A Tarragona Ràdio, fem la volta al món.
Avui la volta al món ens porta a fer un cop d'ull al caràcter de París i també dels seus habitants.
Anirem a París, però també d'altres punts del País Baí.
Ens hi mourem des de diferents punts de vista.
I ho farem amb una persona que hi està molt vinculada, des de diferents punts de vista.
Ella es va formar a la capital del País Franc, però a més hi té molts lligams des del punt de vista musical.
Avui farem aquest viatge a París, però insistim també per altres punts del sud del país
i altres llocs d'interès de França.
La meitat del romanticisme del viatge no és res més que una espera de l'aventura.
I el tri de viatges t'ofereix la volta al món.
Doncs anem a París i ho farem de la mà de Maria Parra, intèrpret musical,
artífex i ànima del Boquet Festival que hem pogut gaudir aquests darrers dies aquí a la ciutat.
A diferents enclavències de la part alta, enclaustres,
concerts absolutament recomanables que hem pogut gaudir-ne ja aquests dies.
Maria Parra, què tal? Molt bon dia.
Hola, molt bon dia.
Un viatge, jo crec que tindrà un mercat de caràcter musical, no?
Sí, clar, bàsicament.
Molts dels viatges que jo faig són bàsicament enfocats en la música.
Pocs de lleure.
Jo no tinc gaire temps per lleure, però París forma part del meu cor.
Fa no gaire que vaig dir un terme que m'identifico bastant amb això.
Porto París tatuat al cor.
Jo ja m'hi veig, eh, per allà, pel Sena.
Què té París que et va seduir tant?
Què té París?
Va ser, com el diuen els francesos, un coup de foudre, un fletxazo.
La primera vegada que vaig arribar va ser quan jo tenia 16 anys, amb un viatge que vam fer al departament de francès,
que ja va ser força particular perquè tothom a tercer debut, me'n sembla que era, marxava a Mallorca, en plan això, playa i juerga.
I vam ser només un grapat de gent que vam dir, això no ho volem, volem fer una altra cosa.
Hi havia l'alternativa d'anar a París.
I vam ser Déu que vam marxar cap a París amb el professor que teníem en aquella època, el Cegarra.
I va ser per mi un viatge inobidable.
I al mateix temps descobrir París va ser com un xoc emocional molt fort.
molt difícil de descriure, però ara ho entenc, passat el temps.
Ara ho veus en perspectiva i la vena musical ja s'havia despertat, no?
Sí, sí, sí.
Ja portaves trajectòria, eh?
Ja portava... Bueno, encara no ho tenia gaire clar, perquè això realment jo he sigut de vocació progressiva i paulatina,
amb moltes dificultats pel camí, però diguéssim que aquestes dificultats m'han fet més forta
i agafant més consciència que això era realment el que volia fer.
París és un bon lloc per formar-se des del punt de vista musical?
Sí, és un lloc dels més importants que hi ha a Europa, musical i artísticament parlant en general també.
Tu et vas formar allà, no? A París?
Diguéssim que ahir és on jo vaig prendre consciència que jo volia ser pianista
i vaig agafar eines, diguéssim, per poder-me sentir més segur encara
i dir-me que sí, que aquest era el meu camí.
Quins són els teus racons de París?
Això és molt simpàtic perquè l'època que jo me vaig formar a París, al principi va ser anant i tornant a París
cada 15 dies amb el tren Talgo des de Barcelona.
No tenia diners com a preinstal·lar-me a París, sobretot pel fet que no, com a pianista, estàs lligat a l'instrument.
L'instrument en un apartament és molt complicat i a més a més el fet de rebre classes de piano
no tens l'obligació d'anar cada dia a classe i assistir-hi moltes hores.
Llavors jo vaig trobar la solució de treballar-hi a Tarragona fent classes o altres coses,
estudiaria el meu instrument a casa meva i diguéssim el lloguer del pis del piano
se'l quedava Renfe en aquella època, totalment.
Vas invertir en Renfe?
Vaig invertir en Renfe i va ser un bon equilibri entre el fet de formar-me
i poder estar més tranquil·la a la meva terra.
És a dir, que no és cap tòpic que París és car, almenys per viure-hi.
