Com cada dilluns, arrenquem amb l'espai Caixa Fòrum, ja sabeu aquí al Carre Colom,
i és que avui, precisament, tenim un especial Caixa Fòrum, us l'oferirem des d'aquí,
in situ, des del Carre Colom. Això sí, com sempre, amb Carles Marquès.
Carles, bon dia.
Hola, bon dia.
Hem vingut a casa teva perquè, home, t'han de parlar de l'exposició de les mòmies
i teníem el pendent de fer-la junts.
Exactament, i ja m'agrada que la puguis veure i també que puguis explicar
què hi veus i farem això, una visita guiada.
De fet, no ho explicaré jo, tenim aquí algú que en sap moltíssim d'això,
és l'Anna Catà, ella és la responsable d'Àurega Serveis Culturals.
Anna, bon dia.
Bon dia.
Què feu concretament, Àurega?
Doncs nosaltres, sobretot, ens dediquem a temes del que és de gestió d'espais
i visites guiades a diferents centres institucionals, culturals i així.
Ara també veureu que hi ha diversos grups escolars que estan realitzant les activitats aquí.
Ara entrarem, doncs, a l'exposició, mòmies egípcies,
el secret de la vida eterna.
Abans, però, Carles, comenten perquè em sembla que aquest cap de setmana
heu tingut tant d'èxit que repeteu un taller familiar.
Exactament, estava previst que el tinguéssim tres dies,
però la demanda de la gent ha fet que el tinguem un altre dimonja més,
que és aquest dimonja, dia 16, també a les 6 de la tarda.
Això, l'últim viatge, ja em sembla, que haureu de córrer, si voleu venir,
perquè ja queden molt poques places.
I un altre dia no ho farem, perquè és que si no,
llavors sí que seria l'últim viatge, seria etern,
no que permanent no acabaria mai.
De què va aquest taller, recorda'ns-ho?
L'últim viatge es tracta, primer fem un petit recorregut aquí
per veure les peces originals, i després pugem al que és l'aula taller,
on tenim la reproducció d'una cambra sepulcral,
i ens convertim en artesans, fem diferents grups,
uns són jollers, els altres són els decoradors de parets,
els decoradors de sarcòfags, i llavors, entre tots,
el que fem és construir aquesta última cambra sepulcral
li fem un últim seguici, doncs, per portar a la mòmia
en lloc on li toca per la vida eterna.
Doncs ara que està, Dauriga, vinga, ens fas d'aquí, eh?
Entrem a l'exposició de les mòmies egípcies,
i al començament tenim un parell de plafons ja explicatius, no?
Aquí suposo que hi ha molt de text, hi ha molta cosa per llegir,
perquè es necessita molta explicació de tot plegat.
Sí, una mica per entendre.
El que sí que tenim és que l'exposició està dividida en diferents apartats,
i com no, doncs, comencem amb el que seria la part més mitològica,
per explicar aquesta vida eterna que creien els egipcis,
doncs, quins fonaments mitològics tenen.
I una mica és el que podem veure aquí, no?
Totes aquestes idees del món de l'amor representades amb l'estàtua d'Osiris,
que potser és una de les estàtues principals que tenim avui aquí,
perquè és una estàtua de grans dimensions,
o relativament de grans dimensions, fetes de bronze,
que això és una mica estrany, i d'alguna manera és el punt de partida
a través del qual podem entrar en aquest món de l'amor
i del més enllà en època egípcia.
Què és això que estem veient?
Això d'aquí seria la representació de l'ànima,
perquè els egipcis, per aquest món de l'amor,
potser a diferència de les cultures o les religions més actuals,
ells pensaven que per anar a la vida eterna s'havia de conservar el cos,
s'havia de conservar el nom, s'havia de conservar l'ombra lligada també amb aquest cos,
i l'ànima que estava representada amb el ca i amb el vai que tindríem aquí.
I és la representació d'aquesta doble ànima,
que per nosaltres és una mica més complexa,
però representaria més aquest esperit que nosaltres anomenaríem,
i el ca seria més aquesta força vital,
que et dona com aquesta energia, aquesta força.
