És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Tot ho vols saber, junts en aquesta aventura.
Quin amic, tots inventarem més motius per poder gaudir de la vida.
Us explicarem mil històries per poder xerrar.
És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Avui a l'aventura de la vida ens acompanyen alumnes a quart de primària de l'Estonaca L'Ensenyança.
I s'han treballat a classe el tema del medi ambient.
I ara ens ho explicaran. Han vingut aquí a explicar-nos què és el que han treballat.
Estan amb nosaltres el Gerard, l'Arcadi, la Laia, la Jana, el Joan, l'Anna, la Rita, l'Andrea, la Hanna, la Clàudia i també el Benjamín i l'Aina.
Avui ens explicaran de seguida què és el que han fet, anirem parlant, anirem fent tertúlia.
Teniu, si voleu, l'oportunitat de poder interactuar amb nosaltres a través del Facebook,
on ja acabem de penjar una fotografia on es veuen tots ells, a més a més amb els diferents treballs que han fet,
i els pares, les mares, els àvis, les àvies, en fi, els amics, els companys de classe que vulgueu interactuar,
ja podeu fer-ho a través del perfil de Tarragona Ràdio al Facebook i ho anirem comentant tots plegats aquí al directe.
De moment, la Jana ens farà la introducció del tema que han tractat.
Jana, molt bon dia. Com estàs?
Bon dia.
Estàs bé? Tens ganes de parlar molt per la ràdio o no?
Sí.
Doncs diga, quan tu vulguis, explica'ns una mica què heu treballat. Endavant.
Bon dia a tothom. Avui ens trobem en aquest estudi de ràdio.
Els nens i nenes de quart de primària del Col·legi L'Estonac, l'Ensenyants de Tarragona.
Els nostres noms són Arcadi, Laia, Jana, Rita, Benjamín, Joan, Aina, Gerard, Hanna, Clàudia, Andrea i Aina.
No ens volem pas oblidar dels nostres companys i companyes de la classe que també hem fet possible la preparació d'aquest programa,
així com de la nostra senyoreta fina.
Des d'aquí ens enviem una salutació molt especial.
El tema que hem treballat dins del programa de l'Aventura de la Vida és un tema molt d'actualitat i molt important de la vida diària.
Si volem parlar avui sobre el medi ambient i com tots nosaltres tenim un paper protagonista en les nostres vides i en el món que vivim,
perquè el món serà millor si tots treballem per fer-lo millor.
Per iniciar la preparació d'aquest tema hem vist la pel·lícula L'Òrax, una divertida i original obra que té un transform ecològic i que ens ha ajudat a escalfar motors sobre el tema.
Pel·lícula que d'aquí uns moments us explicarem.
No voldríem pas acabar aquesta presentació sense donar les gràcies a tot l'equip de l'Aventura de la Vida i a Tarragona Ràdio per donar-nos l'oportunitat d'estar en antena i posar a veu allò que ens pensem i sentim.
Doncs molt bé, Joan, el Joan que ens ha fet també aquesta introducció i ara sabem de què va aquesta pel·lícula, o una pel·lícula que es diu l'Hores, com deia el Joan, que és de l'any 2012, no?
Qui ens explica la pel·lícula, una mica el resum? La Clàudia? Vinga, endavant Clàudia. O la... No, doncs vinga, que us expliqui millor l'Aina. Endavant, Aina.
La pel·lícula conta la història d'un nen que es diu Ted, que viu en una ciutat contaminada que governa el malició Soher, propietari del negoci de l'aire pur de la ciutat.
Ted volia trobar un arbre de debò amb la finalitat de guanyar-se l'afecte de la noia dels seus somnis.
La seva àvia li va explicar que si portava un clau, tres monedes i el cargol més vell a un senyor que es deia ell una vegada, li contaria la història dels arbres de debò.
En Ted va tenir que escapar-se de la ciutat, ja que es trobava tancada i vigilada. I així és com va arribar a conèixer a ell una vegada.
Li va donar les panyores i aquest personatge li va confessar la seva història, que és també la història de la desaparició dels arbres.
Ell una vegada, un dia va decidir marxar de casa per fer-se ric davant de la incomprensió i rialles de la seva família.
De seguida va arribar al seu destí, un indret meravellós, ple d'arbres trúfola, multicolors i de criatures increïbles.
Tot seguit va tallar un arbre i com per obra d'en Canteri, de l'arbre mort va sortir l'òrax, el guardià i protector del bosc.
Aquest el va recriminar, el que havia fet i davant de les seves acusacions va prometre que mai més ho tornaria a fer.
Ell una vegada va teixir amb les fulles de l'arbre un net, una peça de vestir que tenia múltiples utilitats.
Quan la va tenir acabada va intentar vendre-la sense cap èxit, però per casualitats de la vida va passar a ser un desig de tothom.
Davant d'aquesta nova situació decideix construir una gran fàbrica de nets, on treballarà tota la seva família.
Això comportarà la tela dels arbres trúfola i un indret ple de contaminació.
L'òrax va enviar tots els animals a la recerca d'un habitat millor.
Sense arbres, Quetalà, la fàbrica es va tancar i ell una vegada es va quedar sol i trist, pensant en el que havia arribat a fer.
L'òrax, per la seva banda, va marxar volant deixant una pedra que agradava que posava.
Almenys, ell una vegada va entendre en aquell moment que estava explicant la història el significat de la pedra.
Almenys que a algú li importessin els arbres, la situació no canviaria.
Acte seguit, li dona a Teth l'última llavor de trúfola i li va dir que la plantés,
perquè els arbres són molt necessaris per a la vida dels éssers vius.
I Teth, la seva amiga Audrey i l'àvia Norma s'enfrontaran al malició Zoher,
que no volia que es plantés cap arbre perquè això seria l'inici de la destrucció del seu negoci d'aire.
Però Teth enderroca una de les parets de la ciutat i va fer entendre els seus habitants de la importància dels arbres
i aconseguir el seu suport per plantar la llavor de trúfola
i tothom va acabar cantant una cançó en defensa de la natura.
Carai, doncs aquesta és la pel·lícula, eh? Us va agradar la pel·lícula? Us va agradar a tots?
Sí!
Sí? I què s'ha... Hi ha algun missatge aquí en aquesta pel·lícula? A veure què m'ho explica.
Hi ha algun missatge que tingueu clar ara? A veure, Jana, tu mateixa, digues.
Doncs que hem de cuidar la natura perquè és un real molt bonic de la Terra
i que l'hem de respectar com si fóssim nosaltres.
Doncs sí. Algú més? A veure, quina ensenyança teniu de la pel·lícula? Arcadi o Gerard?
