És l'aventura de la vida.
Viu l'aventura de la vida.
Doncs avui podríem dir que estem relativament tranquils,
però a partir d'ara aquests estudis, els divendres a aquesta hora,
s'ompliran d'infants, d'infants que seran aquí,
protagonistes d'aquesta aventura de la vida,
que a més a més enguany amb aquesta repressa li direm l'aventura de conversar.
I deus que es tractarà d'això, de conversar i molt,
amb aquests infants de diferents escoles de la ciutat.
Passaran, de fet, fins al proper mes de juny,
més de 200 alumnes d'entre 8 i 18 anys
i també una vintena llarga de tutors.
Parlarem de temes diversos, parlarem de temes d'interès per ells,
per aquests adolescents, com ara, per exemple, les drogues, la sexualitat,
però també hàbits saludables.
Són, de fet, els materials amb els quals es treballa
a través d'aquesta campanya, que ja és al rerefons,
podríem dir, d'aquest programa de ràdio
que torna a la sintonia de la ràdio a la ciutat.
Avui en volem parlar, fem l'estrena, podríem dir que oficial,
i ens acompanya de la banda l'atinent d'alcalde responsable
de l'àrea de serveis a la persona,
Maria Victoria Pellegrin. Molt bon dia.
Bon dia.
I també ens acompanya la Marisa Cerrillo,
que és de l'equip de prevenció de l'àmbit de les drogues i la sexualitat.
Marisa, què tal? Molt bon dia.
Hola, bon dia.
Suposo que m'il·lusió de poder tornar a omplir aquest estudi de canalla,
d'infants, eh, no?
I tant, i tant.
Nens i nenes, en fi, que tenen moltes coses a dir, no?
Moltes coses i molt interessants,
que els adults ens haurien d'escoltar amb més atenció a vegades.
A mi m'agrada molt l'espontanietat, la frescura, no?
És a dir, aquella manera de parlar sense filtres.
Exacte.
Que tenim els adults a vegades.
Sí, sí.
Sobretot, sí, sí, jo crec que, a més a més,
diuen que per la boca dels infants surt la veritat
i crec que se senten molt còmodes amb aquest mitjà
i realment fan aportacions que moltes vegades ens sorprenen a tots.
Farem un recorregut, Marisa, per diferents escoles, no?
Alguns vindran aquí, altres serem nosaltres, que anirem allà a veure's, no?
Exacte.
Expliquem una mica dels oients com anirà, quina és la previsió, el calendari, que...
Doncs, a veure, el calendari és que hi haurà un programa cada divendres
en el que participarà un centre escolar que està treballant, com deies tu,
aquests programes de continuïtat que promouen els hàbits saludables
i la prevenció de les drogodependències.
Vindran des d'escoles de primària, de nens que tenen entre 8 i 12 anys,
i també alumnes d'instituts.
D'aquí fins al juny passaran per aquí l'Institut de Torreforta,
l'Escola Mediterrani, l'Escola Bonavista, la Salle Tarragona,
l'Estonac, l'Escola Sant Pere i Sant Pau,
i l'Escola Sant Rafael, l'Escola d'Educació Especial Sant Rafael.
I també, com cada any, a final de curs,
cedim i convidem, diríem, a aquest espai a participar els alumnes
que participen en el Consell Municipal d'Infants,
perquè és un projecte que també té molts punts de connexió,
molts punts en comú, amb el tema dels programes que nosaltres treballem,
de les habilitats per relacionar-se i per ser ciutadans participatius.
En aquest Consell de Maria Victòria és quan ells per un dia,
entre altres coses, se senten regidors,
poden anar a l'Ajuntament, seure els escons, no?
Sí, exacte. S'intenta reproduir el que seria la representació municipal
i també aquesta participació.
Ells tenen una visió molt clara del que és la ciutat
i, per tant, expressen quines són aquelles necessitats
o aquells canvis que hauríem de produir-se
per millorar la ciutat segons el seu punt de vista.
