Fins demà!
Fins demà!
Bon dia!
No sé, em fa la impressió, fa com a olor llibre nou, eh?
Sí, avui fa olor de... quasi de petroli, eh?
Això és Sant Jordi que s'acosta, eh?
Deu ser, deu ser.
Llibre nou, nou, eh? Nou, nou.
Ha acabat de sortir del forn, eh?
No l'ha vist gaire bé ningú.
Em sembla que ets la segona persona que el veu, el Blai?
La tercera?
El Blai és el Blai.
El Blai.
Blai Nessa, bon dia, benvingut.
Avui serà el protagonista de L'Iradiador 2, eh?
Sí, de la segona part explicarem una miqueta com ho fem amb ell.
Avui farem un programa una mica diferent, en el que ens saltarem una mica el guió que portem fent tots aquests dies.
I parlarem primer de la publicació aquesta que fa olor de petroli.
I després farem una mica intensiu de L'Iradiador, doncs que hem fet la segona edició de L'Iradiador juntament amb l'Opati.
Explicarem una miqueta com ha anat tot això.
L'Opati és el centre d'art de Terres de l'Ebre, eh?
S'ha de dir que el Blai, si el busqueu ara per Tarragona el trobareu, però el trobareu més per l'Ebre que per aquí per Tarragona, no, Blai?
Sí, per fer un avanç, eh?
Sagueixo vivint aquí, però treballo allà.
En Posta, no?
En Posta.
No en parlarem, eh?
La publicació 2012 és pel qual, eh?
És això, eh? La publicació 2012.
I és a més molt particular, perquè m'han passat un exemplar ja obert, diguem-ne, però també té el seu procés, no?
Per obrir-lo.
Explica'm una miqueta com va.
És una publicació que ben bé és una memòria de l'activitat del centre d'art l'any 2012.
De fet, el que hem fet és separar la publicació pels programes que té el centre d'art,
de manera que hi ha un apartat de difusió en què es pot veure les dues exposicions que es van fer l'any passat
i la col·laboració que vam fer amb el Rec, del concert amb el Marcel Pei, que es deia Rau Rec.
Després hi ha l'altre apartat, que és de la mediació, en què es pot veure totes les activitats que des del centre hem fet al voltant de les exposicions,
però també la que estem fent de manera global en quant a la nostra especificitat, que és polièdrica.
D'altra banda, formació, com vam començar la formació amb el coaching per a artistes,
el seu punt àl·lgit amb el programa d'estiu de formació, que és l'Escola de Caló,
i de fet els cursos de posa d'en forma que vam estar parlant el mes passat.
I d'altra banda, també ho veurem amb la documentació, amb la primera publicació de l'Obert per Reflexió,
aquesta mateixa publicació que presentem avui i l'irredador del que parlarem després.
Com deies tu, el disseny és una mica particular.
Ens agradaria mantenir una mica la intriga al voltant d'aquest disseny,
perquè creiem que val la pena que quan el presentem la gent vingui i se n'enduï un exemplar.
Però sí que és cert que...
No podem fer una fotografia i penjar-la al títol, no...
Pots fer-ho, pots fer-ho, perquè no es veurà de fet res encara.
Es veurà aquest disseny a la portada.
Es veurà a la portada, a l'arrega de fons de com el groc, no?
Sí, sí, sí, pots fer-ho, pots fer-ho.
Es veurà a la coberta que no es veurà exactament què està passant amb la publicació,
és una publicació que té un disseny especial que demana que el públic,
que la persona que l'està llegint, tingui una participació en relació amb aquesta publicació,
li hagi d'interactuar per poder-la veure completament,
per poder veure quines són les imatges en les quals es veu què ha fet el centre d'art
i quina és la gent que ha participat en el centre d'art.
És un disseny del Buildi Gràfic, que és l'equip de disseny que el centre d'art ha tingut des del primer moment,
i quasi és un llibre antic.
És un llibre que té allò que s'ha de tallar les fulles.
És un llibre objecte.