A vosaltres què us ha dit aquesta pel·lícula?
Que hem de cuidar la natura.
Espera, que t'obrem el micròfon, si no et sentirem. Digues, digues.
Que hem de cuidar la natura.
Que s'ha de cuidar la natura, no?
I això s'ha de fer, doncs, de forma decidida, eh?
No allò, mira, un dia sí, un dia no, no, sempre, no?
Una mica, Arcadi, que ets el matur. És un compromís, això, o no?
Per tu sí, no?
Us agrada a la muntanya, a la natura? Us agrada?
Sí!
I ara sou més conscients després de veure aquesta pel·lícula?
O ja ho veureu potser abans de veure la pel·lícula de consciència,
que cal preservar la natura i tenir cura del medi ambient?
A veure, Aina, per exemple?
Ja ho era.
Tu ja ho eres abans, eh?
Molt bé.
Doncs és la pel·lícula que hem vist, eh?
La pel·lícula L'Horax, que ells han treballat a classe,
que han pogut, doncs, tindre aquesta ensenyança, no?,
que els hi ha portat a la pel·lícula.
I quin és el personatge que més us ha agradat de la pel·lícula?
Ui, aquí ho volem parlar tots, eh?
Anem per allà baix, a veure, la Rita.
A veure, la Rita, com?
Espera, a veure, espera, que no et sentim.
Digues, ara, ara.
A veure?
El L'Horax.
El L'Horax, és el protagonista, el principal.
Per tu també, Andrea, també s'ha quedat el protagonista que t'ha agradat més?
No, és la iaia.
A tu, la iaia, eh?
Aquí el micròfon ens fa gaire bé.
Joan, digues tu.
Digues?
El L'Horax.
Acosta't el micròfon.
El L'Horax.
El L'Horax.
I per la Jana i per la Laia, a veure, Jana, tu primer.
Per mi, la Odri, perquè volia tindre una esrada de bo i saber la història dels arbres.
I per la Laia també, o no?
A mi també, la Odri.
També, la que t'ha agradat més de protagonista.
I per allà, a veure, la Hanna, que no ha parlat encara, acosta't el micro.
Jo en tinc molts, però un dels que m'ha agradat més ha sigut el L'Horax.
El L'Horax.
I per tu, Clàudia?
El Tet.
El Tet, és a dir, que va variant, eh?
Cadascú té un personatge preferit, eh?
L'Aina?
A mi, ell una vegada, perquè va reflexionar al final.
O sigui, tu, el missatge final, eh?
Que t'arriba amb aquest personatge.
I a tu, Benjamín?
Acosta't el micròfon.
L'àvia.
L'àvia.
Amb això coincidiu també una miqueta, eh?
L'àvia.
Gerard?
L'àvia.
L'àvia també.
I a tu, Arcadi?
L'àvia també.
L'àvia també.
A veure, per allà ens falta l'Anna.
Anna, acosta't el micròfon i digue'ns.
A mi em va agradar ell una vegada, perquè va reflexionar el que va fer.
És a dir, que tens clar quin és el personatge i més a més el per què.
Això també és important, eh?
No només saber quin és el personatge que us agrada més, sinó el per què, explicar-ho, no?
Voleu explicar alguna cosa més dels personatges que us han agradat?
Per exemple, l'Andrea, l'hem sentit, l'Andrea?
A veure, a tu per què t'agrada més aquest personatge i no un altre de la pel·lícula?
Perquè l'Aia ja fa molta gràcia i li ajuda a l'Or i al Ted a trobar ell una vegada.
Aquest és el per què. I amb la Clàudia, per què t'agrada aquest personatge i no un altre?
M'agrada el personatge del Ted perquè encara que ho faci per la noia que li agrada,
ell segueix anant i encara que l'Oger li hagi dit que no vagi, ell va.
I en el cas de l'Arcadi, tu per què t'agrada aquest personatge i no l'altre?
Calça el micròfon.
Perquè l'àvia sembla que sigui molt vella, però en veritat és esportista i fes nou.
Sí, que és jove per dins, eh? Diguem-ne, no?
L'aspecte és una mica gran, però per dins és molt jove, no?
Sí.
Esteu d'acord amb això, no?
Sí.
Sí?
Vinga, qui més vol a veure? Per allà, la Jana, digues, Jana.
M'ha agradat molt l'Òrax perquè té un accent molt graciós.
Això també ho fan així perquè us enganxi una miqueta, no? L'accent, que sigui proper.
Benjamín, digues.
A mi m'ha agradat l'Aia ja també pel que ha dit l'Arcadi perquè és molt graciosa.
Això també coincidiu. L'Aia, endavant.
A mi m'ha agradat l'Òrax perquè ella sempre ha desitjat tindre un arbre de veritat.
Un arbre de veritat, eh? Ho ha volgut tenir sempre.
Joan, digues.
Escosta el micròfon, micròfon.
L'Òrax perquè és el guardià del bosc.
Perquè és el guardià, és el que vigila que tot vagi bé.
I d'escena d'assecariu alguna escena? Imagineu-vos que algú ara no ha vist la pel·lícula
i li voleu explicar la pel·lícula d'Òrax i per explicar-li escolliu una escena.
A quina escolliríeu cadascun de vosaltres d'escena de la pel·lícula?
Va, comencem per aquí, Aina.
Quan va tallar l'arbre i tots van començar a posar pedres al seu voltant.
Molt bé. Et va agradar aquesta escena?
Sí.
És bonica, no?
Sí.
Clàudia?
Que quan el Ted li estava explicant a tot el poble la importància de tenir arbres.
I el poble que feia, escoltava el poble o no?
M'escoltaven?
Sí.
Sí, no?
Al final.
Cap al final.
I vam començar a cantar.
Molt bé.
A l'Andrea, digues, Andrea.
Quan trenquen la paret i es veu tot ple de sorra.
Quan trenquen la paret.
A veure, la Hanna, digues, Hanna.
Quan hi havia una vegada, li va explicar la història, el Ted.
Una altra escena de la pel·lícula, el Gerard, digues, Gerard.
Quan tallen l'últim arbre per fer nips.
Això és cap al final de la pel·lícula, més o menys?
Que és quan tallen l'arbre, ja, no?
Arcadi, acosta't el micròfon i...
Quan una vegada el van portar al riu, adormit i...
I es van quedar per allà.
Sí, i el van anar a buscar.
Allà al riu, a la vora del riu.
Laia, endavant.
Quan intenten lluitar per ficar l'última trúfola.
Això és cap al final o cap al mig de la pel·lícula?
Cap al final.
Cap al final.
Jana.
Quan lluiten per plantar la llavor condalaia.