Generalment solen ser propostes molt coherents i realment...
Molt reals.
Molt reals, sí, sí.
L'àmbit de la prevenció, que en definitiva és el que estem parlant, no?
És un aspecte en què cal incidir en temes dels que tractem
o que tractarem en aquesta aventura de la vida, no?
Per això una unitat de prevenció, no?
De fet, sí, precisament pensem que es treballava en una edat molt primerenca
precisament per introduir aquests conceptes d'hàbit saludable
i que els incorporin amb el seu dia a dia com un aprenentatge més, no?
Com una part formativa més, com una part formativa més i que l'assumeixin i la facin pròpia.
Pensem que així aconseguim realment un objectiu des del primer moment,
com serien els hàbits alimentaris i saludables.
Sabem que de vegades els costa menjar segons què
o fan un excés de consum de segons quins altres productes
i, per tant, intentem inculcar-los des de ben petits
quins són aquests hàbits saludables,
quina és també la visió que tenen ells quan són una mica més grans
de diversos productes que poden ser nocius per la seva salut.
Estem parlant de tabaquisme, alcohol i d'altres substàncies,
ja quan són més grans.
Per tant, intentem que tinguin tota la informació al respecte
i que ells puguin fer aquesta valoració
des del punt de vista de tot el seu coneixement.
Vèiem que pot donar molt més forits
que si comences molt més tard
i en un moment donat expliques única i exclusivament les coses
quan ja ells comencen a tenir contacte amb aquestes substàncies.
És molt més difícil incidir.
Per tant, és un treball que s'ha de fer des del primer dia.
Estàs d'acord, Marissa?
Per suposat. Estim d'acord perquè està demostrat que
com més aviat es comença a treballar els hàbits saludables,
més garanties d'èxit tindrem.
I amb el tema de les drogues, és com deia ella,
quan ja estan en contacte, quan és una edat més propera,
costa més. No vol dir que no es pugui fer, però costa més.
I el que treballem, tant a primària com a secundària,
són aquells altres elements que entren en joc,
més enllà de la informació, que evidentment és necessària,
a l'hora de decidir si jo faré ús d'una substància o no,
si jo m'afumaré una cigarreta o no.
I són totes aquestes habilitats que es treballen a partir d'aquests dos programes,
habilitats socials, habilitats per la vida,
le podem dir com vulguem,
que tenen a veure amb la capacitat crítica,
amb la pressa de decisions,
amb la empatia, amb el concepte d'un mateix,
amb el maneig de les tensions i de l'estrès.
Si un és capaç de manegar tot això amb èxit,
també podrà posar en marxa aquestes habilitats
a l'hora de decidir si ha de prendre o no una substància.
El tema de la pressió de grup també és molt important,
sobretot a l'adolescència,
i són tots aquests aspectes els que es treballen
a partir d'uns materials atractius, didàctics,
que es treballa a continuïtat al llarg del curs,
sempre amb la imprescindible col·laboració del tutor.
Seria impossible que l'equip de prevenció
anés a totes les escoles i a tots els centres de secundària,
i per això són programes de continuïtat
que el tutor treballa al llarg del curs a l'aula.
De fet, els oients veuran una part del treball,
només aquí a la ràdio veuran la part final,
o en fi, l'escenificació del treball,
però és això, que al darrere hi ha un treball
amb tot un material pedagògic que tenim aquí a sobre la taula
i que està molt contrastat aquest material,
més a més provat.
Hi ha un llibre, per exemple, que ara té la Maria Victòria,
que em sembla que és el País Bàs, aquest llibre,
el País Bàs, ja fa temps que es treballa.
Sí, sí, són materials, com tu deies,
pedagògicament molt ben pensats i avaluats.
Es fa una avaluació, es tenen present
i s'aprofiten les aportacions del professorat
a l'hora d'afegir coses o canviar coses en el material.
Vull dir que és un material molt potent.
