Comencem la tertúlia d'actualitat d'aquest dimecres.
Dimecres ja arribarà.
Dibendres es feia el plenari al matí, per tant, podreu escoltar-lo,
com sempre, com és habitual, a través d'aquests micròfons de Tarragona Ràdio.
I parlem, de fet, d'alguna de les mocions que hi ha en aquest ple de divendres,
perquè avui dimecres fem tertúlia política,
la tertúlia política de cada dimecres.
I saludem d'una banda la portava del grup municipal
a l'Incidia de Parcadònia Vésica Reunida Alternativa,
que és l'Arga Santí, Sarga. Molt bon dia.
Hola, bon dia.
I també tenim avui, de moment, el Robert Vendrill,
el nom del grup municipal de Convergència i Unió.
Robert Vendrill, molt bon dia.
Molt bon dia.
També ens ha d'acompanyar d'aquí a poca estona
l'atinent d'alcalde, en nom de l'equip de govern,
el Carles Castillo, que està a punt d'arribar,
i avui hem de lamentar l'eficiència de ningú,
del grup municipal del Partit Popular,
no si és possible venir, per tant,
no seran representats en aquesta tertúlia.
Vèiem divendres i aquest a plenari,
de seguida en parlem, si volen,
de les mocions que presenten els respectius grups,
però abans els volia preguntar per aquesta informació
que avui hem explicat a nivell d'informatius,
i que segurament el Carles ens ha poden donar detalls quan arribi,
que és que el POUM preveu traslladar,
tot i que no parlem de demà ni d'anar passat,
però en qualsevol cas està en previsió,
traslladar l'antiga laboral,
l'antiga universitat laboral,
a la zona on anà l'IKEA,
és a dir, davant del Carrefour, per entendre,
en ser l'altra banda del Carrefour.
Ahir s'anunciava, ho deia el tindent d'alcalde,
Carles Castilla, ho deia,
en aquestes jornades organitzades pel Col·legi d'Advocats de Tarragona,
aquí al carrer d'Enric Dussó,
i va ser un dels anuncis que es va fer.
Què els sembla, d'entrada?
No sé si els ha sorprès com a nosaltres, Sarga.
No, de fet, estava el POUM,
vull dir, no és cap novetat,
el que passa que, clar, el POUM
és una previsió molt a llarg termini
de les coses que s'han de fer en aquesta ciutat,
a llarg termini vol dir 10, 20, 30,
potser 40 anys,
i és lògic que contempli unes previsions
d'on s'han d'instal·lar determinats equipaments.
Que la laboral està en un lloc
que, bueno, en el seu moment,
quan es va fer, tenia unes determinades característiques
i ara està envoltada d'altres coses
i no és el lloc més adient per a un complex educatiu,
per a un centre educatiu,
i fa temps que ho sabem.
Està previst allà de la laboral,
però també, per exemple, la CLH,
l'he dit bé?
Centre de logística d'hidrocarburos.
Això mateix, sempre canvio l'H de lloc.
I, bueno, hi ha altres equipaments,
i això és lògic en un pla d'organació urbana.
Poc més a dir, realment és això.
Vull dir, no vol dir en cap moment
que el trasllat comenci la setmana que ve,
ni l'any que ve, ni hi ha data per aquest trasllat.
Està bé que el POM ho prevegui, evidentment,
però no vol dir pas,
vull dir, és una anúncia estrella,
però no vol dir pas que hi hagi data,
ni calendari, ni molt menys.
Doncs deixem-ho aquí.
I, en qualsevol cas, quan s'incorpori Carles Castell
ens podrà donar més detalls,
ja hem escoltat l'informatiu del matí,
però ens podrà, doncs, ampliar informació
d'aquesta previsió.
Parlem, justament, de previsions,
del plenari d'aquest divendres.
Des del grup Bat Iniciativa,
ens comentava que sentís que aquests divendres
no presenten cap moció en concret, no?
No, perquè, com que és el plenari dels pressupostos,
es van valorar que valia la pena.
Teníem algunes mocions que, a més,
les havíem rebut a iniciativa de diferents ciutadans,
però havíem valorat que era millor deixar-les pel desembre,
perquè, en ser el plenari del pressupost,
sembla que sigui com molt monotemàtic.