És un llibre objecte, però que és veritat que demana la participació del lector,
que tingui curiositat per saber què ha fet el CA durant tot el 2012.
Ens agrada perquè és veritat que és nou
i resumeix molt bé el que ha passat al centre d'art, com deia la Cèl·lia, amb tots els programes
i també amb tota la gent que ha anat col·laborant amb cada cosa.
I per tant és una memòria que fa molt de goig.
Bé, hi ha projectes que recordem algun dels quals encara estan vius i ben vius.
Per exemple, la setmana passada parlàveu de l'Antena, feia el públic a l'Antena.
Un projecte ha sorgit d'un dels tallers o de subprojectes del centre?
Sí, sí, el centre, a part de les seves línies d'acció que té des del primer moment,
va generar aquell primer projecte que es deia Obert per Reflexió
i d'aquest Obert per Reflexió en van sortir projectes més o menys autònoms
que el centre ha coordinat com un agent més.
I d'aquests grups, doncs ara en tindrem durant un temps uns quants
fent visible el que han gestat entre els diferents membres de cada grup.
Aquí a la memòria també es recull, això.
I, per tant, veiem una mica què va passar amb aquell primer projecte
Obert per Reflexió i quines són les continuïtats.
Per tant, és una memòria que també té alguna cosa més, a part de memòria,
o sigui, a part de fer l'inventari de tot el que ha fet el CA,
també hi ha continguts nous, continguts que s'han encarregat
en funció dels diferents projectes, textos més reflexius
o en relació als temes de les exposicions, per exemple,
i també textos que han sortit d'algunes activitats que el mateix centre generava.
Per exemple, hi va haver un taller de crítica a l'Escola de Caló
i, per tant, aquí hi ha un text d'un alumne, la Blanca Pairats,
que va participar d'aquest taller i, per tant, aquest text que ella va escriure
doncs està també aquí.
O també hi ha una activitat que van fer amb la mediació,
amb grups que treballaven amb les obres que hi havia a la segona exposició,
que van generar uns nous textos i aquests també estan publicats aquí,
per tant que tothom que els va escriure també els pot tornar a tenir a la mà
i la gent que va veure l'exposició tindrà aquest complement que el tenia només a la sala d'exposicions.
Per tant, és cert que és una publicació calaix que té moltes coses,
a part de la interacció que necessita la persona per fer-la viva,
cal també veure què hem anat posant dintre mig.
Per tant, si fos només una memòria, seria una mica avorrida.
I no ho és, perquè en el fons ens resumeix molt bé el que teníem.
Qui us ha fet aquest disseny tan guapo de la portada
i d'aquest amuntament d'arrere fons, de color groc?
Sí, el grup de disseny del cas, els Build-I-Gràfics,
és un grup que des del primer moment vam escollir per fer tot el logotip,
la difusió de les exposicions, el web,
i per tant ara també d'alguna manera ells acaben tot el joc de peces
que han pensat perquè el centre d'art hi fongui.
Seria l'última peça que fan
i amb la voluntat que de cara al futur
aquesta retícula, allò que fan els dissenyadors,
es pugui deixar a algú altre perquè se la faci seva,
però sempre mantenint aquest esperit del centre d'art,
amb aquests colors grocs, vermells, negres.
Doncs ja tenim aquí la publicació, com deia la Cèlia,
és la manera d'interactuar també amb aquest llibre,
perquè és un llibre que no només s'ha prestat a llegir-lo,
sinó també, diria, m'atreviria a treballar-lo,
fins i tot, per poder-hi cadascuna de les pàgines.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Quina excepció en aquest programa
tot té una explicació i també la música, eh, Jordi?
Avui tenim una música internacional que ens ha deixat el Quim Packer,
una altra vegada, perquè el Quim, el proper dia 24 d'abril, dimecres vinent,
la capsa jove ens ajudarà a presentar aquesta publicació en societat.
per tant, aquesta publicació, tothom la tindrà a partir del 24 d'abril,
amb aquesta acció Performance Concert, que s'ha fet expressament per, doncs, això,
per fer-la pública.