També, és a dir, la vau veure juntes, la pel·lícula, vosaltres?
Sí, tots.
La vam veure al col·lès.
Tots al col·lès, sí.
Anna, digues.
Acosta't el micròfon.
A mi, quan van tallar el primer arbre i tots van començar a portar totes les pedres que trobessin.
Molt bé.
A veure, la Rita, però agafa aquell micròfon d'allà, al costat.
Acosta't amb aquell d'allà, perquè aquest d'aquí no...
A veure, no passa amb vos aquest, digues.
Quan planten la llavor al mig de la ciutat.
Quan planten la llavor al mig de la ciutat.
Planten una llavor al mig d'una ciutat.
Quina cosa més curiosa, no?
Jo que sí.
I aquí surt un arbre.
Quina és, ja ho dèiem, aquest és el moment que destacariu l'escena, no?
Però hi ha un moment més emocionant?
Aquell moment que és més emocionant de tota la pel·lícula?
O que ho s'hauria fins i tot fet una mica, fet plogar una miqueta, perquè era molt emocionant?
Quin és aquest moment?
A veure, recordeu un moment així que sigui molt emotiu?
Mira, la Jana, la Hanna i la Claudi ho tenen clar.
A veure, digue'l.
Quan comencen a posar les pedres al costat de l'arbre, em va agradar molt.
Sí? Però era emocionant en aquest moment?
Sí.
Sí?
I en la casa de la Clàudia, quin moment et va agradar?
També el que ha dit la Hanna, perquè comencen a portar pedres i perquè em va posar, em va semblar emocionant.
I com ho vas notar que era emocionant? Per què ho vas notar? Has de posar la pell de gallina? Així de... una miqueta, no?
No?
Sí?
No.
No, bueno, però era emocionant, eh? Laia, endavant.
El mateix que la Clàudia i la Hanna.
Amb això coincidiu també. Arcadi?
Quan el Ted anava a veure'l una vegada.
També va ser un moment emotiu, eh, de la pel·lícula.
Algun moment més, Benjamin?
Quan el Ted surt de la ciutat per veure'l una vegada.
Quan surten, eh, quan se'n van de la ciutat.
Creieu que això que heu vist a la pel·lícula podria passar aquí al nostre món?
Perquè això és una pel·lícula, eh, això a veure, estem parlant d'una pel·lícula que, ja sabeu que això és ficció, no?
Que no... que està basada en un conte, un conte infantil, però que en realitat és ficció.
Ara imagineu-vos, això podria passar de veritat, creieu vosaltres?
Va, comencem per aquí, Gerard, digues.
Sí.
Sí, bueno, ara m'has d'explicar el per què. Sí, però per què, a veure.
Perquè tallarien tots els arbres per fer el paper i s'acabarien.
Molt bé, doncs sí, sí.
Arcadi, a veure, tu què creus? Que podria passar això de veritat o no?
Sí, perquè com hi ha molta contaminació, els cotxes, tot.
Sí que hem de tenir més cura amb el medi ambient, eh.
Laia, endavant.
Que podria ser perquè a vegades gastem els arbres per fer paper.
Per fer paper, per fer mobles, no? Per fer moltes coses.
Jana, digues.
Sí, perquè de vegades no ens donem compte però no estem cuidant el medi ambient.
Ja, però ho fem sense voler, no? Potser, o què?
De vegades ho fem perquè volem fer-ho i de vegades sense voler.
Aquest és el problema. Joan, endavant.
Sí, perquè de vegades tallem els arbres i per això fem paper.
Exacte, tèiem els arbres, fem paper i clar, aquí s'abarien ja no existeixen, eh.
Aina, endavant.
Sí, perquè les fàbriques contaminen i llavors no tenim tant d'aire per respirar.
Jana, i Clàudia, va, una...
Perquè amb la fàbrica contaminem i cremem molts de boscos també.
Clàudia.
Sí, perquè hi ha molta gent que llença papers i coses per als boscos i per la platja
i poden arribar al mar i comencen a contaminar, si són bosses de plàstic.
Això ho heu vist vosaltres? Heu vist com es tira? Gerard, digues, digues.
Sí, i ho he vist en molts boscos i també perquè es poden cremar els arbres.
És que què serà fer amb això? A la motxilla, no?
Sí, sí.
Un paper, no? Un plàstic.
Recollir-ho.
Recollir-ho i emportar-s'ho cap a casa. Rita, endavant, digues.
O Andrea, les dues. Perdó, les dues. L'Andrea, va.
Sí, perquè les fàbriques amb el fum que tenen contaminen els boscos.
I l'Anna, què diu l'Anna? A veure, Anna parla a tu.
Doncs sí, jo dic que sí, perquè les fàbriques contaminen
i necessiten molts arbres per fer paper.
Exacte, sí, sí.
Bé, aquí, ara hem dit, això en parlàvem a nivell del món, estàvem parlant del món.
Us sembla que parlem del món més petitó, més proper, que és el nostre, el d'aquí a la vora?
Imagineu-vos, la nostra comarca, la nostra ciutat.
Aquí creieu que encara, penseu que es pot respectar prou el medi ambient aquí a casa nostra?
A Tarragona, a l'endorn? A veure, Jana.
De vegades sí, de vegades no.
Perquè de vegades lancem els papers per terra i embrutem la ciutat.
I de vegades no i ho recollim tot i no fem malbé les coses.
O sigui, de vegades sí, de vegades no.
Qui més vol parlar d'aquí de Tarragona ciutat? A veure, o de la comarca, imagineu-vos, la comarca és una mica més gran.
Anna, digues, endavant.
També, i a vegades sí, a vegades no.
Perquè a vegades ho recollim tot i si ens trobem papers per terra ho recollim.
I a vegades no perquè ho tirem i ho embrutem tot.
És a dir, que no tenim el millor medi ambient possible, eh?
Laia, digues.
El mateix que l'Anna i la gent.
Sí, tu també creus que de vegades sí, de vegades no, eh?
De vegades no tenim prou cura, no?
I cauen coses a terra, sembla que caiguin soles.
No, no cauen soles, eh?
Eh que no?
No cauen soles les coses a terra, eh?
No.
Ah, clar, clar.
Joan, digues, endavant.
No, perquè contaminem molt amb les fàbriques.
Amb les fàbriques, també, eh?
I amb els cotxes.
Bueno, i els cotxes, els cotxes contaminen molt, eh?
Els cotxes, és veritat, eh?
Que contaminen molt.
Jana.
També quan anem a la platja embrutem molt i deixem tots els papers aquí.
I se'n van cap al mar.
I se'ls haurien d'emportar també cap a casa, eh?
Els papers i moltes altres coses.