En el plenari, per cert, que ja arribaran, doncs,
s'avèncer, ja se sap que s'aprovaran aquests pressupostos,
per l'abstenció de l'oposició.
Robert Banderi, presentaran des del grup municipal de Convergència
alguna moció?
Sí, nosaltres hem presentat una moció,
una moció que, de fet, hem convidat
el grup del Partit Socialista
i el grup d'Iniciativa per Catalunya Verge
que sigui una moció conjunta.
És una moció en contra o de rebuig,
per expressar rebuig, a l'OMCE.
I el que passa és que, bueno,
temes de calendari,
es va presentar el divendres a l'última hora,
però, insisteixo, hem convidat els dos grups
a que sigui una moció conjunta,
vull dir que l'acabem presentant conjuntament.
És el mateix text exacte
que es va aprovar en el Parlament,
conjuntament amb totes les forces polítiques,
a excepció del Partit Popular i de Ciutadans,
i, bueno, confiem en que pugui ser
una resolució, una moció
que es presenti també conjuntament
a l'Ajuntament de Tarragona.
L'Arc, serà en aquesta, en principi, o?
És una cosa que es va aprovar al Parlament,
no hi ha cap problema, de fet,
evidentment, és lògic.
El que passa és que sempre estem amb aquest tema
que tu diuen a posteriori,
un cop ja està entrada la moció.
Bé, també entenc que el calendari,
a vegades, és el que és.
Tampoc no veig la diferència, en aquest sentit,
entre donar-hi suport
o presentar-la conjuntament,
si no es parla abans, eh?
No practiques el mateix.
De fet, jo vull recordar
que el plenari de Tarragona
ja s'ha pronunciat en contra de la llei Huert,
perquè ja es van presentar,
em sembla que van ser, com a mínim,
tres mocions,
el desembre del 2012,
sobre el projecte de llei
que estava desenvolupant,
que en aquell moment era projecte,
estava desenvolupant el ministre Huert, eh?
Una que vam presentar nosaltres,
que no es va aprovar,
perquè van tenir l'extensió de Convergència
i dels socialistes
i el vot en contra del PP
perquè demanàvem la dimissió del ministre Huert.
Mira, ens hauria anat bastant bé
que hagués dimitit aquí el senyor.
Una de Convergència en defensa
del model lingüístic català
i una altra del PSC,
que sí que es van aprovar.
Estic parlant de memòria, eh?
Vull dir,
em sembla que sí que va ser el 2012,
avui ho he de buscar.
Perquè, de fet,
el plenari ja està pronunciat en contra,
però ja està bé que ho tornem a fer.
La diferència només és
que, com molt bé deies,
ara que en aquell moment es va fer
en base a un projecte
que anava sortint pels mitjans
i era una sèrie d'informació,
però que no estava desenvolupat o confirmat,
ara ja tenim la llei,
ja sabem el que hi diu,
ja sabem a on ens sembla
que ens fa mal, diguéssim,
a on estàm veient competències
que tenim des del Govern de la Generalitat
en temes d'ensenyament,
veiem realment allò que s'intuïa
o que es havia dit,
ja ho tenim blanc sobre negre
amb el tema de la llengua,
i per tot plegat,
com que ja sabem realment
què diu aquest projecte,
allà ens va semblar oportú
tornar-ho a posar-lo damunt de la taula.
Arribaran els pressupostos
amb abstenció en bloc de l'oposició.
Ens faltava saber que,
respecte a última tertúlia,
que faria iniciativa,
ja ens va dir que sí.
Si t'ho dic,
li treus tota l'atenció dramàtica al plenari,
perquè és l'única cosa que no se sap,
si vols t'ho dic.
Però ja ho he manifestat.
D'altres vam tenir una reunió de coalició,
no, ja ho vaig dir,
que estava pendent d'una reunió de coalició.
Jo soc reajudora per una coalició,
per iniciativa i per Esquerra Unida.
I ahir vam tenir la reunió de coalició
en què vam acabar de posar-nos d'acord
sobre el sentit del vot, sí.
És a dir, que prosperaran els pressupostos.
I en el cas de Convergència,
el motiu de l'abstenció
de permetre que s'aprovin,
tot i que ja s'ha dit, però vaja.
