu de tot, és un país caríssim, només aterrar i ja comences a veure,
més vam aterrar allò al migdia, de, bueno, hem de dinar alguna cosa, i la primera sensació comences a mirar cartes de restaurants,
i de bars i coses així, tampoc cal anar de grans luxes, i comences a veure els preus de tot i penses,
hem anat a parar en un lloc molt car.
Per exemple, és algun exemple de preus que et sobtessin?
Jo no sé...
Home, un plat de pasta, per exemple, entre 22 i 24 francs, que podríem estar parlant d'uns 20 euros.
I tampoc...
I podria ser bona, almenys, eh?
I tampoc era allò on dius, bueno, és que et porten un plat que hi ha de tipes i has menjat per tot el dia.
No, no és el cas.
No en tenies prou, no n'hi havia prou amunt.
No, no, i a més és això, i els transports són caríssims, clar, a més és això, quan baixes de l'avió,
el primer que fas, com que nosaltres ens movíem amb tren, tenen un bitllet integrat que tu el pots comprar per 8 dies,
com si diguéssim, i pots fer servir tots els transports, tant trens, com autobusos, metros...
Seria una mena de T10, perquè ens en tinguem, no?
Sí, exacte, però a més que et serveix a totes les ciutats, per tots els sistemes ferroviaris,
i llavors, clar, i només pagar això, una targeta d'aquestes per 8 dies són 200 euros per persona, pràcticament.
Llavors, clar, i arribes a això i comences a dir, ui, ui, acabo d'aterrar i ja estic aquí, vinga, targeta de crèdit i...
Quants dies us va plantejar fer el viatge? És a dir, quants dies heu estat?
9 dies, la Mastà.
9 dies.
I atereu a una de les ciutats més globals de Suïssa, que és Zurich, que és el primer que feu.
Bueno, va ser...
Abans d'anar a menjar, òbviament...
Ah, sí, a menjar, i a començar a pagar.
Molt bé, i a començar a gastar, sí.
No, la idea era aprofitar el primer dia per veure una mica allà que estàvem a Zurich, per veure una mica a Zurich,
i realment a mi les ciutats m'han decebut una mica, jo ja tenia clar que el que a mi em feia il·lusió d'anar a Suïssa era anar a veure els Alps,
o sigui que no anava a veure ciutats, però clar, i t'hi allotges, o sigui, és allò que les parades les fas a les ciutats i això,
i com a ciutats, bé, m'han decebut un pèl.
Com són les ciutats de Suïssa? Com és Zurich?
A veure, com m'ho explicaria, una mica, és una ciutat molt alemana, o sigui, si et diuen, clar, a més Zurich està molt a tocar d'Alemanya,
i llavors si et diuen la sensació d'això, si la gent ha estat per la zona de la Selva Negra,
les ciutats són molt similars amb ells, ells només parlen anglès, però allí et parla tothom alemany,
o sigui, és allò que dius, bueno, Suïssa si parla el francès, si parla l'anglès, no, no, allí està tot amb alemany,
és a dir, ells a més, d'entrada t'entrenen parlant amb alemany, i dius, que no veus que no tinc cara d'alemany,
és a dir, que no t'entendré, i llavors els he de dir, no, no, com parla'm amb anglès,
i és això, la sensació és aquesta, d'unes ciutats molt alemanes, ells són molt espartans també,
són molt, això, el tema dels horaris, són molt organitzats,
a més d'arribar, clar, arribes al primer dia, allò una mica tard, a la tarda,
i a les sis de la tarda està tot tancat, perquè ells a les sis de la tarda baixen la persianeta
de totes les botigues i de tot, i si no t'has adaptat als seus horaris, és problema teu,
i a les set estan sopant, dius, home, potser a les set de la tarda tampoc cal fer el que fem aquí, però...
Clar, però es va a un horari diferent, no?, m'imagino que al final és com quan aquí venen, no?,
la gent a estiueixes i s'han d'adaptar als hores, vaja, que sovint són els hotels d'aquí,
que s'acaben adaptant als horaris de la gent que ve,
però allà t'has d'adaptar tu, o sigui, la gent que va s'ha d'adaptar als horaris
i a les set, com aquell qui diu, a sopar i...
Sí, però era curiós perquè passaves a vegades, passaves pel costat d'una terrassa
i veies a la gent a les sis de la tarda i els veies amb un plat de pollastre al davant
i pensaves, aquest senyor a les sis de la tarda què està fent?
És a dir, estaven anant molt, està sopant...