Què cal millorar?
És a dir, quines seccions creieu que caldria millorar aquí a casa nostra?
O què convé d'anunciar?
A veure.
Jana, endavant.
No llançar els papers pel terra i no fer focs albes perquè es podria cremar tot el bosc.
No deixar jaunes per mig d'albes perquè amb la llum del sol es podria cremar.
I no tirar coses pel mar.
Molt bé.
Són coses que s'han de demunciar, aquestes, eh?
Que no estan ben fetes.
Laia, què hi posiries?
Quan tu vas a tirar la brossa, en comptes de deixar-ho a fora de la basura, pots tirar-ho a dins.
S'ha de fer bàsquet, eh?
S'ha de dir, eh?
Tirar però encertar-la a la cistella, eh?
No a fora de la cistella.
Benjamín, digues.
Cuidar la natura.
Cuidar la natura, sí, sí.
És un bon argument, eh?
Cuidar-la i, com dèiem abans, eh?
Amb un compromís.
A veure, Dana, vol parlar per allà baix?
Anna, endavant.
Doncs perquè hem de millorar, que si tirem les coses, el contenidor que no és correcte,
doncs després se poden fer moltes coses, passen moltes coses.
D'això, els contenidors en parlarem, perquè crec que heu fet una enquesta, no?
Sí.
Després en parlarem, eh, de l'enquesta.
A veure, què més podem denunciar, que no es fa prou bé i que caldria millorar?
Clàudia, endavant.
Que si vas a llançar la brossa, en una hora que no pots anar-hi, la policia et pot avisar o et poden denunciar.
Això és veritat, eh?
Hi ha uns horaris que s'han de complir, no?, per llançar la brossa.
Anna, no, la Rita, digues, Rita.
Jo, el mateix que ha dit la Jana, que jo crec que no es tindrien que llançar papers per a terra i no en brotes carrers.
Això, eh, carrers nets. Rita, endavant. O, perdó, Andrea, Andrea.
Jo crec que la Clàudia té raó.
I per què creus que té raó, la Clàudia, a veure?
Perquè has de complir les normes que et posen els contenidors.
Clar, és que hi ha uns horaris per alguna cosa, no? Hi ha uns horaris... Hanna.
Quan els contenidors estan molt plens, vas a un altre contenidor a baixar-ho i no deixar-ho a fora perquè si no et poden denunciar o si no vols anar a un altre contenidor perquè està lluny, tu em portes a casa i vens un altre dia a llançar-ho.
Efectivament. Gerard?
No ha tirat xiclets al terra.
Ui, aquesta, aquesta, aquesta és grossa, eh?
Perquè si no es queden enganxats al terra i hi ha una bola negra.
I costa molt de treure, eh? Això, costa... Jo crec que no marxen durant molt de temps, eh?
Si us heu fixat quan heu vingut cap aquí, al terra, que hi ha...
Sí.
Què sé? Què hi ha al terra? Que hi ha com unes taguetes.
Un xiclet.
I triga molt, però molt de temps a marxar, eh?
I a més a més, si passes per allà quan algú ha llançat un xiclet i es queda la sabata, l'has arrossegat, no?
I el portes per tot arreu, eh? S'escampa encara més.
Digues, Arcadi.
Espera't, costa't el micro, pal.
Que hi ha gent que pinta les parets i les embruta i les pinta molt, fan grafitis i les pinta, les embruta molt.
Tot i que n'hi ha alguns que estan bé, eh? No? Que saps que sí? N'hi ha alguns que es poden fer, no?
Que els deixen permís per fer-los i que són bonics a veure.
Però que altres, no, altres fan allà on volen, no? I on no toca.
Aina, endavant.
Quan anem a fer un pícnic per la muntanya, sí, que no deixem les brosses tirades, com les pels de plàtan, que costa molt.
Clar, és que pensem que és orgànic i, mira, no? Ja es farà amb el temps, no? Com ara la pida plàtan de taronja.
Però allò és un residu, també, eh?
Benjamin, digues.
Que a vegades, quan els contenidors estan plens, hi ha gent que fica la brossa al costat, al terra.
I allò fa pudor, eh? I llavors, doncs, s'escampa tot, ven les bèsties.
salvatges, no? Salvatges, entre cometes, eh?
Els gats salvatges n'hi ha, no?
Llavors, trinquen les bosses, us campen tot i en què batalló no hi ha...
Mira, l'Aina parlava d'anar a la muntanya.
A quin lloc és el que us agrada anar-hi, a vosaltres, aquí, de prop de la ciutat?
En quin lloc gaudiu, de veritat, quan aneu a fer un tomet, amb els pares, amb els amics, amb els germans?
A veure, Gerard, tu quines és?
A la muntanya.
A la muntanya.
Hi ha algun lloc que t'agradi, en especial de Parc Ila Vora, de...
Imagina, Tarragona, per l'entorn, hi ha algun lloc que t'agradi, especialment?
El riu Francolí.
El Francolí, eh?
Anar cap a la zona del Parc del Francolí, el riu, no?
Tot el...
I a la Daia, quin lloc t'agrada, tu?
A mi m'agrada estar al carrer perquè...
A vegades al carrer fa aire i s'està molt tranquil i no n'hi ha ningú a vegades.
Ah, a tu t'agrada la fresqueta, eh?
Quan fa fresqueta, no?
A l'estiu, allò sortir al carrer i jugar al carrer.
I a la Jana?
A mi m'agrada passejar per la vora del mar, de la platja.
Carai.
Amb la família.
Hi ha alguna platja que t'agradi més que altra, no?
Sí, m'agrada molt la de la Rebassada.
La platja de la Rebassada.
Veus? Aquesta està molt a prop, eh?
La tenim ben a la vora.
A veure, Joan, a tu quin lloc t'agrada?
M'agrada la muntanya.
Acosta't el micròfon.
I un lloc que m'agrada molt, que està a prop de Tarragona, és el Callà.
El Callà, eh? La zona del Callà, no?
Sí.
Allí hi ha boscos, eh?
Hi ha molt de bosc de pins.
A tu, Anna, quin lloc t'agrada? Acosta't el micròfon.
A mi m'agrada també passejar per la platja perquè em toquen els peus al mar i estic molt més tranquil·la.
Sí, t'agrada caminar descalça per la platja, eh? Que sí?
Sí. Escolta'm, i si és a l'hivern que fa fred, què fem?
No.
A l'hivern no, eh? Ara sí, no? Ara en aquesta època ja podríem fer-ho, això, no? De caminar per la platja.
És que sí? Diuen que molt bé, això de caminar descalça per la platja. A veure, Clàudia.
