.
Doncs obrim l'espai infermer, l'espai quincenal,
que fem a la col·laboració del Col·legi Oficial
d'Infermeres i Infermers de Tarragona.
Ens acompanya que s'ha dit l'Alberó Montes
i no és la responsable de la comunicació.
I ara volem conversar amb l'Edu Béas,
ell és el Centre d'Atenció i Seguiment
de l'Hospital Universitari Sant Joan de Reus.
Volem conèixer, de fet, un equip multidisciplinar
de quatre infermers i infermeres
que porten a terme diferents programes.
Programes com, per exemple, un que es diu PTM,
que és de metadona, vacunacions, analítiques,
prevenció de malalties i seguiment d'usuaris de drogues,
generalment heroïna,
és a dir, que encara hi ha persones que consumeixen heroïna,
i és un servei molt vinculat a la xarxa de salut mental,
ja que, de fet, la presència de patologia psiquiàtrica
en usuaris de drogues està força vinculada.
Edu Béas, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Com esteu?
Bé, molt bé.
Expliques una mica en què consisteix aquest equip,
aquest centre d'atenció i seguiment.
Sí, mira, el nostre és un servei
que forma part del Pla Atenció sobre Drogues d'Arreus,
que és una cosa més complexa que l'únic servei.
Som un equip que treballem,
és un equip que està ubicat dintre de l'hospital,
però que també té un centre d'activitats al centre d'Arreus,
que es diu l'Elleta.
Els professionals compartim l'espai.
Som un equip interdisciplinar,
som més de 25 professionals treballant,
professionals d'infermeria,
de mèdics, psicòlegs i sobretot de l'àrea social,
educadors, monitors, treballadors socials.
I, bueno, entre tots portem a terme,
donem assistència i seguiment als usuaris de drogues,
que, com bé has dit,
també estan englobats dintre de la xarxa de salut mental,
perquè acostumen a portar les dues patologies,
l'addicció a una substància i una patologia psiquiàtrica,
per al general.
Parlàvem, Aïdu, d'aquest programa, el PTM, no?
En què consisteix?
Sí, bueno, el PTM és el programa de tractament amb metadona,
és un dels programes que l'equip d'infermeria
d'aquí del servei de drogodependències
i salut mental controlem, no?
És el programa on nosaltres preparem
i controlem la dispensació de la metadona,
totes aquelles persones que estan en tractament amb ella,
degut a la seva addicció amb heroïna,
ja que la metadona és el fàrmac que serveix
com a substitut de l'heroïna, no?
Quan algú està en un moment d'addicció amb la substància,
doncs, amb aquest fàrmac que aconseguim
que pugui mantenir-se abstinent, no?,
que no consumeixi,
o en tot que reduïgui els riscos, no?,
els caig del seu consum.
No sé, suposo que tu,
bueno, vosaltres qui treballeu en el dia a dia,
ho veieu com un fet normal, no?,
però ens sobte molt que encareixi moltes persones,
no sé si moltes, però persones que,
va ser que es punxin, no?, amb heroïna.
Sí, bueno,
en general, els usuaris, més que punxar-se,
fan un consum fumat de l'heroïna, no?
I sí que és veritat que no ha pressuporegut mai el consum de l'heroïna.
Però, de fet, no, a nosaltres també cal destacar
que no és l'única substància que fem,
a la que donem atenció, no?,
en el nostre servei,
ja que tenim un gran nombre d'usuaris de cocaïna, d'alcohol.
Vull dir que entenc que a la gent, no?,
sempre li és sobte més parlar de l'heroïna
com a alguna cosa més prejudicial,
però realment, de tot el gruix d'usuaris
que els que es donen atenció aquí al nostre servei,
evidentment hi ha molta heroïna,
però considerablement és més gran
el nombre d'alcohol o cocaïna.
Estaríem al cap del món del rànquing, eh?
L'alcohol, no, perquè torna-te, no?
Alcohol, cocaïna, reixís?
Sí.
Sovint les substàncies es comparteixen,
no anem a parlar d'un consum únic d'heroïdòmen,
potser l'alcoholic sí, no?,
però generalment el consumidor de cocaïna
també fa consum d'alcohol.
Habitualment els consumidors d'heroïna
són més ara, no?,
fan més consum d'altres substàncies.
En general és un policonsum.
Heu notat un repunt d'usuaris
arran del context que ens acompanya
de crisi econòmica,
de situació complexa.
Bé, la veritat és que estem donant atenció
a més persones cada any.
No ho sé,
potser dintre dels 10 últims anys,
el nombre de pacients,
això ho vaig estar mirant ahir,
ha creixut uns 500 pacients més
que veiem anualment.
És a dir, que em sembla que l'any passat
devíem atendre
un nombre de 1.600
usuaris, més o menys, no?
Comparant-ho 10 anys abans,
eren sobre els 1.100.