Perquè després, la vida a la nit, és a dir, has d'anar també a dormir prompte,
amb conseqüència o amb relació amb aquest sopar aviat?
Sí, perquè és que no hi ha moviment a les...
O sigui, a les 11, jo hi va haver una de les nits allò que vaig sortir i fer un tomb,
a mi m'agrada molt fer fotografies i vaig pensar, bueno,
doncs vaig a fer un tomb per anar a la ciutat de l'Userna, allò...
I érem turistes, pràcticament, els que quedaven pel carrer,
d'allò que veies que tothom amb la càmera de fotos, de jiji, jo, jo,
i ells són pràcticament, no veies ningú de Suïssa.
Però locals oberts, allò per anar a prendre alguna copa o per fer una vida nocturna,
però més dirigits als turistes, pot ser?
Sí, jo crec que sí, pràcticament les terrasses estaven plenes de turistes,
a més és un país, suposo que el tema del preu influeix,
que està ple de turistes orientals.
O sigui, nosaltres en sentíem una mica com a...
No senties parlar italià, no senties parlar espanyol,
només veies xinos, japonesos, gent del sud-est asiàtic,
era una cosa bastant curiosa,
perquè és allò, estem acostumats a Londres, a París, i te'n trobes,
és allò típic de trobes japonesos, aquella broma típica de mi,
i a vegades s'han d'autobús a fer les fotos.
Però és que a tot arreu, o sigui, a tot arreu et trobaves,
anaves a un restaurant, pujaves a dalt d'una muntanya,
tot eren japonesos, eres tu i els japonesos.
Quants dies passeu a Zurich?
A Zurich vam passar dues nits només.
Vam passar dues nits a Zurich,
llavors vam anar dues nits més cap a l'Userna,
vam començar com si hi haguéssim cap al nord del país,
i llavors vam anar a tirar cap al sud.
Llavors vam fer dues nits a Interlaken,
vam acabar al sud, que és gairebé tocant a Itàlia,
a la ciutat de Zermatt,
que és on hi ha el...
Bueno, des de Zermatt se li diu el Maserhorn
i des d'Itàlia li diuen el Cervino,
la gran muntanya,
i llavors vam sortir per Ginebra,
és a dir, vam acabar l'última nit,
la vam fer Ginebra i llavors vam tornar.
Clar, això era...
Fèieu estades a les ciutats a les nits,
com ens has dit,
i durant el dia, imagino que anàveu visitant,
també va obtenir oportunitat de visitar els Alps
i anar fent diverses sortides i diverses excursions.
Pràcticament a les ciutats era una mica de...
Bueno, m'hi aclimato,
faia una visiteta perquè és això,
és el que comentava,
les ciutats com que no tenen allò, un atractiu...
És aquell punt de ciutat repòs, no?
Exacte, exacte.
És d'ací, m'hi estic allotjant,
per exemple, a Luzerna és molt bonica,
va ser potser que vam estar més estona,
allò com a ciutat pròpiament dita.
Què podem destacar de Luzerna?
El casc antic és molt bonic,
a més té la zona del riu
i té el pont de fusta,
que et travessa d'un gos o de l'altre,
que a més ho tenen...
Tenen molt cuiat,
és un país molt net,
s'ha de dir i et sorprèn la quantitat...
Tu et penses,
no tindran flors,
perquè clar, l'hivern, el fred que fa...
Està tot ple de flors,
tots els balcons, la jardineria...
I a més és molt curiós
perquè no veus ningú arreglant-ho.
I això es veu que està cuidat,
i això com ho cuiden,
perquè sol,
amb aquest clima que tenen aquí,
que en sec plou molt,
en sec fa molt de fred,
però és molt...
I Luzerna és molt bonic.
Però és això,
la idea era,
bueno, vam arribar,
t'aclimataves una mica la ciutat
i agafaves un tren
i te n'anaves cap al poble de muntanyeta
típic que hi ha al costat
o el que t'has llegit a la guia
que és més recomanable,
o vas a fer això,
puges a una muntanya,
era tot...
Clar, deies al principi
que depèn també molt del clima
i de la meteorologia,
el fet que pots visitar
i que no,
no sé si us va acompanyar el temps,
quina meteorologia,
quina climatologia vau tenir.
Ens va acompanyar moltíssim,
és a dir,
jo anava molt...