M'agrada molt la muntanya i per aquí a Tarragona a prop m'agrada molt la platja perquè a vegades l'aigua està molt bé i amb la sorra jugo.
Diu que és amb la sorra, eh? Al final acabes plena sorra, no que sé?
Sí.
Això és inevitable, eh? Quan vas a la platja al final sempre acabes plena sorra i a vegades mullat i tot, eh?
Hanna, digues.
A mi m'agrada igual que la Clàudia perquè n'hi ha aire fresc i estic fresqueta i em trobo molt bé allí.
A la platja, eh? S'ha dit que a la platja... A més en teniu moltes per triar, en teniu unes quantes, eh? Per escollir aquí a Tarragona.
Rita, digues.
A mi m'agrada la muntanya perquè vaig a fer excursions a vegades i em passo bé.
I t'agrada caminar per la muntanya?
Sí.
Sí? Bueno.
Molta estona o no? Una miqueta? Depèn.
Molta.
Molta, sí. Fent una bona caminada, eh? Per la muntanya, per a abernar o a esmorzar.
A veure, Arcadi i després el Gerard.
Que quasi sempre jo em va a les muntanyes de Prades i fem caminates molt llargues.
i mira, ja està.
Allò és molt xulo, eh? Les muntanyes de Prades.
Mira, fa una estona en parlàvem aquí també de les muntanyes de Prades.
A més, allí pots fer moltes excursions, eh?
A la Gerard, digues.
Que igual que la Rita, que fa moltes excursions a la muntanya.
Però ets de portar motxilla i allò...
Sí.
I ets de tenda de campanya també i dormir a la muntanya o no?
Sí.
Sí, ho he fet alguna vegada, això, d'anar a la tenda de campanya i dormir?
I l'heu sapigut muntar vosaltres la tenda o no?
Sí.
Carai.
A veure, digues, Anna, digues.
A mi també m'agrada anar a la muntanya perquè faig excursions molt llargues,
com per exemple d'una hora o alguna cosa, perquè pujo molt alt.
tires molt amunt, però, carai, així t'agrada fer opinisme, eh?
No? Cap amunt, cap amunt, eh?
Però, carai, doncs molt bé.
Aquí també hi ha algunes muntanyades per fer per aquí a la vora, eh?
No gaire lluny ni algunes per poder fer.
Heu treballat també el tema de, abans deia que heu fet una enquesta que la porteu aquí,
però heu treballat també el tema de les tres R's, no?
Ja que sí que hi ha tres R's, tres R's que jo no sé què volen dir.
A veure, qui m'ho explica què volen dir?
Ui, qui m'ho demans.
Per qui va?
Aina, explica'm-ho tu.
Reduir, reutilitzar i reciclar.
Reduir, reutilitzar i reciclar.
I això, Jana, en què consisteix? A veure, explica'm-ho.
Reduir, consisteix en reduir el consum i això.
Perquè en fem un cadú, va, tu reduir.
A veure, el reutilitzar qui me l'explica? La Clàudia, vinga, Clàudia.
Torna a fer servir un objecte.
Ah, no, sí, un objecte que ja ha tingut un ús, no?
Aprofitar-lo l'altra vegada.
Sí.
Això està bé, també, eh?
I reciclar, això seria reutilitzar.
I llavors, reciclar, a veure, aquí m'ho explica el reciclar.
Per allà baix, Joan, endavant.
Tirar les coses que ja no es poden fer servir als contenidors de cada cosa.
Que cada contenidor té una fracció, no?, que se'n diu, determinada.
Això heu fet, què m'explica aquesta enquesta que heu fet?
Perquè aquí tenim una enquesta, a veure, mira, té, aquí la tenim.
M'he la portada avui, té l'Anya.
A veure si t'arriba l'enquesta.
I què heu fet?
És a dir, com l'heu fet, aquesta enquesta?
I a quines conclusions arribeu?
Doncs que ahir vam començar a mirar quants n'hi havia de paper, d'envasos, i aquí tenim el que reciclem.
Sí, els percentatges, aquí teniu els percentatges de cada cosa.
Heu fet aquesta enquesta, a qui heu preguntat?
Com l'heu fet?
Perquè, Gerard, digues.
A la família.
A casa vostra, és a dir, que els pares que estan ara a l'altra banda, doncs, escoltant la ràdio,
doncs, ells han participat en aquesta enquesta.
Anna, digues.
Jo l'hi he fet als amics i als pares.
Tu, a més a més, als amics, eh?
I als pares i als amics.
I tu, Laia?
A la família, als amics coneguts...
Tothom que s'ha trobat.
I tu, Arcadi?
A tota la meva família i als meus amics.
I la Clàudia?
Als meus pares i a la meva àvia i alguns veïns.
Molt bé. I el Benjamín?
Jo als meus amics.
Als amics.
I a quines conclusions heu arribat?
Es recicla prou bé o encara cal fer un pas més o mig-mig, com abans?
Com ho veieu?
A veure.
Vinga, Gerard.
Un pas més.
Un pas més, eh?
És a dir, cal avançar una mica més.
Això és veritat, eh?
No tirar coses de terra.
Aquí està, no tirar coses de terra, posar cada cosa al seu lloc, no?
Que a vegades...
Sí.
Està clar?
Creieu que està prou clar?
Quina cosa va quedar al lloc o no?
Segons l'enquesta, eh?
Sí.
Segons el...
Sí, sí.
Sí?
Ho teniu a veure?
Perquè, per exemple, veiem que els segons dels pares, no?
Això són els de...
Els primers són els pares, no?
Espera, que farem una cosa.
Li passem el micròfon al...
No, no, al Jesús.
El Jesús Blanco també ha vingut.
És el professor i a tothom.
I ell es farà cinc cèntims, eh?
De les dades científiques d'aquesta enquesta.
Jesús, bon dia.
Bon dia a tothom.
Com ha anat això?
Molt bé.
Bueno, som presen molt d'interès.
Hem fet de cinc cinc cèntims enquestes.
I cadascú tenia la possibilitat de preguntar al seu entorn més immediat,
o coneguts, o companys més grans de l'escola, pares, veïns, etcètera, no?
I el que teníem clar és que avui en dia està molt en sintonia, no?
En la sintonia de reciclar.
I volíem veure què és el que reciclem tots plegats
i vam fer aquesta mostra de 500 persones, 500 famílies.
Vam arribar a les conclusions més o menys
que un 88% de les famílies, per cicle, paper i cartró,
un 89% envasos, un 88% vidre, un 70% piles,
un 50% porta els medicaments que no tenen una utilitat a casa,
els porten als CAPs, al centre d'atenció primària,
o que els porten a les farmàcies,
i la fracció orgànica per fer el compost, l'adop, natural, un 74%.