Sí, sí, de fet és una abstenció
que, no sé si es pot dir així,
però és una abstenció molt crítica.
perquè és veritat que el grup del govern
ha demanat als diferents grups de l'oposició
que féssim aportacions, comentaris, propostes.
És veritat que algunes han sigut recollides
i, per tant, en aquest sentit,
estem satisfets en tant i en tant,
d'alguna manera mínimament hem pogut incidir
en alguna cosa,
en alguna cosa de l'elaboració d'aquests pressupostos,
però també som molt crítics
perquè ja veiem d'entrada
que hi ha partides que estan
ínfimament dotades,
que el govern ja sap
que no les ha dotat correctament,
que, per tant, no es podran complir
aquests pressupostos
i el que caldrà vigilar ara
és que les partides que no estan ben dotades
no siguin un brindis al sol,
les que estan ben dotades
que no les acabin rebaixant
en la quantia per poder pagar
aquelles que ara ja saben
que no podran pagar amb el que han pressupostat.
Estem una mica sempre en el mateix.
Jo una vegada més insisteixo en aquesta tertúlia.
El que és realment important,
els pressupostos indiquen una idea,
una línia, una manera de pensar
o de preveure la gestió econòmica
de l'Ajuntament de la ciutat.
Però el que penso que és realment important,
i ho he dit altres vegades aquí mateix,
és parlar de l'execució dels pressupostos
que s'acaben aplicant realment.
perquè de poc serveix o no serveix del tot
només parlar del pressupost,
quan després en l'execució, insisteixo,
hi ha unes desviacions molt considerables
que fa que allò que es va aprovar en aquell moment
no s'ajusti ben bé en el que s'acaba executant.
I aquest debat sobre l'execució no s'acaba de fer.
A veure, jo aquests pressupostos, per començar,
és que no me'ls crec.
Vull dir, ja parteixen d'una fal·làcia d'entrada
que és que s'han presentat com uns pressupostos de consens.
Si no són uns pressupostos de consens,
el que són és un pot i pot i que ha intentat
recollir aportacions dels diferents grups.
Les nostres, per exemple, he de dir que sí que les ha recollit.
El que passa és que, clar, el que no tenen allà vorens
és una coherència interna, una línia argumental
que et puguis creure, perquè acaba de ser
un recull de coses que no casen,
que no expliquen un relat
de com volen que siguin aquests pressupostos.
No pots prioritzar tot.
Hi ha pocs diners, estem en un pla d'ajustament,
realment els ingressos són els que són
i és en el pressupost en què marques
les línies prioritàries.
Quan estàs jugant amb diferents propostes que t'arriben,
que són posa'm aquí, posa'm allà,
el que aconsegueixes tenir és un llap que no s'assembla a res
i que no marca cap objectiu concret.
D'altra banda, no me'ls crec, per començar,
perquè tot el que és l'apartat d'inversions,
evidentment, no es farà.
No es farà perquè ja sabem que les inversions,
que són totes aquestes obres,
amb moltes de les quals ja estic d'acord,
altres inversions em semblen una bestiesa,
com la de les càmeres, que no serveixen per res,
les càmeres de seguretat.
Les càmeres de videovigil·làries.
Sí, perquè no serveixen per res.
Em sembla una bestiesa perquè no serveixen per res.
S'enganya als veïns que els ofereixes
una sensació de seguretat
amb unes coses que està demostrat,
però on s'han aplicat,
que realment no són efectives,
no serveixen per res.
Però bé, hi ha altres inversions
amb les quals ja estic molt d'acord
perquè són obres d'aquestes
que fa molt de temps que arrosseguem
i que fan falta.
Però clar, si sabem d'entrada
que les inversions només es podran fer,
si es ven patrimoni,
i ja sabem per què va passar l'any passat,
que no es vendrà patrimoni,
que és molt difícil que es vengui patrimoni,
tenim uns pressupostos
on hi ha inversions
que sabem que no es faran.
És la primera fal·làcia
que tenim en els pressupostos.
I després, bé,
amb les aportacions que van als entsdependents,
amb les prioritzacions
de les diferents partides,
hi ha molt a parlar.