Clar, a mi em feia molta il·lusió,
això,
jo m'havia mirat tots els telefèrics,
tots els trens de muntanya,
allò per intentar fer
el màxim de coses possibles,
també tenint en compte el preu,
perquè a part és això,
tu tens la targeta aquesta
de viatge del tren,
però pels telefèrics
o els trens de muntanya
no et serveix,
com a molt et fan un descompte,
o sigui que l'has de pagar a banda.
Llavors, clar,
també et miraves,
ja pujar a una muntanya,
per exemple,
pujar a la Junfrau,
que és la muntanya,
una de les muntanyes més altes,
i pujés a una estació
que està a 3.000 metres d'alçada
de tren,
costa uns 200 euros,
a part de la targeta,
que hi ha portes de tren.
Llavors, clar,
són aquelles coses que dius,
bueno,
he de triar una mica,
perquè clar,
el pressupost...
Has de fer la criba
i has de triar,
aviam on vas
i on no vas
en funció de l'economia.
I també és això,
pensar, esperar.
Jo anava molt nerviosa
en el sentit aquest
que a mi em fa molta il·lusió
pujar en segons quins llocs,
a part és molt car,
i si em trobo que fa mal temps,
no faré la inversió.
Clar,
i a més també et pots trobar
amb el problema
que surts des de baix
amb un sol espaterrant
i que arribes a dalt,
perquè clar,
les pujades amb trens d'aquests
de muntanya,
cremalleres,
telefèrics,
acostumen a ser llargues,
o sigui,
pots estar una hora,
una hora i mitja,
com a mínim pujant,
i algú que has fet
t'has fins i tot
tres hores d'excursió.
I llavors, clar,
pots sortir de baix
amb un sol espaterrant
i arribarà a l'IQI
no vegi res.
I llavors, clar,
era una mica allò de
ai, ai, ai,
a veure què ens trobarem.
Després dels primers dies
a Zuric,
òbviament feia un hit allà,
però quines excursions
vau fer?
Des de Zuric
vam anar fins més al nord,
a la ciutat de,
bueno,
ara diré un renec
perquè jo, clar,
l'Hanssen o alguna cosa així,
perquè, clar,
són ciutats d'aquestes alemanes
amb noms llargs, eterns.
Vaja,
demanem veritat als experts,
perquè jo tampoc no en sé,
però vaja.
És on hi ha les cascades del Rhin.
El Rhin fa un salt d'aigua
que és espectacular.
És a dir,
jo no havia vist mai,
jo no he estat al Niagra,
no he estat en cascades d'aquestes
més famoses,
més conegudes,
i és molt...
perquè a més és molt curiós
perquè al mig de les cascades
és un salt d'aigua
que deu tenir com a 20 metres,
una cosa així,
i al mig de les cascades
hi ha una roca,
gegant,
que l'han aclimatat
perquè hi puguis anar
i hi ha unes escaletes
i pujas fins a dalt
i et cau l'aigua pel costat.
És a dir,
a més et porten en una barca
que penses,
ai, mare de Déu,
això no sé com arribarà.
I sí, sí,
la barca arriba,
no et mulles,
és molt curiós
perquè jo anàvem
a ballar preparats
amb el xubasquero
perquè vam dir
l'impermeable,
exacte,
per si de cascades
perquè aquí cau molta aigua,
és a dir,
i no, no,
està tot perfectament preparat
perquè no rellisquis,
no caiguis,
és a dir,
ho tenen,
això sí,
saben explotar la natura.
És una cosa d'aquí,
per exemple,
quan vas al Pirineu
molts llocs no són accessibles
si no ets un expert.
Aquí,
és a dir,
una persona amb cadira de rodes
pràcticament ho podia fer tot
perquè ho tenen tot molt adaptat.
És a dir,
que és un país accessible,
podríem dir-ho.
Molt, molt accessible,
és això,
pujar a les muntanyes.
Jo al començament pensava,
em vaig anar a comprar fins i tot,
jo no sóc alpinista,
em vaig anar a comprar
unes sabates d'aquestes
una mica més tancades.
Sí, més botes de muntanya,
més preparades.
Exacte,
si he de caminar,
no sé què em trobaré exactament.
I realment està,
si hagués anat amb xancletes,
bueno,
de fet hi havia gent
que anava amb xancletes.
És a dir,
està tot molt preparat.
Clar,
el tema d'explotar la natura
també té aquella contrapartida
que sovint veiem un país
que explota molt la natura
i fins i tot
doncs se'n passa,
no?
I dius,
això ho està explotant massa
i comportarà efectes negatius.
De molta gent,
molta massificació.
No,
encara...