Sí, molt.
Perquè ja ho diuen que quan algú busca un apartament a París ha de mirar a perifèria i amb prou feines.
Sí, a més a més com a estudiant de música o tens una beca impressionant
i a més i tot i així has de ser recolzat a nivell econòmic per les famílies o és impossible, de fet.
Llavors el que comentaves dels racons, com jo arribava a les 8 del matí a París o Esterlitz
i a vegades arribava a les 8 del matí i la classe podia canviar d'horari
però normalment era a les 5 de la tarda, a les 2, a les 6
i normalment m'organitzava per tornar a la mateixa nit de tornada.
A vegades passava que els hi era impossible, els meus professors,
acollir-me a una hora raonable per fer aquesta tornada al mateix dia
i al final ells mateixos m'adonaven llotjament a casa d'ells.
I això feia que com no tenia un duro o tots ho quedava renfer
i la classe que en aquella època era particular, doncs jo feia tot a peu.
París me'l vaig patejar...
O sigui que has recorregut París de punta a punta, eh?
A punta a punta.
I ser els racons on es pot anar a dinar molt barato, esmorzar també, vull dir...
Sí, sí.
Què trobem en aquests racons, en aquests bars que fugen una mica del circuit més turístic del París?
Com és la gent de París, en definitiva?
La gent d'aquests segons recorreguts, eh?
Clar, hi ha molts parissos, eh? Hi ha el París del luxe, del luxe de la moda, de les joies, tot això...
És un París inaccessible només per a uns molt pocs.
Després hi ha un París extrem, de moltes necessitats, i aquest també és un París molt brutal.
I després hi ha un París intermig, que suposo que és com a totes les ciutats,
que el formen part la gent del dia a dia, que agafen el metro i es fan mitja hora, una hora de metro per anar als llocs de treball
o a fer els seus estudis a la universitat.
I aquest és, diguéssim, el país més estàndard, més de peu.
Diguéssim que hi ha barris... París està dividit en agondissement,
que és com una espècie de caracol, que comença tot just allà on hi ha el Louvre,
i cada barri és un agondissement.
L'agondissement és com un bloc de cases amb una particularitat especial,
que va fer precisament el Napoleó en aquesta distribució al final.
i va pujant així en forma, segons la direcció de les agulles del rellotge,
van encerclant-se en forma de caracol.
De caracol.
Que curiós, no?
Sí. Llavors, clar, evidentment, tu, per exemple, comences a l'1,
al costat tens el 2, després el 3, passes el 4, passes el 100 i estàs al 5,
al 6, al 7, tornes a passar el 100 i tornes a ser al 8, al 9, al 10, al 11,
i així, no?, successivament.
Arribes fins a tenir 20 agondissimor.
I és fàcil d'orientar-se en aquest caracol?
Al principi, si no, t'has preocupat una mica per saber on vas,
i clar que te diuen, sí, és que estàs al 8-er,
i potser al costat del 8-er tens el 17-er.
I dius, ostres, per què passo del 8-er al 17-er?
Doncs perquè en el caracol, en el caracol aquest, a sobre,
a sobre tens ja l'agondissement superior.
El tema és que estem contant la cançó preciosa de fons, eh?
Ajà.
La música que abans s'ha d'acompanyar en aquest viatge, per força, eh?
Hem sortit al caracol un moment per fer aquesta parada,
perquè, de fet, el París musical també és, podríem dir, un subsector
on hi ha una vida musical especial a París.
Sí, hi ha moltes vides musicals a París,
des de tots els estils i, a més, amb tots els recursos.
Tens el París de les grans sales,
com la sala Pleiel o, per exemple, la sala que hi ha al costat del conservatori
i el TSE, que és el Teatre de Champs-Élysées.
Tot això, diguéssim, que és el París clàssic d'alta gama.
Després tens l'Òpera de Paris
i l'Òpera Bastille a nivell d'Òpera
o a l'Òpera de Paris més aviat per la dansa,
tot i que a vegades és com el Liceu.
Després tens la varieté,
el Moulin Rouge,
tindries també l'Efou L'Iberge, el Champs-Élysées,
i després tens els petits clubs de jazz,
que n'hi ha per tota la banda del cinquième,
que seria el quartier latin,
i hi ha sempre moviment a París.