Sobretot, jo crec que el que hem de posar també de manifest
és precisament l'intercanvi de sinergies
que existeix precisament amb tot l'equip
vinculat a l'ensenyament
i també l'equip de salut escolar i de prevenció
per precisament això, perquè ens acabem complementant
i som capaços de multiplicar
amb uns esforços que, si no poguéssim comptar
amb l'àmbit escolar, seria molt difícil
de poder arribar als infants.
Per tant, això és la suma d'aquest programa
que, si no m'equivoco, és la novena...
Aquest programa de ràdio, aquesta emissió,
serà la novena temporada.
La novena temporada.
I, clar, evidentment, estem parlant ja d'una experiència
que es pot començar avaluant el temps.
Amb els temps que corren, de fet,
de multiplicar allò que diuen,
o espans i els feixos és més necessari que mai, eh?
Sí, sí, i tant, i tant.
Estem en temps de multiplicar.
I a l'àrea de serveix a les persones
complim aquesta premissa pràcticament
d'una forma religiosa, diria.
Quina som, Marissa, una mica?
Les branques, els estaments que intervenen
en aquest procés, perquè tenim d'una banda escoles, no?
A més a més, en aquesta nova edició
busquem també la implicació de la comunitat,
els pares, les ampes,
les pares i mares ampes,
que puguin també participar a través de xarxes socials,
a través de tutoria de Facebook,
que puguin interactuar durant el programa.
Això també ho veureu, no?
Que és una novetat d'enguany.
Però també hi ha altres departaments, no?
Hi ha l'Ajuntament, no?
Explica'ns una miqueta què és.
A veure, en principi, els dos programes
parteixen de la coordinació
dels departaments d'ensenyament
i de l'àmbit de salut,
on està l'equip de prevenció de droodependències.
Després, sempre hi ha el treball en la comunitat, no?
Com tu deies,
de fet, la col·laboració amb vosaltres
és un mitjà de comunicació
i un dels objectius de fer els programes aquí,
que com tu deies,
és una mica portar als micròfons
les conclusions sobre un treball
que han fet a l'aula,
un dels objectius era també
fer arribar a la comunitat
aquests missatges saludables
i que els petits o els adolescents, en aquest cas,
es convertien d'alguna manera
en agents de salut cap a la comunitat, eh?
Perquè està clar que
si només treballen amb els adolescents,
amb els nens,
però a nivell adult
donem missatges contradictoris
i a vegades ho fem, no?
En determinats àmbits, no?
I no hi ha aquesta implicació de la comunitat,
dels pares principalment,
que com tu deies,
aquest any podran participar en directe si volen,
podran implicar-se més,
doncs diríem que es quedaria coix el treball, no?
Per tant, pensem que la implicació comunitària
sempre és molt important.
i amb un mitjà de comunicació com és el vostre,
doncs pensem que és un objectiu
que estem més a prop d'aconseguir-ho, no?
Jo crec que hauríem de remarcar,
sobretot, aquest concepte de promotors de la salut,
perquè ells s'impliquen d'una forma directa
en la transmissió d'aquest coneixement
a tot el seu entorn.
i és una manera també
d'assegurar un més èxit
en el moment en què hi ha una implicació activa
i no és únic i exclusivament
el rebre la informació d'una forma passiva.
És aquest, jo crec que és el gran canvi
i és aquí on radica un, crec jo,
un dels èxits del programa.
Sí, sí.
I també la Fundació,
bueno, el material és que és de la Fundació Catalana d'Esplay, eh?
Sí, sí, sí.
Avui disculpem a la Isabel Matas,
que és com una companya en la distància, dic jo,
perquè portem treballant amb ella des del 2000,
des de l'any 2000,
per tant, ja són 13 anys.
I també aquí hem generat sinergies,
com deia ella,
entre el que és una institució com és l'Ajuntament
i una entitat com és la Fundació Catalana de l'Esplay,
en la que aporta tot el tema dels materials,
de l'avaluació i de la coordinació en aquest sentit.