No sé si et va donar
aquesta sensació o no,
que s'estava sobreexplotant la natura.
Evidentment,
quan puges en una muntanya
no està sol,
perquè clar,
com que és això,
és tan accessible,
el problema és que
jo crec que el que no és accessible
són els preus.
Llavors,
clar,
hi ha molta,
és això,
hi ha molta gent
que potser ja no puja
o ja directament no va a Suïssa.
De fet,
jo no és la primera vegada
que em mirava
per anar a Suïssa
de viatge,
de vacances,
i va haver-hi una vegada
que vaig pensar
no ho puc pagar.
És a dir,
canvi de destinació
perquè se me'n va
molt de preu.
És això,
hi ha una part
que jo crec que
és molt accessible
i pots arribar
i et pots morir molt bé,
però no tothom
es pot permetre,
jo potser ara
hauré de fer una mica
de contenció,
perquè clar,
ha sigut una inversió
molt gran.
Després del viatge,
no?
Per una persona amant
de la fotografia,
com ens deies tu,
imagino que aquests paisatges
amb els quals
ens transportaves
amb aquesta roca,
amb aquestes escales,
amb aquesta cascada,
imagino que fotografies
impressionants.
Molt,
és a dir,
hi havia moments
en què era en plan
Laia para de fer fotos,
perquè...
Sobre producció de postals,
eh?
A més,
exacte,
a més quan és això,
quan pujaves dalt d'una muntanya,
per exemple,
la primera que vam pujar
va ser el Mont Pilatus,
que van ser uns 2.000 metres,
clar,
jo no havia estat mai tan alta,
i ara en plan,
clar,
al final vaia que va pujant
en una de 3.100,
o sigui,
és allò,
però clar,
la primera va ser,
i si no puc pujar més,
és igual,
ho he d'aprofitar,
això ho he d'aprofitar,
i llavors, clar,
comences a fer fotos
i comences a veure
muntanyes al davant
que estan nevades,
comences a veure telefèrics
que et baixen per congostos
que fan por,
realment fan molta por,
és allò,
si tens vertigen
i hi ha moments
en què penses,
ai,
mare de Déu,
jo vaig pujar
en un telecabine d'aquests
que era com a...
Això no ho veig massa clar,
però...
El tema dels telecabines,
però imagino que després
compensa quan arribés dalt
la sensació
d'haver arribat al cim,
no?,
que sovint ho comentem.
Jo també tenia
una mica de, clar,
tema de mal,
llocs en què hi ha gent
que li agafa mal d'alçada,
clar,
3.000 metres,
evidentment no són uns 8.000,
però 3.000...
I no,
jo no em vaig notar,
sí que em notava una mica
la depressió al cap,
allò,
quan portaves una estona,
més et recomanen
que quan estàs a dalt
les muntanyes
no corris,
és a dir,
que si no ets una persona
a llocs perimentades...
Que estàs veada,
que estàs acostumada...
Exacte,
que t'ho prenguis amb calma,
perquè en llocs
hi ha molts llocs
que és això,
que hi han posat escales
o que hi han posat
com uns caminets
perquè puguis arribar
una mica més amunt encara,
i és això,
que són molt accessibles
i clar,
i et diuen que sobretot
que no t'ho prenguis
en plan,
corre, corre,
que vull arribar dalt
perquè no,
que vagis amb calma
i és això,
no,
mal d'alçada no,
però una mica de mal de cap
i a més és curiós
perquè a mi em va passar
el dia que vam pujar això
3.100 metres
que dalt de la muntanya
em notava mal de cap,
allò una mica de pressió
i va ser just
arribar a baix
i que em passés,
és a dir,
que era qüestió
només de l'alçada
de què es notava,
bueno,
però són coses d'aquelles
però la vista,
veure glaceres al davant teu
i poder caminar
per aquells paratges
i poder fer fotos
va ser increïble.
La música ja ens transporta
amb aquests paisatges
que ens expliquen
la periodista Laia Díaz,
avui de fet
fem la volta al món amb ella
i hem marxat cap a Suïssa,
estàvem dalt d'aquesta muntanya
pujant i baixant
amb aquests canvis de pressió
i ara què et sembla Laia
si ens traslladem
o ens trasllades
millor dit
a la zona d'Interlaken?
Doncs l'Interlaken
està al centre del país
en si la ciutat d'Interlaken
no té cap interès,
és a dir,
es diu Interlaken
perquè està entre dos llacs.
Això passa, no?