Per tant, tenim un acte obert a tothom, que avui també per això volíem anunciar des de la ràdio,
perquè tothom que estima el Quim Packer i que vulgui conèixer també què ha fet del Quim Packer
durant aquest any vingui en aquesta mini-festa plena de coses.
Què farem, Cèlia, en aquesta festa?
Bé, de fet, anem un dia després de Sant Jordi nosaltres per presentar el nostre llibre
i el que fem és això, a la seta, a la capsa jove, volem fer una presentació
que, doncs, que aquesta no és una publicació seriosa,
bé, no seriosa, sinó que és una publicació que demana un joc,
doncs la presentació també volem que sigui una presentació festiva.
És per això que, en primer lloc, sí que vindrà la consellera de Cultura
i farem una presentació a la consellera i jo mateixa,
però després hi haurà, doncs, aquesta acció que ara ens explicarà una mica més
el Jordi del Quim Packer
i, a més a més, presentarem també la primera de les peces de l'exposició
que inaugurarem al maig, que és una peça que ha fet la Mireia Sallarès.
L'exposició s'inaugurarà el dia 18 de maig, és una exposició que es diu Monuments
i és una exposició que el que fa és que recull cinc projectes
dels seus últims deu anys de feina
i al voltant d'un d'aquests projectes, que és les mortes xiquites,
ell ja presentarà una intervenció per la pantalla de la capsa jove.
Per això també volem presentar-la aquest mateix dia, serà el primer dia que es podrà veure
i aquest dia, de fet, es veurà des de les 7 fins a les 10 del vespre.
Després s'anirà veient al llarg del dia fins al dia que acabi l'exposició,
fins al 29 de juliol.
En Quim ens ha preparat una acció que té dues vies d'acció.
Una és la que va començar ahir, via 2.0, via Facebook, via Twitter,
que cada dia ell ens dibuixa una història d'amor i odi.
La seva acció es diu Històries d'amor i odi i d'ahir fins al dia 24,
cada dia anirà posant una vinyeta, un dibuix, en relació a aquest eix que ell li interessa tant.
Si recordes, Josep, el Quim el vam tenir fa dos mesos a l'Iradiador explicant què feia.
Un artista d'arreus que està també en l'arxiu l'Iradiador
i per tant en aquest cas li vam demanar que ens fes aquest acompanyament.
I l'última història d'amor és la que presentarà en directe a la capsa jove
i aquesta música que sonava va una mica lligat perquè ell ha fet una tria de músiques que li agraden,
ell i el seu grup i ens faran una mena de concert ball on els temes són històries d'amor i odi.
Sempre amb l'art contemporànic com a fil conductor perquè és una mica un artista
que parla molt del que és l'art, quin és el sistema de l'art
i per tant li anava molt bé jugar d'alguna manera amb aquest esdeveniment
que és la presentació de la publicació per a ell ensenyar què fa.
A nosaltres ens fa molta il·lusió perquè tenim un acompanyament amb un artista del territori.
A quina hora?
Això serà a les 7 i a part tindrem les cerveses molt del territori que es diuen Rosita per a tothom
i també hem de dir que això es farà gràcies a l'AMT que d'alguna manera ens deixa aquest espai
i ens facilita una mica de part tècnica i també tot el que es necessita per poder obrir la capsa jove
que segurament sabeu que encara no està del tot a punt però en canvi a nosaltres ens agradava molt
poder-hi també anar a fer companyia a aquest espai.
Bé, també buscàvem un espai com és la capsa jove perquè ens interessava molt
fer una presentació que tingués aquest to més distès, més festiu
on la cervesa i el concert ens ajudaran a presentar aquesta publicació
i no estarem tant en una sala d'actes asseguts, passius, escoltant
senzillament com ens presenten un nou producte.
Ens han dit que no podem ser més de 150 persones però per tant...
Tant de bo hagin de fer cua a la porta però...
Doncs ja ho sabeu, serà el dia 24 a la set de la tarda a la capsa jove
a qui toca la vora a la tabacalera.