A la nit sempre tens un espectacle o un altre.
I després hi ha moltes coses al carrer.
Si vas, per exemple, a Pompidou,
sempre en aquella regió,
o sigui, aquella zona que és l'Eall,
sempre hi ha músics al carrer
i tens coses de molta qualitat.
Estic fixant, Maria, que tens un accent molt treballat,
molt ben treballat.
Ai, sí.
Es nota que pràcticament has viscut allò mitja aquí, mitja allà,
com aquell que diu.
El francès forma part ja gairebé de la...
És com...
Sí, amb el castellà, el català i el francès estan bastant equiparats.
Però haig d'explicar que m'ho vaig passar molt malament
quan jo vaig voler emmig instal·lar cap allà,
perquè després de set anys d'estudis al col·le, a l'institut i tot això,
i dius, ah, doncs ara ja m'ho defensaré.
I quan vaig arribar ja i sentia la gent parlar a la televisió i així,
i jo deia, no entenc res,
és que què he fet durant set anys, no?
Clar, l'aprens molt llegit
o saps conjugar bé els vers a nivell escrit,
però a nivell d'oïda o de parla,
és un desastre com aprenem els idiomes,
o abans, com apreníem els idiomes abans.
A part que parla molt ràpid, eh,
o menys la impressió que parla molt ràpid, no?
Ells diran que els espanyols parlen molt ràpid.
D'això depèn d'aquí.
Jo al principi m'havia acostumat a un accent d'un parell de persones,
però quan ja sortia jo d'aquest parell de persones ja no entenia res.
Home, ara al final hi ha, si tot, accents i girs d'altres zones de França.
Però sí, me va costar molt.
Vaig exigir a la gent que m'envoltava
que, sisplau, me corregissin absolutament tot.
I és així, amb molt d'esfort,
llegint molt, escoltant molt,
he fet el francès una llengua molt meva.
Mira, com el piano, eh, també s'ha insistit molt.
Sí, repeter.
Hi ha un terme a la música que assajar,
ells diuen repeter, repetir, repetir, repetir.
M'agrada perquè portem tres quarts d'hora a París
i no hem parlat encara de...
De res!
No, no, no, no, no, no em parla ni de la Torre Eiffel ni de l'Art de Triomf.
Vull dir que anem bé.
Anem bé.
Anem bé, perquè estem coneixent...
Això és molt conegut, ja, eh,
és a dir, no és la part més turística, la més coneguda,
l'Obre, la Torre Eiffel, no?,
que tothom va veure-la, no?, l'Art de Triomf.
Però estem parlant d'això, d'aquest altre París, no?, també que...
Sí, hi ha altres París que jo vaig descobrir a peu
i que després tornant-hi, doncs, sola, amb les meves filles,
amb molts bons amics que tinc allà,
són els parissos que valen la pena, no?, de fet.
Per exemple, jo vaig descobrir, gràcies a un amic,
que ara desgraciadament és mort,
la Place de Bois, de Bois.
És una plaça quadradeta,
que és com una... com a típica d'aquestes que podem trobar
en un Salamanca o en unes places així de...
I és una plaça deliciosa,
que té uns cafès i un parc al mig,
i és molt poc coneguda perquè queda en un extrem
bastant apartat del que seria el centre.
Aquesta seria, m'assembla, que està en el deuxième,
en el segon o tercer arrondissement.
Com es diu, com es diu la plaça?
Boge, s'escriu...
Boge.
V-O-G-E-S
Boge, perquè m'entenguis, boge.
Doncs això, ara sovrem a la plaça, farem un cafè,
no?, prendrem un cafè...
Sí, amb magón.
Com ho diuen, el cafè?
El cafè, normalment, el cafè que vaig estar,
no fa gaire,
te serveixen uns magón,
són aquestes...
Ara ho he vist per aquí, per exemple,
hi ha una pastisseria que es diu Pol,
el Canyelles,
que és molt francesa,
el Pol, n'hi veus per tot arreu,
i els magons,
és el típic de prendre té i magon en aquesta plaça.
I ho observarem, no?