Sovint hi ha ciutats d'aquestes
que en principi
semblen o que tenen
una importància especial
però que després arribes
i dius
aquí no hi ha res.
Aquí, no,
realment aquí
ja és on llegies a tot arreu
que és el lloc on estan
és com una mena de ciutat turística
plena d'hotels, restaurants i això
que a tot arreu t'ho diuen
allí hi dorm
i no hi fa res més,
és a dir, hi dorm,
agafa el tren
i se'n va cap a les excursions de muntanya
i llavors és això,
és un centre turístic
en què tu, bueno,
agafes el tren
i et surten trens cap a tot arreu
i una de les coses
que hi ha a prop
és la ciutat
de l'Auterbrunnen,
bueno, no,
es llegeix així,
no sé exactament
si es pronunci així,
que hi ha una muntanya
que et cauen,
clar, la ciutat està rodejada
de glaceres
i de muntanyes altes
i plenes de glaceres
i llavors té una muntanya
que està com aforadada
de per dins,
no sé exactament,
suposo cap al pas de l'aigua i això
i hi ha unes cascades interiors,
és a dir,
jo no havia vist mai unes cascades
que et cauen per dins d'una muntanya.
Llavors el so és enxordidor
perquè, clar,
l'aigua pica contra la roca...
Ha de ser impressionant.
És molt impressionant,
és molt impressionant.
Perquè a més m'imagino
com una mena de túnel, no?
És a dir,
estàs tapat o no?
Sí, sí, sí,
vas completament...
Estàs completament per dintre, eh?
A veure,
és això,
a Suïssa està tot adaptat,
és a dir,
hi ha escales,
no, evidentment hi ha llocs
on l'has d'anar amb compte
perquè hi ha caigut aigua
i pots relliscar
o has de mirar el cap
perquè hi ha molts llocs
en què els túnel·les
són una mica més baixos
de l'alçada habitual de la gent,
però és això,
és molt curiós
perquè, clar,
tu comences a pujar,
ho comences a pujar a una muntanya,
a més et puja
en la primera,
la primera quan arribes
et puja en un ascensor intent
per dins de la muntanya
que tu ja no veus res,
un ascensor que està fosques...
Tornem al que deies
d'adaptar i aprofitar la natura,
és a dir,
que ho tenen...
Sí, sí,
ho tenen molt adaptat,
és això,
també suposo que, clar,
per això ho vas pagant,
perquè ells,
el manteniment
de tots aquests serveis...
Poden fer-ho, no?
Clar,
jo m'entenc que
mantenir un ascensor
que et va per dins d'una muntanya
no deu ser barat,
i és això,
un tren que et puja,
un cremallera
que et puja fins a 3.000 metres,
ara d'estiu no hi ha neu,
però l'hivern
i tot això està nevat.
Tot això,
imagino que és de pagament,
els ascensors,
els cremellers,
ja ens ho has dit,
però aquests ascensors,
aquest accés,
fins i tot a dintre
d'aquests túnels,
d'aquests forats de la muntanya,
tot això és de pagament.
T'ho fan pagar tot,
és això,
en el cas que tinguis
la Swiss Pass,
que és la targeta aquesta
dels transports,
clar,
nosaltres la teníem
durant 8 dies,
i ja havíem anat mirant
que hi ha llocs
on tens descomptes,
o fins i tot
en algun cas
t'ho fan gratuït,
bueno, gratuït,
clar,
i has pagat la targeta,
sí, sí,
òbviament,
però,
i sempre arribàvem
a les guixetes
de tots aquests llocs,
arribàvem
ensenyant la Swiss Pass
en plan,
nosaltres tenim la targeta aquesta,
tenim descompte o alguna cosa,
i en molts llocs
et deien,
no, sorry,
no, no,
i pensava,
bueno,
tornem al que dèiem abans,
que has de fer la inversió
i tu has de pensar bé
perquè, clar,
si tots aquests llocs
de sobre els has de pagar
a banda de la targeta
de la Swiss Pass.
Clar,
i hi ha gent,
la gent que va amb cotxe,
clar,
hi ha molta gent que,
Suïssa no està gaire lluny,
és a dir,
nosaltres vam anar amb avió
i ens vam anar en tren,
però hi ha molta gent
que va des d'aquí amb cotxe
o que directament potser
va amb avió i llogu
a un cotxe allà,
si comptes la gasolina,
i que, clar,
quan vas amb cotxe
la Swiss Pass aquesta
no et surt a compte realment,
perquè no et mous amb tren.