Anem cap a les Terres de l'Ebre, ho sembla, perquè estem pràcticament a la recta final
i hem de parlar amb Oblai que avui el tenim aquí, tenim la sort de tindre-la d'aquí
tot i que viu a Tarragona però és el director d'aquest centre
de la situació d'emposta de les Terres de l'Ebre.
Ja ho hem d'anar a dir...
Doncs anem, Cèl·lia, ja a l'Iradiador 2.
Ja anem avançant.
Ja anem a fer la segona edició d'algun dels projectes del Centre d'Art
que tenen aquesta voluntat de continuïtat.
En aquest cas és l'Iradiador.
L'Iradiador és una primera convocatòria que vam fer l'any passat,
que també està reflectida en aquesta publicació.
i és una convocatòria que fèiem per artistes que hagin nascut
o que visquin en el Camp de Tarragona
i la voluntat és generar un arxiu amb el qual el Centre d'Art treballa
per poder consolidar, per poder projectar el seu treball en el territori
però també més enllà del territori.
En aquest sentit, el tipus de tasques de consolidació
o de projecció d'aquests artistes,
per exemple la del Quim Pà, que ara en podria ser una,
aquest fet de quan necessitem un artista
que ens presenti una publicació que ens faci una acció
que ens ajudi a treballar amb això
doncs demanem al Quim Pà que ho faci.
Altres accions que hem fet d'aquest tipus, per exemple,
és que hem col·laborat amb l'Institut Ramon Llull
al voltant del seu arxiu artistes, arxiuartistes.cat
i 13 dels 24 artistes que van entrar a la primera convocatòria
i l'arradiador han passat a formar part d'aquest arxiu artistes
que fan servir des de l'Institut Ramon Llull
per ensenyar als comissaris internacionals
quins són els creadors catalans.
Altres col·laboracions que hem fet,
per exemple, és treballar amb exposicions col·lectives,
intentar introduir un artista,
és anar veient de quina manera des del centre d'art
podem anar treballant també amb els artistes del territori.
En aquest sentit, amb aquesta segona edició,
jo sí que després d'haver detectat
que de fet el territori de les Terres de l'Ebre
i el territori del Camp de Tarragona
en un territori artístic era bastant el mateix
i de fet en la primera irradiació
ja teníem un parell d'artistes de Terres de l'Ebre,
pensàvem que tenia molt de sentit convidar l'Opati
a que entrés par en aquesta segona edició de l'Iradiador
i que a partir d'ara fos un projecte compartit
amb l'Opati, amb el Blai, de fet.
Doncs Blai, bon dia, benvingut.
Ara estava a la vostra pàgina web,
a l'Opati, al centre d'art de les Terres de l'Ebre,
el linkarem al Twitter de Tarragona Ràdio
perquè tothom pugui veure els projectes que desenvolupeu
però vaja, ja es veu, a diferents apartats,
diferents projectes, activitats, aules,
en fi, molta feina, eh?
Molta feina, ara ho has dit.
Sí, home, el centre de l'Opati
és més petitet que el centre de Tarragona
i el fet de poder-nos associar, no?,
de poder col·laborar amb un projecte com l'Iradiador
ens és molt interessant, no?, perquè ens permet
sumar esforços i, d'alguna manera,
crear vincles que reforcen una mica la comunitat artística,
que és una de les funcions que han de tenir
uns centres que estan enllaçats amb el territori, no?,
i treballant amb la gent d'aquí.
Què destacaries dels projectes que teniu ara mateix
que esteu treballant-hi des d'aquest l'Opati?
Què destacaria del que la gent pot veure allà?
Ara tenim una exposició d'artistes emergents
de Terres de l'Ebre, prou interessant,
diversos projectes que reflexionen sobre el tema del riu,
que allà és un element molt central i que és sempre polèmic.
Últimament tenim el tema d'Arcros, etcètera, etcètera, no?