Això seria la representació d'aquests dos conceptes.
M'ha impressionat aquesta estela, en dieu, aquesta pedra,
bastant monumental amb els hieroglífics.
Impressiona per la dimensió també.
Sí, l'estela també és interessant perquè, com dèiem,
també s'havia de conservar el nom.
Per tant, a part de momificar, potser és la part més espectacular,
però el nom era important i per això feien el que eren les esteles,
en què d'alguna manera s'anava repetint aquest nom.
Això també és interessant.
Anem avançant, ara comencem a entendre també allò que es diu sempre
de la importància dels gravadors, vaja, de qui sabia gravar els caràcters.
Sí, una mica la importància dels escrives,
que ho anirem veient al llarg de tota l'exposició
i que, a més a més, en parlarem en l'últim apartat.
Només d'entrar, eh?
Ja tenim la mòmia aquí?
Estem davant de la mòmia?
Som davant d'una de les mòmies que tenim avui aquí a l'exposició.
Evidentment, és interessant això, eh?
Totes les peces que tenim avui aquí són del museu del Bergmuseum de Leiden,
dels Països Baixos,
i les mòmies que tenim són embolicades.
Hi ha gent que es pensa que veurem mòmies desembolicades
i això no és així.
I és una decisió molt sàvia, doncs,
que va prendre el primer director del museu
per la conservació.
Si desemboliquem les mòmies, espera informació, es fan malbé.
Per tant, hi ha gent que s'espera trobar-les desembolicades,
però la sort és precisament al revés, eh?
Al contrari, no trobar-les desembolicades.
I aquesta mòmia, d'alguna manera,
el que ens permet és començar a parlar
de tot aquest procés de mòmificació,
que seria el segon apartat que som ara aquí,
de com es feia aquest procés de més de 70 dies
per arribar al resultat que ara tenim aquí al davant.
Aquesta seria la mòmia d'un comandant
que es deia Paiguanum,
que en coneixem, doncs, el nom
i, per tant, d'alguna manera també ens va posant
una mica més en situació
de què seria aquesta societat en època egípcia.
Doncs, justament, al voltant d'aquesta mòmia
veiem ja alguns dels estres
que s'utilitzaven en el procés de mòmificació.
Sí, potser les que criden més l'atenció,
evidentment, serien tots els ganxos
que veiem aquí,
o, per exemple, aquesta mena de ganivet de sílex
que serien per extreure els òrgans,
que potser és la part una mica més escatològica,
podríem dir,
però que, evidentment, és interessant
i és important per entendre
tot el procés de la mòmificació,
aquesta conservació,
pràcticament obsessió,
que teníem per la conservació del cos,
els vasos, canopis per posar-hi els òrgans,
la sal per assecar el cos,
les resines per embolicar les venes,
també veiem venes,
venes que hi ha mòmies
que s'han trobat més de 4 quilòmetres de venes,
per tant,
abans imaginem, no?,
que a vegades era una cosa molt ràpida
i el que també és interessant
és que al mig de totes aquestes venes
s'hi posaven els amulets
i aquí veiem, per exemple,
un dels més importants
que seria l'amulet del cor
per protegir el cor,
el cor és l'únic òrgan que no s'extreu
i d'alguna manera serveix per això,
per aquesta protecció al més enllà
i en aquest cas seria també
per guiar el cor amb aquest últim viatge.
Al voltant trobem diferents papirs,
papirs que s'han conservat
dintre de les...
del que serien dintre de les tombes
i són una mica el que popularment
s'han conegut com a llibre dels morts,
en què expliquen tots aquests passos
o aquestes proves
que les mòmies havien d'anar fent
per arribar al més enllà
perquè això no era tan fàcil
mumificar-se i estar al costat dels déus,
sinó que encara s'havien de passar
tota una sèrie de proves.
Una mica és el que tenim explicat
amb aquests papirs.
Papirs que, clar,
se'ls nota l'edat
però es conserven molt bé, eh?