És a dir, que sí,
si comparem números
estadísticament,
veiem que hi ha un augment
de demanda, no?,
de persones.
El perfil ha canviat, també?
De totes les substàncies, eh?
No estic parlant de drogues,
no estic parlant de gent
que ve a fer demanda
per un problema d'habituació
d'alcohol o de tabac,
inclús de multes,
vull dir, tenim moltes coses.
El perfil ha canviat, també,
de què sé que consumeixen les drogues?
Bé, això...
Això és una cosa que els perfils,
perquè no podem parlar d'un perfil,
perquè aquí cada persona
té un perfil, no?,
quan a vegades ens pregunten
quin és el perfil de l'usuari
que teniu,
no tenim aquesta resposta, no?,
perquè cada persona
té un món d'una família,
cada persona té una història
i el seu problema
és molt diferent i específic, no?
I és el que fem nosaltres,
donem atenció específica
que és aquí que està,
que el motiu d'aquest equip
interdisciplinar, no?,
que cadascú fica la seva part, no?,
en el projecte comú de cada usuari,
valorant, doncs, la seva relació familiar,
valorant la seva situació social
i estudiant d'on ve, no?,
aquesta persona.
Per tant, jo et dic,
el perfil...
potser el perfil de carrer,
el que s'aprecia de fora,
potser la gent pot pensar que sí,
que hi ha alguna idea,
que podríem donar una resposta
a aquesta pregunta,
però realment,
quan estàs aquí treballant,
hi ha tantes persones com...
tantes diferències com persones venen.
És a dir,
que hi ha molts tòpics sobre el tema, no?
Massa tòpics, potser.
Sí, sempre n'hi ha hagut, no?
És inalitable, també.
Si en el moment que comences a treballar aquí
i comences a veure el dia a dia,
doncs que sí,
que els tòpics estan i,
tot i que s'intenten destruir,
segueixen.
Per exemple,
els tòpics sobre el consum,
injectat i així.
Nosaltres fem,
dintre dels programes,
que fem el servei, no?
I que, per exemple,
la infermeria col·labora activament
i el duaterma és el d'intercanvi de xeringa, no?
Que és una cosa que els usuaris
que necessiten,
que fan consum endovenós,
doncs nosaltres,
amb una intenció de reduir els danys
i riscos del seu consum,
no lluitem perquè no ho facin, no?
Quan l'usuari decideix fer aquest consum,
doncs els hi facilitem una xeringa neta
per evitar que hi hagi contagis de malalties,
per evitar que hagin de buscar-se la vida.
No sé si m'explico, no?
És un dels programes d'haver,
també,
d'Ematerma,
i és tòpics, no?
Que la gent diu,
hòstia,
si els fioneu les xeringues,
doncs clar que ho faran,
doncs sí,
és que ho faran igualment.
Simplement facilitem que aquesta situació
no s'agravi,
no s'agreulli,
no doni complicacions,
ni socials ni sanitàries,
no?
Qui més programes treballeu?
Per tant,
veig que també feu seguiment,
no?,
d'algun dels usuaris?
Sí,
l'equip d'infermeries,
som,
com has dit tu,
veia abans,
som quatre professionals,
fem un seguiment d'usuaris,
això vol dir que som el seu referent,
persones que venen a fer una demanda,
habitualment són pacients
amb consum d'heroïna,
que estan en programes de tractament
amb metadona,
i nosaltres els fem un seguiment,
això vol dir que fem visites
periòdicament,
depèn de cada cas,
depèn de cada situació personal,
dels usuaris,
els fem unes visites periòdiques,
que poden ser setmanals,
mensuals o trimestrals,
depèn de les necessitats del pacient
i del seu grau d'estabilitat
en aquell moment.
Les visites,
o bé,
evidentment hi ha aquest control de la medicació,
però van molt més enllà,
van treballar en seu respecte de la salut,
des d'un primer moment
en què els usuaris arriben al servei,
nosaltres els fem una entrevista,
una entrevista general,
el treballador social li fa una valoració social,
i nosaltres els fem una valoració
del seu estat de consum,
els seus antecedents
i el seu avi,
bé,
ha fet una entrevista d'infermera,
però aplicada en el camp de drogues,
i després amb el seguiment
seguim valorant tots aquests punts,
i fem intent de mirar
uns aspectes de salut,
com podria ser la...
si és el cas,
higiene rural o higiene bucodental,
aspectes relacionats amb la son,
amb el propi control de la medicació,
i evidentment anem més enllà,
i mirem més aspectes mentals, relacionals, espirituals,
de cada usuari,
i això et deia abans,
no?, que el perfil de l'usuari,
quan parles amb les persones,
cadascuna té els seus problemes
i cadascuna té la seva història,
i això ens fa diferents a tots.
Com definiries, Edu,
aquesta, no sé si dir-ne especialitat,
o no, de la infermeria,
aquest camp en el que treballeu vosaltres,
com el definiries?