I el juny ens ve una exposició bastant maca
que reflexiona també sobre el tema del paisatge
i que estarà tot l'estiu, que la gent no la pot veure,
amb col·laboració amb el Magba,
ens venen peces del Magba i del Museu de Valls també,
i serà una col·lectiva amb uns 20 artistes
i comissariada per un comissari de Nulles,
l'Albert Martínez López Amor,
i de moment destaca això.
Aquest cap de setmana també presentem un projecte
que estem fent amb les escoles, que es diu DIP,
i anem fent.
Aquests artistes que tenen ara a l'exposició d'Arte Mergent
han entrat també a l'Iradiador 2, no?
Sí, aquests artistes estan formant part de l'Iradiador
i ara estem treballant per poder incorporar a la nostra pàgina web
l'arxiu, estem treballant en el disseny i desenvolupant a la web,
així que esperem que, veurem el mes que ve,
i la gent que entri a la web de l'Opat i com tu has fet ara,
ja veuran una pestanyeta amb l'Iradiador
i allà podran consultar aquest arxiu que ja consta,
segur que m'equivoco, però a veure 50 noms, no?
Més de 50 noms.
I, bueno, a mi em sembla que és una iniciativa molt interessant.
La Celi ho explicava molt bé,
que d'alguna manera és fer que aquests noms d'artistes
estiguin presents, circulin,
la gent tingui un lloc on pugui anar i consultar
què és el que estan fent
i facilitar-vos amb ells una eina de visibilitat, no?
En aquesta segona tongada que ens hem sumat
ha estat molt interessant l'esforç
per poder sumar artistes ja més consolidats
i jo crec que ara queda un ventall molt ampli i molt complet
del que és l'art contemporani,
als Terres de l'Ebre i al Camp de Tarragona
en l'actualitat, no?
De la gent que està actiu, treballant
i que ja està generant un treball sòlid.
De fet, potser ens faltaria explicar una mica
que aquesta segona edició
no hem fet una convocatòria pública,
sinó que el que hem fet és constituir un jurat
i és els membres del propi jurat
els que han proposat els noms
que creien que faltaven en aquest irradiador
i a partir d'aquí s'han entrat a discutir
els noms que proposaven els diferents membres del jurat
per acabar fent una segona selecció
que de moment encara no fem pública
perquè de fet encara estem treballant
amb els artistes seleccionats
per tal de comunicar-los que han estat seleccionats,
explicar-los per quin tipus d'art s'han estat seleccionats
i que ens diguin que els hi agrada ser
i perquè de fet ells no s'hi han presentat.
I ben aviat ja farem pública
la llista d'artistes
tant a la pàgina de l'Opati
com a la del Catarragona.
A l'Opati fa molt que hi haig de treballar?
Fa molt que hi haig de treballar?
Ara fa un any i mig que estic treballant allà.
I què tal l'experiència?
Bé, treballar amb cultura...
Bé, s'hi ha de mai baixar, eh?
Que això és una altra, si vols m'ho explicar.
Treballar amb cultura ara en aquest país és complicat.
No t'enganyaré.
A Posta, a Barcelona i a Girona.
Estem en una situació molt complicada.
Ara, doncs, hi ha molt entusiasme.
La gent allà, un projecte nou així
en una ciutat relativament petita com és a Posta
la veritat és que ha despertat molt d'interès
i la gent està molt implicada en el projecte
volen participar moltíssim.
Per tant, jo estic content
de poder estar tirant endavant un projecte així.
Està clar que l'Opati,
dintre la constel·lació de centres d'art,
com cada un té una especialitat, no?
Tu deies que hi ha el paisatge, no?
Sí, de fet, també està molt vinculat a la idea
que tenim una residència per artistes
enmig del Delta
i això també dóna molta joca a poder...
Estem entre cavall de dos grans parcs naturals,
el parc del Delta i els ports.
Si la xarxa de centres d'art està ben consolidada,
segurament tindrem un país molt ric
perquè tenim com set motors o vuit
escampats al territori treballant per l'art contemporani.
en aquest moment, com deia el Blai,
no pinta molt bé això, no?
Però els que hi som, estem aquí
batllant perquè el motor
no s'aturi.
No s'aturi.