Sí, se'n conserven molt bé
i després més endavant
en veurem un que realment
per temàtic així és molt important,
és dels pocs que s'ha conservat
que ara el veurem.
Sarcòfags originals?
Sí, sarcòfags originals.
Un cop tenim tot el que seria
i el procés de mumificació feta,
evidentment,
passaríem a posar la mòmia
dintre del sarcòfag.
En aquest cas,
un d'altres personatges
és el sacerdot Amenhotep
i de la seva dona Mut,
que veiem també
que és un període
molt més recent a nosaltres
i una mica exemplifica
com seria aquesta pràctica
abans d'arribar
al que seria la zona de la tomba.
Ja tenim el que és la mòmia
dintre del sarcòfag
i el que feien ara en aquests moments
és per portar-lo
fins a la zona de la tomba,
fien tota una mena de seguici
o de processó fúnebre
en el que anava
tota la família
i tots els portants
de l'eixobar funerari.
Això és una mica
el que trobem
en el següent apartat
que està dedicada
precisament a aquesta cambra
sepulcral.
I el que parlàvem
d'aquest seguici,
avui tenim molta sort
perquè s'ha conservat.
Tenim un d'aquests papirs
que dèiem que és important
que si et sembla
ens hi acostem
i ens el mirem.
I així també
passem una mica
del llarg d'aquest grup d'escolars
que estan tenint
una visita guiada.
Em passen cada dia
per aquí, no?
Al matí és...
Al matí i a la tarda
bueno, ara ja començaré
més al matí
perquè els escolars
ja fan més horari de matí
però sí,
això està d'un no parar.
Estem davant
d'un llibre dels morts
un papir també?
Sí, això seria
un dels papirs
aquest que comentava
que per la importància
que tindria
sobretot per temàtica
perquè si ens fixem
en les escenes
representa aquest seguici
funerari que parlàvem
i és un dels pocs
que s'ha conservat
en tot el món
amb aquesta temàtica
en el que podem anar
identificant tots els personatges
que hi sortien
des del sacerdot
els portandes
els asofrenes
les ploraneres
la família
es veu la dona del difunt
animals també?
Animals també
animals sobretot
el tema del bou
perquè era un dels sacrificis
que es feien
doncs el difunt
s'ho podia permetre
o la família
s'ho podia permetre
se sacrificava un bou
perquè d'alguna manera
després es portava
com a ofrena
una pota
i el cor a la tomba
doncs una mica
per restituir
i donar energia
a la mòmia
en el més enllà
i el que trobem
al voltant d'aquesta sala
a part d'aquest seguici
està una mica dedicada
al que és la tomba
i trobem l'aixubar funerari
és a dir
els objectes personals
que s'emportarien
en aquesta vida eterna
i en el més enllà
aquí
perquè us feu la idea
ja
jo li dic estàtues
suposo que cadascuna
té el seu nom propi
i després una mena de cofres
si vols t'explico una mica
potser de totes aquestes estàtues
que comentàvem
una de les més interessants
és la barca que tenim aquí
aquesta barca més
és una de les peces més antigues
més de 4.000 anys d'història
estem parlant de fusta
molt ben conservada
representa
descriu-la
perquè clar
en ràdio és difícil
a veure com ho diríem això
en aquest cas
és una barca
tota festa de fusta
en què hi ha diversos personatges
i el que representaria
d'alguna manera
és aquest últim viatge
que els egipcis
havien de fer
fins al déu Osiris
fins aquest més enllà
una mica
és aquesta idea
hi ha algunes tombes
que s'han trobat
barques originals
no feia falta
amb reproduccions