Observarem la gent que va passant,
per la plaça, la vida,
les petites coses, no?,
del dia a dia.
Sí, no, no, aquesta plaça i aquesta zona,
que és el Marais,
seria com el Born, avui, a Barcelona,
que va estar com a bastant desprestigiat o abandonat,
i la gent artista o els intel·lectuals l'han recuperada, no?
I veus també botigues molt extremades,
però de marques molt precises, no?
I és una...
Sí, seria comparable al Born, de Barcelona.
Per la zona del cargol,
ens hi mourem bé amb transport públic o no?
És a dir, que algú que vulgui anar a París
i aterri, doncs, a un aeroport,
encara que sigui una mica lluny,
que a vegades anem a parlar una mica lluny.
Per moure'ns per aquest cargol del centre,
hi ha bon transport públic o no?
Hi ha el metro, clar,
el metro és una qüestió de...
Com qualsevol ciutat,
si arribes com a estranger,
de les de estudiar bastant.
Però, per exemple,
una cosa que recomanaria
a la gent que vulgui anar a París
i que no tingui massa temps
de dedicar-se a descobrir indrets nous,
però que vulgui que ho digui
d'una manera molt particular,
hi ha el bateau bus,
el bateau bus,
que no és el bateau moix.
El bateau bus seria també comparable
al bus aquest de Barcelona turístic,
que te fa uns recorreguts,
però en el cas del bateau bus
t'agafa tot el que seria
l'entorn del Sena,
al voltant d'aquesta illa
que hi ha al mig,
que es diu l'Île de Saint-Louis,
i després l'Île de Notre-Dame.
Llavors, el que fa
és t'agafar aturades molt precises
i t'agafar tot el dia
aquesta volta.
Llavors, pots estar
davant de Notre-Dame,
t'agafar el tomb,
aquí pots estar
davant de la mairie,
que és l'Ajuntament,
davant de l'Ovre,
després t'agafar cap a la zona
de Champs-Elysées,
després t'agafar un tomb
i ja estàs a la Tour Eiffel,
continua i estàs al
Misé d'Orsay,
i aquest tomb
doncs és molt interessant.
I pujas i bajas
quan vols,
t'agafes un tíquet
per un dia o dos
i surts bé de preu.
Els collants,
però a mi m'encanta
escoltar el francès,
la producció de la mairie.
És que sembla que estiguem a França,
sembla que estiguem a París,
ara mateix ens hi has transportat a París.
A mi no em fa gaire,
no em fa falta massa convenciments
per sortir corrents.
De fet,
l'última vegada que hi vaig anar
va ser ara el 15 de juny
i vaig sortir a les 4 de la matinada,
estava agafant un bus aquí
a l'estació de bus,
sense dormir
i per aprofitar un cap de setmana
entre un concert del buquer
i un altre concert del buquer festival
perquè me van convidar els meus amics
i em van dir
escolta'm,
t'anirà bé respirar
i aquest viatge
que va ser el darrer
també tinc unes anècdotes curioses.
Sí?
Precisament sí.
Explica, explica.
Pots que t'escolten,
des de París, no ho sé.
No ho sé.
Bé, doncs,
a banda també es pot explicar
que a París pots arribar
per el tren que hi he explicat,
el tren Talgo,
que no sé si ara continua tan car com abans,
però aquest està bé
perquè d'alguna manera
tens una nit com a d'hotel
i arribes al centre de París.
L'altra manera
és amb qualsevol companyia
d'aquestes low cost,
com EasyJet,
que EasyJet m'agrada bastant,
o Welling,
però també tens el Ryanair,
que a vegades agafes coses tirades de preu.
L'inconvenient de Ryanair
és que quan arribes a París
no arribes a París centre,
arribes a una hora i mig de bus
del centre,
tot i que a vegades compensa
si viatges anar i tornar
per 25 euros,
val la pena.
És el que dient els aeroports,
que n'hi ha uns quants,
a París?
Sí.
I seran a París.
Sí que seran, sí.
On se rappelle les chansons,
un soir d'hiver,
un prévisage,
la scena marchant de marron,
una chambre de cinquième état,
i café creme du matin.
Bueno, s'havies provat
unes anècdotes, eh?