I hem vist entre tots la conclusió que estem prop d'arribar al 100%,
però encara no arribem, ens falten uns percentatges,
i que ja incrementa una mica l'ajuda al tercer món dels medicaments
i també la realització de fracció orgànica,
que les tenim una mica més baixa.
I també ens preocupava el fet de les piles, no?
Que un 70%, per exemple, de les famílies reciclin les piles,
vol dir que un 30% les llancem al contenidor gris,
l'altament que contaminen per el sentit del mercuri
i més dels pesants que porten, no?
Doncs és així, eh? Nois, noies,
heu arribat a aquestes conclusions també,
que dèieu que encara, com veia el Gerard,
cal fer un pas més amb el tema del reciclatge,
i home, ara ens parlava el professor del tema de les piles,
això de les piles, no ho sé, contaminen molt o no?
Ho sabeu si contaminen molt les piles?
Què m'ho explica?
A veure, per allà baix, l'Anna.
Sí, contaminen.
Sí?
Què porten les piles que contaminen tant?
Mercuri.
Gerard, Mercuri.
I les més contaminants són les piles roto.
Ah sí? Les petitones, aquelles tan petitones, no?
Jana, tu també ho creus, que contaminen les piles?
Sí, sobretot les pegites,
perquè estan fetes totes de metal i ferro.
Clar, és que tot això,
si ho hem de posar en un lloc determinat, eh?
S'ha de portar en un lloc determinat.
Vosaltres recicleu?
És a dir, vosaltres, a casa vostra,
porteu cada cos al seu lloc i tot això, no?
Sí.
Sí.
Sí? Segur? Tots?
Sí.
Bé, molt bé, molt bé, doncs així, no com ha de ser, no?
Però ho feu per iniciativa pròpia o perquè us ho diuen els pares?
Per iniciativa pròpia.
Sí?
Sí.
I ja saps que, tu, per exemple, Jana, saps on has de col·locar cada cosa?
Sí.
Com ho saps, a veure?
Perquè ja hi ha cubits de diferents colors, diferents tamanys o...?
Sí, miro de què estan fets els productes i segons de quina matèria i de què estiguin fets,
es lanço a un lloc o a un altre.
Molt bé. Això, a més a més, heu fet una mena de col·lage, no?
Heu fet uns treballs que avui ens han posat aquí?
Sí, sí.
Expliqueu-nos una miqueta. Per exemple, aquest d'aquí, no sé qui l'ha fet, aquest d'aquí,
però, a veure, aquest d'aquí, qui l'ha fet?
És un que sembla que estigui fet a base de prospectes de medicaments, no?
No, prospectes, no, de caixes de medicaments, no?
Qui l'ha fet, aquest? De qui és?
Jo.
És teu? Explica'm, Saina, com has fet això?
He agafat caixes de medicaments i he retallat el nom i llavors ho he enganxat.
I a més a més, a baix hi ha una frase, no? Què diu la frase?
Em poseu malalt quan llanceu els medicaments fora.
Doncs ja ho veieu, eh? Els medicaments s'han de posar al seu lloc, no pas fora del lloc que li toquen.
A qui més heu fet algun dibuix d'aquestos? Algun cos?
A veure tu, Laia, en què cas tu què has fet?
Jo he fet els envasos.
El d'envasos, eh? I en aquest d'envasos, veus, és aquest d'aquí, també un treball a través dels envasos.
Tot això ho he anat treballant a classe, eh? Durant aquests darreres setmanes, anar treballant tot aquest material i és el que ara avui ens han portat aquí, no?
Que hi ha diferents col·legs i dibuixos. A veure el teu, Laia, explica'ns com ho has fet.
Només envasos, sisplau.
Només envasos, eh? I què has dibuixat aquí? Què has fet? Has retallat?
He dibuixat, bueno, he retallat d'unes revistes que he trobat per casa i només n'hi he posat plàstic.
I amb això has fet un col·legs, eh?
Sí.
I tu, Gerard, què has fet?
Jo el de les piles.
I què dius? De les piles què dius, per exemple? A veure, què diu la teva frase?
Ja no es funcionen les piles, doncs per a mi.
Això mateix, eh? I això ho diu l'envas, eh? El contenidor de les piles, eh? És com si ho estigués dit ell.
A veure, més treballs per aquí? Tu, Clàudia, quin treball has fet?
Dels que hem portat he fet un de piles, també.
També de piles, eh? I el teu que deia la frase, no recordes el que deia la frase de...?
La mateixa que...
La mateixa. A veure, que és aquesta d'aquí, eh?
Ja no es funcionen les piles, doncs per a mi, eh? Que és el que diu l'envas.
Quin més? A veure, quin més ha fet algun treball d'aquests de col·legs o de dibuix?
L'Andrea, digues, Andrea.
La fracció orgànica.
I tu com has fet? Què has fet en el teu cas?
He dibuixat les restes de menjar i la pil de plàtan i etcètera.
I la frase què diu, a baix?
Fracció orgànica.
Fracció orgànica, eh? Que és això...
A vegades hi ha una mica de confusió, no?
Amb la fracció orgànica, amb l'orgànica i el rebuig,
que no està ben clar quin va quedar posat, no?
I això també cal tenir-ho present.
Si jo us dic, jo critico, vosaltres què criticaríeu, eh?
O jo proposo, per exemple, eh?
O jo passo l'acció. A veure, què em dieu d'aquestes tres frases?
Jo critico, jo proposo i jo passo l'acció.
A veure, què hem de criticar, per exemple?
O com podem passar l'acció?
Se us acut com podem passar l'acció?
O proposar? Què proposaríeu? A veure, perquè reciclis millor...
Per exemple, amb el tema de les piles. Va, vinga, Rita.
Tirar les piles on toquen.
Al seu lloc, eh?
Sí.
I a veure, què més? Què més proposaríeu per reciclar millor?
Què creieu que estaria bé? A veure, Joan, passa que li passin el micròfon,
que si no, no podem escoltar-te'l. Vinga, digue, Joan.
Tirar el paper al contenidor i no a fora.
Dins el contenidor.
Sí.
És a dir, assegurar-te que arriba dintre, no?
I que va al seu lloc.
Hanna, endavant.
Parlar i conscienciar el nostre entorn més immediat
sobre quines accions favoreixen la conservació del medi ambient.
Tot començant pel nostre constant compromís.
Un compromís, eh? Això del compromís és important, no?
O no? Què creieu? És important això del compromís?
Sí.
Què vol dir això del compromís? Què vol dir? A veure, jo m'ho explica.
Gerard, digues.
Que si t'han ordenat una cosa, fer-la.