Bàsicament, em sembla
que són uns pressupostos
multipolars,
ni bipolars, eh?,
multipolars,
que no s'acaba de veure cap on tiren.
Donant la benvinguda a la tertulia,
el dient l'alcalde,
ha seguit de Carles Castelló.
Molt bon dia.
Molt bon dia
i us demano disculpes a vosaltres
i als oients.
Ha estat un tema familiar.
Disculpa't estar.
Em sap greu
que estava parlant
de les càmeres de videovigilància,
no hi era estocat.
La frase literal
que acaba dient que sentit
és que no serveixen per res,
les càmeres de seguretat.
I per si vols replicar-ho, eh?
Bueno,
jo...
Comencem a dir una mica tertulia, va.
A mi ens hem posat avui
un davant de l'altre.
Sí, normalment estem al costat.
Estem al costat.
A veure,
jo penso que les videocàmeres
complementen la seguretat,
no són la panacea,
sempre ho he dit,
no són una solució màgica,
però són un bon complement
de la seguretat
allà on hi ha problemes constants
i està clar que no podem...
ni és desitjable
posar un guàrdia
a cada cantonada,
per tant,
és un complement més
de la seguretat.
A veure,
jo el que puc dir
és que les experiències
dels llocs
on s'han instal·lat
càmeres de seguretat
no donen uns resultats
que diguin
que els actes de vandalisme
han acabat per les càmeres.
En tot cas,
el més que aconsegueixen
les càmeres
és traslladar-los,
la qual cosa
no és cap solució.
De fet,
els únics estudis
que diuen
que les càmeres
serveixen per alguna cosa
són els que financen
les companyies de seguretat
que se dediquen
a instal·lar càmeres de seguretat.
El que sí que fan,
pel que sí que serveixen
les càmeres de seguretat
és per tenir els veïns
més o menys tranquils
pensant que s'ha donat
remei amb un problema.
Però és que no se li ha donat
una solució.
La solució que se li ha donat
és falsa.
No, però escolta,
escolta,
té aquestes dues vessants.
Una solució falsa
i una enganyar els veïns.
Però no és enganyar els veïns
ni és una solució
ni és una solució falsa.
És a dir,
en seguretat
hi ha dues qüestions
que són diferents
i que s'han de treballar
les dues alhora.
Una és la inseguretat objectiva
que és al que tu t'estàs referint.
Les càmeres de seguretat
serveixen per la sensació
d'inseguretat.
Molt bé,
però llavors ja estan servint,
ja estan fent un servei
a la meitat del problema
de la inseguretat.
És a dir,
si estàs atacant
la sensació d'inseguretat,
jo penso que ja està molt bé.
I una mica
també ataques
la inseguretat objectiva,
sobretot la subjectiva,
però alguna cosa també
l'objectiva,
escolta'm,
jo penso que ja estem dient
que és un bon complement
d'aquesta manera.
Mira, Carles,
la sensació d'inseguretat
la pots solucionar
en mesures d'aquestes
que són fictícies,
que són com un placebo.
Te sentiràs més segur
perquè et poso càmeres,
però no és cert.
És la sensació
i t'estàs gastant
molts diners
per la sensació
i pel que t'acosten
les càmeres,
pel que t'acosten les càmeres,
posa policies de barri,
posa guàrdies urbanos de barri,
que això sí que és una bona solució.
No, però és que és com posar també
policia d'uniforme.
És a dir,
és que estàs dient el mateix.
No, no és igual.
Quan posem policia d'uniforme,
escolta'm,
segurament estem atacant molt més
la sensació d'inseguretat
que la inseguretat objectiva,
perquè quan aquests guàrdies d'uniforme
giren la cantonada,
el bretul podrà fer la bretulada igual.
Per tant,
és una mica el mateix,
però actuant,
insisteixo,
sobre la sensació d'inseguretat,
ja estàs actuant
sobre la inseguretat.
És una de les vessants importants
de la sensació d'inseguretat.
Per tant...
Mira, saps quin és el problema?
Per cert,
si l'organició el digueu no,
digue-ho també,
perquè si no...
Són sistemes perfectament complementaris,
m'assemblen-hi.
Sabeu quin és el problema de fons?