I és una experiència molt profitosa durant aquests anys.
Parlem d'aquests temes que van tractant a l'aula els infants
i naturalment, com dèiem abans,
serà un reflex de la realitat del dia a dia.
Una realitat que cada vegada
malauradament amb els temps que corren
se parla també d'accentuar diferències
d'infants que tenen realitats molt diferents.
Parlem d'avis saludables,
parlàvem abans de menjar,
però és que de vegades aquest és un problema també,
poder menjar coses.
És a dir, poder menjar, esmorzar,
això ho estem veient també en el dia a dia.
Tot això també sortirà, també florarà,
perquè els infants, tot el que dèiem,
són molt espontanis.
Si un nen va a classe sense esmorzar,
on s'ho diran?
Ens ho explicaran?
I ho veurem també,
es refletirà aquesta realitat.
Segurament és probable,
perquè com tu deies,
ells són espontanis.
I ells el que fan,
i sempre partim de la premissa
que quan es treballa amb els qualsevol tema,
primer observin la realitat,
després siguin crítics,
i després proposin accions per millorar.
I hi hagi cert compromís també,
què puc fer jo per millorar aquesta situació
que penso que no està bé.
De fet, jo penso que malauradament,
arrel de la situació de crisi
que viuen moltes famílies,
és possible que sigui un tema que surti.
Però com que es treballa també això de,
bé, què puc fer jo, no?
Aquesta és una realitat.
Sempre surten també iniciatives solidàries
de cara a situacions com aquesta, no?
I hem de dir també que des d'un altre àmbit,
des dels serveis socials,
doncs ja s'està actuant
en aquests i altres aspectes,
més específicament a les escoles.
Som conscients que per nosaltres aquest any
l'àmbit escolar,
els nens i les nenes
que van a l'escola que es queden al menjador
o aquells nens i nenes
que no es queden al menjador
però que sabem
o tenim coneixement
que les seves famílies
tenen una situació de vulnerabilitat,
doncs estem fent una actuació
i una atenció més específica.
Que ja anirem explicant
a mesura que puguem desenvolupar,
que és un projecte més gran.
Però sí que és cert
que possiblement
aquestes jornades aquí a la ràdio
també ens ajudaran a identificar
aquestes o altres situacions
que en algun moment no contemplem.
Per tant,
el bo és poder recollir
totes aquestes necessitats,
totes les noves necessitats
o noves pautes
que ens diran pròpiament els nens
i treballar-les.
És la funció
des del punt de vista tècnic
com tant des del punt de vista polític,
donar resposta
a allò que vagi sorgint.
Quina és, Marissa,
la forma de treballar
tot aquest material
a nivell de classe?
Forma part d'alguna assignatura
o van tractant-ho habitualment?
Com ho fan?
Mira,
el programa de l'Aventura de la Vida
que va adreçat alumnes de primària,
de tercer a sisè de primària,
es treballa bàsicament a tutories,
però com que hi ha blocs
que tenen a veure
amb l'alimentació,
per exemple,
es pot treballar a naturals.
Vull dir,
hi ha col·les que ja ho fan així,
ho poden vertebrar
treballant-lo
amb l'assignatura
que té connexió amb el cromo.
Però normalment,
com deia,
es treballa a tutories.
Aleshores,
es treballa a partir d'aquest material,
d'un àlbum de cromos,
perquè és una habilitat
o una característica
que als nens d'aquesta edat
els agrada,
el connexionisme,
s'aprofita
d'aquesta activitat
que els agrada
i és un material atractiu
per a ells.
Hi ha un cromo
que representa
una història de vida quotidiana
que pot desenvolupar-se
tant en l'àmbit familiar
com en l'àmbit escolar,
com en l'entorn més proper,
del barri,
del social.