amb maquetes
com diríem avui en dia
és suficient
perquè ells li atorgaven
un caràcter màgic
a totes aquestes peces
i després
d'aquestes altres estàtues
que dèiem
potser
unes de molt curioses
serien aquestes
que tenim a la vitrina
són petites estàtues
de diferents personatges
que s'anomenen
oixèptis
si fem la traducció
al català
oixèpti
vol dir el que respon
i d'alguna manera
serien com
servents os claus
perquè a l'altra vida
no s'hi anava de vacances
s'hi anava a treballar
o sigui
el deu oixèptis
et feia treballar
i per tant
si et podies permetre el luxe
l'ideal era portar-se criats
que et fessin la feina per tu
i si tenies prop diners
un criat
o un oixèpti
per cada dia de l'any
i cada deu oixèptis
d'un supervisor
que serien aquests
que porten
com aquestes faldilles
Anna, Anna
te'n portaves
els servidors
en forma d'estàtua
no és que també
s'enterressin
juntament
estessin amb tu
les persones
de veritat
evidentment
això és un dels tòpics
que trenquem aquí
a l'exposició
hi ha molta gent
que es pensa
que mataven els criats
i s'enterraven
això no és cert
no s'ha trobat
i el que sí que s'emportaven
era els criats
amb aquesta forma
d'estatuetes
que algunes
no fan més de 10 centímetres
però és aquesta funció màgica
que dèiem abans
ja n'hi ha prou
perquè les estàtues
realment
segons ells
funcionaven
aquestes creences
una mica diferents
si et sembla
passem a l'altre apartat
simplement
em pica la curiositat
aquests de cofres
fets de fusta
aquestes caixes
són les caixes
dels oixèptis
perquè estaven totes
ben classificades
i guardadetes
aquí dintre
tenen 3 apartats
perquè corresponen
a cada una
de les estacions
de l'any
i això era perquè
quan havia de sortir
l'oixèpti
com dèiem
un per cada dia
de l'any
que no s'equivoqui
d'estació
i surti
a fer la feina
que no li toca
una mica
per tant
eren molt pràctics
en aquest sentit
molt bé
molt bé
la policromia
que també és fantàstica
la conservació
els colors
molt bonic
Sí, això és una característica
també de la climatologia
i la temperatura
d'Egipte
que s'han conservat
peces de fusta
i totes molt ben pintades
encara
gràcies també
a la poca humitat
i a les temperatures
que hi ha allà
això és una sort
per la història
com et deia
si et sembla
passem
a aquest altre apartat
que una mica
ens fa
com un repàs
per la història
de l'egiptologia
per què m'he volgut
per aquí
perquè som davant
avui tenim mòmies
que són molt espectaculars
i som molt famoses
i tot el que vulguis
però som davant
de la peça més important
de l'exposició
que és aquesta petita
llibreteta
que tenim aquí
que no és egípcia
sinó que és francesa
i correspon
a Jean-François Champollion
que va ser
el que va desxifrar
després d'anys i anys
d'investigacions
gràcies
també al descobriment
de la Pedra Roseta
va ser el que va desxifrar
i gràcies a ell
doncs evidentment
avui tenim
moltíssima més informació
del que seria
el món egipci
això
una llibreta
perdona
del 1806
manuscrita
amb dibuixos
això és una joia
és una joia
per la història
i a més a més
hem de pensar
que això ho va començar
a escriure
quan tenia 16 anys
és a dir
que ja de ben jove
li va agafar aquesta passió
o sigui
que no és estranyar
que acabés
descobrint
perquè era com
una necessitat vital
que ell tenia
estava molt lluny
aquí de descobrir
vull dir
que les notes