Que estem magnificant
la sensació d'inseguretat
i no ataquem les causes objectives
que generen inseguretat
o sensació d'inseguretat.
Estem posant càmeres i puntó.
I a tot arreu s'ha comprovat
que les càmeres no serveixen.
Avui discrepem complement.
No, absolutament,
discrepem absolutament.
A banda del que implica tot això
en una societat que cada vegada
està més controlada
i més vigilada.
Els números,
les xifres d'inseguretat
en aquesta ciutat són boníssims.
Perquè poses càmeres.
És molt difícilment millorables.
Home, perquè hi ha una zona concreta,
estem parlant d'una zona concreta
i ara estava parlant de xifres
de tota la ciutat.
Tenim unes xifres
molt difícilment millorables
perquè són molt bones.
Per tant,
les dades objectives d'inseguretat,
Arga,
objectivament, valgui la redundància,
és que són molt bones.
És a dir,
estem en una ciutat tranquil·la.
Això no vol dir,
el que sempre dic,
això no vol dir que no hi hagi puntes de problemes
o que en llocs determinats,
en un moment determinat,
es produeixin problemes greus
o que creen una certa alarma social.
per tant,
jo penso que estem demostrant
que ataquem d'una banda
les dades fredes i objectives
d'inseguretat
perquè aquestes xifres van molt bé,
cada vegada van millor
i ja dic,
hi ha poc marge de millora
perquè estan en un moment molt baix
i també ataquem les sensacions de seguretat
perquè tu mateix estàs reconeixent
que quasi que ens centrem en això,
amb la qual cosa,
escolta'm,
jo crec que mi els sobreujueles.
No, jo penso que tot al contrari, eh?
No, no, no.
Tornem al pressupost.
No seguim perquè,
si no,
estarem enganxats d'aquí,
serà com un bucle, això, eh?
Tornem al pressupost.
Serà com un bucle.
No, és que parlàvem dels pressupostos.
No, no, us anava sentint.
S'anava sentint al cotxe.
Per tant, com que no hi era Carles Castillo,
si vol dir una cosa al respecte,
doncs bé,
és el moment.
Bueno, no sé,
així en general,
jo penso que estan sent uns pressupostos
bastant pactats
una miqueta de tots, no?
No, no, no.
Això és el que estàvem dient ara,
precisament,
que no ens els sentíem.
Jo te sentia a tu
dient que havíeu negociat alguna cosa,
que s'havien aconseguit coses.
El que hem dit
és que ens hi han deixat participar
o ens hi heu deixat participar mínimament,
que hem fet unes propostes,
doncs,
que d'una manera o d'una altra,
doncs,
o perfilades,
han acabat sent recollides,
però dèiem que això no dona
el perfil de com
el govern d'aquesta ciutat
realment s'acabarà gastant els diners.
Jo reclamava
fer un debat
sobre l'execució real dels pressupostos.
Dos exemples
del pressupost d'aquest any.
L'interventor
fa el seu informe
en els pressupostos
dient que, bueno,
que sí,
ja fa algunes observacions
que el límit d'endeutament,
que potser
hi ha alguna cosa
que no s'ajusta del tot
al pla d'ajust,
però diu que correcte.
I com a exemple,
l'interventor diu
que l'empresa municipal de transports
té un lleuger augment
de la dotació
que li farà l'Ajuntament
perquè es passen
dels 7 milions,
quasi 8 milions,
els 8 milions...
Menys mal.
Clar,
però això
són números
que no són reals
perquè la dotació
prevista pel 2013
real,
números de l'empresa municipal
de transports
són de 8 milions
950 mil.
És un milió més
del que s'havia pressupostat.
Clar,
i els pressupostos
d'aquest any
tornen a recollir
una quantitat
que previsiblement
pot ser insuficient
i al Patronat Municipal
d'Esports
li passa el mateix.
Tenim una desviació
a hores d'ara
de 200 mil euros
i de cara a l'any que ve
reduïm l'aportació
en 150 mil més.
Qualsevol pot preveure
que l'any que ve
la desviació serà
com a mínim
de 350 mil euros.
En aquest sentit,
deia jo
que els números
obren partides
però que no acoten
en moltes de les partides,
quina és la despesa real
que l'Ajuntament,
el govern,
en el fons,
la té prevista
i la té quantificada?