I a partir de la situació
de vida quotidiana,
com deien,
es treballen aquestes habilitats.
es planteja una situació
i es planteja
què faries tu,
aquesta situació
pot treballar l'autoestima,
pot treballar la pressa de decisions,
pot treballar la pressió de grup
i a través d'aquesta manera lúdica,
pràcticament sense adonar-se
i de manera divertida,
els nens estan treballant
tots aquests aspectes preventius,
el que nosaltres diem
que són factors de protecció.
és a dir,
aquells factors
que augmentaran les probabilitats
que no tinguin problemes
amb el tema de drogues
ni en altres conductes de risc.
L'altre dia parlàvem,
per exemple,
de Sant Pere i Sant Pau
que havien fet una iniciativa
per crear mediadors,
Sí, mediadors escolars.
És a dir,
que ells mateixos
formen part
de la resolució
d'un compòsit de conflicte.
Exactament.
És que era
aquest mena de petits activistes,
entre cometes.
Bé,
és implicar-los activament
en el seu dia a dia.
Crec que és la millor manera
d'aconseguir
que en el futur
aquests nens i nenes
i adolescents
tinguin una implicació
directa també
amb la ciutat,
amb la vida.
És important.
que vagin descobrint
els valors
i des d'aquest punt de vista
també es treballen
molts valors.
Sí, a veure,
parlem de salut
en un sentit ampli,
salut física,
salut emocional
i també a nivell social.
Per tant,
és el que deia ella,
la convivència,
com ens relacionem
amb els altres.
Vull dir,
es treballa en tots els àmbits,
el tema dels àmbits saludables
en un sentit ampli.
No m'agrada ser negatiu,
però, clar,
les circumstàncies
que ens envolten
en la situació de la crisi
serà,
jo crec que, no sé,
tinc la impressió
que serà molt present
en el dia a dia
de la U.S.,
en el dia a dia
de tothom,
però, vaja,
els sectors, diguem-ne,
vulnerables,
entre cometes,
de la societat,
entre ja els infants,
que quan la situació familiar
és complexa,
quan els parcs no treballen,
han de viure dels avis,
que això està insuflicalment,
per exemple,
aquí també,
amb aquests micròfons,
molts avis que estan aguantant
famílies senceres
i que, clar,
al capdavall també hi ha
els infants
que també són vulnerables.
És a dir,
jo crec que aquests temes
aniran sorgint,
no sé si esteu d'acord,
que seran presents.
Perquè la situació és aquesta,
vull dir que hi ha moltes famílies,
malauradament,
que estan així, no?
Sí, sí,
és probable,
sí, sí,
som conscients,
és el que dèiem abans,
que els nens,
doncs,
expliquen les coses
amb la naturalitat
en què ells les veuen,
no?
I, per tant,
és molt probable
que sorgeixi això
i també insisteixo
que,
igual que tenim els educadors
socials
que treballen
amb les escoles,
tenim tot un equip
amb serveis socials
d'educadors socials
que treballen
amb les escoles
i que ja ens permeten
amb la relació
que tenim establerta
tant amb AMPES
com amb l'equip directiu
i el professorat,
doncs,
ens permeten identificar
aquelles situacions,
doncs,
de la mateixa manera,
l'important
és quan identifiques
en una situació
que cal actuar,
doncs,
poder-la derivar,
no?
L'important és que ens arriben
a aquestes situacions
i que hi tinguem
les eines
per poder treballar amb elles.
Sent molt conscients
que és una cosa
que pràcticament
ens trobem
que cada cop
va més
i per tant
cada cop
ens demanen
més esforços
i cada cop
possiblement sí
tenim més limitacions
per poder
donar resposta,
però l'important
sobretot
és poder canalitzar
aquelles necessitats
i aquelles demandes.
Marisa,
volies afegir alguna cosa?
Sí,
evidentment,
com deia ella,
des de serveis socials
ja es canalitzen
les demandes
amb els recursos existents
i s'intenta
pal·liant la mesura
del possible
aquestes necessitats.
jo pensava
afegir
que també
és important
que els nens
com la proposta
de treball
de l'aventura
de la vida
o del programa
del Reprenemo
és el parlar
dels conflictes
i del que ens passa
pensem que també
és important
que tinguin un espai
a l'aula
que no és
on el professor,
l'adult
parla
i jo escolto
sinó que és a l'inrevés.