que ja no tenen
res a veure
amb el ciqui
qualificat
doncs
després que trobarem
en els jeroglífics
com serà
la transcripció
doncs
ens quedem
amb això
que diu l'Anna
moltes peces
moltes
algunes
vaja
mòmies
clar
impressionants
per dimensions
per tamany
però ens quedem
amb aquesta llibreta
de Xampolion
i aquí passem
també teniu un audiovisual
tenim aquí al davant
que ens explica
una mica
o ens reconstruirem
una mica
la vida d'aquest sacerdot
que tenim aquí el sarcòfag
que en Jorn
i aleshores
és un complement
al nivell
diguéssim
un d'aquests grans
documentals
o reportatges
que a vegades veiem
a les teles
per situar
doncs
la peça
pot ser
o una de les peces
més importants
de l'Expo
com són
aquests
sarcòfags
del sacerdot
en Jorn
la tecnologia
no arribarà
tan lluny
i això
segur
aquest vídeo
d'aquí 3.000 anys
tindrà
molt mala salut
es conservarà
molt poc
un vídeo
en què es veuen
hipopòtams
cocodrils
estem ja
a Egipte
escolta
molt ben distribuïda
l'exposició
perquè ja hem començat
amb una gran peça
que era
aquella mòmia
però és que
a mesura que anem avançant
a mi se'm van fent grans
els ulls
us heu deixat
els sarcòfags
impressionants
o sigui
les peces
de més volum
pel final
sí
aquí al final
l'última sala
s'ha volgut
fer
com si fos
la recreació
d'una cambra
sepulcral
amb totes les peces
que podrien representar
que estarien dintre
precisament
de la tomba
d'aquest personatge
que ara ens comentava
el Carles
sí
sí
et sembla
sí
seria un personatge
que coneixem
com a nom d'en Cor
i una mica
per l'aixubar funerari
tenim més informació
sabem que aquest personatge
era un escriva
i a més a més
que era sacerdot
de Montu
una de les divinitats
que tenia un temple important
a la ciutat de Teves
a l'actual Luxor
tornem a trobar
en aquest cas
la mòmia
embolicada
però amb aquestes sales
d'una sort
perquè avui en dia
podem investigar
les mòmies
sense desembolicar-les
com ho fem això
mitjançant
aquests escàners
que diríem popularment
o aquestes radiografies
i aquí a la mostra
en tenim una
tenim la radiografia
precisament
del que seria
aquesta mòmia
d'en Cor
i no només
podem veure
com estaria
la composició
de tot l'escalet
i de tots els òrgans
que es poden
encara conservar
o no conservar
en alguns casos
es veu una mica
sinó fins i tot
la distribució
i la disposició
dels amulets
aquests que comentàvem
a l'inici
i per tant
veiem molt bé
com seria
per l'interior
en aquest cas
no se sap
perquè en Cor
no té cap malformació
ni té cap traumatisme
però es poden determinar
fins i tot
les causes
de la mort
a través
només mirant la radiografia
que per tant
és un grau d'informació
molt elevada
i no fa falta
ser invasiu
com dèiem abans
en el tema
de les mòmies
de Desemulicau
no només això
sinó que veiem
també els sarcòfags
que com dèiem
doncs aquests
estan molt ben treballats
en Cor
un personatge
molt molt important
i això ho veiem
en el fet
que no tenim
un sarcòfag seu
sinó que en tenim tres
i ens hem d'imaginar
com aquestes nines russes
les matrius
que van una dintre
de l'altra
doncs exactament el mateix
el sarcòfag
el sarcòfag interior
seria aquest més petit
on hi hauria la mòmia
després hi hauria
es posaria dintre del mitjà
i finalment
es posaria dintre del gran
m'estic fixant en una cosa
tenen com a suport a baix
anaven drets
els sarcòfags
o estirats?