Bé,
jo volia dir,
per començar,
que jo m'alegro
que no s'acompleixin
les prescripcions
de l'interventor
o les prescripcions
que es preveuen
o que s'han previst
en general
per un govern del PP
en algunes de les lleis.
Jo penso que aquí
el que hi ha
és una tensió
entre la realitat
que de vegades
és molt dura
i s'encaparrona
moltíssim
entre la realitat
i el que,
diguem-ne,
que algunes lleis
de contenció
de despesa
diuen
i és aquesta tensió
el que s'està mostrant
amb aquesta situació
que estàs posant
damunt de la taula.
I per tant,
jo m'alegro
d'aquesta situació
perquè el que diu
l'interventor
que està obligat
a dir-ho
perquè li diuen
algunes lleis
de contenció
de la despesa
el que diu
l'interventor
pràcticament
és que
el que ha de fer
la ciutadania
és pagar
el cost real
de cadascun
dels serveis.
Algú es planteja
o algú s'imagina
que el cost
del que val
el transport públic
en aquesta ciutat
el pagués
si ja
hi ha queixes
diguem-ne
del cost
que hi ha
algú es planteja
que s'hagués de pagar
el cost del servei
el cost real del servei
jo penso que és impensable
i a més crec
que no és desitjable
per tant
me n'alegro
que aquest govern
estigui en aquesta tensió
entre la realitat
i les lleis
de contenció
de la despesa.
A veure
jo no estic
dir
a veure
jo he posat
dos exemples
concrets
no poseu
ara amb la meva boca
de què m'he carregat
el sistema
de transports públics
de la ciutat
però no estic dient
i el que dic
és que no
no ens sembla
correcte
que un pressupost
contempli
unes quanties
que ja se sap
abans de començar
que no s'ajusten
a la realitat
però és que això
és el que estic dient
de la tensió
entre la realitat
perquè la realitat
és tossuda
i la realitat
t'exigeix
doncs una determinada
despesa
que al final
més enllà d'aquesta
no pots retallar
més que
perdona'm
però fent retallades
socials
és a dir
acomiadant gent
o fent rebaixes
de sou
no hi ha altra manera
de quadrar els pressupostos
per tant
aquesta és la tensió
de la que jo parlo
de la realitat
que t'obliga
a tenir una despesa
doncs per damunt
del que les lleis
de contenció
de la despesa
t'estan dient
és aquesta tensió
el que estan
posant damunt
de la taula
els pressupostos
jo puc estar d'acord
amb tu
que evidentment
totes les empreses
tots els serveis públics
han d'estar
suficientment dotats
el que passa
que vosaltres
vau aprovar un pla
d'ajustament
jo estic encantada
que se saldi
el pla d'ajustament
però és que hi vaig votar en contra
sou els que vau votar a favor
els que en aquest sentit
no esteu sent coherents
amb aquest tema
jo no penso
que no estic complint
el pla d'ajustament
no, no diu pas
l'interventor
que no el complim
de totes maneres
també és veritat
que les aportacions
a l'empresa municipal
de transports
històricament
s'han situat
per sota
del que necessitava
l'empresa
per no ser deficitària
ja està
i que l'empresa municipal
de transports
el que està oferint
és un servei
que no es pot valorar
només en termes
econòmics
sinó en termes
de tot el servei social
que està donant a la gent
la possibilitat
de...
però és que no ho qüestiono
això
estem focalitzant molt
en transports
però podem parlar
d'altres empreses
mira
a mi el que em sembla
incoherent
és que el patronat
municipal de turisme
pugi
el pressupost
per sobre
del que marca
el pla d'ajustament
i el patronat
municipal d'esports
el baixi
per sota
del que marca
el pla d'ajustament
això em sembla
absolutament inexplicable
i només s'explica
per una cosa
molt concreta
no suposo
per...