O no sé si saps...
O com sou vosaltres que treballeu en aquest camp?
Teniu alguna, o no sé,
alguna actitud especial?
Bé,
jo penso que sí, no?
Que has de tenir una actitud especial
en el moment en què,
com parlàvem abans de tòpics,
has de no tenir-los
o saber trencar-los, no?
Has de ser flexible
i tenir ganes d'atendre
a les persones i escoltar-les,
que jo crec que això
qualsevol professional de la infermeria
ho porta a dintre, no?
Però en aquest cas,
has d'anar més enllà,
entendre una miqueta de salut mental
és imprescindible
i acceptar les decisions
i acceptar el comportament de la persona.
Això a vegades costa, no?
Perquè a vegades ens marquem uns patrons
i les institucions ens diuen
com s'han de fer les coses
i aquí al dia a dia
trobes amb gent que,
debuts als seus problemes o a la seva situació,
no pot complir amb aquests requisits
i es veu obligada a unes pautes de comportament
o consum
que salten de la normalitat, no?
Que la gent pot indicar, pot criticar.
Has de, com a professional de les dependències,
has d'intentar anar més enllà
i entendre el perquè de tot això, no?
Escoltar, donar confiança a la persona
que expressi el que li està passant, no?
Des d'aquest moment,
d'aquest vincle de confiança,
nosaltres podem llavors treballar
i millorar sempre que la persona vulgui
la seva situació.
Digue-li desintoxicació,
digue-li consum controlat,
digue-li que aquesta persona
realment estigui en un...
millori el seu grau de felicitat
o satisfacció personal.
Jo crec que així t'ha de definir
una miqueta el tema.
Si jo hagués de dir
com som els professionals
de la droga de dependències.
El paper de les famílies,
de la família dels usuaris,
es té en compte, imagino,
en el cas que hi siguin, no?
Evidentment, el nostre servei
d'una de les característiques que té
és que és un servei que fa...
té una perspectiva sistèmica.
Això amb la psicologia
vol dir que...
O sigui, que el més important
és entendre quin és l'entorn familiar
de l'usuari.
L'entorn familiar ve a ser
l'estructura de la família,
com s'organitza aquesta família
i les relacions entre els nombres
de la família.
Evidentment, no sempre...
Es pot fer això,
es pot fer factible,
però sí que és la nostra intenció,
quan d'un usuari,
involucrar la família.
És superimportant.
No es pot entendre a cap persona
sense entendre
quines són les seves relacions familiars.
I d'aquesta manera sistèmica
nosaltres treballem
el projecte amb cada usuari.
Ja per acabar amb, Edu,
i per acabar amb positiu,
a veure, la pregunta és molt genèrica,
ja ho sé.
És possible sortir-ne
del món de les drogues?
Tornar-hi, perdona?
Si és possible sortir-ne
per l'experiència vostra,
diries que hi ha més casos
que surten
d'aquest món
de les drogues?
D'acord,
aquí faríem
un altre cop
la matització
que és possible
millorar,
és possible
estar millor.
Normalment,
quan una persona ve
és perquè no està bé
i sempre hi ha
un context
de consum
important
i descontrolat
que és per això
que venen.
Millorar
és
el que intentem
i és el que aconseguim
amb totes les persones.
El fet de deixar els consums
no és tant la nostra prioritat
sempre i quan
la persona
estigui
controlada, no?
Sortir de les drogues,
evidentment,
hi ha persones
que en un moment
determinat de la vida
que fan un consum
problemàtic
decideixen
aturar-ho
i ho fan,
per supuesto.
I, bueno,
tenim casos
en què això és així,
però el més important
és que la persona
pugui
fer la seva vida
amb normalitat.
Teniu, Eduard,
ja per acabar,
algun telèfon de contacte,
alguna manera de contactar
amb el centre
d'atenció i seguiment
d'aquí de...
Sí, sí, sí.
Sí,
bueno,
de fet,
nosaltres
el servei
de...
el nostre servei
de dependències
de Reus
està situat
a l'hospital
Sant Joan de Reus,
no?
El nostre telèfon
de contacte
és el 977
3085
44,
no?
On podem recollir
les demandes
o donar informació,
però
potser és més interessant,
no?
Que també tenim
una pàgina web
on la gent
pot agafar informació
i on està tot explicat,
eh?
Si vols te la dic,
no?
Potser és interessant.
Sí, sí,
em diràs.
és www.infodroguesreus.com
Perfecte, doncs
infodroguesreus.com
o el 97730
8544.
Edu,
o presencialment,
directament
a l'hospital.
És millor, no?
Parlar cara a cara.
Ja, efectivament.
Edu, una forta abraçada
a tu i a tots els companys
d'aquest centre
d'atenció i seguiment.
Bona feina
i...
Gràcies.
I fins aviat,
fins a la propera.
Fins a la propera.
Bon dia.
Adéu-siau.