els sarcòfags
anaven estirats
però potser
no ens hi hem fixat
molt bé
perquè hi havia
moltíssima informació
en aquell papir
del ritual funerari
que es feia el seguissi
però allà es descriu
molt bé
un dels rituals
just abans d'entrar
a la tomba
el sacerdot
posava la mòmia dreta
per això
tenen la base plana
i d'alguna manera
simbòlicament
li feia un gest
com que li obria
les venes
a la part de la boca
evidentment no l'obria
perquè si no
la mòmia s'hagués fet malbé
però simbòlicament
com que agafava
una mena
com de ganivet
podríem parlar
perquè ens entenguéssim
i li feia un forat
a la boca
perquè la mòmia
pogués menjar
en el més enllà
evidentment
era com dèiem
més simbòlic
les mòmies
no s'obrien
però sí que era
tornar-li
com aquesta mena
d'alè
que pogués tornar
la vida
a l'interior
i per això
es posaven dretes
i veiem com
les bases
dels sarcòfags
són planes
Anna, nines russes
tres sarcòfags
un dins de l'altre
en aquest cas
un dins de l'altre
hem de pensar
que els sarcòfags
eren per protegir
la mòmia
com més sarcòfags
puguem posar
doncs més protegida
estarà
i evidentment
això no s'ho podia
permetre aquest luxe
a tothom
però com dèiem
en Cor era una persona
important
veiem per exemple
que en aquest cas
el menys treballat
seria el del mig
perquè seria el menys important
les pintures
no són decoratives
això és una cosa
que ens xoca
avui en dia
les pintures
i tots els jeroglífics
que hi ha
són màgics
són simbòlics
llavors
tenen aquesta funció
de protegir
com dèiem abans
per tant
el sarcòfag interior
que és el que precisament
no es veu
és un dels més treballats
i més bonics de tots
però està en contacte
amb la mòmia
i l'ha de protegir
el del mig
podríem dir
que en aquest cas
és el menys important
i el de fora
torna a estar
molt ben treballat
que és una mica
en un format diferent
perquè ens entenguéssim
en un format més de begul
no té tanta forma
de persona
però també
doncs és interessant
tal com està
tal com està fet
has fet referència
a una cosa
que et volia preguntar
clar
no tothom podia permetre
tant de luxe
però el fet de mumificar-se
i tot això
ho feia tota la població
no?
no
estem parlant
que quan parlem
de mumificació
del món de l'amor
que és el que coneixem més
d'època egípcia
estem parlant
de les classes altes
de la societat
això significa
que del que és
la cultura egípcia
de la vida quotidiana
de la gran part
de la societat
tenim molt poca informació
hem de pensar
que un 80%
de la població
eren camperols
camperols
que no tenien
possibilitats
per mumificar-se
per tant
quan parlem
de mumificació
estem parlant
de les classes altes
que seria un nombre
molt poc elevat
de la població egípcia
així com els egipcis
s'emportaven
a l'altra vida
els seus esclaus
els seus ajudants
per dir-ho així
tampoc volien renunciar
als seus animals
de companyia
trobem mòmies d'animals
sí
podien ser per exemple
en aquest cas
mascotes
que s'emportessin
o a vegades
també podien ser ofrenes
per exemple
com que sabem
que les divinitats
tenien forma
de diversos animals
si tu anaves
al temple
de la deessa Bastet
que seria en forma
de gat
com veiem
amb aquesta estàtua
li podien portar
perquè la deessa
estigués contenta
una mòmia
d'un gat
i en aquest cas
és molt curiós
perquè en tenim
dues mòmies
de gats
la gran i la petita
a més a més
fins i tot
amb les venes
li posen les orelles
i li fan els ulls
que són molt curioses
i el que és interessant
és que tenim
les radiografies
i amb les radiografies
veiem que alguna cosa falla
perquè si ens mirem
la radiografia
del gat gran
i el gat petit
la del gat gran
es veu perfectament
com serien els ossos
però al gat petit
no veiem absolutament res
per quin motiu
perquè no hi ha gat
o és un engany
i almenys
el que sí que podem
determinar
és que és una mòmia falsa
algú va comprar
una mòmia
per anar a fer una ofrena
però dintre no hi havia res
podria ser que fos
com dèiem
que fos un engany
o podria ser
que a vegades
no donaven l'abast
perquè la demanda
de mòmies
d'animals
hi havia períodes
que era molt alta
i que per tant
no tenien temps
a fer
prou cries
o a fer prou mòmies
hi ha altres animals
veiem per exemple
aquesta cria de cocodril
veiem un ibis
o veiem per exemple
a la primera vitrina
veuríem els falcons
en els falcons
per exemple
sabem que no hi ha
tot
en alguns d'ells
només hi ha una ploma
no sabem si és
perquè ja funcionava
o per si aquesta gran demanda
doncs només donava
el fet
que amb una ploma
ja era suficient
ja una mica
ja feia aquesta funció
que parlàvem
i d'aquesta manera
acabem la visita guiada
que hem fet
per l'exposició
de mòmies
de l'antic Egipte
amb l'Anna Catà
d'Àrigues Serveis Culturals
Anna, moltes gràcies
gràcies a vosaltres
Carles, això és impressionant
ara l'Anna
ens has fet una visita general
però clar
jo entenc que la gent
vingui dues i tres vegades
perquè hi ha plafons explicatius
hi ha peces
que s'ha de llegir
és supercuriós
és preciós
sí, realment
demana temps
demana temps
perquè hi ha molt
de material
només per veure això
un dia
tots els audiovisuals
ja se t'emporta
una bona estona
i a més
hi ha molts detalls
i nosaltres sí que tenim
una certa idea
moltes vegades
falsa
sobre el món egipci
i aquí
aquí vas descobrint
allò
petits detalls
importants
Anna, per cert
clar, sempre recomanem
val la pena
fer la visita guiada
perquè clar, si algú et va explicant
home, guanyes moltíssim
en quinze dies
ho fariu
i quines hores?