Molt bé. Hanna? Digues, digues.
Doncs un compromís significa que tu t'has compromès amb algú,
de no fer una cosa mai més, i això.
Laia?
Lo mateix que la Jana.
Lo mateix que ella, eh?
Però ho has de dir també, a veure, digue'm-ho, va.
Què creus tu d'això del compromís?
Què vol dir? Quan tu dius jo, em comprometo. Què vol dir jo?
Doncs que si una persona t'ha dit una cosa que la tens que fer,
tu tens que fer-la perquè si no, no et compromets.
Però no només aquell dia, sinó cada dia, no?
Sí, sempre.
És a dir, insistir cada dia, no? I anar fent...
Sí.
I per això és el compromís.
Per cert, que la fotografia vostra del Facebook,
aquells pares que vulguin, podem comentar-ho, eh?
És que ja ho he dit abans, van dient que m'agrada la fotografia,
però si volen comentar-ho, podem comentar-ho i també ho direm aquí en directe,
el que vagin comentant els pares a través de la fotografia al perfil de Tarragona Radio
o Facebook, facebook.com barra Tarragona Radio.
Qui més volia parlar del compromís? A veure, del compromís, què vol dir?
Sí. A veure, per l'Andrea, tu quan et diuen que et parlen de compromís,
què creus que vol dir això? Si parlem de medi ambient, eh? De reciclar, de tot plegat.
Per exemple, si dius, em tiraré tots els dies els cartrons,
doncs ho has de fer perquè ho has compromès.
Exacte. I no només un dia, eh? No s'hi val només un dia, sinó cada dia, eh?
Sí. Sí? Amb això estem tots d'acord, no?
Sí. Sí.
Bueno, però hi ha també moltes coses, no, petitones del dia a dia que també són importants, no?
Que sí que hi ha coses petites del dia a dia que també són importants en el tema del medi ambient.
Sí. Quines, per exemple? A veure, Jana, en el dia a dia,
tu imagina't, ja que és el matí, què és important de cara al medi ambient en el vostre dia a dia?
A part de reciclar que ja sabem que ho feu tots, eh?
Sí. Això ho feu tots.
Doncs sí, un dia anem al bosc de pícnic o a esmorzar,
doncs a recollir tot el que hem agafat,
a ficar-nos una bossa i a emportar-nos-ho a casa.
Ah, sí, sí. Això és important, no?
Tu què creus, Saina? Això és important o no?
Sí.
Perquè a tu t'agrada molt a la muntanya, abans ens ho deies, no?
Que t'agrada molt a fer excursions.
Sí.
Llavors, quan portes l'esmorzar i està embolicat, què cal fer després?
Amb aquell embolicall i amb tota la bossa?
Reciclar-lo.
Reciclar-lo. És a dir, no és només endur-lo cap a casa,
sinó que quan arribes a casa, reciclar-lo al seu lloc.
Hanna, endavant.
No malgastar aigua a casa.
Ep, això també està molt bé, eh? A veure, no malgastar l'aigua.
Per què? Per què no hem de malgastar aigua a casa?
A veure, qui m'ho explica?
A veure, la Rita, diga. Digue, Rita, endavant.
Perquè l'aigua val diners i si gastem més aigua, tindrem que pagar més.
Bueno, aquest és un argument, eh? L'economia és important.
Algun altre argument per al qual no hagin de malgastar l'aigua? A veure, Clàudia?
Perquè si malgastem l'aigua, després ens quedem sense aigua i ens podríem morir.
Afecte, sí. No, sense aigua... No, no, és veritat això que diu ella. Sense aigua morim, eh?
Sí.
El que passa aquí serà molt difícil, eh? Perquè també t'he dit aigua embotellada, eh?
Però segurament pregunteu als vostres avis o als pares, fins i tot, i segurament se'n recordaran
quan a Tarragona sortia aigua salada per l'aixeta. Us han parlat mai d'això, no?
Sí.
No.
No? Sí?
Sí.
Doncs a Tarragona...
El meu avi no me'n recordo.
Com, com? Digues, digues.
No me'n recordo.
Sí, me n'ha explicat tot.
En aquests anys penseu que per l'aixeta a Tarragona sortia aigua salada. I s'havíem
de dutxar amb aigua salada. Llavors quedaves tot ple de sal com si haguessis anat a la
platja igual. Pregunteu, pregunteu quan arribo a casa amb els pares, a veure si algú se'n
recorda. Per què també és important, a veure, reciclar l'aigua? O sigui, utilitzar bé
l'aigua. No molt gastar-ne. Per què? Perquè d'on surt l'aigua? No sé, d'on surt l'aigua?
Sabeu dir-me d'on surt l'aigua? A veure, Gerard.
De la pluja.
De la pluja. D'on més arriba l'aigua? L'alla.
Del mar. Del mar. Sí, hi ha unes màquines, o sigui, unes indústries de saladores que
agafen l'aigua salada i la converteixen en dolça. Jana.
Dels rius. Dels rius, mira, doncs, efectivament, la que arriba a Tarragona, bona part, arriba
d'un riu que és molt gran. El Flanquilí.
Bueno, una mica més avall, una mica més avall. Un altre riu que és una mica més gran,
més bruixut. Com se diu aquest riu? Comença a parer.
Ebre. L'Ebre? Molt bé. Doncs el riu Ebre.
arriba aquesta aigua i, clar, hi ha dies que el riu baixa molt ple i altres que baixa
una mica avui. Llavors, clar, s'han gastant. Gerard.
De la neu. De les glas de la neu, també. Doncs sí, sí, si anessin cap a Pirineu
veurien que baixa les glas de la neu l'aigua. Quan us renteu les dents, per exemple,
teniu la xeta oberta? No, no, no. A veure, com ho feu? Qui m'ho explica? Va, per allà.
Andrea, com... O Rita, va, digues. Que quan ens rentem les dents,
ens tenim... Quan ens estem rentant-les, tenim que tindre la xeta tancada
i després, quan hem acabat de rentar-les, la tenim... l'obrim i després tindrem que tornar-la tancada.
Molt bé, al començament i al final. Clàudia.
També, quan ens rentem les mans, que primer ens posem sabó
i, mentrestant, l'aixeta ha d'estar tancada, perquè, si no, malgastem aigua.
I només l'hem d'obrir quan necessitem mullar-nos-les un altre cop.
Sí, això, al començament i al final, eh? També digues, Benjamín.
Quan ens rentem les dents, que quan acabem de mullar això,
la tenim que apagar l'aixeta.
Clar, no deixar-la oberta perquè vas deixant l'aia.