Sí, sí, sí.
La tòrdua.
A veure,
a banda que tinc dos amics allà
que són parella,
que són com germans,
i realment,
cada poc que veuen
que jo tinc un forat,
me diuen,
vine cap aquí.
Aquesta última vegada
realment va ser molt reconstituent.
I una de les coses que fem,
perquè ells viuen
a costat de la Tour Eiffel,
és agafar el pícnic,
agafar una bosseta de pícnic,
i això potser la gent
que va a París no ho sap,
però ho pots fer,
agafar el pícnic
i te'n vas a una mica de gespa,
que hi ha,
i tu esmorces
o prens el baranar,
allí, evidentment,
no embrutant.
I vaig fer una migdiada
davant de la Tour Eiffel,
que m'han immortalitzat
en una foto,
aquesta per aïs.
Quin despertament bonic, no?
Sí, realment.
Amb un temps
que feia el juny,
que no era ni fred
ni feia fred ni calor.
I després, a la tarda,
el que vam fer
és un tour entre nosaltres
en bici per París.
que això ho recomano
a tot aquell que vulgui
que li vingui d'ús
anar amb bici.
No és complicat,
el bo que t'aparís
és que és tot pla
i és com el Baixin de Barcelona,
pots deixar la bici en un lloc
i després agafar-lo.
L'únic que has de pagar
és 150 euros de fiança,
però tu pots anar amb la bici
en un euro
durant tot el dia
i això sí que és un transport
que, si vols,
t'adona una visió
molt més clara de París.
És clar,
recomanable
per gent jove
i aventurera.
doncs ja ho sabeu.
I el tema del menjar,
t'has acostumat ja
al menjar francès,
és diferent?
És molt diferent
del nostre?
No,
el que passa
és que precisament
això ho comentava
fa no gaire,
els francesos
a nivell de gastronomia
que han sigut tan famosos
a nivell de chefs
i de restaurants
i tot això,
s'han quedat
molt endarrerits
en creativitat.
aquí a Catalunya
concretament
i a l'estat espanyol
en general
la cuina
ha evolucionat moltíssim.
Jo m'avorreixo bastant,
ho heu de dir,
ho sento,
soc sincera,
amb la cuisine francès
amb la que et trobes
en els restaurants
i abons
perquè no se'n surten
ni de l'ànec
ni del foie
ni de l'amanida
amb el rodó
de chef
o de cabra
i no tenen
cap més varietat.
i fins i tot
quan tens la butxaca
i així
quan has de gastar poc
hi ha per exemple
a París
uns restaurants
que et posen
mantel de roba
i tot
molt ben organitzat
pots pagar 15 euros
per un menú
no són els tres plats
que tenim aquí normalment
pots tenir
un entrant
i un postre
unes postres
o així
10 euros
12 euros
pots menjar
però clar
veus la carta
i és el típic.
Quan volen menjar
peix
és el salmó
i quan és carn
doncs sempre
és l'ànec
o
el filet
fan una carn picada
crua
i això
trinxat
tu menges cru
una de les seves
mandonguilles
sí
sí
sí
sí
era previsible
que París
pràcticament
s'emportés
gairebé
tot el programa
perquè ens queden 5 minuts
carai
no m'ha passat el temps
els havíem promès
que aniríem
per alguna zona
del sud de França
d'algun
circuit de festivals
també
n'hi ha de molt interessants
per veure
per viure
a veure
jo com a intèrpret
he participat
en el Chateau Chantong
en algun moment
ho vaig dir
però com aquest
n'hi ha molts
molts de festivals
sempre procuren
perquè tenen molt patrimoni
això és una de les coses
que sí que impressiona
la França
tenen un patrimoni
medieval
i càtar
i després
doncs
a l'època dels reis
de tots els lluissos
i demés
impressionant
llavors
ells tenen vista
tenen aquest costum
ja
bastant incorporat
de fer petits festivalets
en indrets
o fer rutes
d'esglèsies
abadies i demés
i realment
això
com a intèrpret
en el seu moment
me vaig quedar
bastant
impressionada
gratament
tocar en una església
o una abadia
amb aquesta imatge
doncs
te deixa una empremta
diferent
que si ho fas
amb un auditori normal
i després
hi ha un altre festival
que aquest
pels pianistes
és
la Meca
que es diu
La Roque d'Enterro
aquí
en un mes
es reuneix
la crème
de la crème
de tots els pianistes
famosos
intermitjos
i que estan
incipients
on es fa aquest?