i és difícil d'explicar
també precisament
quan el patronat
municipal d'esports
realment
està oferint serveis
a tota la ciutadania
és difícil d'explicar
quan es mantenen
les subvencions
als clubs esportius
d'elit
diguéssim
només s'explica
perquè com que
aquest pressupost
ha estat com molt
intervingut
per diferents
opcions polítiques
hi ha hagut una aposta
d'un partit polític
del PP
per turisme
i per pujar turisme
es baixa esports
ja està
i això és incoherent
per cert
que hem començat
la tertulia
Carles Castelló
ens escoltaves
des de fora
parlant
d'Opom
que apareu
aquest trasllat
a l'antiga laboral
a la zona
de l'Ikea
ja dèiem
que això
ho hem dit
que no és
totes les cautel·les
ni l'altra
ni l'altra
ho heu dit
perquè no
com que va ser
la font emissora
de la informació
si es vol explicar
allò a grans trets
que és el que veu
el que fa
l'urbanisme
escolti'm
és fer previsions
a llarg termini
sobretot
i el que hem dit
sempre
és que en aquest POM
el que tenim
és un full de ruta
com a ciutat
i per tant
una de les coses
que planteja
jo crec que no se li escapa
a ningú
que la ubicació actual
de la universitat laboral
doncs
si potser
és discutible
que sigui un problema
ara
començarà a ser
un problema
d'aquí a poc
perquè està envoltada
de tot el
diguem-ne
el tema portuari
de tota la gran indústria
i no és
la ubicació
desitjable
per un equipament
de tipus formatiu
de tipus
educatiu
no em sortia
de tipus educatiu
no és la ubicació
segurament desitjable
i per tant
el POM
el que preveu
doncs
és una futura
reubicació
d'aquest equipament
a la zona
del PP10
és una
proposta
molt verda
és una proposta
que està fet
amb totes les cauteles
vull dir
no vol dir
que això
hagi de ser així
necessàriament
sinó també
tindran opinió
a qui governi
aleshores
però en tot cas
és una previsió
que ja està
proposta
diguem-ne
en el POM
i per tant
és una proposta
de solució
a llarg termini
per aquest equipament
li volia preguntar
i aprofito
la benentesa
perquè abans
parlàvem de Càmera
de Seguretat
en definitiva
de Seguretat
i si no em fallo
els números
la setmana passada
va fer un mes
que la Guàrdia de Bona
ja és la nova
dependència
vaja
crec que va ser
el dia 7
si no l'ha xerrat
la setmana passada
va fer un mes
exacte
com estan anant-ne
i què diuen els ciutadans
també
d'arribar
a aquestes noves dependències
i veure
que hi ha més serveis
que abans no hi eren
a les antigues situacions
penso que
quan es produeix
un canvi
d'aquest tipus
s'ha de donar
també
una situació
d'anar-se acostumant
a aquest canvi
i per tant
a veure
no ho negaré
però una part
és un equipament
absolutament necessari
i indispensable
i que
ha posat
en condicions
de dignitat
a un cos
com la Guàrdia Urbana
de Tarragona
que es trobava
en una situació
bastant
fotuda
en un lloc
que no era adequat
per prestar el servei
i per tant
una millora
molt gran
i jo penso
que falta
una mica
que la ciutadania
es vagi acostumant
a aquest lloc
aquest nou lloc
jo penso
que és aquesta
la situació
nosaltres
estem molt contents
i penso
que això
s'ha d'anar
treballant
a poc a poc
i ens hem d'anar
acostumant
però la millora
és brutal
és a dir
la millora
és brutal
a tots els nivells
a nivell d'espais
a nivell
de llum
per treballar
a nivell
de tecnologia
i per tant
el que hi haurà
a curt termini
és una millora
en la prestació
del servei
a la ciutadania
directament
si anava
i queden 5 minuts
de tertúlia
però hi ha una informació
que és des del punt
de vista cultural
molt important
per la ciutat
són les 13.000 fotografies
del Font Xinxilla
que són de la ciutat
molt uniques
i que a més a més
ara fa no està
veient pel 324
veient les imatges
antigues de Tarragona
i també
conversa amb el Ramon
segur
que s'ha fet possible
també aquesta sessió
com ho valorem
perquè això és important
aquí tenim informació
imatges
tant negatius
com positius
de pràcticament