ho fem
els dissabtes
a les set de la tarda
i els diumenges
a les set
i a les vuit
llavors, sí que per exemple
una de les coses
que es recomana
és que es complin
les entrades
prèviament
perquè hi ha dies
que evidentment
de seguida
s'omplen
perquè tenen
èxit
Fins quan veurem
l'exposició?
Fins el dia 18 d'agost
el dia abans
de Sant Magí
perquè ho recordeu
ho recordeu així
A més, triomf
entre els nens
ho dic perquè
ara tenim per aquí
el grup d'escolars d'avui
i als nens
els encanta
això també que sí
Que us està agradant?
Sí!
Algú em diu
què és el que més li ha agradat
de moment?
Les múmies
Veure una múmia
per rins
Com eren abans
Com treballaven abans
les múmies
Les tumbes
Ja per acabar
Abans de sortir
Anna i Carles
vosaltres que trepitgeu
això diari
dieu-me quina és
la vostra peça
la que us agrada més
a nivell personal
A mi potser
una de les que m'agrada més
és el papir
un dels papirs
que hi ha al començament
del llibre dels morts
que explica
una d'aquestes proves
perquè és
més que res
per tot el tema
que és completament diferent
no les creences
que tenim avui en dia
i això hi ha molta gent
que a vegades
que li costa d'entendre
i és l'explicació
d'una de les proves
que hi ha
és la cicòstesi
que és
la pesada del cor
és una balança
que s'hi posava
en un costat de la balança
la ploma de la veritat
i a l'altra s'hi posa
el cor de la mòmia
del difunt
i és un judici
que es fa davant d'Osiris
i en el que la mòmia
ha d'anar dient
tots els pecats
que no comés en vida
en teoria
m'agrada perquè
és conceptualment
molt diferent
les creences
perquè evidentment
això era una creença
que hi havia al més enllà
evidentment
no passava
i hi ha molta gent
que això
no acaba de veure
com funcionava realment
però bueno
això com anava
a veure
Carles i tu
i a mi aquesta escultura
de dos personatges
que era una escultura
que es posava
a la capella funerària
que representava
el difunt
i la seva família
i és una de les peces
més importants
de l'exposició
a més no es va saber
quina era
la seva importància
fins que es va trobar
l'altra meitat
l'altra meitat
està al Museu Britànic
aquesta meitat
està al Museu Nacional
d'Antiguitats
de Lydon
i no es va poder acabar
de codificar
diguéssim
què era
i la seva importància
fins que d'alguna manera
no se les va posar
no se les va posar juntes
però el fet aquest
diguéssim
que la persona
es representés
a més
es representés
en aquesta actitud
una mica
de rebre
altres
altres persones
era el que permetia
la comunicació
que ells volien
que hi hagués
entre els vius
i els morts
entre la capella
que era l'espai dels vius
que anaven a visitar
els morts
i
aquestes escultures
suposaven una mica
la porta
entre els dos
entre els dos espais
i l'altre
era evidentment
on estava
el sabulcre
on estava
la mòmia
mòmies egípcies
al Caixa Fòrum
fins a la 18 d'agost
moltíssimes gràcies
Anna i Carles
a vosaltres