Pers aquests descomptes
d'entrada
a les visites
o els monuments
o el que vulguis.
Exacte,
i que en algun cas,
per exemple,
la ciutat de Zermatt,
que és la que està tocant
més cap a Itàlia,
només hi pots arribar amb tren,
és a dir,
és una ciutat
que l'únic que circula
en parell
són cotxets elèctrics,
amb els cotxets elèctrics
molt petits
que són dels hotels
que et venen a buscar
a l'estació de tren
per portar-te fins a l'hotel.
Llavors, clar,
has de deixar el cotxe
en una ciutat exterior
on hi ha un pàrquing
de pagament,
és a dir,
llavors entres en tren,
clar,
tot això has d'anar sumant
que, bueno,
hi ha molts llocs
que el cotxe
no és accessible.
És a dir,
que és millor
si viatgem cap a Suïssa
no agafar el cotxe,
moure'ns per allà
amb tren
tot i la inversió.
Potser és més còmode,
clar,
evidentment el cotxe
et dona una llibertat
que el tren no et dona,
tot i que els trens,
això,
el sistema de comunicacions
és una meravella,
arriben pràcticament
a tot arreu
i els horaris,
no és com aquí
que si perds un tren
fins al cap de dues hores
no en tornes a tenir
un altre allí,
com a molt en mitja hora
tens un altre tren.
Està tot molt coordinat,
és el que deia al principi.
Molt, molt coordinadíssim,
és això,
el sistema de transports
que tenen
és un servei públic
allò,
amb majúscules,
com Déu mana,
perquè a més és això,
en alguns casos
has de fer trasbordaments,
de que, bueno,
vaig d'aquesta ciutat a l'altra
però no hi ha un tren directe,
he de canviar-te a l'estació
i com a molt és això,
canvies,
ni has de baixar escales
ni res,
canvies l'andana del costat
i t'has d'esperar
5-10 minuts,
o sigui,
ho tenen tot molt coordinat,
llavors, clar,
jo crec que val la pena,
potser,
ara,
jo era molt partidària
d'anar-hi a un cotxe,
o sigui,
d'agafar un avió
fins i tot
i llogar un cotxe allà.
I t'ha canviat la perspectiva
al tornar?
Sí,
sí,
sí,
de fet,
m'ha sorprès,
és això,
jo pensava,
hi ha el tren,
és això,
hi ha una llibertat
que potser no em donarà,
però ho tenen tot
tan ben organitzat
i tan ben muntat
que la llibertat l'obtens,
és a dir,
és total pràcticament.
Estàvem amb aquest,
amb aquestes cascades interiors,
i xordidores,
amb aquest so,
que ja ens estàvem
gairebé imaginant
i gairebé l'estàvem sentint,
vau passar-hi
massa estona allà,
o com va?
No,
bé,
la cosa és que
en tots aquests llocs
has de comptar
que has d'invertir un temps
per arribar-hi,
perquè clar,
evidentment,
no estan al costat
de la ciutat.
Clar,
és el que ens deies,
que entre que accedeixes
i tornes a baixar,
perds un temps.
Potser estàs més estona
pujant i baixant
o arribant
fins al lloc
que no realment
en el lloc en si.
Però no,
jo les cascades aquestes,
de fet,
jo,
em va sorprendre molt,
jo havia llegit
que eren molt boniques,
que era això,
clar,
jo no havia vist mai
unes cascades
que caissin perdint
a la muntanya.
A més,
és l'aigua de la glacera
i les aigües
de les glaceres
dels rius
no és aigua
com la que estem acostumats
aquí,
que és aigua transparent,
és una aigua com a grisa.
I a més et diuen,
a tot arreu hi ha cartells
que t'avisen
que vagi amb compte
que aquesta aigua
pot ser fatal
perquè està entre un
i dos graus
de temperatura.
És a dir,
el mes de juliol,
perquè clar,
és aigua que baixa
directament de les muntanyes.
Perquè tu la pots tocar,
òbviament,
aquesta aigua.
Bé,
no és gaire accessible.
Hi ha algun moment
en què podries arribar,
a veure,
però ho tenen molt,
suposo,
clar,
per temes de seguretat.
Per seguretat, sí.
Exacte,
ho tenen tot molt
que t'hi ha tanques,
que no puguis passar,
balcón.
Sí,
que les mesures de seguretat
també estan...
Home,
evidentment,
si no pots,
evidentment,
podries acabar arribant.
Clar,
clar,
òbviament,
si eres una persona imprudent,
podries,
òbviament,
pots saltar les mesures de seguretat.