Jo com a nen,
com a adolescent
puc parlar
del que em preocupa
i puc parlar
també,
evidentment,
com tu deies,
pot ser una situació
que surti,
doncs podré parlar
de com gestiono jo això,
com gestiono aquestes emocions,
com gestiono la frustració,
què fai
quan les coses
no són com jo vull,
vull dir,
això també és important
i té cabuda
amb el treball
del programa
perquè té a veure
com jo em manego
i com em relaciono
amb la situació
que m'ha tocat viure
en aquest moment.
Per recordar una mica
el calendari que farem,
perquè avui estem fent
ja ho ha dit,
una mica
la posada llarga,
la presentació institucional,
a partir de divendres vinent
a quins llocs anirem a dir
perquè també qui ens escolti
i tingui relació
amb algun d'aquests instituts
o escoles
es puguin anar preparant.
Doncs començarà
l'Institut de Torreforta,
secundària,
vendran en aquest cas
alumnes de batxillerat
que també,
aquests programes
són programes de continuïtat
que arriben fins a l'ESO,
però després a batxillerat
l'equip de prevenció
també fa intervencions
de continuïtat
sempre en la implicació
del tutor
que també continua treballant
a tutories
a temes relacionats
amb el consum de drogues.
Evidentment,
quan més gran és l'alumne,
més específicament
es tracta el tema
de les drogues,
no?
Quan som petits
parlem d'alcohol,
tabac i medicaments,
el tema de l'aventura,
amb els de batxillerat
ja es parla,
doncs,
evidentment,
de l'alcohol,
sobretot,
perquè això aquest any
ho hem prioritzat,
però també es poden aparèixer
altres substàncies
que el comentin
i que es treballa més
el tema del sortir,
altres situacions
que per l'edat que tenen
es trobaran
en la que sigui possible
que les drogues
estiguin presents.
L'alcohol anava a dir,
perquè a vegades passa
amb els adolescents
que consumen alcohol
només el cap de setmana,
diuen, no?
Només el cap de setmana
i diuen no tinc un problema
perquè només quan surto
o el cap de setmana
o no sé,
a la recta final de la setmana.
Això és un problema, no?
A veure si se n'abusa,
eh?
Si se n'abusa és un problema.
Els menors,
en principi,
per llei no han de beure,
no?
I evidentment,
si parlem a primària
d'alcohol,
els nens no han de beure.
El que passa és que
a l'adolescència,
tot i que la llei
diu que fins als 18
no han de beure
perquè no se'ls pot vendre,
sabem que alguns
fan ús de l'alcohol.
Aleshores,
es tractaria d'educar
per no abusar,
eh?
Perquè el problema és aquest.
De totes maneres,
amb això que deies
del cap de setmana
pot haver confusions
a vegades
perquè sí que es pensa
que si un no consumeix
una substància diàriament
no tindrà problemes,
val?
I és un error
perquè sí que s'està veient,
sobretot amb el tema
de l'alcohol,
el que ens preocupa
és el tema del consum abusiu
durant el cap de setmana,
el consum o de atracón,
no?
que dèiem que no era un patró nostre,
que és un patró més anglosaxó,
però sí que d'un sense que
s'està veient
que això està passant,
no?
Que no veuen res
de dilluns a divendres,
però si ho veuen
tot concentrat
augmentem el risc,
sobretot si ho vinculem
amb la conducció
i amb problemes
d'agressivitat,
de baralles,
vull dir que
s'ha de tenir present això.
Doncs sí, sí,
Maria Victòria,
aquesta unitat
és molt necessària,
la unitat de prevenció,
eh?
Sí, i tant, i tant.
Hi ha feina a fer, eh?