aquest es fa
a prop
d'Aix-en-Provence
però es fa
al mig del camp
o sigui
la gràcia
d'aquest
és que
l'escenari
principal
és un
res
una esplanada
de gespa
ni tan sols
hi ha una edificació
important
amb algú
se li va acudir
posar-hi
unes graderies
impressionants
en un escenari
que és com
una conxa
i té capacitat
com a per
2.000 persones
i aquí
i aquí
pots gaudir
dels grans
dels grans
d'Arcadi Bolodos
de Luganski
d'una
Marta
Argeritz
noms del piano
que evidentment
doncs
els que estan
en aquest món
i és un
és un
continu
un continu
passa
pianistes
cada dia
cada dia
la zona geogràfica
seria
més o menys
per on?
doncs
entre Marsella
i
sud-est
sud-est
de França
sí, sí
tocant
l'extrem
sud-est
de França
el nom
el podem dir
el nom del festival?
Roque
d'Enteron
Roque
d'Enteron
sí
doncs
això
ja pràcticament
3 minuts
pel final
fem un decalac
va
dos o tres
ja hem parlat
d'aquella plaça
d'abans
per veure París
dos o tres coses
que diguis
mira
quan aneu a París
feu això
visiteu aquesta plaça
que hem dit abans
no?
què més?
què més?
perquè s'ho puntin a una llista
i quan vagin a París
ho tinguin molt present
el barri
per exemple
el barri
del Marais
és aquest que dèiem
abans del Born
després
un ha de perdre
la por
de caminar
per París
i de descobrir
racons
hi ha
molts racons
que ara jo no sabria dir
perquè jo
he anat sempre
improvisant
i moltes vegades
ni sé on soc
però
ho gaudeixo
moltíssim
no?
home
evidentment
la vista
que pots tenir
des de Trocadero
de la Torre Eiffel
és impressionant
però una
algo que aconselleria
per exemple
que jo vaig anar
un cop
amb les meves filles
i les volia
fer pujar
a la Torre Eiffel
les cues
eren tan impressionants
que
elles eren petites
i vam dir
no ho farem
però hi ha una alternativa
igualment vàlida
aquí que m'agrada
aquí aquí
que si vas a la Nòria
que hi ha
a la plaça de la Concorde
al final
dels jardins
de les
Tullerí
tu tens
l'Ouvre
l'Ouvre
que és impressionant
que avui és un museu
té uns jardins
que és
les Tullerí
i tot just
quan arribes
a la plaça
de la Concorde
que és una plaça
que no té
no és plaça
és com un
encreuament
de carreteres
i de
hi ha una Nòria
que
normalment
si arribes
a les 6 i mitja
de la tarda
agafes l'últim tram
no hi ha
gairebé
gent
tu puges
tu fas toms
i quan estàs a dalt
veus la ciutat
de dalt
és molt més barat
i molt més ràpid
doncs ja ho sabeu
no és que et serí mai
d'escoltar la Maria Parra
però ens ha acabat el temps
hem arribat al final
carai
ens ha acabat aquesta imatge
des dalt de París
des de la Nòria
des de la Nòria
Maria gràcies
i quan hi tornis
doncs asseguda
amb els amics
a París
sí, sí, sí
i tant
moltes gràcies
una abraçada
a vosaltres
vols fer la volta
al món
amb nosaltres
vols explicar-nos
les teves aventures
pel món
has fet un viatge
que t'hagi emocionat
ens ho vols explicar
envia un correu
a elmatí
arroba
tarragonaradio.cat
o contacta'ns
a través del Facebook
o Twitter
fem amb tu
la volta al món
cada dia
a dos quarts de deu
del matí
al matí
de Tarragona Ràdio

t'hagi
t'hagi
t'hagi
t'hagi
t'hagi
per nove
p'n'hagi
t'hagi
vahen a-hagi