Però no,
està tot molt controlat,
perquè suposo que ja es deuen
haver trobat,
o per exemple,
quan puges dalt de les muntanyes,
que a molts llocs
hi ha tanques o coses
perquè no relliscis,
perquè clar,
hi ha algunes zones
que hi ha uns penya-segats
que fan una mica de por,
que allò que mires
i fan vertigen.
Laia,
en vuit dies,
o en nou dies,
imagino que teniu temps
de veure moltes coses
i molts paisatges
i moltes zones
i, òbviament,
moltes recomanacions.
Fes-nos aquelles que,
si hem d'anar a Suïssa,
no ens podem perdre.
Per exemple,
jo ja em quedo
amb aquesta cascada
que t'has explicat,
és a dir,
que si mai vaig a Suïssa,
no dubtis que ho visitaré,
però quines altres
recomanacions ens faries?
Jo el millor del viatge
ha sigut arribar
fins a l'esna de Zermat,
que és el poble aquest
on només s'hi pot arribar
amb tren,
que, de fet,
durant l'organització
del viatge,
els que em van acompanyar
eren una mica
reacis a haver-hi d'anar
perquè la baixada,
o sigui,
anar-hi fins a Ginebra
són després 4 hores de tren,
o sigui,
allò queda una mica lluny,
però val molt la pena
perquè tens de fons
una serralada
de muntanyes alpines
impressionant,
a més és això,
tens el Cervino,
el Cervino,
que si ells els dius
el Cervino,
s'enfaden,
per ells és el Matterhorn.
Clar, perquè això es diu
des de l'altra banda.
Clar, exacte,
des d'Itàlia,
és una muntanya
que està partint,
una cara és italiana
i l'altra cara és suïssa
i realment és una muntanya
molt,
jo crec que és la muntanya
més fotografiada
de Suïssa
perquè és molt curiós
perquè hi ha tota una serralada
de muntanyes
molt impressionants
amb unes grans glaceres
i llavors té 4.000 metres d'alçada
més de 4.000 metres d'alçada
i és com molt impactant
a més és molt punxeguda
és allò típic de
sembla que m'hagin posat
un triangle
damunt
i des de la ciutat
del Beus
que és una ciutat
realment que tampoc
té un gran encant
com a ciutat
perquè tots són hotels
és a dir,
absolutament tot
és una ciutat
completament turística
és a dir,
aquestes ciutats
viuen també
dels accidents geogràfics
que tenen al costat
sí, sí, sí,
completament
és això
tots els hotels
a més quan tu reserves
una habitació d'hotel
et diuen
vol una habitació
amb vistes al Matterhorn
clar,
perquè totes les
és això
tots els hotels
estan col·locats
estratègicament
i jo crec que
en aquell poble
és això
habitants que hi visquin
allí habitualment
deuen ser la gent
que treballa als hotels
i que viu dels restaurants
perquè és que tu
anaves passejant
per aquell poble
i era un hotel
darrere de l'altre
apartaments
un supermercat
i ja està
i algun restaurant
allò que diguessis
cases suïsses
pròpiament dites
molt poques
a Berna
vau anar-hi?
sí
a Berna
vam anar-hi
una tarda
i em va decebre molt
és per allò
de la capital
de facto
però vaja
és allò
que si ha d'anar
realment
estava una mica
fora de ruta
però hi va haver
una tarda
que teníem lliure
en principi
havíem d'anar
a una altra ciutat
que estava més a prop
i va ser com
calla
que el tren
aquest que anem a agafar
també hi arriba
doncs va
vinga
canviem
exacte
canviem
allò
d'improvisar
una mica
i canviem
i realment
va ser
bueno
veus el rellotge
el carrillón típic
d'aquests
de centre Europa
i després
és com
allò va ser una mica
en plan
i ara què?
què fem?
que mirem on anem?
a més és això
va ser una tarda
va coincidir
una tarda
de diumenge
que estava absolutament
tot tancat
però tot
tot
és a dir
una certa sensació
de tristor
de desolació
de només veure turistes
pel carrer
a més un carrer turístic
que el podríem equiparar aquí
una mica al carrer major
perquè la gent
es faci una idea
allò del centre
del rovell de l'ou
de moviment
no no
les botigues també
aquestes una mica més dirigides
als turistes
també tancades
i no tot com
bueno i aquí
què fa jo ara?