Estem en un edifici, no?,
que és de fet, l'Opati de les últimes escoles, no?
Exacte.
Per això d'aquí ve l'Opati.
I amb sala també d'exposicions, no?
A veure que tenim uns 500 metres quadres.
Sí, tenim un espai bastant gran
i després tenim aquest espai de residència
i una cosa curiosa és que compartim alguns espais
amb el Museu de Terres de l'Ebre.
Llavors, per exemple, la sala d'actes, el despatx,
l'aula didàctica, tot això ho compartim.
I també és una manera de maximitzar recursos
en èpoques de vaques flaques.
Jo crec que és el centre més ben equipat,
a part de la panera,
a nivell d'espai,
és cert que té un espai
que et permet fer moltes coses.
Ja saps que a Tarragona no tenim espai
i hem d'entrar i sortir.
El Tinc Lado està molt bé.
El Tinc Lado està molt bé,
però això d'entrar i sortir
té uns esforços una mica pesadets, no?
Ara muntem, ara desmuntem.
En canvi, tu tens un espai
que et permet deixar-hi les coses.
Aquesta simbiòsi que feu, eh?
entre l'art i la natura,
ara ho deies, no?,
que el riu, no?,
imagino que té molta més força, no?
Terres de l'Ebre també la pot tenir aquí, no?
Per exemple, a Tarragona.
També trobem-la més, no?,
per vincular l'art amb la natura.
Sí, jo crec que és un dels temes claus,
avui en dia,
perquè, bueno, de fet,
és un tema clau a nivell de societat, no?
Tornar-nos a vincular amb la natura
d'una manera respectuosa.
De fet, o ho fem
o acabem amb el planeta,
vull dir, no n'hi ha d'altre.
Per tant, és una prioritat
que tenim com a societat
i com a éssers intel·ligents,
el fet de poder articular
una altra mirada cap al nostre entorn, no?,
i comprendre que formem part de la natura.
I en aquest sentit,
és veritat que allà,
doncs, potser perquè no és una zona tan industrial,
s'ha mantingut aquesta relació,
aquest vincle amb la natura
d'una manera més propera, no?
I la gent, doncs, bueno,
té molt d'interès cap a aquest tema.
Doncs avui hem conegut també
l'Opati, eh?, d'en Posta,
aquest centre d'art de Terres de l'Ebre,
amb un tarragoní que està al capdavant
de la direcció,
amb l'Aimesa,
que ens fa molt tira,
retrobar-lo, eh?,
perquè tot i que ell, ja ho ha dit,
no s'ha mogut de la ciutat, eh?,
abans, vas i véns, eh?,
però suposo que l'energia creativa
tota focalitzada cap allà, no?,
ara mateix?
Bé, nosaltres seguim
amb l'associació Laboratori Visual,
que som actius,
ara estem tenint en marxa el display,
tenim el Pau López,
que està tirant un projecte
que es diu El retorn dels déus,
basat en una reinterpretació
de les escultures,
de les principals escultures romanes
de la ciutat, no?,
que és un projecte que ara està produint
i que forma part de Breathing Time,
que és un projecte que s'ha dinamitzat
des del centre d'art,
des de la xarxa de gestors.
Del qual parlarem
a la propera, segurament, no?
D'aquí un mes en parlem.
Entreu al perfil de Twitter
d'Aragona Ràdio,
veureu la web que hem linkat
de l'Opati,
d'aquest centre de Terres de l'Ebre
i us ho recomano,
veureu imatges molt guapes
i també totes les altres que hi fan.
Blay, gràcies per acompanyar-nos.
A vosaltres.
Jordi i Cèlia,
tornem d'aquí un mes.
Tornem d'aquí un mes.
Si tu ens deixes,
el dia 14 de maig.
Doncs i tant, i tant.
I amb tots vosaltres,
el 24,
a les 7,
a la capsa jove.
No li importa.
El llibre,
si voleu veure-la en primícia,
també al veure el nostre Twitter.
Gràcies i que vagi bé.
Gràcies.
Moltes gràcies.
Gràcies.
Gràcies.