Sí, a mi,
m'agradaria recordar
que amb aquests programes
de ràdio
que heu anat fent
des del 2005 al 2012
i han participat
1.762 alumnes,
no sé si teníeu aquestes dades,
però jo crec que sí
que són molt importants
i s'han fet 159 programes.
Per tant,
jo crec que,
sincerament,
aquest programa
ha estat una plataforma,
no?
Per a,
doncs,
tot un...
una generació,
pràcticament,
i la veritat
es nota,
jo crec,
es nota moltíssim,
o hi ha una diferència
amb els alumnes
de les escoles
que han anat seguint
aquest programa,
que l'han començat
des de petits,
d'aquells que no l'han anat fent
o l'han començat
de més grans.
Hi ha diferències.
Es nota realment
els conceptes,
com han anat
adquirint els conceptes
i sobretot
com els missatges
que ells tenen
van canviant.
Doncs era això,
l'aventura de la vida
a partir d'ara
cada divendres.
Marisa,
volia agrair-vos
a Tarragona Ràdio
l'oportunitat
que ens doneu
de poder donar
continuïtat
a un espai com aquest
que ve a ser
un altaveu
dels missatges
saludables,
diríem.
I un espai
que recordem
en els seus inicis
hi havia
Joanda García,
que era el tio
que la conduïa,
després de Jura Pardila,
vull dir que també
hi ha diferents companys
per aquí
que també han fet
una bona tasca
amb aquesta aventura
de la vida
que serà aventura
de conversar.
I ara es tracta d'això,
Marisa,
de conversar.
De conversar
i dic,
diem aventura de conversar
perquè no només vindran
alumnes que fan
l'aventura de la vida
sinó alumnes que fan
altres programes
a secundària
que tenen un altre nom
i alumnes que no estan
fent aquest programa
que són de batxillerat
però que també es tracta
que puguin conversar
sobre el tema
de la salut
i les drogues.
Doncs anirem parlant
cada divendres.
Per cert,
ploure,
ai, ploure,
no.
Navarà el cap de setmana,
no.
Bueno, ploure sí que plou,
segur, eh?
però la meva arribarà a Tarragona
no,
perquè hi ha previsions
que diuen que sí,
n'hi ha que diuen que no,
està la cosa en el moment
una mica n'estat.
Clar,
jo no soc meteoròloga,
per tant,
aquesta resposta
no us la puc donar.
El que sí està clar
pel que fa
a l'atenció
a les emergències,
tenim el dispositiu preparat,
l'operació Iglu,
per atendre
aquelles persones
que es troben al carrer
i per tant,
si en un moment donat
sembla,
les darreres dades
que nosaltres tenim
a nivell més local
és que no.
però, evidentment,
climatològicament,
doncs,
poden haver canvis
i canvis
en poques hores
i per tant,
tenim,
com dic,
el dispositiu preparat
per si cal
fer una sortida,
tot i que sigui cap de setmana,
no hi ha cap problema.
Doncs a l'operació Iglu, no?
A l'operació Iglu,
sí, sí, sí.
Que recordo
que participen
als serveis socials,
la Guàrdia Urbana
i Creu Roja,
així com
Protecció Civil.
Una mica
és una operació conjunta
i sí que
se'ls informa
a les persones
que estan al carrer
que tenen l'oportunitat
de
passar la nit
amb pensions
de la ciutat
o les places
que té a disposició
la Fundació Bonanit
i també
que poden tenir,
si no desitgen
acollir-se
amb això,
poden tenir
doncs
un àpat calent
i mantes
per part de Creu Roja.
Doncs estarem
pendents del temps.
el cap de setmana
perquè és això,
ja que diuen
que cota neu 200 metres
que pot arribar
puntualment
al litoral
però que va variant
com diu Maria Vittoria Pellegrin
en funció de la mida
que van avançant les hores.
He fet aquest apunt,
ja està.
Gràcies per acompanyar-nos
i ens anirem veient.
A vosaltres, gràcies.
A vosaltres, adeu.
Gràcies.
Gràcies.
Gràcies.