Que, quan estem a la banyera, quan ens estem ensabonant,
hem tancat l'aigua perquè, si no, estem malgastant aigua.
Clar, perquè és molt bonic omplir-la fins dalt, no?,
i banyar-te com si estigués a la piscina, però, clar,
són molts litres d'aigua, no? Jana.
Dutxar-se en comptes de banyar-se perquè així és més econòmic,
gastes menys aigua i menys diners.
Doncs mira, els pares estan molt contents, eh? Segurament, eh?
Per tot això que esteu dient, segur que estan amb la mar de contents.
Arcadi, digues, cosa't el micròfon.
Tu ets de dutxar-te o de banyar-te? A veure, a tu t'agrada omplir l'aigua
a la banyera fins dalt o no?
No, jo prefereixo dutxar-me perquè no gastem tanta aigua
i m'adutxo tot allò ràpid que puc perquè si no gasto massa aigua.
Clar, així esteu també contribuint al medi ambient, d'aquesta manera.
Clàudia.
Que jo em banyo però no omplo tota la banyera, només és com si em dutxés.
Clar, l'acaba caient mentre s'adutxes, no?, fins que s'ompli una miqueta
i llavors amb aquella aigua ja vas fent hana.
Quan poses el rentabaixelles, és més econòmic posar-ho tot ple
perquè si només poses un plat no serveix per res, perquè gastes la mateixa aigua.
Això també és important, el rentabaixelles, si em poseu molts al cap del dia.
Benjamín.
Que jo procuro dutxar-me més que banyar-me.
Piqui, el micròfon, el micròfon.
Que jo procuro més dutxar-me que banyar-me.
I us dutxeu sols ja o no?
Sí.
Són tots, a veure, o amb una mica d'ajudeta a vegades?
No, no.
No? Ja sols, no? Clar, clar, és que ja sols.
A vegades pot ser que us ajudi algú a vegades, no?, el papa o la mama, no?
Però no? No? Ja sols?
Sí, sí.
Totalment sols, molt bé. Digues, Clàudia.
Que a mi la meva mare m'ha d'ajudar a ensabonar-me el cabell
perquè després quan me l'haig de mullar a vegades em queda una mica de sabor.
És el que dèiem, una mica d'ajudeta, no?, del pare de la mare.
Rita, què anaves a dir?
No, jo no.
Ah, no. Ja està, la Clau, l'Andrea volia parlar, Andrea.
Tu és de dutxar-te, de banyar-te, a veure.
De dutxar-me.
De dutxar-te.
I trieu molt en sortir de la banyera o no?
Molt.
Us han de venir a buscar o no, quan esteu a la banyera?
No.
O que veu sortint al cap d'una estona o són de dir unes quantes vegades que sortiu?
A veure, qui m'ho explica?
La Laia, tu t'han de venir a buscar o no?
Surt sola.
Jo a vegades m'ha tenen que avisar perquè m'agrada molt l'aigua, però a vegades no.
És que s'està molt bé allà dintre, no?
No, que sí?
Sí.
És que s'està molt bé, no?
La banyera.
Gerard, tu també o no?
Tu com peix a l'aigua?
I llavors m'ha quedat estona i m'avisen.
T'avisen, no?
Sopar!
Llavors ja...
Què més, a veure?
El Benjamín, digues.
Jo el mateix que la Laia.
El mateix que la Laia, a veure.
Que t'han de venir a buscar?
A vegades.
T'agrada estar a l'aigua, eh?
A tothom li agrada estar dintre l'aigua, no?
Sí.
És que sí que s'està molt bé allà dintre, no?
A més no...
Allà no em molesta ningú, vas jugant amb l'escuma, amb Andrea.
Sí.
Vas fent amb l'escuma, vas jugant, ara amb el patet, ara amb allò...
o altre noia de...
Anna, digues, digues.
Espera, micròfon.
Que a mi no m'agrada l'aigua.
A tu no t'agrada l'aigua?
No m'han de venir a buscar perquè em dutxo molt ràpid.
O sigui, a tu és al revés, no?
T'han de venir a buscar per posar-te dintre, no?
O sigui, no t'agrada...
Què és dir, que no t'agrada l'aigua?
Bueno, m'agrada dutxar-me però no estar-me molta estona.
Ah, bé, sí que molta estona dintre l'aigua, no.
Allò que...
Què us passa que us posa la pilla així com a rugadeta de...
Sí?
Sí, no, que sí, a les mans es veu allò com a rugadeta.
Digues, Arcadi.
Jo a l'estiu, de vegades la meva mare me diu
va, Arcadi, a la banyera.
I jo dic, no, que prefereixo la piscina.
I me deixen a la piscina.
Perquè tenim una dutxa després per treure-nos el cloro.
La piscina millor, sí, sí, clar.
A més ara que ve l'estiu, a la piscina, a la platja...
Ens queda un minutet de... Ha passat ràpid, eh, aquesta hora?
No trobeu que ha passat molt ràpid?
Sí.
Ho heu passat bé o no?
Sí.
Molt.
Voleu enviar records a algú, ja qui som?
Amb els companys de classe que no han pogut venir, no sé, amb els pares...
Sí.
A veure tu, Andrea, digues.
Amb la meva companya...
Espera, acosta't, acosta't.
Amb la meva companya, Clàudia Marçal, que és a seu al meu costat,
i ella també volia venir però no ha pogut venir.
Doncs vinga, de qui li enviem records?
En Gerard?
Del Magí.
El Magí també, eh?
Que també volia vindre.
Laia?
De la Júlia González, que desitjava molt vindre.
I no ha pogut venir també.
Jana?
A les nenes i els nens que volien vindre però no han pogut.
Sí, a tothom que no ha pogut venir.
Clàudia, endavant, corre, digues.
Jo de la Maria Brota, que també volia vindre i no ha pogut.
Bueno, i Benjamín?
A la gent que no ha pogut vindre.
Que són tots, que no han pogut venir.
Doncs Aina?
A la meva família.
A la teva família, que segur que estan escoltant, eh?
Bueno, aquí saludem a totes les famílies, no?
Ho sembla?
Sí.
Eh?
Dialòles, pares, les mares.
Rita?
A la meva família i a la meva classe.
Andrea?
A la meva família i a la germana de la Rita.
Hanna?
A la Eva, que li feia molta, molta il·lusió vindre.
Arcadi?
Jo volia que el Marc, que és un nen de la meva classe, que vingués.
Doncs ja a tothom, eh?
Perquè en deu segons.
Nois, noies, gràcies i que vagin molt bé.
Fins bon cap de setmana.
Adéu, adéu.
Adéu, adéu.
Adéu, explicarem mil històries per poder xerrar.
Adéu, adéu.