bona part de la història
de la ciutat
de les últimes dècades
i és un bon llagat
que creixi
sí, sí
és un bon llagat
em sembla que amb això
sí que hi estem tots d'acord
absolutament
l'Ajuntament ha de treballar
i molt per intentar
aconseguir aquests arxius
es quedin a la ciutat
evidentment
sí, sí
completament d'acord
i són unes fotografies
a més molt boniques
és a dir
et donen una idea
del que ha estat
Tarragona
en els últims anys
són 13.000 imatges
que havies de ser
aquí hi ha molta gent
aquí hi ha molts
Tarragona
retratats
aquí més i menys
hi ha passat
per l'estudi
de xinxilla
aquí més i menys
hi ha passat
i ara veiem les imatges
dit això
el tenari de divendres
també hi haurà una emoció
avui no són
per part del Partit Popular
no han pogut venir
s'han escusat
però en qualsevol cas
demanaran doncs
que l'EOI
tingui
totes les plantes
disponibles
per l'Escola Oficial d'Idiomes
si volem fer un breu comentari
ens queden 3 minuts
i seria un minut per cap
bàsicament
sí, bueno
jo el comentari que vull fer
és que precisament
nosaltres hem presentat
una proposta de resolució
al Parlament de Catalunya
demanant això mateix
que tot l'edifici
de la Xertrer
sigui per l'Escola Oficial d'Idiomes
que era el que preveia
el projecte constructiu
que es va fer allà
i que per això
va avançar
l'Ajuntament els diners
perquè Tarragona
va avançar uns diners
que havia de pagar
la Generalitat
perquè els ciutadans de Tarragona
tinguessin
una Escola Oficial d'Idiomes
en condicions
no per construir-li
a la Generalitat
unes dependències
pel Departament d'Hisenda
doncs a mi em sap greu
sincerament
perquè
a veure
és evident
que si pogués ser
tot per l'Escola Oficial d'Idiomes
és fantàstic
de la mateixa manera
que si
a la porta
de cada edifici
de Tarragona
hi pogués haver
una UBI mòbil
doncs seria
collonut
si acabem de parlar
de pressupostos
diem que
hem de vetllar
per a veure
allà on retallem
no fer mal
i no retallar
en tema social
i acomiadar gent
i ens trobem
que hi ha una planta
que l'EOI
pot passar sense ella
i ens evitarà
pagar un lloguer
de les instal·lacions actuals
del Departament d'Economia i Finances
doncs home
em sembla que és una manera
molt racional
d'intentar acotar la despesa
i de reduir
un tipus de despesa
per poder-la revertir
en altres àmbits
jo ho sento
però penso que és un frau
penso que és un frau
a la ciutadania
i penso que és un frau
a l'Ajuntament
en aquest cas
que m'ha adelantat els diners
per una cosa
amb una finalitat
que no
que no tot
almenys es dedicarà
a aquesta finalitat
i entenc també
l'argument
que donaves
però
penso això
penso que és un frau
en tot cas
ha adelantat uns diners
que acabarà recuperant
el 100%
però quan
els ha adelantat
per l'Escola Oficial d'Idiomes
no perquè la Generalitat
tingués unes dependències
per Isenda
a banda és que és incompatible
les dues
i a més
són els problemes mateixos
de l'edifici
que està pensat
com un únic edifici
qui pagarà la llum
de l'edifici?
l'Escola Oficial d'Idiomes
o el Departament d'Isenda?
qui pagarà la calefacció?
l'Escola Oficial d'Idiomes
o el Departament d'Isenda?
és un nyap
Robert Vendrigo
volia una última frase
l'Escola Oficial d'Idiomes
difícilment paga res
d'aquestes despeses
a Arga
perquè és deficitària
l'Escola Oficial d'Idiomes
els alumnes paguen
molt menys
del que val
el seu manteniment
per tant
raó de més
la faràs cada vegada
més deficitària
si l'obligues a suportar
el cos
al Departament d'Ensenyament
de tot un edifici
que està utilitzant
un altre departament
de la Generalitat
divendres més
al plenari
al plenari municipal
recordi en directe
per Tarragona Ràdio
serà la moció
que es debatrà
i que segurament
viurà
les aplicacions
oportunes
d'aquesta moció
Arga Santí
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
gràcies
a vosaltres
i Carles Castells
també gràcies
moltes gràcies
i bon dia