i arribes
va ser arribar
al final
al final del riu
i jo pensava
bueno clar
aquí teòricament
hi havia ossos
i jo pensava
bueno pues almenys
no era els ossos
i era la gran atracció
és a dir
tots els turistes
estaven abocats
als ossos
perquè era com
a veure què fan els ossos
almenys
es puguen veure els ossos
sí exacte
en tenen quatre
tampoc són massa
no és allò
no és un zon
la gent no s'hi imagina
però clar
és allò de que
bueno
ja s'ha acabat bé
és a dir
interessant aquest viatge
que ens està explicant
la Laia Díaz
a Suïssa
la ja se'ns està acabant
el temps
jo per defecte professional
potser sempre pregunto
sobre la gastronomia
del país
què et va semblar?
mira la gastronomia
del país et diré una cosa
supermercat
és a dir
el tema de
doncs ja tenim
un punt negatiu
no no
és que clar
el punt
el problema és el preu
de tot
és a dir
evidentment pots anar
de restaurant
pelat de pasta
ja ens has comentat
que pot rondar els 20 euros
clar
tu pots anar
de restaurant
és a dir
ells com a gastronomia
típica
tenen allò
allò de les fondis
sempre s'han parlat
del formatge
però clar
per ells les fondis
és per naltros
una mica
com l'escudella
és a dir
a l'estiu
no en fan
perquè és un plat
molt calòric
i llavors clar
tu vas pels restaurants
i jo anava molt en plan
bueno
doncs un dia
avui fan a fondir
i no t'en ofereixen
és a dir
durant els mesos d'estiu
hi ha molts pocs llocs
d'algun restaurant
que el veus
que és allò
molt molt turístic
que és l'atractiu
de la gastronomia típica
per al turista
però si no
sí que l'ofereix
però els restaurants
allò que els veus
una mica més de qualitat
no t'ho ofereixen
perquè per ells
a l'estiu
la fondi no es menja
i llavors és això
acabes anant
de supermercat
és a dir
els supermercats
a més estan molt
destinats a cara al turisme
tu veus
hi ha supermercats
per tot arreu
i tots tenen
la típica nevera
la zona refrigerada
amb menjar
d'aquest que et pots emportar
i que no l'has de...
és a dir
que el pots menjar
a l'hotel perfectament
que no cal
amanides
amanides
amb bitxos
entrepans
fins i tot
tenen cuixes de pollastre
allò que te les pots emportar
que les tenen
una mica calentes
perquè quan tu te les mengis
també te la notis
una mica allò
que no no cites microones
ni coses d'aquestes
la gent en general
el recomanaria a Suïssa?
jo sí
però li recomanaria molt
la part de la natura
és a dir
que la gent no vagi a Suïssa
a veure ciutats
que també
és a dir
és allò
ja que hi vaig
evidentment
no en part de la ciutat
aprofitem però
centrem-nos més
en aquesta part
jo el viatge
ha sigut
el que m'agrada més
i el que recomano més
és això
és el viatge de la natura
d'anar a veure els Alps
d'anar a veure muntanyes
que aquí
és una mica
els Pirineus
amb gran
allò que podíem fer
però els Pirineus
amb molt gran
és a dir
jo vaig tornar
és això
de la zona del sud
dels Alps
dels Alps
italians
vaig tornar
molt impressionada
jo no havia vist mai
muntanyes tan altes
i les glaceres
aquelles tan enormes
i és això
jo crec que és un viatge
molt per anar a apostar
per la natura
algun projecte
de viatge de futur
o encara t'ho has de pensar
encara no
encara no
ara cal la contenció
que tèiem abans
exacte
he de mirar com està
la guardiola
a veure què queda
a tornar-la a omplir
exacte
i tornar-la a omplir
segurament
un minut i mig
i arribem a les 10 del matí
Laia Díaz
moltíssimes gràcies
gràcies a vosaltres
per acompanyar-nos
i tornarem a convidar
en futurs viatges
i tant que sí
nosaltres arribem
en un minut
i és que ja
a les 10 del matí
les notícies
i després tornem
de fet anirem
cap al Parc del Francolino
us moveu a la sintonia
de Tarragona Ràdio
fins ara
vols fer la volta al món
amb nosaltres?
vols explicar-nos
les teves aventures
pel món?
has fet un viatge
que t'hagi emocionat?
ens ho vols explicar?
envia un correu
a elmatí
arroba
tarragonaradio.cat
o contacta'ns
a través del Facebook
o Twitter
fem amb tu
la volta al món
cada dia
a dos quarts de deu
del matí
al matí
de Tarragona Ràdio